Retrobar l'alegria de viure

Avui voldria comentar unes paraules sobre un dels missatges que he rebut de vosaltres. La pregunta que se’m deia era:

“Com puc tornar a trobar la il·lusió i l’alegria de viure?”

Abans que res, dir-vos que ens trobem en un període de grans canvis a les nostres vides. Les energies de la Terra van enlairant-se i això influencia a tots aquells que vivim en ella. aquestes noves vibracions, més pures i amoroses, ens porten a adonar-nos que la nostra vida no sempre és com nosaltres ens agradaria que fos i, per moments, com si tinguéssim un flash de consciència, ens donéssim compte que no estem vivint segons ens agradaria i que el fet d’haver seguit les pautes del nostre exterior, comencem a sentir una mena de resistència i ens tanquem en nosaltres, adonant-nos que no som feliços i hem perdut la il·lusió, i fins i tot, l’alegria o les ganes de viure.

Quan el ser humà s’adapta al rebut del seu exterior i aplica tot el convencionalisme establert, en relació a la manera de viure, està minvant el seu poder interior i s’adapta als altres, deixant-se anar i posant-se a mercè del que se’ns imposa o suggereix segons les tradicions, cultures, creences d’un passat molt llunyà, i sobre tot, perdent l’empoderament que cadascú té. És a dir, anul·lant-se dia a dia. Arriba un moment que un s’adona, més tard o més d’hora, d’aquest estat interior que no li crea cap benestar, tot al contrari. Aquest estat, semblant a un abatiment interior, una desgana per fer alguna cosa per la seva vida, o fins i tot, el denominat per “depressió”, només ha estat motivat per no escoltar el cor de cadascú, de no viure en acord a com un sent, o fer allò que sentim en el nostre interior. Quan ens anem reprimint o bloquejant els nostres sentiments i somnis, arribar un moment que el nostre ser ens demana una aturada, un repòs per a regenerar-nos, aclarir-nos i recuperar les forces per a arribar a ser nosaltres.  

En aquests moments on hem arribat a establir una rutina no volguda a la nostra vida, és quan encara nosaltres podem fer alguna cosa per nosaltres mateixos. Haurà arribat l’hora de donar un pas endavant, malgrat tot el nostre estat interior, i dir: Prou! per a iniciar una nova vida sent nosaltres.

Mai és tard. Sempre estem a temps i tenim a la nostra mà el fet de ressuscitar a una vida més en acord com nosaltres sentim i volem.

Tot el bo que hagis pogut pensar o sentir per a tu.....és possible. Estiguis com estiguis, com et trobis, sempre disposes de la capacitat per a superar aquesta situació i donar un pas endavant per a dir: Aquí estic jo!

Quan la nostra vida cau en pou sense il·lusió, alegria, ni cap motivació per a fer alguna cosa i obrir la porta de la felicitat a la nostra existència, és l’indici conforme la teva vida necessita un “reset”, un reajustament i una transformació a algun nivell per a començar a manifestar al veritable ser que ets, apagat i marginat a un costat sense donar-li cap oportunitat que es mostri tal com és, tal com ets. Quan més ens allunyem d’aquest ser que som, més anirem notant el desencant de la vida i el tancarem en nosaltres mateixos degut que veiem que el nostre entorn no te res a veure amb nosaltres. Haurem creat una energia tan densa que haurem quedat empresonats en ella, limitant-nos en el nostre camí i no podent veure cap on ens dirigim per a sentir l’Amor i la Felicitat en nosaltres mateixos.

“No hi ha res que visquem que no puguem superar. Tota experiència suposadament adversa comporta un aprenentatge. Tota situació viscuda, aparentment hostil, té un sentit pel nostre major bé”.

Per tant, estimada ànima, siguis qui siguis, estiguis on estiguis, visquis el que visquis, la situació que estàs vivint només és un pas més vers la teva plena realització i manifestació a la vida.

Si hem creat tot un procés per a arribar a aquí, també el podem aprofitar per a crear un nou camí que seguir a partir d’ara a la nostra vida sentint-nos millor i segons el nostre cor ens guiï.

Com podem tornar a trobar la il·lusió i l’alegria de viure? Aquesta és la pregunta realitzada.

La resposta és molt curta, clara i senzilla: SIGUES TU! No tinguis por de ser tu. Per què no comences a fer coses que t’agradin a la vida? Quan fem alguna cosa que ens atrau i gaudim amb ella, el nostre ser es regenera i equilibra. Cada vegada que fem alguna cosa que ens fa crear benestar en nosaltres,...això és l’adequat. Comencem a fer allò que ens agrada allò que potser fa temps vàrem deixar de cantó i ens agradava. Torna-ho a recuperar i fes-lo!

Què estàs fent actualment que gaudeixis amb allò i t’ho passes molt bé? Què és el que t’agradaria fer i no estàs fent estant a la teva mà, podent-lo fer?

Recuperar la il·lusió i l’alegria de viure no és difícil, només és qüestió de ser nosaltres. A mesura que anem sent nosaltres, escoltant el nostre cor, el nostre interior i fent allò que sentim, anirem trobant-nos millor, i us puc assegurar que noves portes s’obriran davant vostra per a creuar-les i començar a trobar la felicitat, l’alegria, la pau i l’amor a la vostra vida.

Comença a fer coses que t’agradin, que et facin sentir bé.

Un altre dels passos que podem fer és reafirmar-nos en veu alta, perquè els nostres oïdes escoltin  “el molt que valem i podem fer-ho”. Les frases de pensament positiu poden ser una bona eina per a regar la nostra terra interior i poder mostrar, amb tota la seva bellesa, els fruits que arrecerem en el nostre interior.

Nosaltres podem transmutar qualsevol situació que estiguem vivint. Tenim el potencial per a fer-ho i les eines necessàries per a portar a terme la nostra missió en aquesta vida. Per això, hem de ser nosaltres i no tenir por al llarg del procés. Esteu sent acompanyats i protegits per tots es germans de la Llum que estan amb vosaltres animant-vos a seguir i a adonar-vos que el camí que esteu seguint fins ara, potser no és l’adequat per a la vostra ànima, i per això sentiu ara el que sentiu.

Comença a expressar en veu alta el que vos i el molt que tu vals.

Comença a fer coses que t’agradin de veritat. Això crearà una energia que alimentarà el teu esperit, la teva ànima, per a anar adquirint seguretat i fortalesa en el teu camí.

Tu pots, estimada ànima, seguir els passos del teu cor! Ell és la teva guia i la teva protecció, alhora, davant la vida perquè quan seguim la direcció correcta, tot es sincronitza i s’adapta al teu ritme. Tot flueix, i per tant, tu seràs el motor que anirà creant l’energia adequada que et permetrà sentir al veritable ser que ets, el teu potencial interior i l’AMOR de la teva veritable essència. Amb ell......tot és possible.

