dijous, 2 d’abril del 2026

Transmissió de l'Arcàngel Gabriel

 


“Els moments que us trobeu és el camí a seguir. Us trobeu seguint la direcció que vareu acordar abans de venir a aquesta vida actual. El vostre procés us està portant a la porta perquè pugueu creuar el llindar vers la Llum, la vostra llum interior, aquell qui en veritat sou, perquè tot el que esteu vivint us fa aprendre, obtenir el coneixement de tot allò que no pertany a la vostra presència innata.

Vosaltres sou grans sers. Ja sabeu a què heu vingut a fer. Sabeu el camí i és al llarg del vostre procés que us aneu adonant cada vegada més de tot allò que us ajudarà a l’acceptació i a emprendre la direcció adequada a la vostra vida actual. El vostre interior us portarà a la materialització d’allò que vareu acordar.

No esteu soles, estimades ànimes, perquè en tot moment, nosaltres, el mon angelical i els vostres germans de la Llar, us estem acompanyant perquè pogueu seguir el camí adequat.

No estàs sola. Endavant! Ves al teu interior i sabràs el camí a seguir. Aquest et portarà a viure des d’aquell qui en veritat tu ets, des de la teva integritat, i llavors, només podràs esperar lo millor perquè l’Univers t’anirà concedint tot allò que puguis arribar a necessitar,....i més.

Estàs seguint el camí adequat, estimada ànima.

L’Amor està amb tu.

Sent-lo!"


dilluns, 30 de març del 2026

La veritat de la teva vida

 Hola família! Cadascú dels nostres sentits físics com el poder escoltar, veure, respirar, parlar,....tots tenen el seu sentit més enllà de lo establert. Les paraules d’avui ens recorden la importància del silenci en el nostre procés. A tots, que tingueu un feliç dia.  Una bona abraçada.


dijous, 19 de març del 2026

El més gran secret existent

 


 

Una vegada, una ànima d’aparença jove, s’endinsà sota el cel puntejat, lliure de tot núvol, i allà expressà en veu alta mirant amunt:

-         Quin és el major secret que no aconsegueixo trobar encara?

En mig del silenci i sota les llums del mantell superior, com si procedís del no res, s’escoltà:

-         El major secret està en tu, que encara que no hagis pogut veure-ho, sempre ha estat.

-         En mi? – digué aquella ànima d’aparença jove. No sento meu el meu entorn ni el que em succeeix. Com pots dir que el major secret està en mi, quan sempre és el meu entorn qui altera la meva pau i el meu neguit?

-         El que en el teu interior hi ha, procedeix de la teva naturalesa. La teva veritable essència no altera la teva ànima. Quan la planta té aigua per a absorbir per la seves arrels, aquesta creix i dóna els seus fruits. Si no segueix el seu procés, no és la planta, la seva naturalesa la que li priva créixer, sinó el seu instint d’absorbir l’aigua del seu entorn. El seu interior està preparat per a seguir el seu procés, sent el seu entorn, a vegades, qui la priva d’obtenir el seu veritable aliment.

-         Per què llavors estic en l’ambient que em trobo?

-         Perquè les teves arrels aprenguin a buscar més enllà de lo proper. Quan més profundament vagin, més possibilitats hi ha que trobin el seu aliment. Una vegada ho aconsegueixin, llavors ja mai tornaran a inquietar-se, perquè lo important no és visible a la seva presència. Així succeeix amb la teva ànima. Busca l’aliment del teu camí, però no profunditzes en el teu interior que és on es troba la teva voluntat per a arribar a tu, a la teva veritable essència, el major secret que habita en tu. Tu ets el major secret i aliment per a tots, incloent-hi a tu. 

-         Per això, tot el que visc, és per què no trobo aquell qui sóc?

-         Així és – li respongué la veu. Escolta la teva veu interior i fes que el que s’ha xiuxiuejat sigui portat a terme. quan aprenguis a seguir el teu interior, trobaràs en el camí, el tresor que tant busques.

