Autisme voluntari

Com un llibre ple d’històries meravelloses i saviesa continguda al néixer, posat en un prestatge de l’aparador principal d’una gran i famosa llibreria anomenada VIDA, el cas que ara presentaré és d’un ser humà estimat per la meva persona.
Imagineu-vos aquest llibre lluent, nou i amb un gran potencial de ser best seller dins de la seva categoria, que se li treuen totes les paraules impreses, quedant només la forma, els fulls i les tapes, deixant-hi la portada perquè la gent sabés de qui estem parlant.
Imagineu-vos que aquesta persona, degut a l’acord amb la seva ànima, se li amaguessin totes les eines per a manifestar el seu potencial, la seva força i manifestació. Què quedaria? Un ser buit on qualsevol, qui l’agafés, podria escriure el que volgués, però el que quedaria imprès no seria de l’essència original prevista. Aquest llibre ja no seria la idea inicial, sinó segons qui el posseís. Així va ser de la persona que avui us vull fer conèixer. Tot el que podia arribar a ser, va desaparèixer degut a l’ambient triat per a la seva evolució. A la papallona que podria haver arribat a ser, li van treure les ales, i va quedar-se en larva. No va poder volar. Va arrossegar-se segons li havien ensenyat, i amb el temps, el seu cos es va ressentir per a poder portar a terme el camí previst per a tota eruga que es converteix en papallona. D’alguna manera, el seu estat latent d’eruga encara hi és dins d’ella.
Va aprendre a obeir, degut a un pare molt rígid, dominant i aferrat a la dualitat degut als temps que va viure. I la seva mare? Va fer el perfecte paper perquè la seva filla s’adonés de l’exemple que li estava transmetent a través del silenci i l’anulació, al no intervenir en cap decisió de la seva parella.
Fins a quin punt pot arribar algú amb manca d’amor, plena de pors, inseguretats, dubtes no resolts, gens d’autoestima i havent tingut un aprenentatge des de la seva infantesa de servir a “l’home”?
Quan aprenem a no ser nosaltres, el teu món interior es rebel•la. Aquesta rebel•lia la prens a no manifestar-la perquè tems que el teu pare doni un cop de puny a la taula, cridi o et faci callar, o fins i tot t’ignori, degut que ell tampoc ha après a expressar el que sentia i aquest aspecte és nou per a ell; per tant, la única manera de encarar-se amb alguna cosa que desconeix i no sap si sabrà fer-li front, és tallant-la de soca-rel: no deixant que la teva família ho expressi per por que ell no perdi el control de la família i deixi de tenir autoritat.
De la persona que us estic parlant va aprendre a “no comptar per ningú”, sent una més de la colla que sortia, sent una més per la seva família, sent una més per la parella que “la va triar”, encara que d’un bon principi, la va ignorar, al conèixer-la. Va aprendre a adaptar-se als altres sense que ella pogués dir la seva per a fer el que creia. Ella acceptava, s’adaptava i la bola del ressentiment es va anar fent més gran cada vegada. Va deixar de prendre decisions. Tot el que feia era perquè els altres decidien per ella. Ho acceptava perquè era el que li havien ensenyat a fer. Aquest aprenentatge se’l va fer seu, i a mesura que va anar creixent, aquell ser es va anar transfigurant en una joguina a les mans dels altres. Va deixar de tenir opinió, decisió, i el que repercutia en les seves relacions o com a mare, va deixar que els altres o la seva parella decidís per ella. Ha estat una ombra amb ganes d’estimar als seus fills.
Tenia un gran ressentiment vers els “homes”. Per a ella, “tots els homes eren iguals”. Ells li havien fet molt de mal a la seva vida, però era incapaç de fer alguna cosa, perquè li havien dit que no podia volar i no havia de ser ella.
Va tenir fills, i era l’únic que estimava. Qui era el seu “marit”, va aprendre a acceptar-lo, però dins d’ella portava el foc de la impotència per a trencar “el conjuri” que li “van fer” de petita amb l’educació rebuda. De gran no va saber com volar. Pesava massa. Li faltaven les ales del coratge i la fortalesa per a dir prou i començar una nova vida sent ella. En el present era una senzilla ombra de qui va voler casar-se amb ella. Després de tenir bastants fills, encara ha de donar una resposta a la “petició de mà”, per part de qui és el seu marit. Mai ha pres una decisió. No va saber què dir, perquè li havien ensenyat a no ser ella i fer el que els altres diguessin, i en el dia de demanda de ser esposada, no va saber què respondre-li. Sempre ha anat a remolc, anul•lant del tot, el seu ser.
Amb els anys vaig tenir oportunitat de ser a prop d’ella, en el dia a dia. Vaig adonar-me de tot el que havia deixat enrere i en què s’havia convertit.
Si la veiéssiu pel carrer, és una iaia, d’alguna manera elegant, però senzilla alhora, amb una expressió amb certa duresa i uns ulls que mostren un profund dolor silenciós al llarg de la seva vida. Camina reservada i desconfiada de tothom.
Va perdre el sentit de l’humor. No reia, no somreia. Quan es feia una broma, ella callava i feia un gest com volent dir: “no sé perquè rieu, perquè això no fa gens de gràcia”.
Té el seu cor adolorit, i no tan sols el cor, sinó tot el seu cos. Ha anat perdent mobilitat al llarg dels anys. Ara camina poca estona, perquè la seva columna vertebral, el seu pilar de vida ha perdut tot empoderament. Res és. Ha perdut la seva identitat, i quan he parlat amb ella, repeteix allò que el seu marit diu una i una altra vegada, amb les seves mateixes paraules. Es fa seves, paraules que mai ha dit. Aquesta és la degradació del ser humà a nivells absoluts: deixar de ser un mateix per a adaptar-se i ser part d’aquell que es va casar amb ella.
Ja no se’n recorda de prendre decisions. Quan li dius que en pensa, no sap què dir, o com a molt, “que el món està molt malament. No sé on anirem a parar”. Quan se li pregunta si vol anar a tal lloc, el que diu és que li pregunti al seu marit. Quan no sap què fer per a dinar i li pregunto què li agradaria a ella, em respon que “a ella tan li fa, que li preguntarà al seu marit”. Quan li dic quin programa de televisió vol veure, et respon que “a ella tan li fa, que ell (el seu marit) posi el que vulgui”. Quan una vegada li vaig dir què volia per postres, no va saber què respondre’m. Li vaig dir doncs, que jo no portava cap tipus de fruita a la taula. Llavors es va atabalar i empipar perquè la feia decidir una cosa que ella mai havia fet. Vaig deixar que fes el que ella cregués. Com sempre fa amb el seu marit, seguí la rutina i menjarem la fruita que cada dia mengen, havent d’altres.
No li agraden les novetats, les sorpreses. Només segueix rutines i rituals quotidians. Aquest ser es creà el seu món interior i es va tancar en ell. Les coses importants les decideix la persona amb la qual es va casar. Quan està davant el televisor, mira però no veu, perquè després li preguntes alguna cosa que acaben de fer, i no sap què era. Et respon que no estava atenta. Sent però no escolta. Acabat de dir una cosa, i preguntar-li què havia dit, i no saber-ho. Et respon que estava per altres coses. Quan deixa una cosa en un lloc concret, allò sempre ha d’estar allà i si tu li poses en un altre, s’atabala i no se sent còmode. Les coses han d’estar allà on sempre ella les ha deixades. S’ha tancat tant que ha desconnectat amb el món exterior. Ha decidit convertir-se en una autista voluntària.
Amb els anys, degut a l’absoluta negació del seu ser, els metges, ja d’àvia, li van diagnosticar inicis d’alzheimer. Actualment va perdent memòria cada vegada més, i encara que adonant-se que ella s’ha anul•lat, va perdent les forces per a canviar el com ha estat durant tants anys. No vol canviar. No s’adona dels seus estats interiors. Està tan acostumada a no pensar ni sentir per ella, que a vegades, no és conscient quan està contenta a quan no. Diu que la seva vida sempre ha estat igual.
Li van ensenyar que ella era una inútil, que no servia per a res, que era una dona i les dones han de servir als homes, que el que ella pensés no importava, que sempre havia de fer cas als altres, i que havia de quedar bé i no contradir als homes i al marit que pogués arribar a “tenir”. Va complir, amb escreixos, perfectament el que li havien ensenyat. S’ho va creure i s’ho va fer com si aquestes pautes ensenyades fossin d’ella. Va pensar que el món era així, encara que sentia diferent. Va ser la única decisió que va prendre. El dolor li ha anat corroent per dins durant tota la seva vida.
El no estimar-se i ser un mateix porta a l’anul•lació del ser perfecte i complert que som. Quan més ens allunyem de la nostra essència, més dolor creem a la nostra vida, i menys sentit té aquesta per a nosaltres. La distorsionem i ens pensem que la visió obtinguda des dels nostres filtres és la certa i, llavors ho generalitzem, dient que tots són iguals, o que la gent és molt dolenta, o que el món està molt malament, o és així. Es posen en el centre d’un núvol de negativitat, que quan més l’integres en tu, més allunyat de la realitat s’està, però ells això no ho veuen.
La manca d’autoestima no permet gaudir de la vida i sentir la felicitat en tu. No et deixa gaudir dels moments més innocents del dia. Ens agafem obligacions innecessàries i responsabilitats que no ens corresponen. Un deixa de ser un i la alegria desapareix de la teva vida. El cos es ressenteix, la memòria es bloqueja perquè no vols recordar el passat viscut i tot el que t’han fet, i el món no té res a veure amb tu. Mires, sents, però no saps el que està passant. No recordes, amb el temps, allò que vols recordar, perquè s’ha tancat els registres de la memòria per a no patir i encarar-se amb la realitat que es viu, perquè mai ho ha fet i li van ensenyar que “havia de ser bona nena i bona esposa”.
La persona que us parlo és algú estimat per a mi. Sento compassió per ella, i al seu costat, he aconseguit fer-la riure i mostrar el sentit de l’humor, que en el fons, encara té en el seu món interior. Ara ja riu més, fins i tot em fa alguna que altre broma, de tant en tant. Ara parla més, està més oberta. La recolzo i li parlo de tu a tu, com a ànima, no com a persona.
Quan la veig caminar veig a una iaia amb un poder interior immens que ella desconeix però que en qualsevol moment, si volgués, el podria manifestar, perquè sempre ha estat amb ella, però no ha volgut reconèixer-lo. Veig a algú generós, dedicat en ple als seus fills i fent el que calgui per a ells. Veig a algú lliurat a la seva condició de dona obedient, fent allò que creu que ha de fer: servir, a la seva manera, als altres.

Sé que si vaig a ella, res em faltarà.
El meu amor és en tu.

Qui sóc jo?

