dijous, 1 de setembre del 2011

La manifestació del Mestre

Al llarg del procés espiritual viscut, un s’adona que el món en el qual es troba pertany a una finalitat superior i que la seva presència en aquesta dimensió té una finalitat divina.
Al llarg del trajecte de la nostra Ascensió, ens adonem que nosaltres no som d’aquest món, però la nostra presència és primordial perquè tot segueixi el seu curs.
Quan més ens endinsem en la consciència, més portes de l’enteniment del per què de tot, obrim.
Arriba un dia que t’adones que malgrat continues el teu camí, has deixat de ser deixeble per naturalesa per a convertir-te en Mestre del Cor. Quan així és, les rutines desapareixen de la teva vida i cada jorn és una benedicció, una oportunitat de servei a la Font Superior de tota Vida.
El Mestre sent la Unicitat amb cada ser viu i existent de l’univers. La consciència sobre aquest fet va més enllà del saber-ho. No ho sap, ho sent!.
El Mestre ha deixat de saber perquè ara tot ho SENT.
El Mestre es lleva agraït adonant-se del seu paper en aquest nou dia i en relació a tots els que l’envoltaran al llarg d’ell. Sap que la seva presència aportarà el gra de sorra perquè tots puguin ser ells. Mirarà als altres i sentirà els seus cors. Mirarà als ulls d ‘aquells que l’envolten i sabrà dels seus interiors.
El Mestre espiritual no organitza ni estructura la seva vida, la seva agenda, només viu el present. Aquest el portarà a la seva actuació davant la vida.
Quan es lleva pel matí, sap que aquell instant no és el primer de la jornada, sinó una continuació dels altres moments de lluna. Durant la nit no desconnecta. Els somnis li parlen, ajuda a entitats en astral, es comunica amb els sers de Llum de la Llar. Ell és conscient i se sent content que així sigui, perquè la nostra naturalesa espiritual no s’atura en cap moment.
Quan arriba el dia que t’adones de la teva mestria, perceps que la teva vida ja no és com la dels altres, i que la funció que estàs fent en aquest planeta no té res a veure amb l’atzar d’haver nascut en el sí d’una família concreta perquè sí. T’adones que tot té un motiu superior perquè la teva ànima pugui seguir el seu curs i tu portar a terme el que has vingut a fer.
Quan un Mestre es lleva, el dia continua i sap esperar en els moments de quietud, sabent què fer quan es troba en una cruïlla i ha de prendre una decisió. Quan es troba davant d’algú inestable o en mig d’una situació suposadament adversa, es manté serè, calmat, deixant que la tempesta passi. Té l’actitud adequada per a equilibrar el seu entorn.
Quan el Mestre apareix, tota la teva vida canvia. Els teus pensaments són de Llum, les teves paraules sanadores, consoladores i encoratjadores; i les teves mans i presència, la divinitat manifestada. El teu Amor sana. Tot això succeeix perquè no ets tu, el ser humà qui es fa conèixer, sinó la teva divinitat, Déu en tu, manifestant-se a través teu.
Et converteixes en la representació de la Divinitat Universal aquí en el planeta Terra (Gaia). No penses, no organitzes, no parloteges, només et deixes emportar per la veu del teu cor i la guia angelical i divina del teu veritable ser. Ets una representació de l’univers, de la intencionalitat divina en aquesta dimensió.
El Mestre percep el dolor de qui l’envolten, així com el camí per a sortir d’ell, sense tecnicismes, ni remeis intel•lectuals o psicològics, senzillament connectant amb la veritable naturalesa del nostre ser. Sap transmetre, sovint sense parlar, l’alliberament de les creences bloquejadores que engabien a l’ànima que pateix.
La presència d’un Mestre és silenciosa, però saps que hi és. No es vanagloria, ni es fa veure, però saps d’ell. Es confon entre la gent, i des de la forma és un més del carrer. Camina com tots i és discret en els seus actes. Sap estar en els moments adequats, tenint la paraula justa quan la necessites.
El Mestre no parla gaire perquè sap que la seva paraula està al servei del Creador del qual tots procedim. Sent l’amor dins d’ell i s’adona que aquest és l’únic camí a seguir, perquè hem nascut de l’amor, som amor i només l’amor pot crear, fer créixer i sanar.
El dia del Mestre no és igual al d’algú qualsevol. Sap del seu paper i, fins i tot, el que li espera. Sentint, el porta cap el motiu del seu despertar. Està de servei en tot moment. No té unes hores de feina i descans. El Mestre està en tot moment servint a Déu, a la seva intencionalitat Divina. Aquesta activitat el regenera i l’encoratja a seguir amb el que està fent. Sent que el que fa és el que ha de fer, i sovint les seves obres, són quan està sol, en silenci. Necessita el seu espai, el seu temps, perquè així ha de ser, per això, a vegades, des de la dualitat, pot semblar algú no integrat en el lloc on es troba. Les seves vibracions no coincideixen amb les del seu entorn. Normalment són enviats als indrets on necessiten d’ell, trobant-se amb energies de més baixa vibració perquè Ell pugui enlairar-les i despertar a tots aquells que habitin aquell lloc, aquella terra.
Mestre és aquell que es predisposa i expressa la seva Voluntat perquè així sigui, i després d’anys de formació acurada per part del món de la Llum, llavors arriba el moment que se’l convida a manifestar-se davant el seu món. Aviat al nostre planeta es manifestaran Mestres de mestres que, encara que ja comencen a ser coneguts, continuen en la discreció i en un segon terme per quan tot estigui al seu lloc i arribi el moment de manifestar-se al món. Seran la manifestació de l’energia crística manifestada plenament en el seu ADN, mostrant la seva divinitat amb tot el seu resplendor. Són sers d’una gran intensitat de Llum i pur Amor incondicional. Molts d’ells encara no semblen ser qui són, però així ha de ser perquè puguin seguir el seu curs per quan els arribi el moment com va ser amb el Mestre Jesús, predecessor dels nous temps crístics en els quals ens trobem.
La Terra està canviant, i de quina manera! Les consciències desperten acceleradament i en gran nombre. La terra s’està adaptant a les noves energies d’alta vibració, i el planeta s’està regenerant i fent una poda perquè la humanitat que l’habiti sàpiga viure en harmonia, tolerància, pau, respecte i amor. El Mestre això ho sap, i per això no s’espanta davant el que succeeix. No critica ni jutja a ningú, perquè la intencionalitat de tot això és divina. Ell està connectat amb la seva divinitat, i entén el procés, més enllà de tot raciocini humà. Sent la finalitat de tot plegat en el seu cor i s’alegra que així sigui i passi el que està passant.
El Mestre espiritual no és un ermità ni un metafísic pensant i fent “coses serioses”, exclusivament, sense gaudir del què la vida terrenal li ofereix. Sap valorar el que és important i com canviar el seu món, però no sentint-se superior als altres, sinó un igual com ells, perquè la seva humilitat és sincera degut que no necessita fer-se veure perquè sap qui és ell i d’on procedeix.
Quan us trobeu davant un Mestre, us adoneu que us trobeu davant d’algú especial. Si el sentiu des del cor, us adonareu d’ell. No sempre des dels ulls físics es poden identificar. Pot semblar algú normal i corrent com qualsevol altre, però la seva mirada i la seva presència el delataran si deixeu que el vostre cor us el senyali i l’identifiqueu com algú com vosaltres que, en el fons, també està seguint el seu camí.
No mitifiqueu a cap Mestre. No l’idolatreu. Ells no estan aquí perquè els idolatreu. La seva funció no és aquesta, sinó transmetre el missatge dels nous temps i el procés de la humanitat des de l’amor i l’acolliment. Estan aquí per ajudar-vos a reconèixer la vostra divinitat i la relació amb la Font Divina. Serà un de vosaltres però no actuarà com vosaltres, probablement, malgrat encara ingereixi aliments, descansi i li agradi riure i expressar el seu sentit de l’humor. Aquest no serà com el vostre, però us sentireu bé amb ell. Si obriu el vostre cor us adonareu que us trobareu davant d’algú especial, per la seva Llum i el seu Amor.
El món els espera i sap d’ells. No tardaran gaire en ser manifestats, cadascú en el continent que se li ha designat. Tots accepten la seva responsabilitat i el destí on han estat designats. Tots estan sent protegits, estimats, vetllats i guiats. Tots ells tenen pel que necessiten. Res els hi falta perquè la Llar els hi afavoreix que així sigui. Són sers molt estimats per la Llar perquè es manifesten com la Voluntat del Pare/Mare aquí a la Terra.
El Mestre sap qui és i el que ha vingut a fer. Sap d’on procedeix i el destí de la humanitat. Sap del Déu que és i de la relació amb l’Univers, amb tot i tots.
El Mestre, en el fons, no és ningú especial, només algú que recorda qui és i es va oferir per a portar a terme el que ha vingut a fer.
Estem en bones mans, no us amoïneu.
El món està canviant, i els canvis que encara s’han de produir ens portaran, encara, més a prop de la nostra divinitat.
Tot va bé, perquè en el fons, dins teu hi ha un mestre esperant ser activat i poder-se, així, manifestar-se al teu món.
Aviat la Terra s’il•luminarà per l’aparició d’aquells que fins ara han estat instruïts, en la discreció, per la pròpia mà de Déu.
Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Nova activitat

Hola a tots/es!

Ja acabant l'estiu em dirigeixo novament a tots vosaltres per a informar-vos d'una nova xerrada - presentació del Seminari "Connexió Divina", les jornades que canvien a tots aquells que hi asisteixen.

L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.
El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Presentació del Seminari a càrrec d’en Jordi Morella, creador del mateix, equilibrador, canal i Mestre Espiritual.
La asistencia es gratuïta.
La xerrada es farà en el centre Darsana de Granollers, situat al c/Bruniquer 1-3, baixos.
S'iniciarà a les 20h. del divendres 9 de setembre.

US ESPEREM!!!

