L'hora anunciada

Aquell matí els ocells voleiaven amb els seus cants i melodies travessant el sender una i una altra vegada, anunciant que l’hora havia arribat.

Es veia a un deixeble allunyar-se del seu mestre, allunyant-se pel camí beneït que un dia el va portar a trobar-se amb qui seria el seu tutor durant bastant de temps. Havia arribat la seva hora, encara que el seu mentor sempre estaria amb ell, degut a les ensenyances rebudes i tota la instrucció transmesa, ara integrada en ell. Aquests records sempre els portaria dins d’ell.

Sabia que era el moment que tant de temps enrere se li havia anunciat, tant en les meditacions com en els somnis.

Les seves passes l’allunyaven d’on havia estat aprenent la saviesa que cada individu porta en el seu si per a poder-la manifestar en el moment que la seva consciència despertés. La seva ja ho havia fet, per tant, sabia que no tenia sentit continuar la seva estància amb aquell qui el va portar de la mà i li va ensenyar a conèixer-se i a estimar-se.

El nostre jove, sentia la satisfacció de tots aquests anys i l’agraïment de poder haver estat en un lloc com el ell va estar. Ara deixà enrere el seu aprenentatge a través d’altres sers encarnats per a endinsar-se a un aprenentatge més profund i intens, com era el de mostrar la seva mestria en aquest món on es trobava. El seu cor estava disposat a guiar-li vers el que la seva ànima va acordà moments previs a la seva encarnació.

Aquell ser va desaparèixer entre els matolls de la muntanya on era, deixant enrere una etapa on tot va tenir el seu sentit, i disposat a viure una de nova segons el seu cor. Havia arribat el moment.

Els seus peus el portaven vers el desconegut però familiar alhora. Sentia una gran il·lusió i emoció dins d’ell, així com la seguretat en el seu interior conforme tot aniria bé. La seva Fe era fema i absoluta.

Sentia tant les ganes de viure, que va decidir començar a enlairar el seu vol per ell mateix! Només l’experiència de viure per tu mateix allò que sents en el teu interior et permetrà aconseguir la saviesa existencial. Poder enlairar-te per sobre de tota terrenalitat i tota creença mundana et portarà a un vol sagrat vers la realització del que cadascú ha vingut a fer. La seva missió es trobava en cadascuna de les seves cèl·lules, activades per a indicar-li la direcció i el camí a seguir a partir d’aquest moments.

Tot coincidia amb els temps de canvi que el nostre estimat planeta està vivint en la seva escorça i el seu interior. Els moviments produïts són una recol·locació de tota existència en aquest pla dimensional que la vida es trobava. Just en aquests moments de la història de l’humà, el nostre deixeble, ara en aprenentatge de la seva mestria, s’endinsava en la seva nova etapa de realització i manifestació segons el que havia vingut a fer.

Al llarg d’aquest món, molts eren, a l’igual que el nostre jove els que deixaven el seu passat per a mostrar la seva essència en el lloc on es trobaven. Grans desplaçaments s’haurien de produir per a col·locar a cadascú al seu lloc, però tot es facilitaria per a conjuntar les voluntats segons la gran Voluntat Superior.

Fonts, com aliment per l’ànima, i llums per a il·luminar el camí d’aquestes ànimes van anar arribant en els llocs designats per a cadascú i adequats perquè tota ànima disposada per a arribar a ella i reconèixer la seva essència, pogués recordar qui era i poder activar la consciència ancestral que l’empenyien a seguir el procés de l’ascensió.

El nostre jove sentia intensament la seva essència en el seu interior, com si fos l’univers en expansió. Sentia aquesta expansió dilatant-se dins d’ell, com si fos part de l’univers en aquest pla terrenal.

Sentia l’amor en el seu estat més pur i incondicional, així com la compassió i la pau a nivell no terrenals. Havia arribat a un nivell de mestria concret que el va fer prendre la decisió que havia arribat l’hora de transmetre i compartir tot el rebut, sense aferraments i amb una gran agraïment per haver pogut rebre i integrar tota l’energia dels nous temps en la seva matèria, activant cadascuna de les capes del seu ADN.

Aquest nou mestre avançava vers el resplendor de la seva plena manifestació. Fins ara pocs sabien d’ell, però havia arribar la seva hora de mostrar-se al món que va ser enviat i pogués portar a terme la plena manifestació de la seva Divinitat.

Amb humilitat, serenitat i una gran pau en el seu interior, aquesta ànima va deixar la dependència de la seva instrucció per a endinsar-se en l’obtenció dels coneixements de la nova energia per sí mateix, i l’aplicació i divulgació d’ella pel major bé de tots els habitants d’aquest planeta.

El món celestial l’acompanyava. No estava sol.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules d'Àliga Blanca

Per a tots aquells que sentiu el moviment en el vostre interior dels temps que vivim. Moltes vegades és d'agraïr que algú ens recordi amb la seva claredat, el nostre valuós i sagrat present. Aquest ens portarà, novament, al benestar per a poder sentir la nostra veritable essència i l'harmonia en la nostra existencia actual.
Aquí us deixo amb aquestes paraules del nostre estimat Àliga Blanca, recordant-nos que hem posat l'atenció, potser, en la dirección no adequada.
A tots, una abraçada. No estem sols.

Quan vivim el present

No us oblideu de viure el present. Ell us portarà a vosaltres.

Sabreu de mí, sentint-me

Sentir ens obrirà les portes de l'autoconeixement. Per a recordar qui som, anem al nostre interior i escoltem el nostre cor, per a poder sentir la nostra veritable essència amb tota la seva saviesa disposada per a nosaltres. Aquí us deixo amb aquestes paraules rebudes de la Divinitat Superior.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Trobades pel mes de març

A continuació us presento les propostes de cara el proper mes de març:

La individualitat, fruit del Tot.

El nostre mon està sembrat d’ànimes que ens indiquen el camí a seguir pel major bé de tots els que l’habitem.

Són sers de petita estatura però d’una gran puresa, amor i consciència disposada a ser expressada per a tots aquells que estiguin preparats i oberts de cor. Són un exemple pels de “major estatura”, degut que en el seu moment, els “més alts”, es van allunyar de la Font de la seva essència.

Avui vull dir-vos unes paraules sobre els nens i la seva presència a les nostres vides.

Cada vegada hi ha més nens que necessiten ajuda psicològica degut a la seva desmotivació, inquietud i manca de concentració en tot allò que està establert i es vol inculcar com a coneixement pel demà. ¿Coneixement? ¿Demà?

Els adults i l’escola estan vessant una energia a aquestes ànimes pures perquè integrin un alineament amb la societat i tots els altres segons el que ja està establert. Ell, els nens, senten en el seu interior que tot allò que reben, o en gran part, no es correspon amb el que senten. Cert és que necessiten un saber conviure i viure dins d’una energia que no es correspon a la seva. Aquesta obsessió social per a fer que aquestes ànimes deixin de ser elles per a formar part del seu entorn, fa, i cada vegada més a mesura que van passant els anys, que aquests nous sers, que fa poc van venir de la Llar d’on tots procedim, es rebel·lin moltes vegades, sense voler ofendre, però reacciones al que no és natural segons l’essència que cadascú és. 

