Els Mestres encarnats de l'Univers

 

Quan algú s’ha lliurat a la seva Divinitat, la seva vida deixa de ser com la que era fins llavors.

Aquell que sent la seva essència i qui en veritat és, llavors la serenor, la pau i l’Amor són en ell. S’ha alliberat del seu entorn i de tot lo pertanyent a lo terrenal, desconnectant de lo establert en el seu entorn i sentir-se lliure i expansiu dins d’ell.

Quan algú ja està sent ell mateix com a ser espiritual que és, llavors l’alliberament de totes les pors, preocupacions i dubtes en aquesta dimensió terrenal desapareixen del seu ser, sentint i veient una llum dins d’ell que la guia vers el que ha vingut a fer.

Aquests nous sers han arribat fins on han arribat degut que ja s’han adonat del què han vingut a fer en aquesta vida que ara es troben. La seva paraula només fa presència quan es troba amb algú que té el cor obert i disposat a saber la veritat d’ell mateix.

Ells no volen convèncer a ningú ni imposar res perquè els altres els hi facin cas. Res d’això hi ha en la puresa interior del ser.

Aquests sers són els nous mestres espirituals en aquest món on es troben. No volen convèncer ni imposar. Accepten tot el que viuen perquè s’adonen que és el que han de fer a cada present per a arribar a materialitzar el què han vingut a fer. Accepten i respecten plenament a tot aquell que l’envolta, encara que la seva actitud no sigui l’adequada, sabent que el que fan és part del seu procés.

Quan algú ja ha connectat plenament amb la seva ànima i la va manifestant, poden donar la sensació que estan en un segon terme de la vida, degut que no s’identifiquen amb el que hi ha establert.

Quan veieu a algú serè, tranquil, transmetent des del respecte i la calidesa, sentint en vosaltres un benestar, no descarteu estar davant d’algú que està transmetent la nova vida, ajudant a aquest sistema de vida i a tot aquell que ja està disposat a ser ell.

Ells només estan aquí per a aquells que ja estan preparats per a donar nous passos. Per aquells que no, ells no intervenen degut que la seva presència o paraula no tindria cap sentit per ells.

Són sers molt sensitius i sensibles, percebent totes les energies que els envolten, adonant-se dels estats interiors de tots aquells que són a prop d’ells.

Són sers consciencials i evolucionats espiritualment per a ajudar a aquest món on es troben.

Ells no programen, només viuen el seu present, sabent que aquest els portarà a on hagin d’anar i estar. No s’amoïnen per com estan anant les coses i l’ambient on es troben. Ells saben quina actitud tenir davant fets suposadament adversos on es troben en certs moments. Saben del Sentit que tenen per a l’evolució d’aquesta dimensió.

No parlen per parlar.

Viuen des del seu interior, des de la seva essència innata, la seva Divinitat, no des de la seva ment. S’han desprès d’ella, perquè tot el que hagin de fer ja ho sentiran interiorment i de quina manera portar-ho a terme. Rebran tot el que necessitin, perquè seran l’univers en aquesta dimensió. Llavors, l’univers es hi  donarà tot el que necessitin, perquè ells i l’univers seran UN. Ells i la Divinitat seran UN. Sent així, ..... tot el que hagi de ser en ells, serà, perquè seran una Font d’Amor, portant amb la seva presència, el Cel aquí a la Terra.

Cada vegada hi ha més sers que es troben en aquest procés consciencialment, però també dir, que pocs son, encara, la manifestació de Déu aquí a la Terra. Aquests sers es troben distribuïts per tot aquest món que ens trobem, i com ja he dit abans, encara no estan del tot en primer terme d’aquesta vida, sinó que es troben en un segon terme perquè encara no tots estan disposats a donar els passos que ells transmeten i han de transmetre.

Són sers molt propers, càlids, plens de saviesa i de llum.

Cada vegada aquest mon s’anirà adonant d’aquestes presències universals aquí a la Terra.

Si alguna vegada trobeu a algú amb aquestes característiques, tingueu-los present, perquè ells us guiaran pel camí de la vostra vida, la veritable vida, alliberant-vos de l’establerta en la societat on us pugueu arribar a trobar.

L’univers està protegint i cuidant a aquests sers de Llum i Amor. Són sers purs, alliberats de les tradicions establertes i de tot lo exterior transmès fins ara per a ser un mateix. Ells transmeten la veritat perquè un pugui arribar a ser ell mateix. L’interior de cadascú és la font de la seva veritable vida, de la vostra vida, d’aquell qui en veritat sou.

Són sers que senten la seva família celestial amb ells, percebent-la i veient-la.

Ells són les ànimes encarnades per a transcendir tota energia densa i de baixa vibració. Ells, allà on són transmuten les vibracions existents, creant un benestar i un sentir-se bé en tots aquells que ja estiguin disposats a ser ells mateixos.

