De servei

Arriba a un punt del teu procés del Despertar la Consciència que t’adones qui ets realment i el què has vingut a fer. T’adones de la Unicitat amb tot el que t’envolta, l’univers i l’existent. Hi ha un moment que prens la consciència necessària que tu ets una peça d’un gran trencaclosques, per a manifestar un Gran Pla Diví, on tota ànima encarnada en el nostre món té el seu paper concret, únic i individual que ningú més el pot fer en relació a l’entorn on es troba, tenint una repercussió per arreu del planeta i tota la humanitat.

Arriba a un punt el ser humà que veu l’existència de tota vida des del cim de la plena consciència, Una amb Déu.

Quan més ens apropem a l’adonar-nos de qui som realment i per què estem aquí, més ens lliurem a les mans de la Font Creadora de tota Vida, més posem la nostra vida, el nostre ser i la nostra ànima a les mans de Déu.

Quan sintonitzem el nostre interior amb el flux de l’univers, amb les energies amoroses de la creació, llavors, nosaltres formem part d’ella i deixem que aquest Pla Diví, actuï en nosaltres portant a terme allò que hem vingut a fer en aquesta encarnació i, en concret, el previst segons el moment que ens trobem nosaltres dins del nostre procés.

Arriba un moment que ens lliurem del tot a la Font, i llavors entrem a formar part del servei de l’Amor, la Consciència i la Veritat del funcionament d’aquest Gran Pla Diví.

Arriba un moment que deixem de programar perquè ja se’ns indicarà a través del cor, què fer a cada instant i cóm fer-ho.

Arriba un moment que estàs de servei cada instant de la teva vida, i llavors, és quan aquesta pren el sentit que té i apareix la teva il•lusió al portar a terme la Voluntat Divina aquí al nostre planeta Terra (Gaia). Llavors, pren un altre caire la teva vida, perquè estàs de servei constantment. Quan així és, et deixes emportar i acceptes tot allò que se’t presenta perquè t’està portant cap el lloc adequat i el moment oportú per a donar el següent pas, no tan sols per a la teva evolució, sinó també, de cara a la realització d’aquesta Voluntat Superior pel major bé de tots i tot l’univers i el firmament.

Acceptes i observes. Sents i aprens. Escoltes el teu cor i l’obres amb tots aquells que són amb tu en aquell moment, els teus germans de la Llum, perquè la Unicitat és plena, forta i ferma. Llavors, és quan estàs fent el que has vingut a fer. Llavors, et trobes en el lloc adequat i el moment oportú per a portar el Cel a la Terra, apropant a Déu a cada ser necessitat de la seva presència.

Ara em trobo de servei.

Hi ha vegades que allà on ets portat necessita tota la teva dedicació, i quan així és, la divinitat en tu t’allibera de tot allò, o part del què estaves fent fins ara per a poder servir amb tota la teva energia a aquells que t’has apropat. A vegades no cal que es paralitzi o se’t tregui el que estàs fent perquè amb la teva presència ja és suficient, però hi ha moments que necessites estar plenament present, sense cap interferència en un lloc, en mig d’unes ànimes per a ajudar-les a encarar moments suposadament adversos en les seves vides, oferint un aprenentatge per a les seves ànimes i així, donar l’oportunitat que puguin enlairar-se un esglaó més en el seu camí d’Ascensió. Cal que posis la teva Llum i el teu Amor en un sol lloc (però tots ens beneficiem).

Això és el que estic vivint en aquests moments jo ara.

Se’m va haver d’alliberar-me de la casa on era, la població on vivia i allunyar-me de sers que fins ara m’estava relacionant. He arribat a entendre el per què. Tot té un fi superior.

Vaig haver d’apropar-me novament a la meva família després d’anys d’allunyament. La meva manera de ser no era acceptada en el seu sí de dualitat enfortida.

Bé, va arribar el dia que la Llar em va acompanyar cap a l’apropament per a posar la Llum, l’Amor que tots tenim, i integrar-me en ells, arrelant l’espiritualitat dins de la seva terrenalitat.

No hi ha cap destí del servei que hom pugui arribar a fer que no es pugui realitzar. Anem allà on se’ns necessita segons com som i sempre, absolutament sempre, estem preparats per a portar amb èxit el que se’ns ha encomanat.

Actualment noto el sentit de la meva presència aquí on sóc. La relació amb els pares s’ha sanat, i els esdeveniments que han anat apareixent al llarg de la meva estança amb ells, ha servit per a donar els passos idonis amb l’actitud adequada i creant uns pilars forts i segurs vers la resolució de tot el que està succeint en aquests moments, en relació al desestructurament d’antigues situacions perquè cadascú pugui ser ell i permetre l’apropament entre membres de la família.

Quan s’està de servei amb plena consciència del què estàs fent i quin és el teu paper en tota la situació que estàs vivint, sents en tot moment la presència dels teus germans de la Llum amb tu i la presència del Pare dins teu, perquè tu i Ell sou un. És Ell, llavors que està actuant a través teu. És quan et deixes anar del tot perquè Ell porti el timó de la teva actuació, les teves obres. Tu només has d’escoltar el teu cor per a saber quin és el següent pas a fer, i del cert, és que, sigui quin sigui, serà l’adequat. Així ho he pogut comprovar, no sempre tenint el suport i l’enteniment d’aquells que m’envolten, però amb els dies, s’ha anat veient que tot es posava al seu lloc, donant pas a una oportunitat perquè tot acabi bé.

Sento la fortalesa, la serenitat i la calma en mi, sabedor que tot està seguint el perfecte curs pel major bé de tots. Vaig veient els resultats des de la consciència, veient, també, miracles inexplicables al llarg de la meva estada en aquest servei familiar, en el qual em trobo actualment.

En un principi pot semblar-te que no és aquí on has d’estar, però després, t’adones que, a més a més de servir al Pare dins de la meva família terrenal, també la meva ànima es beneficia, perquè enforteix el meu esperit i em permet mostrar la meva essència, la meva espiritualitat en llocs on la dualitat està fortament arrelada. Estic aprenent, alhora, a mostrar-me com sóc en indrets on la meva manera de ser és, inicialment, ignorada, no acceptada i algun cop menyspreada. Cada situació en aquesta dimensió té dues direccions: una la del servei a fer de cara als altres, i l’altre, per a tu, i poder així, pujar nous esglaons en el nostre procés d’Ascensió, mostrant amb més força la nostra divinitat aquí a la Terra.

Quan hom es troba de servei, està rebent tota l’ajuda que necessita per a portar a terme allò que ha de fer, i sempre, s’aconsegueix des de l’amor, la consciència. Res li falta. Tot ho té, malgrat la seva activitat que estava fent fins llavors, hagués estat una altra o hagués minvat.

Quan et lliures al servei de Déu, ja no t’has d’amoïnar més, perquè la joia, l’alegria i la plenitud són infinites.

Sentir qui ets i d’on vens dóna consistència als teus fonaments com a ser que ets, com a divinitat manifestada en aquesta encarnació.

Sentir la Llar en tu i a Déu a cada cèl•lula del teu cos, et permet connectar amb la teva omnipotent i amorosa naturalesa que cadascú és.

Llavors t’adones, a nivell pràctic – com es diria – que només existeix l’Amor i que des de l’Amor tot es pot sanar, equilibrar i obrir les portes de la tornada a Casa.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Sobre el Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"

El dimarts, dia 1 de novembre es va realitzar a Barcelona el Congrés “Vivir en la Luz y el Amor”.

Vull agrair, primerament, a tots aquells que vàreu assistir.

El Congrés va ser una trobada, com diu el mateix títol: de Llum i Amor.

Va ser una jornada del cor i la saviesa d’aquells que van exposar les seves diferents ponències.

Tothom va sortir, adonant-se que alguna cosa havia passat al llarg de les hores. Els cors es van obrir i la familiaritat amb tot el que es deia ressonava a l’interior de tots aquells que hi éreu, malgrat aspectes o matisos dels missatges i saviesa transmesa eren “nous” pels oïdes.

Va ser una Gran Celebració de la Llum i l’Amor de tots aquells que ens acompanyaven del món espiritual i els presents.

Va haver participació i benestar entre els assistents.

Les ponències van ser realitzades amb senzillesa, naturalitat i espontaneïtat, així com el desenvolupament de tota la organització. La humilitat i la senzillesa van ser els dirigents de tot el que allà s’anava fent.

Gràcies a tots, a en Xavier i l’Eugeni per les seves presentacions, a Sílvia per creure amb el que sentia des del cor i portar a terme l’esdeveniment, convidant-me a fer una de les ponències. Gràcies a Rosa, editora de la web “Hermandad Blanca” per a col•laborar en el Congrés fent la presentació del mateix i de cadascun dels que interveníem.

El Congrés va ser un èxit.

A tots, gràcies, deixant la porta oberta per a noves trobades des de la Llum i l’Amor.

(A la foto inicial ens podeu veure, d’esquerra a dreta: Sílvia, Eugeni, Jordi, Xavier i Rosa).

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A vegades...

