La paciència del Cor

Des de fa dies, estic rebent consultes per les xarxes socials, algunes d’elles coincidents amb el seu contingut.

“Cóm puc fer per a posar-me en contacte i veure als meus guies, als sers de llum?, o, d’un temps cap a aquí intento posar-me en contacto amb Déu, parlar-li perquè m’ajudi, però sembla no escoltar-me perquè no veig cap resultat a la meva vida”.

Aquestes paraules són dos exemples sobre el fet de poder comunicar-te o entrar en contacte amb els sers de llum, o el fet d’esperar que Déu intervingui a la nostra vida, y no sempre així és.

Conec el camí vers la connexió amb els nostres germans de la Llum. Sé del procés per a arribar a tenir la sensació i l’obrir la porta a ells per a relacionar-nos d’una manera espontània, constant i amb plena naturalitat com ara tu i jo estem units per aquestes paraules que estàs llegint. La nostra relació és llunyana, però propera alhora. L’energia del llegit ens està unint. És l’energia el que uneix o separa. És l’energia el que apropa o allunya, el que crea la immediatesa o l’eterna espera.

Abans que res vull felicitar-te, estimada ànima que has arribat a qüestionar-te aquestes preguntes o de semblants, perquè vol dir que el teu cor et parla i l’estàs escoltant. Sembla que ha arribat la teva hora, i això ens honra a tots els altres. Valorem el teu interès i els teus passos vers allà on sents des del més profund del teu ser. Preguntar-se aspectes com aquests permetran que en el seu moment puguis trobar les respostes i obrir la porta vers el teu veritable ser. Segueix, continua! Endavant, perquè el camí està lliure perquè puguis arribar allà on sents que has d’arribar!

Sembla que encara no està sent així, pel que et qüestiones si ho estàs fent bé o no. Estimada ànima, la teva ment t’està traint. És la teva ment que et dóna la sensació de massa espera o que no aconsegueixes res. És la teva ment, amb tot el teu passat, el que has patit, els teus dolors, melangies i les teves tenebres, la que ofusca, però res d’això és. El teu camí és ferm i decidit. No t’aturis! Continua endavant, perquè el que sentiràs serà la teva veritable Llar en tu!

La impaciència de la ment vol que tot sigui “ara i aquí”, quan tu vulguis, i el procés no funciona així. No és quan tu vulguis, sinó quan estàs preparada, estimada ànima, i no esperes, perquè saps que en el seu moment, així serà. Tens el convenciment que així serà, i el que ara estàs fent t’està portant vers la voluntat del teu cor.

La impaciència de la ment, distorsiona la realitat que estàs vivint en aquests moments. Té pressa per a controlar-lo tot, la teva vida, perquè així el teu ser se sent segur, però tot és il·lusori, perquè no hi ha res que esperar, perquè allò que esperes ja és. Només és temps de rebre i percebre el que ja hi ha en tu i tens. No hi ha res que esperar i hagi de fer-se, perquè tot ja existeix. Tot ja és.

Ara ens trobem en temps d’adonar-nos del nostre potencial i de l’abundància que hi ha a la nostra vida, a tots els nivells. Hem entrat a l’hora de començar a rebre i obrir la porta de la consciència plena de l’existència, de la nostra existència.

A vegades, per a arribar al nou pas del nostre procés, hem de reposar per a integrar tot el que ja hi ha en nosaltres i hem adquirit. Cada vegada que hem pregat des del cor, hem obert la nostra intencionalitat perquè la sanació sigui en nosaltres, i aquest pas ens portarà a percebre d’una manera més clara tot el que estigui en ressonància amb l’Amor, per tant, amb els nostres germans de la Llum i amb l’energia de més alta vibració que és l’Amor. Durant aquest període sembla que estiguem estancats i que no veiem resultats a la nostra vida. Res més lluny de la realitat que tenir aquests pensaments. Aquests instants són la integració del que ja hem fet fins ara, per a integrar-se en el nostre ser, i així poder alliberar i activar, una mica més el nostre ADN per a arribar a manifestar la nostra plena essència: la nostra Divinitat.

Mentre ens estem renovant i integrant, per dir-ho d’alguna manera, mentre ens estem regenerant després de ja donar certs passos, pensem que estem estancat al no veure resultats. Cóm vols recollir els fruits, si la terra no es remou i adoba, després de plantar les llavors? La impaciència de la ment et fa distorsionar la realitat, dient-te que al plantar les llavors recolliràs en molt poc temps els seus fruits. Escolta el teu cor! Ell et dirà la veritat del teu procés. Reposa. Accepta aquests moments que vius i recorda tot el que has fet fins ara, i veuràs, segurament, el molt que has aportat al teu procés perquè tot sigui. És ara quan tot s’està integrant i preparant-se per a obrir-te una nova porta que podràs percebre els teus anhels de l’ànima.

El teu cor és savi. Tu ets una ànima sàvia quan escoltes la veu del teu silenci interior, ple de melodia celestial, serenitat i harmonia. En elles, sabràs la veritat del teu procés. Senzillament aquieta’t i escolta el teu interior. Aquesta pau que trobaràs serà l’altaveu conforme tot està anant bé. Confia. Tingues el convenciment que els teus passos t’estan portar a la teva voluntat inicial, quan vas començar a voler canviar la teva vida o aspectes de la teva vida. Sigues pacient.

La impaciència de la teva ment et portarà al desconcert i a enlloc.

La paciència del teu cor té el ple convenciment que tot és i serà.

Encara que no vegis els resultats esperats en aquests instants, no vol dir que el fet fins ara no hagi servit per a res. No hi ha cap acte d’amor que no activi la materialització d’algun dels aspectes del nostre potencial amorós, diví.

No vulgueu ser portats per la impaciència, la dominància rígida de la vostra ment. Una gota d’aigua pot pensar que està sola, però sempre està acompanyada per milions d’altres gotes, que com ella, segueixen un curs vers les aigües obertes del mar o l’oceà, on s’uniran amb d’altres, creant aliment per a diferents sers vius.

Ets un ser meravellós, estimada ànima, i no tens cap motiu per a pensar que no estàs sent escoltada per la Font de la qual tots procedim. Aquests moments d’aparent quietud o estancament, només és el preludi dels teus passos realitzats, de les teves pregàries o de les teves visualitzacions emanades des de l’essència més amorosa del teu cor. Et mereixes el millor, i per això, ara, els nostres germans ascendits, de la Llum, estan treballant al teu favor. Deixa que ells també facin la seva part. Així ho vareu acordar, a l’encarnar el teu ser. Ells, des de la Llar, estan i estaran sempre amb tu. Mai has estat sola, honrada ànima. Ara vols adonar-te de les seves presències. Bé, vull donar-te les gràcies per haver arribat fins aquí, tot i així, poder-los veure no és el més important, sinó poder-los SENTIR. Sentint-los apreciaràs els seu amor, la seva pau, companyonia, la seva protecció cap a tu, la seva harmonia i la sensació plena de germanor, de familiaritat. Oh, sí! Ja ho crec que la sentiràs!, però per a arribar a aquest punt, has d’aprendre a confiar, i a tenir present la paciència del teu cor. Ell sempre està serè. En ell trobaràs aquesta serenitat i convenciment conforme tot està anant bé i seguint el seu procés.