Són la puresa de l’univers i la calidesa del suport requerit per a arribar a ser un mateix i alliberar tota nova encarnació perquè la seva ànima ja estarà transmesa en aquesta vida terrenal. Ella canviarà la manera de viure i la Terra transcendirà a alts nivells.

El procés segueix en aquest sistema de vida, per això aquests sers, d’una manera humil i senzilla, transmeten la veritat de la vida per l’existència universal allà on un es trobi.

Cada vegada s’aniran manifestant més i els habitants d’aquest món, els voldrà escoltar més sovint i voldran saber d’ells. Obriu el vostre cor, i aquell que així hagi de ser, .....trobarà el seu mestre universal aquí a la Terra.

Són sers tan grans interiorment! Tan purs!, que una abraçada d’ells farà sentir l’Amor i el benestar en aquell que la rebi. Les seves paraules són tendres i plenes de saviesa i de la veritable vida.

Són sers molt amorosos i no d’aquest món. Ells això ho senten i ho saben. El seu món, com el de tots, no és aquest on ara un es troba, sinó que aquesta presència té un sentit superior per la seva evolució.

Ells són un mirall per tot aquell que ja senti dins d’ell el nou camí a seguir a la seva vida.

Són sers molt evolucionats, vivint des del seu interior en dimensions superiors, sentint tot l’amor de l’univers dins d’ells.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Resposta a una pregunta del Mestre

 

Una vegada un mestre va preguntar als seus deixebles, després d’un temps treballant-se interiorment i veient uns resultats en tots aquells que amb ell hi eren:

-         Què diríeu sobre el vostre interior?

Llavors, un d’ells li va dir:

-         Mestre, jo m’he adonat que realment tinc tot el que necessito per a la meva vida actual. Sento la felicitat, l’amor, el benestar i el convenciment absolut conforme en tot moment estic fent el que haig de fer.

A continuació un altre deixeble li digué:

-         Jo sento l’alliberament i el desaferrament amb tot el que m’envolta. Sento una sensació d’expansió interior conforme quina ha de ser la meva actitud en cada present que visc. 

El mestre, mirant-los i havent acabat d’escoltar el que aquell segon jove havia dit, els va fer un somrís, fent un gest de afirmació amb el cap.

 

El nostre interior conté tot el que un necessita, i arrel d’aquí, quan connecta amb aquell qui en veritat un és, llavors, totes les portes que s’hagin d’obrir, .....s’obren, rebent aquesta ànima, aquest ser, tot el que necessita per a seguir el seu procés i materialitzar el sentit pel qual es troba aquí encarnat.

Les arrels del teu florir

 

Quanta bellesa hi ha en tu!

Quan un s’adona de les portes que té en ell, les obra i les creua, el resplendor emergeix del seu interior.

Serà llavors quan les teves llavors interiors començaran a regar-se per a la seva evolució, preparant la floració en el seu moment per a mostrar al veritable ser que ets i sentir la veritable essència innata que portes en el teu interior, enlairant la teva vibració i percebre com la visió de la teva vida va canviant vers la veritat de la nostra existència.

El teu suport físic va aposentant-se, allargant les seves arrels, per a expandir el teu ser i fer brotar la floració espiritual en tu. Serà llavors, quan la bellesa del teu ser es manifestarà en el seu màxim resplendor i la gent vindrà a veure’t i a apreciar la teva presència, percebent que ells, que tot aquell que vingui davant teu, pugui adonar-se que ell també és la bellesa de la vida, encenent la seva llum interior per a mostrar la bellesa i l’amor d’aquell qui en veritat cadascú és.

Tu ets l’abraçada de l’Amor per a ser transmès.

Veu Angelical

Hola família! Avui us deixo amb aquestes paraules transmeses pels nostres germans angelicals, fent-les arribar Marie Lise Labonté en el seu llibre “La Voz de los Ángeles Sanadores.”

A tots, una bona abraçada.

Paraules d'un mestre

 

Paraules dels Àngels

 

La Clau del nostre Pla de Vida

 

Hola família! A continuació us deixo amb la trobada realitzada ahir en el “PodCast Desde el Corazón” por Instagram presentada perr Moria Kaiser. A tots, una bona abraçada, i que tingueu un feliç dia.

https://www.instagram.com/reel/DKu8lSfI426/?igsh=MWhxaXFuYXBxb3BqMA==

La clau de la nostra materialització de vida

La Divinitat en tu

 Hola família! Quan un comença a sentir quina és la seva veritable essència, llavors és quan la veritable vida, comença a obrir-li les portes de la materialització de la seva presència en aquest món terrenal.