A tots els que podeu arribar a trobar en una situació, suposadament adversa, amb la sensació de sentir-vos atrapats en ella, us dic que no hi ha res ni ningú que pugui influenciar-vos si vosaltres no li doneu el consentiment. A l’accedir a les seves propostes, deixeu de ser vosaltres, quan el camí és el vostre no el del vostre entorn. Només vosaltres podeu donar una qualitat de vida al vostre procés.

Somriu. Reafirma’t en veu alta i fes allò que et faci sentir bé.

Que l’Amor, la Pau i la Fortalesa siguin en cadascú de vosaltres.

La trobada dels emissaris

Com en d’altres temps del procés de la Terra, els emissaris es van reunir per a transmetre i instaurar el nou camí per a les ànimes que l’habiten.

Ell va partir vers el lloc acordat. El seu cor el guiava i indicava a cada encreuament que apareixia davant d’ell. Sabia que aquestes trobades eren per a alguna cosa important i superior en l’evolució del planeta. La humanitat havia produït un enlairament de la seva consciència, amb el que les pautes que fins ara es basaven havien de ser revisades i modificar-se segons la vibració aconseguida fins el moment.

Tot es conjurava perquè la Nova Terra donés un nou pas vers la seva Ascensió. Els emissaris ho sabien, i havia arribat l’hora que tornessin a reunir-se i establir un nou codi per a ser transmès i fer que cada ànima es responsabilitzés en un major grau dins del seu procés per a obrir el sender interior i arribar al seu tresor més preuat: la seva essència esperant ser reconeguda i manifestada quan tot coincidís per a la seva plena expressió. Ara, havia arribat aquest moment perquè així fos.

Van entrar a la cova acordada. Allà, en mig de la natura, fora de l’abast de qualsevol interferència terrenal, van anar arribant un a un, fins arribar a confeccionar el cercle dels emissaris.

Tots sabien el motiu d’aquesta trobada. La Crida els havia anunciat el dia d’avui. Els somnis per a alguns; les visions per a d’altres, o les comunicacions directes de la Germanor Superior, o fins i tot, de la pròpia Divinitat individual, tots van ser avisats, arribant i aposentant-se per el gran encontre.

Els temps van motivar la creació, novament, del cercle dels emissaris.

El silenci unia a tots ells. Havia homes, dones, i algun que altre nen, com es denomina als de poca edat en aquesta vida actual. Tots ells units per la mateixa essència i disposats a crear el nou paviment per a la nova vida que haurà d’instaurar-se en el nostre estimat planeta conegut més enllà de la nostra via làctia i  univers.

A les més altes esferes, tot es va sincronitzà perquè pogués fer-se aquesta trobada protegida per la Gran Voluntat Superior Universal.

Tots, de diferents racons, es van asseure en cercle per a transmetre i rebre la saviesa i els nous principis per a la humanitat.

Estant en el silenci, hi havia una unió entre tots ells. Era una sola energia, amb la presència dels germans celestials. Tot estava a punt per a començar l’encontre.

Va haver un que va expressar la seva paraula per a fer que la unitat sentida es reforcés i creés una protecció per a tot el que allà havia de succeir i transmetre’s a tots els presents. Aquest cercle estava abraçat per un altre cercle lluminós de sers, d’altres dimensions col·laborant amb aquells que es trobaven en aquell indret. Darrera d’ells, es trobava un tercer cercle de sers de la més alta vibració.

Quan els emissaris, escoltant la veu de qui els guiava, van començar a interioritzar-se profundament, seguint les pautes concretes de qui els dirigia. Van fer, a continuació, unes respiracions al uníson, i tot el lloc s’il·luminà d’una llum daurada que irradiava uns raigs que van dirigir-se als cors dels allà presents. 

Havia quietud física, però les seves ànimes i consciències, durant un llarg temps van anar rebent i interconnectant-se els uns amb els altres i intercanviant el que els seus cors anaven rebent. Tot s’unificava. Tots els sers anaven arribant a un acord pel renaixement d’una nova vida. El temps va anar passant sense ser conscients d’ell. Quan el rebut coincidia en cada cor, i havent-se integrat en cada una de les consciències, llavors, quan la Unicitat va quedà reafirmada i integrada en cadascú dels ADN dels assistents, llavors, la llum daurada va desaparèixer i la veu que va dirigir els inicis de la trobada va tornar a escoltar-se per a donar pas al que cadascú sentia després de l’acord establert procedent de la Voluntat Superior.  

Tots van sentir les seves veritables naturaleses, les seves essències i plenitud. Els seus cossos es van tornar ingràvids i l’amor habitant en cadascú d’ells, va fer que les llums individuals resplendeixin com no ho havien fet fins llavors. Va ser com si tots, absolutament tots, haguessin pujat nous graus d’intensitat al irradiar-se. Aquell indret va tornar a il·luminar-se, però aquest cop, de les emanacions dels assistents encarnats.

Els emissaris van rebre les noves pautes per a portar-les a terme a partir d’ara per tots els racons del nostre planeta.

Encara en cercle, i sentint les seves irradiacions i sensacions de la presència d’aquestes, a la indicació de la veu guia, tots van fer alhora una profunda respiració per a unificar el moment de sortir d’aquest estat amb tota la informació rebuda.

Després d’unes cinc hores, tal com coneixem el temps en el nostre món, poc a poc, els assistents van anar obrint els ulls sentint la Germanor amb tots els presents i tot el que els envoltava i podien percebre. Els sers de la Llum i d’altres dimensions continuaven allà amb ells.

L’aparent silenci continuava manifestant-se, encara que tot havia canviat. Els emissaris ja no eren els mateixos. Contenien en el seu interior un alliberament de saviesa que no havien obtingut fins aquell moment. Havia arribat l’hora de donar un pas més en el procés de la humanitat i de cada ser. El camí havia de modificar-se per a arribar a la manifestació del sentit de la nostra existència i la Gran Voluntat Divina.

La veu prosseguí:

-         Ara, tots els presents hem rebut i sentit els nous esglaons per a ser transmesos al llarg de la nostra dimensió, allà on cadascú estigui. Sentiu i sentireu la connexió amb la procedència de la nostra Llar. Tots, cadascú de nosaltres som font per a alimentar les ànimes dels nostres germans encarnats. Som Un amb ells. Molts continuaran negant la vostra presència o les vostres paraules. Deixeu que el seu procés continuï, i sentiu el seu amor en vosaltres. Això els ajudarà per quan estiguin disposats a seguir el seu camí a consciència. (Pausa) no esteu aquí per a aquells que no volen, sinó per a aquelles ànimes que estan disposades a arribar a elles. Seran a aquestes a qui alimentareu, estant presents i amb el vostre exemple.