La seva actitud comença a canviar. Estimen als seus pares i volen obeir-los, però cada vegada s’atreveixen més a ser ells mateixos. Són purs, d’un gran sentit comú. Si alguna cosa no els hi agrada, ho deixen, i fins i tot, expressen el seu desacord. Si alguna cosa no té a veure amb el que senten, deixen de posar atenció, deixant que els altres segueixin el seu procés, però ells estan amb la seva honestedat manifestada i volent a la seva vida el millor per a activar tot el que senten i poder manifestar-se tal com són.

Malgrat de tots els avanços produïts a nivell espiritual, en les ànimes que habiten aquest planeta, l’energia no sempre es correspon amb el que aquests sers de petita alçada, però de gran cor, amor i consciència, senten i vibren. Això fa que la seva actitud davant la vida sigui amb aquests símptomes que puguin requerir una intervenció psicològica o terapèutica, degut que el seu entorn, potser no sigui el més adequat per a estar amb pau i harmonia. Amb això vull dir que en el si d’una família pot haver una gran disharmonia o impotència per part dels pares, o de algun dels dos, que no sàpiguen com solucionar l’estat i la situació del seu fill o filla.

En un ambient molt terrenal, on les possessions i la sobrevaloració de la matèria com aspecte primordial a la vida, fa que els valors interiors de cadascú es deleguin a un segon terme. Això fa que els pares transmetin als seus fills una actitud, unes paraules i una “no dedicació adequada” als seus fills. Els poden estimar, però a vegades se senten impotents per a fer que pugui ser un fill o filla “normal”.

Tota anomalia individual és fruit del Tot. Amb aquest Tot em refereixo a l’entorn del nen. Aquest reacciona segons veu, sent i observa.

Quan a casa seva no rep l’energia de pau, tranquil·litat, comprensió. Sentir-se estimat i atès, llavors pot reaccionar de la manera que ho fan per reclamar l’atenció, la comprensió o l’amor que pot arribar a necessitar. No hi ha res perquè si. No hi ha nens dolents. Tot té a veure amb el seu entorn, amb el que ell rep i percep en ell.

Actualment hi ha més psicòlegs que tracten la simptomatologia que els nens mostren, tant a l’escola com a les seves cases. Nens hiperactius, amb una gran manca d’atenció i concentració. Sembla que aquestes ànimes siguin problemàtiques als ulls dels pares, mestres i la societat. Realment és així? Segur?

No hi ha cap símptoma que algú pugui arribar a mostrar que no estigui relacionat amb el seu entorn o part d’ell.

El símptoma individual té a veure amb la simptomatologia del Tot. No podem aïllar el que un viu i mostra com alguna cosa aliena a tots. Tots estem relacionats i units per a un mateix fi: arribar a nosaltres mateixos i recordar aquell qui som. Om podem recordar si el nostre entorn està a anys llum del que sentim interiorment? Un adult conscient pot fer front a aquesta situació, però un nen, l’únic que pot fer és actuar amb naturalitat segons sent i desinteressar-se de tot allò que no es correspon amb el que ell sent en el seu interior. Aquest és un pas que porta a un distanciament entre la manera d’actuar dels adults del seu entorn amb ell o ella. es tanca en si, mirant de fer el que ell sent.

L’etiquetat com a problemàtic o no sociable en un nen, només és el reflex del que es viu en el seu entorn. La seva família és peça fonamental en el benestar d’aquestes ànimes pures. La majoria no sap reaccionar amb agressivitat, només si se li van tallant les ales una i una altra vegada, al final, com a darrer recurs, pot mostrar una actitud de cridar l’atenció.

No hi ha nens problemàtics, sinó un entorn malalt, una societat malalta i no conscient que encara intenta imposar unes pautes obsoletes segons els temps qeu vivim, segons l’energia que habita actualment en el nostre planeta i en moltes ànimes ja despertes al llarg dels cinc continents.

S’ha de tractar als nens com a inadaptat o problemàtics? Bé, la resposta vindria a ser la següent pregunta: La societat i l’entorn d’aquesta ànima pura i amorosa està equilibrada, fent que es rebin els valors d’Unicitat, Comprensió, Respecte i Amor? Estan rebent una energia equilibrada per part de qui els envolta? La veritable “educació i despertar de la consciència” la necessiten els adults.

Tinguem present aquestes paraules, i llavors ens podrem adonar que el que succeeix a un ser és fruit de Tots, del Tot. Quan el Tot està inestable, desharmonitzat, transmet als seus membres un camí inestable i incomprensible per a les seves ànimes. La reacció de cadascú d’ells pot ser, llavors, “anormal”, degut que el que rebut i li han volgut establir com a pautes mentals, és ja obsolet i ineficaç en els temps que vivim. És anteposar la matèria, abans que l’amor.

Símptomes com la manca d’atenció i la hiperactivitat, que se’ls etiqueta als nens de la nova era (índic i cristall), només són la manera que ells ens estan transmeten que el que estan rebent no es correspon amb el que ells viuen i senten pel seu major bé i el de tots.

És normal que desconnectin del que es transmet a l’escola, perquè la docència està desfasada en relació a com són els nens d’ara. Es continua transmetent uns coneixements que fan formar als nens a mitges. Tot és mental, quan els nens d’ara viuen exclusivament des del cor. L’escola està desfasada amb els nens que ara tenim i van arribant al nostre entorn. És normal que no li posin atenció. Jo tampoc la posaria, al veure que no es correspon amb el que jo sento, no ajudant-me en res per a arribar a ser jo, a conèixer-me i poder connectar amb totes les eines que cadascú porta en el seu interior per a poder establir la calma, el benestar i poder arribar a sentir aquell qui en veritat som. L’interior dels nens s’ignora per a establir les maneres convencionals de comportar-se, estar en un lloc, què dir o millor callar. No és aquesta “l’educació” pels temps que vivim.

Cada vegada més, es requereix anar al nostre interior, i no estar tan pendents del nostre exterior, i els nostres nens, així ens ho transmeten amb aquestes actituds.

És normal la hiperactivitat. Ells necessiten de la llibertat i el moviment. És a través del contacte directe amb la natura i un medi d’expansió, on podem arribar més a ells i fer que s’interessin pel que els envolta i entenguin el per què.

El fracàs escolar continua sent alt. Quan no hi ha motivació i interès, s’hauria de plantejar si el que se’ls està transmetent és l’adequat o no. Però ja sabeu que encara no està sent així, volent imposar als nens, com a futur de la humanitat, una continuïtat del que ja està caducat, el dolor, el victimisme i el sentir-se impotent per a solucionar o sanar qualsevol situació. 

L’escola hauria de canviar, i no la forma, sinó el contingut del que ha de transmetre’s.

No hi ha nens problemàtics, només una família, un entorn, una societat allunyada de l’Amor i la Consciència.

Sóc part d’aquests nens etiquetats com a antisocials o problemàtics. De petit vaig consentí que les meves ales es recollissin, deixant de volar com sentia. Vaig aconseguí arribar, amb els anys, a obrir el meu cor i sentir l’amor. Vaig delegar la meva ment a la meva Voluntat, sent el meu Cor la nova guia en el meu procés. Així vaig arribar fins el meu present. Les meves ales, ara, ja estan obertes, estenent-se cada vegada més, delitant-me amb la sensació de planejar i enlairar-me, sentint la plenitud en mi. 

