Veient el teu present

 

L'alliberament del malestar

 Una vegada, un deixeble es trobà amb el seu mestre davant la posta de sol d’aquell dia. Quan el va veure li preguntà:

-         Mestre, hi ha alguna manera perquè no t’influenciï tot el que t’envolta? A vegades em sento molt malament degut al que veig o se’m diu segons aquell qui em parla. Com puc viure en aquest món on em trobo i no afectar-me tot el que veig o se’m diu segons la visió mental de la vida que un pot arribar a tenir?

El mestre l’escoltà. Va convidar al deixeble a asseure’s a un banc que allà hi havia. Quan s’hagué assegut, el mestre li digué:

-         Encara que un vulgui canviar aquesta situació que pot estar vivint, en el fons, aquells que en ella es troben, continuaran fent el que fins ara han anat fent. No sempre aquells que poden sentir el malestar del que viuen, i donen passos per a alliberar-se de la baixa vibració que comporta, ells, els qui l’envolten, continuaran fent el que fins ara han estat fent. Qui ha de prendre una decisió ets tu – li digué el mestre.

-         Però jo no faig res malament, són ells que veuen en mi a algú que no faig tot el que ells diuen, trobant-me constantment, detalls no certs, que em fan sentir malament, i segons com, com algú que no sap fer res bé. No es pot viure així. Em sento malament amb aquestes situacions – comentà el deixeble.

-         Qui ha de canviar ets tu, estimat ser. en moments com aquest no has de tenir en compte tot el que et diuen o veus. Ells continuaran fent lo seu, i no t’acceptaran tal com tu ets. (Pauta). Per més que vulguis canviar aquestes situacions, no sempre s’aconsegueix, perquè qui han de canviar són aquells que volen imposar o realitzar alguna cosa que ells creuen que així ha de ser.

-         Llavors, què puc fer? – preguntà el deixeble.

-         Fes allò que sentis en el teu interior, independentment del que vegis o se’t vulgui imposar. Ells continuaran igual, per tant, sent el teu interior i porta’l a terme. Al ser tu, ja no valoraràs el que es vulgui imposar o tu puguis veure, adonant-te que no es correspon amb la veritat de la vida.

-         ....

-         Fes allò que sentis en tu. Això et permetrà sentir el benestar i a aquell qui en veritat ets. El teu Sentir t’enlairarà, i quan arribi el seu moment, aniràs transmutant les energies que puguin estar envoltant-te segons l’ambient on et trobis. Ells, en aquests moments no canviaran, per tant, procura ser tu i deixa de valorar tot el que puguin arribar a dir-te. Sent la veritat en el teu interior, i al no centrar-te en el que no està sent adequadament, et permetrà sentir el benestar i la pau dins teu. Al sentir la Pau del teu interior, aniràs alliberant-te de les energies despreses per aquells que t’envoltin. Centra’t en tu i en com et sents segons la teva essència. Deixa que ells segueixin el seu procés, i tu, segueix el teu. Sent la Paz i la Serenitat en tu, llavors, t’alliberaràs d’aquestes energies per a enlaira al teu ser. No et centris en elles. Tu, sent el teu interior i al veritable ser que ets.

El deixeble es quedà uns moments en silenci com tenint present tot el que se li havia transmès. Va fer una respiració profunda, i al finalitzar-la, li digué al mestre:

-         Gràcies mestre. Així ho faré.

Aquell deixeble va anar adquirint mestria al llarg dels dies i portant a terme lo rebut per part del mestre.

Al final, ja no tenia present el que li deien o veia, sincerament sentia la seva pau interior i l’equilibri en ell, independentment de les energies del seu entorn. Va aconseguí canviar la seva actitud davant aquella situació viscuda, i poder anar-se donant compte, com aquells que l’envoltaven, cada vegada li anaven criticant i imposant menys, respectant-lo una mica més.

En unes dues setmanes ja començà a adonar-se que la seva nova presència, la seva nova actitud anava transmutant, enlairant les energies d’aquells amb qui es trobava.

