El Racó de la Veu del Cor

Transició vers l'Ara posterior

2012-02-02T07:10:00.000+01:00

Visc intensament el present, sentint cada instant de cada segon, minut i estona, allà on el meu cos i la meva consciència es troben. No sempre coincideixen, tot i així sento la intensitat del meu present constant.

En aquests moments em dóna la sensació que allò que ha de ser no acaba d’arribar. Hi ha aspectes que semblen demorar-se, però res pertany a la realitat en relació a la lentitud i estancament del procés.

Ens trobem en moments claus de la nostra evolució, com a humans, i les energies estan actuant com no ho havien estat fent fins ara. Tot s’accelera. Tot avança. Tot es mou. Res està aturat malgrat ens pugui donar la sensació que així està sent. Res.

Rebo informació més enllà del raciocini, i quan em trobo a la Llar, sento la immensitat del firmament en mi, perquè jo sóc l’univers en moviment.

Sóc conscient del meu procés en mi, ara. El servei a la humanitat, fa que aquí on ara hi sóc, pugui ajudar a aquells que ho necessiten en aquests moments. La meva família està sent “el plat fort” del què haig de fer ara. Ja fa un temps vaig apropar-me a ella i és des de fa uns mesos cap a aquí, on veig els resultats de la meva presencia, malgrat a vegades he hagut de fer saber als altres les meves decisions, no sempre enteses, o mal interpretades, per part d’alguns. He hagut de reafirmar-me i sentir la serenitat del meu cor, per a obrar amb la fermesa de l’amor i la comprensió vers aquells que es troben implicats.

Tinc estones on jo puc estar amb mi. Segons el meu parer, masses en aquests moments, permetent-me dedicar un temps a la meva ànima i a fer allò que m’agrada i sento que haig de fer. Algú podria dir:
- Mira que bé!

Jo no dic res. Accepto, sento i deixo que tot sigui.

Estic al servei del Pare, i és Ell qui em guia. És Ell qui em porta on haig de ser i com fer, com portar a terme la seva Voluntat.

Se m’ha fet veure el què ha de ser a la meva vida.

Se m’ha portat més enllà de l’espai - temps per a mostrar-me la meva vida d’aquí a un temps no llunyà.

He vist el què serà. M’he trobat a allà i he sentit les energies d’aquells moments, així com les de tots aquells amb els que em trobaré. He sentit i he vist l’activitat de la meva vida en un “ara posterior”.

Sé d’ella i com em sentiré.

Sé com em veuran els altres, i fins i tot, la repercussió que tindrà pel meu entorn i el planeta.

Sé del meu present posterior en l’ara actual.

El meu interior vibra ple de vida, il•lusió, alegria i joia de poder servir a la Font de tota Vida en aquest racó de l’univers anomenat planeta Terra (Gaia).

Torno al meu present actual i visc el procés per a arribar allà on la Voluntat Divina ha permès que conegués.

Sí! ara em trobo en aquest ara sabent del meu desitjat ara posterior. Sé que el meu present em portarà a ell. El sé, però no el tinc present constantment perquè el que és important és el present més immediat. En ell, em dóna la sensació que el meu avanç vers la meva voluntat és lenta, però res més lluny de la realitat. Tot s’està accelerant pel major bé de tots. De tots!, incloent-te tu i jo.

M’adono de les estones que no estic fent la “meva activitat”, i voldria fer-la!. Tinc tantes ganes de servir al Pare i portar a terme la seva Voluntat!!! Sabent el que ha de ser i adonant-te del teu present que no és ben bé com t’agradaria que fos!, i que consti, que l’accepto i em sento agraït per tot el que la vida m’està oferint i donant. M’adono que estic tota l’estona “treballant”, d’una manera constant, per a tots aquells que m’envolten i habiten el planeta. M’adono que estic ajudant al planeta i a l’univers perquè tot sigui. Sí, m’adono! Fins i tot dormint.

El treball d’un servidor de Déu no s’atura a cap instant. Moltes vegades pot donar la sensació que no s’està fent res, però el veritable fill de Déu sap que no és així, que el temps que està vivint i de la manera que el viu està, amb les seves energies, ajudant a algú a algun nivell, i que la seva presència no és en va en aquest ara, en el present. No tot és remunerat, tal com s’entén. Llavors, el treballador al servei de la Llum i l’Amor, mira el seu entorn amb els ulls del seu cor, veient els fruits de la seva presència, malgrat els altres no siguin conscients d’ells. Veu com l’harmonia es va aposentant tranquil•lament a l’interior dels sers que l’envolten o conviu. Veu com les decisions preses en el seu moment estan donant els seus resultats paulatinament. Veu que tot es dirigeix vers l’equilibri, la pau i el benestar, malgrat els que viuen a la dualitat facin intents de mal interpretar i crear malestar. Ja no poden amb un ser il•luminat. Ara són ells qui s’adapten a ell sense adonar-se.

Mira tot això i s’adona que res està aturat i tot es dirigeix cap a la manifestació del ser que viu en la condició humana d’aquesta dimensió.

Moltes vegades el nostre treball no es troba davant de grans grups o sessions individuals o grupals, sinó que, sovint, el veritable treball del ser lliurat a les mans del Pare es realitza quan està sol o no té activitat amb la gent. És sovint que connecta amb la Llar i fa el seu treball més important, quan és sol. Llavors se sent còmode i lliure, irradiant les seves energies i dirigint-les vers a aquell o aquells que més ho necessitin. És llavors quan acompanya a entitats, atrapades a la nostra dimensió, cap a la Llum; o quan rep els missatges corresponents a realitzar sobre el què ha vingut a fer. És en aquests moments, on fins i tot, fa tot allò per a arribar a més ànimes del nostre estimat planeta, com és escriure i/o publicar en les diferents webs o blogs on d’arreu són llegits, transmetent la saviesa de la Llar i l’experiència del ser que, sent conscient de la seva divinitat, la viu en la dualitat des de l’amor i el cor. És llavors quan respon a diferents e-mails que rep consultant-li aspectes personals o dubtes d’aquelles ànimes, que com ell, segueixen el camí de l’Ascensió. És llavors quan medita i sent als qui són amb ell des de dimensions superiors a la seva. És llavors quan connecta, enlairant-se, arribant a altres dimensions com a ser multidimensional que és. És en aquests moments de no activitat aparent quan enlaira la seva ànima, sent el seu amor i s’uneix amb la Llar més enllà de qualsevol espai - temps.

Encara que el procés sembli anar lent, res de tot això és cert, perquè aquells que es troben en les altes esferes de la Llum estan ajudant-nos sens parar perquè puguem arribar a donar nous passos vers la nostra plena realització i Ascensió.

L’Amor ens protegeix. Som Amor i aquest ens obra les portes del nostre procés. Sentim aquest Amor en nosaltres i deixem que tot sigui!

Mai tot ha anat i està anant tan de pressa, jugant al nostre favor, perquè tu puguis ser tu!

Relaxa’t i sent! Res més has de fer per a ser.

SENT,.....i SERÀS!!!

Sobre la Meditació

2012-01-30T09:04:00.000+01:00

Avui m’agradaria oferir-vos una reflexió en relació a la Meditació.

Em trobo, de tant en tant, amb algú que em pregunta com fer meditació o algun suggeriment al respecte. Bé, doncs potser pot arribar a servir com a orientació a tots aquells que vulgueu fer meditació però no sabeu com fer-ho.

Les paraules que llegireu a continuació procedeixen d’una resposta donada a una de les ànimes germanes de tots nosaltres vers el camí del recordar i l’Ascensió:

“En relació a la meditació, no es necessita fer grans posicions o exercicis, senzillament sentir la calma i el silenci del teu interior.

Quan sentis la pau en el teu cor, medites.

Quan sents el benestar en el teu interior, medites.

Quan tens la sensació de no estar sola, sinó acompanyada, estàs en un estat d’interiorització que et permet sentir qui ets tu en veritat.

Quan sents l’Amor en tu, aquesta ets tu! Estàs meditant!

La Meditació vindria a ser la connexió amb l’essència que un és.

Recorda, abans que res, que ets Llum i Amor.

Quan això ho sentis en tu, estàs obrint les portes del teu veritable ser i la connexió amb els sers de Llum.

Calmant la ment, sents el cor, i quan així és, Tu ets Tu!

La Meditació és el pas cap el recordar qui ets tu en veritat.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu”

Us recordo que aquesta setmana comença el Cicle: “Despertant la Divinitat” que es realitza a la població de Cardedeu (Barcelona). Fent-vos una mica de memòria, us diré que teniu dues opcions:

- Durant els tres primers dijous del mes de febrer a les 20h., o

- Tot el Cicle sencer, el dissabte 18 de febrer a partir de les 9’30h.

Els tallers a realitzar són:

1. Viure conscientment

2. Domesticar la ment

3. Taller d’auto sanació

L’aportació a tot el Cicle (els 3 tallers) és de 50€

Aquells que vulgueu assistir només a un o dos, l’aportació serà de 20€ cadascun.

Per a més informació i inscripcions trucar al telèfon 938455556 (Centre LA FONT).

Una forta abraçada

Més enllà

2012-01-26T08:59:00.000+01:00

La senda del cor ens porta més enllà d’on els nostres ulls poden veure i la nostra ment imaginar.

