Amb David novament sobre els moments que vivim

Fa temps us vaig presentar una sèrie de trobades amb David, on la seva missió en aquesta vida és d’ajudar a la humanitat i al planeta en el seu procés d’enlairament.

D’això ja fa uns anys, i ara, m’agradaria tornar a presentar-vos una nova trobada tinguda amb ell, sent aquest ser d’una gran Llum i confirmació del nostre veritable ser, on aquell que se li apropa, sent la seva presència com alguna cosa diferent a tot lo terrenal, a tot lo mundà i a la vida que s’està portant habitualment en aquest planeta.

Per a mi és un plaer estar amb ell i presentar-vos aquestes paraules, que de ben segur ajudaran a algú que les pugui arribar a necessitar. Aquí us deixo amb part d’aquest encontre on es va tractar aspectes essencials pel nostre procés d’Ascensió, tant individual, com del planeta i de la mateixa humanitat.

-         Hola David. M’alegra novament estar amb tu i poder divulgar aquesta trobada a tots aquells que puguin estar interessats en aspectes relacionats amb el que està passant en el nostre món actualment. Per a començar, què diries del moment que la humanitat està vivint?

-         Més enllà de la visió que s’està fent des dels mitjans de comunicació, aquest planeta té motius per a estar content amb el que succeeix. Sí que és cert que no tots els esdeveniments que estan succeint són fruit de la presencia de l’Amor. Sovint un pot veure els fets des d’una perspectiva terrenal, però més enllà de la matèria, hi ha un fons on dóna sentit a tot el que succeeix.

-         Vols dir que el que veiem no es correspon amb la realitat?

-         Amb la Veritat, Jordi – em diu somrient-me i amb una gran calidesa.

Després continua dient:

-         El que els ulls físics poden veure es basen en l’aprés, però no es correspon amb el veritable sentit de la nostra existència en aquesta vida. (Pausa). Dins d’un procés arriba el moment que tot el passat comença a quedar relegat degut que la manera d’actuar, fer i veure la vida no és la més adequada. Molts coneixen aquest fet com “foscor”. Gaia està enlairant les seves vibracions, i tot el que succeeix dóna pas a la realització d’una neteja per a poder crear el planeta segons el Gran Pla Diví. La nostra presència en aquest món té un sentit superior on la nostra presència obre portes d’activació per a fer que cada ser humà pugui arribar a connectar amb aquell qui és.

-         Llavors David, tot el que succeeix només és la manifestació del que no és perquè tots els sers conscients puguin transmutar tot allò que no sintonitzi amb l’Amor?

-         D’alguna manera així és. El que està succeint actualment serveix perquè la humanitat reaccioni per a no continuar amb allò que no és i va ser. Allò que va ser en aquest món ja no té sentit per a continuar el seu camí. Encara que els dirigents vulguin fer creure conforme el que fan és l’adequat, el que s’està fent en veritat, es voler continuar amb un passat ja obsolet i de baixa vibració.

-         Manifestant-se com estan actuant, vols dir que està servint per a fer reaccionar a la major part de la humanitat i així crear una energia d’alta vibració en aquest món que vivim, fent que hi hagi una Unicitat cada vegada més ferma, així com un Respecte i Solidaritat per a tots?

-         Això és part del que serà. Aquest món està canviant més del que un pot arribar a saber. Tot s’està accelerant. Cada vegada que s’ha destacat algun fet, situació notable en aquest món, és un invitació a donar nous passos vers l’evolució del nostre ser.

-         De quina manera podem ajudar a enlairar a aquest planeta que ens trobem?

-         Qui sou en veritat encara no s’està mostrant en la major part dels sers humans. Quan més sigueu vosaltres mateixos, més anireu sentint aquell qui sou. Quan així sigui, llavors, tot el que pogués succeir, a nivell de noticies del món, deixarà de tenir el dramatisme i la visió basada des de la forma. Llavors es podrà veure el sentit pel qual ara està succeint el que succeeix. (Pausa). Sentiu qui sou i sabreu del per què de tot el succeït! El que succeeix a nivell d’esdeveniments on sembla predominar el dolor, la tristesa i la injustícia, no és exactament el que en veritat sembla.