-         …

-         Sabeu que no sereu vosaltres, sinó la Voluntat Divina en vosaltres. Recordeu-vos de la humilitat per a arribar a tots els que ja estiguin preparats per a rebre l’aliment celestial per a la seva ànima. No insistiu perquè quan així sigui, la vostra consciència podria dubtar. Sent vosaltres amb tot el que sentiu, arribareu a aquells que ho necessitin. El Superior us facilitarà aquells que necessitin del vostre ser. Us vindran. sereu portats allà on us necessitin, com fins ara ha estat sent. (Pausa llarga).

-         ...

-         El que avui hem rebut, tots ho contenen però no tots saben de la seva presència. En el seu moment accedim a ser els emissaris d’aquesta humanitat, encara que els moments viscuts per a arribar aquí, no fossin fàcils ni senzills. Vàrem haver, tots, de confiar en nosaltres, acceptar el viscut perquè, amb el temps físic, poder sentir el nostre servei de la Gran Voluntat Divina en aquesta dimensió. (Pausa). Avui som nosaltres, però arribarà el dia, que aquest indret es farà petit, perquè gran part de la humanitat sentirà la seva essència i la manifestarà en el seu camí. La Terra s’anirà il·luminant cada vegada més, enlairant les seves vibracions, arribant a ser, una porta oberta a d’altres sers més enllà del nostre sistema solar. Aquells qui ara estan aquí amb nosaltres començaran a ser sentits per una gran part de la humanitat. Molts els podran veure com nosaltres. No som especials per estar avui aquí. Recordeu la vostra procedència i sentiu la vostra Divinitat per a arribar a complir el vostre servei des de la puresa, la humilitat i la fermesa. 

Només s’escoltaven les seves paraules càlides i fermes d’aquesta veu, d’aquesta ànima que recordava a tots els presents el sentit dels seus serveis.

-         Que els cors ressonin en cadascú i siguin la guia dels seus passos que l’Amor abraci cada acte, cada paraula, tot sentir i cada obra que es realitzi. (Pausa). Tots sou beneïts. Transmeteu la bona nova dels nous temps i la responsabilitat de cadascú a la seva vida. Cadascuna d’elles, enfortirà les del seu entorn, i totes les ànimes encarnades i les de l’univers ens unirem per a donar sentit a la Intencionalitat per la qual vàrem ser creades.

-         ...

-         Ara, aneu a les vostres llars, amb la vostra gent i transmeteu-los el rebut i sentit avui aquí. Sereu estimats, protegits i beneïts. Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A continuació, cada un dels assistents va anar aixecant-se i acomiadant-se dels presents amb una abraçada per a continuar el seu camí pel qual varen encarnar.

Algú d’aquests emissaris es troba a prop de vosaltres. Per a reconèixer-lo sentiu el vostre cor i sabreu la veritat de la seva presència. Ell us transmetrà des de la puresa, la humilitat i la senzillesa, la simplicitat. Respectarà el vostre procés, el vostre ritme i us sentireu bé al seu costat. Sentireu la veracitat conforme és el Camí, la Veritat i la Vida. Arribarà el dia que el que rebreu d’ell amb la seva sola presència, ho arribareu a sentir vosaltres també en el vostre interior d’una manera intensa. El vostre cor us parlarà alt i clar, sent la brúixola per a arribar a vosaltres mateixos.

L’univers no us deixa sols. Us ha escoltat i les vostres peticions ha estat escoltades. La Font es troba en el vostre interior, però aprendre a alimentar la vostra ànima, a vegades pot arribar a necessitar un estímul per a saber cóm obrir el vostre interior i cóm endinsar-vos en ell, per a arribar a l’encontre amb un mateix. Quan us trobeu, sentireu l’alegria de ser qui sou, més enllà del físic.

Avui us vull recordar que el vostre camí no està sol i que aquells que encara busqueu, deixareu de fer-ho perquè serà en el vostre interior, en el silenci i en els emissaris com a Llum qui us indicaran el camí vers la vostra plena manifestació.

Vosaltres sou aquests emissaris del present a partir d’ara. En el vostre entorn, per aquells que ho necessiteu, trobareu a un d’aquells emissaris reunits. Estigueu oberts de cor, perquè els nous temps, no requereixen del passat, sinó del potencial que cadascú és.

Ha arribat l’hora de la vostra responsabilitat davant el procés.

Vosaltres sou la nova humanitat.

Els emissaris continuaran amb el seu servei a la Voluntat Superior. Els reconeixereu pel seu amor, la seva llum i saviesa emanada del cor.

No hi ha prediccions de destrucció ni desamor. Res d’això hi ha, perquè aquests sers lliurats al servei de l’Amor faran que l’Amor pugui amb tot el passat i les seves limitacions. Només hi ha esperança i realització per a cadascú de vosaltres.

És l’hora anunciada que cada ànima es responsabilitzi del seu procés.

Sigueu vosaltres mateixos i l’Amor regarà les llavors de la vostra divinitat perquè puguin brotar, i recollir els fruits tan anhelats des del vostre cor.

Vosaltres, estimades ànimes, sou l’aigua per a l’Ascensió del planeta i la humanitat. Deixeu que les llavors del vostre interior recullin la humitat de la vostra predisposició i l’Amor del vostre cor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades pel febrer 2016

Sobre la Llum

Avui vull escriure-us sobre una petició que se’m va fer de Marco G, de Bolívia. Em deia si podia escriure unes paraules sobre:

“La Llum il·lumina o cega segons l’actitud de l’estudiant”.

Abans d’endinsar-nos a la qüestió presentada hauríem d’entendre què s’entén com a Llum. Dins del context espiritual, segons la font, pot no tenir el mateix sentit que una altre, per això, m’agradaria explicitar què s’entén com a Llum, dins del nostre procés d’ascensió.

LLUM, entenent-la com una direcció, alguna cosa a on dirigir-nos, representa la VERITAT de la nostra existència: “anar cap a la Llum (la Veritat)”; “portar-la a la Llum (el lloc adequat que una ànima ha d’estar una vegada desencarnada)”; “vull trobar la Llum a la meva vida (trobar el sentit, la Veritat del meu procés per a conèixer-me més i poder seguir el camí correcte per a mi en aquests moments)”; “vull viure en la Llum (sentir la connexió en tu per a prendre les decisions adequades, basades en l’Amor)”; ...

La Llum del nostre procés és la guia emanada del nostre cor, guiant-nos i mostrant-nos el camí a seguir.