-         Podries dir-me quin és ?

-          Quan es troba, la lucidesa et permetrà adonar-te que et trobes davant d’ell. No hi ha una sola porta per a dirigir-te a ell. Escolta el teu cor.

                L’ànima d’aparença jove es quedà uns instants en silenci. Després d’una llarga pausa, la veu digué de nou:

-  Bé! Has trobat els dos primers passos: el silenci i la quietud.

Després continuà:

-         No hi ha secrets per a la teva ànima, només el desconcert del teu passat que no et va permetre arribar a qui ets. Allibera’t d’ell i arribaràs a tu.

De sobte, creuant el cel d’esquerra a dreta, l’ànima va veure una llum fugaç desaparèixer més enllà de la seva presència. Com si se li hagués permès una revelació, expressà:

-         I si vaig al meu interior, quin paper tenen els que m’envolten?

-         L’aprendre a ser tu envoltat de desavinences i diferències. Aprendre a seguir el teu camí encara que els altres portin el seu. Ells necessiten del teu per a continuar el seu, i tu necessites les seves maneres de ser per a arribar a tu. 

-         - Ah! – digué aquella ànima. Ara ho entenc! Ara sí que ho entenc!

Va fer un sospir, un somrís i després de mirar tot el mantell celestial, es dirigir vers la seva llar, sabent del contingut rebut.

El major secret es troba en tu, a la teva disposició amb només la teva voluntat i disposició. És en tu on es troba la bellesa de la teva vida i la teva existència. 

Que l’Amor i la Pau abracin el teu ser. 


dilluns, 16 de març del 2026

Trobada amb la Divinitat

 


Una vegada una jove, havent-se treballat, ja durant un temps per a arribar a sí mateixa, va fer uns moments d’interiorització, volent tenir una connexió amb la Divinitat. Tenint uns moments per a si mateixa a casa seva, tancà els ulls i expressà:

-         Estimada Divinitat, fa ja un temps que estic anant al meu interior i obrint les portes perquè els meus germans de la Llum i tu en mi, pugui jo arribar a sentir-vos i permetre que lo que m’envolta no em faci sentir malament. des de principis d’enguany que he donat passos per a arribar a la meva obertura interior a nivells més alts que els que he estat tenint fins ara. Sento una sensació com de no saber on està el meu veritable camí. Escolto el meu interior, i a vegades, he sentit unes ganes de plorar com veia temps no em succeïa. És com si estigués en mig del no res per a arribar a percebre el meu nou camí, podent manifestar aquella qui en veritat sóc. Podries ajudar-me a adonar-me del per què d’aquests moments emocionals i poder saber els meus nous passos a donar? Sento que haig d’estar amb tu estimada Divinitat.

Després d’uns moments de pausa, la mestria Superior li respongué:

-         Ves al mirall que tens al teu costat.

La noia es llevà d’on es trobava per a dirigir-se al mirall que ha sentit que havia d’anar. Arribant a ell, s’aturà i sentí que se li deia:

-         Ara mira’l, perquè en ell trobaràs la meva presència.

La jove es mirà i li vingueren ganes de plorar.

-         Qui estàs veient és a Mi, la Divinitat en tu. No sóc algú aliè a tots vosaltres, sinó que cadascú porta en el seu interior la meva presència, la meva essència. El sentit al llarg d’aquests temps només és la manifestació interior de tot el procés que has anat fent. Ell t’ha portat a aquest punt on ara et trobes. (Pausa). Mira’t perquè a qui estàs veient és a aquella qui en veritat ets, a Mi. Tu i jo sempre hem estat junts, units. Ara, et trobes en un punt del teu camí on aquell qui en veritat ets començarà a manifestar-se, cada vegada més, a través teu. Tot el que has viscut darrerament t’ha portat fins aquest present. Aquella qui estàs veient és la manifestació de la meva essència.