Sentir l’amor en un mateix t’enllaça amb el sentit de la teva existència. L’horitzó sembla proper en relació a on pots arribar. Més enllà del desitjat, la llum que il•lumina el teu camí et permet veure la teva vida com alguna cosa meravellosa i conjuntada amb una intencionalitat més enllà dels nostres sentits.

El nostre cor mai ens menteix ni ens deixa a mitges; senzillament ens col•loca en el lloc que hem d’estar a cada instant per a arribar allà on el nostre motiu en aquesta vida ha estat creat. Aconseguir arribar al nostre objectiu de l’ànima és el més gran que a un li pot succeir. Perquè així sigui, l’Amor ens acompanya en tot moment, sent els nostres passos i actuant Un amb ell. D’aquesta manera, tot flueix i dóna sentit a la nostra vida.

Som molt més que una forma, un mitjà físic interactuant en aquest món de la forma. Som alguna cosa més, alguna cosa superior que dóna sentit a la forma en la qual vivim.

Els nostres anhels, els nostres desitjos del passat encara avui en el present, estan relacionats amb el que hem vingut a fer, i la nostra ànima això ho sap, per això les nostres tendències vers alguna cosa en concret, potser molt diferent a la resta dels nostres familiars, veïns o amistats.

Quelcom poderós hi ha en el nostre interior que ens empeny a prendre certes decisions, sovint sense pensar-les. Alguna cosa més enllà de la nostra condició humana ens crida i ens sentim atrets, com algú que ens atrau vers ell a través d’una corda lligada a la nostra cintura.

El nostre camí es dirigeix cap a una Llum intensa que es troba, per a la majoria, més endavant d’on ens trobem en aquests moments. A mesura que anem avançant, prenem consciència del que veiem i sentim. L’aprenentatge es fa cada vegada més fàcil, entenent el per què del què ens succeeix i el que s’està preparant en el nostre planeta i els seus habitants. És llavors quan el nostre cor surt del seu arrecerament i discreció, dient-nos:

- Va, a què esperes!

Sense quasi tenir temps de qüestionar-nos la seva presència, donem el primer pas cap el que sentim. No és racional, ni lògic moltes vegades, però es crea una satisfacció i una sensació de benestar conforme tu i el teu veritable ser estan d’acord i coincideixen una vegada més.

Quan la nostra vida es torna intuïtiva, trenquem els lligams amb el nostre passat, allunyant-lo sense pena ni tristesa.

Quan ens veiem abocats a una determinació sortida del nostre interior estem obrint la porta de la Llum en nosaltres i de l’Amor incondicional vers el nostre ser. És llavors quan els somnis es fan realitat.

Res hi ha a l’atzar. Com una salsa ben lligada (permeteu-me aquesta expressió), tot s’unifica i la nostra vida agafa el gust que li correspon, sent una exquisidesa pel nostre ser, el ser que ha decidit viure aquesta experiència en la densitat,…..en la forma.

Llavors, les portes de la realització s’obren i sents l’alegria i el goig de viure. Llavors, és quan la vida comença a tenir sentit. L’atzar desapareix, així com les casualitats, i el potencial de cadascú comença a manifestar-se amb tot el seu empoderament.

Els grans mestres i genis de la nostra història han seguit la veu dels seus cors. Així han arribat on han arribat.

Cadascú de vosaltres és un mestre i un geni en potència. Alguns comenceu a manifestar els vostres dons i capacitats. El vostre camí comença a aclarir-se i vosaltres aneu veient d’una manera clara la direcció a seguir.

Escolteu el vostre cor perquè us portarà a la vostra magnificència en aquest món on viviu!

Sou tan grans! Tan majestuosos i omnipotents, que la vostra divinitat demana pas en aquests temps perquè tot sigui!

Pensaves que això era cosa dels altres i no erets un privilegiat o elegit per a ser feliç o tenir aquestes capacitats que sempre has vist en els altres, en algú dels que t’envolten, però no en tu.

Bé, els temps passen, i les teves pregàries, les teves peticions, els teus somnis i pensaments que tenies per a escapar-te d’aquest món i la situació que vius o vivies, ara han estat escoltades.

Quan el nostre cor ens parla, la ment calla. Després, aquesta intenta subornar-te per a continuar amb el passat, però a mesura que vagis sentint en el teu interior una nova vida i millor per a tu, i t’endinses vers aquesta direcció, la teva ment deixarà d’insistir perquè es donarà compte que tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Tu ets un ser íntegre, i com a tal, els teus desitjos podran fer-se realitat.

La nostra força interior és aquesta: viure des del cor i sentir a Déu en tu, perquè el teu ser reclama que la teva veritable naturalesa sigui manifestada als quatre vents pel major bé de tots.

Sento pau, molta pau en mi, després de seguir aquest procés a la meva vida.

Sento l’Amor que sóc i al qual pertany.

Sóc qui sóc, vivint aquí i sent de la veritable Llar més enllà de tota matèria.

La meva vida va començà a alleugerar-se i a obrir les portes que fins llavors es mantenien bloquejades, quan vaig començar a recordar qui era jo i a escoltar aquesta veu que hi ha en mi que em guia vers la meva essència i intencionalitat amoroses procedents d’un Gran Pla Superior al qual tots pertanyem.

Em sento agraït i en pau amb mi mateix.

Continuo vivint en un entorn de dualitat, però vaig veient, a mesura que jo vaig sent cada vegada més jo, com la humanitat va responent segons el meu procés. Sóc part de la creació humana. Sóc part de cadascú de vosaltres, amb l’esperança de veure un nou món en els temps d’avui. Malgrat tot el que succeeix, ara jo, ja veig aquesta existència en mi i fins on els meus ulls i sentits poden arribar a divisar.

Tot està en ordre, en harmonia i vosaltres sou part d’ella.

Hem travessat les portes del cor, encara que hi ha qui s’ha quedat en els seus umbrals contemplant el nostre avançar en el nou món. Ens miren i continuen preguntant-se si aquesta nova vida és de fiar pel que ells han viscut fins el present.

Giro el cap. Els miro i sento el meu amor en ells, plens de por per el nou i sentint-se limitats per l’adquirit en els seus inicis en aquesta vida. Sento l’Amor en aquesta escena, sabedor que en algun moment també la creuaran, molts d’ells, amb una altra forma de la que tenen actualment.

Que l’Amor, la Pau i l‘assossegament siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (55)

2012-01-23T08:57:00.001+01:00

Avui m'agradaria mostrar-vos unes paraules que reflexen la saviesa d'haver viscut. Han estat extretes de la web: http://www.asiesmiuniverso.com/ .

Gràcies Nuria per l'expressió del teu cor a través del teu blog:

"La malaltia és com una Mestra que ens permet alliberar-nos del que ens sobra, ens dóna valor per a canviar el que fins ara no ens havíem atrevit a canviar, ens millora la vida i ens connecta amb el que realment som. Tot a la via té un sentit, la malaltia també."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Sento una veu

2012-01-19T08:55:00.000+01:00

Deuré tenir a algú dins meu perquè sento una veu que surt del meu interior. És una veu silenciosa que m’empeny a prendre decisions, seguir una direcció i trobar respostes sense saber d’on venen.

Hi ha una veu que em parla en la serenor i l’amor. És una guia pel meu caminar. Cada vegada m’aconsella més portar a terme el que em diu sense témer el que pugui ser. Em dóna confiança, tranquil•litat, coratge i molta seguretat.

Quan la noto en mi, tot el meu cos vibra a l’uníson com si una mena d’onada amorosa recorregués tot el meu cos. Sento la veracitat del que transmet aquesta veu silenciosa i, alhora, tan clara pel meu ser. Encara que els meus oïdes, no sempre són partíceps del què rebo, la meva consciència és sensible a la seva aparició.

Sempre ho fa quan més ho necessito o em trobo davant d’una situació que requereix una intervenció per part meva. Llavors,..... és quan es manifesta majestuosament per a mi, donant-me a conèixer què fer i com fer-ho. És una gran aliada per tot el meu ser.

Quan més l’escolto i la porto a terme, més la noto. Res haig de témer, perquè allò que necessito saber m’és rebel•lat. Avanço per la vida actual sabent que, passi el que em passi, ella em farà saber de la seva presència, dient-me el què fer pel major bé de tots. Té aquesta característica, i és que no només el que rebo és per a mi, sinó que tots surten beneficiats.

Aquesta és la meva amiga més fiable i íntima quan em trobo davant d’un nou pas en el meu procés. Res haig d’amoïnar-me perquè sabré què fer quan arribi el moment.

Hi ha algú superior a mi que sap just allò que necessito en tot moment, aconsellant-me, guiant-me i enviant-me l’amor més pur i incondicional que pot arribar a existir, procedent de més enllà d’aquest pla terrenal.

La meva estimada veu interior és Una amb mi.

Apreciada amiga i mimada pel meu ser!

Vaig haver de treure-li la pols en els seus inicis, i ara, ja d’adult, som Un en aquesta dimensió. Allà on no hi arribo jo, es presenta ella indicant-me la direcció adequada a cada situació. A l’igual que la nit no tindria sentit sense el dia, així ella i jo som Un en el pacte acordat entre lo invisible i el visible del meu procés.

Em sento segur, sabent que en tot moment sabré què fer quan aquest arribi.

Aquesta certesa em dóna la sensació de ser protegit per alguna cosa superior als nostres sentits físics.

