Més enllà de l'edat

 

Dins del món que vivim hi ha diferents aspectes, els quals ens porten a un viure segons els seus continguts, que comporten unes creences i maneres d’actuar segons l’establert i inculcat. Voldria comentar-vos unes paraules sobre un d’ells: l’edat de cadascú.

Abans que res vull dir-vos que la nostra presencia en aquesta vida no és per un motiu terrenal, sinó espiritual. Tot lo espiritual no aporta unes limitacions, sinó tot el contrari: unes capacitats per a poder materialitzar tot allò que sentim en el nostre interior i donar sentit a la nostra presència en aquest món actual.

En aquest planeta físic predomina lo material, la matèria, i tot allò que comporta una selecció dels sers segons l’establert en la societat, el país que ens trobem.

Hi ha varis efectes produïts pel fet de valorar l’edat que un té. Un d’ells, és la limitació de la nostra vida i la parcialitat de les nostres actuacions, tenint en compte segons l’edat que pot constar en el nostre DNI. Pot semblar que s’estigui tractant un tema superficial amb aquestes paraules, però no és així.

Us heu imaginat que no es tingui una edat establerta?

Som sers lliures i amb una ran capacitat per a realitzar més del que representa la nostra activitat diària.

L’edat està relacionada amb la forma, la imatge que un pot arribar a tenir segons el període encarnat en aquesta vida actual.

Imagineu-vos per un moment que en compte de tenir present l’edat d’un, es tingui en compte les seves capacitats i la visió creativa per a portar a terme allò que sent en el seu interior. Si es valorés el potencial interior de cadascú, la societat evolucionaria d’una manera molt més accelerada i el benestar aniria a més, tant a nivell personal com mundial.

Us sonen aquestes definicions?:

·         Fins als 18 anys un no arriba a ser “major d’edat”.

·         Millor tenir descendència fins als40 anys, més o menys si pot ser abans dels 35, molt millor.

·         Si ets un nen encara no saps el que és la vida.

·         Un dia ets jove, y a l’altre....

·         Més enllà dels 50 anys ja no estàs capacitat per a fer segons què.

·         Als 65 anys......la jubilació.

Sembla com si la nostra vida estigués seguint unes vies de tren, que en cada parada, s’ha de tenir en compte i aplicar una limitació pel nostre ser. Quantes persones tenen certa edat i semblen joves a nivell de vitalitat, estant preparades per a realitzar el que realitzaven fins llavors, havent-les obligat a deixar de treballar per a jubilar-se! Només és un exemple, així com als joves se’ls inculca que han de buscar una feina quan abans millor per a arribar a la vellesa amb una pensió més o menys raonable.

Sembla com si l’edat fos l’eix de les nostres vides.

La meva intenció amb aquestes paraules només és l’exposar i adonar-se de com la vida que s’està vivint no sempre es correspon amb el que un sent en el seu interior. Per cada any que vivim podem fer una gran celebració, però no perquè ja siguem més vells amb tot el que això representa a nivell de visió i actitud davant la vida. Clar que si podem celebrar el dia que vàrem néixer en aquest món per a viure la nostra existencial actual. Pot ser un motiu per a continuar amb el nostre procés evolutiu i compartir-lo amb les persones estimades. Per descomptat que en cada any hi ha un aprenentatge i el fet d’haver donat nous passos ves aquell qui som i per tot lo bo que s’ha pogut realitzar, i per això podem celebrar el nostre aniversari. Aquest hauria de ser el motiu d’aquesta celebració!

Tot i així, gran part de la nostra societat ens indica que ja som una mica més vells, o que ja tenim certa edat, que ja no estem capacitats i que en els seus moments haurem d’acceptar les limitacions que això comportarà: la nostra no capacitació per a fer segons què, el no tenir més descendència, el veure com el nostre cos es va deteriorant, el deixar de treballar per a rebre un import mensual la resta de la nostra vida,....En fi, tenint aquesta visió en la vida personal de cadascú portarà a moments on la incapacitat davant la vida es veurà reflectida, però no perquè no es pugui superar, sinó per l’acceptació de les creences imposades en el nostre entorn, tenint en compte que som part d’aquesta societat.

