Entro al seu despatx i després d’asseure’m en una de les cadires, començo a fer la primera d’una sèrie de preguntes a algú d’aparença normal i discreta:
- Quina és la primera pregunta que t’agradaria que et fes?
- Depèn de la teva intenció.
- No creus que ens trobem en un moment de crisi?
- Haurem de definir què s’entén com a crisi. Si crisi vol dir que les coses no estan sortint bé, doncs et diria que no hi ha crisi. Si per crisi es considera que hi ha un bloqueig en algun aspecte, doncs et diria que no hi ha crisi.
- Sí, però no negaràs que l’economia no va bé i hi ha molta gent que no té feina i molts viuen al llindar de la pobresa, i més dels que ens pensem en la mateixa pobresa.
- Hauríem d’aclarir la visió que tenim de la vida. És veritat que si agafem la vessant més material, hi ha mancances i bloquejos en algun nivell social i econòmic.
- Hi ha alguna altra visió?
- Tu pots veure un fet des de la forma o des del contingut. Des de la forma, no acabaràs d’entendre el per què de tot i pots arribar a desesperar; en canvi, si t’encares a la situació des del fons, pots adonar-te que tot va bé per la teva ànima.
- Ja!, però no creus que és fugir de la realitat? Els fets són els fets, i és el que compte, no creus?
- Què t’ajudarà més a la vida, el quedar-te amb una ensopegada, o saber perquè ensopegues?
- Suposo que el motiu d’haver ensopegat.
- Les persones, sovint, només es queden amb el que veuen, però no aprenen del per què viuen el que viuen. És una qüestió d’entendre la vida, i per a fer-ho, només hi ha un camí: el camí cap a l’interior d’un mateix. Tornant a la pregunta que m’has fet sobre si hi ha crisi o no, et diria que el que ens aporta la situació del present, encara que sigui a nivell mundial, és un punt de reflexió i una oportunitat per a endinsar-nos en el nostre interior i escoltar el nostre cor. Ell ens dirà que allò que vivim no és ben bé com nosaltres ho interpretem.
- Ah, no? Llavors com ho hem d’interpretar?
- La visió física d’un fet pot ser interpretada de moltes maneres, depèn de qui observi el fet. Una situació no és viscuda de la mateixa manera per diferents persones que la experimentin. Què és el que fa la diferència entre una i una altra? El passat de cadascú. Si aquest encara es manifesta en el present, es pot distorsionar el que es viu i veu. L’altre opció seria des d’una consciència espiritual, el pilar de tot enteniment terrenal.
- Uy, que filosòfic, tot això!
- Ha, ha,ha,...no home no, no ens hem d’esverar! M’explicaré: si vivim basant-nos amb el que ens han ensenyat, pujarem creient que la vida és d’una manera concreta, però si vivim des de la nostra essència, el nostre cor, aquest ens mostrarà què hi ha darrera del que vivim i per què ens serveix. La desesperació del què es diu “crisi”, només és una interpretació des de la forma, sense consciència, malauradament, part de la humanitat encara està adormida. Hi ha molt a fer i s’ha de començar a despertar les consciències individuals per a entendre el món i fer que en aquest pugui instaurar-se l’amor i la pau.
- Pel que m’estàs dient, la crisi no existeix
- Exacte!!! – em respon com si hagués entès el que ha explicat. Allò que s’anomena crisi només és una oportunitat per a prendre consciència del nostre ser i del nostre paper dins de la humanitat i el planeta.
- Vols dir que el que un faci, repercuteix en un altre encara que estigui a l’altre punta del planeta?
- Encara que pugui semblar inverosímil, així és. Tots estem units energèticament, i som com uns vasos comunicants. Quan un aporta molt, tots ens beneficiem, i si s’aporta poc, hi haurà menys per a tots. Si hi ha poca consciència en el ser humà, les interpretacions de la suposada realitat serà errònia; en canvi, si hi ha una consciència espiritual, tots podrem aprendre i superar les situacions, fins i tot prevenir-les des de l’amor.
- Vaja, ara em sembla que m’he perdut. Què té a veure la crisi amb l’amor.
- L’amor és el pilar de la nostra existència. Quan més es conegui el ser humà, més amor sentirà dins d’ell, i per tant, les situacions que visqui, no seran des del temor, sinó des de la comprensió, i per tant, per ell, no serà un fet advers, sinó una oportunitat per aprendre i continuar avançant en el seu procés d’evolució de la seva ànima.