Camino amb fermesa davant el que la vida em dóna a cada instant.

Avanço entre els matolls del sender que segueixo, veient com a cada passa donada, els obstacles van desapareixent de davant meu. Continuo avançant perquè la meva veu interior m’empeny que ho continuï fent-ho.

El meu cor em parla i em parla constantment, i quan més materialitzo la seva voluntat, més pau, benestar, harmonia i amor sento dins meu. És com obrir una porta que em trasllada a l’obtenció dels nostres somnis anhelats al llarg dels anys. Ara, aquests, s’estan fent realitat, després de no veure per moments el camí, només sentint el que se’m deia des del meu interior. Era la força, l’esperança i el coratge per a continuar malgrat no sempre veia el final a on arribar. Confiança. Només confiança havia en mi. La veu em portava, i quan més em deixava anar per ella, més aviat hi arribava.

Amb els anys, aquesta veu interior m’ha anat portant a reptes més grans, perquè la meva confiança amb ella era cada vegada més plena i absoluta.

Ara, passat un temps, o potser hauria de dir, molt de temps, em trobo davant d’una nova porta que obrir. Aquí estic jo, davant aquest llindar per a ser traspassat. Escolto la meva veu i sento amb claredat, nitidesa i d’una manera forta, el què fer i quan començar a donar el pas per a deixar una nova porta i així continuar el meu camí, deixant enrere el meu passat i posar els decorats del meu present i futur, malgrat aquest no hi és des d’on sóc amb la meva estimada veu, sorgida del meu cor amorós.

Vetlla per mi, i no sabeu quant!

Cadascú de vosaltres també teniu aquesta veu, aquest ser interior que sap el que més us convé i vol el millor per a vosaltres. El vostre veritable ser us està trucant a la porta des de fa temps perquè està reclamant el seu lloc en la vostra nova vida.

No temeu. No tingueu por, encara que sigui nou allò que sentiu que heu de fer. Confieu plenament amb el que sentiu provinent del vostre cor. Ell sap el millor per a vosaltres i els que us envolten.

Viure des del cor m’ha permès perdonar a persones properes, sentir el veritable amor de l’univers, de la Llar, del Pare, i veure com la meva vida ha deixat tot allò que ja no li convenia per a materialitzar el pacte realitzat abans d’aquesta encarnació, i així portar a terme el que he vingut a fer pel major bé de la meva ànima.

Viure des del cor obrim les portes de la nostra divinitat.

Viure des del cor ens fa sentir la nostra veritable naturalesa, i llavors,.....totes les pors s’esvaeixen. Només queda l’Amor.

Som Llum i Amor.

Som divinitat en aquesta dimensió.

La nostra condició humana ens confon, però tenim la clau per a recuperar l’oblidat: la veu del nostre cor.

El veritable sentit de la nostra vida es troba en el que ens ha de transmetre el nostre cor, aquesta anomenada ”veu interior”.

Tots la tenim i tots podem sentir-la. Tu ja la sents?

Busca una estona per a estar amb tu. Envolta’t del silenci i la quietud, i llavors, quan aquests siguin dins teu, deixa que el teu interior et parli. Podrà fer-ho a través d’un impuls cap a alguna cosa, una imatge que et donarà la referència del teu estat o proper pas a donar, o fins i tot, potser podràs a arribar a veure una o unes llums que, sense parlar, et semblarà rebre una informació que trobaràs adequada al teu moment actual.

Sigui com sigui la manera que la teva veu interior et parli, tingues-la present, perquè el moment tan esperat a la teva vida, ja és aquí.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.

Ha arribat l’hora.

Cicle: "Despertant la Divinitat"

2012-01-16T09:02:00.001+01:00

CICLE: "DESPERTANT

LA DIVINITAT"

Aquests són tallers de curta durada per a endinsar-nos en el contingut de cada tema presentat,relacionat amb l’espiritualitat, el nostre recordar qui som i el connectar amb part del nostre potencial per a poder portar a terme el què hem vingut a fer.

L’assistència a ells permetrà obtenir un coneixement i enteniment sobre els temaris respectius, així com un espai per a poder practicar de cara el procés del nostre ser en el dia a dia.

Aquest cicle està composat de 3 xerrades - tallers amb les pràctiques respectives, dirigides per en Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador, creador del Seminari “Connexió Divina”.

La durada de cada taller serà d’unes dues hores.

L’aportació a tot el cicle (els 3 tallers) és de 50€.

Si només voleu venir a un o dos tallers, llavors serà de 20€ cadascú.

Es realitzarà en dues opcions:

- En un mateix dia: el 18 de febrer a partir de les 9’30h. del matí.

- Taller setmanal durant tres setmanes: els dijous a partir de febrer:

• Primer taller: Viure Conscientment, el 2 de febrer a les 20h.

• Segon taller: Domesticar la ment, el 9 de febrer a les 20h.

• Tercer taller:Pràctiques d’auto sanació, el 16 de febrer a les 20h.

Per a més informació, podeu trucar al Centre La Font, o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Es recomana fer les inscripcions dies abans al seu inici com a reserva de plaça.

Els tallers d’aquest cicle es realitzaran a la població de Cardedeu (Barcelona), a l’espai “El Pla de la Calma”.

Centre La Font

c/ Hospital 4 – 08440 – Cardedeu

T. 938455556

Web: http://www.centrelafont.com/

Por? No temis estimat ser

2012-01-12T08:47:00.001+01:00

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i les seves intensitats. Tota por és fruit de la no comprensió i el no coneixement del desconegut, o del resultat a obtenir. La por només és fruit d’un passat, pertanyent a la nostra ment, no al present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció en la veu del nostre interior, cor, res hem de témer, perquè el que pots arribar a percebre, “veure” o sentir, pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a esdevenir. La teva ment sí.

Les pors pertanyen a un passat viscut des de la manca d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, tens amb tu el pes del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et succeirà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu erets d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és l’ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda a l’ara.

Les pors adquirides van ser fruit d’un no coneixement com a ser.

La por desapareix amb la comprensió espiritual.

El no conèixer-se implica una actitud de víctima degut que l’aprenentatge de generacions sobre “les limitacions” del ser humà va deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit d’alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-nos amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?

El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part de la humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’empoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se al seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.

En el present, totes les pors són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de la brossa. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha Amor, i si deixem que l’Amor es manifesti, llavors no hi ha temor.

Les pors són una manca d’amor en nosaltres. A més pors, més desconeixement hi ha del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, insistint que prevalgui. És una actitud coneguda, encara dolorosa, i per tant, familiar. El familiar ho acceptem encara que no sempre sigui el correcte i amorós.

On es troba la teva responsabilitat davant la teva vida en situacions com aquestes? Senzillament, amagades en algun armari del passat.

El no saber ens confon a vegades.

El no saber ens limita.

Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.

Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual.

Sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.

La teva divinitat truca a la teva porta per a ser mostrada i expressada a la teva vida.

Ha arribat l’hora que els deus humans compleixin amb el Gran Pla Superior establert per a aquest racó de l’univers anomenat Terra (Gaia).

L’alliberament de les pors permetrà enlairar a les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència en la matèria.

Desperta la teva consciència i deixa que el Déu que ets es manifesti majestuosament al món.

Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.

A major comprensió espiritual major grau d’evolució de la nostra ànima. Allò que va ser, ja no té perquè ser, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i donar-te compte que res has de témer.

Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat.

Deixa que es manifesti i obre’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar a la qual pertanys i sempre ha estat al teu costat, encara que l’hagis oblidada i no escoltar la seva guia.

El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.

L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.

Deixa que et teu cor et guiï.

Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo amb el meu Amor, estimada divinitat.

La Llum de les Paraules (54)

2012-01-09T09:13:00.000+01:00

"Qui estima, no jutja ni critica, acceptant a cadascú tal com és, perquè sap l’important que és per a la seva ànima, els moments que viu."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

La placidesa del lliurament

2012-01-05T08:47:00.001+01:00

A vegades la placidesa del lliurament absolut crea certs plantejaments en la nostra condició humana si hem de donar nous passos o continuar amb la situació del nostre present.

A vegades aquesta sensació de benestar i convenciment que en el fons està sent l’adequat en el lloc adequat et porta a anhelar el que el cor sent segons serà a la teva vida.

A vegades els moments de fluir et semblen moments d’espera d’alguna cosa que saps que serà i que en aquests moments semblen haver desaparegut. Tot i així, tens la plena certesa, i així ho sents, conforme serà.

Envoltat d’un entorn fortament arrelat a una dualitat, l’estar connectat amb el teu cor i la veritable naturalesa que ets, et permet anar més enllà del que el teu entorn t’està mostrant, i on allò que s’està veient en relació a la teva situació a la vida, no té res a veure amb el veritable sentit de la teva presència ara i aquí. Només tu saps el veritable sentit del què estàs vivint i com ho estàs vivint. Saps del per què i et deixes anar, fluint amb la Voluntat Divina.

Deixar-te anar, segons les directrius del teu cor és el millor pel major bé de tots.

Vius una situació plena del convenciment de la forma, per part de tots els que t’envolten, malgrat sàpigues el fons de tot el que es produeix. Veure més enllà del que els nostres ulls físics poden arribar a divisar, et permet mantenir la calma i la serenitat conforme els passos donats fins ara portaran a la millor resolució per a totes les ànimes involucrades en l’afer que s’estigui vivint.

