La Veu del Cor: el camí de la saviesa

Em poso en contacte amb tots vosaltres per a oferir-vos un llibre escrit basat en un material confeccionat durant set anys, recopilant i triant els escrits i la saviesa adquirida durant tot aquest període. El llibre porta per títol: “La Veu del Cor: el camí de la saviesa”.
Per a oferir-vos alguna informació sobre en què consisteix aquest llibre, a continuació us mostro part de l’índex:

1. Agraïments ........................................................................................... 5
2. Introducció .......................................................................................... 6
3. Paràbola de l’home que s’identificava amb la seva disfressa ... 9
4. La Veu del Cor ..................................................................................... 11
5. El Nostre Jo ........................................................................................ 15
6. La Saviesa ............................................................................................ 19
7. Les nostres capacitats ..................................................................... 24
8. El camí de la saviesa: L’aprenentatge ........................................... 32
9. Paciència i confiança ......................................................................... 36
10. Les feres que ens ataquen ............................................................... 40
11. Connexió amb el món espiritual: Tornar als orígens .................. 47
A més a més, també hi ha un apartat amb tota una sèrie d’escrits dedicats als “àngels”: un altre a “contes i paràboles” i un tercer apartat a “degustacions de reflexió”.
En ell trobareu la essència de diferents aspectes relacionats amb l’espiritualitat, de com el fet d’anar-nos coneixent podem connectar amb el nostre potencial interior i poder-lo aplicar en la nostra vida.
El llibre és en català, però hi ha bastantes canalitzacions, les quals es troben en castellà, que són tal com les he anat rebent. Per tant, és un llibre on predomina el català, però amb pàgines en castellà. El volum total és de 191 pàgines.
Per a tots aquells que estigueu interessats i el vulgueu obtenir, caldrà que m’envieu un correu electrònic a l’adreça: laveudelcor@hotmail.com conforme esteu interessats en adquirir-lo.
El preu és de 10€. que s’haurà de fer en efectiu en un nombre de compte bancari. El llibre se us farà arribar, en format per a ordinador(1’64 MB) com a document adjunt a través del vostre correu electrònic.

Que acabeu de passar un bon estiu i que l’amor i la pau siguin en vosaltres.

Anar cap a la Llum

El camí no està sent fàcil, i ningú ens va dir que ho seria al néixer. Avancem entre la boira espessa, per moments a cegues, sense saber què hi ha més enllà del primer pas a donar. Hem de caminar guiar-nos per la nostra pròpia intuïció, i quan més ho fem, més avancem cap a allò que hem vingut a fer.
Anem a palpentes, i sovint, rondinem per no poder veure clar. La nostra vida és tota una sorpresa. És plena de situacions imprevistes, que ens fa, amb l’aprenentatge, no crear-nos cap idea preestablerta perquè la vida s’encarrega de contradir-la i desfer-la. Quan més volem que les coses siguin com nosaltres volem i de la manera que volem, l’univers més ens dóna allò per a deixar-nos anar i confiar en ell. Quan més exigim que les coses siguin tal com nosaltres les volem, més contradiccions i empipaments apareixen en nosaltres degut que les coses no són segons la nostra essència racional, sinó segons el camí de la nostra ànima.
Hem d’aprendre a avançar entre l’espessa boira, i quan més deixem de pensar i estem atents al present, a cada passa a donar en aquell mateix instant, la boira anirà esvaint-se i més Llum apareixerà davant nostre per que ens veiem. Hem d’anar cap a la Llum, i per a fer-ho, hem d’acceptar el present i no crear-nos cap expectativa ni idees preestablertes, llavors, la vida ens sorprendrà gratament, perquè al no esperar res, tot ens anirà arribant i més agraïts ens sentirem per l’abundància que ens envoltarà. Més gaudirem d’ella.
No pensar, només viure cada instant.
No establir, només acceptar.
Tan sols sentir el benestar dins nostre ens permetrà fluir per aquest tram del camí i poder sortir-nos de la boira que el ser humà està passant. Darrera d’ella hi ha la materialització del què hem vingut a fer. El procés de passar per aquests moments de la nostra vida ens permetrà pujar nous esglaons cap a l’ascensió i poder-nos dirigir cap a la Llum de la nostra ànima i l¡evolució espiritual per la qual hem nascut. Passar per aquests instants ens permetrà travessar aquesta cortina espessa emboirada en la qual el ser humà es troba: la terrenalitat (dualitat). Aquesta només és un camí per a arribar a la nostra integritat, a la nostra divinitat. Quan més siguem nosaltres, més notarem com un flux ens empeny cap a fora de la ceguesa en la qual ens trobem. Només cal sentir la teva essència, i seràs portat/da cap a l’altre costat de la boira. Ara no veus clar el teu present, futur o la teva vida en general, però no cal que la vegis clara, només sent el benestar dins teu i l’esperança apareixerà degut a l’amor que hauràs sentit dins teu. A mesura que vagis sentint la teva essència, allò que el teu cor desitja, ho anirà atraient cap a tu sense esforç, tan sols amb la pròpia voluntat.
Encara que ara no vegis clar què fer, cap a on anar o com acabarà aquest aspecte de la teva vida, o tota ella, sent dins teu el benestar, el veritable ser que ets. Asserena’t i accepta la situació que vius perquè aquests moments et portaran a allò que tant desitges a la vida i et creus mereixedor/a. Flueix i no permetis que la racionalitat intervingui en el teu procés espiritual. Ella no té la resposta sobre el què fer, només el teu cor. Escolta’l i no dubtis. Confia que tot serà i deixa’t emportar per aquests moments que, amb la teva predisposició amorosa, et traurà d’aquest estat, dirigint-te cap a la Llum.
Tots ens dirigim cap a l’estat suprem de benestar, cap a l’amor. Deixem de viure en la foscor i la penombra. Deixem enrere les preocupacions i els malestars creats per la nostra actitud de voler-ho controlar tot i que les coses siguin com nosaltres volem. Deixem que la vida ens sorprengui, i sobre tot, acceptem-ho. Amb el temps ens adonarem que haurà estat el millor per a nosaltres. Potser llavors pensarem:
- Si m’hagués deixat abans....!

Actuvitats per l'agost

Taller d’Escriptura Emocional:
Els dilluns, a partir del dia 4, de les 20h. a les 22h. (5 sessions de 2h.)

La Llei d’Atracció: “Demana i se’t concedirà”:
Dilluns 11 (matí) de 9’30h. a 13’30h.
Dilluns 11 i dimarts 12 (tarda) de 18h. a 20h. (2 sessions de 2h.)
Dimecres 13 (tarda) de les 17h. a 21h.