Vull dir-vos, i també per experiència pròpia, que l’edat no existeix en nosaltres, en el nostre procés evolutiu. Només són uns nombres establerts en aquest món. Som sers intemporals. La nostra Essència no és física, ni té una interpretació des de la forma, sinó des del fons del nostre ser. Res és el que sembla. Som sers il·limitats, lliures i amb grans capacitats a part de les manifestades en la suposada activitat quotidiana que un pot arribar a fer.   

 El món celestial ens està recordant constantment que som sers intemporals que no tenim una edat existencial. Som il·limitats i amb un gran potencial espiritual que ens permet manifestar-nos plenament expressant aquell qui en veritat som.

No tingueu en compte l’edat que teniu. El vostre potencial és immens. Aquest potencial pot ser manifestat en qualsevol moment de la vostra vida. No existeix l’edat per a portar a terme allò que sentiu. No hi ha una edat per a tal o qual cosa, sinó per a quan vosaltres vulgueu. No mireu de tant en tant el vostre DNI, perquè aquest document només serveis per a la burocràcia d’aquest món, i aquesta, és una manera de controlar i seleccionar als sers que l’habiten, creant les diferències que es perceben.

Vosaltres sou eterns. La vostra ànima no viu en el temps, sinó en l’Ara, en el present constantment. Les creences fan que la ment predomini a la vida d’un. Aquestes creences procedeixen d’haver decidit predominar la ment a la vostra vida. A partir d’aquí, s’han creat els dolors, el malestar, les infravaloracions, l’egoisme i la manca de respecte vers aquells que no accepten l’establert a la seva societat. Les creences potencien les limitacions i els distanciaments en aquest món. 

Creeu el vostre món sense tenir present les limitacions establertes des del vostre entorn! Llavors és quan ajudareu als altres que us envolten a donar passos per a ser ells mateixos.

Vosaltres podeu en qualsevol moment de la vostra via portar a terme allò que sentiu fer! Viviu en el present i el vostre potencial es veurà reflectit en la materialització de la vostra vida.

La nostra essència espiritual no té edat senzillament és.

No tingueu present els anys que teniu, perquè esteu capacitats per a ser vosaltres mateixos, en qualsevol moment del vostre procés.

Sent aquell qui ets i l’alegria de viure en tu. Llavors, és quan la felicitat se sentirà constantment a la vostra vida. Ella non depèn de l’edat, sinó de la vostra connexió amb vosaltres mateixos, del vostre procés d’autoconeixement i l’adquisició d’una consciència que cada vegada anirà a més. Llavors només podreu esperar lo millor.

Des de la nostra Llar Celestial ens transmeten que no existeix l’edat no sou l’edat que teniu ara, sinó aquell ser que sentiu dins de vosaltres.

Quan més sigueu vosaltres, menys en compte es tindrà el temps transcorregut des que vàreu néixer.

Sou Amor, no esforç.

Sou sers eterns perquè la vostra existència continuarà a d’altres nivells.

Més enllà de l’edat et trobes tu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

 

Viure en l'Ara

En aquest 2022 es produiran molts movimients i canvis a la vida d'un que comportaran altres canvis a nivell mundial. Siguin quines siguin les situacions que un pot viure, no heu d'oblidar que la teva vida es troba i depèn del teu Ara. Que l'Amor i la Pau siguin en cadascú.

 

Tu ets la teva pròpia Llum

 Hola a tots! És en el teu interior on es troba tot el teu potencial innat per a poder portar a terme el sentit pel qual estàs aquí. Allà trobaràs la Veritat i el Camí a seguir. A tots, una bona abraçada. 

 

Les situacions viscudes per a cadascú

 

Mai estem sols. Cada pas donat a la nostra vida estem acompanyats i sent estimats pels nostres germans de la Llum. Les paraules d’avui estan relacionades amb els moments no desitjats que un pot arribar a viure. No temeu pel que pugueu viure a la vostra vida. Tot té un sentit i us recordo que no esteu sols. Tot és temporal i teniu un potencial innat per a poder-ho superar. Avui us deixo amb LES SITUACIONS VISCUDES PER A CADASCÚ. Una abraçada a tots. 