-         ......

-         Molts sou els qui esteu arribant, cada vegada més, a aquests moments que ara tu et trobes. Mai has estat sola. Jo he estat sempre amb tu, en tu. Quan més arribeu a sentir la vostra veritable essència, més sentireu la Divinitat en vosaltres. Tots la teniu per a ser manifestada. Uns m’accepteu, i d’altres no de moment. els moments que viviu, us estan portant a l’evolució prevista per aquest mon on us trobeu i per a cadascú de vosaltres. (Pausa). Torna a mirar-te al mirall. Aquesta que veu sóc jo en tu. Sent-me cada dia i permetràs que la teva ànima pugui arribar a manifestar-se segons lo acordat per tu i jo, moments abans de la teva encarnació.

-         En el vostre procés tot és en el present perquè arribi el vostre alliberament de tot el que no sigui innat en vosaltres. Vivint en el present, tot és temporal, acceptant els resultats obtinguts. Llavors el teu ser anirà adonant-se que la vida té el seu sentit i està relacionada amb la teva missió acordada des del teu néixer en aquesta vida que ara et trobes. Viu aquests instants, sentint l’amor que en ell es troba. Només així sentiràs la sensació conforme arribarà el moment de donar el nou pas tan esperat pel teu ser per a arriba a manifestar aquella qui en veritat ets, i jo, poder manifestar-me, també a través teu. La  Nostra Unicitat sempre ha estat Una. Havent-te lliurat a mi, res has de témer, perquè tot el que puguis arribar a necessitar, ho rebràs, ho obtindràs.

-         .....

-         Deixa que els moments que estàs vivint et portin a l’enlairament del teu ser, enlairant les vibracions vers aquella qui en veritat ets. (Pausa).

Després de mirar-se novament al mirall i veient-se però sentint en el seu interior alguna cosa diferent que en el principi, la noia tornà a asseure’s a la seva butaca tancant els ulls i sentint el seu interior. Alguna cosa no esperada succeït al tancar els seus ulls. Va veure una gran Llum davant seu, com l’abraçava, sentint un gran Amor i una sensació de pau i convenciment que tot aniria bé.

Va sentir que no estava sola, i que el seu interior venia a ser la Llar tan somniada a prop de la seva família innata. A continuació digué:

-         I després?

De sobte va veure com si avancés dins d’una gran llum fins arribar a un lloc on es veié realitzant tot allò que sentia en el seu interior al llarg d’aquests darrers temps. Va veure com tots els que l’envoltaven l’acceptaven, i ella els ajudava segons sentia dins de si mateixa.

A continuació veié com la Divinitat li somreia, i així seria a la seva vida, tal com ho havia vist i sentit.

 

 


dilluns, 9 de març del 2026

La Tendresa

 


Un dels aspectes per a arribar a ser un mateix, sentir-se bé i manifestar la veritat de la vida, és la tendresa.

Els nens són els grans mestres en aquest camp, els quals ens indiquen que la nostra veritable essència ha de ser manifestada.

Perquè una ànima pugui arribar a ser manifestada, el ser ha de sentir la calidesa, l’amor i el suport d’aquells que li envolten. Sent així, serà quan el propi ser anirà, també, abraçant als altres, fent-los petons en el seu moment i volent estar a prop d’ells per a compartir i “jugar”.

Quan algú rep una abraçada o que algú li doni la mà per a saludar-lo, fent-li bromes, veient com ell també es riu a l’estar amb aquest ser, fa que la seva essència innata es manifesti, també, rient-se i volent estar amb aquell ser que se li ha apropat.

La tendresa és un respecte i acceptació vers el ser. quan no està sent així, indica que l’individu no se sent estimat ni acompanyat a la seva vida.

La tendresa és el sentir a aquell que a prop d’ell està, podent comptar amb la seva presència quan ho necessiti, no sentint-se sol i sabent que pot rebre una ajuda quan sigui el moment, si així és. aquestes sensacions l’ajudaran a activar el seu interior i a poder anar avançant en la seva vida, sabent que serà possible aconseguir allò que senti o necessiti.

