Quan sents la teva essència

 

El més gran secret existent

 

 

Una vegada, una ànima d’aparença jove, s’endinsà sota el cel puntejat, lliure de tot núvol, i allà expressà en veu alta mirant amunt:

-         Quin és el major secret que no aconsegueixo trobar encara?

En mig del silenci i sota les llums del mantell superior, com si procedís del no res, s’escoltà:

-         El major secret està en tu, que encara que no hagis pogut veure-ho, sempre ha estat.

-         En mi? – digué aquella ànima d’aparença jove. No sento meu el meu entorn ni el que em succeeix. Com pots dir que el major secret està en mi, quan sempre és el meu entorn qui altera la meva pau i el meu neguit?

-         El que en el teu interior hi ha, procedeix de la teva naturalesa. La teva veritable essència no altera la teva ànima. Quan la planta té aigua per a absorbir per la seves arrels, aquesta creix i dóna els seus fruits. Si no segueix el seu procés, no és la planta, la seva naturalesa la que li priva créixer, sinó el seu instint d’absorbir l’aigua del seu entorn. El seu interior està preparat per a seguir el seu procés, sent el seu entorn, a vegades, qui la priva d’obtenir el seu veritable aliment.

-         Per què llavors estic en l’ambient que em trobo?

-         Perquè les teves arrels aprenguin a buscar més enllà de lo proper. Quan més profundament vagin, més possibilitats hi ha que trobin el seu aliment. Una vegada ho aconsegueixin, llavors ja mai tornaran a inquietar-se, perquè lo important no és visible a la seva presència. Així succeeix amb la teva ànima. Busca l’aliment del teu camí, però no profunditzes en el teu interior que és on es troba la teva voluntat per a arribar a tu, a la teva veritable essència, el major secret que habita en tu. Tu ets el major secret i aliment per a tots, incloent-hi a tu. 

-         Per això, tot el que visc, és per què no trobo aquell qui sóc?

-         Així és – li respongué la veu. Escolta la teva veu interior i fes que el que s’ha xiuxiuejat sigui portat a terme. quan aprenguis a seguir el teu interior, trobaràs en el camí, el tresor que tant busques.

-         Podries dir-me quin és ?

-          Quan es troba, la lucidesa et permetrà adonar-te que et trobes davant d’ell. No hi ha una sola porta per a dirigir-te a ell. Escolta el teu cor.

                L’ànima d’aparença jove es quedà uns instants en silenci. Després d’una llarga pausa, la veu digué de nou:

-  Bé! Has trobat els dos primers passos: el silenci i la quietud.

Després continuà:

-         No hi ha secrets per a la teva ànima, només el desconcert del teu passat que no et va permetre arribar a qui ets. Allibera’t d’ell i arribaràs a tu.

De sobte, creuant el cel d’esquerra a dreta, l’ànima va veure una llum fugaç desaparèixer més enllà de la seva presència. Com si se li hagués permès una revelació, expressà:

-         I si vaig al meu interior, quin paper tenen els que m’envolten?

-         L’aprendre a ser tu envoltat de desavinences i diferències. Aprendre a seguir el teu camí encara que els altres portin el seu. Ells necessiten del teu per a continuar el seu, i tu necessites les seves maneres de ser per a arribar a tu. 

-         - Ah! – digué aquella ànima. Ara ho entenc! Ara sí que ho entenc!

Va fer un sospir, un somrís i després de mirar tot el mantell celestial, es dirigir vers la seva llar, sabent del contingut rebut.

El major secret es troba en tu, a la teva disposició amb només la teva voluntat i disposició. És en tu on es troba la bellesa de la teva vida i la teva existència. 

Que l’Amor i la Pau abracin el teu ser. 

Trobada amb la Divinitat

 

Una vegada una jove, havent-se treballat, ja durant un temps per a arribar a sí mateixa, va fer uns moments d’interiorització, volent tenir una connexió amb la Divinitat. Tenint uns moments per a si mateixa a casa seva, tancà els ulls i expressà:

-         Estimada Divinitat, fa ja un temps que estic anant al meu interior i obrint les portes perquè els meus germans de la Llum i tu en mi, pugui jo arribar a sentir-vos i permetre que lo que m’envolta no em faci sentir malament. des de principis d’enguany que he donat passos per a arribar a la meva obertura interior a nivells més alts que els que he estat tenint fins ara. Sento una sensació com de no saber on està el meu veritable camí. Escolto el meu interior, i a vegades, he sentit unes ganes de plorar com veia temps no em succeïa. És com si estigués en mig del no res per a arribar a percebre el meu nou camí, podent manifestar aquella qui en veritat sóc. Podries ajudar-me a adonar-me del per què d’aquests moments emocionals i poder saber els meus nous passos a donar? Sento que haig d’estar amb tu estimada Divinitat.