Tot és calma enmig del no-res.

Tot és harmonia en el moviment que t’envolta.

Et trobes en el centre d’una situació on aquells que estan a prop teu veuen com desarmonia. Tu veus la perfecció i l’amor de Déu en tot el que s’està vivint. Tota decisió presa des del meu cor em porta a l’apropament entre els sers existents, encara que no siguem compresos en el moment que decidim.

Sento la pau de la Llar en mi.

Em sento part d’aquesta Llar, de la qual tots pertanyem.

Sento la Unicitat amb el Tot i tots.

Els dies van passant i el meu cos es va adaptant a les noves energies, enlairant la meva ànima i tot el meu ser.

A vegades, quan algú es deixa anar del tot al flux de la vida segons ha de ser, es converteix en un observador de la seva pròpia vida. Perquè aquest ser contemplatiu de tot el que viu es converteixi en un ser lliurat al Pare, ha de sentir plenament el convenciment i la certesa que tot serà. Llavors és quan realment, encara que la seva ment vulgui intervenir dient-li que ha de ser actiu, es reafirma en la seva saviesa interior, sentint el seu cor i tots els dubtes, llavors, desapareixen. Sí! Aquest és el veritable ser centrat i connectat amb la seva divinitat. El seu cor el guia i sap que la direcció presa i el moment actual que està vivint és el que ha de ser i t’obrirà noves portes per a arribar a manifestar encara més, el Déu que és.

Qui ens guia? D’on surt aquesta certesa d’estar fent el correcte? Prové del saber qui és ell (el ser humà), de recordar qui és, d’on ve, què fa aquí i cap a on va. Recordar qui som ens obra les portes de la nostra plena realització. Llavors, vivim en la placidesa interior passi el que ens passi. Llavors, no ets tu sol, ets tu i la Llar. Tens la sensació de ser Tots en Un, de ser tu amb tots ells, els sers que t’acompanyen i pertanyen al món de la Llum. És una sensació de no ser només tu.

Et sents acompanyat en tot moment.

Et sents protegit, alhora, per ningú en concret i per Tot.

És una sensació plena de pertànyer a un món que no és aquest i, tanmateix, vivint en aquest però estant tota la família amb tu. No tems. No penses. No estructures ni organitzes, senzillament sents i fas. Saps que és l’idoni, i en canvi moltes vegades no saps perquè saps, ni d’on ve aquesta informació. Sents que així ha de ser i tens el convenciment que és el millor a fer.

La teva actitud és d’alliberament de tot control que pugui haver en tu. És com deixar-se emportar per una nau on el timoner és el millor capità que pugui haver, entenent-te i sabent què és el que necessites en tot moment. Tu et deixes emportar i gaudeixes del paisatge. Allà on s’aturi serà la teva parada adequada per a tu en aquell moment. Confies plenament.

Així és com un nadó a les mans del seu pare o mare, en contacte amb l’escalfor del seu pit. Té la sensació de ser abraçat i protegit pels braços del seu progenitor. Confia i es deixa anar, relaxant-se sabent que res li passarà. D’alguna manera, el mateix succeeix quan ens deixem anar a les mans de la Font Creadora de tota Vida. La teva ànima reposa i sap que està en el lloc adequat. Així em sento en aquests moments de servei a la Voluntat Divina.

La barca navega i el meu interior vessa d’alegria i joia per poder portar a terme el què he vingut a fer. Sento la força de la magnificència de la creació. Veig la Llum que desprèn la nova terra i el nou ser humà despertant de la seva somnolència espiritual. Veig i sento l’amor manifestat dels qui són els pilars en els nostres temps actuals. Tot va bé. Tot està bé. Res hem de témer perquè allò pel qual vàrem ser creats i existeix està seguint el seu curs segons l’establert.

Sí! sento la pau i l’amor del firmament en mi. Sento la guia, l’ordre i l’harmonia de l’univers en el meu ser. Sóc part d’ell. Sóc Un amb tu. Sóc Un amb tot i tots.

A tots, gràcies!

El meu Amor és amb vosaltres.

En relació al proper any

2012-01-02T08:39:00.001+01:00

Primerament us vull desitjar un any 2012 ple de realització i amor.

Cadascú seguirà el seu camí, i molts de vosaltres el començareu a fer des del cor i amb una consciència desperta. Passi el que passi en el procés de cadascú, manteniu-vos centrats en el vostre cor on trobareu la calma i la serenitat necessàries per a continuar irradiant la vostra Llum i la vostra naturalesa amorosa.
Per a tots, us ofereixo la següent reflexió:

“Ningú és qui es pensa que és, i res del que veieu amb els vostres ulls correspon a la realitat.

La teva ànima sap del camí a seguir i és el teu cor qui te’l fa saber.

Escolta’l i deixa que tot allò que facis o decideixis surti de la teva saviesa interior a través d’ell”.

Una forta abraçada i pensa que et trobes just davant el primer dia de la teva nova vida. Gaudeix-la i fes allò que sentis que has de fer en tot moment. Només així sabràs del camí correcte a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Avui és Nit de Nadal

2011-12-29T08:59:00.000+01:00

D’aquí poques hores serà la nit de Nadal. Ploro. Sí, ploro. Veig el món però no des de la dimensió terrenal, sinó més enllà de tota matèria. Ploro d’alegria, sentint un gran amor dins meu. Els meus ulls no aconsegueixen veure la ignorància manifestada del ser humà, que encara que sabent-ho, no és com jo ho sento dins meu. Ploro per la naturalesa innata sentida en els cors de cadascú, malgrat molts d’ells estiguin tancats i dolguts. Ploro per l’amor existent en cadascú, en la voluntat, a vegades no expressada, de voler pau i unió entre els homes.

Des del meu cor sento com la humanitat es va apropant, confiant i obrint els seus interiors per a poder aconseguir el tant anhelat: la perfecte pau i amor dins de cadascú.

Tot i l’existent en el nostre planeta actualment, el camí es va definint, apropant als homes de cor obert. Els cors ressonen davant l’amor incondicional de la nostra essència. Com dues cordes de guitarres, que al fer vibrar la nota d’una, la de l’altre també vibra, així les persones que es van trobant pel carrer, per la feina, en el nostre dia a dia, senten la vibració en el seu interior quan es creuen o es troben amb algú que mostra el veritable ser que és.

Tot està vibrant en aquests moments, per això el desconcert i els moviments interiors, degut que la consciència col•lectiva està ressonant uns tons més alts a temps enrere. Quan més s’ignori aquesta ressonància, més malestar crearem.

Veig i sento tot això i més des del meu cor obert i lliurat a la meva divinitat. Sento com a poques hores del Nadal del 2011, el cor del món està content i la de les ànimes expectants al procés que estan vivint, perquè es dirigeixen allà on totes han pactat abans de reencarnar. Totes estan vibrant, encara que no totes amb consciència, però vibren per aquests temps gloriosos on estan creant una nova vida i un nou ser humà a punt de ser manifestat cada vegada amb més notorietat.

Són temps de deixar enrere el que vàrem ser i on el dolor, anirà quedant apartat de les nostres vides, com la crisàlide abandonada per a anunciar, com la papallona, la nostra bellesa i unicitat al món.

Sento la joia de la creació en mi. Les meves llàgrimes estan plenes de vida i amor pel ser humà que pateix, perquè té els dies comptats. Tot i que hi haurà qui voldrà mantenir el dolor, aquest anirà sent cada vegada més insuportable. Les nostres emocions hauran de ser alliberades i els records del que no estem sent, donarà peu a la predisposició d’un canvi en tots nosaltres. Per això ploro, per aquesta emoció del despertar de tots aquells adolorits pel seu passat, per la seva ment. Arribarà el dia que no podran aguantar el ressentiment i l’odi que portaran a dins i decidiran, ja no exterioritzar-lo i sanar-los, sinó fer les paus amb ells mateixos, reconeixent les seves pors, permetent l’abandonament i la deixadesa a les mans del què ha de ser.

Enteneu ara per què ploro?

El ser humà està avesat a obrir-se i unir-se, a obrir el seu cor i ser Un amb i en el cor de l’altre i permetre que aquesta unió es vegin com a part d’un Tot, i com a sers divins, perquè tots, en el fons, volem que l’amor i la pau siguin en tots nosaltres.

Només sentiments purs portaran a la unió entre els homes. Sento aquest amor dins meu que apropa les ànimes unes a les altres per a confeccionar el gran trencaclosques de l’existència.

Veig com les cadenes es van trencant i com el ser humà es va alliberant de les seves limitacions.

Veig i sento la felicitat en mi i en tots aquells que són amb mi. Em sento feliç, llavors, de ser font de Llum i Amor per a les ànimes d’aquest món. La meva font és divina i són ells, els germans de la Llum qui són amb mi i m’alimenten al ser jo Un amb ells.

Tots desitgem el millor per a cadascú. També desitjarem, fins i tot, el major bé per a nosaltres mateixos.

Sentir l’Amor espiritual és el sentiment més pur i incondicional que pot abatre tot mur i resistència que puguem arribar a tenir. Per a deixar que Déu, la divinitat en nosaltres es manifesti, hem d’aprendre a sentir l’Amor en el nostre cor, en cadascuna de les nostres cèl•lules.