Domesticar la ment:
Dilluns 4 (matí) de 9’30h. a 13’30h.
Dimarts 5 i dimecres 6 (nit) de 20’15h a 22’15h.

Aprendre de la Vida:
Dimecres 13 (matí) de 9’30h. a 13’30h.
Dijous 14 (tarda) de 17h. a 21h.

Taller de contes iniciàtics:
Dimecres 13 (tarda) de 17h. a 21h.
Dilluns 18 (matí) de 9’30h. a 13’30h.

Reiki:
1er. Nivell: Diumenge 10 (tot el dia, a partir de les 10h.)
2n. Nivell: Diumenge 17 (tot el dia a partir de les 10h.)


Hi ha previst obrir nous blocs de l’Escola d’Espiritualitat. També hi ha la possibilitat d’altres opcions de les activitats programades. Per a més informació, podeu truqueu al mateix centre: 935404843.

Si esteu interessats que les activitats de l’Escola es realitzin en la vostra població o centre al llarg de l’any , trucar al telèfon 606098752, o bé enviar un e-mail a: emaeljordimorella@yahoo.es

L'home del somrís

Caminant per un poble petit vaig trobar-me assegut en una cadira, un home que somreia a tot aquell que es creuava per davant seu. La reacció dels vianants era diversa segons cadascú. Quan vaig passar davant d’ell em va fer un somrís i jo li vaig retornar, fent un gest amb el cap de consentiment.
Al cap d’unes hores, vaig tornar a passar just per on era aquell home i al creuar-me per davant d’ell, em va tornar a fer un nou somrís. Jo li vaig retornar apropant-me on era.
- Bon tarda, bon home – li vaig dir. Em permet estar al seu costat i també somriure a la gent?
Ell, encantat, em va fer un lloc al seu costat, entrant a casa seva i traient una cadira per a posar-la al seu costat. Era mitja tarda, i junts, somrèiem a tots aquells que creuaven per davant nostre. Alguns ens retornaven el somrís i d’altres ens miraven com si estiguéssim sonats i volguéssim riure’ns d’ells. Va haver, fins i tot algú, que es va molestar pels nostres gests. Van haver, també, qui giraven la cara al passar per davant nostre per a no rebre el nostre petit regal.
Al dia següent vaig voler tornar on era aquell bon home, i la sorpresa va ser meva a l’adonar-me que hi havia quatre cadires més, a part de la seva. Totes unes al costat de l’altre. Amb els minuts, aquells seients varen ser ocupats per altres sers, que com jo, volien compartir i acompanyar a aquell bon home. A mesura que passaven els dies, la filera de cadires era més llarga. La gent se la portava de casa seva per a poder asseure’s al grup d’aquell home que feia un somrís a tots els qui passaven per davant seu. Va haver un moment que érem tants els que sèiem allà que havíem de posar-nos a la calçada, reduint els carrils dels cotxes a un de sol. Quan algú passava per allà, encara que fos per l’altre vorera, cinquanta sis somrís li eren enviats, de manera, que qui els rebia sentia la necessitat de fer-ne un per a tots nosaltres.
Amb els dies, el que va ser un sol home, es va convertir en una multitud, arribant a ser més de cent persones en aquell indret del carrer, envoltant a un home, dedicat a regalar un petit gest d’amabilitat. Finalment, els cotxes, en prou feina podien circular per aquell tros de carrer, prenent la decisió de canviar de ruta, de manera que per allà ja només passaven bicicletes, alguna moto i els vianants. Un dia, la guàrdia municipal local va decidir tallar aquell tros de carrer, ja per sempre, fent-lo per a vianants exclusivament.
La gent continuava afegint-se al grup, de manera que es va arribar al punt que tota una vorera d’aquell carrer era ple de cadires “somrients”, i els vianants, passaven pel que era la calçada i l’altre vorera. Tots, absolutament tots, anaren rebent un somrís de tots aquells que ens trobàvem a l’altre costat. La gent ara ens mirava i ens retornava aquell somrís. Alguns repetien expressament l’experiència perquè els feia sentir-se bé i se sentien acompanyats.
Amb el temps, no va haver veí d’aquella població que no passés, com a mínim, un cop al dia per a aquell carrer per a rebre centenars de somrís que li feien des del l’altre costat.
Aquell indret va ser conegut més enllà de les contrades on es trobava, venint gent d’arreu per a poder viure personalment l’experiència de rebre tants somrís alhora. Era una sensació meravellosa i de plenitud. Tenies la sensació que tothom t’acceptava, i et somreia. Tu et senties feliç i amb una sensació de pau amb tu mateix. Aquell carrer va ser ple d’una energia amorosa, no sentida fins aquells moments, per la gent de la població. Tothom volia repetir l’experiència una i una altra vegada.
Un dia, al llevar-me i anar al “carrer del somrís”, que va ser com es va batejar aquell indret, hi érem tots menys un. Faltava aquell vell, que amb la seva expressió bondadosa va dedicar el seu temps a esponjar el cor de la gent a través del gest que tan bé sabia fer: un somrís. Vaig preguntà als veïns si sabien alguna cosa d’ell i em van dir que aquella mateixa nit va morir i que una ambulància va venir per emportar-se’l. Tot el poble es va sentir trist per aquesta pèrdua. El vell amable va arribar a ser una flama de benestar i amabilitat per a tots.
El dia del seu acomiadament, l’indret on es va fer era ple a vessar . A l’entorn d’on l’enterrarien era envoltat per centenars de cadires, i la gent continuava portant cadascú la seva per a fer-li el darrer homenatge. Quan les cordes van baixar el taüt dins de la fossa, tots alhora, varem fer un somrís, el darrer somrís per a aquell home que va fer despertar els cors de tots nosaltres. A continuació, i com si tots ens haguéssim posat d’acord, sense fer-ho, agafàrem les nostres cadires i ens dirigirem cap el “carrer dels somrís”. Ens varem asseure i començarem a fer allò que havíem après a fer tan bé: un somrís a tots aquells que creuaven per davant nostre. Els nens, joves, pares i avis, tots ens responien amb un altre somrís.
La vida continuà en aquell poble. Cada vegada s’afegien més gent. Ja no era aquell tros de carrer, sinó tot ell.
Amb el temps, vaig saber que es començaven a fer nous grups en altres pobles i ciutats. El missatge era ben clar:
“Fes un somrís per a alegrar la vida de la gent. T’ho agrairan. El dia serà diferent, tan per a ells, com per tu. Haurà valgut la pena viure'l"

Curs sobre "La Llei d'Atracció" (Demana i se't concedirà)

