La funció de cadascú

 

El peix està al marge de tot el que succeeix a la terra?

El lleó està al marge de tot el que succeeix en el fons del mar?

Cada ser que habita aquest planeta té la seva funció. Tots i cadascú de nosaltres, ens troben en el lloc adequat per a poder ser i mostrar-nos al nostre entorn. Tots tenim un potencial que necessita d’un entorn apropiat per a poder-lo expressar. El lleó té el seu espai i el seu sentit d’existir, així com el peix o el ser humà. Tots units amb les nostres particularitats per a poder enlairar a la resta de la nostra família terrenal.

Cada membre necessita ser ell per a fer que tot funcioni. Hi ha algú estrany  amb el que fa? Bé, el peix pot pensar que a qui se li ocorre  sortir fora de l’aigua i viure allà on el sol calenta. El lleó pot pensar que només existeix la sabana africana, i que més enllà no hi ha res més i que la mar, l’oceà, és un món imaginari, irreal.

Cadascú està en el lloc perfecte segons és, i tots alhora, ens estem ajudant que tot sigui. que jo tingui una vida diferent a la teva o a la de molts altres, això no és que no sigui important, sinó un regal que la vida ens fa perquè tots puguin ser ells mateixos. Les diferències des del cor, ens atrauen i ens uneixen.

Notificació temporal

 

Època de podar

 

Ens trobem en temps d’una poda personal, relacionat amb la nostra vida. Ha arribat l’hora, i això ja ens ho van advertir temps enrere els nostres germans de la Llum, conforme a partir d’enguany serà com començar a donar passos vers la nova vida, vers la nostra vida segons el nostre interior.

Són temps de poda, on tot allò que no sigui el respecte, la comprensió i l’obrir-nos completament pel major bé de tots, anirà sorgint a la llum perquè veiem els passos a donar. Ja res es mantindrà a la clandestinitat perquè la lluminositat de cadascú i l’enlairament vibracional de la Terra farà que aquell qui vàrem ser, deixi de ser-ho per a donar pas a l’essència universal en nosaltres aquí en aquest món.

Tot va començar en el 2004. Per aquest motiu, i continuarà sent cada vegada amb més claredat, els esdeveniments i persones que no acceptin aquests canvis per a crear una nova vida, ressorgiran de la foscor per a ser vistos per tota la humanitat conforme la seva presència necessita amor i estima degut que s’han negat a ells mateixos.

Serà una manera, també, perquè cadascú decideixi triar l’amor i no el desamor. Per això la situació actual de Rússia. Només és una activació vers la humanitat per a aprendre a diferenciar i alliberar tot allò que no es correspon amb la nostra veritable essència, que és l’Amor. Va haver altres temps semblants a aquests, com van ser els de Hitler a Europa, per exemple, fent que el ser humà reaccionés per a ajudar i lliurar-se als altres, tenint present que tots procedim de la mateixa font celestial, creant una unicitat. Aquests sers aporten un aprenentatge a la humanitat, i una vegada s’hagin manifestat, deixaran de tenir el paper principal en els seus països, institucions, continents, etc.

Aquestes situacions actuals ens porten a tenir present, d’una manera més propera, a tots aquells que poden arribar a necessitar una ajuda, per això molts esteu vivint el que viviu, tant a nivell particular, familiar, social o mundial.

Són temps de canvis, i és l’hora de realitzar la poda, perquè en el nostre ser, en els països i en el món sencer, pugui brotar i florir una nova vida on cadascú pugui mostrar-se tal com és, segons la seva essència innata.

Ens dirigim vers una unificació, arribant al punt on tots serem Un, i la major part d’aquest planeta serà ja conscient d’aquest fet en el seu moment. Ja ara hi ha sers que senten aquesta unicitat amb tot i amb tots.

En el nostre interior trobarem tots els recursos per a arribar a aquell qui cadascú és. Llavors, manifestant la nostra veritable essència, on el Respecte, la Comprensió, la Solidaritat i l’Amor seran les llavors més ressaltades en aquest món físic: la Terra, Amma, Pachamama o Gaia, segons el nom pel qual se’l conegui.