Si voleu que les activitats que us vaig anunciant es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, em podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 25 d’agost del 2011

Tancant cercles amb les relacions viscudes

Quan algú estima, apropa els abismes.
Quan reconeixes a qui es troba a l’altre costat de l’abisme, tot el teu ser sintonitza amb el que va ser en altres temps.
Quan s’estima amb la puresa del cor, retalles les distàncies que hi ha entre vosaltres. Potser vau tardar un llarg espai del vostre temps, però al final, les vostres presències us van ser familiars i us vau apropar fins a sentir com el buit existent es converteix en terra sòlida on els nostres passos poden avançar fins trobar-nos un davant de l’altre.
Estant un davant de l’altre, pot passar que una de les parts no reconeixi a l’altre.
Les nostres relacions actuals tenen molt a veure amb el nostre passat, amb la capacitat de tancar els cercles no acabats.
A la meva vida he arribat, conscientment, a tenir dues relacions procedents d’altres temps amorosos quan els dos ens lliuràvem un a l’altre.
A les dues ocasions va ser en el període que érem indis nord-americans, sent jo el ser masculí. En relació a la primera, ens vam trobar en aquesta vida, i vàrem sintonitzar en el moment. Va haver una atracció entre nosaltres, a nivell físic i espiritual. en aquells temps vàrem ser parella y vàrem, també, tenir descendència. Estàvem connectats amb la terra y l’espiritualitat. En els nostres temps, quan ens vam conèixer, els dos també ens havíem endinsat en el món espiritual i volíem purificar i enlairar més les nostres ànimes. Tot va anar bé, d’amagat, perquè l’altre part tenia família en aquesta vida, fins que “l’encant” s’evaporà. Vàrem acabar com amics, continuant seguint cadascú el seu camí. Des del primer moment va haver familiaritat i uns anhels d’estar a prop de l’altre. Havia alguna cosa que ens va empènyer a estar junts. Eren els records en la nostra consciència cel•lular d’aquells temps.
En el segon cas, va haver un flash intuïtiu per la meva part vers l’altre persona que em va atraure, però després ens vam allunyar durant un període de temps. Va arribar un moment que vam coincidir novament, i aquest cop vaig sentir aquest amor especial vers ella. Si en el primer cas va haver una empatía conjunta, aquí només va ser per la meva part. Havia alguna cosa en ella que també li va fer decidir, amb els dies, el voler apropar-se i conèixer-me, però no era amb el mateix sentiment.
Amb aquesta segona persona, tampoc va ser la primera vegada que ens veiem en aquesta dimensió. Érem, també, com ja he dit anteriorment, indis nord-americans. En aquella vida, ella estava unida a un altre indi. En aquells temps ens trobàvem d’amagat, fora de l’aldea, de la tribu per a poder satisfer els nostres desitjos més íntims. Érem amants sense possibilitat de ser reconeguts davant de tots. Va ser una vida en secret el que portàvem. Bé, els temps que vivim ha fet que ens tornéssim a trobar, després de viatjar pel temps buscant-nos, i aquest cop, la vida ens ha donat alguna cosa diferent al que pensàvem.
Aquest cop, al trobar-nos, ella no m’ha reconegut, només jo a ella. Ha hagut un abisme entre nosaltres, i encara que li he donat i ofert el meu amor, ella l’ha rebutjat. Potser no era el moment. Potser ja no tornarem a estar junts perquè el que les nostres ànimes necessitaven en aquells temps era el saber estimar, acceptar des de la distància, la discreció, incondicionalment.
Ara ens hem tornat a trobar, però ella no ha acceptat el meu amor. Actualment la nostra relació és d’amistat, si així pot dir-se, degut que s’ha posat distància entre mig. Si era un cercle no tancat, ara no era el moment de fer-ho. Sí que he m’he adonat que a arrel del nostre encontre, el seu cor s’ha obert una mica més, i que estant al meu costat, ella ha arribat a reconèixer que se sentia bé, sentint l’amor en ella encara que no per a establir una relació afectiva de parella. Les coses han de seguir el seu curs i no quedar-nos atrapats en voler mantenir una situació on encara no es donen els pilars necessaris perquè fructifiquin. Sigui el motiu que sigui que en aquesta ocasió no arribéssim a connectar, la qüestió és que els dos vàrem sortir enfortits, cadascú seguint el seu camí.
Sent conscient, durant dues vegades m’he sentit atret per algú que ja ens coneixíem d’altres temps. Potser en aquesta segona ocasió, en el primer cas només va ser un contacte d’avís com volent dir que lo nostre ja ha acabat, i en el segon, em va aportà un gran aprenentatge per a la meva ànima i l’enfortiment del meu esperit i el meu ser per a poder portar a terme el que he vingut a fer en aquesta vida. He après molt, i sobre tot, d’aquest segon cas.
No sempre ens trobem en aquesta vida per a acabar coses d’un passat, encara que en ell no s’hagi finalitzat la nostra relació (la que sigui). A vegades, senzillament ens creuem en el camí per a fer-nos adonar dels sentiments més amorosos d’un mateix, així com per a sanar la nostra relació.
La nostra ment racional, a vegades, creu el fet de recordar aspectes de vides passades, que estem aquí per a finalitzar el que no s’ha finalitzat, quan el fet de tornar-nos a trobar és degut a donar-nos una empenta més per a avançar en el nostre camí o sanar la nostra relació, acceptant el que va ser en aquells temps inicials i volíem que fos d’una altre manera. Res més.
No sempre que ens tornem a trobar vol dir consumació o sanació; a vegades, és simplement una aportació a la humanitat per a enfortir el coratge de tots aquells que han despertat la seva consciència i segueixen el camí de l’espiritualitat. Som com un interruptor per a poder posar llum als que es troben en la foscor. Com els dos ja vam gaudir un de l’altre, aquest cop, els camins són diferents, però a la mateixa direcció, per això ens veiem, i d’alguna manera, ens sentim connectats.
A la meva vida m’he trobat amb persones, i em trobo, estant amb elles, que ja ens hem conegut en altres temps. Algunes estan aquí per a fer les paus, unes altres per a poder pujar nous esglaons vers l’Ascensió, d’altres per a sanar la nostra relació, i totes elles, sobre tot amb les que sóc conscient del què va passar en altres temps entre nosaltres, el nostre encontre actual serveix o ha servit per a sanar la nostra relació i aprendre a perdonar, com és en el cas dels meus pares.
Las empaties, rebuigs i coincidències es troben en el sac de l’aprenentatge en aquesta vida.
No sempre quan en un passat ha anat bé, ha de ser així ara també.
Estem tancant cercles per a enlairar la nostra energia i alliberar la somnolència de les consciències perquè les nostres ànimes puguin enlairar-se i sentir la plenitud en els nostres cors.
No hem de forçar situacions, només acceptar-les i aprendre d’elles.
El passat pot ser un trampolí per a la nostra vida, però no hem de permetre que sigui l’acomodament de alguna cosa que no pertany al present.
El que recordem de les nostres relacions han de servir per a poder estimar incondicionalment i apropar els abismes de les nostres diferències actuals.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 22 d’agost del 2011

Paraules de Kryon

Avui m'agradaria regalar-vos unes paraules d'una de les canalitzacions de Kryon:

"Ha arribat el temps d'eliminar els lligams, començar un nou dia i viure uns matins, plens de llum, màgia, miracles, sense preocupacions ni pors de la manera que sigui correcte per a tu.
És molt important controlar els pensaments i les emocions, mirar cap a la llum divina i escoltar el que diu l'ànima. Dirigeix-te vers la llum, la despreocupació, la satisfacció i el poder de Déu. No continuïs tenint límits.
Reconeix que ets GRANDIÓS i FORT, reconeix la teva Missió a la Terra. Desperta!"