De quina manera podem connectar amb la capacitat d’atracció a la nostra vida d’allò que necessitem? Com podem materialitzar els nostres desitjos i necessitats? Vols arribar a entendre d’una manera clara i pràctica el contingut del conegut llibre “El Secreto”? Què hi ha de cert en tot això?
Tots tenim unes capacitats innates des del naixement. Tots tenim un poder interior que ens permet crear un benestar a la nostra vida. Prenem decisions constantment, i depèn d’elles, obtenim una qualitat de vida o una altra. En aquest taller es donaran les claus per a crear allò que sempre hem desitjat, creant benestar o malestar segons els nostres pensaments o creences. Què tal si ens adonem com pensar i quin tipus de pensaments tenir, alhora d’altres ingredients a tenir present en la nostra capacitat de creació?
Sí, tu ets la font de creació de la teva vida. La qualitat que desitges té molt a veure amb tu. Què et sembla si connectes amb aquests aspectes del teu potencial per a viure com tu vols i permetre que la felicitat sigui en tu?
Tots els coneixements que es transmetran en aquest taller podran ser aplicats a qualsevol aspecte de la nostra vida: relacions, feina, parella, diners, creativitat, salut, ...... Hi haurà una part pràctica on es podrà concretar com treballar amb cada aspecte.
Aquest taller es podrà realitzar en diferents opcions:
a) Diumenge matí, dia 27, de les 9’30h. fins a les 14h.
b) Dilluns matí, dia 28, de les 9’30h. fins a les 14h.
c) Dilluns i dimarts, dies 28 i 29, de les 20’15h. fins a les 22’15h.

Preu: 80€ (caldrà fer la inscripció i pagament del taller dies abans de l’inici)

Aquesta activitat i d’altres de l’Escola d’Espiritualitat poden ser realitzades en la vostra població o centre. Si esteu interessats/des que així sigui, podeu trucar al 606098752, o bé enviar un correu electrònic a emaeljordimorella@yahoo.es
Si el que voleu és assistir a aquest taller en el propi centre, en alguna de los opcions nombrades anteriorment, o per rebre més informació de les activitats a realitzar dins de l’Escola d’Espiritualitat, caldrà trucar al 935404843.

US ESPEREM !!!

Puresa

Avancem la nostra ànima a través dels anys en mig d’un món arrelat a la densitat. El nostre naixement va comportà una oportunitat per a prendre consciència del lloc on havíem anat a parar i reconèixer, entre tot el que ens envoltava, el que ens pertanyia per naturalesa i el que no. Hi ha que decideix adaptar-se a la reglamentació establerta pel seu entorn. Hi ha qui pren una direcció contrària a la que es viu en la seva quotidianitat.
El procés d’evolució espiritual del ser humà consisteix en mantenir la puresa inicial i fer que aquesta sigui cada vegada més pura.
La puresa espiritual és el que permet que l’anima pugui manifestar-se amb tot el seu esplendor.
Ser purs ens porta cap a l’amor pur i incondicional.
Pur de cos.
Pur de ment
Pur d’esperit.
La puresa és el nostre estat original en relació a la Creació. És la unió amb aquella part de Déu que hi ha en nosaltres i que ens uneix a tots els que ens envolten i amb el Firmament.
Quan naixem i ens adaptem al món que hem vingut, oblidem la nostra puresa i ens convertim en “diamants en brut” que ens hem d’anar polint per a mostrar la nostra magnificència. Quan més siguem nosaltres, més amor i llum irradiarem. Quan més així sigui, més ens adonarem de les semblances amb els altres i, per tant, serem Un amb tot i tots. Els nostres cors s’obriran i la nostra divinitat podrà manifestar-se lliurement.
La puresa consisteix en connectar amb la nostra espiritualitat, aquesta part que correspon a la nostra veritable essència i ens uneix amb la Font Creadora de l’univers, amb l’amor universal, pur i incondicional.
El camí de la puresa consisteix en anar prenent contacte amb el veritable ser que ets i no identificar-te amb la forma que t’envolta. Quan més ens identifiquem amb la forma, menys purs serem, creant més dolor i patiment a la nostra vida. El malestar és fruit de la identificació amb el món de la forma, i aquest ens allunyarà i no ens deixarà veure a aquells que són al nostre costat que volen apropar-se i dir-nos:
- No temis. Tu i jo som iguals. Deixem que l’amor ens uneixi.
Quan menys ens identifiquem amb el món de la forma, més atraurem l’amor a la nostra vida.
La puresa és una manifestació de la nostra essència divina. És un estat, una manera de viure on permetrem que només l’amor sigui en nosaltres. Pensarem amorosament, on els nostres pensaments alimentaran el nostre esperit i ajudaran que la nostra essència divina pugui manifestar-se. Tractarem el nostre cos amorosament, alimentant-lo i tractant-lo amb amor, volent el millor per a ell. Deixarem que les nostres emocions s’expressin per a donar peu a l’alliberament de tot allò que no ens pertany segons la nostra veritable naturalesa.
Tot allò que fem que ens crea un malestar a la nostra vida, ens allunya del camí de la puresa. Quan més conscients siguem de qui som, més voldrem ser nosaltres en tot moment i més farem, només, allò que ens aporti benestar i apropament amb tot i amb tots.
La puresa uneix i només veu les semblances entre la gent. Quan no és així, davant nostre es ressalta les diferències, que encara que siguin mínimes i insubstancials, per a nosaltres seran notables, quan en el fons, no representaran res. D’aquesta manera no valorarem a part d’aquells que es trobaran al nostre cercle més proper i seran importants per a nosaltres.
No viure en la puresa, en senzillesa per la vida, no ens permetrà el veritable amor que ens envolta i que se’ns vol donar. A vegades podem perdre oportunitats, regals que la vida ens dóna, i només perquè encara, potser sense saber-ho, valorem més la forma que l’essència.
Viure des de la puresa és valorar el fons de les persones i de les coses. És adonar-te del què representa i què o qui és aquell que s’ha apropat a tu. Quan no es valora del tot el fons, tenint present la forma, es creen distàncies i deixem que l’amor passi de llarg.
Sigueu purs d’esperit, de cos, ment i ànima. No us quedeu amb el que veieu, i sí amb el que sentiu i en el fons del què veieu. La imatge confon i separa. L’essència, l’amor, uneix i et beneficia.
Si voleu que l’amor sigui a les vostres vides, deixeu d’identificar-vos amb la forma i procureu veure què hi ha més enllà d’ella. Llavors us adonareu del veritable regal que la vida us ha donat. Accepteu-lo i gaudiu d’ell.
La puresa pertany al present. La forma, al passat. Avui esteu en el present. El que va ser, ha estat. El que ara és, us permetrà crear la felicitat a la vostra vida.
Viviu en la puresa, sentiu des de la puresa. Penseu des d’ella i el vostre cos radiarà la millor salut que mai us hàgiu pogut imaginar. La vida, llavors, us somriurà i us adonareu que només des de l’amor podreu rebre els majors desitjos que hàgiu pogut anhelar.
Si voleu ser feliços, poliu la vostra essència i us adonareu de les benediccions que la vida us dóna. Llavors les podreu gaudir, perquè la vostra ment ja no s’identificarà amb el que va ser, amb la forma; sentint l’amor més incondicional i pur en el vostre interior.

Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.

"La Bondat és la manifestació de qui sent l’amor dins d’un mateix".


Que passeu una bona setmana i que l'amor i la pau siguin en vosaltres.

Perdre-ho tot per a guanyar-ho tot

A la vida, ens trobem en moments que sembla que res ens vagi bé. Pot donar la sensació com si ens hagués tocat la rifa de la mancança. Sembla com si, de sobte, quan tot aparenta anar bé, es comencen a debilitar els pilars de la prosperitat, i allò que teníem i anava a més s’atura i entrem en un procés de recés a les nostres vides, que ens fan viure una sèrie d’experiències, les quals ens portaran a un estat d’ascensió més alt. Allò que aparenta ser una suposada adversitat, els resultats són de prosperitat (al nivell que sigui) i benestar interior.
Ens pensem que el que tenim és nostre perquè ens ho hem guanyat “a pols”, i que per tant, és nostre. Res és nostre, i alhora tot ens pertany. Creiem que perquè hem obtingut uns beneficis, els que siguin, ja podem dir que són nostres. Res haguéssim aconseguit si la Voluntat Divina no ens ho hagués permès. És cert que perquè així sigui, hom ha d’estar preparat i, a vegades, estar en el lloc adequat i el moment oportú. L’univers és el donador universal, com la mateixa paraula diu. Ell, quan veu que la nostra ànima està preparada per a donar un nou pas en la nostra escala d’ascensió, ens regala una benedicció en el dia adequat i en un aspecte concret. Quan comencem a gaudir plenament de la vida, pensant que ja sempre viurem així, potser en el moment més inadequat, segons nosaltres, tot comença a desaparèixer i la font de la prosperitat es tanca.
Aprendre a acceptar aquests moments ens aportarà grans progressos per a la nostra ànima. El ser humà no pot quedar-se estancat en un estatus concret. Per a evolucionar la nostra ànima, hem d’aprendre a desaferrar-nos de tot allò que ens aporta la vida. No sempre, perquè algú pugui quedar-se en la misèria econòmica voldrà dir que no té una consciència adequada. Estem en un canvi constant.
Quan un ser il·luminat vol donar nous passos cap a la seva ascensió, ha de purificar el seu lliurament absolut a la Font Creadora de tota Vida, a Déu. Per a poder gaudir terrenalment dins de l’espiritualitat en el seu estat més pur, has hagut de desprendre’t de tot allò que es té. En aquests casos de res serveix que et treballis per a sortir-te’n, perquè el que has de fer, és, senzillament, deixar-te emportar i acceptar la situació en la qual et trobes. T’has d’alliberar de tot el que tens: diners, feina, relacions,casa, ... i quan així sigui, llavors vindrà la manifestació de la plenitud. Quan no us identifiqueu amb la forma i gaudiu de la vostra essència espiritual, valorant i adonant-vos qui sou, llavors és quan sereu feliços. No cal donar-ho tot: pis, cotxe, diners, ... no!, però sí, no aferreu-vos emocionalment. Igual com us ha vingut, us pot marxar. Ha vegades es necessita perdre-ho tot, per a donar el pas definitiu d’il·luminació, i poder seguir el sender de l’ascensió des de la puresa. No tots hauran de passar per aquests moments d’absoluta mancança terrenal per a donar el pas definitiu cap a l’ascensió, però el motiu pel qual s’ha creat la situació, serà pel major bé d’aquella ànima.
Quan s’ha perdut tot, llavors res tens, i res tems a perdre perquè res tens. Llavors és quan et sents lliure. Cal perdre-ho tot físicament? No!, però a vegades és l’esglaó final per a començar una nova vida de molta més Llum, Amor i Prosperitat.
Perdre-ho tot et fa perdre les pors, ser humil, agraït i aprendre a deixar-te anar perquè, a vegades, no pots fer res per aturar la situació, i si donessis passos t’adonaries que no servirien de res, perquè no obtindries els resultats de recuperació que tu voldries. Si es segueix la veu del cor, es veurà en aquests casos, que et dirà que no facis res, encara que pot semblar contradictori, perquè el que necessites és passar per aquesta situació per tot el que t’aportarà.
Quan ho perdem tot, quan ens hem desaferrat de tot, llavors ja no temem, perquè ens adonem que allò que ens pensàvem que teníem, en el fons no és nostre, sinó un regal que l’univers ens ha donat durant un temps. Igual com ens ho ha donat, ens ho pot prendre. No és una desgràcia, és una benedicció.
El ser humà té moltes pors, i quan veu que comença a flaquejar la seva prosperitat, comença a neguitejar-se i a veure als altres com a contrincants seus. Es deixa emportar per les preocupacions, i llavors apareix la infelicitat. Quan així és, la seva vida es bloqueja encara més. Quan en moments de suposada adversitat econòmica, com en els temps que estem vivint, ens aferrem al diner o a les propietats, ens tornem esclaus d’elles i ens allunyem de la nostra essència. En aquests instants, hem perdut el nostre poder. La felicitat és acceptació i un desaferrament total de tot el que ens envolta.
“Si voleu tenir-ho tot, us heu de desprendre de tot”. Enteneu ara a què es refereix aquesta frase? No us heu d’identificar amb el que teniu o us arriba. Igual com us arriba, us pot marxar. Heu d’aprendre a fluir per la vida i deixar que l’energia segueixi el seu curs. La vostra actitud davant la situació és la que us permetrà ascendir a nivells superiors dins del camí d’ascensió de la vostra ànima. En aquests moments potser heu donat passos perquè així no sigui, i en canvi veieu que tot continua igual, que no heu aconseguit frenar les pèrdues de la vostra vida. En aquestes casos, deixeu-vos anar, perquè és possible que sigui un aprenentatge per tu i per tots aquells que resultin influenciats per la situació.
Quan ja “s’ha perdut tot”, llavors, és quan apareix la major serenitat i sensació de llibertat que el ser humà pot arribar a sentir. Lliure de tot perquè res té ni res li pertany, encara que visqui en la major riquesa que es pugui arribar a imaginar. S’haurà adonat que la seguretat material, la llibertat i la felicitat es troba en quan menys t’aferres en allò que tens.
Una mancança o perdre-ho tot, literalment, et brinda una oportunitat de començar una nova vida més pura i més pròspera.
A vegades, per aconseguir la plenitud has hagut d’enfonsar-te del tot per deixar-te anar completament a les mans del Pare. La confiança és fonamental en aquestes situacions, i l’acceptació com la sensació que tot anirà bé seran les forces per a ressorgir entre les cendres i viure segons tu vols.
Res és el que sembla.
Aprendre a “desfer-nos de tot”, ens ajudarà a ser més lliures i a viure més segons la nostra voluntat.
Demana i se’t concedirà – algú va dir en el seu moment. Voler viure segons volem representa preparar-nos per a gaudir de la manera que hem manifestat, i més gaudirem, quan més ens desaferrem d’allò que ens envolta.
Nosaltres estem de pas en aquesta vida. Tot producte físic també està de pas en aquesta vida. El diner està en les nostres mans un temps concret, però després el donem per a comprar coses que necessitem. Tot és temporal.
Quan es vol reformar una casa antiga, o que ja s’ha actualitzat, però no l’estructura, el que s’ha de fer és tirar-ho tot a terra per a edificar de nou amb uns pilars més en acord als nous temps. Exactament succeeix amb el ser humà, a vegades es necessita abandonar-ho tot per a començar de nou i atraure una major prosperitat segons les seves noves energies.
Quan es perd tot, es té una nova oportunitat d’obtenir-ho tot, i així, poder gaudir de la vida tal com un vol. Ara els fonaments, l’’ànima estarà preparada per a viure en l’abundància, a tots els nivells, i poder sentir la vida amb més plenitud.
La felicitat no es troba en tenir molt, sinó en no aferrar-te a res, “en perdre-ho tot”, i a vegades, cal que això succeeixi literalment per a deixar lloc a la pròspera vida que l’univers et té preparada per a tu.
La penúria econòmica et pot portar a la prosperitat absoluta i constant.
Res és el que sembla. Tot succeeix per un major bé de qui viu aquesta situació.

