Hi havia una vegada un nen que es va trobar amb un àngel en l’espai de sorra que havia en el parc on ell es trobava.
L’àngel se li va apropar i li va preguntar:
- Estimes a molta gent, oi?
El nen el va mirar i li va dir:
- Sí – movent el cap afirmant-ho.
De sobte l’àngel va desaparèixer veient el nen una llum que s’enlairava.
Quan el nen, més endavant s’estava gronxant, el tornar a veure al gronxador del costat.
- T’agrada jugar molt a tu – li digué l’àngel.
- Sí – li digué el nen mentre girava el seu cap el gronxador de la seva dreta. El mirà i veié una llum que l’envoltava.
- Com és que tens llum? – li preguntà el nen.
- Perquè jo també estimo a molta gent i m’agrada passar-m’ho bé – li respongué. Quan més estimis i t’estimis també a tu, amb el temps aniràs veient la Llum que tu tindràs.
- I ara perquè no la veig? – li preguntà el nen.
- Encara has de sentir molt més l’amor en tu, al sentir-te estimat per aquells que t’envoltin i juguin amb tu, i amb els àngels que sempre han estat amb tu.
- Els àngels? On són els àngels?.
- Ells sempre han estat amb tu des del primer dia que vas néixer i vas estar amb el teu pare i la teva mare, el que passa, que no sempre un s’adona d’ells , perquè per a veure’ls, un s’ha d’estimar i sentir-se molt bé amb ell. Et sents estimat ara aquí amb mi?
- Sí! Em sento molt bé – li respongué el nen.
- Doncs si cada dia et sentissis així de bé, arribarà el moment que arribaràs a conèixer als àngels i, a lo millor, també a veure’ls. Tu ets un nen molt important i saps fer moltes coses bé. Continua fent-les i veuràs que un no s’ha d’enfadar mai perquè tu ets una gran persona, un nen molt maco. Saps estimar i fer abraçades. Les abraçades ajuden a sentir-se bé i a fer amics. Quan es fa una abraçada es transmet l’amor a l’altre persona i el seu amor cap a tu també.
Dit això, el nen va voler baixar del gronxador i va voler fer una abraçada a aquell ser de llum.
L’àngel va aturà el seu gronxador també, i baixà d’ell apropant-se al nen, fent-se una gran abraçada tots dos junts.
El nen fa posar una cara de sentir-se estimat i d’un gran benestar.
Havent-se abraçat, el nen es va adonar que aquell ser va desaparèixer dels seus braços veient com aquella Llum l’envoltà i en espiral es va enlairar fins a convertir-se en un ocell, allunyant-se volant.
Procura deixar que el teu nen interior senti l’amor dins d’ell. Així sentiràs la teva essència i el gran benestar que tots porteu a dins i sentiu quan obriu el vostre cor.
Tu ets Llum, Amor i alegria.
Deixa que el teu nen interior es manifesti.