La gota d’aigua mai ha estat sola des del seu naixement, així tu igual. Sempre ha estat acompanyada per milions d’altres gotes que confeccionaven el cabdal que regava els camps pels quals passava i dibuixava la bellesa dels racons de la natura pels quals serpentejava. Així tu, ets per a tots nosaltres. Ets part de la Llar on només l’Amor regeix cadascun dels passos i obres que es realitzen i, ara, la teva presència està obrint les portes d’aquesta consciència d’aquell qui ets.

Déus, l’Amor sempre ha estat en tu. Sempre respon a la crida d’aquelles que amb la força del cor decideixen deixar el seu passat per a endinsar-se al que han vingut a fer en aquests instants de canvis planetaris i donar sentit a la seva presència aquí en aquest estimat planeta.

Déu s’activa en tu quan li parles des del cor. Déus no acudeix, s’activa dins teu perquè sentis l’Amor que ets i el teu potencial com a Divinitat que sempre has estat.

Ara és el temps de recordar la nostra plena naturalesa i essència.

Estàs deixant enrere el passat per a donar pas a la teva Voluntat emanada del cor, Una amb la Voluntat Superior.

Sigues pacient. Arrecera’t en el teu cor perquè t’abraci en la seva calidesa, en la seva harmonia i pau. Així podràs percebre la realitat dels teus moments actuals i tindràs motius per a alegrar-te.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

El Camí ja és obert.

Agraeixo el fet d’estar amb mi, estimats germans de la Llum, en aquests moments de la meva vida, en aquesta situació que estic vivint portant a terme la Voluntat del Pare.

Aquest Sol nostre ens aporta un gran aprenentatge i una llum que ens permet veure d’una manera molt més clara i conscient aspectes del nostre camí, del nostre ser en relació al món que vivim. Vivim diferents etapes en el nostre procés d’Ascensió, i aquest ens obra les portes per a viure segons aquell qui en veritat som.

El que sento no trobo paraules per a explicar-ho, i quan m’hi poso per a escriure-ho, llavors sento la força del sentir, com si em diguessin: Sent!, no vulguis escriure-ho, perquè el que sents és per a tu, per a saber del procés, del camí, de tu i nosaltres. Llavors, quan les meves mans es dirigeixen al teclat, s’aturen i senten amb una gran intensitat i nitidesa l’emoció dels moments que estem vivint i més enllà de l’ara. Davant d’aquests moments, només em queda aturar-me i sentir i sentir, perquè és tan amorós el que ens envolta i espera!

Durant anys he estat escrivint i publicant cada setmana, un o dos articles, depèn de l’època de les meves transmissions. Porto més de 10 anys mostrant el camí a través de les meves paraules, que encara que no meves, eren els meus dits que les escrivien. Vaig començar amb la llengua catalana, la meva llengua natal, passant després al castellà per a poder arribar a tots aquells de parla espanyola. Durant les quatre estacions del nostre any s’han anant publicant pautes de reflexió, missatges des de la Llar, experiències humanes i tota mena de comunicació emanada des del cor.

Avui, en aquest estiu assoleiat de les meves latituds, sento que el que s’havia de dir ja s’ha dit. Tot el que el ser en procés d’evolució havia d’adonar-se, ja s’ha transmet. Ha arribat l’hora d’integrar i manifestar aquest manà que s’ha anat donant al llarg dels anys, i sobre tot, des del canvi de mil·lenni. Aquells qui m’acompanyen del món de la Llum, així m’ho transmeten. Porto ja un temps que les ganes d’escriure, tal com ho estava fent fins ara, sembla com si estiguessin arribant a la seva fi. Aquells que m’aneu llegint a les xarxes socials, sabreu que els meus escrits ja no són els mateixos, i d’això ja fa uns cinc anys que va començar a canviar, i cada vegada més, fins ara.

Encara sento que haig d’escriure, però hi ha setmanes que el meu camí em porta a serveis que no em donen temps per a feu-vos arribar unes paraules com fins ara he estat fent. Fa poc no vaig poder, confirmant el que acabo de dir. Algú de vosaltres va voler saber de mi si em passava alguna cosa. Us haig de dir que tot està anant bé, i que el que sento dins meu, és una plenitud, serenitat i aclariment de la nostra existència, el món de la Llum i del meu camí en particular. Encara sento que continuaré escrivint  però no sé si totes les setmanes podreu llegir nous missatges, reflexions o paraules de la Divinitat Superior o la Llar Espiritual d’on tots procedim.

El que és important és que us conegueu, i us convido a rellegir paraules ja escrites, a tots aquells que encara espereu una llum que us indiqui la direcció del vostre caminar, per a saber de vosaltres i quina és la vostra procedència i naturalesa.

Agraeixo una vegada més, totes les vostres paraules emanades del cor vers el meu ser. M’heu donat força, sentit al que feia i grans dosis de aprenentatge particular amb els vostres comentaris, benediccions, agraïments i el fet de compartir allò que heu viscut arrel del llegit. GRÀCIES.

Les vides continuen, i és en aquest estiu, per a alguns hivern, on el més profund del nostre ser està sent acomodat per l’amorositat de la Font de la qual tots procedim. Aquest sentir ens fa veure d’una manera molt més clara la nostra essència, i el nou camí que se’ns presenta davant. El cor de cadascú comença a sentir amb molta més claredat i intensitat allò que fer i com actuar a partir d’ara. El passat s’està esvaint en nosaltres, per a viure en tot moment segons sentim. El passat s’està alliberant amb la pressa de consciència que la humanitat està adquirint en aquests temps. Estem donant pas al present continuo. El cor ens guia, sent la seva veu, la guia de la Divinitat de cadascú, per tant, per a molts, la vida ja no té sentit en relació a com estava funcionant, i per tant, el que estaven fent fins ara, ja no serà.

Cadascú té un lloc i una missió a fer. Aquests són els temps de les realitzacions divines de cada ser.

Allò que s’havia de dir ja s’ha dit. Ara és l’hora de materialitzar.

Amb això només us dic que continuo estimant-vos i sentint-me agraït per les vostres presències a la meva vida. No sé de quina manera, però sí sento que continuaré estant amb vosaltres per facebook i els meus blogs, ara bé, potser no sigui amb l’assiduïtat que era fins ara, ni de la mateixa manera. Tot i així, tots els encontres que vagi realitzant (Seminari SENTIR!, cursos, tallers o trobades vàries) les continuaré presentant per poder-nos reunir totes aquelles ànimes que així hagi de ser pera continuar el camí cap a nosaltres mateixos. M’alegrarà veure-us!