Els nens reclamen el que els pertany, i encara avui, en la majoria de les vegades, els adults ignoren la veu consciencial d’aquestes ànimes despertes i conscients encarnades en, de moment, un cos de petita alçada.

Escolteu als vostres nens perquè enlairaran la vostra ànima. Són una benedicció per a la nostra ànima i el nostre procés.

Observeu com actuen i la seva reacció davant la vida, perquè aprendreu en el silenci.

Abraceu-los i feu que tinguin contactes amb les vostres mans. Abraceu-los, petonegeu-los i acaroneu-los, perquè activaran la seguretat en ells i la confiança al veure la naturalitat de la vostra expressió vers ells i la calidesa de la vostra presència amb ells. Doneu-los recolzament. Cada vegada que acaronem o abracem a un nen, obrim les portes perquè aquesta ànima senti que està sent estimada, donant-li confiança per a obrir-se i sentir la família dins d’ell. És com els cabdells d’animals, on el refregar-se els cossos i tenir contacte entre ells, els reafirma com a raça, donant-los seguretat i protecció.

Escolteu les seves paraules, perquè van més enllà del quotidià.

Respecteu-los i teniu-los present en les decisions a prendre.

Procureu sentir el seu interior i us adonareu del Cel aquí a la Terra.  

Deixeu que el nen que hi ha en vosaltres es manifesti lliurement.

Escolteu el vostre cor que ell us dirà en tot moment el camí a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No ploris estimada ànima

No us desespereu perquè allò que vivim conté la essencia del nostre avanç  en el nostre procés. 

A tots, una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Moments de Yuca, l'indi.

Es trobava Yuca en el cim de la muntanya tocant el seu tambor. Assegut en contacte amb l’herba d’aquell lloc i el seu tambor entre les seves cames creuades, les seves mans feien ressonar la melodia ancestral de la interiorització per a connectar amb els seus ancestres i tots aquells sers que l’acompanyen en la seva encarnació actual.

La melodia arribava per tota la vall i més enllà de les aigües del riu que la creuava.

Quan es trobava en aquests moments de profunda connexió, les àligues deixaven els seus nius per a planejar per sobre d’aquella font de llum. Alguna d’elles, fins i tot descendien on ell era durant tot el temps que durava els instants de comunicació amb el més enllà de la matèria.

Yuca creava aquests instants. Eren moments de trobar-se amb la seva veritable naturalesa i poder obrir les portes del lloc on sempre havia pertanyut, més enllà del terrenal. Una Llar on només les ànimes poden anar i estar.

Amb els seus ulls tancats continuava fent sonar el seu tambor, com intermediari i creador de l’estat adequat per a transcendir la seva consciència i enlairar-se, entrant en contacte amb l’estat interior adient per a trobar-se amb la seva ànima i tots els sers de Llum, tota la Germanor Celestial que vetlla, guia i protegeix els nostres passos.

Amb ells, acompanyant-lo, pot endinsar-se en la saviesa ancestral i universal. La nostra ànima india comença a sentir la seva essència a nivells intensos. L’Amor l’abraça. La Pau el vesteix. La Confiança i el deixar-se anar i portar per ells li agafen de les mans per a acompanyar-lo dins de la Llum on podrà rebre els missatges dels Mestres i Tutors celestials que estan al seu càrrec des del seu naixement en aquesta vida. Tots ells s’alegren de veure’l i ell, sent el respecte vers el seu ser i l’alegria i goig dels seus germans de la llum pel seu camí i la seva vida.

Yuca sent. Yuca obre el seu cor i deixa que aquest li parli. Són moments molt íntims amb el món espiritual, sent per a ell, el seu veritable món, la seva Llar, on sempre ha pertangut.

El seu tambor continuava emetent les ones, estenent-se aquestes, per l’aire fins arribar a les altes esferes vibracionals.

La nostra estimada ànima estava seguint el seu procés en aquesta vida, amb els seus aprenentatges, moments per a les obres realitzades, emanades des del seu cor, i deixant espais, també, per a estar amb els seus, la seva família i amistats. 

Yuca era un ser estimat per la seva aldea era reconegut, fins i tot, per viatgers que havien de creuar aquell territori per arribar als seus destins. Era un ser estimat per a tots. Tenint present això, ell sentia que de tan en tan havia d’irradiar la seva energia i pujar a la muntanya, per a entrar en contacte amb aquell qui en veritat era.

Ara es trobava amb el seu tambor, i encara que eren les seves mans qui colpejaven rítmicament aquell instrument, no era ell qui ho feia. Aquell qui en veritat era s’encarregava de no parar el ritme místic mentre la seva ànima s’endinsava  la Llar on era ben rebut.

Aquest cop, s’endinsà tant en el seu interior, que els seus guies el varen portar davant la Llum Suprema que regeix i il·lumina tot l’Univers. Era una llum daurada i amb tons blancs. Era una llum intensa i amorosa. Així ho podia arribar a percebre. Sentia una puresa amorosa en el seu interior davant aquesta presència.

El van convidar que s’apropés més a ella. Just davant de la seva presència, el van fer aturar.

-         No tinguis por – li digueren. Sent! – digueren a continuació.

En aquests moments va sentir una gran expansió en el seu interior, com si fos l’univers en ell, alliberat de tota tensió, preocupació i una gran sensació de seguretat a l’estar allà. Sabia que res li succeiria i es trobava segur. Així ho sentia amb una gran certesa que així estava sent i seria. Es va deixar anar del tot, sabent que estava sent estimat.

A continuació li van dir:

-         Endavant! – convidant-lo a entrar a la Llum que es trobava davant d’ell i li feia sentir tot el comentat.

Va donar un pas i va creuar el llindar d’aquella llum. De sobte va veure a tota la Família Celestial amb ell, així com als seus ancestres que se li apropaven i els seus parents i sers estimats que ja havien transcendit la matèria. Tots se li van apropar per a estar amb ell. Allà va sentir una gran alegria i goig per existir. Va sentir l’Amor real del Cel. Tots estaven allà amb ell. Tota la Família unida novament, podent veure’ls allà, envoltant-lo i a prop d’ell.

Yuca es va emocionar tant que algunes de les seves llàgrimes es manifestaren en la seva curtida pell, llisa i suau alhora, com renovada per l’estat que es trobava.

Algú amb una energia més poderosa i intensa se li va apropar.

-         Mira! – li va dir.

De sobte, com si tot succeís en un instant, va veure el seu amor irradiat per tota la Terra, arribant a cada ser que l’habitava, tant humà, animal com vegetal. Tots rebien el seu Amor. Veia com el seu camí s’anava eixamplant fins a creuar el gran mar i arribar més enllà d’on, en aquests moments es trobava. Les seves llàgrimes continuaren humitejant el seu rostre per la gran il·lusió i emoció de poder volar i arribar a d’altres terres necessitades de la seva essència.