Llavors, és quan la missió del que un ha vingut a fer començarà a activar-se per a la seva materialització i portar a terme lo acordat abans de la seva encarnació. La seva llum anirà irradiant-se cada vegada més, fins a arribar a canviar i enlairar les energies d’allà on es trobi.

Aquest món on ens trobem anirà enlairant-se cada vegada més degut a la connexió que un tingui amb la seva veritable essència: la seva Divinitat.

Tots som part del sentit d’aquest món i de l’univers.

A tots, una bona abraçada.

Els enfadaments

 

Quan un s’enfada, s’associa a aquest estat interior de malestar, a alguna cosa aliena, externa a ell mateix, a alguna cosa que els envolta.

Realment, aquest malestar, no és fruit d’allò que a un li ha arribat a molestar; sinó que aquest molestar exterior només és el fruit d’alguna cosa que dins de cadascú no té equilibrat i harmonitzat. Per tant, tots els enfadaments que un pot arribar a tenir en moments determinats, és el fet de trobar-se amb alguna cosa que li fa veure realment, quins aspectes del seu interior necessita estabilitzar d’una vegada per totes. Per això, moltes vegades algú viu una situació suposadament adversa, una i una altra vegada, i una altre vegada, perquè pugui adonar-se a què és degut aquest enfadament, aquest malestar que un pot arribar a tenir en moments determinats.

Els enfadaments no són que els altres, realment, s’enfadin amb tu, sinó que només és fruit de que els altres et fan veure que hi ha alguna cosa dins teu que no està funcionant adequadament.

Les persones harmonitzades, equilibrades, consciencials, íntegres sent elles mateixes, no s’enfaden davant la vida que estan vivint; senzillament, saben acceptar i l’adonar-se del que representen aquests moments no volguts aparentment. Per tant, el malestar o els enfadaments, no són fruit d’alguna cosa aliena a un, sinó que és fruit d’alguna cosa interna d’un mateix, només és qüestió d’anar a l’interior per a adonar-se què li està transmetent i per què s’ha alterat al viure o estar amb aquesta persona o amb aquesta situació que pugui estar.

Tot enfadament comporta un aprenentatge. Un és el responsable de tots els moments viscuts per a arribar a ell mateix. Així ho va acordar abans de l’encarnació de la seva ànima en aquesta dimensió.

Els enfadaments no són deguts al nostre exterior, sinó al nostre interior. el nostre exterior només és un reflex del nostre interior per a adonar-nos de com està sent un mateix.

Quan algú s’enfada constantment, ens està dient que ell no està sent ell mateix.

Tots els enfadaments tenen un sentit per a la nostra vida. Si aquests s’estan produint en tu, només és qüestió que vagis al teu interior i adonar-te de que ell no està sent ell mateix. 

Tots els enfadaments tenen un sentit per a la nostra vida. Si aquests s’estan produint en tu només és qüestió que vagis al teu interior i adonar-te de què t’està transmitent pel teu benestar.

El vostre exterior només és fruit del vostre interior. tot ho veieu i com ho interpreteu només és fruit del vostre interior. quan el que un atrau no crea un benestar en ell mateix, el que ens està transmetent és la possibilitat, el prendre una decisió diferent a com un està vivint aspectes de la seva vida que no li creen un benestar, podent obrir una porta a la felicitat i la serenitat a la vida.

Els altres no són els culpables dels vostres possibles enfadaments que pogueu arribar a tenir, sinó que són un mirall de l’interior de cadascú, per tant, és un mateix qui ha de fer uns canvis a la seva vida per a arribar a ser ell mateix. Quan així és, llavors, tot enfadament, malestar o preocupació deixen d’existir en ell, perquè quan un és ell mateix, vivint des del seu interior i no des del seu exterior, totes les seves energies canvien enlairant el seu ser.

Hi ha una llei universal, que alguns de vosaltres ja la coneixeu, que diu: Energies iguals s’atrauen, per tant, segons com un és, serà el que atraurà a la seva vida.

Els grans mestres espirituals no s’enfaden, sentint la pau i la serenor en ells mateixos.

Els enfadaments no són fruit dels altres, o de l’exterior d’un, sinó del reflex d’un mateix, de com es troba el seu estat interior.  

Tot té el seu sentit.

Tot és fruit d’un mateix.

Sent tu, alliberaràs el malestar en tu.

 

 

 

Caiguda al buit

 Hola família! La nostra vida s’il·lumina segons el que el nostre interior ens va transmetent constantment. Quan s’accepta lo viscut i un aprèn del que li està aportant a nivell de saviesa i enteniment sobre la seva vida, llavors, és quan establim i seguim el veritable camí que un ha de seguir en la vida d’aquest dimensió a la qual es troba. Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres. A tots, una bona abraçada.

Moments pel teu Present

 

Hola família! No hi ha instants que no haguem acordat per a la nostra encarnació. Cadascú d’ells us portarà al sentit de la vostra existència actual. A tots, una bona abraçada.