Des del meu cor, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

L'hora del vol

Una vegada, un deixeble passejant pel recinte del monestir on era instruït va veure al seu mestre assegut a un banc contemplant la vall que s’estenia als seus peus. Arribant davant d’ell va abaixar el cap, saludant al seu mentor, i digué:

-         Bon dia mestre!  Hi ha una cosa que voldria saber i fins ara no he pogut trobar la resposta. 

El venerable li tornà la salutació i digué:

-         Algun dia jo ja no hi seré. (Pausa).  Portes ja un temps entre nosaltres. Has après i has sabut obrir el teu cor i escoltar la teva veritable veu que habita dins teu. (Pausa). Com faries per trobar la resposta a les teves preguntes?

-         Aniria a un altre mestre – li respongué.

Llavors, fent un petit silenci, l’ancià se’l mirà i amb els ulls bondadosos i comprensius vers aquell jove que tenia davant, continuà:

-         I així podries anar buscant i buscant fins trobar a algú que et respongués a allò que neix dins teu.

-         Si! – digué el noi.

El mestre va moure el cap com assentint les paraules del noi, però sense deixar de mirar la vall que estava contemplant.

-         Arriba un moment del camí que el recolzament que tenies desapareix. Saps per què? – li preguntà amb una suau i amable veu.

-         Per què mestre? – preguntà el deixeble.

-         Perquè la llavor s’ha de convertir en fruit. De què serviria si sempre se la resguardés de les inclemències del temps i quedés guardada en una petita capsa?

-         No és aquesta la finalitat de la seva existència – respongué el noi.

-         Bé! Veig que has après – digué somrient el savi, al veure que aquella ànima ansiosa d’aprendre va donar una resposta adequada. Doncs així succeeix amb cadascú de nosaltres. No estem aquí per aprendre i aprendre, tenint a algú com a Font. Hem de trobat la nostra pròpia Font dins nostre. (Pausa llarga).

A continuació continuà:

-         Veus els ocells volar? – mirant en direcció on eren.

-         Sí! – respongué i mirant cap a ells.

-         Doncs ells aprenen segons veuen i senten. Arriba el moment que han de valdre’s per si sols. I ho fan prou bé! – digué fent un somrís. Així tu ets igual que ells. Estàs al niu fins que arriba el moment de volar sol, i aquest ja t’ha arribat.

-         Prou estimat mestre! si encara no sé tot el que tu saps! Encara haig d’aprendre molt sobre mi i la vida!

-         Aprenent de tu, aprendràs de la vida, i per aprendre a sentir la teva ànima, només et necessites a tu. Escolta-la i sabràs el què et diu. (Pausa). Tot el que has après aquí és perquè aprenguis a volar. Quan ja ho saps, has de deixar que allò pel qual has vingut a fer, sigui portat a terme. Només tu saps el què és.

-         Però jo no sé què he vingut a fer, encara?

-         L’ocell tampoc sap el què fer en totes les situacions que pugui trobar-se, però ha après a volar, i és en els constants vols que va fent, que aprèn tota la tècnica del deixar-se emportar per les brises i anar on trobar el seu nou aliment. (Pausa). Estimat aprenent i mestre de la meva ànima, no sóc jo qui t’ha de indicar totes les decisions que has de fer. Només tu saps el camí del teu tresor. Has après a caminar i a discernir. Ara – continuà – has de emprendre el vol per a arribar a la finalitat de la teva ànima.

-         Però jo no vull deixar-te, mestre! – digué el noi inquiet pel que acabava d’escoltar. Encara haig d’aprendre molt.

-         La direcció del teu vol és diferent a la meva. Agraeixo la teva presència en mi. Em sento honrat per haver estat al teu costat durant tot aquest temps, però el mestre ha de continuar el seu camí, i el deixeble convertir-se en el mestre que és, no amb qui jo sóc.

El noi quedà pensatiu, i després d’uns instants el venerable ancià s’aixecà del petit banc de fusta on era i es disposà a marxar, quan el jove li digué:

-         Així ja no ens veurem?

-         Oh, ja ho crec que tornarem a veure’ns!, però no serà tal com ens veiem ara.

Llavors donà unes passes i s’aturà.

El noi l’observava i no apartà la vista d’aquell ser tan estimat per ell durant tot aquell temps.

-         No tinguis por de ser tu, perquè en el vol que faràs et recordaràs de mi i de tots aquells que amb tu hem estat. No estaràs sol – acabà dient allunyant-se del jove aprenent preparat per a mostrar el mestre que era, sense ell saber-ho.

               Quan el noi va veure al seu mentor a certa distància, el va cridar:

-         Mestre!

Aquest s’aturà. Girà el cap i veié com aquest venia corrents fins arribar davant d’ell. Llavors, el noi el va abraçar i li va dir:

-         Gràcies!

Encara creieu en el temps?

Sentiu i sentireu la immensitat del present. Cada sensació i instant magnifica i amplia el present del vostre procés. El vostre món i les vostres ànimes es dirigeixen a l’alliberament del temps en vosaltres i a la manifestació del vostre veritable ser que es troba en l’ara.

La vostra vida és present i és a través de sentir aquests instants gloriosos que sentireu la serenitat del vostre ser i la veritable essència que sou. És en el present que podreu obrir el cofre del vostre veritable tresor: l’adonar-vos de qui sou en veritat, el poder sentir la vostra naturalesa més subtil, agermanada i unida a la de l’univers i tota font creadora de vida: l’AMOR.

Quan estimeu, no és a través del temps, sinó des de la connexió de la vostra veritable naturalesa, i quan així és, només la Llum pot arribar segons la vostra Voluntat dirigeixi, perquè la vostra intencionalitat i la de la Font Superior seran Una.

Quan sentiu l’Amor dins de la vostra matèria, aquesta s’enlaira i sana la vostra vida, com la d’aquells que us envolten i acompanyen en el vostre camí. El dens es converteix en eteri, en subtil. Quan la subtilesa de la més alta vibració existent es manifesta, els ulls del teu cor obert perceben el sentit i la immensitat de la teva presència en aquesta dimensió on us trobeu. Ajudeu a enlairar el vostre planeta física, i amb ell, obriu les portes de la nostra presència, cada vegada amb més assiduïtat, junt a vosaltres. Cada vegada som més Germans els que ens apropem i estem vetllant la Intencionalitat Divina Superior a través vostre. Sou part d’ella i el vostre recordar us permet acceptar-nos cada vegada més. Som nosaltres, el vostres Germans de la Llum, que us acompanyem en el vostre present per a diluir el temps de les vostres ments i poder sentir l’eternitat que sou. Una Llum i font amorosa que rega les ànimes de tots aquells que es troben a prop de cada una de vosaltres, estimades ànimes.

Per a ser, heu d’allunyar el temps de vosaltres. Així ens obrireu les portes dels vostres cors i ens acceptareu a les vostres vides actuals.