Va veure com era ben rebut, sentint una gran familiaritat per tots els que el rebien. Després, va enlairar la seva mirada i va veure una gran àliga de cap blanc fent cercles per sobre d’ell. Amb les seves ales obertes, esteses per a poder planejar amb tota la seva majestuositat, el nostre indi l’observava, sentint l’omnipotència de la seva presència. En el seu interior sentia una gran fermesa i seguretat, així com una sensació de respecte i familiaritat alhora.

Va tornar a baixar la mirada i es va trobar en mig d’una gran llum i envoltat del que ara coneixem com a àngels. En un segon cercle es trobaven els seus ancestres i les ànimes conegudes.

-         Portes temps aprenent el camí vers nosaltres – li van dir qui amb ell estaven. Ara ha arribat la teva hora, venerable i alegre ànima, de transmetre el camí als altres perquè també puguin venir a nosaltres. Ensenya’ls a avançar des del cor i poder arribar a la seva Llar, com tu has sabut obrir-te camí per a arribar a saber d’aquell qui ets. (Pausa). Hauràs d’ensenyar el camí vers ells mateixos, vers el veritable ser que són. Les seves ànimes esperen el seu despertar per a unir-se conscientment a la Gran Família, com tu ja has fet. (Pausa). Aviat sentiràs la Gran Crida des del teu cor. Sabràs on anar i com fer-ho. Les teves ales estan preparades per a enlairar i dirigir-te vers el motiu pel qual vas néixer.

De sobte, Yuca va sentir una gran il·lusió en el seu interior, així com una immensa plenitud i convenciment absolut conforme així seria i aconseguiria portar a terme allò pel qual va encarnar la seva ànima. Va sentir una gran emoció dins d’ell, sabent que allò que havia rebut, així serà.

Llavors es va trobar novament, encara sense obrir els ulls, tocant el seu tambor. Va controlar conscientment els seus tocs per a deixar-se emportar en la creació d’aquest melodia a través del seu company de viatge, el tambor.

Després d’una estona, va decidir obrir els ulls sentint aquesta pau i sensació de benestar que comporta el fet d’haver estat a la Llar.

Va veure l’àliga aposentada sobre una pedra, just davant el precipici que havia davant d’ells, apreciant la bellesa del paisatge que es divisava fins a l’horitzó. El dia era clar i lluminós.

Yuca va fer unes respiracions després de finalitzar la melodia amb el seu amic el tambor. Es va llevar i es dirigir vers l’aldea, divisant-la a prop del riu, al costat d’uns arbres amb una clariana al centre, rebent acaronada pels raigs del sol.

Va descendir de la muntanya, sentint l’amor, la serenitat, la pau i l’alegria de saber que allò que ja portava anys percebent-ho, arribaria a ser realitzat.

Yuca va ser una ànima lliurada al seu cor i al Gran Pare que regeix l’Univers. El seu Amor va ser irradiat tal com se li va permetre sentir i veure.

Va ser una Llum per a la nostra estimada Terra.

En el teu interior

                                                                A tots, una abraçada.

Grans temps els que vivim

Benvingut als temps d’Ascensió que estem vivint. La Terra, així com les ànimes que l’habiten, estan transmutant les seves energies i enlairant les seves vibracions.

Aquests darrers anys han estat temps d’un Gran Despertar que ha activat, cada vegada més, els ADN de la matèria individual per a avançar vers la manifestació de l’essència que cadascú és.

El nostre planeta ha donat grans passos cap a la seva activació. Les consciències dels que ens trobem encarnats han fet possible la nostra responsabilització de la nostra pròpia existència i la del planeta.

Ens trobem en un procés on les Divinitats demanen pas en aquest pla dimensional. Hem enlairat les seves energies i ens dirigim vers la plena manifestació del nostre ser.

Tots són acceptats. Tots són respectats. La Terra obre els seus braços per a acollir-nos i el Cel ens rega amb la benedicció de l’Amor. Les llavors prístines que ens trobem a la terra, només podem esperar el millor. Brotar i veure com els nostres fruits són presentats davant la vida per a ser degustats, i poder alimentar així, a part d’aquells que ens envolten.

Benvinguts als nous temps! Tu tens un lloc en ell. La teva predisposició i el teu coratge per a seguir al teu cor t’han portat a tenir un lloc en aquest món que ja ha començat a crear-se. Tot es transforma. Una transmutació procedent del més íntim de cadascú. Els interiors s’expandeixen i es purifiquen, així el nostre entorn veu reflectit els resultats del nostre procés.

Cada vegada anirem veient més els efectes de tot el realitzat fins el present. Tot el nostre treball es començarà a percebre i veure amb més notorietat. No defalliu velles ànimes!, perquè el sentit durant tant de temps en el vostre interior, ara ha de començar a veure la llum i arribar al fi de l’acordat des de la Llar.

Són temps on la vella energia ja no té raó de ser. Ada vegada són menys els que decideixen no canviar. La Terra està fent una selecció per a poder instaurar els pilars de la Nova Existència.

No estem sols, ni mai ho hem estat. Cada vegada sou més els que podeu percebre aquestes presències més enllà del terrenal. No heu de témer, perquè són part de nosaltres i nosaltres d’ells. Són sers plens d’Amor irradiant-lo vers cadascú de nosaltres. Ens guien, ens acompanyen, ens estimen i ens protegeixen de tot allò que no es correspon segons el camí a seguir cadascú.

Accepteu-los i obriu el vostre cor per a deixar que siguin part de la vostra vida parleu amb ells i deixeu que us responguin, sent una gran part de les seves transmissions a través dels vostres sentiment i sensacions. Veureu com el que sentiu estant amb ells, pertany just, a allò que heu sentit en el vostre cor durant molt de temps i voldríeu que la vostra vida avancés amb aquest estat ple de pau, assossegament i amor.

No esteu sols. Estem sent acompanyats pels nostres germans de la Llum, de la Llar. Obriu-vos a ells i deixeu que us ajudin en el vostre procés. 

En els temps que estem vivint, ells tenen un gran paper per a la Terra i tots nosaltres. Cada vegada van venint més sers celestials per a ajudar-nos en aquest estimat planeta en el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som part d’ell, i per tant, també rebem les benediccions de les seves presències per a, a l’igual que aquest món, poder continuar amb l’enlairament de les nostres ànimes per a l’eclosió del nostre veritable ser demanant pas: la nostra Divinitat. Aquest és el camí a seguir: donar els passos adequats per a connectat i manifestar, cada vegada més, aquell qui en veritat som: Déu.

Són temps memorables per a tots els que vivim aquests instants de l’evolució de la Terra. Tot s’està recolocant i les nostres vides van deixant enrere el dolor, la por, les resistències i el voler controlar tot el que vivim. Estem aprenent a deixar-nos anar, a confiar, responsabilitzar-nos de la nostra vida i a ser nosaltres mateixos. El nostre cor ens parla i ens condueix cap a la sendera de l’alliberament. El patiment va quedant enrere degut a la consciència que va manifestant-se cada vegada més en les nostres ànimes encarnades.

Som nosaltres els responsables d’aquest canvi amb la nostra nova actitud davant la vida. El voler ser nosaltres ens ha portat a abatre els murs de les pors per a permetre que el camí a seguir pugui ser transitat pels nostres peus i la nostra ànima.

Vivim temps de grans canvis, no tan sol a nivell planetari, sinó sobre tot, en nosaltres mateixos, que és el que produeix els grans moviments en el nostre entorn (món).

