Contemplant l'Univers

 

Qui ets tu?

 

Una vegada una ànima que portava ja temps treballant-se interiorment, trobant-se avançada en el seu procés evolutiu, sent conscient de la seva presencia en aquest món i el sentit pel qual decidí encarnar, s’endinsà en el bosc per a sentir l’energia de la nostra germana naturalesa.

Estant allà, va sentir com si algú li preguntés:

-         I tu qui ets?

L’ànima va girar el seu cos per a veure qui li parlava, quan va veure una llum entre dos arbres, la qual es va anar intensificant i apropant-se a ella. Estant a prop d’aquesta ànima, aquesta llum li preguntà:

-         Qui ets tu?. Qui diries que ets?

-         Després d’aquesta etapa que estic vivint, he anat sentint cada vegades més qui en veritat Jo Sóc, i que en fons sempre ho he estat, però actualment ho sento i m’adono del què representa sentir tot el que jo sento ara.

-         Qui ets tu? - se’m torna a dir perquè ho expressi.

-         Jo sóc qui està manifestant la meva essència innata, la Divinitat que en el fons tots som, però no tots són conscients d’ella. Actualment la noto en mi cada dia, sent ella qui parla a través meu sovint.

-         ....

-         Que qui sóc? Actualment jo sóc l’Amor, la Pau, la Serenitat, la llibertat a la meva vida, la despreocupació, l’alegria i el ple convenciment conforme deixaré aquesta etapa pel meu major bé i poder portar a terme el que he vingut a fer. Sento dins meu com si ja estigués preparat per a començar a iniciar l’etapa final prevista per a ajudar a aquest món i a tots aquells que ja estiguin preparats per a ser ells mateixos, tenint el cor obert.

-         ....

-         Sento dins meu la Divinitat Universal en mi, sent jo Una amb ella i ella Una amb mi. Així ho sento i em permet ser en el meu dia a dia, avançant pel meu procés cap a la materialització. Totes aquestes sensacions em fan sentir un gran benestar dins meu, sent aquest constantment al llarg de la meva vida actual.

-         Què destacaries de totes les característiques que has comentat?

-         Que aquestes es manifesten quan un està sent ell mateix, vivint des del seu mon interior, manifestant la integritat de qui és realment. Tot, però, està inclòs dins de l’Amor, que vindria a ser la paraula clau que activa a totes les altres perquè es manifestin. Tots som Amor, i quan hom s’adona i pren la consciència que així és, llavors la seva vida deixa de ser terrenal per a manifestar-la segons l’essència que en el fons tots som, l’espiritualitat manifestada, vivint des d’ella. Jo estic vivint des de l’espiritualitat que és l’essència universal, la nostra veritable Llar, de la qual tots procedim, però no tots són conscients d’aquest fet.

-         I què diries de les situacions aparentment adverses que has pogut arribar a viure o estàs vivint?

-         Son part del sentit de la meva vida, perquè aquests moments comporten un aprenentatge i un anar al teu interior per a sentir aquell qui en veritat ets, activant la teva essència perquè sigui manifestada plenament. Tot té un sentit, i si no visquéssim moments suposadament adversos, no evolucionaríem en aquesta dimensió que ens trobem.

-         Per tant, com definiries la Divinitat que has comentat?

-         És la nostra essència innata que ens permetrà enlairar el nostre ser, les nostres vibracions i poder ajudar a tots aquells que ho necessitin interiorment. La Divinitat seria l’energia de més alta vibració: l’Amor. Tu!

-         Què estàs sentint ara sobre com serà la teva nova vida?

-         Serà com la sento interiorment i com el món necessita viure. El que sento i estic tenint visions sobre ella, jo incloent-m’hi, serà el fet de portar a terme tot el que sento dins meu i està relacionat amb la meva essència innata, podent portar a terme la plena manifestació de la meva ànima, que és l’energia Divina que porto interiorment i que tots portem dins nostre des del nostre naixement.

-         Com estàs ara?