Enguany comencem una nova etapa on els canvis predominaran en el nostre planeta, veient com en el 2025, ja podrem respirar millor degut que haurem après de la major part de tot el succeït fins llavors, alliberant gran part de la negativitat i dels trets de desamor en aquest món. Nosaltres som el primer món que haurem de sanar: el nostre món interior. Aquests temps actuals aniran facilitant el poder donar aquests passos vers el nostre veritable ser.

Són temps de poda on el nostre interior espera ser manifestat amb tot el seu resplendor.

Més enllà de lo terrenal i lo mental, et trobes tu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El procés, no l'objectiu

 

A la vida d’un hi ha moments on es centra en un objectiu desitjat. Ens trobem en un món, en una societat, on el que predomina és l’aconseguir els objectius anhelats per a poder tenir tot allò que un desitja. La pregunta que s’hauria de fer és: és necessari obtenir tot el desitjat, o bé el que necessitem? Aquí és on radica la major veracitat de les nostres vides.

Degut a l’entorn que un pot arribar a trobar-se, predominant la imatge l’estatus social i el sentir-se valorat per l’establert socialment, el ser pot centrar-se en la forma més que en el fons, en els fonaments de la nostra existència actual.

Cóm és que hi ha persones que, podent, no aconsegueixen certs objectius establerts com de lo millor en la seva societat? Per què no tots aconsegueixen allò que es proposen? La resposta es troba més enllà de lo terrenal. Ningú obté el que desitja, sinó el que necessita. Per això hi ha qui per més que desitgi i ho intenti, no aconsegueix obtenir el que desitja segons la seva ment.

El nostre procés evolutiu no consisteix en realitzar per a tenir i tenir, sinó en viure allò que li permetrà donar passos per a arribar a ell mateix i poder evolucionar, enlairar la seva ànima en aquest món terrenal.

No us desanimeu ni us enfadeu quan veieu que les coses no són com vosaltres voldríeu. El procés que un segueix no consisteix en obtenir i obtenir, vivint en l’abundància perquè sí, sinó en anar donant els passos adequats per a arribar a ell mateix i poder viure des de la seva veritable essència.

Els objectius poden ser uns desitjos mentals però no espirituals. Els objectius no existeixen en el procés d’un quan és conscient del seu ser, la seva vida i del sentit pel qual es troba on ara està. Els objectius venen a ser desitjos relacionats amb la societat i l’entorn que es troba. Llavors, la pregunta que vindria a continuació seria: 

-         No hem de tenir desitjos i objectius a la vida?

La resposta és:

-         No a nivell terrenal!

Un ha de viure els moments que se li presenten. Ha d’anar al seu interior per a saber d’ell, i allà trobarà totes les respostes i la manera d’actuar davant aquesta vida actual. Si haguéssim de ressaltar algun objectiu a la nostra vida, aquest seria el de portar a terme allò que un ha vingut a fer. Quan més sigui un mateix, més sentirà que tot el que necessiti li serà donat. Només ha de seguir el seu procés, sigui quin sigui, sabent que aquestes vivències i situacions el portaran a sí mateix i a despertar o a augmentar encara més la seva consciència.

El ser evolucionat no anhela, només accepta, sabent que tot està anant bé en el seu procés perquè ell pugui arribar a materialitzar el que ha vingut a fer.

Els anhels i objectius físics, terrenals, són mentals, són part de l’exterior d’un i de es pautes inculcades i establertes per a tots els de la societat que viu.

Ens trobem en temps de grans canvis interiors en cadascú. Des de l’any 202o, i sobre tot el 2021, ja se’ns va fer saber des de l’univers que era un temps per a redefinir la nostra vida i començar a crear els fonaments per a viure-la, tenint present que la nova vida estava relacionada amb el Gran Pla Diví de cadascú. He arribat a conèixer a persones que estan donant aquests passos, i puc dir que les seves vides estan canviant notablement per a un major bé i benestar interior de l’individu.

Els objectius, moltes vegades poden allunyar al ser del seu camí d’ascensió. Tot objectiu material, comporta un bloqueig i estancament del ser.