Gràcies, estimada ànima per estar amb nosaltres en aquests temps estel·lars i de gran resplendor. Tu ets artífex dels grans canvis que s’estan produint en els nostres dies. Gràcies per ser i estar en el lloc i el moment adequat dins del procés del ser humà, deixant las seva humanitat per a donar pas a aquell qui en veritat és: Divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobada amb la seva Divinitat

Una vegada, una ànima conscient, sentint la seva essència va voler tenir uns moments per a estar amb la seva Divinitat. Va sentir l’Amor en ell, i va començar a sentir els símptomes d’estar connectat amb aquell qui era.

Estant en aquest estat d’expansió i obertura, va deixar que tot fluís en relació a aquest encontre.

-         Temps vaig tardar en saber de tu – va començà dient. Ara, sabent de tu en mi, que l’Amor sigui el meu acompanyant en tot el meu procés.

-         Aquell qui obre el seu cor i troba al ser que és,sabrà de mi, d’ell, en tot moment.

-         Què vols dir, que tu ets nosaltres?

-         La Divinitat, com dieu, no és alguna cosa aliena a vosaltres, sinó, aquell qui sou.

-         ...

-         No sóc una cosa externa a cadascú de vosaltres, sinó l’essència de la vostra existència. No vulgueu trobar una explicació al dit, perquè la vostra ment no la trobarà. Aneu al vostre cor i obtindreu la comprensió i el sentit de la meva presència en cadascú de vosaltres, però no perquè sigui alguna cosa apart de vosaltres, sinó perquè vosaltres sou Jo, i Jo sóc cadascú de vosaltres.

-         ...

-         El vostre procés us ha portat a la desconnexió per a poder donar els passos vers aquell qui sou. Tot té el seu sentit. Una eruga ignora, en un principi, la seva capacitat de volar, però amb el temps, s’adona que la transformació que viu, la porta a mostrar tota la seva bellesa i resplendor. Així sou cada una de les ànimes encarnades en aquesta dimensió. Comenceu a saber alguna cosa diferent i relacionat amb vosaltres, però aquesta “diferència” en relació amb la humanitat, resulta ser la vostra veritable essència i potencial per a arribar a vosaltres mateixos,...a mi.

-         Si som divinitat, per què no mostrem aquest potencial que comporta el ser un Déu encarnat?

-         Degut a la vostra consciència. És la consciència que us porta a trobar i experimentar amb el vostre potencial. Tornar a recordar qui sou us portarà a l’enlairament de la vostra ànima, i aquest procés d’ascensió,us permetrà creuar el llindar de l’espiritual, que és d’on pertanyeu. El vostre present us ha confós fins que he començat a alliberar les vostres creences mentals.(Pausa). Aneu al vostre cor que ell us parlarà i us farà saber del sentit de la vostra existència i el motiu pel qual esteu on esteu.

-         Arribarà el dia que arribarem a mostrar, d’una manera clara i notable les nostres capacitats divines? 

-         Alguns de vosaltres ja ho esteu fent. deixeu que jo pugui manifestar-me en vosaltres, i llavors, l’humà deixarà lloc al ser diví que és.

-         Cóm fer per a deixar-te manifestar a través nostre? – va expressar l’ànima.

-         Recordeu qui sou, i quant més recordeu, més podreu arribar a sentir-me. Quant més em sentiu, més us adonareu de l’Amor que sou. Quant més Amor sentiu en el vostre interior i d’una manera contínua, llavors, haurà arribat el moment que cedireu el vostre control de la vida a les meves mans perquè pugui jo guiar-la, portar-la a terme i manifestar-me lliurement a través vostre. (Pausa). Arribarà el dia que us deixareu anar, i llavors, la vostra vida canviarà i començareu a notar com us anirà somrient, com dieu, cada vegada més, sense esforços. Per a arribar a mí, haureu de deixar de controlar la vostra vida, tenint la Fe corresponent conforme tot està sent pel vostre major bé. (Pausa). Escolteu el vostre cor que el us guiarà en el vostre procés vers vosaltres mateixos,...cap a mi.

-         És a dir, que hem de deixar de viure des de la ment i començar a escoltar el nostre cor, vivint des d’ell i dirigir-nos i portar a terme allò que ens digui, que sentim en el nostre interior.

-         Serà un bon principi. Us ajudarà a obrir les portes del vostre alliberament i permetre que la Gran Voluntat sigui en vosaltres. No vulgueu que les coses siguin segons vosaltres, sinó segons el que heu vingut a fer!

-         Entenc, doncs, que la vida no ens pertany – va comentar l’ànima.

-         Però sou responsables, i els únics responsables de la vostra vida. La part que heu d’aportar, seguint el vostre cor, us portarà a la Divinitat que sou. No temeu! Confieu! i allibereu-vos de l’afany de voler controlar el que viviu. Apreneu d’allò perquè enlairarà el vostre ser. Accepteu-lo!

-         Sé de tu – va dir l’ànima, però cóm puc transmetre aquest Amor als altres? Cóm fer arribar als altres la consciència de qui són?

-         Senzillament, sent tu. Escolta el teu cor que ell et dirà. No vulgueu arribar als altres, perquè seran els altres que us arribaran. Allò que es trobi en el vostre camí conscient, ho atraureu, no haureu d’anar-lo a buscar ni voler que els altres siguin o es trobin interiorment com vosaltres vulgueu.

-         …

-         Sigues tu! Sentint qui ets, ajudareu a tots aquells que estan disposats a obrir-se i arribar a mi. És amb l’exemple que irradiareu la vostra essència i la saviesa del sentit de viure. (Pausa). Deixeu que jo us guiï. Sentiu qui sou i els llindars de la vostra ascensió s’il·luminaran, deixant de ser vosaltres, per a ser Jo.

-         …

-         Tu i Jo som Un. Tu ets Jo i jo sempre he estat tu. Recorda aquell qui ets, i sent l’Amor en tu. Allà, en el teu interior em trobaràs. Sempre estic. Jo Sóc aquell qui tu ets. Deixa que la meva presència assereni la teva ànima i la teva vida. Jo Sóc Tu, i Tu ets Jo.

-         Que es faci la teva Voluntat en mi – va dir l’ànima finalitzant la trobada.

Quan el dolor apareix

Porto anys al servei de la humanitat. De diferents països vaig rebent missatges, consultes i exposicions de les situacions que algú està vivint, demanant ajuda, o què fer en aquells moments. Fins i tot he arribat a rebre missatges parlats on havia de posar tota la meva atenció per la debilitat de les paraules expressades junt amb el plor intens del seu interior.

He rebut, amb el temps, peticions d’ajuda per part d’alguns de vosaltres en moments de desesperació. Us puc dir que el meu cor sent el vostre dolor. Aquest, ve donat no tant sols pel dolor físic, sinó per l’emocional que és el més penetrant i, no sempre, ens permet veure la situació tal com és.

En moments de desesperació, he respost a les vostres peticions. Així ho sentia dins meu.

No sempre és el que sembla.

Fa uns dies vaig rebre un missatge parlat on, qui s’expressava, sentia com la seva vida li donava un revés, no sabent què fer en aquells moments i sentint-se atrapada per la situació viscuda. Li vaig respondre, i sento la necessitat, avui, de parlar-vos d’aquests moments no volguts a la nostra vida.