Quan surto a caminar, em ve la sensació que és el moment de reflexionar sobre mi i tornar-me a preguntar: qui sóc jo?. Són instants on el meu ser és analitzat, recordant els passos donats fins ara i aspectes que m’he adonat al llarg dels anys per a poder respondre a la pregunta inicial. Durant el temps que ha transcorregut dins del meu procés del despertar m’he anat definint cada vegada més. Les conclusions obtingudes han reflectit exactament qui era jo a cada present del meu passat. He continuat el camí i quan m’he endinsat, més m’he adonat de la importància de la humilitat i del lliurament a la divinitat que cadascú és.
Aquests dies m’he tornat a preguntar: qui sóc jo?. Sento una intensitat, una força i certesa sobre la resposta que no havia tingut fins ara. A major despertar i enlairament de l’ànima, més intensa és la sensació de Déu en tu. El sentit de la vida pren més notorietat a l’adonar-te del veritable ser que ets. Quan més això succeeix, més resposta reps del teu entorn conforme “res és el que és”. Els teus ulls ja no miren com abans. La teva ment ja no treu les conclusions que podia treure en un passat, i els teus sentiments són més de compassió que de rebuig. La unió, la responsabilitat del fet viscut es torna més forta. La sensació tinguda és d’empoderament davant el creat pel teu ser en aquesta dimensió. Malgrat per moments no entens la suposada “lentitud” de la consecució del fi, sí tens la fortalesa de la paciència, la confiança i la plena certesa que tot serà i ja està sent. A pesar que la teva voluntat encara no sigui realitzada del tot en relació a un aspecte, saps que ja ara, tot està en el seu lloc perquè així sigui.
Sento la magnificència de la meva presència estigui on estigui. Sé que estic irradiant les meves energies i aquestes fan l’efecte en tots aquells que puguin vibrar diferent a mi, amb una densitat més evident. Porto prosperitat en centres on “se m’accepta” i posa les seves energies per les meves propostes. Estar en un lloc i començar a trucar pacients per a demanar hora o obrir-se la porta per a entrar clients en una botiga.
Sento la majestuositat de la divinitat quan les persones s’apropen i se senten bé al meu costat. No sóc jo qui produeix tot això,és Déu qui ho permet i fa que així sigui.
D’uns anys cap a aquí, he anat notant com el meu interior s’ha anat buidant del què tenia per a deixar lloc a una energia més pura i d’alta vibració per a crear un coixí, on Déu pugui reposar la seva essència en mi i poder-se manifestar. No sóc ningú especial ni més que tu, que estàs llegint aquestes paraules, la meva essència és la mateixa que la teva. Tu ets Amor i un ser molt especial encara que no tots s’hagin adonat d’aquest fet. Tu ets un ser únic, aportant allò que només tu pots aportar en aquest món i de la manera que tu saps. Ets part important del procés d’evolució de la humanitat i el planeta. Cada vegada que et mostres tal com ets, des del cor, el món s’il•lumina, i jo i tots ens beneficiem de la teva presència en aquesta dimensió que ara vivim i hem coincidit. És un honor per a mi poder compartir amb tu i col•laborar conjuntament per una consciència desperta en el ser humà i una aportació energètica pel nostre estimat planeta Terra. Gràcies per ser-hi!
La unió amb tots vosaltres és fruit d’un Pla Superior on tots tenim el nostre espai per a realitzar-nos i posar la part que ens pertoca perquè el trencaclosques es completi del tot. Cadascú de nosaltres és una peça que necessita ser encaixada perfectament en el lloc adequat i en el moment oportú, perquè el resultat llueixi i pugui mostrar tot el seu resplendor. Déu no tindria sentit si nosaltres no existíssim. Nosaltres som qui exaltem la presència de Déu per tot el Firmament. Sense nosaltres, Ell no existiria. Tu ets una part d’Ell. Tu ets Ell. Tu ets Déu.
Cadascú de nosaltres és un univers amb la seva divinitat, amb la presència de la Font creadora de tota Vida des de l’Amor pur i incondicional. Tu ets Amor. Tu ets Llum, i aquesta Llum, fruit de la consciència desperta fa que puguis adonar-te de qui ets realment.
Res existeix, només tu. El món que vius és una il•lusió de qui ets tu. El que vius i sents només és fruit de la teva ment, segons el pacte amb el què has vingut a fer.
Qui sóc jo? La resposta és la clau de la teva existència. Arribar a adonar-te de qui ets tu et permetrà connectar amb el Déu que hi ha en tu, i deixar que el Sanador i el Mestre que habiten dins teu puguin ser manifestats al teu entorn, i d’aquesta manera ser un amb la Llar de la qual provens i posar-te al servei de la teva divinitat. Quan així és, al•leluia!, perquè qui el món estava esperant ja ha arribat. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!
Cada vegada sento més com si se m’empenyés cap a una direcció concreta i amb una finalitat molt més clara. Camino vers ella i m’endinso cap a una llum, i és exactament així com ho sento i ho veig interiorment a nivell d’imatge, on m’acompanyen els meus germans de la Llum, sers lluminosos, amb un gran amor incondicional i sent part de mi. Quan se sent això, res hem de témer, perquè estem sent protegits, vetllats, guiats, aconsellats i estimats, molt estimats. Sóc Un amb Ells. La Unicitat és plena.
En el seu moment vaig expressar la meva voluntat, i cap on volia dirigir-me a la vida. Avui em sento immers en aquest camí segons l’expressat. El meu cor em guia, i em parla més clar i més alt a mesura que vaig endinsant-me cap a la integritat de qui sóc i materialitzant el què he vingut a fer.
El camí continua, i avançant per ell és com si hagués de recordar qui sóc. Els somnis em parlen nit rere nit. Estic familiaritzat amb ells, degut que fa anys els vaig acceptar a la meva vida. Ara són part important del meu procés d’aprenentatge. Ells són, quan intervenen, la meva guia, el meu aclariment i els meus encoratjadors al donar-me, per moments, la fortalesa per a continuar el que sento què haig de fer.
Vaig haver de canviar de domicili, deixar la costa per a endinsar-me cap a l’interior, vaig haver de perdre-ho tot per a començar de nou, i aquest cop amb uns pilars molt més forts i robusts per a mantenir el nou ser que hi ha en mi i s’està manifestant. Vaig haver de canviar de ritme i estil de viure, i amb tota aquesta “novetat”, vaig haver d’adaptar-me, d’acceptar-la perquè en el fons sabia que era bo per a mi i per a continuar portant a terme el què he vingut a fer. Estic al servei de la Llum, de l’Amor. La meva vida està lliurada a Déu, a deixar que la seva Voluntat sigui portada a terme a través meu. Així està sent i així serà cada vegada amb més presència. El saber qui ets, el conèixer-te, t’obrirà les portes del veritable ser que ets i el poder-te manifestar amb tota la teva plenitud.
Hi ha una divinitat dins teu que truca a la porta per a poder ser alliberada i mostrar-se al món. Obra-la! I deixa que et guiï. Fes que la Connexió amb ella t’alliberi de tot allò que t’has aferrat com a humà per a convertir-te en un ser diví, dins de la dualitat.
Tots t’esperem. Volem que t’obris, perquè alhora, tots ens beneficiarem. Endavant! Tu pots! Tu ho aconsegueixes! Res has de témer perquè Déu és en tu.
Tu ets Déu.

Recordatori

Us recordem que aquest proper cap de setmana realitzem un nou Seminari sobre “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a Cardedeu (Barcelona).
Tots els que estigueu interessats en assistir-hi podeu trucar al 938455556, o passar-vos pel propi centre LA FONT situat al c/ Hospital 4 de la mateixa població.
Els nous temps ens porten a donar els passos definitius perquè la divinitat que hi ha en cadascú de nosaltres pugui ser manifestada, deixant que el Sanador i el Mestre que tots portem a dins puguin mostrar-se per a poder sanar i crear, no només nosaltres mateixos, sinó també als altres i portar la vida que volem, fent entre tots, el món tan anhelat i poder portar a terme el què hem vingut a fer.
El Seminari serà els dies 18, 19 i 20 (divendres, dissabte i diumenge) d’aquest mes de març. Els matins de 10h. a 14h. i per les tardes de 16h. a 20h.
Tenir la “clau mestra” de l’equilibri i la felicitat de la nostra vida ens permetrà viure segons la nostra veritable essència. Només el millor podem esperar.

US ESPEREM!!!

(Si vols que el Seminari es realitzi a la teva població o centre, envia un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com )

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Més enllà de l'essència humana

Més enllà dels núvols, allà hi sóc.
Visc en la matèria però estic arreu de la història, on la meva ànima ha experimentat vivències d’aquesta dimensió, deixant les seves energies.
Sóc terra i la resta d’elements. Sóc part integrada d’aquest planeta.
Sóc energia, llum i presència al llarg del temps i la Creació.
Sóc divinitat en la forma humana, fent que no sempre sigui acceptat i comprès pel que dic i faig.
Visc en un entorn on la densitat està fortament impregnada a la consciència cel•lular.
L’Amor de la meva essència abraça a tots aquells que se m’apropen. Les meves paraules, gests, obres i pensaments, surten de mi, però no sóc jo qui es manifesta. Em veuen a mi, però no sóc jo, sinó la divinitat que habita en mi. Jo Sóc Déu, i Déu-en-mi em guia i obra a través del meu ser. Jo Sóc qui Jo Sóc.
Us expresso allò que cadascú és i pot manifestar si es predisposa i s’obra a “allò que ha de ser”.
Tots pertanyem a un Gran Pla Diví, i aquest no serà possible si cadascú no obra el seu cor i aporta la seva llum i la seva energia amorosa. Déu, llavors, començarà a manifestar-se a través teu.
Ets un ser diví, però no tots sou conscients d’aquesta manifestació. Molts heu arribat a escoltar que sou Déu, però encara, són pocs els que tenen la plena consciència de la seva divinitat.
L’evolució ens porta que cada vegada siguin més sers humans els que despertin a la seva divinitat, però de moment, el Gran Pla Diví segueix el seu curs perquè arribi el dia que tots ens reconeixerem i sabrem qui som i qui és cadascú que ens envolta per la seva Llum i les vibracions de les seves energies.
En el seu moment vaig ser instruït per sers de Llum al servei del Pare. En el seu moment vaig accedir a aquesta instrucció per part del món de la Llum.
Quan, ja fa anys enrere, vaig voler anar a Perú per a ser instruït per un xaman dels Andes, se’m va dir que “Ell” ja m’ensenyaria el que volia anar a buscar allà. Així va ser. Encara més he rebut, molt més del que m’hagués pogut imaginar en aquell moment.
El sentit de la vida consisteix en adonar-te de l’evolució de la teva ànima, i que aquesta és fruit de seguir el camí del recordar qui ets, d’obrir les portes de la teva “Connexió Divina”, produint-se una sanació del ser a nivells profunds, reestructurant tota la consciència molecular, cel•lular, i per tant, l’ADN.
Aquesta Connexió amb la teva divinitat et facilitarà el camí tan esperat de la felicitat, amor, plenitud, benestar i sanació a tots els nivells.
Només hi ha un camí en la nostra vida, i és el de l’Amor. Aquest Amor es va intensificant i purificant quan més recordis qui ets i Déu es manifesti a través teu.
El teu potencial espiritual és gran, podent-lo aplicar en el teu dia a dia, perquè tu ets la divinitat humanitzada. Què és el que no pot fer Déu?, per tant, què és el que no pots fer tu?
Quan més connectis amb la teva veritable essència, la teva vida anirà prenent sentit i t’adonaràs que tot el que tens, t’envolta i vius és Amor. Ell és present en tot el que existeix perquè és fruit de la Voluntat Divina en tu. La teva ànima evoluciona, i necessita, just, això que estàs vivint. Què aprens del present? A més aprenentatge, més consciència; a més aplicació del que reps i se’t dóna, més saviesa hi haurà en tu.
Tu ets Amor i Llum. Sigues tu!!