A vegades veiem com la porta que tenim davant està tancada i no veiem més opcions que el desistir.
A vegades sentim el desencant del que vivim i l’apatia, sense il•lusions per a continuar el nostre camí.
Sentim la impotència de no saber què fer davant situacions no volgudes i que la vida ens ha posat davant per a fer-li front.
Quan a vegades creiem que ja hem fet tot el que estava al nostre abast i provat els recolzaments de qui ens envolta i veiem que la nostra vida es troba detinguda davant una porta impossible d’obrir-la per més que ens esforcem, llavors, és quan encara ens queda la SORTIDA prevista per a la nostra ànima, el nostre ser.
En moments que no veiem més sortida que el desistir i acceptar que nosaltres no podem avançar vers la direcció que els nostres somnis ens mostren, llavors, i només llavors ens trobarem davant el moment clau de l’aprenentatge i l’oportunitat de prendre consciència de qui som en veritat.
A vegades,….ens sentim impotents davant les suposades adversitats que la vida ens dóna. A vegades, per sort, només és a vegades que ens veiem incapacitats davant el que vivim i el voler viure segons nosaltres volem. Quan així està sent i nosaltres sentint en el més profund de les nostres entranyes, és quan es desperta el porter interior que conté les claus mestres de totes les situacions de la nostra vida, tant actuals com futures.
“A vegades”,…són els millors moments per a la reflexió i la introspecció per a connectar amb el veritable ser que som.
Ens sentim pressionats per les circumstàncies de la vida, de la nostra vida. Ens sentim acorralats no entenent per què sempre vivim una mateixa situació o semblant en relació als altres o a aspectes volguts per nosaltres.
A vegades no entenem el que ens passa i el per què ens passa.
A vegades, en moments de desesperació busquem en el nostre entorn una corda on agafar-nos i que ens tregui de la situació viscuda. Cerquem a algú a qui puguem donar-li totes les culpes del que ens passa i del que patim.
A vegades,…nosaltres no som nosaltres.
A vegades no recordem qui som i això ens fa distorsionar la nostra realitat. Quan això succeeix, deixem de ser qui som i ens adaptem i identifiquem amb tot el que ens envolta. Quan així és, estem atrapats a la xarxa de l’anulació del nostre ser, cedint el nostre poder, com a sers que soms, lliurant-nos a mercè del nostre entorn social, religiós, cultural, polític i social. Llavors, l’ “a vegades” desapareix per a convertir-se en “per a sempre que tu vulguis”.
Sí, nosaltres som els responsables i qui accedim a deixar-nos portar pel que diguin, les normes establertes i convencionalismes dels nostres besavis, avis i pares.
Estimat ser, tu ets molt més que tot això.
És cert que a vegades ens sentim sense sortida, però has estat tu qui t’has dirigit cap a aquesta situació. Tu tens l’empoderament de convertir la teva vida en allò que el teu cor et permet somniar.
Tu ets uns ser meravellós que has apagat la teva llum degut que t’has identificat, en el fons, amb el que t’han dit i ordenat.
La teva Llum ha deixat d’il•luminar, i quan més t’endinsis en els confins de la teva ment, obeint-la, més atrapat et sentiràs.
Tu vas néixer pur/a. Ets un ser meravellós ple de Llum i Amor. On estan en aquests moments? On els vas oblidar? En quin moment vas deixar caure pel camí el teu veritable ser i vas seguir les directrius de la teva ment?
Estimada Llum, ets un ser immens, complert i sencer. El veritable ser que ets conté les llavors del teu immens potencial per a crear la vida que encara vols. T’has oblidat de regar-les, i aquests, són temps ideals per adonar-les una mica d’humitat i calidesa. Comença a sentir l’amor en tu, i aquesta porta que continua tancada des que vas arribar, potser te estigui indicant que aquest no és el camí a seguir, i que hi ha altres portes que t’estan esperant per a que les obris i puguis trobar la felicitat tan anhelada.
No es perquè sí, que et trobis davant el camí bloquejat.
No és perquè sí, que sentis el que estàs sentint
Ha arribat l’hora de pujar-te al Gran Canvi que s’està produint dins dels cors de tots els que habitem aquest planeta Terra. És l’hora de les Consciències, i segurament, l’Amor que hi ha en tu t’està trucant a la porta perquè el deixis entrar a la teva vida i et decideixis, per fi, a fer el canvi que tant desitges, deixant enrere tot allò que ja no et serveix per a tot el bo que la vida et té preparat. Per a això, hauràs de deixar anar part del teu passat, sinó tot ell, per a deixar lloc al nou, les claus visibles per a alliberar-te dels bloquejos i limitacions que t’han estat frenant fins el present.
A vegades, no sempre aparenta ser el que vivim.
A vegades mal interpretem el bo que la vida ens dóna.
A vegades deixem de recordar qui som i permetem que la ignorància imperi en nosaltres.
La vida és tan simple com per a deixar-nos anar segons el nostre cor, sense pors, sense resistències i sense les ports adquirides de generacions anteriors relacionades amb el nostre parentesc de sang.
Tu ets tu.
La teva Llum i el teu Amor permetran desfer les durícies del viscut, com la calor desfà un glaçó de gel.
Posem calidesa a la nostra vida i actuem des del cor, fent allò que ens faci sentir bé. Deixem que el nostre ser recuperi la seva fortalesa, el seu poder creador del major benestar que mai t’hagis pogut imaginar.
Quan ens trobem davant la porta tancada, sense més que nosaltres mateixos, recorda que tens el major tresors que mai t’hagis pogut imaginar: Tu mateix/a!
Quan et trobis sense sortida, sent la calma, l’amor en tu, i deixa que la saviesa que hi ha en el teu interior et guiï per a poder donar el següent pas vers la direcció correcta.
Sigues pacient i accepta el que vius, perquè és el primer pas cap a el teu alliberament. Després, aprèn i sent que la teva vida és com sents que ha de ser. Confia i permet que tot sigui.
A vegades, l’”a vegades”, no és més que el principi d’una nova vida i alegria.
Res és el que sembla.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimat ser de Llum.

La Llum de les Paraules (51)

"Els estels no lluiten per a brillar; els rius no lluiten per a fluir; i tu, tampoc has de lluitar per a sobresortir a la vida.  Senzillament sigues tu."   

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

El cercle de la realitat humana

És sabut que la nostra ment té la capacitat de crear. Aquest potencial no es decanta vers l’amorós o el no amorós. La ment té la capacitat de crear qualsevol situació, esdeveniment segons els paràmetres als quals l’haguem sotmesa. Si el seu contingut és blau, materialitzarà una realitat blava; si és vermell, el que veurem serà vermell; però si el que conté en el seu interior és l’arc de Sant Martí, materialitzarà l’arc de Sant Martí. No podem deixar de relacionar el que veiem y escoltem en el nostre entorn, aquesta realitat nostra, amb la ment.

Estem en temps de grans canvis, i molt s’ha dit sobre la Nova Era actual, malgrat tot, encara hi ha qui se sent identificat amb tot desequilibri que li succeeix, o el que és el mateix: “Jo penso així i així ho crec”.

Quan alguna cosa no amorosa ho comencem a divulgar, estem posant i creant més energia del mateix tipus en aquesta transmissió, en aquest esdeveniment, fomentant que tot continuï com ara i es reprodueixi més del mateix.

La nostra ment és summament poderosa per a crear segons els nostres pensaments i creences. Ens sentim identificats amb un tipus de societat i món, segons el nostre món interior.

Algú pot exclamar:
- Jo no sóc així! Sóc un ser positiu i cada dia em treballo per a poder continuar evolucionant des de l’amor! Jo respecto a tots i no faria mal a ningú.

Abans de continuar m’agradaria comentar-vos que ningú vol fer mal a ningú per naturalesa. A vegades la no-consciència no es manifesta en els grans titulars, però sí en la lletra petita del nostre dia a dia. Les nostres intencions són les millors per a tots, però la nostra actitud, les nostres paraules o pensaments no sempre coincideixen amb el que expressem davant els altres. No sempre el nostre interior coincideix amb el que expressem en la nostra quotidianitat

Us parlo des del coneixement i l’aprenentatge d’anys d’observar al ser humà i treure tots els filtres de la meva ment per que el meu cor pugui discernir la realitat del desig individual.

Sento les energies de la por, avançant en mig de la dualitat, envoltant-me de sers que necessiten la Llum de la consciència. Sers pregonant les seves intencions pel major bé de tots, els seus desitjos i pregàries realitzades a diari per un món millor, suplicant a un Ser Superior perquè posi una mica de pau i amor, misericordiós vers els que es troben en aquesta dimensió. Les seves intencions són bones, però es troben en mig d’una vida de ficció.

La creació d’un nou món depèn de cadascú. És a partir d’un, de l’interior d’un mateix com podem canviar aquest entorn ple de dualitat i mires estretes. Les generacions anteriors han marcat les seves ments i les seves consciències cel•lulars. Tots ells vibren des del raciocini i la terrenalitat. La seva densitat no els permet tallar les cordes del desaferrament creient que allò que ha estat durant segles, encara és vigent en els nostres temps actuals.

La seva ment creu en un prototip de vida degut al que han viscut, però les vibracions dels seus passats no facilitaven l’alliberament del que va ser per a SER, ara, un mateix.

Aquestes energies, impregnades en els seus ADN, han permès recrear uns pensaments i creences obsoletes, degut a una falta de consciència en els nostres temps.

La nostra ment recrea i es basa en tot el que en ella se li ha introduït i arxivat al llarg dels anys. Hi ha un filtre creat que fa que tot el viscut sigui d’aquell color, no volent, sovint, obrir-se a una nova visió de la vida.

Molts, aparentment donen un primer pas, però és tan forta la influència del viscut i transmès pels seus ancestres, que es queden en el coneixement, i no en l’aplicació a les seves vides i l’alliberament de totes les pors, obrint-se a un nou despertar conscient que el portarà a l’evolució de la seva ànima i a una nova vida d’integritat i saviesa.

La nostra ment s’identifica amb allò que li és familiar i es troba en el seu interior, en el nostre interior. Quant més ens identifiquem i transmetem aquesta energia, més potenciarem esdeveniments d’aquesta energia. Nosaltres som el motor que impulsa el canvi en els nostres temps. Segons ets, així crees.