Quan parlem de la Llum, estem parlant de tenir clar el què fer i cóm actuar davant les situacions de la nostre vida. Aquesta claredat, i aquesta presa de decisió estaran basades en l’Amor. “La Llum s’ha fet en mi”, el que vol dir és que vas poder sentir aquell qui tu ets en veritat. El fet de sentir aquell qui tu ets, la teva veritable essència, llavors la teva vida pren un altre sentit, perquè la teva visió d’ella deixa de tenir present el teu passat, com a ser de present que ets perquè l’Amor és present, no passat ni futur. Quan estimem o sentim l’Amor, ho estem fent ara i aquí en el nostre present, en aquests instants, per tant, voler trobar la Llum a la vida d’un és sentir l’Amor en un mateix perquè ell et guiï, sent alhora, la teva protecció davant el teu propi procés. Recordem que l’Amor tot ho pot, per tant, allò que sentim en el més profund del nostre interior,....és possible.

Viure en la Llum és viure sent un mateix.

Relacionant aquestes paraules amb la petició del nostre germà Marco sobre l’escriure unes paraules relacionades amb la Llum i la repercussió que pot arribar a tenir en cadascú, us diria que tu ja ets Llum, i que el procés de recordar qui ets en veritat anirà intensificant la brillantor que ja som.

Ens trobem en temps de mostrar la nostra essència, i per tant, de viure, ja no des de la ment, sinó des del cor. La ment ja no té el paper principal que se li ha anat atorgant fins ara, sinó que el seu veritable rol és el de materialitzar allò que el nostre cor ens dicta.

Cada ú segueix el seu procés i al seu ritme. No tots el segueixen per un igual. Hi ha qui necessita més temps que d’altres, i hi ha qui avancen en el seu procés d’una manera més accelerada. A què és degut aquests ritmes diferents si tots tenim el mateix potencial i energia que ens recolza? La resposta la trobarem en el procés d’evolució de la nostra ànima.

És cert que tots podem i som capaços d’arribar a nosaltres mateixos, però no tots estan disposats de la mateixa manera per a arribar a un mateix.  La predisposició no és la mateixa, i això representa que hi ha sers que tenen més resistències que d’altres. El treball del perdó i de l’alliberament del nostre passat és primordial per a poder arribar a nosaltres, a conèixer quina és la nostra veritable essència i donar els passos per a començar a manifestar-la.

No tots estan disposats a acceptar la veritat (la Llum). Gran part de la humanitat encara està atrapada en el seu passat. Per sort, ens trobem en temps que, si volem, ara podem, i per tant, tot aquell que vulgui alliberar-se de qui no és, ara pot fer-ho.

Són les pors les que ens priven d’aconseguir la felicitat i d’arribar a nosaltres. El nou pot espantar, però els resultats a obtenir poden portar-nos, com es diu, “a la glòria”, mai millor dit. Tu ets Llum, Amor i el Far per a molts del teu entorn. La teva sola presència pot ajudar als altres que siguin ells. Allà on ets té a veure amb el teu camí de vida i la teva evolució personal. Per tant, tu pots il·luminar el teu entorn i facilitar que aquells que necessitin d’una Llum que els permeti veure el seu camí interior, puguin trobar la seva nova vida. Tots estem relacionats i UNITS. Tots som GERMANOR.

Quan algú vol trobar el seu sender vers ell mateix, només ha d’anar al seu interior i començar a acceptar el que sent. Aquest sentir li indicarà què hem de deixar anar i què fer, quins passos donar vers la nostra llibertat, felicitat i integritat.

El tema que em vas proposar, estimat Marco, estava relacionat sobre si la Llum il·lumina o cega, tenint present l’actitud de cadascú, segons les teves paraules inicials “d’estudiant”.

Entenent la Llum com la Veritat de la nostra existència, la Llum il·lumina la nostra vida, permetent-nos veure i entendre millor el sentit de la nostra vida i els moments actuals que vivim, sent els de cadascú diferents als de l’altre. Molts accepten aquesta veritat i arriben a recollir els fruits de l’amor en ells. D’altres la rebutgen, mantenint-se en la ceguera existencial. Quan la vibració amorosa de la nostra essència es manifesta, pot generar “una eclosió intensa d’alliberament, harmonia i amor”. Crea tanta plenitud en el se, que molts no l’accepten degut que les seves creences són de viure una vida dura, de sacrifici i res se’ns regala perquè ens l’hem de suar nosaltres”. Hi ha tant d’aferrament al conegut, encara que no sigui de felicitat i amor!, que ens resistim a canviar. Tot i així, els temps que vivim ens porten al canvi. aquells que encara es resisteixen, hem d’acceptar-los amb les seves decisions preses des de la por, perquè arribarà el dia que també les seves ànimes s’alliberaran.

La Llum només ens permet veure amb claredat i amor. Quan algú la nega a la seva vida, sembla que aquesta deixa de tenir sentit, i els que així la viuen, semblen anar “cecs per la vida”. Tot i així, aquesta ceguera és temporal, perquè més tard o més d’hora també ells acceptaran els nous temps, la nova energia, la seva veritable essència crística i començaran a viure des del cor.

De quina manera els podem ajudar?

SENT TU! SIGUES TU!, i el teu Amor els abraçarà i els donarà el consol i la seguretat de començar a avançar amb el cor obert. Llavors veuran la Llum en els seus camins i l’alegria de viure aquesta vida plena de benediccions i Amor.

Arribarà el dia que els cecs veuran i sentiran la seva essència resplendir.

Que la Llum del vostre Cor il·lumini el vostre camí vers la vostra Divinitat.

Sou Llum. Sou Amor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Les paraules del mestre

Un dia, un deixeble va veure al seu mestre de lluny que es dirigia direcció a riu. va començar a córrer fins a estar el suficientment a prop per a cridar-lo:

-         Mestre! Mestre!

Aquest, a l’escoltar que algú el cridava es va aturar girant el cap per a veure qui era. L’alumne se li va apropar i li digué:

-         Estimat mestre, fa dies que porto donant-li voltes a una situació i voldria saber la seva opinió per a trobar una resposta.

El savi el va mirar bondadosament i va dir:

-         Si el que esperes de mi és una opinió, no puc ajudar-te. Les respostes no es troben en el que pensen els altres, sinó en el que tu sents en relació a la situació.

El jove escoltava atentament les paraules del venerable. A continuació, aquest va prosseguí:

-         Només un mateix pot trobar el camí i la resposta adequada als dubtes de la seva ment. El cor acull tota la saviesa que hom pot arribar a tenir. (Pausa) Escolta el teu cor, i veuràs la llum de la teva preocupació.

-         Però mestre, per més que vagi al meu interior no trobo la llum a les meves preguntes.