 

Imaginem-nos un grup de persones que decideixen viure una mateixa situació. Cadascuna d’elles s’encararà a la mateixa circumstància, però no tots la viuran de la mateixa manera. Us heu preguntat per què hi ha persones que reaccionen d’una manera davant un esdeveniment, i d’altres de maneres totalment diferents? Fins i tot, una d’aquestes maneres pot ser la naturalitat i la tranquil·litat davant el fet. Per què tot això?

Tots aquells que viuen una situació concreta és degut al seu procés individual. Tot el que atraiem o la vida ens dóna és per un motiu concret. No és perquè si. Res és el que sembla. Cada moment viscut és fruit del nostre interior per la nostra evolució. Uns poden reaccionar de manera més dramàtica, i d’altres d’una manera més tranquil·la i d’acceptació. Per què aquestes actituds tan diferents? Per què cadascú ha d’aprendre alguna cosa sobre ell mateix.

Res és el que sembla. Tot el viscut comporta un aprenentatge, sent la clau per a obrir la porta del nostre procés espiritual, poder-la creuar i entrar en un nou període o vida.

Si uns necessiten un aprenentatge concret, per què viuen alguna cosa que per un altre pot representar alguna cosa molt diferent a l’altre? Us recordo que tot té un sentit a la nostra vida. El fet de viure el que vivim ens porta a una possible reflexió sobre nosaltres mateixos, amb preguntas o expressions com:

-         Per què em passa sempre a mi?

-         Per què tot em surt malament?

-         Una altra vegada? Ja és la quarta vegada que visc una situació semblant.

-         Sembla que la vida m’hagi donat l’esquena.

Tot, absolutament tot, té un sentit per a cadascú. Tot. Només és qüestió que ens predisposem a obrir-nos a anar al nostre interior i veure el que representa realment per a cadascú que viu aquella situació. La reflexió pot ser diferent entre tots, perquè tots porten una vida en concret i tenen un grau de consciència diferent. Això fa que el resultat que un pugui obtenir el faci tenir una visió més clara i nítida d’aspectes de la seva vida o d’un temps cap a aquí, que l’ha portat a viure aquesta situació, o senzillament, sentir-se una víctima i enfadar-se pel que està vivint,  alterant el seu benestar interior.   

Abans que res, quan us trobeu en moments suposadament adversos, no us alarmeu. Accepteu-los i, ja que els heu de viure, procureu trobar el sentit pel qual us ha portat fins aquest moment. Us recordo que tot té el seu sentit i la resposta es troba en el vostre interior.

Quan un s’obre i es predisposa a saber el per què del viscut i a ser ell mateix, fa que tot sigui temporal i aparegui l’esperança conforme allò viscut ho superarà i arribarà a sentir-se millor després de saber el per què d’allò. És un treball interior que tots hem de fer per a donar nous passos en el nostre procés evolutiu.

Res és el que sembla. Tot està relacionat i basat en l’Amor perquè puguem enlairar el nostre ser. Tot té el seu sentit amorós. No hi ha res perquè sí.

Ets un ser capaç de viure des de la pau i la tranquil·litat interior des de l’Amor, la serenitat i la compassió.

Ets un ser capaç de saber de tu, i quan així és, pots arribar a comprendre a tots aquells que no viuen segons l’establert.

Quan més autoconeixement es tingui, més es podrà aportar per a ajudar a aquest món i crear una nova vida pel major bé de tots.

Aquells que no visquin la mateixa situació que potser tu estàs vivint, és perquè necessiten un altre tipus d’experiències pel seu procés en aquesta vida actual. Si no visquéssim moments com els que vivim, suposadament adversos,no s’evolucionaria en aquest món. Per què creieu que vareu accedir a venir a aquest món en concret? La resposta és: per a poder evolucionar el vostre ser i arribar a viure des de la vostra veritable essència.

A vegades un es deixa portar per tot el que se li imposa o està estipulat. D’altres no es deixen emportar de res per tot lo imposat des del seu entorn. Dues actituds oposades dins d’aquesta societat on podeu viure. Per què els dos viuen les mateixes situacions?

El primer és per adonar-se, per exemple, que deixant-se emportar per tot lo imposat des del seu entorn no és el més adequat. El segon, per exemple, podria ser per a fer-li adonar que no és necessari ignorar tot lo relacionat amb la terrenalitat, i que ha d’obrir-se més per a apropar-se més a la gent i a respectar-la.

Són dos casos diferents vivint el mateix.