La Serenitat

 

La Sensibilitat

 

Una vegada una nena li preguntà a la seva mare:

-         Mare, qui sóc jo?

-         Tu ets la meva filla estimada. Ets una nena que és capaç de fer grans coses. Tu pots aconseguir tot allò que sentis en tu.

-         Mare, jo ja sé que sóc la teva filla, però, qui sóc jo? Tot el que veig no és com ho sento. No veig que es facin les coses bé.

-         Tu ets un ser que va voler venir a aquest món on ara jo també estic- li digué la seva mare. Tu vas néixer aquí amb mi i el pare, però tu procedeixes d’una altre lloc. Tots procedim d’un altre lloc, però per a venir a aquí on ara estem, hem necessitat un pare i una mare, per això som els teus pare, i tu la nostra filla.

-         D’on vinc, doncs?

La mare acompanyà a la seva filla al balcó i li senyalà el cel.

-         Tots venim del cel. Allà és on naixem per a venir a aquí on ara estem. Quan ens morim, tornem al cel. Tot el que estàs veient que no t’agrada, és perquè estàs aprenent a voler estar bé, contenta i alegre. Per això sents tot el que no t’agrada, perquè no segueixis amb allò.

-         Però per què els altres fan coses que no et fan sentir bé?

-         Per què tu aprenguis i triïs tot allò que et faci sentir bé. Tot el que no t’agradi, és perquè tu decideixis no estar amb aquella gent, o aprendre alguna cosa que has d’aprendre. Això depèn de cadascú, de cada persona. Jo també veig coses que no m’agraden i decideixo no fer all`que no et fa sentir bé. Quan estàs amb algú que sí que et fa sentir bé, llavors estigues amb aquesta persona perquè us sentireu bé els dos junts. Tu estàs bé amb algú? – li preguntà la mare a la seva filla.

-         Sí, amb la Silvia, Marisa i la Jana (companyes de classe). Elles són les meves amigues i juguem juntes.

-         Doncs procura sempre estar amb persones que et facin sentir bé.

-         Llavors, qui sóc jo? – tornà a preguntar la nena.

-         Algú que estima molt i sap viure. ets algú que sap fer allò que li agrada i li fa sentir bé. Ets una gran persona, una nena molt afectuosa que ens fa sentir bé a nosaltres, al pare i a mi. Tu tens un gran Amor per ajudar a aquells que ho necessitin. Aquesta ets tu – li digué la mare.

-         I tu també ets així? – li preguntà la nena.

-         Tots som així, però no tots saben que són així. Tu sí que ho saps, filla, perqujè sents dintre teu tot allò que no et fa sentir bé o que algú fa alguna cosa que no fa sentir bé a un altre. Quan sentim el que ens fa sentir bé i el que no, llavors, ja estem preparats pe a arribar a sentir-nos bé i viure sent feliços. El pare i jo som feliços quan estem amb tu. És perquè t’estimem i volem que tu et sentis bé amb nosaltres.

Dit això, la mare i la filla s’abraçaren i sentiren que mai estan ni estaran soles. Es tenen a elles i al pare, al seu marit.

La nena, llavors, marxà a la seva habitació a jugar.

 

Trobada amb un ser evolucionat

 

Sentiu el vostre interior

 

No temis estimat ser

 

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i la seva intensitat. Tota por és fruit de la no comprensió i coneixement del desconegut o del resultat a obtenir. La por només és fruit del passat, pertanyent a la ment, no del present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció a la veu del nostre interior, al nostre cor, res hem de témer, perquè el que puguis arribar a percebre “veure o sentir” pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a succeir. La teva ment sí.

Les pors pertanyen a un passat viscut des de la manca d’aplicació del teu apoderament. Quan arribes al present, portes amb tu el llastra del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et succeirà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu erets d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és l’ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser en el seu moment ja no té cabuda en el l’ara.

Les pors adquirides varen ser el fruit d’un on coneixement com a ser.

La por desapareix amb la comprensió espiritual.

El no conèixer-se implica una actitud de víctima, degut que l’aprenentatge de generacions rere generacions sobre “les limitacions” del ser humà varen deixar empremta en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit d’alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-se amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?

El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part d ela humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’apoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se en el seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.

En el present, totes les pors són fictícies, il·lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir no desitjat. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquest tipus? Senzillament no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de l’oblit. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha amor, i si deixem que l’amor es manifesti, llavors no hi ha temor. 

Les pors són una manca d’amor vers nosaltres mateixos. A més pors, més desconeixement hi ha del nostre ser. el nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, però que insistim que prevalgui. És una actitud coneguda, encara que dolorosa, i per tant, “familiar”. Lo familiar ho acceptem, encara que no sigui el correcte i amorós. On es troba la teva responsabilitat davant la vida en situacions com aquestes? Senzillament, amagada en algun armari del passat.