És un cercle, com un peix que es mossega la cua: Pensem, veiem i escoltem. Ens identifiquem, comentem i així creem més de la mateixa energia. Al crear-la, més estem creant el nostre entorn, i tornem a començar: veiem i escoltem…..

Quant més ens aferrem a les nostres creences d’un passat, més situacions de malestar i negativitat crearem a la nostra vida, en el món que vivim. Quant més expressem el malament que va tot i transmetem el no amorós de la vida, més del mateix crearem. No creieu que ja és hora de transmetre energies més positives i deixar de veure les noticies de la televisió, els diaris, les revistes insubstancials de safareig, i començar a ressaltar tot allò de bo que hi ha a cada situació, cada persona i en el món? No creieu que ja és hora de treure’ns tots els filtres, i permetre que tot sigui segons el nostre cor, i no el nostre intel•lecte?

Què hi ha a la nostra ment? Què pensem de la vida? Cóm és la nostra vida? De quin tipus de persones m’envolto? Aquestes poden ser algunes de les preguntes que ens podem començar a fer per a adonar-nos de qui som a l’ara. Segons som, així materialitzarem.

Quan les crítiques, els judicis, els insults, les enveges, l’ego, el desig i els aferraments en general deixin d’aparèixer en nosaltres, llavors serà senyal del veritable canvi tan esperat per a tots i tan expressats pels sers que viuen a la Nova Era irradiant la seva Llum i el seu Amor amb les seves presències i els seus missatges d’esperança, coratge, serenitat i Amor pel nostre estimat planeta.

Quan trenquem el cercle de cóm penso i sento des del desamor, la identificació amb tot allò que no beneficia a l’ànima i la seva transmissió com a contingut de les seves creences, quan així sigui, llavors, veurem com la nostra vida canvia i també la dels altres.

Les guerres i tensions ètniques i polítiques finalitzaran quan acabin les lluites internes de cadascú.

La pau s’aconseguirà quan hi hagi pau a cada cor.

L’ego deixarà de manifestar-se quan el nostre cor s’obri i siguem la seva veu.

El dolor desapareixerà quan comencem a recordar qui som i la nostra consciència espiritual comenci a enlluernar.

Quan tot això sigui a cada ser humà, llavors el món serà el paradís que sempre un ha pogut arribar a somniar i desitjar per a viure.

És tan senzill!

Hem de pensar que només es necessita un 1% de la humanitat perquè això succeeixi.

Vols ser part de nosaltres?

Ha arribat l’hora del cor. Els nous temps truquen a la porta perquè la seva veu ressoni amb força a l’interior de cadascú, i així poder deixar que el nostre ser sigui guiat per ell i viure en un món de pau, amor i harmonia.

Aquest és el camí que la Nova Era ens empeny a ser nosaltres, sense passat, sense ego i deixant que el nostre cor ens guiï, llavors, … nosaltres serem nosaltres i el planeta serà un lloc on podrem viure segon sempre hem pensat que hauria de ser.

Aquest és la força de la teva capacitat de creació.

Allibera’t de la teva ment i permet que el teu cor et guiï!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

No temis

"La Terra trontolla i les pors floreixen en el ser humà aferrat a un passat.

La Terra s'enlaira i desperta la consciència del ser humà, dirigint-se vers la seva divinitat,

fluint i mantenint la serenitat en el Gran Canvi dels nous temps.

No temeu. Escolta el teu cor i sentiràs la pau i l'assossegament de la Voluntat Divina en tu.

Ens dirigim cap a una nova Terra d'Amor, Pau i Harmonia.

Tota reforma en una casa, crea certs malestars, però al final,

la plenitud i benestar seran inmensos.

No creus que ja és hora de treure el vell per a donar entrada al nou?

Tot va bé."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Entrevista a una ànima conscient encarnada

Remenant entre els meus arxius per a fer la publicació d’aquesta setmana, m’he trobat amb aquest article (entrevista) realitzat ja fa temps, però que, en aquests temps de moviment familiar existent, el trobo interessant i adequat pels nostres temps d’avui en dia:

- Et sents integrat a la teva família de sang?

- Crec que és encertat donar el qualificatiu de “família de sang”, degut que tots provenim d’una família major, d’una família espiritual. Ells són la nostra veritable família. En relació a la teva pregunta, no sempre un se sent identificat amb el seu entorn, i degut a això, deixa de mostrar-se segons és. La manifestació pròpia queda arraconada al veure que allò que un pensa i sent no es correspon amb la seva realitat actual. Quan es deixa anar i mostra part del que hi ha dins d’ell, llavors veu un rebuig i una incomprensió total per part d’aquells que representen que sempre li donen recolzament i protecció. Quan exposa la seva visió, des de la més innocent actitud amorosa, s’adona que només troba tensió i malestar degut a la no acceptació de les seves paraules per part dels oients. Pots comprendre, llavors, que no em senti identificat amb la meva família de sang.

- Tan malament ho vas passar amb ells?

- Els pares sempre donen el millor que saben als seus fills, però no sempre donen el que ells, els fills, necessiten. No tots som iguals, i per tant, no es pot educar d’una mateixa manera a un fill que a un altre.

- Ara et sents més a prop de la teva família?

- A nivell espiritual sí.

- Què vols dir “a nivell espiritual”?

- Quan despertes la consciència espiritual, quan un comença a adonar-se qui és, veu que tots estem units, que cadascú representa un paper a la vida d’un altre o d’altres, i que la seva presència influencia a aquells que són amb ell. Som com una xarxa on tots estem relacionats, i per tant, representem un paper en la vida de l’altre.

- Així tu i jo estem relacionats?

- Sí. A la vida d’un intervenen molts factors que el fan ser d’una manera concreta. Un coneix a persones que el fan reflexionar, o reafirmar els aspectes que pot arribar a pensar o creure sobre la vida, per tant, cadascú és un estímul per l’altre. A conseqüència de la nostra trobada permetrem que d’altres puguin saber el que ara tu estàs gravant, i aquest contingut pot ajudar a reafirmar o crear una nova visió sobre la vida a algú que pugui llegir, en el seu moment, aquesta entrevista. Això és el que vull dir, que tots estem relacionats pel nostre major bé.

- I en relació als teus pares?

- Ells han fet el paper que havien de fer amb mi perquè jo pogués arribar a ser jo, sense ells saber-ho. Veuen uns resultats en mi que no estan d’acord segons les seves creences. No entenen ni comprenen el meu plantejament de vida, i això els atemoritza i preocupa. Davant d’una situació nova, un es tanca i té por, perquè el nou espanta. La gent té por a allò que no coneix, i jo sóc una manifestació d’una vida diferent a la seva, i per això la rebutgen. No reflexionen sobre les meves paraules, només es tanquen i ataquen. L’atac és la seva millor defensa abans que pugui trontollar les seves creences.

- Tanta por et tenen?

- No a mi, sinó que la meva vida no concorda amb la seva i això els neguiteja. Tenen por, i aquest temor fa que hagin manifestat expressions despectives, de menyspreu, fins i tot, alliberant ràbia contra mi degut a la manca d’amor obtingut en les seves infanteses.

- Tal com parles, els teus pares semblen uns ogres?

- No! senzillament tenen por. Tot allò que no coincideix amb les seves experiències i creences, ho mantenen a certa distància perquè no desestructurin els seus plantejaments basats en la manca d’autoestima i les pors. Ells m’estimen. A la seva manera m’accepten, però no el meu interior. Com a molts pares d’una època concreta que han crescut en mig d’una guerra civil, això els ha marcat. No els culpo. Els entenc i això em permet estimar-los com són. Amb les seves actituds m’han fet prendre decisions fins arribar al present. Sóc, en part, segons “ells m’han fet”. Ells han influenciat la meva vida, i m’han ajudat amb el seu exemple a ser com sóc.

- Sí, però no t’accepten com ets.

- Tots estem relacionats, com he dit anteriorment. Amb la meva manera de ser i el que he anat veient en els seus comportaments, m’he adonat que el millor per a un ser humà és estimar-se i conèixer-se. Això és el que he fet a la meva vida, arribant a un punt que veig als meus pares, no com a pares, sinó com a uns tutors terrenals que m’han donat allò que necessitava per a arribar a ser jo, i alhora, com unes ànimes en procés de creixement. Cadascú té una manera de ser, d’actuar, però tots tenim un punt en comú, l’amor. Quan aquest no fa presència, el dolor, el malestar comença a aparèixer en la vida d’un. Llavors, i només llavors, es comença a distorsionar la vida, creant-se una visió pròpia irreal.

- Com saps que no ets tu qui distorsiones la vida?

- Has escoltat algun cop el teu cor?

- Només després d’anar a córrer. Sembla que tingui taquicàrdia.

- Bé, però has escoltat el teu cor, el que et deia?

- El cor parla?

- Sovint només es veu la forma, però pocs s’endinsen en el fons. Som molt més que un cos, i quan prenem el camí del nostre interior, llavors comencem a veure-ho tot més clar. Hi ha qui es queda a les portes i no gosa endinsar-s’hi, però aquells que donen el primer pas, s’adonen de l’amor que són i de l’amor que ens envolta.

- Vols dir que els teus pares no s’estimen?

- Han viscut masses penúries en les seves infanteses. Els seus temps els han fet tancar els cors i reprimir les seves emocions. S’han identificat amb el món de la forma i han lluitat per aconseguir viure acomodadament en la forma, que era la única manera de sobreviure i ser valorats i ser valorats segons el seu temps. Han tancat els seus cors i aferrar-se en les seves experiències.