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 18 d’agost del 2011

I el verb es va fer carn

Fa anys el Pare em va dir:
- Tu seràs la meva paraula.
Des de llavors, la meva paraula s’ha tornat més fluïda, més serena, més l’adequada segons cada moment. De la meva boca ha sortit la paraula justa i idònia a les situacions que calia intervenir. La meva mà ha anat escrivint, amb el temps, expressions i texts més amorosos, savis, tendres i dient allò just que calia dir de la manera més exacta, exposant-ho exactament tal com és o pot arribar a ser.
He arribat a canviar la meva manera d’escriure i el seu contingut. Veig la mestria en la meva paraula tan oral com escrita. No em reconec en relació a anys enrere. La meva manera de fer servir la paraula ja no és la mateixa, és com si algú que es trobés dins meu, posseïdor de la més absoluta saviesa i mestria s’expressés a través meu. Amb el temps, veig que aquest “algú” va a més i s’expressa millor.
Escriu d’una manera que a mi m’agrada. Profunditza en les emocions, en els aspectes essencials de la nostra existència, com a coneixedor de causa de tot el que diu. La meva mà es deixa emportar per la inspiració divina dins meu i com un llapis en mans de la divinitat, aquest va dibuixant la seva Voluntat.
Cada vegada personalitzo més les meves intervencions. Sento que així ha de ser. Transmeto més les meves experiències i sensacions al llarg del meu procés. El com fer-ho em surt de dins, com si “algú” em dictés. Confio plenament en aquesta veu interior, o exterior?, que emana del fons del meu cor i fa que escrigui el que escric, i cada vegada més, dir el que dic. Per moments sento que aquesta veu interior vol dir-me alguna cosa o vol transmetre’m alguna informació, bé per a mi, bé per als altres. Llavors em poso davant l’ordinador, o a voltes, agafo bolígraf i paper, i deixo que la meva mà escrigui allò que ha de comunicar, o la meva boca expressi el missatge a transmetre.
Sovint llegeixo el que escric i penso que no he estat jo qui l’ha creat. A través meu, algú superior en mi em fa omplir fulls o parlar d’aspectes concrets.
Sempre, quan acabo, m’adono que prové d’una font amorosa, divina, volent arribar a tots aquells que ens trobem en aquesta dimensió.
Allò que es llegeix o dic, resulta ser el que es necessita llegir o escoltar en aquells moments. Em veuen a mi, però no sóc jo qui arriba a ells. La meva humanitat s’ha apartat per a deixar lloc a la meva divinitat.
Tots tenim una part divina segons la nostra naturalesa, i els missatges de la meva presència, estan connectades a l’essència espiritual de cadascú.
El meu ser ha canviat, i està rebent en aquests moments, missatges més amorosos i exactes per a tots aquells que estiguin oberts de cor i disposats a donar nous passos en el camí del seu recordar i Ascensió.
Sento la divinitat en mi, i és des d’aquest estat que deixo que les paraules flueixin. Algun cop m’he preguntat: i de què haig d’escriure ara? O, què els haig de dir que ja no sàpiguen ?. Llavors apareix aquesta veu interior que em diu que m’hi posi, i escoltant el meu cor, escolto la saviesa de la meva divinitat, i surt la comunicació fluïda i el contingut exacte a transmetre. A vegades m’hi poso i no sé què “sortirà”, però una vegada començat, els meus dits no paren de teclejar o escriure, com si estigués escoltant una conversa i jo fos el secretari dels comunicadors i estigués prenent nota de tot. Al final veig que ha sortit un text perfecte, havent expressat exactament el punt del missatge d’aquella trobada entre la meva divinitat i jo, com a canal.
I el verb es va fer carn.
El que se’m va anunciar s’està complint al peu de la lletra, i cada vegada més, més i més. Estic content que així sigui. Estic content que Déu vulgui expressar-se a través meu.
En el moment que se’m va anunciar, vaig dir-li un absolut i rotund SÍ!!!. Em va fer molta il•lusió i vaig tenir una gran emoció al saber d’aquesta manifestació.
Actualment sóc Un amb la Font. Ajudo a les persones a trobar-se a sí mateixes, a sanar i que connectin amb la seva divinitat.
Actualment estic sent guiat, estimat, protegit i vetllat per tot l’Univers i més enllà de tota densitat.
He lliurat la meva vida, la meva ànima i tot el meu ser a les mans de Déu, a l’Amor pur i incondicional. Sóc Font al servei de la Divinitat Universal, donant de beure a tots els viatgers que passen a prop meu o venen a mi.
Noto com a vegades, qui m’escolten o llegeixen m’admiren i em valoren pel que dic i faig. No és aquest el missatge que transmeto. No és això el que vull que sigui. No s’ha de valorar el canal, sinó el missatge transmès. Només sóc un canal agraït de poder-ho ser. Estic al servei del Missatge Universal de l’Amor. Sense la Voluntat Divina en mi, jo no faria el que faig i tindria les capacitats que estic tenint per a fer el que faig.
Em sento agraït i satisfet de poder escriure i parlar en les xerrades, el Seminari i algun que altre taller que puc arribar a fer, perquè tots ells són obra de la Font Creadora de tota Vida. Jo Sóc Font d’Ella. Sense Ella, no seria qui sóc. És cert que tinc una part important de responsabilitat i capacitat de decisió, però per més que un vulgui ser una Font espiritual, sinó s’està preparat o no entra en el projecte del teu camí actual, no sempre així serà. Per això, el meu ser es posa a les mans de qui m’ha creat i deixo que Ell dibuixi la seva Voluntat segons creu que ha de ser. Jo ho accepto, flueixo i em deixo emportar segons el pactat abans de néixer.
Veig la meva manera de parlar i d’escriure actuals. Ja res tenen a veure amb aquell noi que es preparava les coses i es creia que sabia moltes coses sobre espiritualitat. M’he adonat que de res serveix pensar que en saps, perquè quan així és, deixes que l’ego espiritual, l’ego personal et dirigeixi i intervingui en les teves actuacions, veient als altres com algú inferior a tu. És subconscient, però una bona jugada de l’ego humà.
No t’has de creure que en saps, senzillament SENT l’Amor en tu i la veu del teu cor! Ell et parlarà d’una vida de servei a Déu. Ell et parlarà de l’amor incondicional i de la Unicitat entre totes les ànimes existents.
Quan ens alliberem de l’ego, de les pors i obrim el cor sense vanitat, llavors arribarem a sentir a la nostra divinitat individual, Una amb la Universal. Quan arribi aquest moment, llavors t’adonaràs que ets un llapis a les mans de Déu en tu, perquè dibuixi la seva Voluntat a través teu.
Sí, en el seu moment Ell em va dir que jo seria la seva paraula, i des de llavors, el meu interior s’ha anat alliberant de tot allò que no fos amor pur i incondicional, netejant tots els conductes interiors del meu ser perquè Ell es pogués manifestar a través meu, lliure i plenament.
M’agrada el que faig i em sento agraït per tot el que la vida em dóna i m’ofereix.
Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Gràcies Pare!



dilluns, 15 d’agost del 2011

El Camí de l'Ascensió

Una vegada es trobaven en un racó dels jardins d’un monestir, uns deixebles amb el seu mestre.
Aquest els va dir:
- El camí de l’Ascensió és com un jardiner que va traient les males herbes del seu jardí. Cadascú de vosaltres és aquest jardiner disposat a mostrar el millor d’ell.
A continuació, un dels seus deixebles li preguntà:
- Mestre, he entès el que ens has volgut dir, però no tinc clar quines poden ser les males herbes del meu jardí.
El mestre li va respondre:
- Heu d’extraure i alliberar de cadascú de vosaltres allò que no us permet mostrar la vostra veritable naturalesa.
Es va fer un silenci.
El vell savi observà als seus joves alumnes i continuà:
- Els vostres pensaments no sempre es mostren segons la vostra essència. Quan no és així, necessiten ser alliberats i tenir nous pensaments. Quan apareix la por, heu d’arrancar-la des de l’arrel perquè frenen el vostre procés. Necessiteu revisar el vostre jardí, les vostres creences, pensaments, emocions, actituds, gests i intencionalitat, perquè alguns d’ells no segueixen el flux de l’univers. Us esteu omplint de males herbes, i la vostra bellesa queda relegada a un segon terme, no podent-la mostrar per les distraccions d’aquestes males herbes, entorpint el vostre procés de purificació.
En aquell moment, un deixeble va exclamà:
- Ja ho he entès, Mestre! Hem de regar el jardí amb l’aigua de l’Amor.
- Això és – va respondre somrient i mirant al jove amb una expressió de compassió i bondat.
- I què hem de fer amb les males herbes? – li va preguntà un altre dels seus deixebles.
- Aquestes no us pertanyen. Són les vostres il•lusions davant el convenciment que sou un cuc, quan el que en veritat sou és una papallona: lliure, pura i plena de bellesa.
El mestre s’aixecà i se’n va anar.
Mentre s’allunyava va sentir al penúltim noi que va intervenir, dient-li en veu alta:
- Mestre! L’Amor ens farà volar, oi?
El savi s’aturà. Es va girà i va fer un somrís al noi, assentint amb el cap.
Es tornà a girar i continuà el seu camí.

dijous, 11 d’agost del 2011

Un món en la densitat

El món que hi ha en mi, no pertany a aquesta dimensió. El que sento no concorda amb l’establert del meu entorn. Visc en un món subtil, on l’expansió del ser és la màxima expressió del meu ser. Sóc tot. Sóc Un. Sóc el Cel i l’Univers en la vestimenta de la dualitat.
Hi ha un món esperant florir per a mostrar la bellesa de la nostra veritable naturalesa.
L’esperit que som va més enllà dels núvols i els estels.
En el silenci i la natura sento la meva essència entrar a la Llar de la qual provinc. El meu cos es troba en un entorn alliçonador per a enfortir el meu ser i alliberar la meva ànima.
Quan sento el meu cor, tot canvia. Les Llums apareixen i la saviesa truca a la porta per a mostrar-me la veritat del moment.
Sóc sensació manifestada, oblidant-me del meu cos, quan dono de la mà i abraço la meva veritable essència. Res és igual. La sensació obtinguda no pertany al meu entorn. Sento la llunyania de la biologia que protegeix el meu món.
Quan m’endinso a la natura se’m recorda del lloc d’on provinc i qui sóc. Harmonia atrau harmonia. Tot està en ordre i tot jo sento la perfecció de la creació en mi. La bellesa que sóc la veig reflectida quan em miro en l’espill de la natura i en els cors que m’envolten.
S’avança per la vida ressaltant la forma de la nostra existència, i això, sovint, despista al ser humà. Quan sentim la seva essència, llavors, només trobarem amor, sense tenir en compte les pors habitades en cadascú i els ressentiments d’un passat, manifestats en les actuacions del dia a dia de l’home que viu en la dualitat.
El despertar no representa una puresa immediata, sinó l’adonar-te que tu ja és puresa i l’anar netejant la teva llar interior per a deixar que la llum i l’amor que hi ha en tu vagin, cada vegada més, irradiant-se en les teves actuacions, en la teva presència.
El despertar és un estat de passar de la foscor de la ignorància a la albada, conforme apareix un nou dia amb molta més llum i claror, on l’amor, la pau, la tolerància i la comprensió són patents a cada instant. Saber del teu món interior t’obrirà les portes de la Veritat que creus estar vivint.
Les il•lusions desapareixen, i una claredat i sensació de certesa conforme allò que estàs sentint, no procedent de la teva ment, sinó del teu cor, és el camí a seguir, que fent-ho, et porta a la teva veritable Llar.
El món pintat amb els nostres colors, desapareixerà del nostre àlbum dels records y dogmes establerts.
Despertar a un món millor, ple de tendresa, compassió, unicitat, bellesa i harmonia és el camí que, no sempre sent conscients, ens dirigim cap a ell, pel sol fet de pregar o demanar per un món millor.
Els núvols s’aparten, les tempestes s’allunyen, i un nou dia fa presència en el nostre present. Un dia on la humanitat es relaciona amb el cor obert, un somrís de bon matí i la joia d’estar fent el que sent que ha de fer i sentint alhora, la presència de la nostra Llar amb nosaltres. Sentir l’Amor en el nostre cor, alliberarà la nostra ment del control i els aferraments.
Un món està apareixent, somrient per la fortalesa i la presència de les llums existents en cada continent, com a fonts en el camí, per a humitejar les terres àrides del nostre interior i permetre el brotar la nostra essència en cadascú del ser humà que truca a les portes del seu entorn per a trobar l’aliment de la seva veritable naturalesa.
Els nens ens parlen i els ocells volen per sobre de nosaltres indicant-nos el camí a seguir. La natura es predisposa a ser part important de nosaltres, al recordar-nos que nosaltres som molt més del que a vegades ens pensem que som.
El cel s’obra per a deixar passar les llums existents en ell. Molts ja les percebeu. Deixeu que les vostres vides siguin com les aigües d’un riu, deixant-se emportar pel flux provenint de més enllà del lloc on ens puguem arribar a trobar en aquests instants.
Una nova terra, amb un nou ser fa presència en aquesta Terra en mig de l’univers.
El flux de la vida ens empeny a trencar la crisàlide en la qual hem anat a parar a través de la nostra voluntat i deixar que la bellesa que hi ha en nosaltres pugui ser manifestada al món, a l’univers. La papallona demana pas per a volar i mostrar els seus colors al món. L’etapa de l’eruga queda molt enrere, per més que alguns encara s’identifiquin amb ella, però el procés del ser que viu en aquesta dimensió està destinat a evolucionar, a tancar-se en sí mateix, reconèixer el veritable ser que és i mostrar-se amb tot el seu resplendor.
Sou molt més encara.
Una vegada voleu i esteneu les vostres ales, llavors és quan us podreu dirigir cap el que heu vingut a fer i tenir una visió més general de la vostra essència, entenent el per què de tot el viscut i cap a on us dirigiu.
Quan arribeu a aquesta fase, encara us quedarà una nova fase: la de crear amor a voluntat. Totes les vostres obres, actituds, manifestacions y oportunitats es presentaran en abundància y seran realitzades, no per vosaltres sols, sinó pel veritable ser que sou. Una vegada així sigui, magnificareu el sentit de la creació, la qual, us va crear a vosaltres.
Els nens demanen pas, els cors el paper que els correspon, i el ser que sou, truca a la vostra porta per a deixar volar la vostra ànima i sentir com el cel, el paradís, es troba en el vostre interior. Quan així sigui, ja no dubtareu, ni preguntareu el per què de tot.
Quan la porta del vostre món interior sigui oberta, notareu un gran relaxament en vosaltres perquè no tindreu res a amagar, i tot allò que havia de gris, sortirà de dins vostre, notant com l’amor que sou asserena cada cèl•lula del vostre cos. Les vostres energies seran abraçades per l’Amor del ser Diví que sou.
La Divinitat en cadascú està trucant a la porta. Que no la sents? Deixa enrere el que pensaves fins ara. Allibera les teves creences i no tinguis por de quedar-te sense res, perquè t’adonaràs que tot ho tens. Sempre ho has tingut, i mai has estat sol/a. Llavors, la claror del dia il•luminarà el teu interior y despertaràs a un nou dia, a un nou món, on allò que et teu cor somniava de fa temps, es començarà a manifestar davant teu. SENTIRÀS, i a arrel del Sentir, t’obriràs a noves dimensions segons la teva naturalesa.
Energies d’alta vibració t’esperen que donis aquest pas, i una vegada ho facis, o continuïs endinsant-te, sentiràs quina és la teva veritable Llar i el teu potencial diví.
Ets un ser de Llum i Amor. No és qüestió de saber-ho, sinó de Sentir-ho. Aquesta és la gran diferència d’un ser il•luminat amb un que ha despertat o ho està fent.
Tal se val! endavant estimada papallona! Jo t’esperaré en el centre del teu cor, animant-te a volar junts cada vegada més alt.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 8 d’agost del 2011