-         Per a alguns pot semblar que  tu no estàs implicat o et desentens de tot el que succeeix. Què els hi diries?

-         Res. Deixem que cadascú segueixi el seu ritme i el seu procés. Gran part de la humanitat ja ha començat a despertar la seva consciència. Alguns, pocs, són els que viuen segons la seva essència. La Germanor està amb ells. La seva Divinitat és qui guia i dirigeix les seves vides. Són sers discrets, al servei d’aquest planeta i la seva humanitat. En el seu moment varen lliurar la seva vida i tot el seu ser a les mans de la Divinitat. Ells són les grans Fonts de Llum Saviesa i Amor.

-         La humilitat és part d’ells – dic.

-         Cert, i és perquè no ho fan per a aconseguir un estatus. No ho fan per a ser importants, sinó que la seva presència no és la del ser humà sinó de la seva Divinitat. Mostren el seu físic, però el seu interior i els seus actes, com alguns dirien, no són d’aquest món. Ells saben del seu sentit en aquesta vida.

-         Cap on ens dirigim?

-         Vers la realització del Pla Diví Superior, i cadascú, aporta la seva part en aquest gran esdeveniment universal. Respecte al que està succeint en aquest món, farà canviar el funcionament del planeta. Hi hauran reconsideracions i noves actituds en aspectes com la política, economia, justícia i solidaritat. Gaia es dirigeix vers una transmutació on les energies de baixa vibració s’alliberaran i permetran que les d’alta vibració prevalguin per a unir a totes les ànimes encarnades que en ella es troben. 

-         Què diries de l’actitud a tenir en aquests temps que vivim?

-         No vulgueu respondre a tot el que sigui dolor, injust, decadent o míser. Senzillament sigueu vosaltres. Actueu segons aquell qui sou. Escolteu el vostre cor i sabreu què fer a cada moment. No critiqueu ni jutgeu, perquè tot el que succeeix és part del procés d’Ascensió de Gaia. Sent segons la vostra essència el món respondrà.

-         Amb això vols dir que no posem l’atenció en allò que no està funcionant, sinó en el que sí està sent i nosaltres podem aportar?

-         Les teves paraules són sàvies. S’està produint un canvi d’energia en aquest món físic. Quant més us centreu i poseu la vostra atenció en tot l’Amor que en aquest món hi ha, més anireu irradiant aquesta energia allà on estigueu. Vosaltres sereu una font d’assossegament, esperança, fortalesa i Amor. Això és una conseqüència del gran canvi que s’està produint a l’interior del ser.

-         L’humà està deixant pas a lo Diví – intervinc en la seva pausa.

-         Lo Diví ja es troba en cadascú. Aquest despertar i augment de la consciència permetrà que la vostra essència pugui manifestar-se. Ja no consistirà en saber qui sou i quina és la vostra veritable essència, sinó que, en aquest gran canvi que s’està produint passareu a manifestar-la en la vostra existència quotidiana.  Aquest serà un dels grans passos a donar, cadascú en el seu moment.

Després d’un llarg silenci, David prossegueix dient:

-         La vostra presència en aquesta vida té un Sentit Superior més enllà d’obtenir els vostres objectius terrenals. Aquests formen part de la vostra ment. El veritable món que s’apropa consistirà, no en el predomini de la ment sinó del vostre interior. És el que es coneix com viure des del Cor. Serà l’essència de la vostra ànima qui il·luminarà el camí a seguir per a establir l’Ordre Diví en aquest món.

-         Per a finalitzar la trobada d’avui, cóm definiries tot el que està succeint en aquests moments a Gaia? – li pregunto.

-         Donar pas a la Llum. La seva intensitat cada vegada serà major i aquell qui vulgui obtenir-la, ara és un bon moment per a obrir el seu interior i omplir el buit tingut al llarg dels segles i encarnacions. Molts comencen a estar disposats a ella. Es comencen a construir diferents fonts al llarg de tots els continents per a donar de beure al sedent d’un mateix. La llavor comença a brotar i en el seu moment florirà i donarà els seus fruits. Aquests són els temps que vivim. Ens anirem unint cada vegada més, més enllà de les llengües i tradicions. El nostre cor ens anirà apropant cada vegada més i unint per a donar de la mà a tots aquells altres que vulguin arribar a ells però necessiten una mà. La separació ja no tindrà lloc, així com la crítica o el judici, perquè cadascú veurà la Llum de la seva responsabilitat amb aquest món i la seva vida.