- Normal, no?

- Degut a la manca d’amor en les seves infanteses, s’han oblidat d’estimar-se a ells mateixos. S’han oblidat d’ells. Volen el millor per a tots. Tenen un gran cor, però han deixat de costat el més valuós a les seves vides: ells mateixos. Pateixen, i no és el que vull per a ells, però els seus cors estan massa ressentits i tancats. Tenen por d’obrir-se, identificant-se amb l’entorn social que viuen.

- Creus que algun dia t’acceptaran tal com ets?

- Algun dia s’adonaran de la meva manera de ser, però això serà, probablement, quan ens reunim, novament, amb la família espiritual. Allà a Casa, sabran qui era el seu veritable fill gran. Vull el millor per a ells. Els estimo i el meu amor els envolta. Sento les seves pors manifestades a través d’actes terrenals, però algun dia deixaran de tenir-ne, i llavors els nostres cors s’uniran des del més pur amor irradiat per les nostres essències, sense pors ni en compta gotes. Em sento agraït per les seves presències a la meva vida. Han estat part fonamental del meu procés d’evolució. Només sento amor i agraïment per ells. Han fet la seva feina amb mi, i molt ben feta. Sento amor per ells i respecte, molt de respecte degut a l’important paper que han tingut a la meva vida.

- Vas sovint a veure’ls?

- No. Ara em moc en altres ambients, on la meva presència és acceptada, compresa i valorada. Si vols que la teva presència es tingui en compta i sigui útil, no vagis al desert, ves allà on estan disposats a escoltar-te i a tenir-te present. Quan un cor està tancat i no vol rebre cap consell per a obrir-lo, s’ha de respectar el seu propòsit. Al final s’adonarà de la decisió presa. El meu amor és gran vers ells, però en aquests moments, hi ha altres espais on reclamen la meva presència.

- Veig que malgrat tot els estimes.

- Clar que sí! Són els meus pares i han fet el millor que sabien i podien perquè no em faltés de res. D’alguna manera,.....m’ho han donat tot.

- Si ells et sentissin......

- M’estimarien a la seva manera.

Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"

Amb tota il•lusió i servei als nous temps, us recordo que l'1 de novembre es realitza el Congrés de “Vivir en la Luz y el Amor” a Barcelona.

M’alegra saber que alguns de vosaltres ja us heu inscrit i ens tornarem a veure en aquesta trobada de Llum. Per a tots aquells que encara no ho heu fet i sentiu que us agradaria venir, podeu entrar a: http://www.viadimension.es/ 

En aquesta web trobareu tota la información ja actualitzada: informació sobre els ponents, horaris, ponències a realitzar, inscripcions,….

“Només hi ha un món: el món interior, y depèn de com sigui aquest, així es manifestarà el teu món exterior.”

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Mestria enmig de la tempesta

“Mestre és aquell que manté la calma i la serenitat enmig de la tempesta, irradiant la seva Llum i el seu Amor”

Avui m’agradaria presentar-vos una situació real viscuda relacionat amb la mestria. Avui vull parlar-vos d’una persona que la vida l’ha portat a situar-se enmig del seu ambient familiar per a poder irradiar la seva Llum i el seu Amor, permetent que les situacions viscudes poguessin desencadenar-se vers la seva resolució pel major bé de tots, sabent que el procés per a arribar a ella, no va ser l’esperat per tota la família.

Avui vull parlar-vos d’un mestre en la discreció i no considerat com a tal en el seu ambient familiar.

Avui vull parlar-vos de la importància de connectar amb la divinitat que cadascú és per a poder tenir una visió serena i adequada pels esdeveniments que puguin presentar-se davant nostre.

La vida no sempre és com nosaltres volem o esperem. Les expectatives no pertanyen a la nostra divinitat, per tant, hem d’estar oberts per a poder viure i resoldre totes les opcions que la vida ens presenta. Hem de tenir un cor obert per a poder discernir el més adequat per a la resolució del manifestat. Aquesta és una de les qualitats del Mestre: un cor obert i una visió més enllà del terrenal per a poder obrar des de l’Amor, des del cor i no des del raciocini, la ment.

El mestre del que avui us vull presentar va haver de prendre una decisió pel major bé de la seva ànima i d’aquells amb els quals es trobaria.

Va haver d’apropar-se a la seva família, començant pels seus pares. Fins llavors no era comprès, acceptat, i a vegades, fins i tot, menyspreat, rebent expressions de burla sobre el què sentia i com veia la vida.

Estant amb els seus pares, va poder retallar les distàncies que havia entre ells, degut que els seus progenitors veieren, amb el temps, que podien comptar amb ell, i més endavant, poder confiar, delegar i obrir-se també a ell. Van poder fer les paus, mantenint els seus pares, les creences terrenals, entenent aquesta expressió, com la ponderació de la ment davant el cor i la no consciència espiritual.

El temps s’encarregà que la seva mestria pogués ser expressada. Aquest ser de Llum va haver d’anar-se de la llar familiar per a poder trobar-se, conèixer-se i adonar-se de qui era ell i poder sanar, així, el seu passat i arribar a conèixer i sentir a Déu en ell.

Una vegada va estar preparat, llavors se li designà una àrdua tasca, prova, com a mestre que ja era. Havia d’ajudar a la seva família.

Els primers dies, setmanes d’estar amb ells, semblava que tot anava més o menys bé, fins que la seva presència va fer que les energies familiars es remoguessin i comencessin a crear-se situacions de gran moguda per a recol•locar a cadascú en el seu lloc i fer que la família (pares, germans i nets), poguessin solucionar certes actituds i situacions que fins el present s’acceptaven, distanciant-se els uns dels altres. Tot era imatge, forma, sense cap contingut que ho sostingués. Tot era hipocresia.

Quan arriba la Llum, tot s’il•lumina i es veu clar. Es divisen les petites situacions que fins ara es trobaven estancades, reprimides i acceptades sense fer res per a remeiar-ho. Bé, la Llum de qui us estic parlant, la seva presència va fer que tots se remoguessin com a família i els pilars de cartes que els sostenien, es tambalegessin i acabessin caient a la seva manera.

El mestre era silenciós. No parlava ni intervenia si no li preguntaven. Ell continuava sense ser acceptat pel que era, però la seva presència anava desfent els pilars de mantega que es desfeien amb la calor. La Llum continuava mantenint-se discreta però irradiant amb una gran força amorosa al seu entorn. Aquesta és una de les capacitats dels grans mestres: saber arribar sense intervenir.

Sabia que tot estava seguint el seu camí i confiava que el que estava succeint era pel major bé de tots. Tot semblava trontollar i perdent consistència, en relació a postures mantingudes en un passat, però els nous temps ens impulsen a fer canvis vers la nostra integritat i sanació. El despertar de la consciència és un fet, encara que aquella família continuava mantenint-se en la ignorància i tancats en la por i la identificació amb el que la seva societat i les notícies de la televisió anaven anunciant dia sí, dia també.

Com un far enmig de la tempesta, el nostre ser il•luminat es mantenia erm i sensible als senyals i energies que anava rebent dels nous temps en relació a la seva família.

Estant ell amb ells, va aconseguir que els seus pares li comencessin a veure com algú que es podia confiar. Ja no havia distàncies, sinó apropament. Les ribes de l’abisme es van apropar i pogueren arribar a abraçar-se i veure al seu fill com algú amorós i no distant.

Els seus pares van prendre decisions, just quan ell es trobava entre ells. El nostre ser els va ajudar a donar aquests passos, bé d’una manera pràctica, bé a través de la seva Llum i vibració. Va arribar un moment que va haver judicis entre mig per qüestions de fills, germans del mestre. Ell continuava calmat, serè i de bon humor, vivint el present i sabent que res és el que sembla, perquè aquestes aigües braves en les quals es trobaven, els portarien al major bé de tots. Veia els resultats en un futur proper, i per tant, no es preocupava degut que sabia que tot estava anant bé.

En una altre ordre de coses, va fer que els seus pares prenguessin altres decisions sobre el reunir a la família perquè sí, perquè tocava o era ben vist, en dates com Nadal, per exemple. Bé, no sempre les trobades eren amoroses i acabaven de la millor maner,a per tant, decidiren que ja no era necessari estar tots, sinó aquells que volien estar ben envoltats amb la resta de la família i no perquè tocava; per tant, el proper Nadal va ser viscut no amb tots els membres familiars.

El nostre Mestre arribà tenint una família dividida, havent diferents grups entre els set germans que eren. Quan uns estaven presents, els altres no volien venir, i quan els altres volien venir a veure als seus pares, no venien els primers. Uns no volien estar quan els altres estaven presents. Era una família desestructurada, i la nostra Llum es trobava en mig de tots ells, sense intervenir, només acceptant i il•luminant amb intensitat.

Encara es troba ben arrelat entre les roques per a indicar el camí a seguir pels vaixells dels membres de la seva família.

Està veient com els seus pares comencen a viure més relaxats, més distesos i a sentir-se, a la vegada, més recolzats per algú que des de fa molts anys han estat distants.

S’està portant tot el procés amb serenitat, en la calma i l’esperança que està donant el mestre en la seva condició humana.

Tot segueix el seu procés, sabent que s’està fent el millor i l’adequat segons es va veient. Hi ha qui no vol sentir aquesta calma i viure en la confiança. El lliure albir hi ha que respectar-lo encara que es decideixi voler patir en la ignorància espiritual.

Les ones empenyen fort la nau familiar, però el Mestre agafa el timó en el silenci i la discreció, i els que es troben al seu costat, veuen l’esperança d’una nova vida més en acord als seus somnis.