Respecte a mi

Amb el temps, algú de vosaltres ha volgut saber més coses de mi, preguntant-me aspectes més personals sobre el meu procés. Particularment crec que no és important el que hom pugui haver arribat a estudiar, o fer a nivell de cursos, tallers, trobades,…, sinó el que és veritablement important és el com actua segons el que ha anat aprenent al llarg de la seva vida. Per a mi, això és l’important: el què diu, com viu i què fa, davant el dia a dia, segons ha viscut i ha après. Aquesta actitud és la que permetrà ser un exemple per a la resta dels sers que puguem arribar a envoltar-lo i apropar-nos a ell. No és el que s’ha estudiat, sinó el que s’ha après de la vida i com es porta a terme.
Tenint present els moments que vivim i sent conscient que la nostra ment encara demana, per a molts, unes fonts intel•lectuals, a continuació us ofereixo unes paraules, sobre la meva persona i d’on vinc:


La meva vida en aquests moments té una única direcció: mostrar el camí de l’auto coneixement, l’esperança i la sanació pel ser humà, el camí vers la divinitat. La meva vida gira a l’entorn d’indicar el camí de l’Amor per a aquell que decideixi canviar la seva vida i deixar enrere al vell ser vivint en la infelicitat i desconnexió amb la seva pròpia ànima.
En el seu moment vaig entrar a la universitat i em vaig diplomà com a mestre d’escola, però amb els anys em vaig adonar que havia de ser mestre, però no en una escola de nens.
A continuació, durant disset anys em vaig dedicar al món del ritme i l’expressió. Disset anys dedicats al ball i a la dansa, però tampoc havia de ser professor de ball ni d’expressió.
Finalment, i degut a situacions que la vida et brinda, vaig començar a interessar-me per l’auto estima, amb la intenció de treballar-me jo, degut al que havia viscut al llarg de la meva vida. Aquest període, d’anys, em va anar obrint les portes del meu interior i entrant en contacte amb experiències no viscudes ni sensacions sentides fins a aquell moment.
Els dies van anar passant i la meva vida anava encarant esdeveniments que em feien anar sanant el meu passat i aspectes que em limitaven com a ser humà.
El canvi de mil•lenni va ser, i està sent essencial per a “desbloquejar” aquelles parts de cadascú que necessiten alliberar-se i arribar a ser un mateix. Jo Sóc part de la humanitat i les influències de les noves energies també em van influenciar, permetent definir més el meu camí i la meva feina a realitzar.
Fa vint anys que sóc especialista en el camp del control mental, somnis, el pensament positiu i autoestima, amb tot el que representa cadascun d’aquests aspectes.
Fins llavors, és a dir, fins l’any 2000, el meu treball es basava en l’antiga energia, realitzant-lo a nivell xamànic, però amb el canvi de mil•lenni, he entrat en contacte amb les noves energies, sent una força superior al xamanisme amb resultats molt més evidents i exitosos, permetent que el ser humà pugui connectar amb el seu potencial espiritual. Aquest és il•limitat, poderós, i sobre tot, amorós, perquè la força que s’obté és a través de l’Amor, l’essència de la Nova Era, la Nova Energia. Aquesta és l’Energia Crística, que permet que el ser pugui mostrar-se tal com és, gaudint de la vida, vivint en la felicitat, harmonia i Amor amb ell i el seu entorn.
Des del canvi de mil•lenni estic dedicat a ensenyar aquesta energia Crística que habita en cadascú de nosaltres, superior a qualsevol altra naturalesa que pensàvem que havia en nosaltres. Amb ella poden canviar la nostra vida i transmutar la infelicitat en felicitat, la misèria en prosperitat, la infravaloració i inseguretat en reafirmació, seguretat i coratge, i les suposades adversitats de la vida, en regals per a l’evolució de la nostra ànima.
Sí, em dedico de ple a ensenyar a la gent com connectar amb la seva espiritualitat per a aconseguir el benestar que tant s’anhela en els temps que vivim. A la tardor del 2007 vaig crear una Escola d’Espiritualitat per a tal fi. Per fi vaig arribar a saber quin tipus de mestria havia de transmetre! Actualment estic impartint el Seminari de “CONNEXIÓ DIVINA”, creat per mi mateix , com a fruit de concentrar en unes jornades tota l’essència espiritual del ser com a divinitat que és, obrint les portes del cor del ser humà i connectar i sentir el Déu que cadascú és per a poder sanar, crear, connectar amb els sers de Llum i la Llar, materialitzar i adonar-se del potencial espiritual que hi ha dins de cadascú i saber aplicar cada una de les eines que ja es troben dins nostre des del nostre naixement. El camí de la Divinitat és la finalitat d’aquest Seminari, per a alliberar-nos de la dualitat en la qual ens trobem i poder mostrar d’una manera plena al Sanador y al Mestre que tots portem dins. És per això que estic aquí, arribant a saber el per què de la meva existència. Jo vaig trobar el meu camí després d’un procés de treball interior que em va portar anys realitzar-lo.
He passat per la universitat i diferents escoles de parapsicologia o similars. He estudiat control mental,hipnosi, auto estima, parapsicologia pràctica, màquines de la felicitat, Reiki (mestria inclosa), massatge Tibetà,… Tinc diferents títols, diplomes i certificats, però el que realment compte és el treball que un pugui arribar a fer amb sí mateix. Aquest procés d’auto treball és el que permetrà adquirir la saviesa per a arribar a conèixer-se a un mateix i als altres, i així poder ajudar de la millor manera als qui t’envolten.
Crec en l’Amor, sent la meva única creença i pilar a la meva vida. Em dedico a ell, acompanyat pel món espiritual de la Llum. Em trobo molt bé amb els nens, perquè són els transmissors d’aquest amor diví. Són purs i innocents. Són els grans mestres del cor per a la humanitat.
Actualment em dedico a impartir el Seminari, així com tallers sobre la Mort, xerrades i a les sessions individuals (teràpies i sanació). Gaudeixo amb el que faig, i per a mi no és un treball, sinó una sort de poder fer el que estic fent, servint sempre al Pare, a la Voluntat Divina.
Des de 2003 em dedico en ple a l’espiritualitat, a transmetre-la i ajudar a aquells que s’han allunyat de la seva veritable naturalesa, de la seva ànima, perquè tornin a retrobar-se amb el veritable ser que són.
Sóc feliç, i puc dir, amb agraïment, que això no ho hagués pogut aconseguir sense els meus “acompanyants de la Llum”, els quals sempre m’han recolzat, donant-me el consell i la guia necessàries per a saber què fer a cada moment de la meva vida. A ells, gràcies.
Durant quatre anys he estat col•laborant amb el món de la ràdio, i durant dos anys, fent un programa propi sobre Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. El programa es deia “La Veu del Cor”.
Actualment tinc un parell de blogs, un en català, http://emael.blogspot.com, on publico setmanalment articles relacionats amb l’espiritualitat i l’existència. En ell també trobareu altres aspectes relacionats amb la meva activitat. Aquest blog té traductor al castellà, francès i anglès. Tinc un segon blog en castellà: http://jordimorella.blogspot.com, també amb traductor. També col•laboro amb les meves publicacions en dues webs d’àmbit internacional.
Si algú volgués posar-se en contacte amb mi, pot trucar-me al 606098752 (Jordi). També podeu enviar-me un mail a: emaeljordimorella@hotmail.com
Sóc un ser humà en procés d’evolució deixant que l’Amor guiï els meus passos i el món de la Llum m’acompanyi en el meu camí.
Sóc Mestre d’Espiritualitat i de l’Energia Crística.
Tot a la meva vida té un sentit i el meu ha permès arribar a vosaltres.
Gràcies per tot.
Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


Només des de l’Amor podràs arribar a ser tu. Coneix-te i t’adonaràs de la bellesa que hi ha en tu i el meravellós ser que ets.