L’Amor ens portarà a la Pau, l’Harmonia, la absoluta Calma, Confiança i ple Benestar conforme tot va bé i Jo Sóc Un amb la Llum, amb la Llar.

Aquest any nostre és veritablement, el naixement del ser que som. Molts notareu com el vostre interior es va expandint. Notareu com sentiu molta més pau, serenitat i alegria. Sí, alegria i joia per a viure. En molts la vostra vida canviarà, on s’aconseguiran obrir les portes que fins ara restaren tancades i no podien obrir-se, doncs ara, aquestes s’obriran per sí soles.

El que sento va més enllà de la paraula perquè és Déu en mi qui es manifesta i em fa sentir.

No temeu. Deixeu-vos anar i les expectatives no seran com us pensàveu (les que siguin). Confieu i sentiu l’Amor en vosaltres. Estimeu i estimeu. Perdoneu, alliberant el vostre dolor i deixeu que el vostre cor us guiï. Estimeu, germans, estimeu! Quan l’Amor és qui guia el vostre caminar, res heu de témer. Allò que necessiteu us serà donat i les portes de la vostra vida us seran obertes.

Només hi ha un camí: el camí de l’Amor; tot l’altre només serà fruit d’aquest sentiment creat des del vostre despertar.

En aquests moments sento unes nadales de fons i el meu entorn es prepara per a celebrar l’inici d’unes dates marcades en el calendari com el naixement d’aquell que va sacsejar el món perquè el ser humà pugui ser ell.

No t’adones que aquest nadó ets tu?

Gràcies per ser i estar. Deixa que la teva Llum il•lumini el camí a seguir i a tots aquells que es troben a la penombra i la foscor.

Gràcies.

Benvinguts al primer dia de la resta de la vostra vida!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Bon Any Nou!

La Llum de les Paraules (53)

2011-12-26T09:15:00.004+01:00

“…. he entès que al donar generes abundància, ajudes a d’altres, vius el present, t’alliberes y et permets mostrar-te tal com ets"

(Extret del blog: http://asiesmiuniverso.blogspot.com . Gràcies Núria).

Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.

Bon Nadal i Any Nou

2011-12-22T08:51:00.000+01:00

Bon Nadal i Any Nou!

Ens trobem en dates on les energies existents fan que les emocions surtin a flor de pell.
Que l’essència del Nadal entri per cada por del vostre cos fins arribar al cor que tots tenim en l’arrecerament del nostre interior.
Que la Llum que hi ha en ell il•lumini el nostre caminar i a tots aquells que es creuen amb nosaltres en la penombra i el desencís per a regar la llavor de l’Amor i així veure l’anunciació d’una nova vida plena d’il•lusions i sentit.
Que l’esperit del Nadal abraci a cadascú de vosaltres i la vostra família i fer que totes les flames escampades al llarg del planeta es reuneixin en una sola en el nostre cor i poder veure la divinitat de l’altre quan els nostres passos avancin pels nostres carrers, el nostre lloc de feina, fent un somrís a tots aquells que ens mirin. Per més pobres que siguem, sempre podem tenir-ne un per a algú necessitat.
Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres i el vostre cor vessi comprensió i tolerància en el vostre caminar.
Els meus braços són tan llargs que em permeten abraçar-te i desitjar-te de tot cor:

Bon Nadal i que l’any 2012 sigui quan la porta tancada d’aquells aspectes de la teva vida, s’obri per a donar un pas més cap a la teva divinitat, sentint el major benestar i plenitud de saber que Déu en tu et guia i t’estima.

BONES FESTES !!!

En la Meditació pel 2012

2011-12-19T08:51:00.001+01:00

Avui m'agradaria mostrar-vos l'escrit que es va llegir en la meditació que es va fer ahir diumenge a Cardedeu (Barcelona), segons el que va ser l'any 2011 de cara al procés evolutiu de la Terra i el ser humà. Per a tots vosaltres, des del cor:

Avui ens trobem aquí per a fer la nostra aportació, posar el nostre gra d’esperança, llum i amor a tot un planeta i humanitat que es troba als inicis d’un gran canvi que ja va començar a produir-se fa pocs anys.

Hi ha un gran moviment, tant intern de les persones, com extern. Només cal mirar al nostre entorn o veure i llegir les notícies.

Per a entendre cap a on anem, m’agradaria fer un petit recordatori d’aquest any que aviat deixarem enrere. Res és el que sembla o ens ha semblat. Darrera de les imatges que ens han pogut mostrar o hàgim escoltat hi ha un fons que transcendeix tota actitud de pessimisme.

Estem en temps del Despertar de les Consciències, i aquest deixar la somnolència de les nostres consciències per a ser conscients de les nostres vides, han fet activar el nostre planeta y el món interior de cadascú. Tota reforma, en un principi, comporta cert malestar fins que el nostre ser, cadascú de nosaltres, no assimilem la nova situació a la qual hem arribat. Vulguem o no vulguem, el sol apareix cada dia. Ens podem amagar, però el sol continua sent-hi. Així està passant en el nostre món. Les conseqüències mostrades, només és fruit d’aquest Despertar. Negar l’evidència, no treu l’existència de la veritat que vivim. Tot va més enllà de la visió terrenal que es pot arribar a tenir.

Aquest any han succeït fets que mostren la direcció dels nous temps:

Àfrica i els països àrabs, entre d’altres, han estat un gran exemple de deixar enrere una manca de llibertats i de la igualtat dels drets humans:

- La rebel•lia àrab, començant per Tunísia; després Egipte, Líbia i Iemen, de moment. Altres països estan seguint la mateixa tònica com Síria,....perquè aquesta cadena, aquest efecte dominó, encara no ha acabat.

- Dictadors de diferents països han estat trets dels seus llocs de poder.

- Un canvi climàtic ja és evident en els nostres dies, i aquest no és produït exclusivament per la falta de respecte del ser humà vers la Terra, sinó a un canvi d’energies produït en el nostre estimat planeta per aquest Despertar del ser humà vers la manifestació de la seva consciència. No és perquè sí el fet que avui estiguem aquí. La vostra presència és mostra de la nova consciència que s’està establint en cadascú. Aquest canvi climàtic ha comportat:

o La gran sequera a zones del nostre planeta, com l’anomenat “El Corn d’Àfrica”, amb el que això representa pels països afectats com Somàlia, Etiòpia, Yibuti i Kenia (implicades més de 10 milions de persones).

o Inundacions a Tailàndia, del riu Mississipi, o aquí a Catalunya el mes passat (novembre) com feia molts anys que no es produïa. També a Sudamèrica (Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua i Panamà).

- Nous moviments físics degut a les noves energies en el planeta:

o Erupcions de volcans: Nabro y Mallahle (entre Eritrea i Etiòpia)o com a la illa de “Hierro” (pel novembre a les Illes Canàries); Etna (pel mes de gener a Sicilia); Volcán Puyehue (cordillera dels Andes a Xile pel juny); i d’altres erupcions a Hawaii, Rússia, Indonèsia, Guatemala, i més.

o Terratrèmols constants com el de Japó pel març o el tsunami que va venir a continuació de l’escala 8’9 de Richter.

- La lliçó donada per Japó amb les aigües contaminades de Fukusima, ens han donat un gran exemple de com actuar davant les suposades adversitats (calma, serenitat, esperança que se’n sortiran i posar-se a treballar sense queixes i acceptant la responsabilitat dels fets). Tot un exemple d’acceptació i apropament d’uns als altres, veient-se, fins i tot, abraçades entre dirigents i persones que han hagut de marxar de les seves llars.

- El moviment d’”Indignats” per tot el món, començant per Europa i seguint per Estats Units.

- La finalització de l’activitat armada d’ETA.

- Retallades en àmbits econòmics de sanitat i educació, importants com a pas previ per a establir un nou ordre just més equitatiu, quan tot això acabi. Sempre que ha hagut un desordre d’aquest tipus, ha hagut un impuls cap el despertar de la consciència en el ser humà. (Així va ser amb el crack del 29 a Estats Units).

- Inquietuds espirituals per part d’una gran massa, disposant-se al seu despertar espiritual. Com a exemple d’aquest fet, podem adonar-nos de la realització d’activitats des de l’Amor com el Congrés “VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR” realitzat a Barcelona el dia 1 de novembre.

- L’11-11-11 : trobades a arrel del món per a rebre l’activació dels codis del nostre ADN. Meditacions d’arreu del món per a disposar-se a despertar la consciència i poder manifestar la nostra divinitat, sentint i potenciant la Unicitat que hi ha entre tots i tot.

- La Confederació CELAC (Comunidad de Estados Latino Americanos) – de llatinoamèrica i el carib - per a potenciar tots els països pertanyents a ella i recolzar-se i enfortir els seus llaços d’unió i ajudar-se mútuament. La intenció és buscar una aliança entre tots els països llatinoamericans, igual com està sent amb la Unitat Europea.

Tots aquests fets i d’altres ens han mostrat el camí cap on ens dirigim: la col•laboració, un despertar de la consciència, deixar enrere una manera de viure basat en la dominància i les limitacions, el camí cap a l’harmonia i la pau, entre altres aspectes del procés del ser humà, la humanitat. Hem de saber mirar amb els ulls del cor.