La Llum de les Paraules (41)

"Ocupa’t el més que puguis en l’estudi de les coses divines, no només per a conèixer-les, sinó per a fer-les; i quan tanquis el llibre, mira al teu entorn, mira dins teu, per a veure si la teva mà pot fer alguna cosa del què has après. (Moisés als Hebreus, 1240 a. C.)"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El dol per qui s'ha anat

Si busquéssim en el diccionari per a poder definir la paraula “dol”, trobaríem el següent:
“El dol és una reacció natural davant la pèrdua d’una persona, animal, objecte o esdeveniment significatiu. Es tracta d’una reacció principalment emocional y de comportament en forma de patiment i aflicció, quan el vincle afectiu es trenca.“
El concepte de dol se l’associa al nivell psicològic. Depèn de les cultures, hi ha una gran cel•lebració per la marxa d’un ser estimat, o bé un gran dol (dolor, aflicció), com la mateixa paraula ho diu.
A la vida no sempre podem controlar el que se’ns ve, el que vivim, però sí la manera que volem viure aquesta situació, aquesta “pèrdua”, segons l’acceptar el dolor, o la gratitud i l’alabança si s’accepta “el que hagi marxat”.
Com diu l’anunciat, tant pot ser per una persona, animal o situació. Depèn de l’estat d’ànim del moment o la manera de ser de qui viu la separació, influencia i origina els moments posteriors de l’allunyament.
Venim d’una cultura i una educació on la manca d’auto estima ha estat l’eix principal del nostre desenvolupament. El procés en el qual hem crescut ha estat empès pels interessos, i no encarats a l’auto coneixement.
Persones que han assistit a una cerimònia per a dir “el darrer adéu” a qui ens ha deixat, no totes viuen de la mateixa manera el període de la trobada amb el difunt i els seus sers més estimats.
Quan més propers a ell i més dependència, i això pot no entendre’s per part d’algú de vosaltres, més dolor es crearà una vegada ens “ha deixat”.
Hi ha una gran aflicció i dolor. Molts han acceptat aquest trànsit com una actitud normal en la nostra societat. D’alguna manera sí, però res més lluny de la realitat, el fet d’acceptar un gran dolor, pena, tristesa i desemparament quan algú se’n va del nostre costat, encara que no s’hagi mort. El dol pot ser degut a qualsevol tipus de separació i segons el grau, torno a repetir, de dependència del subjecte amb qui “s’ha anat”.
Amb el temps i l’experiència m’he adonat, després d’analitzar diferents situacions al respecte, que quant menys ens estimem, més dependència creem, degut que necessitem crosses per a poder avançar per la nostra vida. Quan aquesta o aquestes crosses se’ns allunyen, ens trobem sols, desemparats i les pors apareixen, així com la ràbia, la ira, i sovint, la culpabilitat. Ens sentim desconcertats al trobar-nos amb una situació que nosaltres no hem programat. Quan vivim alguna cosa no controlada ens desconcerta i ens deixa atordits per moments. No entenem el per què de la situació i el cóm ha succeït, a vegades. Tota la nostra vida sembla canviar quan nosaltres no volíem canviar.
Venim a aquesta vida per a seguir un procés d’evolució, i no sempre el viscut és del nostre grat. Les pèrdues humanes són un d’aquests casos, d’aquí la importància d’haver despertat la consciència i el conèixer-se a un mateix, sabent quina és la seva veritable essència i el seu potencial per a poder viure en acord a la seva voluntat.
Ningú ens consulta per a “anar-se’n”, senzillament succeeix i com no ho teníem previst, altera el nostre estat d’ànim, les nostres emociones i el nostre comportament.
Podem plorar, sentir grans pors a partir d’ara i un gran desconsol per a no poder comptar físicament amb el nostre ser estimat. A major dol, major dependència representa que ha hagut. Recordo que no en totes les cultures es rep i festeja una marxa. La nostra està basada en el dolor, la por i la dependència, conforme nosaltres, com a sers humans per sí sols, no som capaços de viure. El per què d’això ve de lluny, i no és el fi d’aquest article. La nostra actitud, la de gran part de la societat occidental és la d’identificar-se amb la cultura apresa de petits. És una cultura basada en el control i la o manifestació del veritable ser que som. Allò que no podem controlar ens inquieta i ens desconcerta, deixant-nos atordits, no entenent el per què de la situació.
Hi ha un fi per a tot el viscut a la vida d’un.
Hi ha un fi no racional, sinó espiritual per a l’enteniment del què ha succeït. Hi ha un gran aprenentatge en tot allò que se’ns allunya del nostre costat. No és dolor, és Amor i aprenentatge.
Quant més ens identifiquem que nosaltres no podem segons la nostra poca o nul•la auto estima, major patiment apareixerà en els dies posteriors a la “pèrdua” del ser estimat o apreciat. No és una pèrdua, és un acte d’amor pels que ens quedem.
Veure-ho des de la ment, és una desgràcia. Sentir-lo i viure-ho des de la consciència, un aprenentatge.
Les coses no són el que semblen. Quan comencem a donar-nos compte de qui som i el sentit del què vivim, així com el per què de l’existència de tot el que ens envolta, començant per nosaltres mateixos, la vida pren un altre rumb i un nou caminar, amb una “visió” diferent davant nostre. Els sentiments no desapareixen, però aprenem a no aferrar-nos i enganxar-nos a un dolor, on aquest depèn exclusivament de nosaltres.
A major patiment i tancament en un mateix, major anul•lació del ser. És necessari aquest període de dol? La resposta és no, encara que la reacció de la nostra cultura, moltes vegades és acceptar-lo, degut que hem d’acostumar-nos a l’absència d’aquest ser estimat. Aquest període el podem viure amb una major o menor intensitat d’aflicció, ara bé, a major grau d’evolució d’un ser humà, más ràpidament començarà una nova vida, amb consciència, segons el seu procés.
Si ens quedem atrapats en no tenir al ser que va seguir el seu camí, la vida és un infern, com es diu, i la tendència al victimisme una temptació inconscient com a reacció davant la vida.
Quan més aferrament s’hagi tingut amb qui va transcendí, més dolor sentirem i viurem a la nostra vida.
A vegades, aquest dolor només és la mostra conforme havíem ignorat la nostra poca autoestima que teníem i continuem tenint perquè ens hem recolzat en una crossa per a continuar avançant i no pensar més, sinó que aquesta persona m’omplia i em donava allò que per mi mateix/a no m’ho donava.
El dolor no és necessari per a viure, per a evolucionar, però si aquest apareix, és un gran mestre per a la nostra ràpida evolució, desbloquejant, posant-nos davant la situació que per nosaltres mateixos hem d’encarar-nos i sanar.
Tota la nostra vida és Amor i ens dóna l’oportunitat per a equilibrar allò que necessitem per a poder continuar avançant sent nosaltres.
Res és el que sembla.
L’Amor és la teva essència. Sent-te’l! Ell et mostrarà la Veritat.
Ànims!
Una abraçada

Activitats pel mes de març

Aquests mes de març us anunciem un nou Seminari sobre la "Connexió Divina - La Sanació del Ser".

Degut a l'interès mostrat per part d'alguns de vosaltres i que no us va anar bé assistir al que es va programar pel mes de febrer, us proposem un de nou per aquest mes, esperant que aquest cop ens poguem trobar i veure tots en ell.

El Seminari es realitzarà a la població de Cardedeu (Barcelona), els propers dies 18, 19 i 20 de març, organitzat pel centre LA FONT de Cardedeu.

Tots aquells que estigueu interessats i vulgueu més informació o inscriure's podeu passar pel propi centre, ubicat al c/ Hospital 4 de Cardedeu, o bé trucar al 938455556 (dilluns pel matí tancat).

Us recordo també que em podeu trobar en aquest mateix centre fent sessions individuals, on caldrà demanar hora amb anticipació.

Tots aquells que vulgueu que el Seminari o els tallers sobre ÀNGELS i el GRAN PLA DIVÍ es realitzi a la vostra població, caldrà que truqueu al 606098752 (Jordi), o enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .

Us esperem a tots, desitjant-vos que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

2011, any de recol·locació

Aquest any 2011 serà un temps on les coses es re col•locaran, fent que cada situació, persona, relació o grup es remogui per a anar a parar al lloc que li correspon.
Durant anys hem estat movent-nos, creant i fent per a aconseguir allò que volíem. Molts han despertat i han començat a obrir-se a la vida. Això ha fet que, no només la Terra, sinó el ser humà es sacsegés i s’hagués vist en la necessitat de fer grans canvis, o canvis no desitjats, a la seva vida.
Tots els habitants d’aquest planeta ens dirigim al lloc que ens correspon segons la nostra ànima i poder, així, portar a terme allò que hem vingut a fer. Gent que transcendeix i deixa el món de la forma, relacions que s’acaben, necessitat interior de “deixar-ho tot i començar de nou”, iniciar noves feines o activitats a les que fèiem fins ara, tot això i més s’està produint en els mons de cadascú de nosaltres. També podria dir, el fet de deixar de patir, d’aconseguir allò que tant hem desitjat, sortir-nos d’un dol que semblava etern, veure la vida d’una altra manera, fer les paus en l’ambient familiar,... Aquests canvis pot representar deixar de viure i, fins i tot pensar d’una manera en concret, per a donar peu a una nova vida amb una nova actitud davant d’ella.
Mentre passem per la situació en concret, pot semblar que mai ho aconseguirem, donant la sensació que només trobem traves o dificultats, la majoria d’elles per part nostra, per a aconseguir ser com volem ser o allò que volem. Són moments de “certa preocupació”, quan en el fons, només és deixar que tot succeeixi seguint en tot moment la veu del teu cor. Ella t’indicarà el què fer mentre avances per la “suposada inestabilitat”. Per moments sembla que t’hagis de tancar i no tens ganes de parlar, alhora que pots arribar a sentir la necessitat de estar a la natura i passejar pel bosc o els camins de muntanya. Si és així, ¡feu-lo!. La naturalesa esponjarà el vostre cor i us donarà la saviesa i la serenitat necessàries per a fer front als següents moments del vostre caminar.
Res és el que sembla. Després de la tempesta ve la calma, i aquesta és molt més apreciada quan es presenta. Cada vegada hi haurà més harmonia i benestar dins vostre, i això es reflectirà en el vostre entorn.
Acabem d’iniciar, fa poc, un nou any. Les coses es mouen per a col•locar-se en el lloc que li correspon. Fins ara, hi havia peces del trencaclosques que no estaven en el seu lloc. El dibuix semblava està acabat, però quan tot encaixi perfectament, veurem que és un altre dibuix al que ens pensàvem que era. La nostra vida canviarà i ens aproparem o aconseguirem el lloc adequat en el moment oportú per a mostrar-nos al món.
Segurament, alguns de vosaltres ja haureu experimentat els inicis d’aquest “Canvi Diví”, o us trobeu a les portes d’una gran oportunitat a la vostra vida. Probablement, d’altres us anireu adonant com aneu obtenint uns resultats en les vostres actuacions no obtinguts fins el present. Tot és fruit d’aquests temps de re ordenament i equilibri. Les coses perquè tinguin sentit han de trobar-se en el lloc adequat i el moment oportú. Tanmateix en els sers humans. Ara és el temps de portar-vos al lloc idoni on pugueu mostrar-vos al món i realitzar, o començar a materialitzar la vostra voluntat. Tot i tots seguim un procés diví, segons l’evolució de les nostres ànimes.
Perquè tot sigui, hem d’escoltar el nostre cor i despertar la nostra consciència; llavors, entendrem el per què, degut que ens coneixerem més i sabrem més de la nostra naturalesa i potencial.
Un dels aspectes que he anat veient d’un temps cap a aquí, és que gent amb una mentalitat tancada, han “afluixat” la seva visió de la vida, acceptant i tolerant més als altres que no pensen com ells. Persones que es mantenien rígides a les seves postures, m’he adonat que ara, poden arribar a escoltar altres postures sense voler-les contradir o convèncer als altres conforme el que ells pensen és la veritat.
Les mentalitats s’han obert. Les postures s’han flexibilitzat, i un dels resultats degut a això, és l’apropament i la unió. Realment alguna cosa està passant en el nostre entorn. Aquells, però, que es mantenen en el seu patró, s’allunyen més dels altres, i més dolor estan creant a les seves vides. Allò que no és amorós, es va esvaint, i les portes perquè el cel es manifesti a la terra s’obren de bat a bat. Cada vegada més el món de la Llum habita entre nosaltres. Cada vegada hi ha més sers de Llum que es manifesten entre nosaltres, sers que han estat preparats e instruïts per a mantenir els pilars de la nostra ben estimada Terra. Les seves energies estan ben recolzades per aquests sers, que per cert, cada vegada en són més.
Aquestes noves fonts de Llum i Amor estan removent a tot el planeta. Els nostres interiors i entorns estan vivint uns dels moments més àlgids de l’evolució del ser humà on no hi haurà uns altres d’igual. Vosaltres sou partíceps de la major transformació del planeta i els sers que l’habiten. Tolerància, acceptació, sortir a la llum fets coneguts i amagats, ara són destapats per a portar l’equilibri i la harmonia, no només a la Terra, sinó que la seva repercussió també influeix a l’univers en el qual ens trobem, però no només a ell, sinó a tot el firmament existent.
Són moments gloriosos de la nostra existència, on la nostra ànima va dir: Sí, jo també hi vull ser i participar!
Allò del passat es desestructura. El present que no està aposentat, sacseja, i qui ja es troba preparat, materialitza. Tot està en perfecte ordre, i tu, et trobes en l’instant precís per a veure com la teva vida et porta segons el pactat. El teu cor et parlarà del què has vingut a fer. Escolta’l perquè el que puguis sentir és l’eclosió del teu ser. Endavant!
Quan més ens endinsem cap a la calor (l’estiu), segons la latitud on em trobo, i el sol resplendeixi més alt, la Llum i el benestar seran més intenses en tu. Deixarem enrere la boira per a sentir el caliu de la Llar en els nostres sers.
Cada vegada apareixeran més sanadors i el mestre que hi ha dins vostre, molts el començareu a manifestar. No us amoïneu si sereu vosaltres o no, seguiu allò que sentiu que heu de fer en tot moment, i veureu els resultats a la vostra vida. Siguin quins siguin aquests, seran el preludi d’un nou pas cap a l’Ascensió. Allò que està sintonitzat amb el que has vingut a fer, ajudarà a la resta de la humanitat.
Tots et necessitem, facis el que facis, l’important és que tu siguis tu.
Sigues! Sent la divinitat en tu i permet que Déu es manifesti a través teu.
Tu ets Llum i Amor. Mostra’ns-ho!!