La Llum de les Paraules (11)

"Tot és energia. Tot és qüestió de com fas servir l’energia. Tot és pot equilibrar perquè tot és energia".


Que passeu una bona setmana i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La nit fosca de l'ànima

Un dia et lleves i veus com el cel es torna negre com la gola d’un llop. Mires amunt i veus uns núvols densos i foscos envaint fins allà on la teva mirada pot abrasar. Una gran tempesta s’apropa. La Llum del dia no es veu per enlloc.
Et lleves un dia i veient la foscor dels núvols presents t’adones que si ja no ho has fet, com a mínim has obert la porta per a entrar en la més absoluta foscor de la ànima. De sobte, quan sembla que tot segueix el seu curs, un esdeveniment interromp la teva vida i esclata el duel més violent mai pensat dins teu.
Per instants s’apodera de tu la desolació i apareix el desenllaç dels trons de la ira i la ràbia. En aquests moments ja res pots fer. T’ha atrapat. Tens ganes d’insultar, de defendre’t, de criticar i la teva ment es veu ofuscada enllaçant els teus pensaments amb el llaç de la misèria humana. Llavors t’adones que ja no pots fer res, només passar pel dolor del pou sense fons on has caigut. Saps que només et cal esperar, patir i ser pacient perquè això passarà, però mentre no saps fer altre cosa que deixar-te anar i sentir la insignificança en tu i la més poca cosa de la teva existència. En aquests moments de dolor, ràbia i desolació tota il·lusió desapareix, així com les ganes de parlar i riure. La desmotivació fa presència i només vols deixar-te emportar pel curs de la nit fosca de la ànima.
No veus esperances i el teu ego s’arrastra pel terra suplicant on agafar-se,... però res. La lliçó ha començat i tan sols el temps pot donar peu a un aprenentatge on res és el que sembla.
En el fons del teu cor saps, però no com ni quan, que això acabarà encara que la teva consciència , si és que es pot dir així en aquests moments només sent ràbia i moltes ganes de plorar, alhora que incomprensió del per què ha succeït. Una gran desolació, tristesa i pena abriga la teva presència. Voldries marxar d’aquí a un lloc on et comprenguin i la gent sigui feliç.
Quan entres en la part fosca de la ànima ja no pots fer res, només esperar que tot passi i els amics, si en tens, siguin presents amb tu. Tens tantes coses que explicar, i totes des d’una visió subjectiva i limitada, que et penses que tens raó. Necessites eclosionar el tap que s’ha produït en el teu cor i deixar que les emocions surtin.
Quan la foscor és present cal deixar-te balancejar pel seu temporal sense posar resistència, només així arribaràs al final de tot, però mentre hi vas passant, has d’anar prenent nota de tot el que sents, actues i dius. Només així entendràs el per què de tot plegat i el que ara és un cel ennegrit, les escletxes començaran a aparèixer i el sol tornarà a lluir, i tu ara, tindràs una visió molt més clara de la situació i la teva comprensió pot ser més complerta que abans del fet, de la negra nit de la ànima.

La Llum de les Paraules (10)

"Preocupar-se és fer servir la teva imaginació per a crear alguna cosa que no vols".

Que passeu una bona setmana i que l'amor i la pau siguin en tots vosaltres.