Res és el que sembla, i el flux de la vida ens porta a ser nosaltres mateixos, per això, les actituds de reclamar el que ens pertoca, o el voler que els dirigents siguin gent tolerant, honesta i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Ens trobem al llindar de deixar una manera de viure per a endinsar-nos a una nova vida sentint-nos bé amb nosaltres. En el fons, tot el que el món ens diu, és un reflex de l’interior del ser humà, i les desavinences i lluites del nostre entorn acabarien quan nosaltres acabéssim amb les nostres lluites interiors.

Ha estat, en el fons, un any esperançador, ple d’encoratjament, on per a poder construir un món millor, primer s’ha de fer fora tot allò que no ens deixa ser nosaltres. El planeta ens parla i sobre tot, el nostre cor, el cor de cadascú que avui esteu aquí. Escolteu-lo i seguiu la seva veu, perquè aquesta prové de la part més amorosa de cadascú de vosaltres. Deixem que l’amor ens guiï.

Cadascú de nosaltres és la font de la qual pot beure el nostre planeta i els seus habitants.

Som sers perfectes, complerts. Som sers amb un potencial immens que, probablement, no ens van ensenyar de petits. Per això, i ara em dirigeixo al ser amorós que hi ha dins de cadascú de vosaltres:

- “Sent tu, actuant des del cor, alliberaràs les pors que has anat arrossegant al llarg de tots aquests anys de la teva vida. Sigues tu! I estaràs ajudant a la resta de la nostra estimada Terra i a tots els que en ella vivim.”

Per a acabar voldria recordar unes paraules d’en Martin Luther King en el seu conegut discurs “He tingut un somni”:

• “Hem d’ascendir a les majestuoses altures on es fa front a la força física amb la força espiritual.”

Que l’Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.

El procés d'un Mestre

2011-12-15T08:55:00.000+01:00

Primerament m’agradaria aclarir el concepte de Mestre Espiritual.

Fa poc, parlant amb algú en relació a la meva activitat em preguntava si ja de petit feia alguna cosa especial. Encara hi ha aquesta creença que algú que es dedica a servir a la Font Creadora de Tota Vida, a l’Amor, ja es destacava dels altres a curta edat per a poder fer “coses no-normals” en relació als altres nens, com veure entitats, levitar, fer miracles,..... Bé, lamento dir-vos que no sempre és així, i aquells sers que ja mostren part del potencial espiritual que tots som i tenim, és degut al què ha vingut a fer segons la seva ànima, però no tots els que de petit mostren alguna capacitat “especial”, vol dir que de grans seran grans Mestres espirituals.

Un Mestre és aquell que ha recordat qui és i actua segons la naturalesa de la seva essència, permetent que la seva divinitat es manifesti. Si mestre és aquell que sap i té un coneixement, el Mestre espiritual és aquell que ha obtingut la saviesa per haver-ho viscut i ha lliurat la seva vida a l’energia de més alta vibració que és l’Amor, Déu.

Mestre és aquell que actua des del cor, connectat amb la seva divinitat, Una amb la divinitat universal. Tot ell és Un amb la Llum i l’Amor. La seva expressió és la manifestació de la Llum i l’Amor.

No cal haver fet “grans coses” de petits. La diferència en relació a algú que encara no ha despertat es troba en el seu interior, no tant amb la forma. Hi ha uns punts que coincideixen o han coincidit tots els grans Mestres que han existit o hi són en aquests moments encarnats. Tots han estat com distants amb el seu entorn, no identificant-se amb el món que els ha tocat viure. Tots han estat sers de poques paraules, malgrat a alguns, aquesta sigui el mitjà per a transmetre la saviesa apresa. Tots, d’alguna manera, han obert les seves ments i els seus cors, allunyant-se i evitant tota agressivitat, violència o injustícia. La sensibilitat per a saber l’estat de l’altre ha estat, també, un punt en comú en tots ells. Sovint han acceptat la responsabilitat a les seves vides ja de ben petits.

Aparentment podia ser algú com un altre, però la seva actitud davant la vida els delatava, subtilment, davant d’aquells més sensibles. En cas que haguessin volgut integrar-se en la dualitat, les coses no els sortien com ells volien. Els mestres s’han arrecerat en els seus interiors. Han estat grans observadors i deixebles motivats per tot allò que no pertanyia a la terrenalitat. Podien haver-se endinsat com una curiositat, però després s’adonaven ràpidament que ells podien fer molt més del que els van ensenyar el seu entorn terrenal.

Tímids, discrets i sovint en segon pla, actuaven en el seu dia a dia. A mesura que anaven sentint-se millor interiorment, en el sentit de pau, tranquil•litat i benestar, la seva seguretat anava en augment i fent, cada vegada més, el que els seus cors els hi deia.

La majoria d’ells va ser un cop dur viure en aquest món. No coincidia amb el que ells sentien. Tots, però, creien en Déu, amb aquesta energia d’alta vibració i les entitats de les altes esferes de la Llum.

No perquè haguessin encarnat per a ser Mestres d’aquest món, havien de tenir grans privilegis en la seva educació i viure en l’abundància. Res de tot això, sovint era a l’inrevés, i si de petits tenien tot el que la matèria els podia oferir, no estaven aferrats a ella i ho gaudien, amb una mena de sensació de voler compartir el que tenien.

Grans amants de la natura i de tot tipus de vida, buscaven indrets o passaven estones a la natura per a poder sentir l’harmonia de la creació, ressonant en els seus interiors, sentint-se com a casa. Necessitaven tenir els seus espais de temps per a ells. Necessitaven connectar amb aquest món interior que tenien per a trobar la veritable pau i assossegadament que es necessitava per a poder viure on vivien. Grans amants de la natura, els animals i les plantes, se sentien bé amb els nens, encara que els seus cossos anaven creixent fins a la maduresa, sent en ells més aviat, en relació a tots els que l’envoltaven.

Podríem dir que “no van tenir infantesa” tal com la coneixem en els nostres temps. Els seus interessos eren uns altres.

Sovint han hagut de patir bastant, per a arribar a ser ells. Han estat incompresos, fins i tot, per les seves pròpies famílies, la majoria d’ells. Qui es van mostrar, temps enrere davant de tots com a tal, van ser apartats, ultratjats, menyspreats, ridiculitzats i, fins i tot, engarjolats.

Són el que són pel que han viscut des del cor. La vida no els ha estat fàcil, malgrat, torno a dir, que hagin estat envoltats i crescuts vivint en l’abundància de la matèria. Pensaven, sentien i s’expressaven diferent a tots els qui els envoltaven. Han estat, la majoria d’ells, uns sers solitaris, sentint-se bé amb la solitud, degut que no encaixaven en els cercles més terrenals.

A un Mestre no li ha vingut tot de cara, gaudint sense esforç de la vida. Tot al contrari. En els temps que han hagut de viure, han hagut de patir, alguns d’ells, molt. Semblava com si la vida els donés l’esquena. Han viscut situacions de grans responsabilitats, humiliacions, moments de burla, menyspreu, i dolor a nivell físic, a vegades, i sobre tot, emocional. La vida no els ha estat fàcil en la majoria d’ells.

Els seus esperits necessitaven enfortir-se i adquirir la fortalesa per a ser ells i continuar avançant, fugint sovint, arrecerant-se amb els seus Germans de la Llum. Es refugiaven dins d’ells i llavors eren lliures i recuperaven la fortalesa i la fermesa per a continuar portant a terme el que havien vingut a viure.

No és cert que un Mestre ho ha tingut tot, més aviat al contrari. Un Mestre s’ha alliberat de tot per a poder connectar amb allò que era essencial a la vida d’un i així poder transmetre-ho al seu entorn segons el què havia vingut a fer en aquesta encarnació.

Han plorat, s’han sentit sols, per moments no tenien res, i malgrat tot, han continuat avançant i els germans sempre els ha agafat per sota els braços quan semblaven defallir.

Amb el temps, aquests sers de vèncer totes les dificultats que necessitaven la seva ànima, cadascú les seves, han aconseguit enlairar-se i alliberar-se de tota densitat en ells, transmutant-la en plenitud interior, Llum, Amor i una gran saviesa no obtinguda dels llibres. Han hagut de compartir les seves vides amb el silenci i la solitud. Llavors, ells eren ells.

Si algun cop us trobéssiu davant d’un veritable Mestre Espiritual, un Mestre de Mestres, el reconeixereu per la seva saviesa, humilitat, tolerància, calma, acceptació i serenitat. Aquests són aspectes que han anat adquirint al llarg dels anys. Han aconseguit ser fonts de Llum, Amor i Consciència.

Quan estigueu davant d’un Mestre us sentireu bé, i podria ser que llavors, no tinguéssiu ganes de parlar, només d’estar amb ell, al seu costat. Les seves energies ja us faran sentir bé. Tots Ells saben que no cal parlar ni actuar per a manifestar-se. Només SER i ESTAR. Ben mirat, només fan servir la paraula quan estan de servei.

Un Mestre no ha estat necessari que nasqués conscient. La vida l’ha portat a seguir el camí adequat per a despertar la seva consciència. Normalment, en algun moment del seu procés, són instruïts per sers del món de la Llum, per d’altres Mestres Ascendits per a transmetre després ells, les ensenyances i la instrucció espiritual rebuda.

Agraeixo la presència del món de la Llum a la meva vida pels moments que em donava la sensació de defallir. Ells han estat al meu costat en tot moment, donant-me l’alè, els ànims i el coratge necessari per a continuar el meu camí. Ells m’han ajudat a veure-hi clar i saber què havia darrera de tot el que vivia. Sense la seva ajuda no m’hagués alliberat del món de la il•lusió, la dualitat, fent-me meva la veritable vida on tot té sentit.