El no saber d’un, ens confon a vegades.

El no saber ens limita.

Quan sabem, llavors bé la comprensió i l’apoderament.

Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual.

Sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació Divina que hi ha en tu.

La teva divinitat truca a la teva porta per a ser mostrada i expressada a la teva vida.

Ha arribat l’hora que els deus humans compleixin amb el Gran Pla Superior establert per a aquest racó de l’univers de nom Terra.

L’alliberament de les pors permetrà enlairar les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència en la matèria.

Despertem la nostra consciència i deixem que la divinitat que som es manifesti majestuosament al mon.

Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.

A major comprensió espiritual major grau d’evolució de la nostra ànima.

Allò que va ser, jua no té perquè ser ni serà, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i adonar-te que res has de témer.

Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva Divinitat. Deixa que es manifesti i obra’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar de la qual pertanys, que sempre ha estat al teu costat, encara que ho hagis oblidat i no haver escoltat la seva guia.

El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves en la forma.

L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per a sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.

Deixa que el teu cor et guiï.

Tot va bé. Tot està bé.

 

Et beneeixo, estimada divinitat, amb el meu Amor.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

 

 

L'Amor en un

 

L’anar obrint les portes de l’interior d’un mateix, porta a poder sortir de tota situació que pugui arribar a trobar-se. Sempre arriba a trobar la llum que li permetrà sortir dels moments que un pot arribar a viure i no sempre poden arribar a ser desitjats.

Arriba un moment a la seva vida actual que el seu fluir el porta per sí sol als moments acordats abans de la seva vinguda. Llavors és quan ja comença a sentir l’Amor dins d’ell, aquest Amor que és innat en cadascú i sempre un l’ha portat en el seu interior.

Aquest Amor farà que tots aquells que se li apropin i el coneguin s’adonin que aquest ser, manifestant el seu amor innat, mai els reprimeix, ni s’enfada, ni els vol convèncer conforme ell té raó. Hi haurà un respecte total vers ells amb una actitud d’acceptació, fe, pau, serenitat, vivint el seu present en tot moment i obrint els braços per l’abraçada desitjada per tots aquells que ho necessitin.

Aquests sers veuen el distanciament exterior amb el ser interior i el com avançar en aquest camí que es troben actualment per a ajudar i enlairar les vibracions d’aquest mon terrenal.

Són sers que viuen plenament des de la seva essència innata, respectant a tots aquells que els envolten, i com ja he comentat, sense imposar, reprimir, enfadar-se, acceptant el com és cadascú, respectant-lo, veient el camí que haurien de seguir.

L’Amor encarnat no es vanagloria, ni manifesta un ego, ni una supèrbia. No manifesta que tots facin el que ell vol, perquè l’Amor no vol, només sent i manifesta aquesta sentir. Al no viure des del seu exterior, deixa de voler. La seva manifestació és fruit del seu interior, i aquest procedeix de la Llum del seu sentir. 

Quan s’arriba a manifestar aquest Amor en aquesta dimensió que un es troba, ja no es vol per voler, sinó que es té la Fe conforme tot està anant com un va acordà abans de néixer.

Són sers que ja estan creuant la cinquena dimensió en aquesta vida que es troben. Creuen les portes de la seva materialització irradiant l’Amor vers tots aquells que l’envolten i d’aquest planeta, per a poder enlairar la seva vibració i seguir el seu procés d’ascensió, motiu pel qual va ser creat, podent venir a ell tots els que ara aquí ens trobem.

El ser ascendit no té por, no s’enutja, no imposa, no es vanagloria. El seu ego ha estat alliberat, manifestant-se segons la seva essència innata, el seu Amor. 

Són sers, molt propers, càlids, comprensius, alegres, serens, amb una gran pau interior, amb una gran saviesa interior sobre la veritable vida, fent que tot aquell que se li apropi, obri el seu cor i pugui arribar a veure’s aquell qui en veritat és al veure’s reflectit davant la presència del ser de Llum i Amor.

Ells són el camí a seguir en aquesta vida que un arriba a trobar-se. La seva senzillesa i humilitat, els permet transmetre el camí a seguir davant aquesta experiència que un pot arribar a viure en aquests moments. Les seves presències estableixen la serenor, la pau, l’amor, la saviesa i el sentir que mai s’ha estat sol, perquè des de la seva existència sempre ha tingut a la seva veritable família celestial.

L’Amor sentit i manifestat il·luminarà el vostre camí vers el sentit de la vostra presència en aquesta vida.

Tots sou grans sers amorosos.

L’Univers sempre ha estat amb vosaltres.  