Meditació

Passejar sota la pluja, deixant que les gotes llisquin per la teva cara i tu sentir les seves formes acaronant el teu cos; asseure’s al costat d’un rierol, potser amb els peus a l’aigua, sentint com la seva força i vitalitat inunden el teu esperit; caminant per la natura, a l’aire lliure i sentir com el vent remou els teus cabells i colpeja el teu rostre, emportant-se els teus pensaments; banyant-te en aigües tranquil·les abraçant-te i purificant el teu cos i el teu esperit, són totes elles, maneres de meditació on et sents un amb el lloc i el lloc és un amb tu. Sents el benestar dins teu i tot el teu ser asserena el teu cor i el permet obrir-se més per a sentir la unicitat divina de la creació en aquell instant.
En aquests moments no penses, només sents la teva essència en mig d’un paratge on tot es troba en harmonia, i la calma i l’ordre diví es manifesten allà on els teus ulls s’aturen. Tu, llavors, ets part d’aquesta creació manifestada des de l’amor. És quan sents el benestar en tu i sobren les paraules. Les emocions més subtils apareixen i Déu es manifesta a l’obrir les portes del teu interior. Tot floreix i el benestar obtingut és immens. No calen paraules, només deixar-se emportar pels moments plens d’emocions i sentiments de plenitud emergits del teu interior. La veritable calma fa presència i el temps s’atura per instants. Llavors, tu ets tu.
A vegades necessitem aturar-nos i parar el nostre moviment. Ens cal buscar un lloc on reposar i, en el silenci i la quietud, deixar que la nostra ment reposi una estona de tot el control que ha volgut tenir fins ara a la nostra vida. Permetre’ns no pensar ens porta a tornar a connectar amb aquell ser que som i recobrar la integritat. Deixar que la nostra ment descansi de la responsabilitat que s’ha agafat per voluntat pròpia, ens permetrà recordar qui som, i no qui ens pensem que som. Ens induirà a la connexió amb la nostra veritable essència, i llavors, les portes del ser que som s’obriran de bat a bat i tornarem a Casa.
Asserenar el nostre esperit ens induirà a manifestar la nostra divinitat i a netejar el camí en el qual ens trobem a la vida. La ment s’aturarà i apareixerà el silenci després de tant soroll hagut a la nostra part mental. Quan el silenci apareix, un gran buit es manifesta dins nostre, podent sentir la unió amb l’infinit del “no-res”, del Tot. Senzillament ets i les portes de la saviesa i el món espiritual es manifesten davant teu. Només sents i la plenitud del ser que ets, s’eixampla per tot el firmament, sent un amb ell i ell un amb tu. Llavors sabràs de la teva grandesa, a l’adonar-te de la teva magnificència espiritual per a poder sentir el que sents.
Quan deixem que la nostra ment no ens dirigeixi i silenciem les seves ordres per a descansar una estona, és quan el benestar interior apareix. Es reben sensacions especials i totes relacionades amb l’amor, la calma i l’harmonia. Llavors, tu ets tu. Les portes de l’autoconeixement s’obren de bat a bat, experimentant un estat interior on la teva ment no té cabuda. Déu, llavors, es manifesta en tu.
Som sers divins, sers espirituals amb una experiència dins de la forma. Si aconseguim no identificar-nos amb la forma, la nostra vida prendrà una altra dimensió, més pròpia de la nostra divinitat.
Meditar ens permetrà sentir el que som i adonar-nos qui som i el què hem de fer a cada moment de la nostra vida. Meditar és estar connectat amb el veritable ser que ets i estar obert de cor.
Passejant, planxant, cuinant, conduint, corrent, banyant-te, són moments que, aturant la teva ment, pots arribar a sentir el veritable ser que ets i renovar-te de l’amor, procedent de la Font que tots provenim, per a continuar el teu camí.
En la meditació, Déu es manifesta en tu.

L'Escola a l'estiu (juliol)

· Dia 2, dimecres: 7è Bloc: El Nen Interior. Horari: 20’15-21’45h. Preu: 70€

· Dia 4 i 11, divendres: Taller sobre la Prosperitat. (2 sessions). Horari: 20’15-22’15h. Preu: 70€

· Dia 6, diumenge: Taller sobre la Rendició. Horari: 16’30-20’30. Preu: 70€

· Dia 7, dilluns: Taller per a domesticar (controlar) la nostra ment. Horari: (9’30-13’30). Preu: 70€.

· Dia 7, dilluns: Taller d’escriptura emocional. (5 sessions)Horari: (tarda). Preu: 120€.

· Dia 7, dilluns: 1r. Bloc: Qui sóc jo?. Horari: 20’15-22’15h. Preu: 120€

· Dia 8 i 15, dimarts: Taller sobre la Rendició. Horari: 20’15-22’15h.(dues sessions). Preu: 70€.

· Dia 9 i 16, dimecres: Taller d’aprenentatge a la vida. Horari: 20’15-22’15h.(dues sessions). Preu: 70€.

· Dia 10, dijous: 3r. Bloc: Viure Conscientment. Horari: 20’15-21’45h. Preu: 70€.

· Dia 13, diumenge: 2n. Bloc: El Poder Interior. Horari: 9’30-14-30h. Preu: 110€.

· Dia 13, diumenge: Taller d’aprenentatge en la vida. Horari: 16’30-20’30h.). Preu: 70€

· Dia 14, dilluns: Taller sobre la prosperitat. Horari: 9’30-13’30h. Preu: 70€.

· Dia 20, diumenge: Reiki II nivell. Horari: tot el dia. Preu: 150€


Hi ha altres opcions per a aquestes activitats. Si esteu interessats o voleu més informació dels cursos i tallers al llarg d’aquest mes o de l’estiu, truqueu al : 935404843, o bé, envieu un correu electrònic a: lessencia@hotmail.com .
Tanmateix, podeu passar pel propi centre:

