Al llarg del nostre procés, un dels aspectes a tenir present i a realitzar, és el fet de prendre’s un temps per a un mateix. És un alliberament de tot el que a un li envolta per a poder sentir-se ell mateix en el seu interior.
Prendre’s moments per a un mateix vindria a ser l’estar sol, els moments de solitud. Tot i així, en la solitud un no està sol, sinó que està amb si mateix. No està sol, sinó amb aquell qui en veritat és.
Quan se sent aquest ser innat, l’interior d’un s’expandeix i se sent acompanyat pels nostres germans de la Llar. Mai hem estat sols, ni quan hem volgut que ningú del nostre entorn terrenal s’apropi a nosaltres.
La solitud és un estat interior sentint tot allò que un necessiti aprendre. Quan així és, el nostre ser irradia un benestar i una sensació conforme en tot moment superarà allò que pugui estar vivint. Llavors, quan senti això, sent en el seu interior un gran benestar, una gran pau, serenitat i el sentir-se estimat per tots aquells sers celestials que l’acompanyen.
La solitud pot portar-te al benestar i a sentir la teva veritable essència.
La solitud no és estar sol, sinó obrir la porta d’aquell qui en veritat un és. quan així és l’univers es manifesta en ell tenint la sensació conforme un pot superar qualsevol moment viscut perquè un és la seva pròpia Font de Vida, d’Amor i realització segons el sentit que ha vingut a fer.
La solitud ens porta a sentir aquell qui en veritat som i a harmonitzar-nos.