Connexió Angelical i amb Jesús

 

El teu Fluir

 

LA GRATITUD

 

Si haguéssim de definir la Gratitud diríem que és un reconeixement, un agraïment vers tots aquells que a un li permet estar rebent una ajuda, volent-los respondre d’alguna manera quan pugui.

Hi ha un sentit, una unió, una Unicitat entre tots els qui habitem aquest sistema de vida que ens trobem, per tant, tots estem aquí per a ajudar-nos els uns amb els altres. No és perquè sí el fet de trobar a algú que ens ajudi, o que un pot arribar a ajudar a algú necessitat.

Tota Gratitud és una obertura interior vers algú del seu exterior.

Quan algú se sent agraït, s’adona que la vida li està oferint les claus que necessita per a avançar en el seu procés i sentir-se com acompanyat, podent arribar a obtenir allò que pugui arribar a necessitar en moments determinats.

La Gratitud obre el teu interior per a ajudar als altres. Aquest ajudar fa que un s’adoni que pot ajudar a algú segons les seves característiques, segons com és i el que pot arribar a tenir.

Tots, absolutament tots, podem ajudar als altres segons com un és. Tots posseeixen unes característiques o propietats que permeten que d’alguna manera i en el seu moment puguin ajudar a algú que necessiti una ajuda. Tots, absolutament tots tenen capacitats per a ajudar als qui l’envolten d’alguna manera, sent aquesta ajuda no tan sols material, sinó també emocional i espiritual. Serà una ajuda, però no té perquè ser, per exemple, exclusivament material. Uns ajuden d’una manera, i d’altres d’una altra manera. Lo important és que cadascú s’obri i pugui donar una mà, del tipus que sigui, a tot aquell que ho necessiti.

Sempre que es pugui, hem d’ajudar a aquell qui ens ho demani o a aquell que està predisposat a rebre l’ajuda. No hem d’ajudar per a ajudar perquè no sempre la persona respon, no veient-se els efectes. Quan algú no és qui demana una ajuda, llavors, per més que la vulguis ajudar no arribaràs a ajudar a aquesta persona amb els resultats que es requereixen. És un gastar la teva energia quan l’altre no està predisposat a rebre la teva ajuda.  

Aquestes ajudes ajudaran a adonar-se a tots els qui les rebin, que la vida consisteix en ajudar-nos els uns als altres, i que tots poden ajudar als altres d’una manera o altre. El fet de rebre una ajuda, es desperta la GRATITUD, i per tant, el fet de voler correspondre a qui els hi ha ajudar per a rebre, fa que vulguin ajudar-los també en el seu moment a aquests sers tan oberts de cor per correspondre’ls amb un regal o ajuda cap a ells. Això és la GRATITUD.

Quan algú ajuda a un altre, i aquest sent la GRATITUD, la relació entre aquestes dues persones es produeix des del cor.

La GRATITUD és un sentir-se agraït pel que la vida li dóna, obrint-se a ajudar a tot aquell que li ha ajudat o qui ho necessiti.

La GRATITUD és part de la Unicitat que entre tots existeix. Tots ens ajudem d’alguna manera, i cadascú amb les seves capacitats innates o possessions tingudes, per això tenim l’entorn que cadascú té, perquè és a través d’ell que li permetrà adonar-se del seu paper en aquesta vida i les seves capacitats per a obrir-se i ajudar als altres.

 

La GRATITUD vindria a ser la resposta a lo rebut: un agraïment.

És donar les Gràcies per tot el que un està rebent, que és molt més del que un pot arribar a saber o pensar que és. Darrera de la forma es troba el fons, i la GRATITUD té a veure amb el fons existencial del seu procés.

Llavors emana del teu interior, el dir: GRÀCIES.

Tot té el seu Sentit.

 

Presentació de LA GRATITUD

Moments per a tu

 

“Després de cuinar, un necessita netejar els elements utilitzats com els coberts, gots, plats, olles, paella, etc...; o bé posar-les al rentavaixelles per a posar-lo en marxa i netejar el que s’ha utilitzat.”

Tot el que vivim té un sentit, per tant, el netejar el que s’ha embrutat vindria a ser una metàfora per a la nostra vida.

Tots necessitem un temps per a nosaltres, per a harmonitzar i equilibrar el nostre interior, on es troba la nostra veritable essència, i poder connectar i sentir-la en nosaltres.

Tots necessitem moments per a estar amb nosaltres mateixos, amb aquell qui en veritat som.

Un pot viure situacions, potser no volgudes, però aquestes tenen el seu sentit pel procés del ser. aquestes vivències portar a anar a l’interior d’un per a reconnectar amb la veritable essència que un és. Des de la nostra encarnació, sempre la hem portada com a part de la nostra existència.

Anar a l’interior de cadascú és com agafar una goma d’esborrar i esborrar tot el malestar, el dolor emocional que un hagi pogut tenir.