Després d’uns moments de pausa, la mestria Superior li respongué:

-         Ves al mirall que tens al teu costat.

La noia es llevà d’on es trobava per a dirigir-se al mirall que ha sentit que havia d’anar. Arribant a ell, s’aturà i sentí que se li deia:

-         Ara mira’l, perquè en ell trobaràs la meva presència.

La jove es mirà i li vingueren ganes de plorar.

-         Qui estàs veient és a Mi, la Divinitat en tu. No sóc algú aliè a tots vosaltres, sinó que cadascú porta en el seu interior la meva presència, la meva essència. El sentit al llarg d’aquests temps només és la manifestació interior de tot el procés que has anat fent. Ell t’ha portat a aquest punt on ara et trobes. (Pausa). Mira’t perquè a qui estàs veient és a aquella qui en veritat ets, a Mi. Tu i jo sempre hem estat junts, units. Ara, et trobes en un punt del teu camí on aquell qui en veritat ets començarà a manifestar-se, cada vegada més, a través teu. Tot el que has viscut darrerament t’ha portat fins aquest present. Aquella qui estàs veient és la manifestació de la meva essència.

-         ......

-         Molts sou els qui esteu arribant, cada vegada més, a aquests moments que ara tu et trobes. Mai has estat sola. Jo he estat sempre amb tu, en tu. Quan més arribeu a sentir la vostra veritable essència, més sentireu la Divinitat en vosaltres. Tots la teniu per a ser manifestada. Uns m’accepteu, i d’altres no de moment. els moments que viviu, us estan portant a l’evolució prevista per aquest mon on us trobeu i per a cadascú de vosaltres. (Pausa). Torna a mirar-te al mirall. Aquesta que veu sóc jo en tu. Sent-me cada dia i permetràs que la teva ànima pugui arribar a manifestar-se segons lo acordat per tu i jo, moments abans de la teva encarnació.

-         En el vostre procés tot és en el present perquè arribi el vostre alliberament de tot el que no sigui innat en vosaltres. Vivint en el present, tot és temporal, acceptant els resultats obtinguts. Llavors el teu ser anirà adonant-se que la vida té el seu sentit i està relacionada amb la teva missió acordada des del teu néixer en aquesta vida que ara et trobes. Viu aquests instants, sentint l’amor que en ell es troba. Només així sentiràs la sensació conforme arribarà el moment de donar el nou pas tan esperat pel teu ser per a arriba a manifestar aquella qui en veritat ets, i jo, poder manifestar-me, també a través teu. La  Nostra Unicitat sempre ha estat Una. Havent-te lliurat a mi, res has de témer, perquè tot el que puguis arribar a necessitar, ho rebràs, ho obtindràs.

-         .....

-         Deixa que els moments que estàs vivint et portin a l’enlairament del teu ser, enlairant les vibracions vers aquella qui en veritat ets. (Pausa).

Després de mirar-se novament al mirall i veient-se però sentint en el seu interior alguna cosa diferent que en el principi, la noia tornà a asseure’s a la seva butaca tancant els ulls i sentint el seu interior. Alguna cosa no esperada succeït al tancar els seus ulls. Va veure una gran Llum davant seu, com l’abraçava, sentint un gran Amor i una sensació de pau i convenciment que tot aniria bé.

Va sentir que no estava sola, i que el seu interior venia a ser la Llar tan somniada a prop de la seva família innata. A continuació digué:

-         I després?

De sobte va veure com si avancés dins d’una gran llum fins arribar a un lloc on es veié realitzant tot allò que sentia en el seu interior al llarg d’aquests darrers temps. Va veure com tots els que l’envoltaven l’acceptaven, i ella els ajudava segons sentia dins de si mateixa.

A continuació veié com la Divinitat li somreia, i així seria a la seva vida, tal com ho havia vist i sentit.