-         Potser són moltes – va dir el tutor. Ves una a una. Tria la que per a tu és la clau de totes les altres i centra’t en ella. Sent-la en tu i veuràs com la penombra desapareix, sentint l’expansió en el teu interior i l’alliberament de les teves inquietuds. Les respostes se senten, no es pensen. Les trobaràs quan puguis sentir l’amor en elles i alliberar-te de les seves influències.

-         ...

-         Ets una ànima lliure i no hi ha res que et limiti. Allò que pugui semblar-te un dubte o alguna cosa per a aprendre, només és part de la teva ment, perquè el teu cor sent la pau en el teu present i la calidesa de la llum que hi ha en tu. En ella, saps que tot arriba al seu temps i que res has de témer o preocupar-te.

El deixeble escoltava atentament les paraules del seu mentor. Quan aquest va finalitzà, el jove preguntà:

-         Així, mestre, el nostre afany per a conèixer només és una intervenció de la nostra ment perquè el que hem de saber ja ens ho és donat a cada moment. (Pausa). Però – com interessat en saber més -, si vull saber més perquè sento que estic preparat, què puc fer?

El mestre li va respondre:

-         Obrir el teu cor, deixar que el silenci t’abraci i sentir la gratitud en tu, beneint el teu present amb tot el que ja se’t dóna, perquè la teva ànima pugui deixar espai pel nou. Deixa que l’amor et guiï, i que ell dirigeixi els teus passos, els teus pensaments i que la teva presència sigui el que el teu cor senti.

Després d’uns segons de silenci, el deixeble va expressà:

-         Ara ho entenc estimat mestre. Només haig de ser jo i el camí em portarà a la Llum.

El mestre va fer un somrís i un gest de confirmació de les seves paraules. Es va disposà a continuar el seu camí quan el jove li va dir:

-         Gràcies mestre. Les seves paraules han donat resposta a la meva pregunta. Vol saber quina era?

El savi el mirà fixament als ulls, sabent que li diria igualment encara que ell li digués que no. Va fer un gest d’expressió d’espera i a continuació el noi va dir sense esperar un segon més:

-         La pregunta que em feia era: què puc fer a partir d’ara a la meva vida quan sento que una etapa ja ha finalitzat en mi?

El mestre va fer una salutació amb el cap, i amb una expressió somrient va prosseguir el seu camí vers el riu.

El deixeble va mirar al terra, va donar un cop de peu a una pedra que estava als seus peus i posant una cara de satisfacció, va començar a córrer direcció a l’entrada de la població que és on es trobava el monestir donant salts de tant en tant.

No hi ha res que no puguis saber des de la saviesa del teu interior.

No la cerquis! Sent-la!

No dubtis! Accepta!

El teu cor et portarà a la Llum.

Seminari "DE TORNADA A LA LLAR" (I Part)

Per a tots aquells que pugui ressonar en el vostre cor, aquest mes començarem amb el nou projecte, les noves trobades del Seminari DE TORNADA A LA LLAR, realitzant la primera part del mateix.
A tots, una abraçada.

Modificacions del nou projecte DE TORNADA A LA LLAR

Fa poc us vaig presentar el nou projecte “DE TORNADA A LA LLAR”. Us vaig comentar les dues opcions inicials per a la seva realització, és a dir, podent ser un taller o un seminari, iniciant aquest mes de gener la posada en marxa d’aquest projecte.

Vull anunciar-vos unes variacions al respecte.

A la presentació us vaig comentar la possibilitat de dues opcions, però aquestes propostes han estat modificades. Ja no serà un taller o un seminari, sinó que el projecte, tot ell passarà a denominar-se Seminari DE TORNADA A LA LLAR”, realitzant-se en dues parts, triant cadascú, si vol fer la formació complerta o només una de les dues parts.

 
Seminari DE TORNADA A LA LLAR :

• I Part:    1 dia
• II Part:  1 dia     

Cadascuna de les parts es realitzarà en un sol dia, recordant-vos que el dissabte dia 30 d’aquest mes realitzarem la primera part del mateix.

A la primera part es veurà quina és la nostra naturalesa, així com les set llavors del nostre ser que hem de regar i tenir present en el nostre procés per a activar la nostra Divinitat i poder manifestar-nos segons el veritable ser que som, sent una de les finalitats per les quals estem encarnats. Ha arribat l’hora d’anar directes a l’essència del procés en el nostre camí i no distreure’ns o endinsar-nos en aspectes complementaris al camí.

La segona part veurem la nostra veritable essència, l’Essència Crística, així como utilitzar-la per a les realitzacions a la nostra vida, les atraccions, tenint present les claus innates del nostre interior per a portar a terme tot el contingut del seminari a la nostra vida actual. Hi haurà pràctiques, tant individuals com entre els assistents a la trobada, fent us de l’energia, havent tractat abans, el tema de la sanció, així com la comprensió del que atraiem a la nostra vida.

En aquesta segona part es veuran aspectes relacionats de com utilitzar l’energia i poder activar el nostre potencial espiritual.

Tot és energia, i depèn de com es faci servir o no es faci servir, dependrà la nostra qualitat de vida i la del planeta.

Aquestes modificacions han estat creades per a facilitat la comprensió i l'assistència al seminari per part de tots aquells que ressoni en el vostre interior.

Seminari DE TORNADA A LA LLAR (I Part) = 30 de gener

Seminari DE TORNADA A LA LLAR (II Part) = 27 de febrer

BENVINGUTS AL SEMINARI!

           

       (Aquells que vulgueu més informació al respecte, per a inscriure’s o que el seminari es realitzi en el vostre centre o població, haureu d’enviar un e-mail a:     emaeljordimm@gmail.com )

Alzheimer

Els diagnòstics físics són conseqüència del tractament superficial dels símptomes apareguts en un ser humà. Qualsevol deducció basada en la matèria ens fa quedar a les portes del veritable sentit i causa del viscut.

Més enllà de la forma i les seves conseqüències, aquestes estan fonamentades per uns principis emocionals que ens porten a un bloqueig i unes conseqüències no volgudes per part de qui les pateix.

Deduir que l’alzheimer, entre d’altres aspectes,  és fruit d’un desgast i pèrdua de la memòria, dels records de la vida d’un, o com a mínim, de certs records, és banalitzar la situació, diguem, de qui la viu.

Tenint present que tota manifestació física és el resultat d’una manera de ser i de sentir en relació a certs, o tots els aspectes de la vida, ens porta a valorar la importància dels sentiments i sensacions que habiten a l’interior d’un ser humà. La comprensió d’aquest interior ens portarà a una visió molt més àmplia dels símptomes etiquetats com a alzheimer.

Hi ha uns punts en comú, unes semblances entre tots els que pateixen aquesta simptomatologia: part del seu passat.