Tot té el seu sentit. Tot està basat en l’Amor perquè puguem arribar a sentir més en el nostre ser, i així, portar a terme allò que cadascú ha vingut a realitzar en aquest planeta d’una sola lluna.

A partir d’ara, doncs, no us desanimeu quan la vida us ofereixi situacions no volgudes. Apreneu d’elles, i després, us sentireu molt millor i la vostra vida canviarà.

He pogut constatar aquestes paraules al llarg de la meva experiència en relació a la meva activitat com a terapeuta i docent en el camp de l’autoconeixement i la consciència. Aquells que han posat de la seva part i lo han aplicat en el seu dia a dia, les seves vides han canviat completament, sentint-se molt millor, més segurs i en pau en sí mateixos.

Tot té el seu sentit.

Tot està basat en l’Amor, perquè l’Amor és la nostra veritable Essència. És donar els passos adequats per a viure segons aquell qui en veritat un és: Amor.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

Que ressaltaries de la teva vida?

 

Avui torno a estar amb en Jordi Morella, on les paraules a comentar ens permetran conèixer-lo millor i ens ajudaran, alhora a cadascú de nosaltres degut al contingut que s’anirà transmetent al llarg d’aquesta trobada per a poder adonar-nos quina porta obrir per a apropar-nos més a aquell qui som.

-         Hola Jordi, benvingut siguis.

-         Gràcies David per la teva invitació i encantat de poder estar novament aquí amb tu i tots vosaltres.

-         Avui m’agradaria fer-te una pregunta que molts se l’han arribada a plantejar encara que no hagin arribat al resultat previst. La pregunta amb que iniciem aquesta trobada es: què ressaltaries de la teva vida?

(Pausa lleu).

-         Tots estem seguint un procés a la nostra existència actual. Aquest procés ens porta, entre d’altres aspectes, a la materialització de la nostra vida. En relació a la teva pregunta et diria que el que més ressaltaria i m’ha fet viure segons sento, és el fet de conèixer-me, conèixer a aquell qui en veritat sóc.  És el que es coneix com autoconeixement. Aquest et porta a un obrir les portes de la consciència i la saviesa del teu sentit en aquesta vida i del per què de tot el que estàs vivint o has viscut. Saber de tu, fa que puguis viure, actuar i tenir una visió del teu món més enllà de lo terrenal. Això representa, també, el fet d’activar la teva sensibilitat i les teves capacitats espirituals, així com tot lo relacionat amb les percepcions, visions i la capacitat de sentir les energies que t’envolten. (Pausa). En relació a la teva pregunta et diria que el que ressaltaria de la meva vida és el fet de saber de mi a nivells superiors.

(Pausa).

-         I què em dius de viure sabent tot el que has comentat i experimentat a nivell personal a la teva vida? Cóm et sents sabent qui ets en mig d’un entorn on probablement no sigui conscient de qui són cadascú dels que t’envolten?

-         A vegades un pot no entendre el per què l’altre fa el que fa o és com és.. quan saps de tu, comences a adonar-te que tot té un sentit, i tot inclou una saviesa. Quan aquests dos aspectes ja es troben activats en tu, llavors és quan pots comprendre més i millor als altres i el saber el per què estan actuant o sentint en aquells moments. Això fa que puguis dedicar-te més a ajudar als altres sempre i quan ells se t’apropin per a demanar una mà d’ajuda. Una altra de les coses que vull dir és el respecte vers els altres, respectant el seu procés evolutiu i no volent intervenir en la seva situació per a ajudar-li. Perquè es pugui donar un resultat, és l’altre qui ha d’obrir-se i demanar una ajuda. Conec qui, ja havent despertat la seva consciència volia intervenir en tots els casos on algú podia trobar-se malament. El fet d’intervenir no significa que els ajudis, perquè no sempre la persona està predisposada a canviar interiorment i poder sanar la seva situació.

(Pausa).

-         L’avantatge de saber d’un mateix i sentir la seva veritable essència, fa que sigui una font per a poder ajudar a aquest món, però s’ha de tenir present, que és un mateix qui ha de dirigir-se a la font per a alimentar la seva ànima i poder sanar. El voler anar sense que l’altre t’ho hagi demanat, la majoria de les vegades un veu que no hi ha uns resultats i la persona continua amb el seu estat interior d’aferrament o no voler canviar segons la vida que porta i la visió que té d’ella.