El Mestre té una gran responsabilitat familiar, social i planetària, i normalment, en els temps que vivim comencen en aspectes relacionats amb la família, perquè ja ha arribat l’hora que la família es reuneixi, sí, també la Família Espiritual de la Llum.

Cada ser de Llum és portat al millor lloc per a poder propagar la seva radiació i el seu Amor per a unir allò que li és més familiar. Amb el temps, aquesta unió i presència s’anirà allunyant per ser requerit en altres llocs.

Mantinguem la calma i la serenitat en el nostre ara actual i sentim l’Amor i la connexió amb la Llar, com el Mestre que us he presentat avui. Ell segueix amb el seu servei al Pare amb tots aquells que, incrèduls i arrelats a la terrenalitat neguen qualsevol altre tipus de manera de viure que no sigui a través del diner, l’ego, la prepotència, l’orgull i la vanitat.

La Llum està per a allunyar la por del ser humà.

La Llum tranquil•litza, no inquieta.

La Llum uneix i amaina els temors.

La Llum dóna força i confiança per a sortir de les tempestes.

La Llum obra el cor i no permet que lament valori el passat del que va ser, ponderant-lo.

La Llum dóna confort, seguretat i esperança plena.

El nostre Mestre es troba enmig de la seva família amb discòrdies, ràbies, odis, orgulls, vanitat i situacions judicials entre mig. Hi ha qui el senyala amb el dit, culpabilitzant-lo d’alguna cosa que ha succeït. Està sol, però no se sent sol. Sap que els passos donats, sortits del cor, es troben dins de l’adequat del procés a seguir, segons la Voluntat Divina.

Al final vindrà la calma, i el ser il•luminat ho sap, per això el moviment actual, la desestabilització viscuda, per a poder arribar a l’harmonia i col•locar a cadascú en el lloc que li correspon.

L’Amor i la Pau l’acompanyen.

Gràcies per ser.

Només existeix l’Amor, i al final, l’Amor prevaldrà, encara que el procés sigui tempestuós i accidentat.

Res és el que sembla. Tot és fruit de l’Amor.

Només existeix l’Amor,… i el Mestre, això ho sap.

La Llum de les Paraules (50)

El jardiner, mentre espera, sap dels fruits a recollir. És un any d’una pròspera collita. Confia i sàpigues que el procés està continuant. Així està sent.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.

Celebrant la meva benvinguda

Avui voldria compartir amb vosaltres una experiència molt personal que vaig tenir en el seu moment amb la Llar, per a celebrar la meva preparació i disposició per a portar a terme el què he vingut a fer. Van ser uns moments de gran celebració conforme havia arribat la meva hora.

Encara que són paraules impreses, porten l’energia del gran instant de reconeixement per part de la Llar de la meva obertura al món i mostrar-me amb tota la instrucció rebuda per part de la Llum, al meu entorn, a la humanitat. Són moments inoblidables, amorosos i plens d’agraïment per a arribar fins aquest instant, tan desitjats al llarg dels meus anys actuals.

Quan arriba el moment, se us fa saber i llavors saps que no hi ha dubte del què sents i vius.

Des del cor, per a tots vosaltres:

Les portes s’obren i jo entro majestuosament al nou espai, que ha estat creat per a mi perquè pugui realitzar els meus grans anhels. Entro en una gran lluminositat, radiant-se per tot l’indret en el qual acabo d’entrar. Hi ha una melodia dolça, donant-me la benvinguda. Tots els sers que allà hi són, aplaudeixen la meva entrada, travessant la porta tot il•lusionat i ple d’emoció. Sento la plenitud enmig de tots aquells sers que festegen la meva presència entre ells. Em sento com homenatjat. Sé que tots ells estan aquí per mi, per a rebre’m, abraçar-me i estar amb mi la resta de la meva existència, i aquest cop d’una manera conscient per part meva.

Hi ha sers per tots els indrets d’aquest lloc on sóc. M’envolten, per dalt, als costats, per arreu hi ha sers lluminosos que s’alegren de veure’m, havent una altra llum molt més intensa en tot aquell espai que no pertany a ells, sinó a algú molt amorós i creador de tots els que allà ens trobem. Sentim l’amor de la seva presència, alhora que sento la de tots els que m’envolten, germans de la mateixa Font.

Sento com un gran esclat de plenitud dins meu, d’èxtasi espiritual a l’estar amb tots ells i sentir la Unicitat existent entre nosaltres. Tots som Un, la Font, ells i jo. Tot és Amor. Només sento aquesta immensa calidesa de quan hom es troba a la seva veritable Llar i és estimat per tots aquells que l’habiten. És una puresa indescriptible més enllà del reconeixement que es pot tenir vivint en la terrenalitat com a condició humana.

M’exalten amb la seva presència i honren la meva ànima i tot el meu ser. Sento el seu Amor pur i incondicional vers el meu ser.

Hi ha alegria i joia per haver arribat fins aquí! Ells m’estaven esperant des de ja fa temps. Tots volten al meu costat contents, irradiant les seves llums com no ho havien fet des que he entrat. Sembla que juguin i dansin. Ell (Jesús, el Mestre), amb la seva intensitat lluminosa és allà també, a un costat, entre tots, no volent-se perdre aquests moments de benvinguda. Són molt més dels que aparentment hi caben, però hi són, allà amb mi, celebrant aquest moment tan estel•lar. Tots estan contents de veure’m i saber que ara ja sóc part activa de la família en aquesta dimensió on vàrem acordar venir.

Sona la melodia de fons, celestial, alegre i celebrativa. Apropant-me al Mestre i Amic, li dic:

- Gràcies! Gràcies per tot el que has fet per mi. Gràcies!

Llavors ens abracem i sento el seu gran amor més enllà de tota dimensió. Sento la seva saviesa i mestria alhora. Em són familiars.

Llavors, em diu:

- Ara hauràs de mostrar-te en el teu entorn, i després el món et coneixerà. Ara tens la força necessària per transmetre al Pare i parlar en el seu nom. L’Amor de la Llar serà en tu en tot moment. Jo hi seré i tots els que aquí hi som. (Pausa). Ells també estan contents perquè tenen, a partir d’ara, una nova porta oberta per a manifestar-se tal com els agrada fer-ho. Estàs preparat. T’has estat preparant per a aquest moment. El moment que buscaves i esperaves és aquest, la teva confirmació del qui ets i el que has vingut a fer. (Ens tornem a abraçar sentint la nostra unió i el nostre amor a través de l’altre).

- Al•leluia! Lloat sigui el nom de Déu! – dic.

- Al•leluia! – sento com tots exclamen alhora.

Tots els qui en algun moment m’he sentit estimat o m’han estimat al llarg de la meva vida actual i d’altres, estan allà celebrant la meva vinguda a l’Ara esperat.

A tots, gràcies i que a partir d’ara pugui servir al Pare amb humilitat, senzillesa, fermesa i claredat, rebent a tots aquells que em vinguin.

Em poso a les teves mans, Pare. Estic a punt i amb moltes ganes de portar a terme allò que he vingut a fer, segons la teva Voluntat.

Gràcies per tot, per tots i per mi.

Que es faci la teva Voluntat, i poder ser un llapis on tu la puguis dibuixar plenament a través meu.

T’estimo i tinc ganes d’obrar amb tu i en el teu nom

- Així és i serà, fill – em respon el Pare. Ara gaudeix d’aquests moments.

Congrés "VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR"

Em complau comunicar-vos el Congrés que es realitzarà el dia 1 de novembre a l'Hotel Olha de Barcelona, des de les 9h. fins a les 18'30h. on es clausurarà la jornada.

En ell podreu trobar-me realitzant una ponència sobre el "Despertar de la Divinitat".

Per a més informació podeu entrar a http://www.viadimensíon.es/

Aquí podreu fer, també, les inscripcions fent una aportació de 30€ (veure la web).

Us esperem!

Congrés sobre el Despertar Espiritual i la connexió amb el món de la Llum.
Poder connectar amb el nostre potencial interior ens permetrà manifestar la divinitat que tots som.
Connectar amb la Llum que hi ha a l'interior de cadascú, obrint el nostre cor, ens permetrà percebre la veritat de la nostra existència i portar a terme allò que hem vingut a fer.
Amb la participació dels Grans Mestres per a la Nova Era:

- Xavier de Pedro, Mestre espiritual i canalitzador
- Eugeni García, Terapeuta Holístic
- Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosatres.

Cada nou dia

Sento un toc de campana de l’església del meu poble. Podria ser l’inici de l’esperat, però no: són les 9’15 h del matí.

Em llevo cada matí obrint-me a les bones noves que la jornada pot oferir-me segons el meu ser. Cada dia és una nova oportunitat per a donar nous passos vers el nostre procés espiritual.

Per a mi, cada vegada que em llevo pel matí és un regal sorpresa pel meu nou resta de la meva vida. Cada jornada és el principi d’una possible nova vida portada des del cor. Cada dia és el principi d’una nova era del meu cor, on aquest pren les brides de la meva vida, indicant-me la direcció a seguir i com fer-ho. Avui, el director de la meva presència és el cor. Li dono una nova oportunitat. Cada dia una mica més, sabedor que la seva veu és encoratjadora i protectora pel meu ser.

Avui, escoltant els tocs de campana i el cantar insistent d’un gall, veig ressorgir un nou sol, emblavint el firmament fins on els meus ulls poden divisar.

Em trobo sota el cel de la compassió, la guia i el despertar del ser humà.

