La Prosperitat

 Hola família! Les paraules d’avui ens transmeten el veritable sentit de la prosperitat. Ella no depèn de lo material. Tots portem en el nostre interior la veritable prosperitat. Aquestes paraules les podeu escoltar també en el vídeo publicat i gravat personalment en la meva pàgina de Facebook. A tots, una bona abraçada.

La prosperitat es troba dins de cadascú. I en aquest món que vivim, la prosperitat es defineix com lo material, obtenir tot lo material, però la prosperitat no és material. La prosperitat és el rebre tot allò el que un necessiti pel seu procés.

La prosperitat no depèn del nostre exterior, sinó del nostre interior.

La prosperitat consisteix en l’Acceptació, no en el voler i voler aconseguir, sinó en l’acceptació d’allò que un està vivint. D’aquesta manera, rebrà tot lo adequat pel seu procés evolutiu, tot allò que necessiti.

La prosperitat és l’aconseguir tot el que un necessiti per a la materialització del que ha vingut a fer en aquesta dimensió. Depèn de com un és, atraurà el necessari pel seu procés evolutiu, la seva ascensió. Depèn de com sigui, atraurà o no atraurà el necessari per a la seva materialització del sentit de la seva existència en aquesta vida.

La veritable prosperitat està relacionada amb la nostra essència espiritual, no  material. El sentit de les nostres obtencions, no té a veure amb el voler aconseguir, sinó en tot allò que podem necessitar per a adonar-nos del nostre procés i de la nostra ascensió vibracional, podent portar a terme, la materialització de lo acordat abans de la nostra encarnació actual. 

Tot lo rebut, incloent la mancança, té a veure amb la nostra missió en aquesta vida.

Tot té el seu sentit.

Vivim en un món material, i la prosperitat se la relaciona amb lo material, quan lo material només és un decorat pel nostre enlairament. Aprenguem de tot el que un pot arribar a viure, perquè això el portarà al benestar interior i a realitzar allò que va acordar abans de la seva encarnació.

El tenir o no tenir, no està relacionat amb lo terrenal, sinó amb la nostra essència espiritual. Som sers espirituals, i aquesta essència innata és las que ens porta a l’obtenció de tot allò que puguem arribar a necessitar.

Tot allò que un necessiti pel seu procés, li serà donat.

Sempre ha estat així, i serà. no és qüestió de guanyar molt diner, sinó de ser un mateix vivint des del seu interior, on el seu cor li anirà xiuxiuejant constantment el sentit dels passos a donar i del seu present actual; atraient lo adequat pel seu ser.

Sent tu, atrauràs l’abundància necessària pel teu ser.

Tot té el seu sentit.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 

Veient el teu present

 

L'alliberament del malestar

 Una vegada, un deixeble es trobà amb el seu mestre davant la posta de sol d’aquell dia. Quan el va veure li preguntà:

-         Mestre, hi ha alguna manera perquè no t’influenciï tot el que t’envolta? A vegades em sento molt malament degut al que veig o se’m diu segons aquell qui em parla. Com puc viure en aquest món on em trobo i no afectar-me tot el que veig o se’m diu segons la visió mental de la vida que un pot arribar a tenir?

El mestre l’escoltà. Va convidar al deixeble a asseure’s a un banc que allà hi havia. Quan s’hagué assegut, el mestre li digué:

-         Encara que un vulgui canviar aquesta situació que pot estar vivint, en el fons, aquells que en ella es troben, continuaran fent el que fins ara han anat fent. No sempre aquells que poden sentir el malestar del que viuen, i donen passos per a alliberar-se de la baixa vibració que comporta, ells, els qui l’envolten, continuaran fent el que fins ara han estat fent. Qui ha de prendre una decisió ets tu – li digué el mestre.

-         Però jo no faig res malament, són ells que veuen en mi a algú que no faig tot el que ells diuen, trobant-me constantment, detalls no certs, que em fan sentir malament, i segons com, com algú que no sap fer res bé. No es pot viure així. Em sento malament amb aquestes situacions – comentà el deixeble.

-         Qui ha de canviar ets tu, estimat ser. en moments com aquest no has de tenir en compte tot el que et diuen o veus. Ells continuaran fent lo seu, i no t’acceptaran tal com tu ets. (Pauta). Per més que vulguis canviar aquestes situacions, no sempre s’aconsegueix, perquè qui han de canviar són aquells que volen imposar o realitzar alguna cosa que ells creuen que així ha de ser.

-         Llavors, què puc fer? – preguntà el deixeble.

-         Fes allò que sentis en el teu interior, independentment del que vegis o se’t vulgui imposar. Ells continuaran igual, per tant, sent el teu interior i porta’l a terme. Al ser tu, ja no valoraràs el que es vulgui imposar o tu puguis veure, adonant-te que no es correspon amb la veritat de la vida.

-         ....

-         Fes allò que sentis en tu. Això et permetrà sentir el benestar i a aquell qui en veritat ets. El teu Sentir t’enlairarà, i quan arribi el seu moment, aniràs transmutant les energies que puguin estar envoltant-te segons l’ambient on et trobis. Ells, en aquests moments no canviaran, per tant, procura ser tu i deixa de valorar tot el que puguin arribar a dir-te. Sent la veritat en el teu interior, i al no centrar-te en el que no està sent adequadament, et permetrà sentir el benestar i la pau dins teu. Al sentir la Pau del teu interior, aniràs alliberant-te de les energies despreses per aquells que t’envoltin. Centra’t en tu i en com et sents segons la teva essència. Deixa que ells segueixin el seu procés, i tu, segueix el teu. Sent la Paz i la Serenitat en tu, llavors, t’alliberaràs d’aquestes energies per a enlaira al teu ser. No et centris en elles. Tu, sent el teu interior i al veritable ser que ets.

El deixeble es quedà uns moments en silenci com tenint present tot el que se li havia transmès. Va fer una respiració profunda, i al finalitzar-la, li digué al mestre:

-         Gràcies mestre. Així ho faré.

Aquell deixeble va anar adquirint mestria al llarg dels dies i portant a terme lo rebut per part del mestre.

Al final, ja no tenia present el que li deien o veia, sincerament sentia la seva pau interior i l’equilibri en ell, independentment de les energies del seu entorn. Va aconseguí canviar la seva actitud davant aquella situació viscuda, i poder anar-se donant compte, com aquells que l’envoltaven, cada vegada li anaven criticant i imposant menys, respectant-lo una mica més.

En unes dues setmanes ja començà a adonar-se que la seva nova presència, la seva nova actitud anava transmutant, enlairant les energies d’aquells amb qui es trobava.

La Font de la vida es troba dins d’un, en el seu interior. Sentint el seu cor, i portant a terme allò que li xiuxiuegi, permetrà anar ascendint i anar enlairant aquest dimensió en la qual un pot arribar a trobar-se en aquesta vida actual.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.