dilluns, 20 de gener del 2025

Moments d'un Ser Ascendit

 Les paraules que ara us presento estan basades en un cas real on un ser evolucionat, vivint en la cinquena dimensió en aquest pla dimensional de Gaia, es trobà vivint uns moments a la seva vida, els quals li van fer anar al seu interior i connectar amb la seva veritable família de la Llar  Celestial, per a aclarir i confirmar el que aquest ser ja sabia i sentia, ampliant-li matisos dels moments que estava vivint.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. Una bona abraçada. 


Una vegada un mestre espiritual es va trobar amb una situació radical en relació a la seva veritable essència innata.

Anava fent front a aquesta situació que vivia, rebent cada vegada més, reaccions no amoroses vers el seu ser allà on es trobava. Degut a això decidí anar al seu interior i connectar amb la seva família celestial, la qual sempre ha estat amb ell fent-li veure la Llum cada vegada que es trobava creuant el túnel de la foscor on era, avançant a través d’ell amb la serenitat i l’Amor que sentia en el seu interior.

Degut a això, arribà el moment de connectar i preguntar als seus germans de la Llum després d’estar ja uns moments amb ells:

 

-         És per això que estic vivint el que visc en aquest lloc on ara em trobo?

-         Estàs aprenent a expressar-te segons ha de ser depenent de cada reacció d’aquells que t’envolten. No és necessari parlar, ni insistir, ni voler que t’entenguin o et valorin, perquè no és a   quest el camí a seguir en aquests moments que estàs vivint. Ells no t’entendran. No et valoraran segons el que puguis arribar a dir. Viuen en una foscor que no els permet veure la llum que tu pots arribar a irradiar. Ells la ignoren. No és necessari irradiar la teva paraula, perquè no l’acceptaran. Estàs aprenent a estar en llocs com aquests, allunyats de la veritable essència i de la vida.

-         ....

-         Això et fa endinsar-te dins teu i sentir la serenitat estant amb tu. Aquesta és la llavor que et farà enlairar-te en el seu moment per a portar a terme el que vares acordar, ajudant als sers d’aquest mon on ara et trobes. La teva presència donarà el pas i podràs adonar-te de com tot el procés que has pogut arribar a seguir ha tingut el seu sentit, sent la Unicitat amb la vostra Llar d’on tots procediu.

-         ....

-         Estimat ser, el teu enlairament t’ha portat a estar en la cinquena dimensió, on pocs són els que en aquesta dimensió de vida es troben, però ja hi ha sers que en ella es troben com tu ho estàs. La vostra presència asserena les energies que us envolten. Viviu el que viviu però sentiu la vostra pau, serenitat i l’amor que irradiareu d’una manera innata. Ja no us altereu per  no complir-se el que sentiu i sabeu el que ha de ser. Ja no és així com fa anys o d’altres encarnacions era. La vostra presència és una Llum per a tots aquells que us envolten, encara que ells, inicialment no ho percebin. El vostre respecte vers totes aquelles ànimes que no estan sent elles, les està ajudant. 

-         Llavors, què fer a partir d’ara?

-         Continua vivint el teu present. Sent el teu interior i tingues present que nosaltres, els teus germans de la Llar, sempre hem estat i estarem amb tu. Junts portarem a terme la Voluntat Divina en aquest món on ara et trobes.

-         ….

-         Viu el teu present. Sent-te i sent-nos. Junts avançarem en el camí del teu procés i el nostre. Tot anirà bé. L’Amor és en tu i l’aniràs manifestant cada vegada més. El teu ser il·luminarà aquest món on ara estàs. Ja així està sent.

 

dilluns, 6 de gener del 2025

Carta dels Reis Mags per a tu



Desitjo que hagueu trobat la carta que els Reis Mags us hagin pogut deixar en el vostre domicili com a regal pel nou any que hem iniciat.

A l’obrir-la i llegir-la podreu trobar un dels grans passos a donar en aquest mon on us trobeu i en la seva aplicació permetreu enlairar vers una ascensió aquest sistema de vida en el qual habiteu.

Dins de la carta trobareu el gran missatge transmès des de la vostra veritable Llar: 

“No us centreu en el vostre exterior. El que podeu veure i saber del vostre entorn només és un reflex de l’interior de cadascú, per tant, centreu-vos en el vostre interior, perquè ell us portarà pel camí adequat en el vostre procés i el major bé de tots.

Segons el vostre interior, serà el vostre exterior.