dijous, 4 d’agost del 2011

El cargol

El nostre univers interior es va estenent a distàncies inimaginables quan vàrem començar el nostre procés conscient. A mesura que anem creixent i despertant cap el veritable ser que som, van apareixent una sèrie d’estats i actituds, alhora acceptades i desitjades segons se’ns va mostrant. Són unes sensacions que saps que has de fer i seguir. El teu cor et parla alt i clar. Un d’aquests estats és el de voler estar amb tu, amb una necessitat de trobar-te amb la solitud, sense parlar, sense gent que t’envolti, on puguis sentir tot el que sents, i posar una mica d’ordre en tot el que t’està passant i estàs vivint. Són moments on necessites un temps per a tu, per a sentir el que el teu interior et fa florir, així com una aparició de coses del teu passat més recent, reflexionar sobre ell, sobre el que estàs fent en aquests moments i posar llum per a arxivar-ho com a cosa del què va ser, però que ara ja no hi ha raó de ser. Vols posar en ordre la teva vida i els moments del teu present actual. És quan sents la necessitat de tranquil•litat, calma i que ningú pugui arribar a molestar-te, que no és així, però sí la necessitat d’estar sol/a. Quan la teva vida arriba a punts com aquests, ha arribat l’hora de entrar dins la closca del cargol. Tots necessitem, algun cop, fer de cargol. Ens ajuda a posar en ordre tot el que estem fent, o els passos a fer i com fer-los. Ha arribat l’hora de sentir el cargol en nosaltres. Serem l’humà cargol un període de temps, segons cadascú.

Ens trobem en temps on el món, les noves energies ens conviden a interioritzar i aposentar els nous pilars del què ha de ser la nostra vida. Ella va canviant, i no hi ha res que puguem fer per a frenar-la. El ser humà s’està transformant en un ser que obra les portes del seu interior, donant permís per a mostrar la seva divinitat. Les emocions canvien, els pensaments i l’actitud també. Tot ell es va encaminant cap a un nou ser de llum i amor manifestades. Un ser radiant on el cor i l’amor demanen pas per a portar a terme el que han vingut a fer, la seva aportació de la Voluntat Divina.

Ens sentim cada vegada millor. Estem despertant les nostres capacitats espirituals. Sentim la Llar en nosaltres. Tot està canviant i això fa que ens arrecerem al nostre interior, com els cargols, quan ens toquen, en aquest cas, amb les energies d’alta vibració que fan canviar el planeta i la humanitat. Ens hem d’adaptar a elles i deixar, que Déu en nosaltres es manifesti.

Tot va bé. Tot està anant bé. Ho sentim fermament en la nostra consciència desperta, malgrat tot, sentim també la necessitat, a vegades, d’estar amb nosaltres i sentir el nostre interior, la nostra essència i els nostres germans de la Llum al nostre costat, com ens abracen i es comuniquen amb nosaltres. Necessitem de la Família espiritual, i més, en moments com aquests, on tot s’està re col•locant al seu lloc a la nostra vida i la de tots, perquè totes s’enllacin i s’ajudin uns als altres.

Un està obert, té ganes d’arribar a la gent, d’obrir-se, tot i així, sent com hi ha alguna cosa que el fa arrecerar-se en ell, en la calma i la companyonia del silenci i la solitud. Són moments de recàrrega energètica i regeneració. Són moments de deixar fer i sentir, sí, sentir l’amor, la pau i la serenitat dins nostre. Llavors, és quan intervé la importància d’anar dins la closca, de ser cargol, per a manifestar-nos novament, regenerats, més oberts i més íntegres.

És una mena de tancament no volgut, perquè per un cantó vols obrir-te i fer coses, i per un altre, tens la necessitat d’estar en pau, i fins i tot, a vegades, marxar d’on ets per a començar de nou. Tot és fruit dels canvis actuals. És una manera de dir-nos que ha arribat l’hora del canvi i necessites reflexionar sobre el teu present i adonar-te que els passos que estàs fent són els adequats per a arribar a la teva integritat, i alliberar tot allò del teu passat que ara ja no et serveix. Canvis. Canvis. Canvis cap a la nostra Divinitat.

El ser humà va evolucionant, i quan més ens deixem anar i siguem conscients del què sentim i ens diuen els senyals de la vida i el nostre cor, més acceptarem els moments com oportunitats per a la nostra Ascensió.

La nostra essència espiritual està trucant amb força a la nostra porta. Ha arribat l’hora de donar-li el paper que li correspon. Durant anys, segles, vides, probablement ha estat amagada en algun racó profund del nostre interior, degut a ser incompresa i no acceptada en aquells temps. Ara estem preparats per a obrir-li la porta i deixar-la manifestar a la nostra vida. Ha arribat l’hora de mostrar al ser espiritual que som i desenvolupar els dons i capacitats que cadascú té segons la seva naturalesa.

Tot el que ens està passant i en el planeta és fruit de fer-se pas l’espiritualitat entre la dualitat. Aquesta va minvant per moments. Està allunyant-se de la nostra dimensió degut que la divinitat del ser humà està començant a manifestar-se d’una manera accelerada. L’Amor i la Llum es manifesten en el nostre ser, en el nostre món.

Per tant, no és d’estranyar que a vegades tinguem sensacions d’estar sols. Necessitem connectar amb el veritable ser que som i poder recordar quin és el camí a seguir. No estem enfadats amb ningú, ni volem deixar als amics o familiars, però sí necessitem un espai on aclarir, en els nostres moments actuals, on es col•loca cadascú i nosaltres en relació a tots ells.

Noves portes es presenten davant nostre. Durant molts anys les hem estat esperant o somniant on eren, i de sobte, es presenten davant nostre i l’alegria és immensa. Sentim diferent. Pensem i actuem diferent, doncs, per què no obrir noves portes a la nostra vida si ja estem preparats i disposats a fer-ho?

En el nostre dia a dia, estem oberts a tots, tenim ganes de servir a la Creació, a la Voluntat Divina, malgrat tot, sentim la necessitat d’arrecerar-nos a la nostra closca i, per moments, convertir-nos amb el ser cargol per a rebre més informació sobre el nostre caminar i direcció a seguir a partir d’ara. És com si ens truquessin per telèfon i haguéssim d’anar al despatx per a parlar amb tranquil•litat. Tanquem la porta i ho fem. Doncs així és en moments com aquests. Necessitem fer nous acords amb nosaltres mateixos. Necessitem que “ningú ens interrompi” perquè necessitem prendre decisions importants per a la nostra vida a partir d’ara. Per això necessitem la closca, per a sentir qui som nosaltres i continuar el nostre camí d’integritat i connectar amb el Déu que cadascú és. Estem oberts a la gent, però necessitem, degut que vivim en una dualitat, reafirmar la nostra espiritualitat i així, poder ajudar millor encara, a tots aquells que ens envolten, començant per a nosaltres mateixos.

Quan estem de servei de la Font Creadora de tota Vida permanentment, necessitem alimentar-nos d’aquests espais íntims, únics, on la Família es reuneix. La Llar es reuneix i compartim l’Amor existent en ell. Amb ell, ens adonem què fer a partir d’ara i recuperem el coratge, la fortalesa i la visió clara per a continuar amb el què hem vingut a fer.

No estem enfadats amb ningú, només són moments de recés per a saber que estem ben arrelats a la nostra espiritualitat.

En el fons, és el que som, sers espirituals amb una funció divina en aquesta dimensió de densitat.

En moments del Gran Canvi, necessitem el nostre espai per a créixer rectes i poder donar fruits abundosos cada vegada que arribi el nostre moment.

Tot va bé i el nostre amor és immens. Fins i tot en els instants d’arrecerament irradiem la nostra estima i compassió amb una força inusual vers tot l’univers.

Escoltem el nostre cor, que ell ens dirà.

dilluns, 1 d’agost del 2011

La Llum de les Paraules (48)

  
"Tampoc pot percebre la veritat una ment plena de coneixements; només pot fer-ho una ment que posseeix complerta capacitat d’aprendre (Khrisnamurti)"


Durant tot aquest mes d'agost podreu continuar trobant-me per a aquells que vulgueu demanar hora per a una sessió individual, al centre La Font de Cardedeu. Caldrà que demaneu hora amb anticipació trucant al mateix centre (938455556), o bé al 606098752 (Jordi), Us recordo que el centre La Font tanca els dilluns pel matí.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.

dijous, 28 de juliol del 2011

Quan? Quan arribarà el moment adequat?