La tendresa activa el potencial innat del ser, permetent que la seva ànima pugui manifestar-se i irradiar l’amor allà on es trobi, podent així, ajudar als altres, als qui ho necessitin, inclòs a ell mateix.

És tan dolça la tendresa, que et produeix la pau i el respecte vers tots aquells que no siguin com tu.

Abraceu als nens i feu-los petons sovint perquè és un senyal conforme ells activen el sentir-se estimats i així poder viure el seu dia a dia amb la sensació que no estan sols i que sempre ens tindran. Això els donarà la fortalesa i la seguretat interior per a poder arribar a aconseguir allò que sentin en el seu interior i tenir bons amics paer a poder compartir la seva vida i els moments del seu present constantment. Sent així serà quan veureu al ser somrient i rient a la seva vida, estant amb tots aquells que es trobin amb ell. La seva presència irradiarà la llum per a il·luminar el camí a seguir en el procés evolutiu de cadascú que a prop d’ell es trobi.

Deixeu que la vostra tendresa es manifesti per a ajudar als altres i la vostra ànima pugui manifestar-se.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 


dilluns, 2 de març del 2026

El nen i el peix

 



Una vegada, un nen contemplava, com ho feia cada dia, la seva peixera amb un bonic peix que anava d’un costat a l’altra del seu espai habitual.

El nen el contemplava, i li agradava fer-ho, perquè en el fons, es trobava bé amb ell i tota la seva bellesa. Així cada dia. Es passava molt de temps davant la peixera i el seu inquilí. Quan era l’hora, li donava de menjar, o bé passava un drap per a netejar una mica el vidre que protegia al seu amic marí.

Al cap d’una estona d’estar allà va veure com el peix se li apropà mirant-lo i quan estava just davant d’ell i a l’altre cantó del vidre li digué:

-         Porta’m a casa.

El nen, com si fos alguna cosa normal que els peixos parlessin, li respongué:

-         Per què vols anar a casa? Ara estàs aquí amb mi, en aquesta peixera que és la teva casa. No t’agrada?

-         Tu sempre estàs amb mi una estona però després te’n vas i estic moltes hores sol. Porta’m a casa!

-         Però si jo et dono tot el que necessites! No t’agrada el menjar?

El peix el mirà i va tornar a moure’s per aquella peixera una i una altra vegada.

Al dia següent, aquell nen, com sempre, s’apropà a la peixera quan va tornar de l’escola. Mirà al peix, el somrigué i li digué:

-         Ja estic aquí i m’agrada trobar-te aquí a casa quan em llevo o arribo de l’escola.

El peix li tornà a dir:

-         Porta’m a casa.

El nen li digué:

-         Vols que et porti al mar?

-         Si! – li respongué el peix.

-         Per què vols anar-te’n d’aquí?

-         Tu te’n vas i em quedo molt de temps sol. Tu jugues amb els teus amics i jo continuo sempre sol. Quan arribes, ets l’únic que em saluda i està amb mi una bona estona, però no puc jugar amb tu ni nedar com a mi m’agradaria perquè no tinc l’espai que necessito.

El nen l’escoltava mentre la seva mare el contemplava des de la cuina com mirava fixament la peixera i al peix en concret.

-         Porta’m a casa, per favor! – digué el peix quasi implorant-lo.

-         Però jo vull veure’t tots els dies. M’agrada estar amb tu. No t’agrada el menjar que et dono? Vols més espai per a nedar?

El peix tancà els ulls, com trist, per estar on no volia estar. Els tornà a obrir i digué al seu amic, el nen:

-         Necessito estar amb més peixos i tenir tot l’espai per a jugar, nedar i explorar. Necessito mostrar-me tal com soc, i aquí, només puc mirar, observar i fer els mateixos moviments d’una i una altra vegada. No puc fer tot el que m’agradaria fer. Porta’m a casa.