Quan els teus anhels procedeixen del teu interior, deixes de buscar i buscar per a aconseguir, deixant-te portar pel que pots arribar a viure, aprenent de tot el que se t’està donant i experimentant. Ja no anheles. Saps perfectament que ho aconseguiràs, i el que es fa, és obrir-se a tot el que la vida pot donar-te, sabent que això, és el més adequat per a tu. És llavors quan reps tot el que necessites, no tot el que desitges. Quan és el que necessita el teu ser et fa reflexionar per a trobar la llum en els aspectes interiors que estan relacionats amb el teu procés evolutiu. Un arriba a no esperar res, només s’obre per a rebre el que hagi de rebre, i a major consciència, fins i tot arribarà a saber el que li arribarà.  

Quan la persona ja flueix davant la vida i viu segons va sentint en el seu interior, llavors els passos a donar en el seu procés seran per a materialitzar allò que sent en el seu interior relacionat amb el sentit de la seva presència en aquesta vida.

Els grans mestres espirituals que han estat en aquest món, no anhelaven, només acceptaven i feien allò que sentien pel major bé de tots, i per a sentir la pau, la serenitat, l’amor i la plenitud dins de sí mateix.

En els temps que vivim, cada vegada més, hi ha sers que han començat a despertar la seva consciència, i alguns a augmentar-la a nivells més alts. Les seves vides s’estan estabilitzant i trobant el benestar, cada vegada més en ells.

No és qüestió de tenir objectius, sinó d’aprendre a acceptar tot allò que necessitem pel nostre procés, no sent tots conscients del que allò que la vida ens dóna està relacionat amb la nostra evolució interior.

Aquest és un dels passos a donar en aquesta nova vida que estem iniciant enguany. Molts de vosaltres notareu canvis en el vostre ser. Aquests seran deguts a la vostra predisposició de ser vosaltres mateixos. El vostre cor us parlarà i us xiuxiuejarà el sentit de la vostra presència en aquesta vida actual. Sentiu i sabreu l’adequat per a cadascú de vosaltres. 

Tot el comentat fins ara, ho podríem resumir dient que tot allò que podeu arribar a sentir en el vostre interior segons el vostre autoconeixement, accepteu-lo; i tot el que provingui de la vostra ment per a voler alguna cosa només regarà les arrels del vostre malestar, i més, si el desitjat no procedeix segons un voldria.

El procés és el que ens farà evolucionar. Ens farà aprendre independentment si arribem a l’objectiu o no. Hi ha qui no arriba, però ha adquirit uns coneixements i un aclariment d’aspectes de la seva vida que li han permès fer les paus amb ell mateix. El procés és la clau de la nostra evolució. L’aconseguir uns resultats segons un vol, a nivell terrenal, no és part del sentit pel qual va néixer en aquesta vida actual.

Tot el que pugueu arribar a necessitar us serà donat. Quan un accepta lo rebut, i des del seu interior percep el sentit del per què, llavors és quan superarà els moments viscut per a començar a sentir la relaxació, la pau i la serenitat interior.

La nostra vida té un sentit, per això cadascú, segueix un procés concret, perquè el que experimentarà estarà en acord amb els suposats objectius a voler aconseguir. Al final s’adonarà del bé que li ha produït viure el que ha viscut.

Tot procés prové de l’AMOR.

 

L'Acceptació

 

Sentint l'Essència

 

L'adversitat

 Avui vull presentar-vos aquestes paraules, en castellà, realitzades per Tina Turner degut a una entrevista que se li va fer, on l'adversitat a la seva vida va ser una de les fonts primordials perquè comencés a donar passos vers ella mateixa. Que tingueu una feliç setmana.

“La adversidad ha sido el mayor regalo que me ha dado la vida”

Tengo 83 años. Nací en Tennessee, mi madre nunca me quiso. Vivo en Suiza con mi marido. He tenido cuatro hijos, dos propios y dos de mi primer marido, que me maltrataba. Mi hijo mayor se suicidó en el 2018. Soy una superviviente nata, pero he aprendido que los problemas son oportunidades para crecer. Soy budista

¿Dónde ha encontrado la felicidad Tina Turner?

Dentro de mí. Al nutrir mi yo interior he podido crear y ­
atraer toda la felicidad que ahora disfruto. Y mi mayor deseo es ayudar a otros a ser verdaderamente felices también.

¿Todavía existe Anna Mae Bullock?

Anna Mae y Tina están fusionadas. Anna Mae ama la tranquilidad y la privacidad, y Tina ama todo tipo de expresión artística.

¿Cree en el destino?