Gràcies per ser.

Connexió Divina - La Sanació del Ser

Aquest cap de setmana, dies 25, 26 i 27 de febrer es realitza el Seminari de "Connexió Divina - La Sanació del Ser" a Cardedeu, organitzat pel centre LA FONT, ubicat al c/ Hospital 4.

"Sanar és un alliberament i un tornar a l’equilibri que teníem quan érem a la nostra veritable Llar abans de venir a aquesta dimensió.
Obrir les portes de la nostra Consciència i del sanador que hi ha dins de cadascú, ens permetrà que el Déu que ets i hi ha dins teu pugui manifestar-se amb tot el seu resplendor.
Connectar amb Ell, amb tu, no només permetrà sanar-nos a nosaltres mateixos, sinó també, a aquells que ens envolten.
En el Seminari es donarà informació per a conèixer i sentir les nostres capacitats, la nostra essència i el nostre potencial per a manifestar la nostra plena grandesa i amorosa Divinitat.
Fer la Connexió amb l’univers, a través d’una sèrie de tècniques ens permetrà convertir-nos en el ser multidimensional que som i obrir les portes de la sanació, els miracles i la realització, sentint la Unicitat amb la Font Creadora de tota vida i el món espiritual de la Llum.
El Mestre i Sanador que hi ha en tu, demana pas per a complir el teu Pla Diví, fer un món millor i poder sanar i vessar el teu perfecte Amor al planeta i a tots aquells que l’habitem."

Serà impartit per en Jordi Morella, creador del Seminari, equilibrador, canal i mestre espiritual.
Tots els que estigueu interessats, trucar al 938455556 (centre) o al 606098752 (Jordi).

Si esteu interessats que es faci en la vostra població, centre, lloc de treball o associació, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Perdreu-ho tot per a guanyar-ho tot

Em trobo en uns moments on em ve molt de gust, senzillament sentir el que visc, així com la presència de la Llar en i amb mi.
Són instants on tan sols tinc ganes de sentir. Sé que puc escriure de situacions i aspectes de la divinitat del ser humà, però no sento la inspiració per a fer-ho com ho he estat fent durant anys.
Sentir la meva essència m’omple plenament, sentint i sabent del cel aquí a la terra.
Potser arribarà un dia, on em llevaré i tornaré a teclejar l’ordinador per a transmetre a través dels meus blogs i les webs que estic col•laborant, però de moment, gaudeixo tant sentint!!!
Un gran canvi s’ha produït dins meu. Aquest m’ha portat a manifestar-me i a aturar el que he estat fent durant temps, o fins i tot anys en algun aspecte, fent una reestructuració de la meva vida, del camí que he estat seguint fins ara, de la manera que m’endinsava en ell. Res és com abans. He necessitat un temps d’interiorització, per a adonar-me cap a on dirigir-me a partir d’ara.
Per a ressuscitar i mostrar al veritable ser que havia en mi, vaig haver de morir i començar de zero. Se’m va haver de treure tot per a començar el tram de l’Ascensió tant esperat. Primer va ser el cotxe. El vaig perdre. Després la feina. Necessitava l’absència de lo material per a prendre decisions, que ara, una vegada preses, crec que ha estat un regal que se m’ha fet pel meu major bé. No només les portes de la meva activitat es van tancar a com eren, sinó que vaig haver de deixar la vivenda on em trobava. Aquesta decisió va fer que, després que la vida em fes una proposta, jo l’acceptés. No només això vaig haver de deixar, sinó també la població on havia viscut els darrers dinou anys.
He arribat a entendre del per què vaig anar a parar a allà. No hagués arribat fins el present, sense tota la instrucció i aprenentatge après en aquella població costera. Va haver persones que em van ajudar en el meu camí cap a l’evolució de la meva ànima, sense elles saber-ho inicialment. Tot el que tenia terrenalment se’m va treure del meu costat, havent de deixar persones que fins llavors m’estava relacionant, però tot tenia la seva finalitat. Quan aquesta ja va ser realitzada, la meva presència allà ja no tenia cap sentit. Havia arribat l’hora de “marxar”.
Vaig haver d’acceptar i desaferrar-me de tot, fins i tot de les persones. Em sentia lliure. Quan menys tenia, més lliure em sentia. Aquest sentiment el vaig emmagatzemar en la meva memòria i saviesa per a adonar-me que res ens pertany i se’ns és donat per sempre. Tot té una finalitat espiritual, i quan ja s’ha après, i ens ha donat el que ens havia de donar, necessitem nous canvis per a continuar el nostre camí. Jo no vaig ser una excepció. Així va ser amb mi.
Res tenia, ni a vegades per a menjar, però el meu esperit s’enfortia notablement i el ser que havia en mi que havia de mostrar-se vibrava intensament demanant pas per a ser manifestat.
Viure en la mancança terrenal, t’enlaira i t’obre les portes a l’abundància espiritual. Quan aquesta s’arriba a sentir intensament en un entorn de no tenir res, llavors és quan la resurrecció és possible. Allò que se sent interiorment, es materialitza.
Quan en el buit de no tenir les teves necessitats bàsiques cobertes sents la força de continuar i l’amor del Déu que hi ha en tu, tenint la confiança i la seguretat que tot això passarà i acabaràs tenint segons els teus anhels i la teva Voluntat, llavors, és quan has arribat a trucar les portes de la teva divinitat i aquestes s’han obert.
A vegades s’ha de perdre tot per a guanyar-ho tot. En el meu cas ha estat així.
Amb el temps, en aquests darrers tretze mesos tot s’ha aposentat perquè els pilars de la meva plena manifestació puguin enlairar el meu ser i portar a terme allò que he vingut a fer.
La meva vida ha canviat absolutament tota ella.
Vaig haver de canviar el meu ritme i estil de vida, i darrerament vaig sentir amb una força inusual que també havia de donar un nou rumb a la meva activitat. Així ho he fet.
No em qüestiono els resultats, i si anirà bé o no, o si aquest és el camí. No dubto gens dels passos realitzats, perquè tinc la plena certesa que és el que haig de fer segons la veu del meu cor i dels que m’acompanyen del món de la Llum.
Actualment no sóc jo qui pren les decisions. Hi ha un ser superior dins meu que decideix per mi. Confio plenament en Ell i sé que sap el que es fa. (Jo també ho sé). Em deixo emportar pel que sento, sense preguntar, controlar ni organitzar res. Només faig el que sento des de la meva divinitat.
Flueixo, i quan més ho faig, més m’adono del poder que hi ha dins de cadascú per a portar a terme el significat de la seva vida.
Accepto. Confio.... i sé, encara que no els “petits detalls del gran projecte de la meva ànima”, sí la direcció a seguir i com fer-ho. És com si a cada passa donada “algú amorós” et digués què fer, com el millor amic i aliat que pots arribar a tenir t’agafés de la mà, veient els resultats de cada passa feta. Quan més et deixes, més bé et sents i més satisfacció i resposta del teu entorn reps que et porten allà on vols.
Ara em dedico a ser jo. SER, amb el que això representa amb tota la seva magnitud. SER, sense les interferències d’un possible passat o les intromissions del teu entorn. Tu ets Llum i Amor, i la teva presència fa que qui siguin amb tu, vegin la necessitat de respectar-te, i fins i tot, recolzar-te, ajudant-te a obrir les portes necessàries per a arribar a portar a terme la teva nova vida, sense saber a lo millor, per què ho fan.
Ara, endinsat en el meu camí, i després de trobar els rètols al llarg d’ell sé que haig de prendre noves decisions i deixar que aquestes em portin més enllà d’on em trobo en aquests moments.
Estic gaudint com no ho he fet fins ara. SENTO i SENTO la força de l’AMOR que sóc, en el meu ser, i cada dia és una oportunitat de poder materialitzar i obtenir els seus fruits. Així està sent.
Gràcies per tot, per tots i per mi.
La meva vida continua i dins d’aquest procés, m’esperen situacions que de bon grat us les aniré transmetent per a compartir-les amb vosaltres. Gràcies a tots.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, i penseu que res és el que sembla.

Activitats en aquest mes

Us recordo que aquest dijous dia 17 hi ha una xerrada presentació del Seminari: "Connexió Divina - La Sanació del Ser" al centre Darsana de Granollers (Barcelona), ubicat al c/ Bruniquer 5, baixos. T. 938795217.

També us faig saber la realització del Seminari aquest mes de febrer a Cardedeu, els dies 25, 26 i 27 de febrer (Centre La Font: 938455556).