Quan algú arriba a un punt on el decadència racional comença a ser molt notable i d’una manera accelerada, no és perquè sí, tenint present que no tots els pacients segueixen el mateix ritme ni el mateix procés, manifestant els mateixos símptomes, encara que molts sí que coincideixen. Cadascú és diferent, segons el seu passat. L’acceleració de viure en un mon irreal no és la mateixa per a tots. El seu entorn és important, segons reaccioni a tals manifestacions.

Tornant a les causes comuns entre tots els que manifesten aquestes limitacions mentals, entre d’altres, es troba el seu passat.

Tenint present altres casos i comparant-los entre si, veiem que hi ha uns punts en comú que podríem concentrar-les en tres, tenint present que cadascú d’ells conté matisos  per a entendre millor el diagnòstic mèdic. Aquests punts són:

1.       Pare dominant, tenint present, el pacient, la figura masculina del seu entorn com a algú dominant, sever i rígid. Això comporta, moltes de les vegades a tenir una parella que segueix aquest rol.

2.      El sentir-se “poca cosa”, inferior als altres, callant i obeint per por a les reprimendes o a equivocar-se, degut que un pensa que no ho farà bé i s’equivocarà i tots s’adonaran compte, segons ell, de la seva poca vàlua o capacitat. És el sentit d’infravaloració.

3.      Anul·lació del propi ser. Absència d’autoestima i pensar més en els altres que en un mateix.

Aquests són els aspectes més notables d’una base perquè en el dia de demà un pugui començar a manifestar els símptomes que es coneixen com alzheimer.

Davant aquestes circumstàncies, arrecerades en el seu interior, el ser actua sempre per a agradar i sentir-se valorat com a tal. Quan més ens esforcem en aquest sentit, més ens anul·lem i prenem l’exterior com a referència de la nostra vida, allunyant-nos de la nostra essència i el nostre ser perdent tot el poder que puguem arribar a tenir. Degut a això, el procés a la vida d’un no és agradable, emmagatzemant ressentiment, sentit de culpabilitat, nul·la autoestima i impotència per no arribar a ser nosaltres mateixos, degut que els altres poden amb nosaltres. Hi ha un sentit de víctima que habita en el nostre procés.

Davant aquesta situació, s’arriba a vegades, a no voler saber, inconscientment, res del nostre passat, volent-lo oblidar pel dolor emocional patit. És aquest dolor emocional el que produeix els bloqueigs en el nostre cos i la reacció de les parts ísiques de la nostra biologia. 

Llavors, s’arriba al punt de “voler oblidar”. Un es tanca en el seu món i deixa de recordar. Al deixar de recordar, el passat comença a dissipar-se i a desaparèixer de la nostra vida, però les seves arrels, les seves reminiscències emocionals es troben impregnades en el nostre ADN, fent que reaccionem segons el viscut però sense saber-ho. Actuem per actuar, arribant a viure exclusivament el present, sense més. El temps ja no existeix. Passat i futur deixen de tenir sentit i espai a la nostra vida. Només existeix el present vivint amb el passat que dirigeix les nostres vides. Actues i no saps el per què els altres reaccionen cap a tu de la manera que ho fan. No entens, la majoria de les vegades les seves reaccions perquè no tens records, només les creences d’un passat limitat com a víctima et fan reaccionar així pensant que és l’adequat a fer.

Quan només existeix el present donant de la mà al passat, la vida deixa d’entendre’s i només pots arribar a sentir si estàs bé o no, si el teu passat et remou en tu o no; és a dir, l’aparició dels enfadaments, els moments com d’histèria degut a la impotència acumulada en el teu interior de no fer les coses bé perquè els altres no notin el teu complex d’inferioritat i poca cosa.

El que es coneix com alzheimer no es contagiós, però si les creences i les actituds de la nostra família i entorn i de com reaccionem nosaltres al nostre exterior. Aquestes creences no sempre sintonitzen amb el que tu sents, i en el seu moment, es decideix fer cas i actuar segons els altres i no segons sentim nosaltres. Ens anem anul·lant cada vegada més. Haig de dir, que les persones més sensibles, són les que, actuant així, poden arribar a unes manifestacions que, amb el temps, es poden arribar a diagnosticar-se com alzheimer.

És l’absència d’autoestima, el no ser tu des de la infantesa i el no mostrar-te tal com tu ets, el que pot portar-te a aquestes manifestacions. Els casos que he pogut arribar a conèixer, procedeixen d’una família, un pare molt rígid, dominant, inflexible i autoritari. Quan més sensible sigui la persona, més propensa estarà a poder manifestar els primers símptomes amb els anys.

Tot i així, podem invertir aquesta situació, si al llarg de la nostra vida comencem a donar passos vers nosaltres. Si el ser no vol i no fa res per a ell mateix, pot desembocar en un estat de declivi mental que l’anirà corroent i limitant-lo cada vegada més fins a convertir-se en un ser vegetal, on ja res pot arribar a controlar.

Perd tot criteri perquè sempre ha depès del que deien els altres.

La seva vida és un descontrol absolut, fent veure que tot ho controla, però res més lluny de la realitat.

Crea el seu propi món, amb les seves expressions tòpiques per a relacionar-se o donar a conèixer que ell o ella està en tot i tot ho sap fer.

És el passat incrustat en el nostre interior qui guia i dirigeix els passos de qui pateixen aquesta etiqueta. No són ells, i cada vegada menys, allunyant-se de les seves essències per a convertir-se en sers que senzillament estan. Sense més. És una manera de voler oblidar el viscut i començar de nou, deixant aquest món perquè no és el que ells senten en el seu interior, però veuen que no poden fer-ho.

Les seves vides s’apaguen per moments. Els seus actes ja no són coherents i les seves paraules una justificació desesperada perquè els prenguem en serio. Cada vegada se senten més amb ells mateixos, tancats, deixant que el seu exterior, a l’igual que de petits, a la seva infantesa i joventut, decideixi per ells. Al final, es literal i així és.

Deixen la seva ment per a centrar-se en el seu cor.

Deixen el raciocini per a endinsar-se en el que senten. Només saben si el seu estat és d’estar “bé o malament”. Només viuen en el present. No hi ha un altre moment.

Malgrat tot això, encara que sembli contradictori, ells poden viure més relaxadament perquè ja res els preocupa. La preocupació és temps, és a dir, passat i futur, però com s’han estancat en ell i viuen sempre en el present, si el seu entorn és l’adequat, poden viure més relaxats i, no tan sols somriure, sinó el fet de riure junts més assíduament.