El temps creat al llarg de les vostres il·lusions basades en la por, va fer que us engarjoléssiu en els vostres camins. Molts de vosaltres us heu començat a adonar que el camí es va obstruint i fent-se estret cada vegada més des dels vostres pilars temporals. Des de fa uns anys vostres cap a aquí, des de la Font Central de la qual procediu, se us va facilità la visió de la Veritat i l’augment de la vostra Consciència. Molts vareu aprofitar aquestes benediccions de la Llar per a poder començar a recordar d’una manera més accelerada aquell qui en veritat éreu. Aquest despertar i lluminositat que anàveu adquirint us va permetre, i encara ara, com a present del vostre procés, alliberar la temporalitat per a viure plenament en l’ara, des del cor i el present com a clau pera a arribar a activar i manifestar la divinitat que cadascú sou.

Alguns de vosaltres ja viviu en el present i d’una manera absoluta, des del cor. Són aquells que estan incrementant la Llum i la Consciència en el vostre estimat planeta. Molts de vosaltres esteu en aquesta fase de sentir des de l’obertura del vostre cor. Comenceu a sentir com alguna cosa innata en vosaltres, i com a part de la vostra Divinitat.

Permeteu que siguem Un amb vosaltres, i les vostres vides i les nostres presència s’uneixin perquè allò que heu vingut a realitzar sigui portat a terme.

Així serà.

Per a arribar a vosaltres, heu d’alliberar-vos del temps, on concorreixen totes les pors, els interessos, l’ego i les resistències del vostre avanç.

Allò pel qual vareu encarnar està portant-se a terme, i tu, estimada ànima, ets part d’aquesta Gran Obra Universal que és la manifestació plena de la Llum i l’Amor que ets.

Nosaltres estem amb tu i sempre hem estat i estarem. El nostre Amor t’abraça, encara que no sempre pugueu percebre’l degut a la vostra ment. Quan el cor pren el lloc que li correspon, llavors, el present començarà a estar en vosaltres, cada vegada amb més constància i assiduïtat, perquè no és una cosa adquirida, sinó la manifestació del que ja sou.

Us estimem profundament, i la vostra essència és la mateixa que la nostra. El Nostre Amor vers tots els que habiteu aquest món físic també es troba en el vostre interior.

Recordeu que sou Amor i Llum.

La VERITAT us portarà al PRESENT continu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Des de la clariana més enlairada de la teva ànima

En la placidesa de l’abraçada de la teva essència conscient, sents la suau brisa del teu enlairament constant veient l’horitzó davant teu, i els orígens del teu ser, sentint-los en el més profund de la teva presència cristallina i amorosa, com l’aigua que flueix, clara, fresca i nítida, des dels seus inicis fins el teu present.

Veus com el sentit de la immensitat celestial es desplega davant teu i et mostra la veritable harmonia de tota existència en tu. Només sents. Només t’inunda la serenitat i la comprensió del Tot en un instant de l’ara.

Més enllà de tu es troba més de tu, la teva essència abraçant cada ser, cada vida, cada interrogant possible per a ser resposta amb el teu recordar, amb el teu sentir al llarg del teu sender.

No hi ha titubeigs quan et trobes immers en el cabdal d’aquest curs en el qual et trobes en aquesta encarnació oberta a la consciència i al donar el salt quàntic en tu, després de segles d’un passat fins el present lluminós on el despertar interior ha permès obrir les portes dels cors errants perquè els raigs de l’univers arribin al teu cor i et permetin començar a sentir la naturalesa que hi ha en tu procedent d’una Llar Celestial a la qual tots pertanyem i tornem quan ens despullem de tot sentiment de ego. És el tornar a Casa, de la qual vas marxar en el seu moment per a participar en la més Amorosa Voluntat Superior procedent d’altres dimensions del nostre firmament, en aquest planeta vetllat, guiat i estimat per les més altres esferes existencials.

Ara és l’hora de creuar aquesta porta vers la Llar i retrobar-te amb totes les ànimes germanes de la Llum i la Saviesa que sempre ha estat dins teu, actuant el teu ser, com a guardià i sabedor de la més alta consciència de la Divinitat que ets.

Ara és l’hora d’obrir les portes de la teva Divinitat i deixar fluir la teva vida per la catifa acollidora perquè la teva ànima pugui sanar-se i unir-se amb la Germanor de la Llum i més enllà del nostre món. El moment de la reunificació ha arribat.

El que puguis arribar a sentir i a percebre a partir d’ara, no ho rebutgis, perquè és part de tu, i alhora, Llum i empoderament en el teu camí. Aquell qui en veritat ets, et portarà a la manifestació del ser amorós que sempre vas ser i demana pas, a l’obrir el teu cor i permetre que la consciència que ets guiï la teva vida.

Els teus passos ja no seran els teus. Seran la intencionalitat de la teva Divinitat ves el que has vingut a fer segons la Voluntat Superior a la qual tots pertanyem.

Ha arribat l’hora perquè puguis arribar a sentir la teva veritable essència amagada entre la vestidura de les teves pors al llarg dels anys i l’acceptació dels convencionalismes socials, religiosos i culturals. Alliberar-se del no-teu, et permetrà percebre una nova vida i un nou sentit a la teva vida.

Ha arribat la teva hora perquè sentis el veritable amor en tu, i sentint-lo, alliberar-te de tot allò que necessitaves aferrar-te pel teu aprenentatge. Part d’aquest tipus d’aprenentatge, ja no té raó de ser. El teu aprenentatge pot ser a voluntat amb la teva predisposició i obertura del cor.

Sentint i sent conscient del que sents, escorçaràs el camí de la purificació i la materialització.

Hi ha alegria en mi per tots vosaltres, perquè la vostra hora, la nostra hora, per fi!, ha arribat.

Ara sí, JO SÓC, JO SÓC, JO SÓC.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Estimades ànimes germanes!

Estimades ànimes germanes que habiteu en els racons d’aquest estimat planeta, a totes us beneeixo y vull agrair la vostra presència en aquests moments tan crucials de l’evolució del nostre planeta i el despertar i avanç de la consciència en cadascú. Sense vosaltres, res seria del que està succeint en aquests moments tan importants per a desterrar la foscor (no-consciència) del nostre món.

Part de les entitats de baixa vibració ja han començat a deixar aquest planeta per a dirigir-se a d’altres indrets on las seves presències ajudaran als sers que habitaran allà on siguin amb les seves presència. La nostra Terra es troba en un procés on no hi ha volta enrere. La Llum que ha anat adquirint gràcies a totes vosaltres, estimades ànimes germanes, està produint un gran alliberament per a tots.

Allò que has pogut viure i semblava que la vida no us somreia, ara està donant els seus fruits. Ho vas viure. Potser vas patir, però vas continuar el teu camí fins arribar al present. Ets fort, amb un gran empoderament activat des de fa un temps. Ara és l’hora de manifestar aquell qui en veritat ets. Tots necessitem de tu. Encara que sembli que no pots, la teva presència ens ajuda a tots. Et necessitem, i encara que la teva memòria no ho recordi, així ho vàrem acordar. Encara que visquis a l’altre cantó d’on jo visc, totes estem amb tu, perquè sense tu, aquest món no tindria sentit. Ets part de tots nosaltres i el teu Amor i la teva Llum són Una amb la nostra.