Quan llegim les immenses pàgines sobre els nous temps: canalitzacions, experiències, saviesa, ens adonem que ens anuncien nous temps molt afins al que el nostre cor desitja.
Sembla ser que ens dirigim vers un món millor. Aquestes paraules ens parlen d’una nova Jerusalem, un planeta Terra renovat, regenerat per a tots aquells que l’habitin puguin viure en harmonia i res els hi falti. Se’ns parla de tenir esperances i que comencem a manifestar i aplicar d’una vegada el que realment significa CONFIANÇA. Un nou ser humà amb una consciència desperta, recordant qui és i fent ús de la seva divinitat en aquesta dimensió. És cert que anhelem aquests moments on podem viure en pau i amor,… però quan? Fa poc vaig llegir un dels comentaris d’una de les meves col•laboracions per internet: quan? Quan serà tot això? Fins quan hauré d’esperar?
Bé, no hi ha tal espera. És ara que ja s’estan produint aquests grans i esperats canvis per a la humanitat i el planeta Terra. Ja fa, sobre tot, un parell d’anys que l’interruptor que ens empeny (d’una manera quasi accelerada) a la realització d’aquests canvis. L’anunciat no ho espereu veure en el vostre entorn (que també), en la vostra dimensió de la forma, perquè si espereu veure-ho amb els ulls físics, sempre estareu esperant. Aquests canvis anunciats procedeixen del vostre interior. No espereu veure-ho per a adaptar-vos a ell. Procedeix de les vostres entranyes, del més profund del vostre interior, del vostre ADN.
Aquesta transmutació vers la vostra divinitat ja s’està produint, i és cadascú de nosaltres qui aporta l’aliment perquè el procés col•lectiu creixi cada vegada més i vagin despertant les consciències. Fa pocs anys que s’ha obert l’interruptor del Gran Despertar, del procés de l’Ascensió d’una manera conscient. No és perquè sí el fet que potser t’estiguis preguntant quan arribarà aquests moments anunciats. No és perquè sí el fet d’aparèixer tants articles parlant dels nous temps ara. No és perquè sí.
El Gran Canvi l’anireu percebent, però amb el cor, SENTINT, no veient perquè no sempre això succeeix. El canvi ets tu amb el teu despertar, al recordar el veritable ser que ets. Quan notes que sents, penses i actues diferent, serà l’indicador del moment d’alegrar-nos perquè tu hauràs estat part de l’empenta amorosa perquè tots puguin sanar i realitzar-se.
Esperem i esperem, però en el fons, l’espera és un símptoma de debilitat del teu poder, perquè intervé el factor de la impaciència, senyal de les limitacions humanes. Tu ets molt més que un ser humà! La teva essència és espiritual, i és des de la teva espiritualitat manifestada que pots alterar el teu present. Ara jo sóc qui et diu: Sigues pacient i confia! Deixa que ls noves energies amb les quals estàs vibrant s’integrin en la teva biologia i netegin les teves cèl•lules de les velles energies amb les quals has vibrat fins ara. Deixa que el teu passat sani i s’alliberi de tu pots insistir preguntant: fins quan? Quan arribarà aquest moment d’estar bé? No serà en el 2012 com algú diu. La resposta depèn de tu: SENT‼ Sent els teus canvis interns, la teva consciència desperta i la Unicitat amb tot el que això comporta, amb la teva Llar.
Ara ja és el moment del Canvi! Ja ens trobem en ell!
No és alguna cosa que ens vindrà d’un dia per l’altre i tots serem feliços. Sí, serem feliços, però no perquè arribi aquest dia, sinó perquè jo, ara i aquí, decideixo ser feliç. Al ser-ho, ajudaré amb la meva energia i la meva nova actitud davant la vida, que els altres també ho siguin; i com una gota que cau en aigües tranquil•les, l’efecte de l’ona expansiva arribarà més enllà d’on ens trobem.
Els temps que estem vivint estan afavorint que el ser humà desperti i s’adoni que ha arribat l’hora de deixar de ser com ho venia fent fins ara. Degut a aquest augment de consciència, cada vegada hi ha més persones que pugen nous esglaons del procés de l’Ascensió, per tant, cada vegada més, hi ha més escrits de Llum per internet, o llibres que mostren “la Veritat” de la nostra existència. Cada vegada hi ha més paraules d’alè, esperança i ànims perquè puguem sortir del pou de la ignorància i poder veure la llum de les nostres existències i el seu fi diví.

No s’ha d’esperar perquè aquests temps són ARA.
No s’ha de voler veure resultats en la forma, perquè el veritable canvi se sentirà a l’interior de cadascú.
No serà! Ja és!, i quant més siguis tu, més “veuràs i sentiràs” la gran transformació del teu ser cap el teu ple benestar i realització, on el teu cor serà la guia dels teus passos.

Sent la transformació! Sent l’Amor en tu i no esperis rebre’l o sentir-lo des del teu entorn! Ha arribat l’hora que el Déu que ets es manifesti. Quan així sigui, més resultats veuràs en el teu entorn. Ell depèn de tu.
Tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Només és necessari que recordis que així és, i quan més ho facis, menys preguntaràs: quan?, perquè t’adonaràs que el moment és ARA, i que tu ets la clau mestre perquè tot succeeixi.
Podríem canviar el món d’un segon a un altre. No tots vibren a l’uníson, per això hem de ser pacients i mostrar-nos segons la nostra veritable essència. Quant més així ho manifestem, més anirem canviant aquest món segons la voluntat de tots els cors: l’AMOR.
Cada vegada que siguem conscients que ens preguntem: “quan serà el moment?, hauríem de preguntar-nos: què no estic fent per a mi des de l’amor?”
Sent la teva essència! Sent l’Amor en tu! Sent la Llar com t’acompanya a cada instant de la teva vida! Quan així sigui, deixaràs de preguntar perquè SENTIRÀS la majestuositat de la teva presència en el teu interior.
Llavors no hi haurà dubtes conforme el moment és Ara.

El meu Amor està amb vosaltres.

No esteu sols. Tot va bé.

dilluns, 25 de juliol del 2011

La Llum de les Paraules (47)

"Una ment al servei del cor obra les portes de la Divinitat en cadascú."

Si voleu que el Seminari de Connexió Divina es realitzi a la vostra població, centre o associació, o esteu interessats en més informació al respecte, envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 21 de juliol del 2011

En moments de desconcert i estar perduts

Quan ens deixem emportar per les circumstàncies que vivim, obrim la porta de la nostra condició humana i el malestar.
Quan ressaltem els sentiments més humans, mostrem les nostres limitacions i estem dient al món: “ho veieu?, jo no puc.”
Quan és així, hem de dirigir-nos al nostre cor i trobar l’essència del veritable ser que som. Sentir la pau, la calma, l’assossegament i l’amor existent en cadascú ens permetrà transmutar la densitat creada per a alliberar-nos i tornar a connectar, novament amb la nostra veritable naturalesa.
Aquest acte de fortalesa i coratge per a centrar-nos i tornar a sentir la nostra veritable essència és propi de la força interior que cadascú té dins de si mateix com a ser espiritual que és. No som la nostra identificació amb el que hem viscut ni amb el que ens passa. Som molt més que l’experiència del moment.
Allò amb el que ens identifiquem o centrem la nostra atenció, ho potenciem, llavors, et dones compte del per què tantes vegades ens queixem? Ho entén ara? La nostra ment ha d’estar al servei del nostre cor, no nosaltres al seu servei.
Quan no permetem que els nostres pensaments intervinguin al voler-nos fer recordar el nostre passat, estem bloquejant el dolor i donant pas al veritable ser que som, el ser amorós i que sent la seva naturalesa, i tota la seva vida, centrada a través de la guia del seu cor.
Quan la nostra quotidianitat ens fa sentir malament pel motiu que sigui, hem de tornar al cor per a sentir l’harmonia, l’ordre, la pau i l’amor de qui som. Centrats en el nostre cor res hem de témer, perquè ell ens parlarà i ens farà veure la veritable realitat de la nostra situació. El “problema o dramatisme” de la situació desapareixerà i llavors, tornarem a sentir el benestar que realment som, podent veure la llum a les nostres vides.
Per més que ens trobem en moments claus on ens sentim perduts o desconcertats, és llavors quan hem de retornar als nostres orígens per a restablir el flux continuo del nostre equilibri. Potser ho veiem tot molt negre, però la porta de la llum ens espera i es troba dirigint-nos vers el nostre cor. Seguint els passos de l’auto estima, obrirem les portes de la calma, la pau interior i poder sentir la immensa plenitud de benestar en el nostre interior. Potser no sapiguem com estimar-nos, però sí com relaxar-nos, bé!, això està molt bé. Serà la gran obertura de la nostra recuperació. És el primer pas, davant una suposada adversitat: la calma. Des d’ella podrem adonar-nos del veritable significat de la situació viscuda a la nostra vida: l’aprenentatge, l’auto conèixer-nos una mica més. Quan no fem res per a remeiar el nostre estat inestable, i culpabilitzem a algun aspecte del nostre entorn, és que realment estem identificats amb el nostre passat. Estem atrapats. Necessitem un procés de desintoxicació i alliberament. Què tal si deixem de veure la TV? Què tal si deixem de llegir les notícies dels diaris o revistes? I si haguéssim de trencar la rutina que portem per a desfer-nos de l’acomodament? Has pensat en canviar d’alimentació, que potser, no és la més adequada ni pel teu cos ni pel teu esperit? Sí, hem de fer canvis, tant a nivell d’actitud davant la vida, com d’hàbits a diferents nivells. AUTOESTIMA. Això hem d’aplicar a la nostra vida: l’Amor negat durant anys, i probablement procedent de la nostra infantesa. Què tal se’t donen les abraçades? Ja abraces als teus fills, parella o amics? Ja deixes d’importar-te pel que puguin dir de tu? Has intentat alguna vegada deixar de voler tenir la raó?…i sobre tot, ja has pensat en deixar de voler controlar la teva vida i la dels altres? Què tal si comences a relaxar-te i a veure lo positiu i amorós que la vida et dóna?
Quantes coses a tenir present, eh? Bé, tot és començar.
Potser sempre has desitjat viure en pau, estar bé amb tots, però malgrat les teves bones intencions, de tant en tant la teva tranquil•litat es veu pertorbada per algun esdeveniment, i a sovint sense gaire importància, banal.
La pau no consisteix que els altres et deixin tranquil.
La calma no consisteix en no fer res.
La veritable pau i calma s’aconsegueixen a través que tu et deixis tranquil amb les teves insistències mentals i el parloteig constant de la teva ment sobre el què fer o no fer, sobre el recordar o tenir present el pendent. Deixa’t tranquil a tu mateix asserenant la teva ment. Posa assossegament en ella. No permetis que la teva ment regeixi la teva vid. Per cert, la calma no s’aconsegueix no fent res, sinó no permetent que la teva ment et recordi el teu passat. Aprèn a sentir el teu cor i llavors reconeixeràs a la veritable calma que, a vegades, per a algú, porta anys darrera d’ella.
La vida no és com ens l’han transmès. Aquesta transmissió només és la passarel•la perquè tu puguis connectar amb el teu veritable jo al reconèixer la veritat del que t’envolta i l’aprenentatge vers la teva integritat.
El veritable ser que hi ha en tu espera poder manifestar-se. Fa temps que està trucant a la teva porta, però estàs massa distret amb les suposades adversitats que t’envolten. Al centrar-te en elles, els teus oïdes es tanquen per a escoltar la veritat de qui ets.
No t’identifiquis amb el que t’envolta, i menys si aparentment no te és viure-ho. Aprèn d’allò i pensa que tu ets qui ho ha atret cap a tu, perquè tu ets el veritable responsable de la teva vida. Tu ets el creador del viscut i el que està per a viure. Tot depèn d’un moment, i aquest es el present, l’Ara. La teva vida depèn de l’Ara. Què decideixes viure? Quina qualitat de vida et vols donar?
La vida és fàcil, i depèn de tu. Està basada en les decisions que prens: el teu passat o el present?, la culpa o la responsabilitat?, vols anar de víctima o responsable?. Tu tens el poder de triar la vida que vols portar. Tens el lliure albir que se’ns va concedir a l’encarnar-nos.
Pel que veig, fins ara la cosa no t’ha anat com tu volies, què tal si agafes les regnes de la teva vida i et dirigeixes allà on vols arribar?
Ves al teu cor i sent la pau, l’harmonia i l’amor del teu veritable ser. Una vegada et familiaritzis amb el teu cor, aprèn a escoltar-lo i a seguir els seus consell i directrius. Tot anirà bé. Tot va bé. No temis pel desconegut o per canviar d’estil o ritme de vida. Tot va bé. Deixa que el teu cor et guiï i confia que t’estarà dirigint vers el teu major bé i el de tots.
Ets un ser perfecte, complert, sencer. Allò que necessites ja es troba en el teu interior. Ves a ell i adona-te’n de totes les eines que es troben en tu per a sentir-te realitzat/da i poder manifestar la teva divinitat.
Tu pots! Ets un ser meravellós, ple d’amor per a donar, començant per tu mateix/a.
Endavant! Tot és començar.
Benvingut/da al primer dia de la resta de la teva vida!