Aquells que vulgueu que el Seminari es realitzi a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, podeu trucar al 606098752 (Jordi) o enviar un e-mail a l'adreça: emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Connexió Divina: la plena realització

He sentit la necessitat de fer una reestructuració de la meva activitat. Fins ara proposava una vintena de cursos i tallers de diferent índole relacionats amb el camí de l’auto coneixement i el despertar de la consciència.
Dins meu he sentit la força del canvi, com si hagués arribat l’hora de començar segons els meus nous pilars. Tot el que anava aprenent o se’m facilitava, bé a través del món de la Llum o del meu aprenentatge a través de l’aplicació d’una sèrie de lectures, meditacions o cursos realitzats, volia transmetre-ho perquè notava que no tenia sentit saber sense ensenyar-ho després als altres. Per un altre cantó, no per més que proposés, més activitat tindria, com així ha estat. La gent necessita sentir-se atreta pel que se li ofereix, i no tots estan o han estat preparats per a rebre el que jo els oferia, tot i així, aquells que hi assistien, les seves vides canviaven.
Després d’anys m’he adonat que no és qüestió d’oferir i oferir si no és d’interès de la gent o aquesta no està preparada per a rebre l’oferiment que se li fa, encara que fos la clau de les seves vides per a ser feliç o sentir la pau dins d’ells.
He fet aquesta reestructuració, i m’adono, després de tota l’experiència al llarg d’aquests anys, que el més important es troba dins de cadascú, i que hi ha una essència, una part de nosaltres desconeguda que pertany al món espiritual, i que quan hom s’endinsa en ella troba els millors tresors que un pot arribar a trobar, i tots ells són part del què és. Li pertanyen i que han estat amb ell des del naixement. Ningú ens ha parlat d’aquesta clau mestre per a la realització de la nostra vida i la plena felicitat constant pel nostre caminar. Ningú ens ha parlat del nostre veritable potencial per a crear i viure la vida que volem o anhelem.
Hi ha una part dins de cadascú que necessita ser presentada al seu entorn, al nostre entorn, i és el Déu que hi ha dins nostre.
M’he adonat i sentit que quan connectem amb ella, amb aquesta part divina que tots portem a dins, la nostra vida es transforma en una altra molt diferent a la que hem estat vivint i aferrats durant molts anys. Quan aconseguim connectar amb ella, tot canvia i es transmuta en el nostre cos, el nostre esperit i el nostre entorn. Les sanacions es produeixen, el temps s’atura, els miracles fan presència, una perfecta salut es manifesta de manera constant si mantenim aquesta connexió, i la nostra voluntat és materialitzada només amb el nostre pensament, la nostra intencionalitat. Tot això és possible si deixem que Déu-en-nosaltres pugui manifestar-se lliurament a través nostre.
El ser humà està despertant de la seva somnolència espiritual, i cada vegada se sent més atret per aquells aspectes més ocults del seu interior. Cada vegada parla més obertament de les seves inquietuds espirituals i s’adona que part del seu entorn també li passa el mateix. Ens trobem com si estiguéssim en un punt del camí on hagués de sortir a la llum i mostrar-se el veritable sentit de la nostra existència i deixar enrere la ignorància en la qual s’ha estat adossat durant tots aquests anys.
És l’hora de trobar les respostes que tant de temps ens hem estat qüestionant i mirant d’obtenir-les. Com un camp de violetes i margarides alhora, sembla com si comencessin a despuntar els primers pètals que donaran color i bellesa al camp i la natura en la qual es troben. És l’hora de despertar i adonar-nos quina és la nostra veritable essència i potencial. La nostra divinitat està esperant que li obrim la porta del nostre cor per a mostrar-se i poder portar la nostra vida cap a allò que hem vingut a fer. Deixar-nos anar i obrir-nos sense temor és una manera pràctica de començar a llençar-nos al buit, com algú pot dir.
La resposta a la vida ets tu. Tu ets el sentit de l’existència. Tu ets l’univers aquí a la Terra. Tot univers està regit per la mà de Déu. On és Déu en tu?
Aquest és el camí a seguir, a trobar-lo, sentir-lo dins nostre i deixar-lo manifestar. Llavors, ens manifestarem amb tot el nostre majestuós resplendor.
El món necessita de la nostra íntegra divinitat. Només llavors tu seràs tu, i la gent del teu entorn i tota la humanitat es beneficiaran del teu coratge mostrat per a obrir les portes del veritable ser que ets.
Al llarg dels anys m’he adonat que la vida només té un camí, el de l’amor, el de contactar amb el Déu que hi ha dins de cadascú i permetre que es mostri per allà on estiguem.
L’experiència i la instrucció rebuda des del món de la Llum m’han portat a adonar-me que la meva activitat és mostrar el camí perquè “els Déus” de la Terra puguin ser manifestats i sentits.
Una vegada així sigui, tot és possible. Les limitacions desapareixen, i les consciències desperten al sentir l’amor, la pau, l’harmonia i la serenitat a la teva vida. Un és feliç al mostrar al sanador que hi ha dins d’un mateix i al Mestre que cadascú és. Les capacitats de sanació, també per a tu, no només pels altres, així com un immens benestar es potencien en cada ser.
Només existeix amor en nosaltres, i és aquest amor que ens permet realitzar la nostra voluntat, una amb la voluntat de l’univers. És aquesta voluntat que permet sanar i crear amb la nostra intencionalitat. Sentir ens farà obrir les portes de l’auto coneixement i la saviesa.
Recordo que és savi aquell que coneix a Déu, a sí mateix.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (40)

"Un ànec blanc no necessita banyar-se per a ser blanc. Tampoc tu necessites fer res sinó ser tu mateix. (Lao Tse)"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Els inicis de la plena realització

Els somnis em parlen conforme allà on haig d’arribar ja és tal com ha de ser amb tota la seva magnificència, i que en aquests moments em trobo en els inicis de tot el procés per a arribar al punt àlgid constant del què ha de ser. El resultat és plenitud, amb demandes constants i absoluta realització.
Els somnis em parlen que em trobo en els passos adequats i connectant amb la gent que permetrà que tot sigui.
Em trobo en un indret temporal, vivint en una “llar d’acollida” per a donar-me el suport necessari en aquests moments mentre el camí a seguir no s’aposenti més fermament.
El cel em protegeix i em gronxa en els seus braços mentre confecciono els pilars necessaris per a portar a terme el què he vingut a fer en aquestes terres i en la meva vida actual. Fins ara he anat plantant llavors i regant, no recollint sempre els resultats esperats. Ha arribat a un punt del meu procés, que he deixat d’esperar, i només faig allò que el meu cor em dicta. El fet de no esperar representa no fer-se càrrec ni voler controlar el que es fa, només, senzillament, dono els passos que sento que haig de fer, i lliuro els resultats al Pare, perquè aquests no depenen de mi, sinó de la Voluntat Divina segons el procés d’evolució de la meva ànima.
Els esglaons pujats fins ara, m’han fet canviar. El meu ser ja no pensa com abans, no sent ni actua com temps enrere, i quan més em deslligo del què faig, més deixo que això, el que sigui, pugui seguir el seu curs sense interferències per part meva. A una llavor que se la va regant no se l’estira quan comença a brotar perquè creixi més ràpidament, perquè el que pot passar és que l’arrenquis o la trenquis. Llavors, el teu anhel se’n va en orris. Adéu fruits! Així, d’alguna manera passar el mateix amb el que fem a la nostra vida actual, volem posar tant del nostre costat que “ofeguem” el poder créixer com ha de ser.
M’estic adonant que quan més em desentenc del resultat, més ràpida i fluidament aquest apareix, perquè no espero, només faig segons el meu cor. Tot el que em pugui arribar serà com una benedicció que se’m dóna. El plaer del fer és el procés d’anar seguint les directrius interiors d’aquesta veu que surt del teu cor. Si et centres en allò que sents que has de fer i com ho vols fer, és quan es produeix el procés de l’Ascensió en cadascú. Un gaudeix plenament quan fa allò que creu que ha de fer. El resultat és el fruit de tot el fet fins llavors. No és la recompensa per a la teva ànima, sinó el camí realitzat des de l’amor i la joia de viure i de ser un mateix el que enlairarà a l’ànima i poder ascendir una mica més pujant nous esglaons cap a la nostra divinitat.
Quan sento que haig de fer una cosa i m’il•lusiona, no em qüestiono si serà factible o no, només faig allò que puc fer en aquells moments segons visc. Quan apareix la il•lusió és un senyal conforme és part del teu camí i endavant!. Tot el que pugui venir arrel del que un pugui fer serà en acord a l’evolució de la seva ànima. Cada vegada més, la voluntat d’un és més realitzable segons els nous temps que ens trobem. Les energies són diferents a temps passats. Ara podeu materialitzar allò que voleu, però recordeu que no heu d’esperar ni crear-vos cap expectativa, només confiar que així serà i tenir el convenciment que allò que voleu ho aconseguireu. Recordeu: no us feu cap idea de com serà segons els vostres patrons, deixeu-lo a les mans de Déu i dels sers de la Llum que us acompanyen perquè us indiquin el millor camí per a la seva realització segons el major bé de tots.
Quan decidiu obrir el vostre cor i obrir-vos al món, no al món que vosaltres voleu, sinó a l’univers sencer sent com sou, res haureu de témer, perquè deixareu de controlar i voler que les coses i les idees siguin com vosaltres voleu.
Ningú aconseguirà la felicitat si no allibera les seves pors, i aquestes seran alliberades quan us desaferreu de tot el que us ha passat i heu viscut fins ara. Quan us allibereu de la vostra ment i de tot el que heu viscut fins ara, escoltant el vostre cor com a nou camí cap a la integritat i realització, llavors, sereu lliures per a crear a voluntat. Llavors la vostra divinitat serà una amb la divinitat universal i la materialització del què heu vingut a fer serà plena. Només agraïment arribareu a sentir, i l’amor de la Llar en els vostres cors.
Fa anys vaig començar a dedicar-me a transmetre una formació espiritual que li vaig posar de nom “La Veu del Cor”. Amb el temps va derivar-se a una Escola d’Espiritualitat, i ara, el meu cor em diu que el més important i necessari és connectar i conèixer a Déu, al Déu que hi ha dins teu.
Cada vegada he donat passos més endins de la nostra connexió divina, del nostre auto coneixement, perquè savi, és aquell que coneix a Déu, que es coneix a si mateix. Quan fas aquesta “connexió”, les portes de la sanació, la realització i les oportunitats s’obren a la teva vida de bat a bat.
Coneix-te i coneixeràs l’Univers i els Déus que l’habiten. Llavors, la teva vida et somriurà i tindrà el sentit que sovint has volgut trobat.

Que l’Amor i la Pau de Déu siguin en tu.

Noves activitats pel mes de febrer

• Dijous dia 3, xerrada presentació del Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a la llibreria BADALLIBRES de Cardedeu. La entrada es gratuïta i començarà a les 20h. puntualment. Aquesta xerrada i seminari l’organitza el centre La Font de Cardedeu. El lloc de la xerrada (llibreria) es troba en el centre mateix del poble, a la carretera de Cànoves nº 3, (molt a prop de l’església).
• Dies 24,25 i 26 de febrer Seminari “Connexió Divina” a Cardedeu (Barcelona) organitzat pel centre La Font, ubicat al c/ Hospital 4. Per a més informació, passeu pel propi centre o truqueu al 938455556 (dilluns pel matí tancat).
• Dia 17, xerrada presentació del Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a Granollers, concretament al Centre Darsana. La xerrada és gratuïta i està prevista per a les 20h. del vespre. Darsana es troba al c/ Bruniquer 5, baixos de Granollers. Per a més informació podeu trucar al 938795217.