Creo en la ley de causa y efecto. Todos tenemos la capacidad de crear y cambiar nuestro karma, es solo cuestión de aprovechar esa habilidad inherente. A través de mi desarrollo espiritual y de un duro trabajo, superé innumerables obstáculos y logré mis sueños.

Intentó suicidarse. ¿Quería morir?

Cuando tenía veintitantos años, sufría tanto que pensaba que la muerte era la única salida. Afortunadamente sobreviví y pronto sentí que tenía un propósito. Eso me permitió continuar hasta que encontré el budismo, que literalmente me salvó la vida.

Su primer marido la maltrató terriblemente; ¿cómo consiguió liberarse?

Poco después de intentar suicidarme, varias personas me sugirieron cantar Nam-myoho-renge-kyo y estudiar los principios budistas. Practicar el budismo me ayudó a liberarme al aumentar mi fuerza interior y ver mi vida con claridad. En cinco décadas he repetido ese mantra millones de veces.

¿Su revelación más transformadora?

Darme cuenta de que yo, y todos, tenemos una profunda fuente de resiliencia en nosotros. Los cambios positivos en nuestras vidas siempre comienzan con un cambio interior en nuestro corazón y actitud. Podemos transformar cualquier cosa para bien ampliando nuestra capacidad como seres humanos.

¿Qué espera hoy de la vida?

Disfruto el aquí y el ahora, me centro en el momento presente. Agradezco cada día de vida como un regalo.

¿Qué la convirtió en una leyenda viva?

Humildemente, me siento honrada de recibir esa consideración. Estoy contenta de que mi trabajo y la historia de mi vida hayan tocado a tanta gente. Quiero seguir alentando a tantas personas como pueda a que aprecien sus vidas. Si puedo ayudar a que una persona más sea feliz, entonces lo he logrado todo.

¿Qué ha entendido de la vida?

Al afrontar situaciones difíciles con alegría, con agradecimiento por estar vivos y con respeto hacia los demás, podemos mantener la paz en nuestros corazones y mentes.

¿Qué es lo importante?

Desarrollar la sabiduría, el coraje y la compasión. Estas son las características principales de la budeidad, esa felicidad que no depende de las circunstancias.

¿Y el perdón?

El perdón nos hace libres. Pero algunas personas tienen una idea equivocada del perdón. Perdonar a las personas por el mal que han hecho no es lo mismo que excusar sus acciones. Nadie puede escapar a los efectos de sus acciones. Por tanto, el perdón consiste más en cortar las cadenas de negatividad de lo que sea que nos ha causado dolor. Espiritualmente, el perdón es como una limpieza que nos ayuda a eliminar la energía negativa.

¿Qué añora de los escenarios?

Hay un momento y un lugar para todo, y este es mi maravilloso momento de jubilación. No lo cambiaría por nada.

Dice que en sus actuaciones había amor.

Siempre lo di todo. ¡Mi intención era crear un intercambio de energía, inspiración y amor con cada persona, y divertirme! Después, a menudo la sensación era una mezcla de color, luz, alegría y visiones de las muchas caras sonrientes que venían a verme.

Comenzó muy pronto a pedirle cosas al universo. ¿Le ha respondido?

Descubrí que la energía positiva que ponemos en el universo vuelve a nosotros. Pregúntese qué puedo hacer para mejorar las cosas para mí y para los demás. Cuando hagas todo lo posible para difundir la bondad y la compasión a todos los seres vivos, con paciencia y determinación, la bondad volverá a ti y tu fuerza crecerá.

¿El mayor regalo que le ha dado la vida?

La adversidad. Los mayores dones de la sabiduría a menudo se encuentran dentro de los mayores problemas a los que nos enfrentamos. Y con la mirada adecuada podemos aprovechar cada adversidad que nos depara la vida para aprender, crecer, y hacer realidad nuestros sueños. Esa es la belleza y el valor de transformar el veneno en medicina.

¿Y tiene algún regalo para nosotros?

Hallé esperanza donde no la había y seguí avanzando a pesar de las circunstancias, con la barbilla en alto. He creado una vida feliz creyendo en mí misma, y he hecho todo lo posible para dar amor e inspirar a otras personas, mostrarles que hay más alegría en sus corazones, que pueden hacer más y ser más cuando también creen en sí mismos. Hay un estado inquebrantable de alegría interior.