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 18 de juliol del 2011

La Llum de les Paraules (46)

Una mentida no esdevé veritat perquè tothom la cregui. Pensar com tothom és més còmode, però no més encertat. (Richard Mason – escriptor)



Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 14 de juliol del 2011

Hola Germans! (Conversa amb els sers de Llum)

- Hola germans!
- Hola! – em responen.
- Sentir a la Família és la sensació més planera que he arribat a conèixer. Estar a la Llar, amb vosaltres, on es pot sentir l’amor de la Divinitat Universal, és la màxima plenitud viscuda, per fer servir alguna paraula de la dimensió on em trobo. És un compendi de sensacions en un instant on t’adones que aquest estat et pertany i pots aconseguir-ho sempre que la teva condició humana necessiti de moments de l’aliment pel teu veritable ser. És una sensació tan planera, tan amorosa i serena alhora...! Sentir la Llar de la qual tots procedim et regenera el teu esperit i t’omple de fortalesa per a adonar-te de qui ets i que mai estàs sol.
- ...
- Sóc part de la Llar i estar amb vosaltres, estimats germans de la Llum, magnifiqueu la meva presència i m’allibera de tota condició humana que pugui arribar a tenir. Em fa partícip conforme estic realitzant un servei del cel aquí a la terra, i que vosaltres esteu amb mi i amb tots aquells que d’una manera conscient venen a estar amb vosaltres per a sentir com és el veritable Amor i tot el que ell representa. És un estat interior, i exterior?, conforme ets part del Tot i en tot moment així ha estat, des del moment que vas néixer. Sents la teva essència tal qual és, sense interferències, només tu i la Família. Estar amb vosaltres reconforta el meu esperit i el meu cos s’alegra de saber que és alguna cosa més que biologia o matèria, simplement. (Pausa) Transformat en el ser multidimensional que sóc us puc sentir i veure. Aquí on sóc ara és tot acceptació, serenitat, comprensió i Amor. Tot és Amor el que hi ha a la Llar. Jo pertanyo a ella i cadascú de vosaltres també. Nosaltres som Amor, i quan amb Ells estic, sóc Un amb el més gran sentiment, que des de el raciocini s’ha pogut catalogar: Amor, amor pur i incondicional, on cada cèl•lula del meu cos s’allibera de qualsevol densitat i s’alegra d’haver tornat a casa. Aquestes estades donen benestar i coratge per a continuar el camí que he vingut a fer. Et recorden qui ets. Aquest és Un amb la Llar. (Pausa llarga)
- (Els sers de llum només fan presència, irradiant el seu immens amor cap el meu ser i fent-me saber que sempre han estat, estan i estaran amb mi. Cada vegada es presenten més i la puresa existent en aquest lloc és immensa, desprenent una gran lluminositat. A continuació transmeten:) La Terra transcendirà a una vibració superior, on els seus habitants seran un amb nosaltres. Col•laborarem conjuntament i comptaran amb nosaltres en el seu procés. Nosaltres estarem amb cadascun dels seus habitants i la majoria seran conscients de les nostres presències. Els tecnicismes desapareixeran, i l’únic llenguatge que prevaldrà serà el del cor. Els que esteu en aquest servei actualment sereu les fonts de les quals beuran tots aquells que sentin la crida del seu cor. Actualment hi ha pilars espirituals en cada continent del vostre món. Aquests són i seran els fars de la humanitat. Els coneixereu pel seu llenguatge planer i entenedor per a tots. Ells actualment saben de la veritable essència del vostre procés d’evolució. Parlen segons se’ls ha transmès i instruït des de la Llar. Tenen un llenguatge sense tecnicismes. Tot ell és vivencial, i això ho entendrà tota la humanitat. Actualment estan trencant els esquemes i estructures de tot allò que fins ara l’home ha anat classificant per a tenir-ho tot controlat. Els murs seran abatuts, les distàncies escurçades, i hi haurà un únic llenguatge: el del cor. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo! Aneu a ell i confieu plenament amb el que sentiu, perquè us portarà cap a la vostra Ascensió, cap el veritable ser que sou. La vostra divinitat, està trucant a la porta per a ser manifestada amb tota la seva majestuositat.
- ....
- Molts ja són conscients de qui sou, i molts més sabeu que sou molt més que una biologia, malgrat encara no sigueu conscients d’aquest fet. Sou Un amb nosaltres. Existim i sempre hem estat al vostre costat. Ara comenceu a sentir-nos i alguns a veure’ns, però això només és part del vostre procés. No ho és tot. Sentir, no les nostres presències, sinó la nostra essència en vosaltres és el que us permetrà obrir altres portes en el vostre procés i del què heu vingut a fer. Aquell que escriu aquestes paraules sap d’elles, però no li pregunteu si en sap o no, perquè el que us respondrà serà que ell SENT. Sap que és un més de nosaltres aquí a la Terra, i que qualsevol de vosaltres que esteu llegint aquestes paraules és Un amb ell i nosaltres. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo i seguiu les seves directrius!
- ...
- Quan algú ve a la Llar, des del cor, sap de l’existència de qui us ha creat. Nosaltres us venim a rebre i junts, magnifiquem la presència de qui ens ha creat. Vosaltres sou els qui magnifiqueu la seva presència, perquè vosaltres sou part d’Ell. Vosaltres sou la seva essència. Us trobeu en moments del Gran Canvi anunciat des de fa temps en la vostra dimensió. Les vostres consciències estan ja no despertant, sinó pujant nous esglaons del camí de l’Ascensió. Aquells que fa temps que us vareu preguntar si éreu alguna cosa més que un cos, esteu començant a manifestar els vostres dons espirituals, i aquells altres que des del primer moment vareu accedir a ser pilars del vostre planeta, esteu ja preparats per a manifestar-vos i que el món sàpiga de vosaltres. Nous Mestres de mestres apareixeran. Són sers que han estat entre vosaltres i sent preparats per a aquests moments. Aviat sentireu a parlar d’ells. Els que fins ara heu estat classificant de guies espirituals han estat els precursors de la transformació del planeta Terra. Obriu el vostre cor que ell us parlarà d’aquests canvis i de nosaltres. Us estem esperant que doneu la conformitat per a poder intervenir a les vostres vides. Així ha de ser. (Silenci).
- Gràcies per les vostres comunicacions, germans! Gràcies i que Déu us beneeixi.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Parlar per parlar (Reflexió)

Avui m’agradaria explicar-vos un conte, que potser algun de vosaltres ja el conegueu.


Havia uns deixebles que estaven discutint sobre unes paraules. Aquestes deien així:
                                                           “Els que saben, no parlen;
Els que parlen, no saben”.
Quan el Mestre va entrar on es trobaven els alumnes, aquests li van preguntar quin era el significat exacte d’aquelles paraules.

El Mestre els va dir:
- Qui de vosaltres coneix la fragància, l’olor d’una rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir:
- Hi ha algú que em pugui explicar aquesta olor amb paraules?
Tots van callar.

Així, el ser humà en evolució parla i parla sense parar, perdent-se pel camí.
No escolta, i quan ho fa, atrau cap a la seva visió de la vida i les seves creences el que ha escoltat. Quan allò que escolta no coincideix amb les seves pautes mentals, comença a qüestionar-se les paraules que li han arribat, improvisant una nova pregunta o un “divuitè per què?” sense abans reflexionar sobre l’escoltat.
Pel nostre procés hem de tenir la ment oberta a qualsevol possible “novetat” i disposats a reflexionar des del cor, llavors ens adonarem de la Veritat escoltada i del seu contingut alliçonador pel procés de la nostra ànima cap a l’Ascensió.
Com diu la nostra història d’avui:

“Els que saben, no parlen;
Els que parlen, no saben”.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 7 de juliol del 2011

La pregària del desert


Avui m’agradaria parlar-vos del ser humà que es troba sol en mig d’una dualitat fortament arrelada.