La xerrada estarà realitzada per en Jordi Morella, sanador i terapeuta energètic. Canal i Mestre espiritual que durant anys ha estat al capdavant, creant i impartint les matèries d’una Escola d’Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. Actualment és el creador i qui imparteix el Seminari de “Connexió Divina – La Sanació del Ser”.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en la vostra població, centre, escola o associació, podeu trucar al 6060998752 (Jordi), o enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Connexió Divina

Les energies del nostre planeta han canviat des del canvi de mil•lenni. Unes energies que han permès que la Terra es reestructuri i a la humanitat es produeixi una selecció. Molts ens han deixat, però no sense un fi espiritual pel major bé de tots. La Terra s’està remodelant, on, per exemple, els seus pols (el físic i el magnètic) s’han apropat considerablement. Tot això obre les portes d’un gran canvi. Una major consciència habita entre nosaltres, despertant-se en gran part dels sers humans. Un nou ser està apareixent entre nosaltres, i no està molt lluny ni és de color verda la seva pell: són els nostres fills, els nostres nens. Són sers amb una consciència i un nivell energètic de més alta vibració que els seus progenitors.
Vivim en temps on necessitem connectar amb aquestes noves energies que ens aporten calidesa, nutrició, amor i una immensa sensació de protecció.
El ser humà necessita connectar amb la seva divinitat. Aquesta està connectada amb “la capacitat de ser un mateix”. Manifestar-se segons la nostra veritable naturalesa ens permetrà sanar, i no tan sols a nosaltres, sinó també a tots aquells que ens envolten.
Hi ha un potencial immens diví que demana pas per a poder-se manifestar en cadascú de vosaltres. L’Univers que sou demana ser regit pel Déu que hi ha en el vostre interior. Connectar amb Ell, ens permetrà realitzar-nos, materialitzar, sanar, sentir l’amor i seguir el camí que hem vingut a fer. Altres portes se’ns obriran arrel de realitzar aquest Connexió.
La veritable felicitat consisteix en estar connectat amb la teva divinitat i viure segons l’energia actual: l’Energia Crística, per a permetre que Déu-en-tu pugui manifestar-se i així permetre la plena realització i consecució del que has vingut a fer en aquesta vida.
Plena felicitat, harmonia, pau, calma interior, un immens amor i sabedor de la major saviesa que hagis pogut imaginar-te són algunes de la característiques de la “Connexió Divina”.
Aquest és un seminari on aprendràs a conèixer-te, transmetent-te els pilars bàsics del teu ser i poder entendre les capacitats que tu tens per a poder sanar, no només a tu mateix, sinó també a les persones del teu entorn. Tota sanació comporta una connexió amb la part divina que se és.
S’ensenyaran unes tècniques, uns exercicis per a poder fer aquesta Connexió i com fer-la servir. Convertir-nos en sers multidimensionals ens permetrà anar més enllà dels enteniments racionals i trobar respostes procedents del teu cor.
Connectats, apareix la nostra saviesa.
Connectats ens crea un estat interior, Un amb l’Univers.
Connectats sentim i som Amor.
Connectats, sabem, creem i sanem.
Si estàs interessats en assistir a aquests Seminaris pots anar entrant en aquest blog, que se us anirà informant de tots els que s’aniran realitzant, així com les xerrades que es faran amb anterioritat per a anar presentant cadascú d’ells.
El Seminari serà impartit per en Jordi Morella, sanador i terapeuta energètic. Mestre espiritual, on durant anys va creà una Escola d’Espiritualitat, impartint les sessions corresponents. També ha col•laborat amb els seus articles en diferents webs d’àmbit internacional, així com en els seus blogs personals. Ha estat creador i conductor d’un programa de ràdio basat en l’espiritualitat, auto coneixement i el despertar de la consciència a Ràdio Premià de Mar i Ràdio Cardedeu, de la província de Barcelona, durant un període de més de dues temporades i unes altres dues com a col•laborador habitual en un altre programa, sempre amb el mateix contingut.

Si esteu interessats que el Seminari de la ”Connexió Divina – La Sanació del Ser” es realitzi a la vostra població, en el vostre centre, o voleu més informació al respecte, podeu enviar un correu electrònic a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Canvis: nou camí a partir d'ara

He pres decisions en uns dies cap a aquí.
He decidit no fer més certes activitats i crear una de nova que sento que és afí a la meva nova manera de ser i sentir. He definit la meva obra a partir d’ara. Les energies són diferents a com he estat actuant fins el present.
He decidit deixar la ràdio a final de mes, després de més de quatre anys estant en antena.
Ja no sento la necessitat d’escriure com ho feia fins ara i transmetre el missatge dels meus escrits d’aquesta nova vida i cap on ens dirigim. Ja ho fet durant uns anys, i ara sento que ja he acabat aquesta etapa i començar una altra, on probablement, els meus articles siguin diferents de contingut a com han estat sent fins el present.
Sento i sento el meu interior i tot el que rebo com a conseqüència d’aquest sentir m’empeny a transmetre-ho a la gent, però a través del Seminari, la meva gran obra. (Sé que no és meva del tot, perquè els meus germans de la Llum i Déu tenen molt a veure amb això).
Sento una il•lusió immensa al sentir tot el que sento. Tinc ganes de transmetre-ho a aquells del meu entorn que estan disposats a escoltar i a obrir el cor.
Transmetre la “Connexió Divina” és la meva dedicació plena des de fa unes setmanes, i sobre tot, des que hem començat aquest nou any.
Un any que anirà a més en relació a la meva nova activitat.
Un any on l’aixeta de l’activitat al servei del Pare s’anirà obrint cada vegada més i la meva presència serà requerida en més llocs.
He pres decisions importants. He sentit interiorment, amb una força i intensitat inusual, d’aquelles que la vida t’indica el camí d’una manera molt clara per a sortir de la situació que et trobes i poder arribar allà on la teva Voluntat vol arribar.
M’he llençat al buit, seguint les directrius del meu cor. Confio i crec fermament amb el que estic fent.
Connectar amb la divinitat que som i tenim interiorment ens permetrà sanar i realitzar-nos. Fer que el ser humà obri el seu cor i es deixi anar facilitarà la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum. Fer exactament allò que sento que haig de fer i de la manera que ho haig de fer permetrà arribar a moltes més persones que fins ara.
En Jordi (jo) encara es reprimia i controlava el com dir les coses i s’adaptava, d’alguna manera per a poder arribar a la gent del seu entorn. Això feia que no em mostrés tal qual sentia com ho havia de fer, només en les meves sessions individuals. Ara ja no només en aquests moments, sinó que ha arribat l’hora de parlar clar i com sento que ho haig de fer. Ha arribat l’hora de deixar de proposar cursos i tallers quan no tots ells eren de la meva preferència.
El coneixement se l’ha de buscar un, i no per més que jo transmetés tot el que sabia arribaria a més gent, per tant, el que sé i se m’ha instruït m’ha servit per a mi, per a arribar a ser com sóc. He agafat l’essència del què he transmès fins ara, i m’he adonat que l’important és que cadascú connecti amb el Déu que és i amb aquesta connexió, un ja sabrà què fer i trobarà les respostes adequades a la seva situació. Ensenyar a pescar amb la canya, faré que tothom pugui alimentar-se quan ho necessiti i de la manera que calgui per a la seva ànima.
Transmetre per a transmetre, no tots ho han assimilat, i això m’he adonat al llarg dels anys. Mostrar el camí per a obtenir els resultats, és la millor manera d’ajudar a algú per a rebre l’aliment dels nous temps.
Tothom pot ser savi, si aplica el coneixement rebut. Aquells que vulguin, poden sentir la majestuositat de la seva naturalesa divina i, des d’aquest estat, crear segons la seva ànima.
Sento que no haig de donar de menjar, sinó ensenyar que cadascú pugui aconseguir l’aliment que necessiti segons el moment.
El Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” és el camí cap a l’auto mestria i la manifestació de la divinitat que cadascú és. Connectar amb aquesta energia, Una amb l’Univers, farà que la nostra humanitat quedi en un segon terme, per a presentar-se Déu davant el nostre entorn.
La nostra naturalesa espiritual serà la qui ens permetrà el benestar i la joia de viure. Quan més ens endinsem en ella, més ens adonarem de qui som. Quan més siguem nosaltres, a l’adonar-nos de qui som, més ens dirigirem cap a la finalitat del què hem vingut a fer.
Connectant, deixant que Déu es manifesti en nosaltres, la plenitud és absoluta. Sentir la divinitat d’un i deixar-se emportar per ella, és gaudir de la vida i entendre els per quès dels passos que dones. Llavors, la nostra existència pren el sentit que sempre hem intentat buscar. Ara sabrem.
Tu ets Déu. Cadascú de nosaltres és Déu. Com a tal deixem que es manifesti i no ens emparrem en negar-lo i dirigir nosaltres la nostra vida, controlar-la des d’una ment racional i voler fer que les coses siguin tal com nosaltres volem i de cap altra manera. Ara enteneu del per què dels problemes que tenim, oi?
Imagineu-vos que esteu en una barca en mig d’un riu. Les aigües tranquil•les us porten riu enllà, just a on sentiu que heu d’arribar. Qui porta el timó és Déu. De què tenir por si Ell sap què fer? Deixeu-vos emportar i gaudir del què viviu. La vostra vida segueix el camí adequat. El Déu que hi ha en tu ja sap què fer. Et sents protegit, estimat, aconsellat, alimentat i amb una gran sensació de vetlla i pau. De què serveix dir-li a Déu que no sap portar la barca perquè tens por que no arribis allà on vols arribar? Per què tantes pors? Relaxa’t i confia. Deixa’t emportar i t’adonaràs que tindràs al millor patró de vaixell que un pot arribar a tenir, i no tan sols això, sinó que al llarg de tot el curs del riu veuràs sers de Llum que t’acompanyaran al llarg del viatge i que des del teu naixement ja han estat amb tu. Si poguessis veure i sentir tot això, segur que encara patiries? De ben segur que no. Doncs comença a canviar la teva actitud i la teva visió de la vida, perquè no estàs sol, mai ho has estat i estàs sent guiat cap el teu major bé. Gaudeix del viatge i reposa. En el fons, saps que més enllà, potser no gaire llunyà, hi ha la cala on la teva barca s’aturarà. Llavors baixaràs i t’adonaràs que tot el que has viscut ha valgut la pena, malgrat en aquells instants no eres conscient de la importància del què vivies i com ho vivies.
Deixa que Déu es manifesti en tu i gaudeix de la seva presència dins teu. Sent-lo i escolta el teu cor, que serà la veu de la teva saviesa interior, del teu Jo Superior, com molts també anomenen a Déu. No és important el nom, però sí el sentir la seva energia, la seva essència. Aquesta és única i inoblidable.
Deixa que Déu-en-tu et porti i relaxa’t. Ha arribat l’hora que la teva vida agafi el rumb i el camí que has vingut a fer.
Sent! Sigues tu! Senzillament sigues!