L’essència
c/ Itàlia 37 (a prop del mercat) – El Masnou

Saber sobre el nostre futur

A vegades, hi ha situacions en la nostra quotidianitat que ens fan gràcia i les acceptem com a cosa normal en la vida que vivim, però que és perjudicial per la nostra ànima i esperit. Hi ha moltes situacions que les acceptem com a normals però només són fruit d’una educació rebuda basada en la infravaloració del ser humà, la crítica i el judici cap els altres. Res d’això beneficia a la nostra ànima.
Un d’aquests aspectes és la xafarderia, el voler saber coses que ni són beneficioses per nosaltres ni ens aportaran res de bo a la nostra vida. Voler saber per saber sense més altre finalitat que la d’omplir la nostra ignorància a través de les coses i situacions dels altres, és un acte inconscient del malestar i buit interior de les persones. La xafarderia no beneficia a la nostra ànima.. Quan més ens capfiquem en aquest aspecte, més ens indica l’allunyats que estem de nosaltres mateixos. Quan més vulguem saber dels altres, és un indici de la nostra ignorància espiritual, de girar l’esquena al nostre ser.
Aquestes persones omplen el seu ego a través dels altres, i així troben un sentit fictici a la vida, perquè continuen sentint la buidor en el seu interior.
Saber i saber dels altres està relacionat amb un altre aspecte, que és el que m’ha donat peu que avui escrigui unes paraules sobre el fet de saber coses de la nostra vida futura.
Aquells que assisteixen a les sessions de l’Escola d’Espiritualitat, saben que no totes les respostes els hi responc quan me les fan. Hi ha un motiu per a no donar- lis la resposta que esperen. D’alguna manera, ja els hi estic donant, segons aquell moment. Hi ha qui em retreuen que em venen per a trobar respostes i jo no els hi dono quan me les pregunten. Hi ha un motiu.
Hi ha altres persones, en la meva vida quotidiana, que s’enfaden perquè no els dic coses de la seva vida, conforme com els hi anirà o què passarà amb una situació concreta.
Tant unes com les altres, manifesten una curiositat i impaciència alhora sobre el seu procés a la vida. Cadascú segueix un ritme d’aprenentatge, Cadascú es troba en un punt del camí cap el despertar de la consciència i l’autoconeixement. Haig de dir, que no sempre, per més que insisteixin, vol dir que estan preparats per a acceptar o entendre la resposta que jo els pugui arribar a donar. No tothom es troba a punt de rebre el que ha d’escoltar o sentir.
Voler saber de nosaltres en un futur o sobre la nostra vida és un procés d’aprenentatge i paciència. És no estar concentrats en el present, que és l’únic moment que existeix. Allò que hagi de venir ja vindrà i quan més ens coneguem nosaltres, més ens adonarem quina és la direcció a seguir a la nostra vida i com acabarà.
Les persones volen saber del seu futur. Els fa gracia. Tenen curiositat de voler saber de la seva vida posterior, d’algun esdeveniment en concret, o trobar respostes en relació diferents àmbits de la seva existència. No tothom està preparat per a rebre les respostes adequades. Una cosa és el que diuen les seves boques, i l’altre, les seves ànimes. Per més que vulguin saber i insisteixin, no sempre les seves ànimes estan preparades. M’he trobat a vegades, que m’han fet una pregunta i no els he respost. Els he dit que més endavant, ells ja se la contestaran. Així va ser. En altres moments, a una pregunta d’algú, l’he ignorada dient-li que més endavant ja li respondré. Efectivament, quan la persona estava més preparada, llavors li vaig respondre. En altres ocasions, algú pot demanar aspectes més espirituals i profunds de la seva vida, però un ha d’estar preparat per a entendre perfectament el que se li respondrà i no sempre ho està. Recordo una situació personal que vaig voler saber quin era el meu pla diví en aquestes vida, i els meus guies espirituals, els meus acompanyants de la Llum, em van dir que encara no estava preparat i que d’aquí a 6 mesos tornés a preguntar- lis que llavors ja estaria preparada la meva ànima per a acceptar el que se m’havia de dir, però que abans, m’havia de treballar uns decrets (unes pregàries) diàriament. Així ho vaig fer i als sis mesos justos em van dir allò que volia saber.
Hem de ser pacients perquè, si ha de ser, tot ens arribarà, mentre estiguem preparats. Si se m’hagués dit quan no estava preparat, m’hagués apartat del camí, segons em van dir posteriorment.
Recordo una situació d’algú que va voler que li digués coses sobre una situació en concret de la seva vida, que ell notava que jo sabia. En un principi no li vaig voler dir, perquè no era el moment. Ell, d’alguna manera va insistir, i cosa no normal en mi, li vaig transmetre part del què sabia. Sabeu el resultat obtingut en aquella persona? Més confusió i indecisió.
Amb això us vull dir que no sempre estem preparats per a rebre una informació sobre la vida. Si quan demanem alguna cosa a Déu, als nostres guies o a la vida, i no obtenim allò que hem expressat, penseu que potser no esteu preparats per a rebre-ho encara, o que no és important per a vosaltres en aquell moment. Hem d’acceptar allò que la vida ens dóna. A vegades, hem de ser nosaltres qui ho hem de trobar, no que algú de fora ens ho digui. L’empeny, l’esforç i el treball personal per a arribar al resultat, serà el que necessitarem per a preparar-nos per a rebre allò que volem saber.
Volem que algú ens digui com ens anirà la vida o una situació en concret. De res serveix saber sobre el nostre futur si tu no estàs preparat per a acceptar-ho. Per tant, no vulgueu saber més enllà del present. Si ha de ser, ja ho sentireu dins vostre. Allò que no rebeu en el vostre cor, és que, potser, encara no esteu preparats per a rebre-ho. En el seu moment, tot serà.
Cadascú té un camí a seguir, amb un ritme concret. La predisposició és important, i el grau d’evolució espiritual també. Podem saber quasi tot, per no dir tot, de la nostra vida, però tot en el seu temps. Quan estiguem preparats, se’ns revelarà. No tinguem pressa per a saber coses que potser no entendrem en el seu moment. Quan aquest arribi, llavors sabrem el per què de la demora. Ara estarem preparats.
Visquem el present i només vulguem entendre el present, a nosaltres mateixos i deixem de voler saber dels altres (xafarderies) i voler saber del què serà de nosaltres més endavant a la vida.
Quan estiguem preparats se’ns farà saber.

Que l’amor i la pau siguin en tu.

La Llum de les paraules 9

"Mestre és aquell qui s’avança en el camí per a indicar després, per on han de passar els altres."

Que passeu una bona setmana, i que l'amor i la pau siguin en vosaltres.

Cap on ens dirigim enguany?

Aquest any 2008 està sent un any de molta neteja. Les energies que ens estan arribant, estan fent que les nostres vides trontollin per a sacsejar el pes feixuc d’un passat que ja no hi ha raó de ser que es manifesti ara. Alguns de vosaltres heu notat aquestes energies i us ha fet prendre la decisió de tancar-se d’alguna manera en vosaltres per a no ser emportats pel rebombori que es produeix en el vostre entorn o a la vostra vida. En ella han aparegut situacions que us han empès a reflexionar i obrir-vos, a connectar amb el veritable ser que sou. Com ja he dit, alguns de vosaltres ho heu pogut notar, i encara ara, així està sent.
A tots us dic, els que noteu aquesta energia sanadora, i als que no la noteu, que ha arribat l’hora d’alliberar al vell ser que hi ha en vosaltres. El vostre cor us està parlant molt clar i fort. Us està anunciant un període de centrament i alliberament de tot allò que ja no us serveix per a viure com ho heu estat fent fins ara. Alguns de vosaltres heu començat a donar passos, dins d’aquest 2008, per a connectar amb la vostra veritable naturalesa. Us heu endinsat en el camí de l’espiritualitat, com a camí per a sentir el benestar interior i escoltar la veu de la vostra saviesa interior.
Ens trobem en un període de gran activitat energètica, on la seva presència pot aportar amor i sanació a tots aquells que es predisposin. El mes de maig va ser un mes de molta llum pel planeta i el ser humà. Aquest estiu, i sobre tot el juliol, hi haurà un nou esclat d’aquesta energia amorosa. Aquest mes de juny les coses començaran a posar-se al seu lloc per a molts de vosaltres, i juliol, encara hi haurà més amor i llum a les vostres vides. Aquesta energia en la qual ens trobem ens portarà a ser allò que veritablement som i a poder aconseguir aspectes del nostre passat que fins ara eren bloquejats. Quan més cap a l’estiu anem, més llum hi haurà a les nostres vides. Potser haureu de prendre decisions, potser hi haurà aspectes que haureu de trencar i allunyar-vos, potser us sentireu com tristos i ganes de plorar constant, no us amoïneu, perquè seran senyals que l’amor és en vosaltres i us està alliberant, netejant bloquejos del vostre passat. Potser, fins i tot, la vida us aportarà molt amor, d’una manera conscient per part vostra . El com actuarà aquesta energia en cadascú, depèn de cada ser humà, perquè no tots necessiteu el mateix.
Des del mes d’abril, que les influències d’aquestes energies ens envolten per a poder donar un pas més en el nostre procés d’evolució. Hem vingut a aquesta vida a ser feliços, entre altres aspectes, i aquest any és un pilar fonamental perquè així sigui.
El mateix succeeix a nivell mundial, polític. A partir d’aquesta tardor, es faran passos importants per a establir la pau en l’orient mitjà, així com d’altres cap a una consciència de respecte vers la terra i solidaritat i pactes amb països en conflicte o necessitats d’ajuda. Quan més ens apropem al 2012, més la humanitat despertarà la seva consciència i s’unirà per a crear una nova terra on es pugui viure en harmonia, respecte i amor.
Ens dirigim cap a la sanació del planeta i el ser humà que l’habita, i aquest any, aquest estiu s’estan creant els pilars perquè tot sigui.
Observa la teva vida i només el millor desitja esperar, perquè tot el que t’està succeint i et succeirà et portarà a ser més tu, i a viure segons creus que has de viure.