Sentiu qui sou i el vostre món s’enlairarà.

La vostra vida s’il·luminarà.”


dijous, 2 de gener del 2025

El núvol i el falcó

 


Una vegada, un falcó va anar enlairant-se fins a trobar-se amb un núvol que estava molt dens, com trist. Se li va apropar i li preguntà:

-          Què et passa? Et veig com si estiguessis a punt de plorar – li preguntà el falcó.

-         No entenc per què a vegades estic dens quan normalment no és així. Tinc unes formes lleugeres, no espesses , reflectint unes imatges amb la meva manera de ser que moltes vegades m’agraden, però ara porto un temps que sento una densitat dins meu – expressà el núvol.

-         La teva presència és necessària per tots els qui viuen allà a baix – assenyalant terra i els camps que hi havia sota d’ells. No has de preocupar-te perquè el que denomines la teva densitat només és el suposat reg per que pels que allà a baix habiten puguin continuar amb el seu procés.

-         M’estàs dient que la meva forma actual i el que estic veient i sentint en aquests moments tenen el seu sentit, sent la meva presència tal com em trobo com una ajuda per a aquells que allà a baix hi són?

-         Ells, també es troben en moments determinats com ara tu estàs. Per a ells el seu estat com el que ara tu tens, només és una porta per a poder-los ajudar i adonar-se del sentit de les seves presència allà on estiguin. Tots necessiten estar en un lloc adequat amb una manera de ser per a arribar a ells mateixos. La teva presència els permetrà regar les seves terres i camps de cultiu perquè així poder alimentar-se i obtenir les aigües celestials que necessiten. Tu els hi ofereixes aquestes aigües amb l’aparença del plor que es produirà en el seu moment. Només serà una benedicció per a ells després de molt de temps no poder regar les seves plantacions.

-         ......

-         Vosaltres, estimats núvols – continuà dient el falcó -, sou l’esperança per què un pugui regar el seu procés, igual com la teva procedència et va arribar a crear per a ajudar a tots aquells que es trobessin allà on la brisa celestial t’hagi portat. (Pausa). No et desanimis perquè tot el que no pugui semblar una bellesa dins teu, només és el moment per a veure la llum que t’envolta i el sentit del que un pot arribar a viure. Quan així succeeixi, emanaràs les teves gotes d’aigua per a beneir a tots els que a ells els hi arribi, establint la prosperitat en allò  que es pugui transmetre. Quan hagis buidat el teu interior, estimat núvol, llavors sentiràs l’expansió en tu i la sensació de benestar en la teva presència, donant una imatge d’unicitat amb tots els que habitin en aquest lloc on regaràs les seves arrels.

-         Però a vegades, som molts els núvols plens de foscor.

-         Les vostres benediccions seran transmeses als qui sentin la unicitat amb aquesta terra, donant-vos les gràcies per les vostres gotes sortint del vostre interior. El vostre interior conté el que aquells que us envoltin puguin arribar a necessitar. El mateix succeeix amb els nostres germans els animals. Quan ells s’apropen per a consolar a algun humà, les seves vides arriben a canviar, veient els seus processos i les nostres presències com a part d’ells. Vosaltres, els núvols, igual. La teva presència no és desagradable ni molesta, sinó el fet de tenir la funció d’ajudar a tots aquells que ho puguin arribar a necessitar amb les vostres gotes d’aigua emanades del vostre interior. Només us volem donar les gràcies per les vostres presències. 

En aquests moments, el falcó inclinà les seves ales, allunyant-se d’aquell núvol espès per l’aigua que es trobava en el seu interior.

El núvol sentí un alliberament dins d’ell, sentint com les seves gotes interiors anaven lliscant, sortint i caient vers la dimensió de tots aquells que es trobaven allà on ell va ser portat per la brisa celestial.

La sensació anava sent cada vegada més lleugera i tenint la sensació conforme anava regant les llavors dels qui habitaven sota ella en aquest món on es trobaven. El núvol se sentí alliberat del tot quan la seva foscor anava tornant-se cada vegada més clara i lluminosa fins a quedar relaxada i expansiva interiorment.

Sentí que la seva presència tenia el seu sentit pel major bé de tots.

Al final va fer un petit sospir i somrigué, deixant-se portar per la serenitat celestial. El seu somrís vasa fer que diferents ocells es dirigeixin sota ell, donant una imatge d’una gran bellesa i serenitat per a aquest món on es trobaven.

Cada presència és part del Tot.