Sobre els meus nous escrits

Es probable que, des d’aquest moment, les paraules que arribeu a llegir ja no siguin els passos a seguir a partir d’ara, o què cal fer per a arribar a tal lloc o manera de ser, sinó que arrel de la meva nova etapa us vagi explicant els passos que vaig fent i les experiències més personals sobre el meu ser i la meva nova activitat. Crec que és la manera més adequada per a transmetre-us allò que sento que haig de comunicar a partir d’ara.
Fins ara eren missatges “aliens” a mi, sobre el món i la humanitat, però sento que haig de mostrar-vos la meva nova experiència per a anar més enllà i entendre millor el procés d’una evolució espiritual i el camí de l’Ascensió.
Sento que haig de personalitzar més els meus articles per a tots aquells que vulgueu continuar llegint aquestes paraules i adonar-vos d’una manera més clara el què he volgut dir fins ara tots aquests anys, i anar més enllà dins de la nostra evolució.
Hi ha aspectes, que només poden ser entesos des de l’experiència compartida, des de l’amor i la consciència.
Per a tots aquells que continueu llegint aquest blog, les seves energies aniran en augment, enlairant a la de tots aquells que hi entreu. Aquells que sigueu més sensibles, les notareu. La vibració de les noves paraules i contingut us arribaran, enlairant a la vostra ànima i obrint les portes,encara més, del vostre viatge interior i de “Connexió”.

Des de la humilitat i la senzillesa de servir a la Font Amorosa de tota Vida, que l’Amor i la Pau puguin ser sentides interiorment pel vostre ser.

Una abraçada.

Finalitza LA VEU DEL COR

El programa de ràdio La Veu del Cor finalitzarà les seves emissions aquest mes de gener.
Resten dos programes per a acomiadar aquesta proposta que va voler entrar a Ràdio Cardedeu amb les seves noves energies i continguts en relació a d’altres programes que s’estaven realitzant.
Degut als impediments i obstacles constants que m’he anat trobant al llarg d’aquests tres mesos, tenint present tots els senyals que he anat rebent en relació al programa i adonant-me que no tots es responsabilitzen de l’emissora i dels programes que s’estan emetent de la mateixa manera, m’he anat trobant amb moltes resistències al llarg de tot aquest temps, fins al punt de veure clar que havia de prendre una decisió i no continuar més així.
Les coses han de fluir perquè vagin bé, i no tots han posat de la seva part.
Per aquest motiu m’he vist en la situació de veure clar què fer davant les resistències i passivitat, tant d’alguns col•laboradors com de dirigents de l’emissora. Per això, La Veu del Cor finalitza el dia 26 de gener emetent el darrer programa.
Vull donar les gràcies a tots els que ens heu anat escoltant fins ara i els que continueu tenint ganes de col•laborar i fer que el programa segueixi, però les coses és fruit d’un conjunt d’aspectes, i quan part d’aquests no funcionen, el programa no és el que hauria de ser. Tot i així, gràcies pel vostre suport.
Voldria fer una menció especial a David Molina, el nostre estimat i índic tècnic de so que amb la seva presència i humilitat ens ha permès, arribar a vosaltres.
També vull agrair la il•lusió i la saviesa compartida de col•laboradores com l’Enriqueta Branzuela, Sònia Cervantes, Mariola Romanos i Maite Orive per la seva predisposició i ganes de fer conèixer a vosaltres els oients, la seva experiència d’anys, sempre basada des de l’amor i el cor.
A tots, gràcies.
Per finalitzar, només comunicar-vos els temes dels dos darrers programes.
- Dimecres 19, parlarem de “les coses no sempre són com i quan vull”, amb la Sònia Cervantes, terapeuta i coach.
- Dimecres 26, tractarem el tema de “les canalitzacions” amb Maite Orive, infermera, terapeuta espiritual i canal.

Els programes d’aquesta curta temporada els podeu escoltar a www.ivoox.com . Una vegada aquí, poseu La Veu del Cor en el requadre de recerca i us sortiran tots els programes penjats fins el present.

Tot i així, les coses no succeeixen perquè sí.
Una nova vida se m’obra davant meu i necessito dedicar-li tot el meu temps. El fet de deixar la ràdio, em permetrà posar totes les meves energies al que crec quin és el meu camí a partir d’ara.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Connectant amb els pilars de la Nova Vida

A mesura que ens endinsàvem en el mes de desembre y la entrada d’aquest nou any, les noves energies rebudes pel nostre planeta i tots els que vivim en ell, han fet que “tot es remogués d’una vegada per totes” per a “deixar les coses al seu lloc”.
Jo no sóc una excepció.
Avui és dilluns, y els dilluns sempre, en aquest blog, s’exposen les activitats a fer, les novetats o alguna que altra reflexió per a la nostra ànima. Avui és diferent.
Avui us escric per a comunicar-vos que els temps de remodelació i perfilar el camí a seguir a partir d’ara estan fent presència en el meu ser.
Durant aquests dies no he sentit la necessitat de crear nous articles. És com si necessités centrar-me en el meu cor i escoltar-lo una i una altra vegada per a assegurar-me quins nous pilars són els previstos per a la meva nova vida. Fa temps que tinc aquesta sensació en mi. Ha arribat l’hora que així sigui. Em costa posar-me a escriure per a transmetre com he anat fent fins ara, el contingut dels nous temps, missatges d’esperança, de les energies previstes amb els resultats corresponents, y alguna canalització per part de sers de la Llum. He escrit sobre aspectes del ser humà que havien de ser revisats i reflexionats. Ara, es com si aquesta època en mi hagués acabat. Aquesta és la sensació que tinc.
Sento que la meva aportació en aquest sentit, ha arribat a la seva fi. Potser escriuré altres aspectes o d’una altra manera, però no com ara. No vull forçar situacions per a obligar-me a fer el que no sento.
Escolto el meu cor. He escoltat al meu cor, i durant tot aquest temps em parla d’una nova direcció en el meu camí. Una etapa que fa molt de temps se’m va anunciar, i que allò que “se’m va dir”, veig la seva aurora en el dia d’avui.
He pres decisions importants en pocs dies, en relació a les meves activitats. Aviat sabreu d’elles. Sento la força de l’Amor que em porta cap a elles i de la manera que sento que haig de fer-les. Haig de dedicar-me en cos i ànima, pel qual he hagut de deixar de cantó altres aspectes de la meva vida per a poder-me dedicar en ple a allò que el meu cor i els meus germans de la Llum,després de bastant de temps ajudant-me, m’indiquen i em recolzen, anunciant-me que el previst ja ha arribat en l’ara adequat, i és aquest.
Estic il•lusionat i lliurat al que sento que haig de fer. Encara que no sé de quina manera exacte es materialitzarà, si sé que haig de fer-ho, així como el fet de tenir la certesa que tot anirà bé, obtenint els resultats tan esperats.
Aquest nou camí capta tota la meva atenció i no sé si tindré temps per a dedicar a escriure nous articles, como ho venia fent tots els dijous. Per un altre costat, sé que continuareu sabent de mi, perquè com a mínim els dilluns, o un dia a la setmana aquest blog apareixeran aspectes dels meus nous passos donats. En aquest moment, encara que hagi escrit aquestes paraules, no sento la motivació de tornar a escriure com ho feia fins el present. Nous temps s’apropen, i hi ha molt a fer des de la Llum i l’Amor.
La meva vida està al seu servei, i se m’indica que ha arribat l’hora d’agafar un nou rumb. No és un acomiadament, només un comunicat per si veieu que hi ha setmanes que només hi ha una renovació del blog, o cap. El blog continuarà obert.

Que cadascú de vosaltres pugui escoltar la veu del seu cor per a saber quin és el camí a seguir a partir d’ara.
Que l’Amor, la Pau i el Coratge siguin en tots vosaltres.
Tot va bé. No esteu sols. Tot va bé.