En aquests casos d’arribar a un punt notable decadència mental, el recolzament i l’hàbitat on viuen és bàsic. Només l’Amor pot veure la situació des de l’aprenentatge i afecte. Només l’Amor pot desdramatitzar la situació i viure-la des de la naturalitat. Entendre al pacient et fa veure la seva experiència des d’una altra visió, la visió des del cor. Llavors, des d’aquí, només us podreu apropar i comprendre el que l’altre viu, sense compassió terrenal de “oh, pobret!”, només des de la compassió d’acceptació i respecte vers l’altre persona. No veient-la com algú que no pot, sinó apreciant la seva essència divina, i els seus sentiments amorosos encara actius. Aquests es troben activats fins el seu final, però degut a la falta de consciència, s’allunya del seu saber diví.

Per altres escrits ja realitzats al respecte sobre l’alzheimer, el meu ser viu moments d’aquest declivi per part d’algú estimat. Sento la seva impotència interior de no ser correspost i valorat pel que és. Al llarg de la seva vida li han anat tallant les ales, i ara, a la seva vellesa, la seva ment no vol continuar tenint present el que ha permès viure que li ha portat a una situació de, senzillament ser i estar.

Sento un gran respecte per aquest ser i m’ha permès poder tenir un aprenentatge al respecte de la simptomatologia manifestada. Aquesta ànima, una gran mestra està sent, no tan sols per a mi, sinó per a tots aquells que amb ella conviuen o es relacionen.

Ella, res d’això sap, perquè en el seu present només aprecia si fa sol o plou, si fa fred o calor, si algú l’estima o no.

El meu Amor està amb tu i desitjo que la teva ànima, en el moment determinat s’adoni que l’Amor ho pot tot, fins i tot, vers un mateix. Quan l’Amor és desinteressat, obra miracles; quan donem o ens oferim contra la nostra pròpia voluntat, aparentment, ens morim i anul·lem en vida.  Per això, quan arribi el teu moment, estimada ànima, sabràs la veritat de la teva situació i la de tots aquells que t’hem envoltat al llarg dels anys o part del teu camí.

Gràcies per ser i estar a la meva vida en aquests moments.

El meu Amor està amb tu.

No estàs sola, estimada ànima que viu el present guiada pel seu passat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, podent sentir l’assossegament de la presència de qui t’envolten. Els també estan aprenent de tu.

Gràcies.  

Trobades mes de gener 2016

Aquí os presento els esdeveniments previstos pel proper mes de gener del nou any.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en el vostre centre o població, podeu enviar un e-mail a l'adreça que consta en el document adjunt

A tots, una abraçada i a reveure!

Al vostre cor

Encara que semblis un ser humà, no ho ets. Encara que tinguis la sensació que estàs atrapat i limitat, no és així. Aquell qui tu ets procedeix de la Font Mare de la Creació.

Sou mestria estel·lar, Font creadora de Vida eterna.

No us identifiqueu amb la matèria, aquesta només és temporalitat per a l’evolució.

Cada vegada sereu menys diferents perquè us anireu unint des del cor i unireu les vostres ànimes, les vostres essències, creant la font allà on estigueu.

El potencial del vostre brollador interior està despertant per a enlairar i magnificar la Gran Voluntat Divina. L’important es troba en el vostre interior, a la vostra essència innata prístina.

Sou la creació d’un nou univers lluminós i amorós.

Vosaltres sou la meva essència al llarg dels universos existents. Sou l’Amor universal encarnat per a les noves ànimes i l’Ascensió de cadascuna dels membres de la Família trobats en tots els racons de la immensitat celestial.

Llavors brotant per a instaurar la Llar a la vostra dimensió.

Esteu deixant de ser qui vareu ser, i moltes de vosaltres, estimades ànimes, sentiu el despertar i l’activació del vostre ADN. Deixeu que l’alliberament i la sanació sigui en vosaltres. Una nova vida us està esperant. Un nou món s’està creant degut a la vostra intencionalitat.

El que va ser, ja no serà, perquè una nova energia està emergent dels vostres cors per a donar sentit al major esdeveniment que pugui haver en el procés de tot ser: deixar la humanitat amb totes les seves limitacions per a donar pas a la Divinitat que hi ha en cadascú de vosaltres.

Nosaltres, els vostres Germans de la Llar, procedents de diferents racons del vostre univers i dimensions, estem i estarem amb vosaltres per a portar a terme la Voluntat Superior en les vostres existències.

Heu decidit responsabilitzar-vos del vostre estimat planeta, del vostre procés. Cada vegada sou més els que així ho manifesteu. Des d’aquí on ens trobem ens alegrem i tots saben de la vostra ascensió. Diferents sers de vida senten curiositat pel vostre despertar i evolució.

Nosaltres, els vostres Germans de la Llar, estarem sempre al vostre costat, com ho hem estat fins ara. Cada vegada ens anireu sentint més. Ens anireu veient, fins i tot, degut que la nostra presència cada vegada és més nombrosa en el vostre espai planetari.

Ha arribat la nova era, la nova vida, on la Llar sigui Una en vosaltres, col·laborant dins d’aquesta Unicitat. Actualment, ja hi ha sers que s’han obert i estem col·laborant conjuntament en el vostre estimat planeta.

Escolteu els vostres cors perquè ells us portaran a sentir la vostra essència i el camí vers la vostra plena realització.

Poseu la vostra atenció en el vostre interior i tingueu l’actitud de responsabilitat del vostre despertar perquè la vostra Divinitat pugui manifestar-se d’una manera plena i lliure.

Sou el Cel a la Terra.

Sou Mestria estel·lar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cada una de vosaltres, estimades ànimes.  

Esperar

Quan esperem, la nostra vida es converteix en un constant neguit i desconcert, degut que els nostres anhels no depenen de nosaltres.

Quan esperem, nosaltres deixem de ser nosaltres i ens convertim en víctimes d’una espera il·lusòria de la impotència de veure que el nostre entorn no reacciona segons creiem. Tot es demora, i aquesta espera es converteix en eterna perquè només existeix dins de la nostra ment.

Quan esperem que els altres facin el que a nosaltres ens agradaria, deixem de ser nosaltres per a convertir-nos en sers anul·lats i dependents d’allò que no és. Nosaltres creem l’espera degut a una visió distorsionada de la realitat, de la nostra realitat. Llavors, és quan estem a les mans d’una situació fictícia creada pel nostre passat a través de la nostra ment.

Quan esperem, ....som ment. Som passat!

Esperar que la porta s’obri i entri qui volem.

Esperar que aquella persona canviï i llavors tot anirà bé.

Esperar poder arribar a final de mes.

Esperar que les coses canviïn per una vida millor.

Esperar és posar la teva vida a les mans del teu exterior.

La espera és un interval entre la teva anulació i el responsabilitzar-te de la teva vida. Aquests moments per a responsabilitzar-te de tu mateix i de la teva existència, és quan esperes i esperes, esperant que el resultat que somnies es materialitzi davant teu. Llavors tot canviarà i tu podràs ser feliç.