El nen es posà trist comprenent al seu petit amic.

Va passar la resta del dia pensant amb el que li havia dit per part d’algú que ell estimava molt. Per un cantó li va saber mal el fet de no podre nadar i jugar amb d’altres peixos, i per un altre, si deia als seus pares que compressin més peixos, no tindria l’espai per a fer tot el que ell podria arribar a fer. Per moments sentia la tristesa interior del seu amic. Girà el cap per a mirar-lo en la distància i veié la bellesa i la vitalitat que desprenia. Va veure també, la serenitat que mantenia a l’acceptar una situació que no era la que li corresponia per a poder ser del tot lliure.

Als pocs dies, la seva classe va fer una visita a un gran aquari marí a prop del mar. Ell, sense que ningú s’enterés va treure al seu amic d’aquell petit espai i el va posar en una bossa de plàstic amb aigua, guardant-la en la seva motxilla escolar per a donar la llibertat al petit peix.

Visitaren l’aquari, i després, degut al bon temps decidiren anar a la platja a esmorzar tots junts. El nen, amb la seva motxilla, se separà una mica del grup en unes roques que allà havien. Llavors va treure la bolsa d’aigua on estava el peix i el va posar mirant al mar. 

-         Vols que et deixi aquí? – li preguntà el nen.

El peix desprengué una llàgrima, fent una expressió de nostàlgia i alegria alhora per voler tornar allà on va néixer.

Es girà per a mirar al nen i li digué:

-         Gràcies. Sí, aquí està bé. Gràcies.

El nen va desfer el nus de la bolsa de plàstic, la baixà fins a tocar l’aigua i decantà allà on el nostre peix es trobava. Va veure com impulsivament, el nostre peix s’allunyà ràpidament, girant-se entre si i molt content. De sobte va tornar a la vorera i li digué al nen:

-         Encara que puguis tenir tot el que necessitis per a viure, lo important es troba en el teu interior. Fes que el que sentis et faci sentir bé. Viu segons sentis perquè llavors seràs tu, sinó, sempre et donarà la sensació que et falta alguna cosa. Gràcies amic. Sempre et recordaré.

 I el peix se’n va anar content aigües endins.

El nen el contemplava i sentí la llibertat que aquell peix sentia en el seu interior. s’adonà com els seus ulls desprenien alguna que altra llàgrima, sentint que havia fet lo correcta amb aquell amic que estimava.

Girà el cap on es trobava el grup de la seva classe. Recollir la seva motxilla i es dirigí vers tots aquells que formaven part dels seus amics i es va posar a jugar amb ells.

El nostre peix s’endinsà en les profunditats d’aquell mar, arribant a trobar a la seva veritable família que l’acceptaren només al veure’l i alegrant-se de la seva arribada amb ells.

Passaren els anys, i el nostre nen deixà de ser un nen. Ara tenia un aspecte juvenil i dinàmic. La seva presència era quasi com la d’un jove adult.

Un dia s’adonà que es trobava en un lloc on coneixia i que en el seu moment alliberà a un petit amic. Es dirigí vers el lloc o va ser per a recordar aquells moments, quedant-se uns instants assegut en una de les roques que allà havien. Contemplà el mar pensant que el seu amic hauria pogut realitzar-se amb tot el seu resplendor i poder crear una descendència que permetés transmetre tot allò que li ensenyà.

De sobte baixà el cap i veié com l’aigua deixà sota els seus peus un tros de paper escrit. S’ajupí. Allargà un braç, agafant aquest paper mullat. Amb delicadesa mirà de llegir el que posava:

-         “ Vas fer el que havies de fer, així la teva vida et portarà on puguis transmetre el que sents per a l’alliberament de la teva espècie. Només existeix l’Amor. “

El jove somrigué. Després, mirà a l’horitzó on el mar expandeix la seva presencia, sentint una immensa pau en el seu interior.


dimecres, 25 de febrer del 2026

La Solitud

 


Al llarg del nostre procés, un dels aspectes a tenir present i a realitzar, és el fet de prendre’s un temps per a un mateix. És un alliberament de tot el que a un li envolta per a poder sentir-se ell mateix en el seu interior.