Després d’un silenci, sentint el fons d’aquestes paraules, li pregunto ja finalitzant:

-         Vols afegir alguna cosa més en aquests moments per a finalitzar la trobada?

Ell em somriu i em respon:

-         Aquell qui sou us dirà. Aneu a ell perquè us rebrà amb una gran abraçada.

-         Gràcies David. Gràcies per les teves paraules i per permetre que part d’aquesta trobada sigui divulgada.

Estimada ànima

Estimada ànima, no sempre ets entesa i respectada. En aquest món on habitem, les paraules tenen el significat segons qui les utilitza. No sempre són expressades adequadament, posant diferents nombres a alguna cosa, fent que cada nova etiqueta pugui representar quelcom diferent depèn del context que es trobi.

Això, estimada ànima, ha fet que la teva presència en cadascú no sempre sigui interpretada i sentida segons la teva essència.

Sense tu, no existiríem. La teva essència, pura i cristallina, va més enllà del que  es concep exposat en un diccionari.

Sense tu, jo no hi seria.

Sense tu, aquest mon no tindria sentit.

Accedim a venir a aquesta matèria degut a la gran abraçada del Pla Diví Superior. Amb tu assistírem a la confirmació de venir cadascú, en aquest món físic.

Sense tu, no som res.

Molts poden dir que ells són per sí sols, sense tenir cap creença, denominant-se, religiosa. Molts dels aspectes essencials de les nostres encarnacions són confosos per una religió establerta fa uns dos mil anys, o més, associant el viure des de la ment amb el viure segons nosaltres som. Més enllà de l’inculcat, es troba el nostre sentir, el qual ens proporciona el camí a seguir per a arribar a nosaltres mateixos, no a segons l’establert pel nostre entorn per a nosaltres.

Estimada ànima, es necessita temps per a saber veritablement de tu i el teu sentit a les nostres vides. Actualment, res és el que sembla als ulls físics de la nostra humanitat.

Degut a la nostra procedència històrica hem tingut, i continuem, que despullar-nos de tot l’aprés per a poder sentir l’alliberament de tota densitat albergada en el nostre interior que és la que ens priva arribar a tu, i sobre tot, poder-te sentir per a saber de la nostra veritable essència i arribar a manifestar al veritable ser que som.

La nostra ànima no és alguna cosa annexa al nostre ser, alguna cosa afegida per a poder creure o no, segons cadascú. La nostra ànima és l’innat, la veritable essència innata de cadascú. Tot lo altre, és afegit pel nostre procés evolutiu i poder arribar a ella.

Gran part d’aquesta humanitat, encara concep l’ànima com alguna cosa que, voluntàriament, un pot decidir si creure en ella o no. Aquí no hi ha creences, perquè aquestes procedeixen de la nostra ment racional, i la seva manifestació s’ha derivat en unes creences i visió de la vida que no sempre és lo real. Una visió distorsionada comporta rebutjar tot allò que no se sembla al que un creu.

El creure, limita.

El sentir, t’allibera.

Estimada ànima, sento la teva presència en el meu ser. Només sento l’Amor, la Pau i l’eclosió de la plenitud en mi. aquell qui et sent, sap d’ell mateix i pot sentir l’exaltació del veritable ser omnipresent, immortal i etern des de la Llum que és.

L’ànima no és alguna cosa física on hom pot creure o no.

Per a saber de l’ànima, no s’ha de creure, sinó endinsar-se en el camí interior per a saber d’un mateix. Llavors és quan les portes interiors es van obrint fins a trobar la fon de vida que hi ha en tu. T’endinses a ella i sents la força celestial en tu, així com una gran connexió amb tota una vida interdimensional procedent de a Llar de la qual tots procedim.

La nostra ànima no te un valor acadèmic ni institucional. L’únic valor que té és el que et permet ser tu mateix.