A vegades sembla que ens estem recuperant d’alguna cosa viscuda que ens va marcar, quan se’ns presenta davant nostre una situació no esperada que pot arribar a canviar el rumb de la nostra vida. És com si acabéssim de superar alguna cosa, quan ens colpegen amb més dolor. No sortim d’una, quan entrem en una altra. Dóna la sensació com si la vida no ens deixés ser feliços. Plorem, ens lamentem i ho podem veure tot negre, sense una sortida al respecte.

Estimades ànimes, a totes que us podeu trobar en una situació similar us dic, que el meu amor està en tots vosaltres, i que allò que viviu, encara que pugui arribar a semblar dur i fred, us dic que no hi ha vivència que tinguem que no alimenti la nostra ànima.

Quan ens hem enfonsat en les creences inculcades i ens sentim identificats amb el dolor del nostre món, llavors, és quan més atrapats ens podrem arribar a sentir quan visquem una situació inesperada que pugui alterar el nostre interior, creant un malestar o un dolor, sent l’emocional el que més ens aferrarà als fets mundans i impedirà arribar a l’aprenentatge que ens aporta, a no ser que la nostra actitud sigui d’ACCEPTACIÓ amb  cert grau de consciència conforme el viscut té el seu sentit i ens trobarem en mig d’aquest fet pel nostra major bé.

Quedant-nos en el dolor i lamentant-nos, podrem quedar atrapats en un dolor profund, anul·lant el nostre ser i intensificant la nostra actitud de víctima davant la vida. Haig de dir-vos que no és així. Nosaltres tenim la capacitat de superació de qualsevol aparent revés que la vida ens pugui arribar a donar.

Hi ha moments que el viscut no és de nosaltres mateixos, sinó d’algú del nostre entorn més estimat. d’algú a qui estimem. Quan veiem que hi hem de prendre certes decisions pel major bé de l’altre, d’aquesta persona, que el farà canviar el ritme i estil de vida, llavors, tenint present la nostra relació amb ella, veiem com la nostra ment ens comença  a parlar de lo malament que ho passarem, de les limitacions que tindrem a partir d’ara a la nostra vida. Ens anuncia un futur incert i molt negre. La ment ens parla segons les creences i identificacions que hem associat amb nosaltres al llarg dels anys. Però la nostra ment és passat i ens transmet basant-se en l’adquirit en un passat. Els temps han canviat, i el present dels nostres dies està envoltat amb un empoderament i responsabilització de cadascú davant la seva vida.

He arribat a conèixer persones que en el seu moment, em van fer veure conforme “la vida sempre es desfoga amb els mateixos”, però a mesura que anava seguint el meu procés d’evolució, vaig començar a adonar-me que nosaltres som els únics responsables de la nostra vida. Continuo sentint el dolor de qui em fan arribar les seves peticions d’ajuda, però també haig de dir que no sempre puc ajudar-los de la manera que a ells voldrien, perquè no sempre la solució es troba en fer alguna cosa per ells, sinó, quasi sempre, consisteix en un canvi d’actitud nostra davant la situació.

Estic aprenent molt de vosaltres, i us ho agraeixo, encara que no siguin situacions aparentment volgudes o alegres, però la nostra ànima se sent confortada per la reacció i aprenentatge que realitzem davant els suposats obstacles que ens podem trobar en el nostre camí.

No hi ha res que no ens aporti alguna cosa, tant per a nosaltres si estem implicats en el fet, com per a la persona que ho “pateix” personalment. Són cops que no sempre se superen en el moment, però heu de ser pacients, tant vosaltres, com per l’altre persona que ho viu directament.

Una de les coses que he après al llarg dels anys, és que no hi ha res que visquem que no tingui un sentit per a nosaltres i no ens aporti res. Tot, absolutament tot el que vivim, té a veure amb la nostra evolució.

Som molt més que matèria. Som molt més que sers indefensos. La nostra capacitat de superació és gran, perquè cadascú de nosaltres conté l’essència innata de l’Amor. Cóm pot l’Amor crear tant de dolor? Alguns podeu arribar a preguntar-vos en algun moment. L’Amor allibera i només vol el millor per a cadascú de vosaltres. L’Amor enlaire el vostre ser i allibera tot allò que portem dins i no ens pertany. Aquestes paraules es refereixen, des de creences, hàbits, costums, tradicions, maneres d’actuar, de pensar i crear.

Quan vivim sense donar passos vers aquest alliberament del nostre interior, llavors, és quan l’univers, la vida, o com vulgueu dir-ho, ens dóna una mà per a poder arribar a la plena felicitat i al moment de poder expressar l’alegria, d’una manera lliure i constant, vers el nostre estimat món. Tot té un sentit. No hi ha res arbitrari, des del punt de vista espiritual, que no ens faci créixer com a sers amorosos que som.

Som molt més que matèria. Som Amor, i el nostre procés ens porta a connectar amb ell, i per això hem d’activar la nostra consciència per a adonar-nos que no som sers invàlids, limitats o a mercè dels altres. Som sers amb un potencial immens, ple de Llum i Amor.

El viscut només és per a poder, a través de la nostra predisposició i actitud oberta, percebre el sentit, el fons del viscut, i no quedar-nos amb la forma, amb el que els nostres ulls veuen, que no sempre és el que sembla.

La nostra vida està sent guiada des de l’Amor, des de l’essència pura i incondicional de l’Amor que habita en nosaltres.

Quan el dolor apareix, tingueu present que són les manifestacions de les nostres pors davant la vida a partir d’aquell moment, i sobre tot, de l’oportunitat que tenim per a enlairar la nostra ànima i aprendre alguna cosa nova o que ja hem obert la porta de la sanació d’algun aspecte nostra que ja hem començat a donar passos per al seu alliberament.

No us enfonseu! No us desanimeu!, perquè allò que viviu us portarà al veritable ser que sou, no qui us han fet.

Lamento el dolor viscut en el nostre estimat món però també jo vaig haver de viure situacions, al llarg de la meva vida, que em van fer quedar sol i viure experiències d’incomprensió, misèria i d’una gran solitud. En el seu moment vaig viure el que es denomina “la part fosca de l’ànima”. Ho vaig viure, però el meu interior em deia que havia de continuar malgrat tot. Havia alguna cosa en mi que m’empenyia a seguir i no quedar-me atrapat en cadascuna de les situacions que estava vivint. Només així aconseguireu avançar en vostre camí, adonant-vos que res és per a sempre. Tot és temporal. El dolor és mental, no real, encara que sentiu els seus símptomes. Del malestar podem aprendre, i un dels majors aprenentatges que podem fer és el de l’ACCEPTACIÓ. Acceptar el viscut i no témer, perquè allò que viviu és part del vostre procés i alliberament.

Sou sers complerts, lliures i amorosos. No sempre ens adonem que així és, per això l’univers, de tant en tant intervé per a ajudar-nos a recordar. Per això, el que vivim o hem viscut.