Prendre’s moments per a un mateix vindria a ser l’estar sol, els moments de solitud. Tot i així, en la solitud un no està sol, sinó que està amb si mateix. No està sol, sinó amb aquell qui en veritat és.

Quan se sent aquest ser innat, l’interior d’un s’expandeix i se sent acompanyat pels nostres germans de la Llar. Mai hem estat sols, ni quan hem volgut que ningú del nostre entorn terrenal s’apropi a nosaltres.

La solitud és un estat interior sentint tot allò que un necessiti aprendre. Quan així és, el nostre ser irradia un benestar i una sensació conforme en tot moment superarà allò que pugui estar vivint. Llavors, quan senti això, sent en el seu interior un gran benestar, una gran pau, serenitat i el sentir-se estimat per tots aquells sers celestials que l’acompanyen.

La solitud pot portar-te al benestar i a sentir la teva veritable essència.

La solitud no és estar sol, sinó obrir la porta d’aquell qui en veritat un és. quan així és l’univers es manifesta en ell tenint la sensació conforme un pot superar qualsevol moment viscut perquè un és la seva pròpia Font de Vida, d’Amor i realització segons el sentit que ha vingut a fer.

La solitud ens porta a sentir aquell qui en veritat som i a harmonitzar-nos.


dilluns, 16 de febrer del 2026

En els moments menys desitjables

 Hola família! Les paraules d’avui estan relacionades amb moltes ànimes que actualment estan vivint aquests temps de canvi i les seves vides no es corresponen amb el que un voldria arribar a viure. Avui us deixo amb “En els moments menys desitjables.” Tot té el seu sentit. A tots, una bona abraçada.




dilluns, 2 de febrer del 2026

Paraules de la Divinitat

 Hola família! Avui us deixo amb unes paraules procedents de la Divinitat, transmeses literalment a una ànima conscient en un moment determinat de la seva vida. Aquesta podria ser cadascú de vosaltres a l’arribar a sentir aquell qui en veritat sou. A tots, una bona  i que tingueu un feliç dia. 



dijous, 29 de gener del 2026

Quan un no està sent ell mateix

 


Hi ha una sèrie de detalls, d’aspectes que reafirmen el com és un interiorment.

Per a saber d’algú si està sent ell mateix o no davant la vida, hi ha uns aspectes que determinen la veritat del seu interior.

Entre  aquests es troben els següents:

-         Quan escoltes a algú parlar constantment i no deixar parlar als altres. Els mestres espirituals només parlen quan aquells que l’escolten tenen el cor obert, perquè no és parlar per parlar, per convèncer.

-         Quan algú parla com tenint raó sobre el que diu, podent negar als qui té a prop d’ell, representa una falta d’acceptació sobre tot allò que no coincideix amb el que ell pensa. És viure des de la ment, no sent ell.

-         Parlar afegint expressions malsonants i insults en el seu dia a dia, ens indica el malestar interior del ser degut a la manca d’amor vers ell mateix. Aquestes expressions són una mostra conforme el ser nega les situacions que pugui estar vivint i veient en aquell moment. Tot el que un viu té el seu sentit.

-         Quan un no té unes motivacions a la seva vida, sinó que la major part del temps ho passa fent coses que no procedeixen del sentit de la vida, com per exemple estar jugant als jocs de l’ordinador o el mòbil la major part del dia, entre d’altres. També quan es passa la major part del dia mirant la televisió, i quan menys sigui un mateix, els programes que veurà seran programes negatius que no faciliten el benestar del ser. Tot el que es pugui veure no representa comprensió, respecte amor i coherència existencial, ens diu que l’individu no està sent ell mateix i tot el que veu no pertany a la seva essència innata. Està activant les energies negatives en ell. Els sers evolucionats, no miren la televisió per a saber què diuen i enterar-se de les coses que passen. Ells no la miren.