Reflexió sobre el meu procés com a sanador

Recordo que quan em dedicava a donar classes de ball, “se’m va dir” que “tocant-los, agafant-los els feia molt de bé”, els ajudava.
Recordo algun fet d’aquella època que vaig treure algun dolor intens en algú que no podia ballar, i ràpidament es va llevar de la cadira i va continuar ballant.
La Sanació és tornar a l’equilibri. És retornar l’equilibri i el benestar allà on no hi era, només a través de l’ús de l’energia.
El ser humà té quatre components que poden ser equilibrats: la ment, les emocions, l’ànima i el cos. Podríem nombrar l’ànima i l’esperit, perquè són dos “coses” ben diferents, però totes pertanyen a la vessant espiritual, per tant, podríem dir: les emocions, la ment, la part espiritual i el cos.
Es pot produir una sanació espiritual del ser, alliberant-lo del pes feixuc del seu passat, i creant-li una sensació de llibertat i lleugerament immens dins d’ell. Sovint, la persona que ha experimentat una sanació d’aquest tipus sent com si se li hagués “tret un pes de sobre”. Sent com si “alguna cosa”que no el deixava ser ell hagués marxat del seu interior.
Aquesta no és una sanació visual sinó sensitiva. El pacient sent la diferència entre abans i després de la sessió. No és visible, però una sensació interior de sentir-se lliure i amb ganes de fer coses, apareix en ell. Recupera les ganes de poder arribar a fer el que vol i se sent com si se li haguessin tallar els lligams amb alguna “cosa feixuga” que anava arrossegant durant anys o el temps de sentir-se abatut fins el present.
També es pot produir una sanació emocional i els símptomes són semblants a l’anterior. Un se sent més fort i amb una gran lleugeresa, amb menys o més grau segons la intensitat de les emocions reprimides o bloquejades. En aquests casos s’acostuma a sentir una gran pau interior. Per fi!
La sanació mental és l’alliberament de tot allò que pertany a la nostra ment: migranyes, molèsties, cap carregat, tranquil•litat mental, preocupacions,... tots aquells aspectes que la nostra ment és capaç de crear, fent sentir-nos malament i, sovint, no sabent com fer desaparèixer aquests símptomes.
Aquestes tres sanacions són les més profundes de base, perquè si es troben equilibrades, el nostre cos no es ressentirà. Tot i així, degut al món que vivim, on es necessita veure per a creure, les sanacions de que més es parlen, són les sanacions físiques, comunment, “les més espectaculars”.
Totes són importants, i totes permeten al ser humà començar una nova vida o una nova etapa a la seva vida podent ser ell. Quan ens alliberem d’allò que no ens permet ser com nosaltres voldríem és un tornar al nostre estat natural per a portar a terme allò que hem vingut a fer i la nostra voluntat manifestada.
Fins ara, a la meva vida, en el temps que porto treballant l’energia, he anat veient en les meves sessions, resultats dels quatre pilars del ser humà.
Durant tots aquests anys, uns divuit, he anat treballant sobre tot, l’ànima del ser humà. Les meves mans han anat sentint cada vegada més el flux de l’energia sanadora i de vida. Amb el temps, el meu cos també ha anat rebent aquesta consciència de ser canal de la manifestació de Déu en mi.
En aquest darrer any 2010, els resultats han estat més notables al veure i escoltar als meus pacients com expressaven el que sentien interiorment després de la sessió.
Sento la força del meu cor com m’empeny a donar nous passos en aquest sentit. En el seu moment vaig endinsar-me en la imposició de mans, després en les primeres iniciacions en Reiki, i sis anys després, vaig sentir la veu interior que havia d’acabar la formació en Reiki. Així ho vaig fer. Practicant i jugant amb l’energia, vaig adonar-me de com fer-la servir, no seguint els passos establerts segons em van ensenyar.
En els darrers anys he anat obrint noves portes en aquest camp, fins a adonar-me i experimentar moments on em convertia en un ser multidimensional. En el fons sempre ho som, però ens quedem arrelats i aferrats a les limitacions de les creences adquirides al llar de la nostra infantesa i l’entorn que vivim. Enlairar-te per sobre de tot això, t’adones que tu ets un ser superior, més enllà de la nostra biologia. Pots viatjar a través del temps i aprens, a mesura que vas sent més tu, a fer servir l’energia per a crear estabilitat i equilibri segons la teva voluntat. És la mateixa energia que ens permet aconseguir allò que volem.
Transmutar les nostres vibracions ens permetrà alliberar-nos d’allò que pertany a la dimensió terrenal. Una vegada transcendim la densitat inicial, ens adonem que som sers immensament creatius i amorosos, obrint les portes del món espiritual i sentint les energies de la Llar, de la qual tots procedim.
Amb el temps i l’experimentació autodidàctica, em va portar a sentir i obtenir uns resultats impressionants en aquell moment connectant amb entitats d’altres dimensions i adonar-me de les ànimes que conviuen en el mateix espai que el nostre però no són visibles als nostres ulls físics. Sentir el món energètic que certes persones porten en sí mateixes o dins d’elles, que fins i tot, fan anul•lar la voluntat de la persona biològica, va ser una gran porta oberta a encarar-me amb unes entitats que aparentment “algunes d’elles” eren “molt perilloses”. En un principi sí que em vaig impressionar amb algunes, però amb el temps vaig saber que la meva Llum i el meu Amor eren superiors al fictici poder que elles podien arribar a tenir.
La Sanació és obtinguda quan la persona, animal o situació, flueix i s’harmonitza de tal manera que l’amor, la pau i el benestar tornen a aparèixer.
Una sanació, en els temps que ens trobem, es considera en els aspectes bàsicament físics, i és considerada quan es produeix un canvi no entenedor per la ciència i la medecina convencional (al•lopàtica), transformant algun aspecte del ser sense cap explicació racional. Quan una sanació es produeix a nivell intern o no visible es banalitza dient que pot ser un mal moment que ha passat la persona i ara ja està. No s’aprofunditza en el per què del malestar del ser. Com St. Tomàs, l’apòstol del Mestre Jesús, que no es va creure que ell era qui deia. Havia de veure-ho per a creure. Així encara actua la nostra humanitat, els estaments que donen la conformitat de tot el que succeeix en el nostre món en el camp de la salut. Una sanació és fruit de la nostra vessant espiritual, i no sempre pot donar-se una explicació a nivell mèdic.
El món va avançant i la consciència col•lectiva del nostre planeta va a més, enlairant les seves vibracions. Degut a aquest procés, ciència i espiritualitat es dirigeixen cap a l’enteniment. Cada cop hi ha més apropament en aquest camp. Hi ha metges que s’obren a allò que no entenen però no tanquen les portes. Cada vegada es permet que, per exemple, el Reiki pugui entrar en alguns hospitals o clíniques i ser acceptat com a “teràpia alternativa”. Estem empesos a entendre’ns.
A mesura que he anat jugant amb l’energia i experimentant segons sentia que ho havia de fer, em vaig adonar que aquesta energia amorosa, podia canviar i transmutar la consciència de les nostres cèl•lules.
El que vivim ens aporta una visió de la vida i, a arrel de vàries vivències, unes creences al respecte. Tot el que vivim, com una carpeta en la qual va tot l’adquirit, sentit o viscut s’inclou en el nostre subconscient. La memòria ens recorda cada vegada que vivim una situació semblant a la viscuda, els resultats que vàrem aconseguir, amb l’activació emocional que això ens va aportar. No sempre el viscut ens ha aportat benestar o felicitat,i per tant, després d’anys d’adquirir una manera de viure, hem anat integrant en nosaltres una manera de viure la vida, de sentir-la i manifestant unes creences que no sempre són les adequades. El varem de la distorsió cada vegada ha anat a més, i quan més ens hàgim identificat amb el que ens han ensenyat, més distorsionada és la visió de la realitat.
Aquesta consciència (o no-consciència) va als nostres arxius cel•lulars i genètics. Quan hem regat durant molts anys, o fins i tot vides, aquesta energia de malestar, la nostra vida es converteix en un creador de malestar perquè tot nosaltres (les nostres consciències cel•lulars) ens donen l’ordre de com actuar perquè sempre ho hem fet així. Ho fem mecànicament seguint uns patrons, que si els reflexionéssim, no serien volguts, però ens sentim empesos a actuar d’una manera en concret davant la vida i de viure-la.
Fent una neteja (sanació) de la nostra consciència cel•lular, alliberarem una conducta no harmoniosa i negativa que ens permetrà anar veient i sentint, amb els dies, una nova actitud i visió de l’existència més tolerant i d’acceptació.
Hi ha tantes maneres que podem fer servir l’energia dels nous temps! Aquesta energia, anomenada Crística, és l’energia de Déu en nosaltres que habita en cadascú i permet posar equilibri allà on no hi és. L’Amor posa les coses al seu lloc, segons el Gran Pla Diví.
Sento que haig de donar nous passos en l’ús de l’energia i en la meva actitud davant d’ella. El meu ser aprèn a fer-la servir i no hi ha res que no pugui ser establert segons l’Amor.
A vegades m’han arribat a preguntar: I tu, com fas això?. Sempre els responc el mateix:

"És l’amor qui ho aconsegueix.
No sóc jo qui sana, és Déu. "

La Llum de les Paraules (39)

"Tots tenim un propòsit a la vida... un do únic o un talent especial que donar als altres. I quan barregem aquest talent únic amb el servei als altres, experimenem èxtasi i joia en el nostre esperit, que és la darrera fita de totes les fites ". (Dr. Deepak Chopra)

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Darreres paraules de l'any 2010

Aquest any 2010 ha estat un temps on el món interior s’ha remogut molt. Les nostres emocions i els canvis produïts per les noves energies en el planeta han fet que en més d’un moment visquéssim instants de reestructuració profunda en les nostres vides.
Personalment he canviat de domicili a principis d’any, canviant tanmateix el ritme i estil de vida que portava fins ara. Vaig decidir anar a viure amb els meus pares per a fer les paus del meu passat amb ells i ells amb mi. Les tensions es van desfer i un fill pròdig va ser retrobat per part d’ells, i jo vaig guanyar uns pares.
Ha estat un any important pel procés de la nostra ànima, les noves energies que han entrant, sobre tot, des de l’estiu fins a aquest desembre que ha estat intens a nivell energètic. Aquest any ens han fet prendre decisions per a la nostra ànima: o m’adapto als nous temps, o em deixo emportar pel dolor que causa el fet de no voler canviar. Les dues postures s’han aguditzat encara més. Per sort, ha hagut més persones que han decidit continuar amb el seu camí d’evolució. Cada vegada hi ha més sers que intenten donar passos cap a l’auto descobriment del veritable ser que és. Les emocions s’han remogut a nivells alts, i un havia d’asserenar el seu interior per a trobar la pau i la calma. Ha estat intens el treball a realitzar.
Molts de vosaltres heu tingut sensacions de trobar-vos perduts, dubtar o plantejar-vos si realment esteu fent el que heu de fer. Potser us heu sentit com “sense connexió”, aquells que teniu facilitat per a meditar i per moments no havia manera de “centrar-vos” o estar una estona com en altres vegades.
Probablement heu pogut tenir símptomes de molèsties al cap sense més ni més, sensacions de mareigs o fins i tot de vòmits, quan no heu trobat cap motiu aparent perquè així sigui. Potser us heu despertat a mitja nit i ja no us heu pogut tornar a dormir, o el vostre son s’ha alterat. No us preocupeu perquè els temps del canvi estan actuant en la vostra biologia. No és res físic, encara que noteu aquests símptomes, sinó espiritual. Si anéssiu als metges, el més segur és que no us trobessin res. És espiritual, no físic! Són les noves energies que s’estan integrant en el vostre cos, on les vostres cèl•lules s’obren per a rebre aquestes energies amoroses, de més alta vibració. Si això us ha passat o us està passant, no us amoïneu, perquè és senyal que esteu enlairant les vostres vibracions i la vostra Llum s’intensifica com a sers espirituals que sou.
Ha estat un any ple de canvis del nostre entorn, tant a nivell personal com familiar, tant a nivell polític com a social i el planeta en general. Molts han deixat aquest planeta, en unes quantitats “no normals”. Tot és degut al Gran Pla Diví. No hi ha ningú que ens hagi deixat que no li hagués arribat l’hora.
No us atabaleu! Assereneu-vos perquè uns nous temps estan trucant a la vostra porta per a portar-vos cap a un major bé del vostre ser.
L’any 2010 ha estat un any d’una gran neteja interior. Les nostres energies necessitaven un “treure la pols” per a mostrar la majestuositat del veritable ser que som. Tot va bé. Tot està bé, i vosaltres us trobeu en el millor moment de la vostra vida per a donar un pas més en el camí cap a l’ascensió. Escolteu el vostre cor que ell us parlarà. Fluïu! Deixeu-vos emportar i no temeu, quan ja esteu fent tot el que creieu que heu de fer.
Busqueu la pau i la calma dins vostre, que serà la barca que us portarà allà on pugueu mostrar la meravellosa grandiositat de qui sou.
Que aquest nou any 2011 sigui el despertar i la realització del vostre ser. Només el millor podeu esperar.

Us desitjo el millor i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Activitats pel mes de gener

De cara el proper mes de gener us proposem les següents activitats, i en aquests moments en dos centres de la població de Cardedeu (Barcelona), així com en el de Granollers (Barcelona).
El ser humà cada vegada s’adona més de la importància d’obrir les portes de l’Auto coneixement i el Despertar la Consciència. Són claus bàsiques per a poder-nos comprendre, realitzar i sentir l’Amor i la Pau dins nostre.
Per a tal fi, us proposem per a aquest proper gener les següents activitats:

Centre La Font:

1. Els divendres, durant 6 sessions, es realitzarà un “Curs d’Àngels i el Gran Pla Diví”. L’horari de les sessions seran els divendres de les 19’30h. fins a les 21h. S’iniciarà el dia 28 de gener i finalitzarem el 4 de març.
2. El dissabte 29 es farà una iniciació de primer nivell de Reiki durant tot el dia.
Els interessats podeu trucar al 938455556 o bé passar pel propi centre La Font que es troba al c/ Hospital 4 de Cardedeu.

Centre Les Moreres:

1. “Meditació i Relaxament” tots els dimarts i dijous pels matins de les 10h. fins a les 11h. Inici de les sessions: 11 de gener.
2. “Meditació i Relaxament” tots els dilluns i dimecres a primera hora de la tarda, de les 15’30h. fins a les 16’30h. Inici de les sessions: 10 de gener.
3. Els dimecres a les 20h, durant 6 sessions es farà un “Curs d’Auto control mental”. Horari: 20h. fins a les 21’30h. Inici del curs: 12 de gener.
Per a més informació podeu trucar al 610479391 (Sergi), o bé passar tots els dies de les 12h. del migdia fins a les 21h. pel c/ Lluís Llibre 29 de Cardedeu.

Centre Darsana:

1. Els dijous de les 20h. fins a les 21’30h. es farà un curs sobre “El Poder de la Paraula i els Canvis”. Durada: 6 sessions. Inici: 20 de gener.
2. El dissabte 22 pel matí es realitzarà un taller sobre “Fluir per la vida, el benestar de la Rendició”. Horari: de 10h. a 14h.
3. Diumenge 30, durant tot el dia es farà un “Curs d’Àngels i el Gran Pla Diví”.
Per a més informació trucar al 938795217. Si volguéssiu passar pel propi centre, es troba al c/ Bruniquer 3 baixos de Granollers (Barcelona).

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.