Una vegada, una ànima
d’aparença jove, s’endinsà sota el cel puntejat, lliure de tot núvol, i allà
expressà en veu alta mirant amunt:
-
Quin és el major secret que no aconsegueixo trobar
encara?
En mig del silenci i sota
les llums del mantell superior, com si procedís del no res, s’escoltà:
-
El major secret està en tu, que encara que no hagis
pogut veure-ho, sempre ha estat.
-
En mi? – digué aquella ànima d’aparença jove. No
sento meu el meu entorn ni el que em succeeix. Com pots dir que el major secret
està en mi, quan sempre és el meu entorn qui altera la meva pau i el meu
neguit?
-
El que en el teu interior hi ha, procedeix de la
teva naturalesa. La teva veritable essència no altera la teva ànima. Quan la
planta té aigua per a absorbir per la seves arrels, aquesta creix i dóna els
seus fruits. Si no segueix el seu procés, no és la planta, la seva naturalesa
la que li priva créixer, sinó el seu instint d’absorbir l’aigua del seu entorn.
El seu interior està preparat per a seguir el seu procés, sent el seu entorn, a
vegades, qui la priva d’obtenir el seu veritable aliment.
-
Per què llavors estic en l’ambient que em trobo?
-
Perquè les teves arrels aprenguin a buscar més enllà
de lo proper. Quan més profundament vagin, més possibilitats hi ha que trobin
el seu aliment. Una vegada ho aconsegueixin, llavors ja mai tornaran a
inquietar-se, perquè lo important no és visible a la seva presència. Així
succeeix amb la teva ànima. Busca l’aliment del teu camí, però no profunditzes
en el teu interior que és on es troba la teva voluntat per a arribar a tu, a la
teva veritable essència, el major secret que habita en tu. Tu ets el major
secret i aliment per a tots, incloent-hi a tu.
-
Per això, tot el que visc, és per què no trobo aquell qui sóc?
-
Així és – li respongué la veu. Escolta la teva veu
interior i fes que el que s’ha xiuxiuejat sigui portat a terme. quan aprenguis
a seguir el teu interior, trobaràs en el camí, el tresor que tant busques.
-
Podries dir-me quin és ?
- Quan es troba, la lucidesa et permetrà adonar-te que et trobes davant d’ell. No hi ha una sola porta per a dirigir-te a ell. Escolta el teu cor.
L’ànima
d’aparença jove es quedà uns instants en silenci. Després d’una llarga pausa,
la veu digué de nou:
- Bé! Has trobat els dos primers passos: el
silenci i la quietud.
Després continuà:
-
No hi ha secrets per a la teva ànima, només el
desconcert del teu passat que no et va permetre arribar a qui ets. Allibera’t
d’ell i arribaràs a tu.
De sobte, creuant el cel
d’esquerra a dreta, l’ànima va veure una llum fugaç desaparèixer més enllà de
la seva presència. Com si se li hagués permès una revelació, expressà:
-
I si vaig al meu interior, quin paper tenen els que
m’envolten?
-
L’aprendre a ser tu envoltat de desavinences i
diferències. Aprendre a seguir el teu camí encara que els altres portin el seu.
Ells necessiten del teu per a continuar el seu, i tu necessites les seves
maneres de ser per a arribar a tu.
- - Ah! – digué aquella ànima. Ara ho entenc! Ara sí que ho entenc!
Va fer un sospir, un somrís i després de mirar tot el mantell celestial, es dirigir vers la seva llar, sabent del contingut rebut.
El major secret es troba en tu, a la teva disposició amb només la teva voluntat i disposició. És en tu on es troba la bellesa de la teva vida i la teva existència.
Que l’Amor i la Pau abracin
el teu ser.