Aquests moments d’estar amb un mateix us portarà a sentir aquell qui en veritat sou. Tornareu a sentir la serenitat, la pau, l’amor que cadascú és.

Vosaltres sou l’energia que us portarà a tot alliberament d’allò que no és innat en cadascú.

Els moments d’anar al nostre interior equilibraran al nostre ser per a viure des de la veritable vida, i no l’establerta.

Estar amb un mateix, permet poder sentir la Claredat i la Veritat de la Vida, d’aquell qui en veritat cadascú és. És com activar la nostra energia interior per a arribar a ser vosaltres mateixos.

El Silenci i els moments de Solitud us ajudaran a avançar en el vostre procés evolutiu. Us permetran adonar-vos d’aquell qui en veritat sou i del veritable sentit de la vida.

Quan la serenitat, la pau i l’equilibri interior se senten, l’Amor es manifesta, obrint les portes de la vostra materialització en aquesta vida.

Llavors veureu la Llum del vostre camí a seguir, entendreu el per què de lo viscut i us activarà la vostra veritable essència per a portar a terme tot lo sentit estant amb vosaltres i superar qualsevol adversitat en el vostre procés.  

Tots necessitem un temps per a estar amb nosaltres. Aquesta connexió amb un mateix, us permetrà sentir el major benestar existent, abraçant l’Amor de la vostra essència innata i adonar-vos que la Font de la vostra vida és cadascú, creant allò que el seu procés necessita. En el nostre interior trobareu la clau mestre del vostre procés i el vostre veritable ser.

Tot se encarnat necessita el seu temps per a estar amb sí mateix. Serà l’alimentació adequada per a portar a terme allò que ha vingut a fer.

En aquests moments per a tu podràs arribar a sentir el recolzament, l’acompanyament i l’Amor de la teva veritable família celestial, de la qual procedeixes. Tu ets Amor, i anant al teu interior percebràs el teu potencial innat i la Veritat d’aquell qui en veritat ets.

Ja vares acordar tenir un temps, uns moments per a tu. Accepta’ls i sent-los.

El teu veritable ser t’espera. 

La Llum del vostre interior

 

Kryon sobre l'Amor

 

La Saviesa del mirall

A vegades un vol arribar a conèixer-se i saber d’ell en el seu present. El mirall és el reflex d’un mateix adonant-te de l’estat que et trobes. A partir d’aquí és quan comences a sentir el teu interior per a saber del teu present. Mai esteu sols, i els miralls són una clau per a conèixer la veritat del vostre ser. Sentiu el que veieu.

A tots, una bona abraçada.

La Prosperitat

 Hola família! Les paraules d’avui ens transmeten el veritable sentit de la prosperitat. Ella no depèn de lo material. Tots portem en el nostre interior la veritable prosperitat. Aquestes paraules les podeu escoltar també en el vídeo publicat i gravat personalment en la meva pàgina de Facebook. A tots, una bona abraçada.

La prosperitat es troba dins de cadascú. I en aquest món que vivim, la prosperitat es defineix com lo material, obtenir tot lo material, però la prosperitat no és material. La prosperitat és el rebre tot allò el que un necessiti pel seu procés.

La prosperitat no depèn del nostre exterior, sinó del nostre interior.

La prosperitat consisteix en l’Acceptació, no en el voler i voler aconseguir, sinó en l’acceptació d’allò que un està vivint. D’aquesta manera, rebrà tot lo adequat pel seu procés evolutiu, tot allò que necessiti.

La prosperitat és l’aconseguir tot el que un necessiti per a la materialització del que ha vingut a fer en aquesta dimensió. Depèn de com un és, atraurà el necessari pel seu procés evolutiu, la seva ascensió. Depèn de com sigui, atraurà o no atraurà el necessari per a la seva materialització del sentit de la seva existència en aquesta vida.

La veritable prosperitat està relacionada amb la nostra essència espiritual, no  material. El sentit de les nostres obtencions, no té a veure amb el voler aconseguir, sinó en tot allò que podem necessitar per a adonar-nos del nostre procés i de la nostra ascensió vibracional, podent portar a terme, la materialització de lo acordat abans de la nostra encarnació actual. 

Tot lo rebut, incloent la mancança, té a veure amb la nostra missió en aquesta vida.

Tot té el seu sentit.

Vivim en un món material, i la prosperitat se la relaciona amb lo material, quan lo material només és un decorat pel nostre enlairament. Aprenguem de tot el que un pot arribar a viure, perquè això el portarà al benestar interior i a realitzar allò que va acordar abans de la seva encarnació.

El tenir o no tenir, no està relacionat amb lo terrenal, sinó amb la nostra essència espiritual. Som sers espirituals, i aquesta essència innata és las que ens porta a l’obtenció de tot allò que puguem arribar a necessitar.