Sento en el meu interior com si alguna cosa nova, immensa, s’aposentés en el meu interior, com els viatgers dels seients d’un avió transoceànic, sabent de la seva nova etapa a partir d’ara. Saben que es troben en un punt, un lloc que han de deixar per a dirigir-se segons la seva voluntat. Hi ha un silenci volgut pensant en el destí.

L’avió s’enlaira i durant un temps, els sers humans d’aquell avió intenten passar el temps de la millor manera possible: dormint, llegint, veient una pel•lícula, jugant a jocs de taula, … o senzillament pensant en la seva nova vida.

D’alguna manera, part de la humanitat es troba en aquest avió. Ens trobem enlairats, més enllà dels núvols, perquè per a arribar a allà on volem arribar, hem d’enlairar-nos. És quan més ràpid arribarem. En el moment adequat.

Hi ha qui no ha volgut agafar l’avió. Por sort, la companyia aèria de la Voluntat Divina ofereix noves oportunitats a qui han negat l’oferiment del viatge. Hi ha d’altres propostes i horaris.

L’aeroport cada vegada està més ple i la companyia “God in You” omple els aeroports amb els seus avions vers la nova vida. Cada vegada, més sers humans aconsegueixen un bitllet pel viatge tan esperat.

Els passatgers de l’avió que ja es troben en ple vol senten que han pres la decisió correcta; si bé és cert que alguns han accedit per a acompanyar a d’altres. La qüestió és que uns atrauen i porten a d’altres i els avions s’omplen per a creuar la terrenalitat vers l’alliberament, el benestar i la realització.

Arribaran a terres desconegudes, encara que familiars, i les seves presències s’adaptaran ràpidament al nou lloc, sent acceptats i col•locats en el lloc adequat perquè puguin manifestar-se segons la seva naturalesa. Tots tenen el seu lloc. A tots se’ls està esperant.

Tu també tens el teu. Per això, has d’adquirir el teu bitllet i pujar al teu avió. Això és feina teva per a acabar amb tot el que va ser i obrir-te al nou i esperat que sempre el teu cor t’ha anat parlant. Potser ja et trobes a l’avió, al teu seient adequat. Bé, si és així, acaba de gaudir del viatge perquè el tu “destí” ja és a prop.

A tots, ben estimats viatgers del Despertar, a tots us dic que sou ben estimats, protegits i guiats per la nostra Llar i res heu de témer.

Sí!, mai m’he penedit d’adquirir un passatge per voluntat pròpia per a seguir aquest procés.

En aquest instant sóc qui condueix un d’aquests avions. Conec el camí. M’ho van proposar i vaig acceptar ser un conductor del trajecte.

Encara que us sembli temorosa, imprudent o esbojarrada la decisió que heu pres per a pujar-vos a aquest avió o arribar fins l’aeroport, us asseguro que mai heu fet millor inversió que la d’acceptar la crida del vostre cor.

Que passeu un bon viatge.

Us parla el comandant de l’avió:

Avui lluirà el sol tot el dia.

Tot va bé. Les condicions són òptimes per a poder arribar al destí sense contratemps.

La durada del viatge serà l’adequat a cadascú.

Els desitjo que passin un feliç vol.

Reposeu en els vostres seients i descanseu. Gaudiu del viatge.

L’avió està en bones mans.

Activitats

Hola a tothom!

Em complau anunciar-vos un nou Seminari de CONNEXIÓ DIVINA que es realitzará a Cardedeu els propers 7, 8 i 9 d'octubre (divendres, dissabte i diumenge).

Ha arribat l'hora de connectar amb la nostra divinitat i deixar que ella ens guiï i faci presència a les nostres vides. Només benestar, salut i realització  podem arribar a esperar.

Connectar i sentir al Déu que som i s'arrecera en el nostre interior ens permetrà manifestar-nos amb tot el nostre resplandor, sense pors i mostrant el Sanador i Mestre que hi ha dins nostre pel major bé de tots.

Per a més informació podeu trucar al centre LA FONT de Cardedeu: 938455556 (dilluns matí tancat).

Us recordo, també, que aquest cap de setmana es realitza el Seminari a Granollers, en el centre Darsana (938795217).

Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, heu d'enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Treure''m la motxilla del passat

En aquests moments sento un gran alliberament, com em va dir una amistat en relació a aquests temps, sento com si em tragués la motxilla del meu passat per a començar de nou, una nova vida sent jo.

Sento com si em trobés a la sortida d’un túnel, hagués deixat enrere una manera de ser i viure seguint uns anhels, i hagués arribat a la llum, a la claror, a l’inici de la realització de tot el que durant anys he anat sentint que volia fer i havia de fer.

Sento una força dins meu, un convenciment manifestat a flor de pell que em parla del moment tant esperat ja ha arribat.

He deixat enrere tot un camí ple d’experiències i sentiments manifestats, o reprimits en el seu moment, que han permès que ara pugui arribar a reconèixer el meu veritable ser i l’essència que estic feta. Sé qui sóc i cap a on vaig, i tot això no hagués pogut arribar a sentir i saber sense la mancança i les suposades adversitats trobades al llarg de la meva vida actual. Tot ha tingut un sentit per a la meva ànima, encara que a vegades no era,potser, conscient del què em succeïa.

Ara em trobo davant la llum, l’espai que em permetrà portar a terme la meva voluntat, el què he vingut a fer i poder compartir la meva vida amorosament, segons el que sentia. No ha estat desamor, sinó aprenentatge, per a poder avançar en el túnel que em podia arribar a trobar, encara que no sempre ha estat així.

Des de fa anys cap a aquí, la meva vida no és la que era. Jo no sóc qui era. Estic content d’arribar on he arribat a cada ara viscut. He seguit un procés fins a adonar-me que res és el que sembla en la nostra dimensió, i que tot el que vivim és fruit d’una intencionalitat divina, amorosa, que amb els anys, donen la raó a tot el que va ser degut que el nostre cor arriba a sentir l’amor i una plena calma i tranquil•litat d’esperit. Tot està en harmonia, en ordre. Tot va bé.

Ara, em trobo alliberat pel camí realitzat del despertar. ara sento que com no ho havia sentit fins ara, la força i el convenciment que és possible la meva voluntat, abraçada per la consciència adquirida del procés de l’Ascensió.

Em sento lleuger i com si un pes feixuc se m’hagués tret de sobre. Em sento preparat pel que ha de ser. Em sento content i segur que els meus anhels de fa anys, ara es començaran a fer realitat tal com crec que ha de ser segons la plenitud del meu ser.

És una sensació d’iniciar una nova vida segons el previst.

Es té la sensació que ara és possible , i que tot el que veig, en aquest final del túnel, ja en la claror, està allà per a mi, podent veure allò que el meu cor desitja, materialitzat. La Llar i jo som Un.

Sento l’alegria, l’emoció i la satisfacció d’haver arribat fins aquí i la il•lusió de començar a donar aquests passos segons sento que han de ser.

Ara sí estic molt a prop. Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient i sentint al llarg dels anys.

Han estat temps de deixar allò que no ens deixava ser nosaltres i poder manifestar-nos amb tot el nostre resplendor.

Dono gràcies als meus germans de la Llum per ser al meu costat durant tot aquest temps, al meu estimat Mestre i amic, i al Pare per ser en mi i permetre que jo el pogués arribar a sentir quan el necessitava.

Ara jo sé que Jo Sóc Divinitat aquí a la Terra.

Ara sé que Jo Sóc Llum i Amor.

Gràcies per tot, per tots, per ser-hi i per mi.

Gràcies.

La Llum de les Paraules (49)

 “Vessa els tresors de Llum i obtindràs per a tota necessitat de la teva vida actual”.

Us recordo que aquest dijous hi ha una xerrada presentació del Seminari "Connexió Divina" a Cardedeu (Barcelona) a les 20h., organitzat pel centre LA FONT. T. 938455556. L'entrada és oberta a tothom i gratuïta.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sentir qui som

Sento l’amor com corra per les meves venes, corretejant, entrant i sortint pels pors de la meva pell.

Una suau pluja de llum divina banya el meu cor, jugant per tot ell, el flux de l’amor que allunya tota presència absenta d’ell. El meu cos rejovenit, ple de salut i alegria, vessa el meu ser la seva presència radiant davant el nou dia ofert per a la meva ànima. Regal procedent de la Llar a la qual pertany, m’encoratja a seguir a l’ara i sentir la majestuositat de cada instant on el meu cor batega per suggerències del guió establert.

Em desplaço per la jornada terrenal dins del meu paradís. Floreix la saviesa de la meva essència al comprendre el meu entorn, cada situació i persona.

Sento el meu cor bategar els impulsos de la creació i bombejar el meu potencial espiritual vers els pors de la meva pell. Les meves cèl•lules festegen amb l’essència de la qual són creades, procedents de l’amor pur i incondicional de la Font Creadora de Vida, que les abraça i senten la plenitud de ser. Així tot el meu cos mostra aquesta eternitat de la meva essència.

Veig l’entorn que m’envolta com alguna cosa rígida, estàtica i limitada degut a la seva naturalesa de matèria, però quan miro al meu interior sento la immensitat de la llibertat i la presència de la Llar i tota la meva Família plena de Llum i Amor irradiant la seva presència cap a mi i cadascú dels presents en aquest instant. És un món, una dimensió il•limitada habitada per la nostra veritable naturalesa. Alguns dels presents pertanyen, al igual que jo en aquests instants, a aquest planeta anomenat Terra.

Sento la plenitud en mi i l’agraïment d’estar on em trobo, així com el fet de viure aquesta experiència al servei de la Divinitat Universal.