Estem creant la manifestació d’una nova raça en aquest planeta, on tu i tots els que l’habitem som part d’aquesta Intencionalitat Superior ens estem unint, i quan més recordem individualment la nostra essència, més ens unirem i alliberarem els egos, les pors i les densitats de l’interior de cadascú.

Quan t’estimem, estimada ànima! Ets tan estimada per tots els teus germans, tant encarnats com tu, com de tots aquells pertanyents a la Llar d’on procedim! No estàs sola, ni mai ho has estat, i en els temps actuals, la teva presència està donant de la mà a d’altres per a obrir els ulls del cor i poder veure la Llum a la qual pertany i poder sentir l’Amor que cadascú és.

Viviu grans moments estel·lars aquí en aquest món d’una sola lluna. Pensaves que eres poca cosa o que tu sola, estimada ànima, no podies fer res? Oh, no! Precisament la teva presència està il·luminant els camins de tots aquells que t’envolten. Que no te’n recordes de les vegades que has ajudat a algú, en el sentit que sigui? Cada vegada que ho feies, obries una mica més les portes de la Consciència, sent un Far Celestial per a aquells que et necessitaven en aquell moment. El teu Amor es manifestava.

Ets tan gran i bonica, estimada ànima encarnada!

Arribarà el dia que tornaràs on nosaltres estem, i ens reconeixeràs, perquè tu ets part de nosaltres, creadora d’aquesta Llar de la qual pertanys.

Estem amb tu i la teva presència en aquests moments del procés de l’estimat planeta on us trobeu, permet enlairar la vibració de tot aquell que l’habita, incloent el propi planeta. Tots us enlaireu i la teva ànima, en el ser que habites, pot aportar el que només tu saps transmetre i oferir de la manera que ho fas. Som uns afortunats de tenir-te encarnada, estimada ànima, en aquest lloc de l’univers que et trobes on gran part dels sers que l’habiten, estan col·laborant amb vosaltres en aquests moments perquè la Intencionalitat Divina Superior, pugui portar-se a terme.

Sabies que la teva Llum, et permet avançar?

Sabies que l’Amor que hi ha en tu, que ets, t’està obrint les portes del teu camí?

Estima, sent aquest Amor en tu i deixa que et porti més enllà del teu present per a sentir aquell qui en veritat ets, la teva veritable naturalesa, la teva prístina essència divina: DÉU en tu, manifestant-se ara i aquí.

Sé, perquè m’ho heu fet arribar, que alguns de vosaltres trobeu a faltar les nostres paraules quan alguna setmana no hi ha publicació. A vegades hi ha aspectes, segons la Divinitat en mi, que necessiten la meva presència i el meu total lliurament a ells. Deixo que ella em guiï i em porti allà on la meva essència em necessiti.

Vivim moments importants de gran eclosió amorosa, i potser, no sempre pugui transmetre-us unes paraules. La meva presència és requerida, cada vegada més, en aspectes del meu entorn que necessiten tot el meu lliurament i el meu Amor; tot i així, cadascú de vosaltres esteu en el meu cor i el meu Amor està en cadascú de vosaltres.

Estem units, i cada vegada més, ens estem apropant i unint.

Gràcies a cada una de vosaltres, estimades ànimes germanes per la vostra presència, on les vostres paraules emanades de la vostra essència vers el meu ser permeten que pugui arribar a tots aquells que la Voluntat Superior em designa.

A tots, gràcies.  

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

GRÀCIES!

Vull donar les gràcies a tots els que em saludeu des de diferents indrets del nostre estimat planeta i pels bons desitjos vers el meu ser, així como de les paraules emanades del vostre cor, obrint-lo i expressant allò que sentiu. Només així podem apropar-nos i unir-nos sabent que no estem sols i que la vida, a través vostre, de cadascú, ens vetlla.

Des del meu cor, GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES!,  i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Alegria i emoció pels nous temps

Sento una gran alegria en mi, al poder veure i sentir a realització d’ànimes que, en el seu moment, varen decidir endinsar-se a ells mateixos. El que van trobar va fer que s’aposentessin pilars ferms pel seu nou caminar. Aquests fonaments han donat llum i realització a les seves vides.

Veig sers que són estimats per altres ànimes, o per alguna en concret, després d’insatisfaccions de relació. Sembla que tot torni al seu cabdal. La normalitat espiritual consisteix en sentir l’amor, ser estimat, veure realitzat els teus somnis i adonar-te com les oportunitats no paren de venir-te degut a la teva atracció.

El nostre iman interior comença a atraure tot alò que sintonitza amb la nostra essència amorosa. No hi ha res com sentir l’amor en tu i veure’l reflectit en tot el que a la teva vida succeeix! Quina grandiositat i generositat!

Quan les ànimes canvies, la nostra vibració s’enlaira, i quan així és, llavors tot és possible.

Això estic veient i sentint al saber de qui en el seu moment van donar els primers passos ferms vers el seu veritable ser. A partir d’aquell dia, tot va fluir i el nostre interior va començar a sentir la integritat i el benestar innat del nostre ser.

No hi ha canvi impossible quan l’Amor voluntari decideix intervenir. Els miracles apareixen i es mantenen a prop de tu constantment. Tu et converteixes en obrador d’aquests miracles a la teva vida, perquè prens la consciència necessària per a atraure el tipus de vibració que desitgis a la teva vida. La teva vida és vibració. Les teves vivències i situacions que experimentes contenen una vibració. Quan sintonitzeu, ho atraus.

Així es com obtenim totes les benediccions, del tipus que siguin a la nostra vida. No hi ha suposades calamitats ni desgràcies. Tot és manà per a la nostra ànima. Les seves presències t’ajuden a donar el gran canvi esperat per l’Univers perquè et converteixis en una ànima conscient com a part integrant de la Llar que ets. Quan la nostra consciència s’enlaira, la nostra vida s’enlaira. Quan ens enlairem, tot, llavors, és possible. Tot èxit, realització, manifestació i obtenció que ens fa sentir bé, seran mostres conforme tot és possible.

En les darreres setmanes estic veient en el meu entorn, sers amorosos, plens de llum que veig que les seves vides comencen a mostrar-se tal com els seus cors respectius senten. Això m’alegra. Em fa sentir bé, més feliç encara, perquè veig que les seves divinitats estan trucant a les seves portes, i en alguns, comencen a manifestar-se a través d’ells. Quanta emoció al veure’ls i sentir els seus interiors! Em fa vessar d’amor, perquè veig que en una part del seu procés, jo m’he trobar present a les seves vides. No hi ha major satisfacció que saber que la teva missió i el que portes a terme té el seu sentit i pots veure els resultats!