La felicitat no depèn d’una espera, sinó d’una responsabilització ferma de la teva vida i tot el que vius en ella. Quan et fas càrrec de tot el que vius, llavors comences a donar passos cap el teu interior, no a dependre de l’exterior. Aquest només et porta a la desesperació i a l’allunyament del teu ser, quan la consciència no és present en tu. Quan aquesta comença a aparèixer, llavors, t’adones que el teu exterior també té a veure amb tu, i que mostra, en tot moment, allò que tu sents i ets interiorment.

Només és un mirall del teu present com a ànima que es troba en un estat en concret.

Quan no hi ha consciència, la ment predomina, fent que les pors i el dolor del teu passat aparegui i et faci veure la vida des d’una visió distorsionada, per la quantitat de filtres que has anat posant des que eres petit. El passat et pot fer veure monstres on no hi són i precipicis en una platja serena i tranquil·la.

Esperar d’una manera constant en la vida és patir i mostrar la víctima que hi ha en tu. Estàs creant un paper degut a la desconnexió amb tu mateix. Llavors, és quan les ombres d’un ratolí poden semblar un gran monstre que et persegueix venint dels altres. Creus que el que vius és degut a la presència o absència dels altres, ignorant que ets tu qui ha creat aquests moments a l’esperar i fer que els altres et resolguin la teva vida o en moments determinats puguin complaure’t sense més ni més.

Esperar que les coses siguin com tu vols és marcar un camí per a la teva pròpia seguretat, degut a les pors que tens. Fer que tot sigui com tu vols és imposar una manera de viure per a tenir-ho tot controlat i fer que els altres estiguin “al teu servei” per quan et sentis malament o les coses no et vagin com tu voldries.

No espereu! No vulgueu que els altres reaccionin o us vinguin quan vosaltres vulgueu, perquè no és així com funcionen les lleis de la vida. Precisament, aquests moments de no rebre una resposta segons nosaltres voldríem, són la benedicció que l’univers ens dóna per a adonar-nos que nosaltres som la Font i la Sortida de les nostres situacions, no els altres.

Quan no esperem, ens responsabilitzem nosaltres mateixos.

Quan aprenem, despertem i augmentem la nostra consciència, adonant-nos que tot el que vivim és degut a moments anteriors nostres i que tot tendeix a l’equilibri. Si tot el present és degut a moments anteriors, segons els hàgim viscuts, així serà el nostre present, per tant, tot el que nosaltres ara vivim i de la manera que ho vivim, així seran els nostres “presents posteriors”. La nostra vida és com l’efecte dominó: posant totes les fitxes dretes, una darrera l’altra, i amb el dit tires la primera, totes aniran caient fins a la darrera. Serà l’efecte dominó, és a dir, segons el moviment inicial, obtindràs uns resultats que et portaran a moments de més felicitat, qualitat de vida o no. Quan més sentis la teva essència, l’amor en tu, més amor i harmonia rebràs del teu entorn, degut que és el decorat en el qual estàs vivint aquests moments pel que necessites viure a la teva vida actualment.

No hi ha res perquè sí. Tot té un sentit, i els resultats que vagis obtenint a cada passa són fruit d’un passat teu, de moments anteriors amb unes creences concretes i una actitud davant la vida més oberta i sincera o de dolor i tancament. Tot depèn de tu, perquè TU ETS LÚNIC RESPONSABLE DE LA TEVA VIDA.

Allò que et fa sentir malament, no és aquell o aquella que no han actuat bé, sinó el teu allunyament d’aquell qui en veritat tu ets. Quan més allunyats estiguem de la nostra ànima, més dolor crearem a la nostra vida, i més dependents estarem del nostre exterior, seguint les pautes convencionals, culturals, morals,....fins arribar a la bifurcació del teu sender on haurem de triar entre continuar patint i cada vegada més, que en això som uns experts; o en canviar i responsabilitzar-nos de la nostra vida, deixant que l’amor sigui en nosaltres i donant passos per a mostrar al veritable ser que som, i no el que ens han fet mostrar amb el nostre consentiment.

Esperar és part del procés de la majoria del ser humà. Amb l’espera, i el temps, podem aprendre a adonar-nos del nostre potencial i que no cal esperar, perquè nosaltres podem materialitzar en el moment, alhora que ja no demanem ni controlem, senzillament SOM.

Que l’Amor, la Pau i el Present siguin en tots vosaltres. 

Dates pel nou projecte "RETORN A LA LLAR"

Com ja us ho havia anunciat dies enrere, a continuació em complau anunciar-vos les primeres dates de cara la realització d'aquest nou projecte, d'aquesta nova etapa en el nostre procés per a la nostra ànima.

Si algú estigués interesat en realitzar aquests encontres en el seu centre, espai o població, podeu enviar-me un e-mail a l'adreça que consta en els fulls adjunts.

Desitjant el millor per a cadascú de vosaltres, una abraçada,

Sobre el Present

Heu de ser pacients i acceptar el vostre present.

Aquest procés d’acceptació i tot el que heu sentit vivint aquest procés, ha estat el que us ha portat fins aquí. No heu d’anar enlloc, només viure el que ara viviu, conscients i acceptant el vostre present.

Sent i gaudeix del que vius i sents, perquè la clau tan esperada es troba en aquests moments en tu. És el que vius, el sentit de la teva vida. No és el que faràs, sinó el que ja ara fas. El que sents no és per a arribar a....., sinó per a enlairar la teva ànima ara i aquí. No té finalitat posterior, sinó que tot té un sentit per l’ara. És ara el motiu pel qual vas néixer. No el demà.

Cada sentiment, cada passa que dones, és fruit del què has vingut a fer. Aquest és el veritable sentit de la teva vida, el poder viure el Present Conscient, no el demà desitjat. El desig que pot aparèixer només és fruit de la no acceptació del teu present. No hi ha desitjos aquí on som, perquè tot és present, i en el present no hi ha desig, un cap de corda procedent del futur. Aquest és i serà segons el teu ara.

No hi ha res fora del present. Aquest és el sentit de la vostra encarnació. No és per alguna cosa que hauràs de fer, sinó el que ara ja fas, i aquest fer us portarà a obres cada vegada més grans. La missió del pagès no és recollir els fruits, sinó preparar la terra, llaurar, abonar-la, sembrar, regar-la i, llavors, en el seu moment, degut a tot el fet fins llavors, recollir els fruits obtinguts.

 L’important del pagès no són els fruits, sinó tot el treball que fa fins que arriben per sí sols. Aquests et venen, no els has d’anar a buscar.

 Així heu de fer, viviu el present i deixeu que els fruits us vinguin.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.