-         Quan es té una visió de la vida totalment negativa indica la poca llum que té el ser al no ser ell mateix. Quant més negativa sigui la seva visió de la vida, més ens està indicant l’absència d’autoestima i autoconeixement que té l’individu sobre ell mateix. Al no conèixer-se un mateix, actua segons lo establert en el seu entorn, i per tant, ignora qui és ell realment, adaptant-se a como l’han fet degut a les energies establertes socialment i en el seu entorn, no segons com en veritat ell és.

-         Quan algú no es coneix, no entén el sentit de tot el que succeeix i no entén el per què li passa el que li passa. Aquestes vivències són degudes a no ser ell mateix i no autoconeixer-se.

-         El fet d’enfadar-se constantment, indica el no conèixer-se un mateix i voler que els altres actuïn com ell actua. És la manca de l’autoconeixement del sentit de la vida.

-         Quan més un vol i vol davant la vida, ens està dient que el que ha de viure pel seu procés evolutiu, ho ignora i no ho vol, quan el sentit de la nostra vida ja va ser acordat abans de la nostra encarnació. Al no acceptar lo acordat en aquesta vida ens indica que el ser no té cap coneixement del sentit del per què està en aquesta vida actual en que es troba.  

-         Quan el diner es sobrevalora, o s’expressa que si es vol ser feliç, s’ha de tenir diners, ens indica l’anul·lació segons lo establert en l’entorn de l’individu.

-         Quan es sobrevalora tot el que està establert en el seu ambient, el seu mon exterior, això anul·la i bloqueja a l’individu, fent que no sigui conscient del que ha de fer per a la materialització de la seva existència en aquesta vida terrenal en que es troba.

Quan algú està aplicant aquests aspectes nombrats, havent d’altres, és una prova conforme no està sent ell mateix i no està vivint segons el seu mon interior, que és el camí a seguir per a la materialització del sentit de la seva existència en aquesta vida actual. la veritable vida es troba dins de cadascú per a aprendre a manifestar-la en aquesta dimensió terrenal en que es troba.

El gran canvi en cadascú, es troba en la manifestació del benestar, la pau, la serenitat, la comprensió, l’autoconeixement, l’autoestima i el sentir la seva essència innata, manifestant-la en el seu dia a dia. Sent així, serà un mirall per a tots aquells que sentin el ser ells mateixos i actual des de l’espiritualitat, i no lo terrenal, lo material.

L’Amor és la nostra essència innata. Manifestar-lo és el sentit de la vinguda a aquesta vida.

Quan menys sigui un mateix, més mostrarà aquests aspectes nombrats, fruit de la baixa energia en que es troba, no ajudant a tots aquells que l’envolten.

El sentir-se malament, no és fruit de la vida, sinó de no ser un mateix. Tot comporta un aprenentatge. Aprenent del que li està aportant el malestar viscut, el portarà a obrir la porta de la integritat i d’arribar a ser ell mateix.

L’Amor és la nostra essència innata. En ella no hi ha malestar, ni enfadaments, ni preocupacions, només un exemple de com viure per a complir la nostre acord inicial abans d’encarnar-nos. Tots hem vingut per a ajudar-lo, no per a establir-lo més del que està sent en aquests moments, sinó per a enlairar-lo i ajudar a tots els qui en aquesta dimensió terrenal es troben.

Els canvis ja s’estan realitzant, degut a la presa de consciència que s’està tenint cada vegada més des del canvi de mil·lenni, i sobre tot, des del 2012. Aquesta porta a veure la veritat de la vida i del com viure-la en aquests temps actuals.