A tots ells, els agraeixo que hagin decidit, en els seus moments, donar passos per a arribar a ells. El camí encara continua, i en l’esglaó on ara es troben poden començar a veure la vida des d’una visió més objectiva i més enllà del present, en gran part d’ells. Comencen a veure quin camí estan seguint i es reafirma quina és la direcció que senten que han de seguir. Tot flueix. Tot és i està sent.

Sento una gran emoció, alegria i Amor en mi al veure que la meva presència és part de tots vosaltres i l’univers, i que tots, som Un dins del sentit pel qual hem encarnat una i una altra vegada. Al final ha valgut la pena “esperar” tant de temps per a saber que ens estem unint i un complementa a l’altre, sempre i quan obrim el nostre cor. Quan així és, la vida pren un altre sentit, i la nostra, va obrint les portes de la nostra realització i èxit en ella, sent el major de tots, l’arribar a SER UN MATEIX.

Miro al meu entorn més proper i veig la transmutació de la vida que existia fins ara, en una altra plena d’harmonia, respecte, comprensió i amor.

Gràcies per ser, estar en aquests moments d’aquests temps.

Gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies.

Que l’Amor i la Pau us acompanyin aneu on aneu.

Des del meu cor, a tots una abraçada,...i GRÀCIES! novament.  

El major secret existent

Una vegada, una ànima d’aparença jove, es va endinsar sota el cel puntejat, lliure de tot núvol, i allà, va expressar en veu alta:

-         Quin és el major secret que no aconsegueixo trobar encara?

En mig del silenci i sota les llums del mantell superior, com si procedís del no res, es va escoltar:

-         El major secret està en tu, que encara que no hagis pogut veure’l, sempre ha estat.

-         En mi? – va dir aquella ànima d’aparença jove. No sento meu el meu entorn ni el que em succeeix. Cóm pots dir que el major secret està en mi, quan sempre és el meu entorn qui altera la meva pau i assossegament?

-         El que en el teu interior està, procedeix de la teva naturalesa. La teva veritable essència no altera la teva ànima. Quan la planta té aigua per a absorbir a través de les seves arrels, aquesta creix i dóna els seus fruits. Si no segueixi el seu procés, no és la planta, la seva naturalesa la que li priva créixer, sinó el seu instint d’absorbir l’aigua del seu entorn. El seu interior està preparat per a seguir el seu procés, sent aquest entorn, a vegades, qui la priva d’obtenir el seu veritable aliment.

-         Per què llavors estic en l’ambient que em trobo?

-         Perquè les teves arrels aprenguin a cercar més enllà del proper. Quan més profundament vagin, més possibilitats hi ha que trobin el seu aliment. Una vegada l’aconsegueixen, ja mai més tornaran a inquietar-se, perquè l’important no és visible a la seva presència. Així succeeix amb la teva ànima. Cerca l’aliment del teu camí, però no profunditza en el seu interior que és on es troba la teva voluntat per a arribar a tu, a la teva veritable essència, el major secret que habita en tu. Tu ets el major secret i aliment per a tots, incloent-hi.

-         Per això, tot el que visc, és per què no trobo aquell qui sóc?

-         Així és – li respongué la veu. Escolta la teva veu interior i fes que el xiuxiuejat sigui portat a terme. Quan aprenguis a seguir el teu interior, trobaràs en el camí, el tresors que tant busques.

-         Podries dir-me quin és>?

-         Quan es troba, la lucidesa et permetrà adonar-te que et trobes davant d’ell. No hi ha una sola porta per a dirigir-te a ell. Escolta el teu cor.

L’ànima d’aparença jove es va quedar uns instants en silenci. Després d’una llarga pausa, la veu va dir de nou:

-         Bé! Has trobat les dues primeres passes: el silenci i la quietud. Després va continuà: no hi ha secrets per a l’ànima, només el desconcert del teu passat que no et permet arribar a qui ets. Allibera’t d’ell i arribaràs a tu.

De sobte, creuant el cel d’esquerra a dreta, l’ànima va veure una llum fugaç desaparèixer més enllà de la seva presència. Com si se li hagués permès una rebel·lació, va expressar:

-         I si vaig al meu interior, quin paper tenen els que m’envolten?

-         L’aprendre a ser tu envoltat de desavinences i diferències. Aprendre a seguir el teu camí encara que els altres portin el seu. Ells necessiten del teu per a continuar el seu, i tu necessites les seves maneres de ser per a arribar a tu.

-         Ah! – va dir aquella ànima. Ara ho entenc! Ara si que ho entenc!

Va fer un sospir, un somrís i després de donar un cop d’ull al mantell celestial, es va dirigir vers la seva llar, sabedora del contingut rebut.

El major secret es troba en tu, per a tu, on només amb la teva voluntat i disposició. És en tu on es troba la bellesa de la teva vida i la teva existència.

Que l’Amor i la Pau abracin el vostre ser.  

Aquest estiu 2015

Sovint aprofitem l’estiu per a “descansar i prendre’ns unes vacances”, sense adonar-nos que per més que canviem el ritme que hem portat durant la resta de l’any, el procés de la nostra ànima continua.

Per a aquest fi, fins i tot a l’estiu el nostre ser necessita alimentar-se per a continuar amb el recordar de qui som i l’evolució de la nostra ànima.

Hi ha qui no surt a l’estranger ni s’allunya de la seva llar habitual. Per les circumstàncies que siguin el nostre interior ens està trucant contínuament a la nostra porta per a donar nous passos i poder arribar a nosaltres mateixos, a aquell qui som i sentir la plenitud del nostre ser.

Aquesta estació (estiu) ens permet tenir, potser, més temps per a nosaltres, i per això, pot ser un bon moment per a dedicar-te’l a tu mateix. Per aquest motiu, de juliol a setembre, Elvira ha obert les portes del seu nou espai, i part de les activtats i trobades programades que tinc previstes, las faré en aquest “24h. per a l’ànima”. Estarem, junt amb altres ànimes, a la vostra disposició amb els tallers, Seminaris, sessions individuals i cursos per a tot aquell que vulgui continuar el seu camí vers la seva veritable essència.

“El camí no tanca per vacances”, i és per a mi, un plaer poder col·laborar en aquest nou projecte emanat del seu cor.

Són instants per a sentir la nostra veritable naturalesa.

La meva col·laboració comença aquest primer cap de setmana, 4 i 5 de juliol, realitzant el Seminari SENTIR! per a tots aquells que vulgueu obrir el vostre cor, potser una mica més, i començar a Sentir la vostra veritable essència.

Durant el mes d’agost i setembre hi haurà nous encontres, que ja aniré anunciant, com a part de la meva aportació en el Centre “Amigos, Despertar y Evolución”, que s’inaugura pel juliol, de la nostra estimada Elvira López del Prado.

Us recordo, també, que el proper dia 11 de juliol, dissabte a les 18h, hi haurà la darrera trobada de MEDITARIA a Cardedeu.

Allà ens veurem a tots els qui assistiu.

Aprofitem el nostre Sol central per a activar la nostra Llum interior!

