Una vegada, una ànima conscient va tenir una
trobada amb la Divinitat.
-
Per què quan el meu entorn nega la
meva presència i no se m’accepta, sempre tinc la tendència d’anar al meu
interior? – preguntà l’ànima a la seva Divinitat.
-
Què és el sents quan et trobes
dins teu?
-
Sento una gran pau i serenor en
mi. Sento un gran amor expandit en tot el meu ser, i el ple convenciment
conforme el viscut té el seu sentit i aviat finalitzarà la meva estància en ell
– li respongué l’ànima.
-
Aquest és el sentit de l’anar a
l’interior d’un per a sentir la seva veritable essència, la meva presència en
ell – li respongué ella. Sentint el que sents et portarà a manifestar aquell
qui en veritat ets i poder arribar a ser l’ànima per a realitzar la missió que
ha vingut a fer. És part del procés de l’evolució de tot ser.
-
.....
-
El vostre interior és la vostra
veritable Llar. En ella veieu la veritat de la vida i sentiu el camí a seguir
en tot moment del vostre procés. Per això ara, estimada ànima, estàs aquí amb
mi, perquè els teus moments per a donar el pas final estan arribant a la seva
hora.
-
Tot té el seu sentit estimada
Divinitat en mi. La teva presència és la meva presència – digué l’ànima. Això
seria el que tot ser hauria de sentir per a arribar a ser ell mateix, oi?
-
Així és – li respongué la
Divinitat.
-
L’univers es troba dins de cadascú
– continuà dient, i li permetrà, al sentir-lo el poder veure la Llum en el seu
procés a realitzar. Tots sou Pau i Amor – digué la Divinitat. Al sentir-lo
enlaire el vostre ser i ajuda a irradiar aquestes energies en tots aquells que
es trobin al vostre costat i hagi arribat els seus moments de començar a
realitzar l’ascensió en aquesta encarnació en la qual es troben.
-
Gràcies estimada Divinitat.
Cadascú de nosaltres som la Font del nostre benestar i evolució en el procés
que ens trobem – finalitzà dient l’ànima a la seva Divinitat. Gràcies.