Davant de tot, estimades ànimes que viviu un procés de dolor, ESTIMEU, ESTIMEU, ESTIMEU. Només estimant i tenint compassió per a tots aquells que pateixen, podrem crear una energia que els pot arribar a crear benestar, si així ha de ser per a la seva ànima. Estimeu. Sentiu l’Amor en vosaltres i arribareu a sentir la calma dins de cadascú. Sentiu l’Amor en el vostre interior, i alleugerareu el dolor d’aquells sers propers que la seva vida ha donat un tomb, començant una nova etapa, potser, amb canvis físics, emocionals o mentals. Estigueu al seu costat i veieu a l’altre, o a vosaltres mateixos, si és a vosaltres que us ha succeït, com a sers complerts, sencers, amb grans capacitats de viure, encara que a vegades, la nova vida hagi de ser amb modificacions, a nivell de estil i ritme, en relació a com vivíeu fins fa poc.

Sigui la pèrdua d’algú que ja no veurem més, una amputació d’algun membre del nostre cos, l’adonar-nos de la relació dels nostres fills amb les drogues, un acomiadament improcedent deixant-te amb vàries deutes pendents sense poder-les fer front a partir d’ara, o una sensació d’abandonament davant la vida. No importa el que visquem, perquè cada experiència és l’adequada per a nosaltres. No hi ha res perquè si. Tot està abraçat per l’Amor.

Som nosaltres, que al llarg dels anys ens hem estancat, aferrat i creat unes capes de protecció per por a que ens fereixin o no ser acceptats. Llavors és quan amb el temps apareixen les situacions d’ajuda, de segones oportunitats per a arribar a nosaltres i començar a recordar aquell qui som.

ACCEPTEU I ESTIMEU, perquè no hi ha res perquè si. No existeix res a l’atzar a  la nostra vida. Nosaltres hem estat i som, els únics responsables de la nostra vida.

Per això, tenim la sortida del dolor que habita en el nostre interior. Coneix-te i aprèn del viscut, perquè el fons de la forma que veu i experimentes, t’alliberarà i t’aproparà més a la felicitat i la plenitud del teu ser!

Quan el dolor apareix, la porta del recordar i l’aprenentatge s’obren.

El meu AMOR és en tots vosaltres.

Tot té un sentit.

Que l’Amor, la Pau i la Comprensió del viscut siguin en cadascú.

Quan comença l'aprenentatge

Quan algú fa un aprenentatge espiritual, un aprenentatge relacionat amb la nostra ànima i no dirigit vers la nostra ment, llavors, ve a ser com el nostre ADN, on cada capa és diferent a les altres amb unes característiques concretes, però alhora està relacionada amb totes les altes. El conjunt del nostre ADN no podria activar-se i procedir a l’evolució del ser que el contingui, a no ser que cada part del mateix influenciï i estimuli a la resta del conjunt. Amb això vull dir que una capa activada fa que les altres també s’activin, com l’efecte dominó, on totes les fitxes estan dretes una al costat de l’altre, i fent tu un gest, fas que totes les altres també caiguin, és a dir, quedin influenciades i implicades. El mateix succeeix amb les lleis espirituals. Cada una d’elles és única, però estan implicades amb d’altres, i quan integrem una en el nostre interior, hi ha d’altres que també s’activen. Totes, absolutament totes estan relacionades.

Tot veritable aprenentatge relacionat amb la nostra ànima està dirigit a una interiorització del ser i a una presa de consciència i responsabilització de la nostra vida. Això comporta altres aspectes que ens fan enlairar encara més, encara que només haguem donat un sol pas.

Tot aprenentatge és una gran aventura, i sobre tot, quan és conscient per part de qui el viu. Quan et permets experimentar, acceptar i estar obert a tot el que pugui presentar-se davant teu, com un regal de la vida, llavors, és quan pots arribar a entendre que no hi ha res perquè sí, i tot el viscut té el seu sentit.

Un altre dels aspectes que està relacionat amb l’aprenentatge espiritual, és el temps. Sabem, i s’ha dit moltes vegades que “el temps no existeix”, espiritualment parlant. Bé, quan ens trobem en mig d’una situació no volguda a voluntat, és quan t’adones que el temps desapareix del teu camp de visió. No el tens en compte, encara que sí els dies, o certs dies, degut que sembla que els hagin creat exclusivament per a tu, perquè puguis fer amb ells el que tu vulguis. Exactament és així, perquè hi ha moments que no sabràs què succeirà aquell dia, i això succeeix cada jornada al despertar-nos, sent uns instants on només et queda anar al teu interior i fer allò que t’agrada o t’agradava fer quan no feies la feina principal del teu dia a dia. El temps desapareix, vivint només el present, donant-te compte cóm de ràpid va passant cada interval, perquè desconnectes d’ell per a dedicar-te’l a tu, sabedor que ets tu qui l’ha d’omplir amb la teva actitud, la teva acció, decisió i presència, estiguis on estiguis.

Estàs tan centrat en el teu present, que quan mires una mica cap enrere, ja veus que ha passat un mes, mig any o dos, sense donar-li més importància, però tot el que hauràs fet t’haurà servit per a sentir-te bé, perquè en el fons, això és que importa. O el temps pot amb tu i t’enfonsa i deprimeix, o t’enlaires per sobre d’ell i el superes. En aquests moments es una benedicció tenir tot el temps per a tu. Sol, comptant exclusivament amb tu.

Cada dia és una oportunitat per a deixar-te portar per les sorpreses preparades per a tu. Hem d’aprendre a crear-nos benestar estant en una tempesta. Vivint moments de grans borrasques, turbulències, i fins i tot, d’huracans que s’emporten tot el que troben davant seu, aprenguem a estar en mig d’aquest huracà en tot moment, a l’ull de l’huracà on regne la pau. Estant aquí, observa el teu entorn, on tot sembla estar fora del seu lloc adequat, però la gent continua vivint com si fos aquest desordre, el seu estil habitual de viure. Tot i així, la sensació de saber estar centrat en el centre del teu ser, et permet sentir la pau i l’Amor que t’envolta arrecerant-se en cada una de les teves cèl·lules.

El temps desapareix quan tu ets tu, perquè no influeix el teu físic i sembla no acompanyar-te, amb tot el que això representa a nivell de vitalitat i un rejoveniment del teu suport físic.

És en moments com aquest, on no penses en el temps, perquè ets tu qui el crea, l’allarga o l’escurça. Ets tu qui el fa desaparèixer al ser tu. No importa l’edat, perquè el que se entén com anys, també desapareix de tu, degut que estàs centrat en aquell qui ets, i quan deixes que la Divinitat que hi ha en tu i tu ets, es manifesti, llavors tot es torna intemporal.

Us puc dir que no hi ha temps. Quan deixem que tot sigui Present, llavors, vivim més temps, del que es coneix a nivell terrenal com a temps, i amb una millor qualitat existencial. Espiritualment no existeix el temps, ni el passat ni futur, perquè l’únic moment de poder per a cada ànima és el present junt amb el lliure albir. La manera d’utilitzar-lo, segons el grau de consciència de cadascú, ens portarà a aquest benestar anomenat anteriorment i a una visió de la vida més enllà de l’humà.

Tots soms sers complerts i divins. L’important és sentir-ho, degut que el tens integrat, i no tenir només el coneixement que així és. Ha arribat l’hora de mostrar-nos tal com som. Cada un segueix el seu procés en mig del lloc adequat per a poder recordar i anar deixant la seva humanitat per a donar pas a la seva divinitat.