-         Cóm diries que et sents tu ara després de tot el teu procés realitzat al llarg dels anys?

-         Quan tu ets tu i continues amb aquest procés, et deixes emportar pel sentit pel qual vas néixer. Això comporta una pau interior, així com un alliberament de tot lo limitat que podies arribar a tenir dins teu. Això també comporta un alliberament total de les pors, els dubtes i les incerteses davant la vida. En aquests moments flueixo per la meva existència. Visc tot el que se’m presenta amb serenitat, pau, assossegament i una Fe absoluta conforme tot està anant bé.. allò que visc ho accepto.

-         D’alguna manera, tots voldríem viure així. El fet de no tenir pors o dubtes faria que les nostres vides poguessin ser molt més estables que les que ara puguem viure.

-          Cada vegada hi ha més sers que estan donant aquests passos. Tots poden arribar a ser ells mateixos. Aquest és el nostre potencial: vàrem venir a aquest món amb una funció i amb un potencial espiritual innat que es troba en el nostre interior. Només és qüestió d’endinsar-nos al nostre interior i començar a veure la Llum que som quan vivim des de l’Amor i la Llum de la nostra essència, llavors la vida deixa de tenir el sentit que li donàvem, i els resultats i manifestacions, comencen a ser unes altres més en acord a aquell qui cadascú és.

-         Hi ha una cosa que abans has dit, i és el fet de perdre les pors i els dubtes. Podries ampliar-ho una mica més?

-         Normalment, de petits, acceptem la majoria de les imposicions i la manera de viure del nostre entorn, la nostra societat. Quan algú més s’identifica amb ella, més s’allunya de sí mateix. Quan més ens allunyem de nosaltres mateixos, més ens neguem i permetem que tot lo establert en el nostre entorn sigui part de nosaltres. Què són les pors?: la sensació de dubtes conforme a lo millor no podrem aconseguir allò que sentim o necessitem a la nostra vida per a viure. Quan apareix aquesta sensació és que lo que predomina en un és lo imposat des de lo terrenal, la societat, el seu entorn. Cadascú ha de ser ell mateix, sinó, la qualitat de la seva vida disminueix i el benestar en el seu dia a dia deixa de ser estable per a tenir uns grans daltabaixos en el seu procés, perquè el procés que està seguint no es basa en sí mateix, sinó en lo imposat des del seu entorn. (Pausa). La societat està canviant. Hi ha aspectes que són lents, però va avançant cada vegada més, fent que aquest món vagi millorant en diferents aspectes relacionats amb una nova vida i el major bé de tots. (Pausa). Les pors és la negació d’un mateix i el bloqueig d’expressar allò que un sent degut a lo inculcat al llarg de la vida d’un des del seu entorn terrenal.

-         Per tant – intervé David -, si alliberem les nostres pors, representarà que haurem donat passos vers la manifestació de qui som, i quan més així sigui, més podrem arribar a ser nosaltres i gaudir de la vida.

-         Així seria. És una manera de dir-ho que concorda amb els resultats obtinguts en la pràctica individual en aquest món. Aquest planeta està avançant espiritualment. Està enlairant les seves energies i quan més altres aquestes estiguin, més s’anirà creant i establint una nova vida segons aquell qui som, unificant i unint a les ànimes existents i als sers de la Llum que es troben entre nosaltres per a donar-nos una ajuda en el nostre procés evolutiu individual.

-         Jordi, cada vegada que ens trobem, fas que les teves paraules arribin a molta gent, incloent-m’hi. T’agraeixo de tot cor, el fet de poder estar ara al teu costat i permetre les transmissions que realitzem a través teu. Gràcies per tot, per la teva presència estimat Jordi.

-         Ja saps, David, que per a mi també és un plaer poder estar amb tu. Són moments claus els que vivim per a donar un nou pas en el nostre procés d’autoconeixement i consciència. Gràcies David per la teva invitació.

-         Doncs bé, avui hem arribat fins aquí i seria un plaer poder trobar-nos novament per a tractar nous temes basats en els temps que vivim.

-         Encantat estaré que així sigui. Gràcies per la teva invitació.

-         Gràcies a tu, Jordi.