Activitats d'aquest mes

- Aquest dijous, dia 12, es farà la xerrada mensual a les 20’15h. al centre L’essència. El tema d’aquest mes és: “Símptomes del despertar espiritual”.
- El proper dia 18 s’obre un nou bloc de l’Escola d’Espiritualitat, concretament, el cinquè, que tracta del tema de "El Gran Pla Diví (el per què de tot)".

- Hi ha previst obrir un nou grup del quart bloc: "La Mort (el cicle de la vida)".
- Per raons de problemes físics per part d’un dels presentadors del programa de Ràdio Premià de Mar, la col·laboració que havia de fer el dijous passat, es realitzarà el proper dia 19, a les 20’08 minuts, més o menys, després de les notícies.. El tema que es tractarà serà el de:”Les virtuts” en el ser humà.

- Hi ha previst obrir nous tallers d’espiritualitat pràctica, així com de Reiki i altres blocs de l’Escola.


Per a tots aquells que estigueu interessats en assistir en alguna de les activitats, o rebre informació sobre elles, podeu trucar al 935404843, o bé enviant un correu electrònic a: lessencia@hotmail.com
Si us voleu passar directament pel mateix centre, ens trobem a:

L’essència

c/ Itàlia 37 (tocant al mercat) - El Masnou (Barcelona)



Si voleu que les activitats de l’Escola d’Espiritualitat es realitzin en la vostra població, podeu trucar al 606098752, o bé, enviant un e–mail a: emaeljordimorella@yahoo.es


Una abraçada i que l’amor i la pau siguin en vosaltres.

Col·laboració a Ràdio Premià de Mar

Novetats de darrera hora!



Degut a malaltia d'un dels presentadors del programa "Converses vora el foc", el programa es trasllada al proper dijous, dia 19.



Una abraçada i que l'amor i la pau siguin en vosaltres.

La gota d'aigua

Una vegada, una gota d’aigua reposava sobre un núvol esperant el moment més adequat per a deixar-se caure i anar a parar al lloc que més creia que seria l’apropia’t.
En el seu viatge va conèixer altres gotes que com ella es preparaven per a deixar-se anar. Arribà un moment que el núvol s’obrí i totes caigueren menys la nostra gota que es resistia deixar-se anar perquè ella volia triar el lloc on anar a parar.
Des de sobre el núvol veié com les seves companyes de viatge regaren els camps pels quals passaren. La nostra gota s’enganxà al núvol no volent caure.
Anaren passant les hores, i res!, no va veure cap indret que li fes el pes. Va fer-se de nit i continuava dalt de la nuvolositat esperant el moment adequat perquè volia deixar-se anar quan ella ho cregués convenient.
Va viatjar tota la nit, i un nou dia despuntà. Era un dia meravellós. El sol semblava que volgués ser el protagonista d’aquella nova jornada. Degut als seus raigs, el sol començà a escalfar aquell núvol i poc a poc, la gota s’anà assecant fins a desaparèixer.

Les persones, a vegades volem fer les coses a la nostra manera, quan les oportunitats que se’ns brinden, ja són la millor manera per a nosaltres. Tant esperem i esperem que aquestes poden desaparèixer de la nostra vida i llavors es queixem i diem que la vida no ens somriu.
La vida ens dóna tot allò que necessitem en aquell moment, però no sempre ens deixem anar, com la nostra gota, i al final, podem perdre el tren, aquest tren que ens portarà al nostre major bé i al dels altres,... a la felicitat.

L'Escola d'Espiritualitat obra a l'estiu

Us comunico que aquest estiu no tancarem les portes per poder arribar a tots aquells que esteu interessats en les sessions que s’imparteixen en els diferents blocs i tallers.
Les novetats anunciades -en aquest mateix blog la setmana passada- del 11è Bloc : tallers d’espiritualitat pràctica tindran una representació important en aquests mesos d’estiu.
Per a tots aquells que tingueu curiositat en saber què és això de l’espiritualitat i com portar-la a terme en el dia a dia, o bé aquells que ja hàgiu fet els diferents blocs o estigueu fent i vulgueu una mica més de pràctica o concretar més com treballar allò que se us està transmetent, els tallers anomenats anteriorment us ajudaran en la vostra quotidianitat, perquè la pugueu gaudir més i sentir més sovint el benestar interior.
La majoria d’aquests tallers seran pràctics, on es donaran unes pautes per a treballar-se un personalment i aplicar les eines del nostre poder interior que cadascú té per naturalesa.
Totes les activitats en el centre, es realitzaran en dilluns, diumenges i tots els dies a partir de les 20’15h.
Continuaran realitzant-se els cursos de Reiki (tots els nivells) i obrint-se nous blocs cada mes.

Per altre cantó, si esteu interessats que algun dels blocs de l’Escola d’Espiritualitat o tallers d’Espiritualitat pràctica es realitzin en la vostra població podeu enviar-me un e -mail a la següent direcció: emaeljordimorella@yahoo.es
En cas que estiguéssiu interessats quedaríem d’acord en l’horari a realitzar degut que hi ha diferents opcions al llarg dels dies de la setmana, tant matí, tarda vespre o nit.
Si viviu a El Masnou o en les poblacions properes i voleu assistir a les activitats programades en el propi centre d’aquesta població, podeu trucar al: 935404843.

Per a qualsevol informació, propaganda o consulta relacionada amb l’Escola d’Espiritualitat podeu posar-vos en contacte amb el telèfon exposat o enviant un correu electrònic a l’adreça anterior.

Que tingueu un bon dia i una feliç setmana.
Que l’amor i la pau siguin en vosaltres.