Una abraçada. 

La llucidesa de la Divinitat

Segueixo el meu procés en el silenci quotidià de la meva presència davant lo racional.

Quan porto a terme la meva missió, parlo com sento, i sento la puresa dels sentiments més àlgids procedents de la divinitat en mi. El meu ser deixa de ser jo per a donar pas a aquell qui en veritat sóc.

Després retorno novament a la meva llar terrenal i sento el distanciament d’aquells que m’envolten. Sento el seu amor, el seu respecte i el seu recolzament vers el meu ser, però les paraules no tenen sentit davant d’ells. La meva presència els anima, els dóna coratge i, sobre tot, tranquil·litat, sabent que estic amb ells. Sóc El gran desconegut estimat.

Sento la meva màxima manifestació de saber que allò que estic sentint no surt del meu ser físic, sinó de la meva essència procedent de la Llar. Jo Sóc part de la Llar, d’on procedim, i la Llar, amb tots els meus germans de la Llum, són part de mi. Sento les seves presències junt amb mi, el seu amor i les seves energies a cada racó del meu interior. Tot el meu ser s’uneix amb ells, creant una plena i absoluta Unicitat, i alhora, amb tot.

Quan sents la puresa de l’Amor en tu,....... (Pausa), ho sento, a vegades em costa expressar la plenitud del que sento.

Quan sents la puresa de l’Amor en tu, deixes de ser tu per a ser energia subtil de més alta vibració que existeix com a base de tot l’univers i creat al llarg de tot el firmament. Aquesta sensació t’allibera de tot el que no ets tu però que portes a la teva conciencia racional, ralentitzant-te en el teu camí encara que els teus anhels siguin arribar allà on sents.

Conec a Déu. Sent a Déu en mi, i aquest sentir em permet arribar a ser Un amb ell i sentir la seva essència, la meva essència en el sentit més ampli que podeu arribar a imaginar-vos.  Més enllà dels estats de pau interior, calma i assossegament, hi ha un sender més profund que us pot portar a l’essència del vostre ser. Sentir aquests estats anomenats us permetran obrir les portes per a endinsar-vos més enllà d’aquests primers passos. Hi ha tant d’Amor esperant-vos! Vosaltres sou aquest Amor amb els braços oberts per a rebre-us a vosaltres mateixos! Endinseu-vos a qui sou! Recordeu qui sou! Sentiu qui sou! El sender del recordar sempre ha estat davant vostre. Avança per ell i deixa’t portar pels esdeveniments que la vida t’ofereix, sentint en tot moment, passi el que passi, que t’estàs dirigint vers el teu major bé, vers el major benestar interior que t’hagis pogut mai imaginar. Bé, doncs l’imaginat encara queda per sota del que realment és, perquè el que desitgem està basat des del raciocini i segons el que hem viscut fins ara i ens han inculcat des del nostre exterior. Estimat ser, el nostre interior és molt més amorós i generós vers a tu del que pots arribar a pensar.

Quan t’endinses i et deixes bressolar per la Voluntat Superior en tu, llavors veuràs com les portes es van obrint sense necessitat d’obrir-les, perquè elles mateixes es posaran davant teu i s’obriran amb només la teva intencionalitat. El que sentiràs no serà d’aquest món que ara vius, perquè sentiràs l’enlairament de la teva ànima i tot el teu ser vers els més enlairats desitjos amorosos més enllà de la teva imaginació. Quan no vulguis controlar el teu procés, llavors, és quan més t’enlairaràs. Quan avancem controlant el nostre avanç, tot és lent i la nostra preocupació es centra en la nostra ment. Quan ens deixem anar pel procés, llavors, és quan podem anar més enllà del previst inicialment, segons la nostra ment. Al no haver ment en aquest deixar-se anar i tenint la certesa en tot moment que esteu en el camí adequat, llavors, el vostre cor començarà a obrir-se i a sentir la plenitud i la majestuositat de la presència de Déu en vosaltres. O ment a cor, aquest és la decisió que heu de prendre degut al vostre lliure albir. 

Quan decidiu la ment, les vostres limitacions adquirides, el vostre passat, ralentitza el que la vostra voluntat vol. Vosaltres sou la nau que es deixa emportar per les inclemències del temps. El vostre camí es basa en el control, les pors i les influències externes que us poden fer alterar el rumb de la vostra vida.

Quan decidiu el cor, no sou vosaltres qui dirigeix la vostra vida, sinó que és la vostra divinitat qui la guia, protegeix i realitza. Vosaltres sou l’essència que regula el temps perquè tot sigui plàcid i hi hagi aigües tranquil·les. Hi ha una brúixola ben clara en el vostre interior: el camí de l’Amor. No hi ha temor, només placidesa, deixant-te portar pel que el teu cor et guia. Tot sembla accelerar-se i la teva qualitat de vida veus com va millorant cada vegada més.

No tan sols es necessari saber de Déu, del teu Jo Superior, de l’Energía Universal, d’Alà, o del nom que li vulgueu dir, sinó de SENTIR-LO. Quan sentiu, llavors obriu la porta vers la vostra manifestació divina.

Sentir a Déu en vosaltres és entendre el sentit de l’existència, el no immutar-se davant els esdeveniments i sentir la compassió i misericòrdia del que els vostres ulls poden veure i els vostres oïdes escoltar. És sentir la Unicitat amb tot l’existent i tota una sèrie de sentiments d’alta vibració en vosaltres, alguns d’ells tan subtils que es barregen amb els que ja coneixem.

Sent la grandesa del teu ser en la humilitat i senzillesa de la teva vida! Et dones compte de la simplicitat del creat i la nostra capacitat de crear harmonia i assossegament en cada cor que ens envolta! Aquesta Divinitat que ets, alliberarà les ànimes dels teus germans encarnats, senzillament sent tu, estimada ànima.

Les meves paraules pretenen mostrar el camí i el que un sent quan deixa que la seva divinitat es manifesti a través d’ell, però puc dir-vos que només són un intent de mostrar-vos la magnitud de la intensitat de l’Amor i la Plenitud que podeu arribar a sentir.

Només vosaltres podreu arribar a aquell qui sou. Tots som l’essència que unifica, sana, alegra, dóna assossegament i et fa sentir l’Amor més enllà del conegut.

El meu Amor està amb tots vosaltres, germans. A vegades deixo d’escriure perquè m’adono que l’únic camí per a arribar a entendre el que us escric, és SENTINT, obrint el vostre cor. Llavors entendreu el llegit.

Les meus paraules no sé si deixaran algun dia d’escriure’s, perquè el que es podia arribar a dir en paraules, ja s’ha dit. Al llarg dels meus anys, us he anat mostrant certa llum per a saber del camí vers a un mateix. Ara, en aquests moments, ja no és tant llegir, sinó que cadascú posi la seva part per a arribar a ell. Ha arribat l’hora de deixar de seguir a d’altres per a seguir-se a un mateix escoltant el seu cor. Aquesta serà la vostra veritable guia a partir d’ara. Ara el camí és vostre. Sou vosaltres qui l’heu de seguir. Al fer-ho, també us haig de dir que no esteu sols. El meu Amor estarà amb tots vosaltres, així com els vostres germans de la Llum que sempre amb vosaltres han estat, i a partir d’ara, és el moment de comptar amb ells. Us ajudaran. No esteu sols i mai ho heu estat. Obriu el vostre cor i els sentireu.