El meu interior pertany a les altres esferes de la Llum, al servei de la Llum i l’Amor, sent canal en aquesta dimensió per a activar el Despertar i la Voluntat Divina en aquest període en el qual em trobo de nom vida.

Sento l’impuls d’irradiar i transmetre aquest Sentir als meus companys de viatge, a la humanitat.

Sento la serena vocació de descobrir i alliberar la veritable naturalesa de la nostra biologia i el nostre ser. Les nostres ànimes reclamen cada vegada amb més força i nitidesa la seva presència a cada matèria vivent. Demana ser alliberada i escoltada a través del nostre cor. Aquest ens parla amb veu alta i ferma. La seva veu ressona a cada cèl•lula, cada part del nostre ser, vibrant i sentint-nos atrets vers unes portes que fins ara estaven tancades i necessitaven ser obertes per a poder respirar i recuperar el nostre estat inicial, recordant la nostra essència divina com quan ens trobàvem a la Llar. Per això, el nostre interior s’expandeix cada vegada més. Sento la ingravidesa del nostre ser quan ens dirigim vers l’Ascensió de la nostra ànima.

Quan obrim les portes de l’espiritualitat, de la nostra integritat, ens unim amb el fi de la Creació i l’Energia que ens empeny a donar aquests passos ferms i alegres, alhora, cap el veritable objectiu de la nostra existència. No es terrenal, sinó divina, i per tant, els nostres interessos que ens porten al nostre interior, procedeixen de l’Amor que hi ha en cadascú de nosaltres.

L’Amor obra les portes i eixampla i aplana el camí a seguir. A cada passa donada aquest es va il•luminant i anem veient a més sers que ens acompanyen i es troben a ambdós costats del camí, somrient, irradiant el seu amor incondicional vers nosaltres. Avancem i anem sentint l’il•limitat de la nostra essència. Tot el que pertany al racional desapareix i sentim d’una manera forta i visceral el benestar, la pau, la sensació de desaferrament i el lliurar-nos i deixar-nos anar a les mans d’aquest flux amorós, aquesta sensació de qui som en veritat. Sentim l’Amor diví, més allà del conegut en la nostra dimensió del dia a dia, dels sers que ens acompanyen indicant-nos el camí a seguir. És llavors, quan perdem totes les pors i ens abandonem a les mans de qui ens ha creat. Llavors ens adonem que res hem de témer i que tot se’ns donarà. És llavors quan la vida pren un altre caire en relació a l’aprés a la nostra terrenalitat. Res és el que sembla. Tot és. Tot ho tenim. Tot està en perfecte ordre i harmonia. Tot és Amor i Benestar.

Aquest és el nostre estat per naturalesa. No és una fugida de la realitat, sinó el ple contacte amb ella, amb qui som en veritat.

He arribat a sentir aquest estat i permanentment. He arribat a adonar-me del veritable ser que sóc, i amb tota humilitat i respecte per cadascú de vosaltres us diré que vosaltres també podeu arribar a sentir el que jo sento, perquè no hi ha diferència entre vosaltres i jo des de la Llar. Sóc un de vosaltres. No temeu. Obriu-vos i deixeu anar tots aquells aferraments que no us permeten sentir la pau, l’amor i la despreocupació, sabent que tu ets un ser diví, i que la teva divinitat, una amb la Divinitat Universal, et portarà a materialitzar allò que has vingut a fer, obtenint tot el necessari pel teu camí. Res has de témer.

Obra’t! Deixa’t anar! i sent la immensa pau i serenitat en el teu interior, passi el que passi a la teva vida actual.

Deixa que Déu en tu es manifesti.

Sent al veritable ser que ets.

Sent la sensació d’estar bé estant amb tu mateix/a, anant al teu interior i sentint el silenci i el flux de l’amor recorrent les teves venes, les teves extremitats, el teu cos i cada una de les teves cèl•lules. Les regaràs amb l’aigua beneïda de la perfecta salut. Tot flueix.

Tu ets el Déu en tu manifestant-se ara i aquí.

Una vegada, el Mestre Jesús em va dir:

- Quina diferència hi ha entre dues gotes d’aigua? Així som tu i jo, Un amb el Pare.

Així som tu i jo, qui estàs llegint aquestes paraules. Quan una gota s’uneix a una altra, pren més força i més consistència per a recórrer el camí i arribar al fi del pactat. Jo estic a punt. Aquí estic esperant-te fent el meu camí. No temis. Endavant! Tu pots!

Mai has estat sol/a, ni ho estàs sent ara.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Noves activitats

Hola a tots/es!

- Us faig saber que el proper divendres dia 23 de setembre es realitzará una xerrada presentació del Seminari "CONNEXIÓ DIVINA" a Cardedeu, a Les Moreres, organitzat pel centre LA FONT de la mateixa població.

La entrada és oberta a tothom i gratuïta. S'iniciarà a les 20h.

LA FONT es troba al c/ Hospital 4, en el mateix centre del poble.

Per a més informació podeu trucar al 938455556 (dilluns matí tanca), o al 606098752 (Jordi).

- També us anuncio que els propers dies 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre (divendres, dissabte i diumenge) es realitzarà el Seminari al centre DARSANA de Granollers.

Els horaris del Seminari seran de 10h a 14h. i de 16h a 20h. els tres dies.

L'aportació per a l'assistencia és de 333€

Les inscripcions s'hauran de fer dies abans a l'inici com a reserva de plaça i material, fent la donació esmentada.

Per a més informació podeu trucar al 938795217, o bé al 606098752 (Jordi).

El centre DARSANA es troba al c/ Bruniquer 1-3, baixos de Granollers.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en la vostra població, centre, associació o lloc de treball, haureu d'enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com  

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Conversació amb Ells sobre la salut

- Hola, bon dia! Ja us he vist i sentit amb mi aquí assegut de bon matí, davant la cascada del parc.
- Bon dia! – em responen
- Cada vegada m’adono més de la immensitat que sóc. Sento una immensa sensació de no ser d’aquesta dimensió, vivint en ella per a portar a terme “alguna cosa”. Cada vegada m’adono més que aquest món és un experiment, un laboratori on es beneficiaran altres universos, incloent-hi el nostre. Som molt més del que veiem o veuen de nosaltres com a matèria. Sento que tot és perfecte perquè tot sigui i només la no-consciència pot alterar i bloquejar l’harmonia de la nostra naturalesa. Tinc la sensació que el que s’està aconseguint en aquest planeta, va més enllà “de només per a nosaltres”, sinó que obrirà noves portes de vida més amorosa en altres nivells de vida o indrets al llarg de tot el firmament.
- ....
- Tinc curiositat (és una expressió) per a saber què succeirà a partir del 2012 en relació a totes les tècniques i mecanismes de salut. Tinc una sensació del què pot ser, però hem podríeu dir el vostre parer, el què penseu segons veieu des d’aquí on sou?
- Continuaran mantenint-se, però aquells que treballin amb les noves energies es començaran a conèixer i la gent es dirigirà a ells. Al llarg del vostre temps, aniran deixant de fer-se maneres que ara estan “al vostre mercat” – com diries. Tot s’anirà definint perquè el ser humà pugui adonar-se de la seva divinitat, amb tot el seu potencial espiritual que això representa. (Pausa). Les tendències de la vella energia, del xamanisme, aniran quedant cada vegada més obsoleta, fins a perdre el poder del segle passat. Qui es mostrin amb la seva divinitat amb el món de la Llum al seu costat i sent Un amb la Família, faran conèixer al vostre món quin és el camí a seguir a partir d’ara, perquè cadascú pugui ser ell mateix, Un amb la Font, mostrant i irradiant una perfecta salut. La gent se’ls hi aproparà i s’adonaran que els temps han canviat i que ells necessiten anar i dirigir-se cap a la seva divinitat: el camí cap a la Il•luminació, Sanació, Perfecta Salut i l’Amor, el creador de tots els miracles. Ells seran qui començaran atraure a la gent, fent que la resta de mecanismes relacionats amb la vostra salut i benestar s’hagin de replantejar la seva continuïtat. Hauran d’adaptar-se als nous temps i seran els seus seguidors per a aprendre com actuar en els nous temps. Les consciències despertaran com no ho havien fet fins aleshores, i aquells que fins ara parlaven en la discreció i a una minoria seran reconeguts i Mestres dels nous temps. Parlaran a multituds i les seves vides seran de servei a Déu i vivint en la prosperitat. De tot tindran per el seu camí, necessitats, i fins i tot, desitjos. Seran Font de Prosperitat, Saviesa, Consciència i Amor. Seran el Cel a la Terra.
- La seguretat social haurà de canviar, doncs.
- S’adonaran que es necessita alguna cosa més que medicaments per a restablir la salut i començaran a plantejar-se si incloure altres aspectes en el sistema sanitari. Ells tindran molt a dir (els Mestres dels nous temps). Amb el temps se’ls escoltarà i veuran la possibilitat de fer modificacions a la sanitat en relació a com s’està fent ara en els vostres temps. La seva paraula cada vegada tindrà més força.
- Que sàpiga estar en el lloc adequat i el moment oportú perquè així sigui.
- Així serà, perquè el Pare així ho vol. Aquesta és la seva Voluntat.
- Amén. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!
- Així és i serà.

Reflexió

Aquests dies, llegint una entrevista d'un genetista nord-americà, William H. Stone, de 86 anys, em va cridar l'atenció unes paraules finals que va dir:

" Sí, tinc "Normes del joc de la vida":

1. Pren-te el que és seriós amb humor.
2. Pren-te l'humor seriosament.
3. Tot és qüestió d'actitud
4. No tinguis por de l'Amor.
5. Ja descansaràs quan siguis mort
6. No malgastis el temps amb gent insubstancial
7. Incompleix tot això quan calgui. "

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

(Us recordo que aquest divendres, dia 9, hi ha una xerrada presentació del Seminari CONNEXIÓ DIVINA al centre Darsana de Granollers a les 20h. T. 938795217, o bé 606098752 (Jordi)).