Oh, estimada ànima! El meu ser et sent i reconforta tota la meva humanitat, alliberant-la d’aquell qui no era, per a poder manifestar-me segons la Voluntat Superior de la qual tos estem immersos i units.

Amb tu, estimada ànima, no hi ha subjectivitat. No existeix la parcialitat ni els filtres per a veure alguna cosa des d’un prisma concret o altre. Només es manifesta la Veritat tal com és, entenent el Sentit pel qual així està sent.

El que un sent manifestant-se des de la Unicitat amb ella, va més enllà de tota terrenalitat i opinió l’ànima no opina no creu, no organitza, no programa, no s’inquieta, no es preocupa ni té por a un futur. L’ànima sap que ella és la creadora de tot el que pot arribar a succeir a la nostra vida, per tant, aquell qui s’ha trobat a sí mateix, ha connectat amb la seva ànima, senzillament és i sent, fent allò que a cada instant el seu interior li xiuxiueja. És el que es coneix com a viure des del Cor.

Ser un mateix no és viure segons l’han creat, sinó segons ell és. No és segons els convencionalismes del seu exterior, del seu entorn, sinó segons el que la seva font de vida interior li xiuxiueja.

Estimada ànima, desitjo tant que la humanitat sàpiga de tu! Jo Sóc el meu interior. Aquest ets tu amb la meva predisposició per a portar a terme allò que jo, particularment, he vingut a fer. com bé saps, els meus desitjos han desaparegut perquè amb tu només sé que tot serà. Només sento i sóc segons et sento. Més enllà de mi, de nosaltres, existeix la puresa de la Font de Vida de la qual tots procedim. L’emanat d’ella es troba en cadascú per a poder portar a terme allò que vàrem acordar per a la nostra missió en aquesta terra.

Som puresa, amor, serenitat i totpoderosos. Quan tanquem la porta de la nostra ànima, ignorant-la o negant-la, llavors, és quan el món en que vivim, anteposa les seves creences i la seva imposició per a fer que tots apliquin el que ells creuen. Al final les resistències es debilitaran, i els brots de llum començaran a irradiar-se, acceptant-los en el interior de cadascú. Serà llavors, quan en aquest món s’uniran tots els sistemes de vida existents en UN de sol: humans, animals, vegetals, minerals i celestials.

Et sento intensament, estimada ànima. Sento i veig la teva Llum en el meu ser i en cada un dels qui m’envolten.

Degut als diversos noms que se t’associen, la teva presència ha estat relegada degut a la influència de les creences basades o associades a tu. Noms diversos com: Ànima, Ser Superior, Divinitat, Jo Superior, Déu, Gran Esperit, Esperit Superior, i d’altres, que configuren  la sèrie de denominacions per a nombrar-te, fan que es creï una confusió tal que et vagin relegant a un segon terme degut a la manca de concreció i divulgació concreta de la teva presència en nosaltres. 

Més enllà dels noms, de les etiquetes, et trobes tu, estimada ànima. Tu no ets etiqueta. Ets sensació, sentiment, un sentir intens de plenitud en un mateix on l’expansió, l’extensió, la puresa de l’Amor i l’absoluta certesa de qui ets i la serenitat conforme tot allò que realitzaràs o viuràs a la teva vida actual, tindrà un sentit, obtenint un aprenentatge i una realització plena en la teva existència encarnada actual.

La nostra ànima és el que es coneix com el Déu que cadascú és. És aquesta essència divina que cadascú porta amb sí mateix des del seu naixement. Si de petits s’ensenyés a sentir-la, llavors, és quan podrem sentir l’empoderament de la nostra veritable essència amb el ple convenciment de portar a terme, amb tot el nostre resplendor, allò que hem vingut a fer. Cadascú la seva part. 

Sentir la nostra ànima, ens alliberarà de tots els dubtes i pors que hom pot arribar a tenir. Serà la Llum del nostre camí, i la guia dels nostres passos per a realitzar el sentit pel qual respiràrem per primer cop.

La nostra ànima no ha d’evolucionar, sinó el nostre ser, per a poder-la acceptar i deixar que es manifesti segons és. Aquest és el procés.

Gràcies, estimada ànima. El meu Amor i el meu Ser és UN amb tu.