La Font de la vida es troba dins d’un, en el seu interior. Sentint el seu cor, i portant a terme allò que li xiuxiuegi, permetrà anar ascendint i anar enlairant aquest dimensió en la qual un pot arribar a trobar-se en aquesta vida actual.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

 

El Tresor d'un mirall

 

Temps d'espiritualidad

 Hola família! Els grans canvis en un mateix no depenen d’aspectes del seu exterior, sinó del seu interior. quan el ser  viu des del seu mon interior, llavors, és quan la porta de la seva materialització i benestar s’obre per a poder-la creuar. Cada ser no és material, terrenal, sinó espiritual. Aquesta és l’essència innata que portem des del nostre néixer en aquesta vida actual.

A tots, una bona abraçada.

La teva Presència

 Hola família! Cada vegada ens trobem més en els temps on la nostra presència és la clau per a enlairar el nostre planeta, en el qual ens trobem. Ens trobem en un cicle d’11 anys, on va iniciar al 2023 i finalitzant en el 2033 al llarg d’aquest període els canvis que es produiran en cadascú seran notables, els quals ens portaran a sentir cada vegada més aquell qui en veritat som. Avui us deixo amb: “La Teva Presencia”. A tots, una bona abraçada.

Paraules de l'arcàngel Uriel

 

Història d'una família d'erugues

 

Hi havia una vegada una família d’erugues on tot lo establert es basava en la seva condició de desplaçar-se arrastrant-se pel terra. Aquesta era la visió que tenien de la vida.

Quan una nova eruga apareixia en aquesta família tots l’animaven perquè s’adaptés a la seva situació d’avançar lentament, fent-li saber que tota la seva vida estaria relacionada amb el seu aspecte físic i les limitacions que això comportava i que hauria d’acceptar.

Una vegada, va haver una eruga que va veure que tot el que li transmetien de petita era limitat i no li permetien arribar a ser ella mateixa. Arribar el moment que aquesta eruga sentí que havia de separar-se de la seva família.

Una nit, mentre totes elles descansaven, la nostra eruga va començà a desplaçar-se vers altres llocs d’aquell bosc on es trobava. Al llarg d’aquest desplaçament, va veure a d’altres sers d’animals que podien arribar a fer altres coses de lo imposat segons la seva naturalesa animal.

La nostra estimada eruga, en el seu moment va veure un bonic arbre el qual li va fer sentir que es pugés a ell i tingués un contacte amb tot el seu cos. Va començar a pujar lentament, arribant a una branca prima més allargada del normal que havia vist fins llavors. Va seguir aquesta branca fins a un punt on sentí que havia de descansar. Estant allà es penjà d’ella, relaxant tot el seu cor, quedant-se adormida i en pau amb ella mateixa. Així va estar un temps, quan arribà el dia que va percebre que el que era el seu cos, ara havia canviat. Les seves nombroses potes havien desaparegut, convertint el seu ser en unes ales doblades i de colors lluminosos. Poc a poc va anar intentant sortir d’allà, d’aquesta protecció on es trobava.

La seva imatge ja no era la mateixa. Amb la pràctica va adonant-se que podia moure aquestes ales i sentia com si s’enlairara, podent volar com no ho havia fet fins llavors.

Per fi, amb la pràctica del batec de les seves ales, va poder deixar aquella branca fina i començar una nova etapa a la seva vida.

El que va sentir en el primer vol, va ser tan sorprenent, que va percebre com si aquest fos el seu estat natural. Sentia tanta connexió amb la natura, abraçada per la pau interior que sentia i la gran llum que percebia davant seu podent-se adonar que aquesta llum li permetria saber quina direcció prendre a cada moment.

Llavors decidí tornar a veure a la seva família.

Quan va arribar allà, va poder percebre com tots els seus familiars continuaven estant en un cos d’erugues. Una d’elles va mirà cap a amunt i va veure com una meravellosa, bella i resplendent papallona s’apropava a elles. 

Aturant el vol al seu constat d’aquesta eruga, li va dir:

-         Hola, sóc la teva germans!