Malgrat els moments viscuts d’aïllament social, de la incomprensió rebuda per part del meu entorn vers la meva persona i la encara no acceptació del veritable ser que sóc per part dels meus estimats pares terrenals, la meva ànima és una amb tots ells i sento l’amor que ens uneix.

El millor que m’ha passat en aquesta encarnació ha estat recordar qui sóc i conèixer i sentir a Déu en mi, podent-lo servir.

Em sento agraït per tot el que la vida m’ha donat, encara que moltes vegades he hagut d’acumular silenci dins meu per no ser comprès i correspost segons sentia i creia.

Dono les gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies Pare!

Respecteu i honreu als Mestres, però no perquè toqui, sinó pel que representen per a les nostres vides, pel que han fet o estan fent. Les seves vides han estat dedicades al suport de la humanitat i el planeta.

Són els pilars del nou món.

La solitud del Mestre (Reflexió)

2011-12-12T08:53:00.001+01:00

La solitud ha estat una aliada dels Mestres. No només la solitud voluntària, sinó pel fet de no identificar-se amb l'entorn que els envoltava, no sentint-se part del seu món visible, sent molts d'ells engarjolats al llarg del temps, menyspreats, ridiculitzats, criticats o centre de burla, encara ara.

Ha estat una de les claus fonamentals el fet d'estar sols i el tenir les mancances en diferents àmbits de les seves vides per a haver pogut activar les seves mestries, anant més enllà de tot coneixement intelectual per a obtenir la saviesa, i la connexió amb la seva divinitat.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Quan només sents la Llar

2011-12-08T08:33:00.001+01:00

Són temps de començar a florir la bellesa del nostre interior.

Vivim els moments àlgids de la gran transformació planetària i de tots els sers que habitem aquest espai anomenat Terra (Gaia).

Quan ens endinsem en el sender de la divinitat, sentim com si del cor ens estiressin cap endavant vers una direcció concreta. Travessem la Llum i entrem a formar part d’ella, estenent-la més enllà de les nostres dimensions.

Avancem a través d’aquesta Llum i els nostres sentiments més enlairats es manifesten a través dels pors de la nostra pell. L’amor ens inunda i sentim la presència del veritable ser que som, transcendint tota densitat possible en nosaltres. Senzillament som.

Aquests són els temps en els quals estic vivint, a l’igual que molts de vosaltres. Alguna cosa meravellosa està succeint en el nostre interior, on el nostre cor ens alerta d’aquest estat de plenitud i absolut benestar.

És cert que no tots senten aquestes paraules, aquests sentiments de la mateixa manera que intento descriure-us ara, aquí, però tots, algun dia arribarem al èxtasi de la nostra existència. Quan, habitant aquesta dimensió ens sentim més enllà de la quinta, llavors és que alguna cosa immensa està succeint en nosaltres, influenciant al nostre entorn sense que haguem de fer res, senzillament ser.

No us preocupeu si el vostre interior està alterat. És part del procés. Per a edificar, moltes vegades s'ha de fer trontollar els fonaments per a assegurar-se que els pilars són ferms i forts per a mantenir la divinitat manifestada en nosaltres. Aquest moviment interior ens porta a donar-nos compte, per a aquells que així us trobeu, que hi ha portes en nosaltres tancades i que necessiten ser obertes, tenint nosaltres la clau. Haurem de buscar-la i una vegada trobada, llavors, la sorpresa serà que la porta s’obrirà per si sola. El sol fet de buscar la clau del nostre interior, el que estava, aparentment vetat i tancat, començarà a obrir-se. Hi ha qui decideix no buscar on es troba la seva clau. Senzillament, lliure albir. Hi ha lloc per a tots, però això o durarà molt, perquè la terra segueix el seu curs, i els que decideixin continuar mantenint la porta tancada del seu interior, s’adonaran de la seva decisió però en un altre pla, quan tornin a Casa.

Sento la creació magnificada dins meu. Veig la bellesa i el senti del que succeeix en el nostre estimat planeta i els sers que conviuen amb ell.

Ens apropem al final d’aquest any tan generós pels que al llarg d’ell, continuem vivint ara i aquí. Ha hagut una gran empenta per a activar el nostre ADN i així despertar aquells aspectes que cadascú necessitava activar per a arribar a la seva veritable naturalesa. La Font de la qual tots procedim ha estimat a cada ser de l’univers, incloent-nos. Hem rebut l’aliment necessari per a arribar a nosaltres. Ha estat un any d’una gran generositat per a la nostra ànima. Així ho sento i ho agraeixo durant el dia. Les benediccions han estat constants pel nostre ser. Veiem resultats arrel de les decisions preses en el nostre passat, i segons elles, estem començant a recollir els fruits de la nostra creació.

Flueixo pel cabdal d’aquest riu que em porta vers l’acordat just abans de la meva encarnació actual. Les portes es van obrint de par en par, i el meu despertar segueix el seu curs, adonant-me de més detalls de tot allò que m’envolta y de mi mateix, de la meva vida. Abans era conscient de certs titulars, i amb el temps de la meva dimensió, els grans titulars s’han subdividit, i cadascú d’ells, a mesura que vaig avançant a través de la Llum i l’Amor, vaig rebent més informació detallada en relació al que fer i el com. La meva saviesa va en augment a mesura que el despertar del planeta va creixent amb notòria acceleració.

Avui us escric aquestes paraules per a fer-vos partícips del procés que cadascú ha de seguir. El meu pot ser semblant, igual o diferent a qualsevol del vostre, però sempre, la direcció a seguir és la de l’Amor, la de la Llum.

Potser, en aquests moments entre tu i jo hi hagi una gran distància física, però estem units pel cor pel sol fet de llegir aquestes paraules. Necessitàvem aquesta connexió, i vaig sentir la necessitat d’escriure perquè tu puguis llegir aquestes paraules plenes d’energia i amor. Ara sí que ens hem connectat.

L’expressat ha estat just el que necessitaves llegir i sentir durant uns moments de ressonància i benestar. Benvinguda siguis, estimada ànima de la llar encarnada! Ni jo sóc més que tu, ni tu més que jo, senzillament Una en l’ara i aquí, units per aquestes paraules activant els nostres cors.

Gràcies per venir a la nostra cita! La teva presència engrandeix el meu ser. Gràcies per acceptar aquests moments de sincronicitat, encara que tu estiguis aquí i jo una mica més allunyat en relació on et trobes.

Vull dir-vos a tots, que estem vivint moments gloriosos per a la humanitat, el planeta i l’univers. Esteu creant vida més enllà d’on estem. Algun dia ho podreu comprovar personalment, encara que no amb aquest cos. Algun dia ens trobarem i ens donarem una abraçada, unint les nostres llums i rebent l’amor en cada un de nosaltres.

Viviu aquests temps des del cor, seguint les seves directrius.

El meu amor està amb vosaltres. La meva essència és Una amb la vostra. Junts, amb tots, farem que aquest espai del firmament on habitem, de nom Gaia (Terra) sigui un lloc del Cel en aquesta dimensió.

Deixa que la teva divinitat es manifesti.

No temis.

Deixa’t anar i flueix com una fulla d’arbre en les aigües d’un riu deixant-se emportar pel seu flux. Sigues aquesta fulla, confiant que estàs sent portat/da cap el teu major bé. Deixa que la Llar actuï en tu per a ajudar-te a obrir la porta de la teva divinitat.

Obra el teu cor, i permet que el Déu que ets pugui mostrar-se al món. Tots ho necessitem.

Ànim! Des d’aquí on sóc, en l’ara i aquí del teu present, t’envolto amb la meva Llum i el meu Amor i obrirem aquesta porta del teu interior que necessita obrir-se d’una vegada per totes.

Ha arribat el moment de ser tu!

Ha arribat l’hora que l’amor que hi ha en tu guiï els teus passos vers el teu veritable ser i el que has vingut a fer.

No temis. No estàs sol/a.

La Llar està amb tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.

Novetats

2011-12-05T09:00:00.001+01:00

Us anuncio que el proper dia 18 de desembre hi haurà una nova trobada - meditació, com ja va ser l'any passat per aquestes dates, de cara al proper any, en aquest cas, el 2012.

Es realitzarà en l'espai LES MORERES de Cardedeu ( Barcelona), situat al c/ Lluís Llibre 29.

Vine a aportar el teu gra d’energia amorosa a la humanitat i al planeta pel proper any que entrarem.

L’any 2012 és un any on s’ha parlat molt i s’han creat moltes expectatives en relació a ell. Farem la meditació i es transmetrà què hi ha de tot això.

Junts farem decantar la situació actual en el planeta cap a l’ordre, l’harmonia, la pau i l’amor.

T’esperem en aquest acte per a què tots puguem viure en pau, respecte, tolerància i l’amor sigui l’únic camí a seguir.

T'ESPEREM!

L'entrada a aquest acte és gratuïta i oberta a tothom.

Es recomana, a poder ser, confirmeu la vostra assistència trucant a LES MORERES: 610479391 (Sergi).