Sense tu, no existiríem. Gràcies!

Que l’Amor, la Pau i la Llum siguin en tots vosaltres, estimades Divinitats.

Xerrada: L'Alimentació del Ser

Per a aquells que estigueu interessats en ella però no pugueu a l'hora prevista, una vegada finalitzada, la podreu trobar a youtube, i com no, a la meva pàgina de facebook.
A todos, una abraçada.

El Cel

Portar el Cel a la Terra és mostrar aquell qui en veritat ets. La teva essència innata poder-se expressar amb tot el seu resplendor. 

La Ment

En els meus inicis del meu despertar conscient va ser l’iniciar-me en el control mental, en el poder controlar la meva ment creient que sent així, podria també, controlar la meva vida i donar-me una qualitat i benestar que fins aquell moment no sempre era així.

Vaig començà a donar passos relacionats amb el control mental. Durant un any, setmanalment anava a classe per a aprendre a controlar la meva ment, així com fent cursos de caps de setmana de diferents tècniques mentals com la hipnosi, per exemple.

Era molt mental i la meva ment en aquells temps no s’aturava. Havia d’aprendre a asserenar-la, a donar-li una mica de pau i aprendre a fer-la servir. Vaig arribar a dir que: “si controlava la meva ment, podria controlar la meva vida.”

D’això, ja han passat anys.

Un comença a donar aquest pas, i es va adonant que aquesta porta oberta una vegada la creues, van obrint-se d’altres relacionades amb aquesta que et permeten endinsar-te més a l’interior d’una persona, d’algú, incloent-te a tu mateix, trobant alhora, la resposta a com fer front a la possible disharmonia que puguis estar vivint.

Cert és que si aprenem a controlar la nostra ment, aquesta arriba a obeir-nos, i no nosaltres a ella, com encara està sent en gran part de la humanitat. Es fa allò que en ella es troba tenint present que el seu contingut és l’emmagatzematge de tots els anys de la nostra vida segons uns patrons basats en una educació limitada i en acord a unes creences que no concorden sempre amb el que un sent en el seu interior.

Al donar el paper que li correspon a la ment, aquesta entra a formar part del nostre potencial creatiu. Fins llavors era qui dirigia la nostra vida, però amb la pràctica, al final la ment baixa la seva guàrdia i es rendeix a tu. Si quan ella es rendeix, que és qui dirigia la nostra vida i en la qual ens basàvem, qui dirigirà la nostra vida llavors? La resposta és: el teu Cor. Ell t’ha fet sentir moltes vegades la millor decisió a prendre, en canvi, no sempre fèiem cas al que sentíem.

Quan sentim sabem de la realitat del que vivim. 

Quan sentim, discernim el que més ens interessa i el que no, en el nostre procés evolutiu.

Quan sentim i escoltem al nostre interior és com posar l’atenció a la brúixola de la nostra vida per a saber quin rumb prendre, i de quina manera realitzar-lo.

El Cor ha estat ignorat moltes vides i molts anys d’aquesta vida actual. Quan ens adonem de la seva presència i del que ens està dient, llavors és quan entra la nostra predisposició per a posar en pràctica la seva guia i xiuxiueig.

És a l’interior de cadascú on podrem trobar el camí adequat per a avançar en el nostre procés evolutiu segons l’establert i acordat per nosaltres mateixos abans d’aquesta encarnació. Ell és la guia dels nostres passos per a arribar a materialitzar el que hem vingut a fer.

La ment ens porta al passat, recordant-nos el que “tots fan perquè així ha de ser, i no vulguem ser diferents”. La ment no és flexible, perquè es basa en unes creences basades, normalment en una vella energia, que bloqueja la manifestació de la nostra essència.

La nostra ment no és la que ens ha de manar,....tot el contrari! Ella ha de ser la gran seguidora i mà d’obra per a confeccionar i crear allò que el nostre Cor ens suggereix.

Aprendre a controlar la ment, representa alhora el no aferrar-nos a les creences i a tot l’establert en la nostra societat i entorn. Representa que som nosaltres els propietaris de la nostra vida, i per tant, qui té la plena llibertat per a viure segons un sent.

