Una vegada un mestre va preguntar als seus deixebles, després d’un temps treballant-se interiorment i veient uns resultats en tots aquells que amb ell hi eren:
- Què diríeu sobre el vostre interior?
Llavors, un d’ells li va dir:
- Mestre, jo m’he adonat que realment tinc tot el que necessito per a la meva vida actual. Sento la felicitat, l’amor, el benestar i el convenciment absolut conforme en tot moment estic fent el que haig de fer.
A continuació un altre deixeble li digué:
- Jo sento l’alliberament i el desaferrament amb tot el que m’envolta. Sento una sensació d’expansió interior conforme quina ha de ser la meva actitud en cada present que visc.
El mestre, mirant-los i havent acabat d’escoltar el que aquell segon jove havia dit, els va fer un somrís, fent un gest de afirmació amb el cap.
El nostre interior conté tot el que un necessita, i arrel d’aquí, quan connecta amb aquell qui en veritat un és, llavors, totes les portes que s’hagin d’obrir, .....s’obren, rebent aquesta ànima, aquest ser, tot el que necessita per a seguir el seu procés i materialitzar el sentit pel qual es troba aquí encarnat.