Tot allò que un necessiti pel seu procés, li serà donat.

Sempre ha estat així, i serà. no és qüestió de guanyar molt diner, sinó de ser un mateix vivint des del seu interior, on el seu cor li anirà xiuxiuejant constantment el sentit dels passos a donar i del seu present actual; atraient lo adequat pel seu ser.

Sent tu, atrauràs l’abundància necessària pel teu ser.

Tot té el seu sentit.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 

Veient el teu present

 

L'alliberament del malestar

 Una vegada, un deixeble es trobà amb el seu mestre davant la posta de sol d’aquell dia. Quan el va veure li preguntà:

-         Mestre, hi ha alguna manera perquè no t’influenciï tot el que t’envolta? A vegades em sento molt malament degut al que veig o se’m diu segons aquell qui em parla. Com puc viure en aquest món on em trobo i no afectar-me tot el que veig o se’m diu segons la visió mental de la vida que un pot arribar a tenir?

El mestre l’escoltà. Va convidar al deixeble a asseure’s a un banc que allà hi havia. Quan s’hagué assegut, el mestre li digué:

-         Encara que un vulgui canviar aquesta situació que pot estar vivint, en el fons, aquells que en ella es troben, continuaran fent el que fins ara han anat fent. No sempre aquells que poden sentir el malestar del que viuen, i donen passos per a alliberar-se de la baixa vibració que comporta, ells, els qui l’envolten, continuaran fent el que fins ara han estat fent. Qui ha de prendre una decisió ets tu – li digué el mestre.

-         Però jo no faig res malament, són ells que veuen en mi a algú que no faig tot el que ells diuen, trobant-me constantment, detalls no certs, que em fan sentir malament, i segons com, com algú que no sap fer res bé. No es pot viure així. Em sento malament amb aquestes situacions – comentà el deixeble.

-         Qui ha de canviar ets tu, estimat ser. en moments com aquest no has de tenir en compte tot el que et diuen o veus. Ells continuaran fent lo seu, i no t’acceptaran tal com tu ets. (Pauta). Per més que vulguis canviar aquestes situacions, no sempre s’aconsegueix, perquè qui han de canviar són aquells que volen imposar o realitzar alguna cosa que ells creuen que així ha de ser.

-         Llavors, què puc fer? – preguntà el deixeble.

-         Fes allò que sentis en el teu interior, independentment del que vegis o se’t vulgui imposar. Ells continuaran igual, per tant, sent el teu interior i porta’l a terme. Al ser tu, ja no valoraràs el que es vulgui imposar o tu puguis veure, adonant-te que no es correspon amb la veritat de la vida.

-         ....

-         Fes allò que sentis en tu. Això et permetrà sentir el benestar i a aquell qui en veritat ets. El teu Sentir t’enlairarà, i quan arribi el seu moment, aniràs transmutant les energies que puguin estar envoltant-te segons l’ambient on et trobis. Ells, en aquests moments no canviaran, per tant, procura ser tu i deixa de valorar tot el que puguin arribar a dir-te. Sent la veritat en el teu interior, i al no centrar-te en el que no està sent adequadament, et permetrà sentir el benestar i la pau dins teu. Al sentir la Pau del teu interior, aniràs alliberant-te de les energies despreses per aquells que t’envoltin. Centra’t en tu i en com et sents segons la teva essència. Deixa que ells segueixin el seu procés, i tu, segueix el teu. Sent la Paz i la Serenitat en tu, llavors, t’alliberaràs d’aquestes energies per a enlaira al teu ser. No et centris en elles. Tu, sent el teu interior i al veritable ser que ets.

El deixeble es quedà uns moments en silenci com tenint present tot el que se li havia transmès. Va fer una respiració profunda, i al finalitzar-la, li digué al mestre:

-         Gràcies mestre. Així ho faré.

Aquell deixeble va anar adquirint mestria al llarg dels dies i portant a terme lo rebut per part del mestre.

Al final, ja no tenia present el que li deien o veia, sincerament sentia la seva pau interior i l’equilibri en ell, independentment de les energies del seu entorn. Va aconseguí canviar la seva actitud davant aquella situació viscuda, i poder anar-se donant compte, com aquells que l’envoltaven, cada vegada li anaven criticant i imposant menys, respectant-lo una mica més.

En unes dues setmanes ja començà a adonar-se que la seva nova presència, la seva nova actitud anava transmutant, enlairant les energies d’aquells amb qui es trobava.

La Font de la vida es troba dins d’un, en el seu interior. Sentint el seu cor, i portant a terme allò que li xiuxiuegi, permetrà anar ascendint i anar enlairant aquest dimensió en la qual un pot arribar a trobar-se en aquesta vida actual.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.