-         Tranquil, serè, en pau i alliberat de tot el que no es correspon amb l’amor. Cada vegada em sento millor sent jo mateix segons el que sento. No estic gens preocupat ni vull res, perquè sé que tot el que necessiti em serà donat i em vindrà. L’univers m’ho concedirà, com ja ha estat així, al llarg de la meva vida, però actualment encara està sent més pronunciat. Jo, senzillament sóc jo i deixo que tot sigui. Flueixo sabent que tot serà i el meu present m’està portant a la plena realització de la meva vida en aquesta dimensió terrenal on ara em trobo. Tot el que necessito ho tinc en el seu moment, no només quan jo ho pugui arribar a voler, que ja no és així, perquè tinc el ple convenciment, la plena Fe que sempre me’n sortiré d’allò que aparentment sigui advers. No hi ha res advers. Tot té el seu sentit per a poder aprendre i sentir la nostra veritable essència, que és la que ens permetrà sentir la felicitat, la pau i l’Amor a la nostra vida.....i cada vegada més.

-         Diries que no vius segons lo establert?

-         Si. Jo visc segons la meva procedència i qui sóc, no segons lo establert segons l’exterior d’un. L’exterior porta a la limitació del ser. El món interior, ens obra la porta de la nostra felicitat, integritat i realització de la nostra vida. Aquest exterior que es té en aquest món, només és el mitjà per a poder evolucionar i arribar a ser nosaltres mateixos. El món exterior és material, creat per interessos personals, mentre que el món interior està basat en la nostra essència espiritual que és la que ens permetrà portar a terme allò que vàrem acordar abans de la nostra encarnació. L’espiritualitat ens allibera i vetlla pel major bé de tots, mentre que el món material, limita i controla a tot aquell que l’està aplicant a la seva vida. Qui està sent ell s’allibera de tot el desamor i el no pertànyer a la nostra essència innata. La Divinitat no pertany a aquest món, sinó a la nostra veritable Llar: la celestial, l’Univers.

-         Realment l’haver arribat com estàs sent ara i vivint des de la Divinitat que hi ha en tu, la porta tan esperada s’obrirà i la creuaràs, iniciant la nova vida ja anunciada manifestant aquell qui ets i ajudant a tots aquells que t’envoltin. Així és i serà – va dir la Llum, la Divinitat davant d’ella.

-         Així és i serà. gràcies. Gràcies. Gràcies – li respongué l’ànima.

-         Serà tan gran el que sentiràs en la teva nova vida! No estaràs sola, estimada ànima.    

 

La Llum, al dir aquestes darreres paraules començà a desaparèixer, sentint-se l’ànima com si aquesta Llum fos part d’ella. Mai ha estat sola, acompanyada pels seus germans de la Llar Celestial.

La seva Divinitat va fer presencia, confirmant-li el que aquesta ànima sentia.

 

La nena i la música

 

Hi havia una vegada una nena que anava caminant per un sender de muntanya amb la seva mare, quan va començar a sentir una melodia suau que li arribava al cor.

-         Mare, d’on bé aquesta musica? – li preguntà.

-         Mira filla, l’he posada del mòbil. T’agrada? – li preguntà la seva mare.

-         Sí, molt –digué aquella nena de vuit anys. M’agradaria sentir-la més vegades .

-         Tranqui-la. Clar que sí! Cada vegada que vulguis m’ho dius i te la posaré.

-         Sí! – li digué la nena.

Caminant per aquest sender arribaren a una mena de petita esplanada on hi havia un banc de fusta.

Quan es varen asseure en ell, de sobte la nena tancà els ulls i digué:

-         Mare, estic sentint la música una altra vegada.

La seva mare es va quedar sorpresa perquè no havia posat la música d’abans.

-         On la sents: dins teu o com si sortís de mi?

-         De dins meu, és com si dins meu tingués aquesta música que em fa sentir bé.

-         Si t’agrada, ves-la escoltant. Tot allò que sentis i et faci sentir bé de dins teu, escolta-ho i tingues-lo present, perquè el que sentis et farà sentir bé i et farà saber què fer si escoltes el teu interior, perquè allà només tens les coses bones que sempre has tingut i portes dins teu. Jo també escolto el meu interior, i per això em sento molt bé.

-         Estàs tranquil·la ara?- li preguntà la mare.

-         Sí! – li digué la nena.

-         Doncs ves sempre a dins teu perquè allà està lo millor per a tu i tot el que necessitis per a sentir-te bé. Jo t’ajudaré sempre que ho necessitis. Ens hem de sentir bé per a ser feliços i gaudir d’aquesta vida que ara ens trobem.

La mare li va fer una abraçada i la nena també.

-         T’estimo, filla – li digué la mare.

-         Jo també mare – li respongué la nena.  

S’aixecaren del banc i continuaren caminant pel sender, i aquest cop ja cap a casa.