L’eruga la va mirà i li digué:

-         Tu no ets la nostra germana. La nostra germans un dia va marxar i encara no ha tornat. No sabem res d’ella des de llavors.

-         El dia que me’n vaig anar sentir que havia de saber qui en veritat jo era. Dins meu percebia que no era aquell ser que semblava ser. al final vaig poder adonar-me del veritable ser qui jo sóc. La vida d’aquesta nova etapa que ara em trobo m’ha permès adonar-me del què fer i el cóm arribar a mi mateixa. Vosaltres, estimades germanes no sou qui aparenteu ser. El vostre cos actual només és el mitjà per a aprendre i adonar-vos que totes vosaltres també podeu arribar a volar. Nomes és qüestió de voler-ho. Jo així ho vaig voler i em vaig trobar amb unes sensacions no sentides fins llavors quan encara era una eruga. Ara sé que tota eruga pot enlairar-se amb el seu vol interior per a mostrar tota la seva bellesa i tot el seu resplendor.

L’eruga que escoltava el que la seva germans li estava dient, va fer que els seus ulls s’humitegessin, a punt de plorar. Al final així ho va fer.

-         Aquest plor – li digués la papallona – són els teus inicis per a despendre’t de les teves limitacions. Totes vosaltres podeu aprendre a volar com jo ho he arribat a percebre i a aconseguir-ho. Ara la meva vida és d’una llibertat immensa a l’adonar-me de qui en veritat jo era.

Poc a poc es varen apropar més erugues de la seva família al veure com una d’elles parlava emocionada amb una bella papallona.

 

 La vostra família només és el medi per a poder arribar a un mateix, a l’adonar-se del camí a seguir, o elegir un de nou. Això és el que va fer aquella eruga que es transformà en un preciós ser que volava i sentia l’amor en ell. Es transformà i es manifestà en aquell qui era interiorment.

Moltes vegades els membres d’una família on volen aprendre a volar i la papallona es troba sola sense una acceptació per part de qui era la seva família. Accepteu-los, perquè cadascú està seguint el seu procés si arriba a ell quan ja es troba preparat, com a aquesta eruga que va rebre a la papallona.

La família és una porta oberta per a saber del camí a seguir en el teu procés.

A tots els hi arriba el seu moment.

 

.

El clarejar interior

 

La Paraula Innata

 

“La paraula és un reflex del vostre interior.

El que pugueu arribar a expressar procedeix del vostre estat actual en que us trobeu.

El sentit de la paraula en el vostre món és la veu de l’essència innata que cadascú és i posseeix en el seu interior.

Aquesta és la veu del vostre cor.

Quan més us manifesteu des de la vostra Integritat, des d’aquell qui en veritat sou, amb un grau de consciència enlairat, més anireu manifestant la Llum, l’Esperança i l’Amor procedents de la vostra veritable Llar.

Més enllà de lo establert es troba la Veritat, i la Paraula és un dels mitjans per a donar a conèixer aquell qui en veritat cadascú és i el camí a seguir.

La paraula és lliure, procedent de la humilitat i la senzillesa.

Tot ser que ignori aquesta Llum i l’Amor irradiat pel ser il·luminat que transmet des de la Llum, farà que la seva vida actual es desviï del sender a seguir per a arribar a ell mateix.

La Paraula emanada des de l’interior de cadascú, procedent de la seva essència innata, el portarà a enlairar la vibració d’aquesta dimensió en la qual us trobeu, així com l’alliberar les ànimes de cadascú perquè puguin manifestar-se segons lo establert en el Gran Pla Diví.

La vostra    Paraula innata procedeix de la Divinitat que cadascú és.

Quan la Paraula és mental, procedeix de l’anul·lació del ser, havent adquirit com a seu lo establert en el seu entorn dins d’aquesta dimensió terrenal en que us trobeu.

Més enllà de tota Paraula es troba el Silenci que us portarà al vostre interior, podent percebre la porta oberta que us permetrà arribar a manifestar aquell qui en veritat sou.

El Silenci és la porta oberta que us portarà a la vostra veritable Llar, i a la vostra Família Celestial.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.”