- Encara ens queda molt, em sembla, per arribar a aquest punt!
- Tot és qüestió de començar i proposar-s’ho. Hem d’alliberar-nos de les pors i ser valents. Mentre no s’aprengui a ser un mateix, allò que ens envolti i atraiem a la vida, ens resultarà molest.
- Però jo em sento bé i em sembla que sóc feliç.
- No et dic que no, però segur que no t’agradaria tenir més temps per a tu?, o, no enfadar-te quan les coses no et surten com tu vols?,o fins i tot...
- Para!, Para!, ja sé per on vas. Tothom no està content del tot amb la vida que té o viu!
- Veus, a això em refereixo, i és perquè s’interpreta des de la forma. S’ha de pensar que el patiment només és fruit de la nostra ment, i en aquesta es troba les directrius dels nostres pensaments i la visió de la vida. La insatisfacció que es pot arribar a tenir és una conseqüència de la no consciència, del no recordar qui som. Ho entens?
- Així, com que tothom, o hauria de dir la majoria de la gent, no se sent bé amb la seva situació actual, vol dir que no acaba d’interpretar els fets actuals en el món com correspon.
- El que vull dir és que les suposades adversitats només són fruit de les nostres creences i que res està aturat. Les energies no estan mai aturades en el procés de l’evolució humana. Quan ens sembla que algun aspecte de la nostra vida no està anant com nosaltres voldríem o sembla bloquejat, el que succeeix realment, és que estem obrint la porta de l’aprenentatge, per tant, tota possible mancança conté una energia activa que ens aporta enteniment i aprenentatge si ens disposem a aprendre. Res està aturat i mai ho ha està. (Pausa). Et diré una cosa: quan les coses semblen estar aturades i bloquejades, és quan més l’energia de l’amor està fent presència en nosaltres pel nostre procés espiritual, que en el fons, és el veritable sentit de la nostra vida. Tot flueix. Tot està viu i tot està bé.
- Home, tant com dir que tot està bé, no creus que és molt agosarat?
- No, des de l’amor. Allà on aparenta estar un bloqueig, l’amor és present perquè ajuda a aquell o aquells sers humans que puguin continuar el seu procés d’evolució.
- Si a un no li va bé res de la seva vida, estàs dient que se li està oferint una oportunitat d’evolucionar?
- Això mateix. Has de pensar que amb les mancances i el dolor, el ser humà evoluciona més ràpidament.
- Carai!!, doncs el món deu estar evolucionant molt ràpidament.
- Així és.
- Però cada vegada h ha més desgràcies en el món, més caos.
- Això pot semblar, però no està sent així. Cada vegada hi ha més persones que estan despertant les seves inquietuds espirituals. Estan neguitoses, inquietes, i això els permet donar passos cap al seu despertar de la consciència, cap a la seva espiritualitat.
- I com es pot despertar la consciència un mateix sense passar per tot això?
- Coneixent-se.
- Però la gent ja sap qui és.
- No! La gent es pensa que sap qui és, però no han despertat. La majoria encara viuen segons el seu passat.
- Hi ha molts que no.
- És veritat, cada vegada hi ha més ànimes que desperten i que s’endinsen cap el seu interior per a saber qui són, i així, poder entendre més el que succeeix en el seu entorn i el planeta.
- Cap on creus que ens dirigim.
- Cap a l’Amor i la Pau. Aquesta és la direcció que el ser humà està avançant. Sentiu l’amor en vosaltres, dins vostre, i llavors veureu com els vostres actes i actituds davant la vida seran més positives, amoroses, i fins i tot, exitoses. La “crisi” només existeix per aquell que decideix creure en ella. El fracàs i l’estancament no existeixen com a tal. Tot és èxit i moviment. Una “crisi” només és una oportunitat per a donar un pas més en el nostre procés de creixement. Les grans “crisis” del planeta han coincidit en un canvi de consciència per a la humanitat.
- Tan de bo que així sigui i tot acabi quan abans millor.
- Tot depèn de nosaltres.
- Per què ho dius?
- Quan abans aprenguem, abans acabaran aquests moments suposadament adversos denominats “crisi”.
- Així sigui.
.