Portar a la ment al seu lloc i designar-li el paper que realment li correspon segons el sentit del nostre procés evolutiu, és un dels principis fonamentals del nostre camí vers l’Ascensió.

Tots tenim una ment amb unes capacitats immenses per a crear la nostra vida i portar a terme allò que hem vingut a fer. Tots!

Poder controlar la nostra ment és donar un pas important vers aquell qui en veritat som. No som el que vivim, o el com ens han fet. La nostra naturalesa va més enllà de l’establert terrenalment. El nostre potencial ens permet transmutar tot allò que, tenint-lo en nosaltres, no ens pertany per naturalesa. Som molt més del que ens han dit o fer creure des de la nostra infantesa; per tant podem alliberar tot allò que no ens deixa ser nosaltres per a mostrar-nos realment aquell qui en veritat som.

Qui sou, fins i tot havent despertat la vostra consciència, no sempre un té la plena sensació de la seva veritable essència. A mesura que aneu endinsant-vos en aquesta direcció un va percebent sensacions i una puresa intensa en relació a diferents sentiments o percepcions no sentides i viscudes fins llavors.

Anteriorment ja he dit que el camí t’obre una porta, i després vas trobant-te d’altres on vas concretant i adonant-te del veritable ser que ets. Arriba a un punt del camí que la teva percepció i sensació del teu ser va més enllà del terrenal.

Dins del camí per a arribar a un mateix, es troben fonts d’autoconeixement, relaxació, control corporal, experiències oníriques, visions, contactes celestials, així com una claredat de discernir les energies que t’envolten, coneixent les arrels de tot aquell que se t’apropa o es troba dins del teu cercle més proper (família, amistats,...).

En el seu moment vàrem viure anys i anys basats en la ment, però ha arribat l’hora de recol·locar la nostra vida, i les nostres capacitats en l’ordre adequat per a utilitzar-les segons sigui necessari.

La ment té el seu poder, però no la direcció de la nostra vida. Ella ens permetrà materialitzar segons sentim, no el marcar-nos el camí a seguir. Qui sí ho farà serà el nostre cor, amb tot el que ell comporta: sensacions, percepcions, veus interiors, sentiments,..... Si un sap fer-los servir, llavors, la seva vida començarà a pujar esglaons fins arribar al cim de la seva realització, segons ha vingut a fer.

A l’arribar a expressar aquell qui som i a materialitzar la nostra vida, depèn exclusivament de nosaltres, de cada decisió que prenguem en el nostre present. Aquest ens portarà a la plena expressió del nostre ser. Només llavors, podrem sentir qui som i l’energia de la qual tots procedim: l’Energia Crística.

Quan arriba l’instant que ja no som qui vàrem ser i  ens mostrem segons sentim, sense planificar, ni organitzar, ni voler, llavors voldrà dir que la nostra essència divina estarà, probablement, començant a manifestar-se en nosaltres.

Lo racional només és un vehicle d’aprenentatge.

Lo diví és la manifestació del nostre ser real.

L’Amor serà qui ens donarà de la mà i ens guiarà vers l’enlairament del nostre ser. Només el millor podrem esperar. Tot ens vindrà, i el que obtindrem ens farà sentir bé, perquè vivint des de l’Amor només pots obtenir lo millor.

Ser tu mateix significa mostrar-te tal com ets, i per a això hem d’escoltar el nostre interior i portar a terme el que ens dicta.

En el meu cas, dels primers passos donats conscientment, perquè així ho sentia, era poder controlar la meva ment per a obtenir una vida millor. D’aquí, una porta va fer obrir una altra, i aquesta una altra, i un altre, i així fins el meu present. Puc dir-vos que l’emoció que sento en aquests moments fa que la meva vida sigui una realització segons la meva missió veient resultats senzillament sent,...sense intervenir. Les energies d’un poden transmutar les energies de l’entorn. 

La meva ment és un gran aliat. Vaig haver de posar de la meva part durant bastant de temps, però al final, ella es va rendir perquè va veure que amb mi ja no podia.

Ara som dos en Un; millor dit, el més coherent seria expressar:

Tres en Un: Cor, Ment i Jo.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sentint la teva Essència