Només des del cor podreu saber amb exactitud de DÉU, del Déu que sou.

Aquests són els temps d’obrir les portes de vosaltres mateixos de bat a bat. Totalment, perquè tot el bo que la vida us té preparat pugui arribar a vosaltres. Sabeu què? Tot és bo, perquè tot el que viviu conté l’Amor pel vostre major bé. Sou uns afortunats per viure el que viviu, per viure els temps actuals, degut que su els creadors d’una nova vida, una nova humanitat i un estimat planeta on tots els que en ells ens trobem puguem viure en harmonia, pau, respecte i AMOR.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades pel mes de juliol

A continuació us presento les activitats previstes per aquest proper mes de juliol.
Aquells que estigueu interesats en alguna d'elles, podeu enviar un email a l'adreça que consta en el full de sota.

Encara que sigui estiu, el camí continua, on el nostre procés ens truca a la porta per a obrir pas a la nostra realització i a la connexió amb aquell qui en veritat som.

A tots, una forta abraçada i que el nostre sol, en aquesta estació que ens trobem, purifiqui el vostre ser i pugui sentir l'Amor i la Pau dins vostre.

A reveure!

Un nou oasi

Aviat, la nostra estimada Elvira obrirà un nou espai per a endinsar-nos en el nostre interior, estar amb nosaltres mateixos i poder arribar a sentir la nostra veritable naturalesa, i a tots aquells que es trobin en un punt de recerca, poder trobar el recolzament per a arribar a ells mateixos.

Un oasi de confraternització, llum i cor.

Em vaig alegrar quan vaig rebre una trucada de l’ànima d’Elvira López del Prado perquè col·laborés en el seu projecte emanat del més profund del seu cor. Una guia que la portaria a deixar el que va ser el seu present fins llavors, i obrir-se a allò que realment havia vingut a fer. La visió que va tenir ara va ser més nítida, clara i intensa.

Aquest estiu, aquesta llum solar obrirà unes noves portes per a les ànimes en el seu procés d’ascensió. “De tot una mica”, però tot el que es realitzarà ressonarà amb aquella qui ella és. Sent així, només podem agrair aquesta decisió i esperar el millor pel major bé de tots.

Un nou espai de Llum s’està creant a Sabadell, sent la presència d’aquesta Voluntat Superior, la nostra estimada Elvira amb tota la seva comitiva angelical xiuxiuejant-li als seus oïdes. Ella, atenta, va començar aquest projecte des de la més profunda fidelitat vers ella mateixa i el que sentia.

Gràcies per ser i estar. Serà per a mi un plaer poder col·laborar amb la teva divinitat.

Aquí us deixo amb el primer mes de juliol,  les primeres activitats en aquest nou espai de Sabadell d’”Amigos, Despertar y Evolución”.

Per a tots aquells que vulgueu més informació o reservar ja les places de la vostra assistència a algun dels esdeveniments que es faran, podeu enviar un mail a despertaryevolucion@hotmail.com  o enviar un whatsapp al 671874591 (Elvira).

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Amb Àliga Blanca

Deixa’t emportar pel vol. Planeja i gaudeix del vol que estàs fent. Res més has de fer, només deixar-te emportar pel planejar del teu vol que t’està portant més enllà del teu present. Allò pel qual has estat instruït i encarnat s’està portant a terme. Et sent estrany perquè potser veus que planeges, però no entens exactament què està passant en el teu present. Gaudeix d’aquests instants, i res has de fer degut que estàs sent portat vers el Sentit pel qual vas encarnar i haver pres el vol que ara et trobes. Res facis. Escolta només el teu cor que et mostrarà la veritat d’aquests moments i et parlarà cap a on vas, com dels batecs d’ales que hauràs de fer en els seus moments. Escolta el teu cor, perquè veuràs la Llum del teu present. Llavors veuràs amb claredat, també, més enllà del teu ara.

El Cel t’acompanya i tots aquells que en ell habitem amb tu estem. Continua dedicant-te emportar pel que sents, perquè allò que sents és part del teu sentit en aquest planeta on ara ets. No hi ha un voler, sinó un deixar-se anar per l’acompanyament de la Gran Voluntat. El teu cor et parlarà clar i alt on les veus que surtin d’ell seran les guies del teu gran vol que ara estàs fent. Quan més et deixis emportar, sabent aquell qui ets, abans deixaràs enrere els dubtes i tota inquietud pel que estàs experimentant.

No temis, estimada ànima que vols emprendre el gran vol que vas acordar. Aquí on ets, deixa que el teu cor et guiï i no hi ha moments que estiguis sol. Tota la Família estem amb tu. (Pausa). T’estàs enlairant pel Gran Vol que sents en el teu ser. (Pausa). Nosaltres estem amb tu.

Metakuye Oyasin.

Allunyant-se la foscor

Veig la Llum davant meu.

Em sento atret per ella  i com si diferents sers m’animessin a dirigir-me i endinsar-me en ella.

-         Ves amb el cos que ara tens. Creu-la amb ell – sembla com si em diguéssim.

M’apropo a ella, sentint l’energia de la seva irradiació.

La creuo i mentre ho faig, el meu cos va sentint un gran amor, un gran alliberament de tot el meu ser.

En ella em sento envoltat de sers de Llum. Em són familiars, amb un gran amor vers el meu ser. És com si em trobés amb la meva veritable Família existencial.

-         Endavant – em diuen perquè continuï avançant per aquesta Llum. 

Escolto una mena de melodia celestial dient: “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.

El sentit en ella no pertany a una llum física. És l’essència de la nostra naturalesa.

-         La vostra Llum allunya la foscor que ha anat envoltant el vostre espai terrenal. Ja no poden mantenir les seves vibracions amb vosaltres. Estan perdent tota la força que fins ara tenien. La Llum els allunya vers altres racons del vostre univers, i part d’ella (la foscor), han donat el salt a altres universos amb una vibració més propera a les seves. (Pausa). El vostre planeta és un planeta en Ascensió, un planeta que està pujant el cim de la il·luminació, enlairant a les ànimes que l’habiten. només la Llum es mantindrà i crearà un nou món i una nova relació entre tots els habitants existents i el seu entorn. 

Sento cada paraula en el més profund del meu ser, sabent que així és i serà.

Els meus ulls s’humitegen per l’alegria que em produeix el poder sentir tot el que he sentit fins ara en mig d’aquesta Llum.

-         La Família està amb tu, estimada ànima germana – em responen, finalitzant aquesta trobada tal com ha estat fins ara.

-         Gràcies – acabo dient.