No hi ha temps.

No hi ha res que no sigui tu mateix.

La vida et dóna suport per a avançar segons tu sents. A vegades hem de deixar anar per a trobar-nos només, amb nosaltres mateixos. Llavors, és quan començar els millors moments, els més intensos per a arribar a nosaltres.

Només l’Amor existeix i és des de l’Amor que podem arribar a nosaltres. El passat està basat en la nostra part mental. Deixem que s’alliberi, perquè els temps viscuts en el nostre present es basen en el cor. Ell us dirà què fer i la resposta adequada a la situació que viviu.

Escolteu el vostre cor, per a poder enlairar la vostra ànima i la vostra vida.

Tot aprenentatge és una porta oberta a un nivell superior de saviesa. Aquesta saviesa s’obté per haver viscut el coneixement que podeu arribar a tenir. Només l’experiència particular pot portar-te a l’obtenció de la mestria.

La vida continua. Sentiu l’agraïment per tot el viscut i après.

Que la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres per a seguir el camí del vostre interior, i que aquest any 2017 pugueu creuar la porta de la vostra plena manifestació.

El meu Amor és amb tots vosaltres.

No miris tant a l'horitzó

No miris tant a l’horitzó. El que tant anheles es troba en el teu present. No és físic. La teva realització no pertany a la matèria, sinó a la manifestació d’aquell qui ets.

Recorda-ho, perquè per més mirar a la llunyania per a poder divisar el que el teu cor et fa sentir, et fa veure una realitat que no és la que la teva ànima ha de viure en aquests moments.

Viu el teu present i sent-te’l dins teu. Ell t’anirà portant de la mà. Deixa que tot sigui, i accepta la immensitat del que ara estàs vivint perquè els seus passos et portaran a on sents. Accepta aquests moments perquè tenen un sentit sagrat per a la teva ànima. (Pausa).

Més enllà del teu present existeix una vida esperant presentar-se segons el teu sentir i la teva ment. Els anys han permès creuar aquest any. El que coneixeu com a 2017, us portarà a l’enlairament del vostre ser, a l’haver-vos responsabilitzat de la vostra vida.

Aquella amb la qual sempre heu somniat, ara truca a la vostra porta. Confirma-la i abraça-la des del cor, perquè serà des d’aquí on rebrà les energies adequades per a començar a materialitzar-se en cadascú de vosaltres el sentit pel qual vareu néixer aquest cop.

La Llar estarà amb vosaltres, per a tots aquells de cor obert i oïdes atents a tot el que un pugui arribar a sentir o rebre més enllà d’aquesta dimensió en la qual ens trobem.

Tingues Fe i responsabilitza’t de la teva vida.

Quina vida vols?

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Moments d'interiorització

Hola estimada família! Ens trobem a finals d’aquest any 2016.

Porto un temps on els meus Germans Celestials, ja no tan sols m’acompanyen, sinó que portem un període en contacte continuo, sentint el seu amor, i rebent els seus missatges, arribant al meu cor i a l’activació de les meves emocions més enlairades.

Després de tot aquest any 2016, he tingut la necessitat d’anar al meu interior cada vegada més per a transcendir la meva humanitat i poder percebre la meva essència multidimensional.

Són moments d’interiorització encara que la nostra cultura ens porti a celebrar unes tradicions d’obertura i festa. Agafem l’essència del que es celebra i integreu-la en el vostre interior per a acabar de donar el pas que cadascú necessita donar.

La meva situació em porta a prendre’m el meu temps pel que ha de ser en mi. Aquests Nadals el meu cor m’ha portat a la dedicació de tot el meu temps pels altres, i ara, necessito tenir el meu espai per a posar una mica més d’ordre, silenci i llum en els meus moments actuals per a la meva missió en aquesta vida.   

Com ja he dit, em prendré uns dies, i és probable que fins als inicis del proper any no trobeu cap escrit meu a les xarxes socials, a no ser que la Llar així ho disposi. Necessito uns dies d’estar amb els meus Germans Celestials, i amb ells, rebre el seu Amor i les seves comunicacions per a poder portar de la manera més adequada el motiu pel qual em trobo en aquesta dimensió i en aquests temps tan àlgids de l’evolució del planeta Terra.

Aquells que m’han acompanyat de la Llar, com Mestres Ascendits o del món Angelical, m’han fet veure la necessitat de prendre’m un temps per a estar amb mi i les seves presències.

El meu cor em farà saber del moment del meu retorn.

Des del meu cor, vull donar-vos una forta abraçada, abraçant a cada una de los vostres ànimes i dient-vos que us estimo i us estic molt agraït per la vostra presència a la meva vida.

Gràcies! i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

FELIÇ 2017!

Gràcies!

Gràcies a tots. Sincerament, moltes gràcies per la vostra presència a la meva vida.

El meu cor s’ha enxampat amb cada una de les vostres intencions vers el meu ser. M’he sentit estimat per tots vosaltres, encara que amb la majoria estiguem a milers de quilòmetres. Hem retallat aquesta distancia, sentint-vos en el meu present estigui on estigui.

Agraeixo amb tot el meu cor, els vostres missatges de bones intencions, llum i amor vers la meva ànima. Em sento molt afortunat per poder rebre constantment paraules d’agraïment, emanades dels vostres cors oberts, rebent i acceptant els missatges i escrits transmesos al llarg d’aquest any.

He rebut tantes benediccions de vosaltres!!!... que només agraïment puc sentir davant la vida, sentint-me recolzat i protegit per aquest amor, no tan sols vostre, sinó unit al dels nostres germans de la Llum. Ara puc entendre perquè aquest any, encara que hagi estat de molt moviment, i per moments havent de posar tot el que jo tenia de la meva part, he pogut estar centrat en mi, sentint la Pau i l’Amor en el meu interior, així com la meva essència a cada instant dels presents viscuts.

Em sento a vessar del vostre amor cap a mi.

GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES!

El meu Amor també està en cadascú de vosaltres, i us abraço amb ell perquè la vostra ànima pugui sentir la calidesa de la Llar i la meva essència i prosseguir amb el vostre procés vers la plena felicitat i realització a la vostra vida. Així ho desitjo per a tots vosaltres amb tot el meu cor i els meus millor desitjos per a cadascú de vosaltres.

M’heu enviat molts comentaris al llarg d’aquest any. A la majoria no us he respost, però vull dir-vos que tots, absolutament tots els comentaris que m’heu fet arribar han estat llegits per mi i sentits en el meu cor. No ha hagut cap que hagi estat descartat. Tots els rebuts han estat llegits amb tot el meu respecte.

Ens anem apropant cada vegada més els uns als altres. Ens anem unint, fent que les distàncies vagin desapareixent i fent-les més curtes degut a la nostra consciència i evolució la meva agenda cada vegada està més plena degut a la vostra presència. Agraeixo totes les vostres amistats per a fer d’aquest món, un lloc on poder viure segons els nostres cors i on el Cel tingui un lloc aquí a la Terra. Així és i sempre.

A tots, Gràcies!, i que l’AMOR i la PAU siguin a cadascú de vosaltres.