A vegades ens podem preguntar per què ningú m’entén, o el sentir-nos sols/es amb tanta gent que ens envolta.
A vegades ens podem tancar en nosaltres mateixos i sentir-nos diferents en mig d’on vivim. Por moments ens sentim sols/es, com si no hi hagués ningú més que nosaltres. El que pensem no és el que pensa el nostre entorn. El que sentim és molt diferent al que expressa la gent que sent. La nostra visió de la vida no coincideix amb la dels altres. Què faig jo aquí? On he anat a parar?
No trobem a ningú en el nostre entorn que ens pugui comprendre o acceptar, moltes vegades, como som. Sembla que estiguem en un desert on l’únic supervivent fóssim nosaltres. Cóm és que la gent no veu la vida tal com jo la veig? Seré jo l’estrany/a?
A mesura que vas endinsant-te en el teu cor et vas adonant que la teva manera de ser no concorda amb la manera de ser de qui t’envolten. Semblem un color lila en mig d’un món vermell. Quan intentem expressar-nos o mostrar la nostra essència, no sempre som compresos, sinó que a vegades menyspreats i, en algun moment, ridiculitzats.
Ens podem trobar en un lloc on el que jo pugui arribar a sentir, percebre, veure i pensar no es correspon amb el que sent, veu i pensen els altres. Ja no dic el fet de percebre. Les seves ments no els permeten desenvolupar aquestes sensacions que pertanyen al cor.
Sincerament, per moments podem tenir la sensació que ens trobem en una altra terra que no és la nostra, en un altre planeta, on els seus habitants no veuen la senzillesa, la bondat, la comprensió i la tolerància vers la vida. Per què tanta distància del meu món interior amb els que m’envolten?per què em trobo en aquest lloc on no sóc comprès, i sovint no acceptat? Per què la gent no vol saber el que penso, segons jo ho veig, o es tanquen a les meves paraules? Sí, a vegades ens sentim desfasats en relació al lloc on vivim. A vegades ens sentim sols/es.
A tu, estimat ser que sents com si aquestes paraules fossin expressament escrites per a tu, et dic que res hi ha a l’atzar i el lloc on vius necessita de la Llum que hi ha en el teu interior.
Ens trobem en temps de grans canvis per a la humanitat i el planeta. Tot està en constant moviment i les consciències estan despertant a cada instant. A tu em dirigeixo, estimat ser de Llum, a tu em dirigeixo per a dir-te que la teva Llum farà remoure els fonaments d’on estàs per a que el despertar així sigui, segons la Gran Voluntat Divina.
Sembla que et trobis en mig d’un desert, sol/a, sense ningú més amb qui puguis obrir-te com tu saps fer-ho i sentir-te comprès/a i acceptat/da per qui pugui estar al teu costat. Durant anys has estat reprimint el teu estat interior. Has estat latent per a poder mostrar amb el temps, i aquest és l’ara, la teva Llum i el teu Amor cap els altres segons el teu cor. Els teus batecs han estat pausats per a no cridar l’atenció, però ha arribat l’hora que el far de Llum que ets, il•lumini fins a l’horitzó dels quatre punts cardinals d’on et trobes.
Ha arribat l’hora que les llums resplendeixin i es deixin veure. La foscor ha arribat a un punt on es necessita posar llum per a continuar el vostre camí. El planeta Terra ha seguit el seu procés fins arribar a un punt de foscor on els mateixos habitants han clamat al cel una mica de claror. Mentre, en mig d’aquesta foscor i protegits pel Gran Pla Diví, sers han anat sortint de la seva somnolència per a despertar i intensificar la seva Llum, per quan arribi el moment que el món demani poder veure clar, es manifestin demanant pas entre la multitud i aquesta poder adonar-se que alguna cosa nova està naixent i que la Resurrecció de la humanitat, del ser humà individual és possible.
L’hora de l’Alba ha arribat.
Aquest ser que es trobava sol, no perdut, en el desert, ha estat amorosament protegit, amb màxima tendresa, malgrat el dolor viscut de la solitud, però era necessari, perquè la seva preparació i la seva acceptació de ser un dels pilars de la Llum, necessitava una instrucció concreta i un sentir-se bé amb la solitud.
En algun moment, ens hem sentit com abandonats en el desert, i llavors vam suplicar un indici de ser compresos i poder portar a terme el que hem vingut a fer. Llavors va aparèixer la pregària. L’oració ha estat un dels suports on ens hem agafat per a poder connectar amb la nostra veritable Llar i recuperar el nostre coratge i fortalesa per a continuar el nostre camí en la discreció entre la multitud. Ara el nostre entorn està més preparat per a acceptar-nos, degut a la nostra acceptació de ser un far de llum en aquesta vida.
La nostre pregària en el desert o deserts, ha estat constant per moments, però ens ha donat la fermesa de continuar amb la veu que sentíem dins del nostre cor.
Ara som molt més forts i sentim la presència de la nostra veritable Llar en nosaltres i el veritable ser que som. Ara sabem que no estem, hem estat ni estarem mai sols/es, i menys en aquests instants on ha arribat la nostra hora.
Ens hem sentit sols/es, però els grans moments d’aquest present fa que les llums que fins ara es trobaven disperses en diferents deserts, s’uneixin i formin una gran foguera que il•lumini a tota la humanitat. Cada vegada són més les flames que es troben en el camí, i la nova que estan creant és d’una intensitat i brillantor de tal magnitud que tot el planeta es beneficia. Tot l’univers està més il•luminat.
A vosaltres us dic i beneeixo estimades llums en la densitat que la vostra hora ha arribat. El patiment ha quedat enrere i el reconeixement està trucant a les vostres portes, però no per a satisfer a l’ego, sinó com a canals de la manifestació de Déu a la Terra. Els veritables mestres de la vostra humanitat estan apareixent entre la multitud després d’una preparació en la discreció.
Sé que alguns de vosaltres sentiu aquestes paraules profundament en el vostre cor. No us preocupeu estimats germans. Estem units per la Voluntat Divina. Alguns sabrem de nosaltres a partir d’ara encara que ens trobem a grans distàncies d’on vivim.
La vostra pregària en el desert ha estat escoltada i atesa per la vostra Llar. A partir d’ara sentireu la unicitat amb ell. Ja mai més us trobareu sols/es. Esteu sent acompanyats/des i protegits/des com mai ho heu estat abans. Vau cridar a la Llar i aquesta ha vingut per a estar amb vosaltres, no només per a acompanyar-vos, sinó per a obrar conjuntament amb aquells que servireu a la Font Creadora de tota Vida de la manera que vau acordar abans de néixer en aquesta forma.
Voldria comentar-vos una cosa en relació a mi sobre l’exposat. Jo he estat dels que he realitzat moltes vegades, pregàries en els diferents deserts on m’he arribat a trobar i viure. En tot moment, durant molts anys em vaig sentir no comprès ni acceptat pel meu entorn, no podent expressar el que realment sentia i com veia la vida. Era tractat d’un ser perillós per aquestes idees, fent-me burla sobre la meva persona pel que deia i altres aspectes relacionats amb la mateixa actitud cap el meu ser (incloent els meus pares).
No trobava a ningú amb qui em sentís bé i pogués obrir-me, ser acceptat i comprès com potser m’hagués agradat que fos. Vaig aprendre a no parlar en segons quins moments, perquè una paret no pot respondre’t. Seria com parlar sol. Em vaig fer amic de la solitud, i en ella em vaig endinsar en l’auto coneixement, el sentir la fortalesa de la Llar, i la saviesa del mestre que havia en mi. Vaig aprendre a sentir i aplicar el ser multidimensional que era. Tota aquesta situació va fer que pogués cada vegada més, sentir la meva divinitat i poder-la mostrar sent jo, sense parlar, ni intervenir a no ser que m’ho demanessin.
Diuen que els amics poden comptar-se amb els dits d’una mà, els veritables amics. Bé, encara que no m’identifico amb el refranyer, en aquest cas, espanyol, sí puc dir que les persones que en el seu moment em vaig adonar que eren algú com jo, que també vivien en un desert, havent pregat moltes vegades perquè les seves vides prenguessin sentit i poguessin ser manifestades plenament, resulta que amb aquestes persones estem distants físicament, i alguna d’elles, molt distants, amb un oceà entre mig. És veritat que cada vegada ens estem trobant més, perquè l’hora de la unió ha arribat.
Estimat ser, tot té el seu sentit davant la intencionalitat de la creació. De què serviria haver dos llums en un mateix lloc quan hi ha tant desert esperant que algú il•lumini la fertilitat de la seva terra? És veritat que a nosaltres ens agradaria tenir a algú al nostre costat per a trobar-nos i poder expressar-nos tal com som, però no hem vingut per a això. La nostra funció va més enllà del terrenal. Tenim una funció divina al servei de Déu en aquesta dimensió.
Per què estar en un mateix lloc dos fars al mateix temps, quan amb un ja és suficient perquè tot vaixell perdut en la foscor pugui tenir una referència on dirigir-se i arribar a bon port? En l’extens mar de la dualitat hi ha molts vaixells navegant en busca d’un far on trobar. Allà és on estàs tu, estimada Flama Celestial. Un far està en les llocs més inhòspits i difícils on algú pot arribar, i saps per què? Perquè és en les tenebres i els penya-segats del desconcert, on es necessita que tu hi siguis. Per això estàs tu aquí, il•luminat/da amb la teva Llum, encara que et sembli que potser no serveix de molt, però jo et dic, que res més lluny de la realitat. Tu ets la guia que molts han estat buscant durant anys i vides. Tu ets la Llum de l’esperança, del desassossegament, de l’amor i l’obertura del cor. Per això estàs on estàs, perquè només tu pots arribar a aquells que es troben en el desert espiritual, encara que estiguis en el Caribe, el pol nord o les terres de l’Orient Mitjà. Tu ets el far de Llum que aquells que t’envolten necessiten per a despertar la seva consciència i el seu cor. Tu ets el ser valent que es va oferir per a fer aquest servei en aquest planeta de nom Terra. Ets l’aigua en terra àrida per a fertilitzar-la i mostrar l’abundància que hi ha en cadascú.
M’adono que cada vegada vaig connectant amb aquestes llums d’altres latituds. Ens estem coneixent encara que hi hagi 10.000kms de per mig. Ara sé que puc comptar amb altres sers que como jo, han hagut de viure en la solitud de la riquesa espiritual per a poder enllumenar a tots aquells que ara estan trucant a la nostra porta i se’ns apropen. Ara sé que el grup de servei a la Voluntat Divina es va reunint i manifestant, sortint de l’anonimat i deixant petjada a cada passa que donen.

Ha arribat l’hora del retrobament, de la Unió de la Llum i la Llar, perquè conjuntament puguem materialitzar el motiu pel qual va ser creat el planeta Terra i els sers que l’habitem.
Han hagut de passar molts segles, però l’hora de la Veritat ha arribat.

Benvingut/da estimat/da Germà/na de la Llum, en presència i consciència, perquè el moment de la Resurrecció de la nova consciència ha arribat. Tu ets part d’aquest renéixer, d’aquest impuls que enlairarà a les ànimes d’aquesta dimensió cap a la seva divinitat.
Gràcies per ser. Gràcies per la paciència tinguda i per la confiança posada en el sentit Diví de tot el viscut.
Gràcies per tot. Gràcies, i pensa que en el seu moment, ens trobarem i hi haurà satisfacció pel servei realitzat en la teva vida actual.
Déu et va cridar i tu li va dir: Sí!


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


















dilluns, 4 de juliol del 2011

La Llum de les Paraules (45)

"La Sanació és cosa de dos, no d’un, i menys de l’altre."

Us recordo també, que aquest dissabte hi ha un taller sobre "LA MORT (La vida continua...)" a la població de Cardedeu, durant tot el dia.
Per a més informació podeu trucar al 938455556 (centre La Font).

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.