La manifestació del Mestre

Al llarg del procés espiritual viscut, un s’adona que el món en el qual es troba pertany a una finalitat superior i que la seva presència en aquesta dimensió té una finalitat divina.

Al llarg del trajecte de la nostra Ascensió, ens adonem que nosaltres no som d’aquest món, però la nostra presència és primordial perquè tot segueixi el seu curs.

Quan més ens endinsem en la consciència, més portes de l’enteniment del per què de tot, obrim.

Arriba un dia que t’adones que malgrat continues el teu camí, has deixat de ser deixeble per naturalesa per a convertir-te en Mestre del Cor. Quan així és, les rutines desapareixen de la teva vida i cada jorn és una benedicció, una oportunitat de servei a la Font Superior de tota Vida.

El Mestre sent la Unicitat amb cada ser viu i existent de l’univers. La consciència sobre aquest fet va més enllà del saber-ho. No ho sap, ho sent!.

El Mestre ha deixat de saber perquè ara tot ho SENT.

El Mestre es lleva agraït adonant-se del seu paper en aquest nou dia i en relació a tots els que l’envoltaran al llarg d’ell. Sap que la seva presència aportarà el gra de sorra perquè tots puguin ser ells. Mirarà als altres i sentirà els seus cors. Mirarà als ulls d ‘aquells que l’envolten i sabrà dels seus interiors.

El Mestre espiritual no organitza ni estructura la seva vida, la seva agenda, només viu el present. Aquest el portarà a la seva actuació davant la vida.

Quan es lleva pel matí, sap que aquell instant no és el primer de la jornada, sinó una continuació dels altres moments de lluna. Durant la nit no desconnecta. Els somnis li parlen, ajuda a entitats en astral, es comunica amb els sers de Llum de la Llar. Ell és conscient i se sent content que així sigui, perquè la nostra naturalesa espiritual no s’atura en cap moment.

Quan arriba el dia que t’adones de la teva mestria, perceps que la teva vida ja no és com la dels altres, i que la funció que estàs fent en aquest planeta no té res a veure amb l’atzar d’haver nascut en el sí d’una família concreta perquè sí. T’adones que tot té un motiu superior perquè la teva ànima pugui seguir el seu curs i tu portar a terme el que has vingut a fer.

Quan un Mestre es lleva, el dia continua i sap esperar en els moments de quietud, sabent què fer quan es troba en una cruïlla i ha de prendre una decisió. Quan es troba davant d’algú inestable o en mig d’una situació suposadament adversa, es manté serè, calmat, deixant que la tempesta passi. Té l’actitud adequada per a equilibrar el seu entorn.

Quan el Mestre apareix, tota la teva vida canvia. Els teus pensaments són de Llum, les teves paraules sanadores, consoladores i encoratjadores; i les teves mans i presència, la divinitat manifestada. El teu Amor sana. Tot això succeeix perquè no ets tu, el ser humà qui es fa conèixer, sinó la teva divinitat, Déu en tu, manifestant-se a través teu.

Et converteixes en la representació de la Divinitat Universal aquí en el planeta Terra (Gaia). No penses, no organitzes, no parloteges, només et deixes emportar per la veu del teu cor i la guia angelical i divina del teu veritable ser. Ets una representació de l’univers, de la intencionalitat divina en aquesta dimensió.

El Mestre percep el dolor de qui l’envolten, així com el camí per a sortir d’ell, sense tecnicismes, ni remeis intel•lectuals o psicològics, senzillament connectant amb la veritable naturalesa del nostre ser. Sap transmetre, sovint sense parlar, l’alliberament de les creences bloquejadores que engabien a l’ànima que pateix.

La presència d’un Mestre és silenciosa, però saps que hi és. No es vanagloria, ni es fa veure, però saps d’ell. Es confon entre la gent, i des de la forma és un més del carrer. Camina com tots i és discret en els seus actes. Sap estar en els moments adequats, tenint la paraula justa quan la necessites.

El Mestre no parla gaire perquè sap que la seva paraula està al servei del Creador del qual tots procedim. Sent l’amor dins d’ell i s’adona que aquest és l’únic camí a seguir, perquè hem nascut de l’amor, som amor i només l’amor pot crear, fer créixer i sanar.

El dia del Mestre no és igual al d’algú qualsevol. Sap del seu paper i, fins i tot, el que li espera. Sentint, el porta cap el motiu del seu despertar. Està de servei en tot moment. No té unes hores de feina i descans. El Mestre està en tot moment servint a Déu, a la seva intencionalitat Divina. Aquesta activitat el regenera i l’encoratja a seguir amb el que està fent. Sent que el que fa és el que ha de fer, i sovint les seves obres, són quan està sol, en silenci. Necessita el seu espai, el seu temps, perquè així ha de ser, per això, a vegades, des de la dualitat, pot semblar algú no integrat en el lloc on es troba. Les seves vibracions no coincideixen amb les del seu entorn. Normalment són enviats als indrets on necessiten d’ell, trobant-se amb energies de més baixa vibració perquè Ell pugui enlairar-les i despertar a tots aquells que habitin aquell lloc, aquella terra.

Mestre és aquell que es predisposa i expressa la seva Voluntat perquè així sigui, i després d’anys de formació acurada per part del món de la Llum, llavors arriba el moment que se’l convida a manifestar-se davant el seu món. Aviat al nostre planeta es manifestaran Mestres de mestres que, encara que ja comencen a ser coneguts, continuen en la discreció i en un segon terme per quan tot estigui al seu lloc i arribi el moment de manifestar-se al món. Seran la manifestació de l’energia crística manifestada plenament en el seu ADN, mostrant la seva divinitat amb tot el seu resplendor. Són sers d’una gran intensitat de Llum i pur Amor incondicional. Molts d’ells encara no semblen ser qui són, però així ha de ser perquè puguin seguir el seu curs per quan els arribi el moment com va ser amb el Mestre Jesús, predecessor dels nous temps crístics en els quals ens trobem.

La Terra està canviant, i de quina manera! Les consciències desperten acceleradament i en gran nombre. La terra s’està adaptant a les noves energies d’alta vibració, i el planeta s’està regenerant i fent una poda perquè la humanitat que l’habiti sàpiga viure en harmonia, tolerància, pau, respecte i amor. El Mestre això ho sap, i per això no s’espanta davant el que succeeix. No critica ni jutja a ningú, perquè la intencionalitat de tot això és divina. Ell està connectat amb la seva divinitat, i entén el procés, més enllà de tot raciocini humà. Sent la finalitat de tot plegat en el seu cor i s’alegra que així sigui i passi el que està passant.

El Mestre espiritual no és un ermità ni un metafísic pensant i fent “coses serioses”, exclusivament, sense gaudir del què la vida terrenal li ofereix. Sap valorar el que és important i com canviar el seu món, però no sentint-se superior als altres, sinó un igual com ells, perquè la seva humilitat és sincera degut que no necessita fer-se veure perquè sap qui és ell i d’on procedeix.

Quan us trobeu davant un Mestre, us adoneu que us trobeu davant d’algú especial. Si el sentiu des del cor, us adonareu d’ell. No sempre des dels ulls físics es poden identificar. Pot semblar algú normal i corrent com qualsevol altre, però la seva mirada i la seva presència el delataran si deixeu que el vostre cor us el senyali i l’identifiqueu com algú com vosaltres que, en el fons, també està seguint el seu camí.

No mitifiqueu a cap Mestre. No l’idolatreu. Ells no estan aquí perquè els idolatreu. La seva funció no és aquesta, sinó transmetre el missatge dels nous temps i el procés de la humanitat des de l’amor i l’acolliment. Estan aquí per ajudar-vos a reconèixer la vostra divinitat i la relació amb la Font Divina. Serà un de vosaltres però no actuarà com vosaltres, probablement, malgrat encara ingereixi aliments, descansi i li agradi riure i expressar el seu sentit de l’humor. Aquest no serà com el vostre, però us sentireu bé amb ell. Si obriu el vostre cor us adonareu que us trobareu davant d’algú especial, per la seva Llum i el seu Amor.

El món els espera i sap d’ells. No tardaran gaire en ser manifestats, cadascú en el continent que se li ha designat. Tots accepten la seva responsabilitat i el destí on han estat designats. Tots estan sent protegits, estimats, vetllats i guiats. Tots ells tenen pel que necessiten. Res els hi falta perquè la Llar els hi afavoreix que així sigui. Són sers molt estimats per la Llar perquè es manifesten com la Voluntat del Pare/Mare aquí a la Terra.

El Mestre sap qui és i el que ha vingut a fer. Sap d’on procedeix i el destí de la humanitat. Sap del Déu que és i de la relació amb l’Univers, amb tot i tots.

El Mestre, en el fons, no és ningú especial, només algú que recorda qui és i es va oferir per a portar a terme el que ha vingut a fer.

Estem en bones mans, no us amoïneu.

El món està canviant, i els canvis que encara s’han de produir ens portaran, encara, més a prop de la nostra divinitat.

Tot va bé, perquè en el fons, dins teu hi ha un mestre esperant ser activat i poder-se, així, manifestar-se al teu món.

Aviat la Terra s’il•luminarà per l’aparició d’aquells que fins ara han estat instruïts, en la discreció, per la pròpia mà de Déu.

Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.