Aquests són els temps que s’estan vivint cada vegada més per a arribar a manifestar aquell qui en veritat un és i enlairar les vibracions d’aquest planeta.

Són temps de despertar la consciència i sentir l’autoestima.  

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú.

 

 

 


dilluns, 26 de gener del 2026

Jo Sóc la teva Font

 

 

Estimada Divinitat, Jo Sóc la teva Font, perquè puguis manifestar-te plenament a través meu en aquesta dimensió que ara em trobo.

Que la teva essència sigui irradiada per a alimentar a tots aquells que han obert el cor i alliberat la seva ment.

Que tots puguin sentir la saviesa de l’existència, la teva Llum i el teu Amor, per a saber d’ells i poder sentir-te dins de cadascú al llarg del seu procés.

Que puguin sentir-te i poder saber de la Llar de la qual provenen. Jo Sóc Font Divina on pots manifestar-te a totes les ànimes que viatgen en aquest procés del rencontre anunciat.

La meva Presència és la teva, irradiant la Pau, L’Amor i la Familiaritat de la Llar.

La meva Ment, la teva ment, una ment de Llum.

Les meves Paraules, les teves, encoratjadores, plenes de saviesa, esperança, comprensió i consol.

Les meves Mans, les teves mans, plenes de sanació.

Jo Sóc la Presència Divina aquí en aquest món en procés d’Ascensió.

Jo Sóc el Cel aquí a la Terra.

Jo Sóc la Font que alimenta les ànimes, les allibera i els fa sentir qui són.

Jo Sóc la Font de la essència innata de l’univers.

Jo Sóc. Jo Sóc. Jo Sóc.


dilluns, 19 de gener del 2026

Amb el Mestre sobre l'entorn d'un

 


Una vegada un ser, dins del seu procés evolutiu es trobà davant del  seu Mestre i li preguntà:

-         Per què sempre em trobo amb persones que em contradiuen, insulten, no m’escolten el que els hi dic i s’enfaden amb mi? Què haig d’aprendre d’elles?

-         Cadascú atrau a la seva vida les situacions adequades per a la seva evolució. Quan el teu entorn sembla que no t’accepta o respecte, has d’anar al teu interior per a començar a sentir el teu estat innat dins teu. Quan algú s’altera per tot el rebut, és perquè ha d’aprendre a que no es valori tot allò que no es correspon amb la seva essència innata.

-         Llavors, vol dir que el que estic vivint és perquè jo haig d’aprendre alguna cosa de mi?

-         Per què creus que estàs atraient persones que no et fan sentir bé? – li preguntà el Mestre.

-         ....

-         Tot el que un viu té el seu sentit per a la seva evolució – continuà dient-li el Mestre. Moltes vegades, un ha d’aprendre a no deixar-se influenciar pel seu exterior, i per tant, el que li està dient és que ha d’anar al seu interior i sentir aquell qui en veritat és. Quan així és, llavors, la seva sensació interior serà de serenitat i pau, sentint l’amor en ell. Quan se sent l’Amor, llavors serà quan començarà a atraure l’Amor a la seva vida.

-         Ja no em trobaré llavors amb persones que em renyin o s’enfadin amb mi?

-         La teva veritable essència et protegirà del malestar que pugui estar irradiant-se contra tu. Ja no sentiràs el malestar, perquè el teu ser ja no estarà pendent d’ells i del que puguin arribar a dir.

-         .....

-         El teu interior – continuà dient, s’adonarà de amb qui has d’estar i amb qui no; de quina actitud tenir a partir d’ara, creant un nou ambient, atraient cap a tu aquell que es correspongui segons el teu nou estat. (Pausa). Tot lo relacionat amb el desamor, obra la porta de l’interior d’un perquè s’endinsi i comenci a adonar-se de qui és ell en veritat. Quan així és, la seva llum l’il·luminarà el sender a seguir per a arribar a la materialització del seu sentit en aquesta vida.

-         Gràcies Mestre – li respongué el ser. Gràcies.