També us vull regalar, per a aquells que no vau poder assistir al Congrés que es va fer l' 1 de novembre a Barcelona sobre "Vivir en la Luz y el Amor", la ponència que vaig realitzar sobre "EL DESPERTAR DE LA CONSCIÈNCIA". Només cal que cliqueu al següent link: http://vimeo.com/32877083 (Podeu trobar aquesta i les altres ponències que es van fer a facebook: Jordi Morella.)

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

De terapeuta a sanador

2011-12-01T09:19:00.001+01:00

El ser humà té una tendència de voler ajudar als altres. Hi ha un instint que el porta a ajudar a qui l’envolten. Molts és un impuls inconscient, i d’altres una vocació conscient que és això el que volen fer.

Es prepara i activa la seva ment per a aplicar, amb el temps, tot allò que ha anat aprenent a nivell intel•lectual, bé a través una carrera universitària, bé a través de cursos i tallers.

Acaba la seva formació i comença a buscar el seu espai dins de la societat més propera per a transmetre tot allò que se li ha ensenyat. Tot ho reté a la seva ment a punt de ser expressat quan se li presenti la mínima ocasió, sent moltes vegades les seves amistats, les primeres pràctiques.

L’ajuda al necessitat és innata, i ja no em refereixo a zones del món, probablement més necessitades que la nostra, sinó a aquelles persones que estan amb nosaltres en el dia a dia. Si algun germà/na no estan bé i nosaltres veiem que podem fer alguna cosa, intervenim per a posar el nostre gra de sorra pel seu restabliment del tipus que sigui. Pot “funcionar o no”, però hi ha alguna cosa que ens diu: “endavant, ara és una bona oportunitat per a aplicar el que has après i t’han ensenyat. Som-hi!”. Segons com veiem la situació ens hi posem i apliquem tot allò que hem retingut de les explicacions rebudes al respecte.

Aquí comença a aplicar-se el nou terapeuta!

Quan aconseguim crear un despatx o trobar un lloc, centre, on podem fer les nostres visites, comencem a intentar recordar tot l’aprés. Segons anem escoltant a aquell que ha vingut a nosaltres, la nostra ment comença a catalogar a l’individu que té davant i comencem a posar-li etiquetes: “aquest té això i això, i és degut a allò, per tant, li haig de fer tal cosa o l’altra”. Perfecte! El tenim controlat! A tal símptoma, tal remei”.

Així actua el terapeuta estàndard, convencional al llarg del temps fins el nostre present. “M’han ensenyat que a tal fet, tal medecina”.

Amb la pràctica, es va adonant que no sempre és tal qual i que, cada vegada més, allò que li van transmetre, no sempre es correspon amb totes les persones que li venen. És llavors quan intenta treure les seves pròpies conclusions i no les dels seus mestres. La seva ment va a cent i profunditza en d’altres maneres d’arribar a un benestar. Busca entre la seva ment una sortida a la situació, però s’adona que aquesta és limitada i que no sempre li dóna altres opcions.

Un terapeuta és aquell que ajuda a algú. És un ser que fa teràpies, processos per a tornar a equilibrar a la persona que es troba davant d’ell/a. Amb el temps va aparèixer el concepte “holístic”, i alguns d’aquests sers amb vocació d’ajudar als altres, es van començar a denominar “terapeutes holístics”, o “psicoterapeutes holístics”. D’alguna manera jo també vaig començar així, amb aquesta etiqueta.

Qui venien a mi sortien diferents i animats per a continuar les seves vides. La majoria tornaven a les seves llars canviats, sent un altre en relació a com em van començar a venir. Tot anava bé.

Amb el temps vaig canviar. Alguna cosa en mi em va fer canviar.

Moltes vegades, per no dir gran part de les teràpies convencionals: psicòlegs, psiquiatres, psicoterapeutes i tota una mena de “ajudants a través de la parafernàlia existent” es basen en el passat de qui li arriba a la seva consulta. Es treballa el que li va passar, tornant al seu passat, i sovint més ancestre, per a trobar l’arrel dels seus bloquejos actuals. S’insisteix una i una altra vegada amb el que va ser: parlar sobre la seva vida i els moments més penosos, regressions,....Al dedicar-li temps, li donem més força i poder, potenciant l’energia bloquejadora de l’individu. Quan així actuem, el que estem fent, és insistir en allò que no va ser de positiu, i potenciar els seus aspectes emocionals més limitadors i dolorosos. Els temps estan canviant, però tot i així, encara es fa massa referència a tenir present el que va ser i no el que és. Malauradament, encara es fa supeditar al ser humà a un equilibri basat en la dependència a un estri extern a ell: càpsules, pastilles, gemes, amulets, mandales, essències florals i tota mena de recursos per a fer que la persona torni a “estar bé”. No se li ensenya a ser ella, sinó a dependre.

Pot ser un bon terapeuta aquell que aconsegueix que la persona que segueix una teràpia d’aquest tipus restableixi el seu equilibri emocional, mental i físic. Sí, aquest està considerat un bon terapeuta!.

Permeteu-me que us digui, que quan fem servir la ment racional, el passat i elements externs com a norma continuada de tractament per a ajudar a algú, el que li estem dient és:

- Tu, ets un incapaç de valer-te per tu sol. El teu passat pot amb tu i és ell qui et domina. Cal patir molt per a alliberar-nos d’ell. Tu sol/a no pots, ho sento. Ets un ser limitat i jo sóc qui et puc ajudar. Necessites a algú com jo per a poder ser tu. Jo sí que puc, i tu no per tu mateix/a.

Què és un sanador? Doncs tot el contrari que la persona que vol ajudar i es basa en el seu raciocini i coneixements de llibres, coneixements racionals.

Un sanador no actua des de la ment per a ajudar a algú.

Un sanador no té present el passat de qui li ve a ell. El coneix però no insisteix en ell. La actitud d’indiferència vers el que va ser, ho devalua. No es recrea amb el que li va passar al “pacient”, sinó que es basa en el present, amb el que es pot fer a partir d’ara.

Un terapeuta controla la sessió en tot moment. Vol tenir-ho tot controlat i dirigir la visita.

Un terapeuta vol arribar a uns resultats.

Un sanador no es responsabilitza dels resultats, perquè aquests no depenen d’ell.

Un sanador és algú que permet que Déu es manifesti a través d’ell, ajudant a activar la divinitat de l’altre.

Un terapeuta veu als seus pacients com algú que necessita ajuda.

Un sanador veu als qui venen a ell com a sers complerts que no recorden qui són, que s’han oblidat qui són, però que són Déu com ell. Sers perfectes.

Dues energies diferents. Dos resultats diferents.

Un sanador no controla en absolut la sessió, perquè actua des del cor i és guiat per la seva divinitat, per aquells que l’acompanyen del món de la Llum.

Un sanador no diu què ha de fer un “pacient”, sinó que li comenta la situació que es troba i li explica tot el que ha rebut d’ell segons les seves energies. Transmet els consells adequats rebuts pels qui l’acompanyen. Tot i així, a vegades ni això, perquè senzillament, quan acaba la sessió ja es troba millor o bé.

Un sanador no controla, no vol obtenir uns resultats, i agrairia que s’entengués aquestes paraules, perquè no és ell qui sana, sinó que tota sanació és deguda a una intervenció divina. No depèn d’ell. Aquell qui ens arriba davant nostre té una part important en el procés de sanació.

Un sanador viu el present, l’ara i aquí.

El terapeuta té en compte un procés lineal pensant en possibles d’altres visites amb ell.

Un sanador no sap com acabarà la que està realitzant ara. La meva pròpia experiència m’ha fet veure, que a vegades amb una de sola ja és suficient.

El terapeuta acostuma a posar un mínim de sessions segons el ”què tingui el pacient”.

El sanador només té present la sessió del dia i té la certesa que la persona pot valdre’s per si mateixa i no cal que vagi a ell.

Un sanador no tem pel què pugui passar en relació a la seva eficàcia, perquè no és ell qui obra.

El terapeuta té en compte constantment la seva reputació perquè vol aconseguir uns resultats.

Hi ha tanta diferència entre la majoria de les teràpies actuals i les sessions de sanació!

Hi ha molta distància entre els terapeutes de les velles energies i els veritables terapeutes actuals (sanadors dels nous temps).

Pel que he pogut constatar, els resultats són molt més notables en sessions d’un sanador, que en visites d’un terapeuta.

Les teràpies creen sovint dependència, i a vegades, insatisfacció amb el temps.

Les sessions de sanació creen, alliberament, pau, desbloqueig i un equilibri restablert per a poder recordar qui som realment i poder donar passos cap a la nostra divinitat. Aquestes sessions obren portes de recordar qui som i saber què fer per nosaltres mateixos a partir d’ara. T’ajuden a connectar amb la teva veritable essència.

La sanació pot obrir les portes a un despertar de la consciència.

Les teràpies convencionals mantenen l’estatus d’incapacitat per part del ser humà.

És hora de deixar de tenir tan present el passat d’un i centrar-nos més en el seu present.

És hora de deixar que cadascú es responsabilitzi de la seva vida i desperti al sanador i al mestre que hi ha dins d’ell.

Per a poder ajudar als altres, primer s’hauria d’ajudar un a un mateix.

És sanador aquell qui s’ha sanat abans ell, llavors sabrà què necessita aquell que té al davant.

Ser terapeuta és ser una eina per a manifestar el contingut de la seva ment.

Els sanadors són canals de la seva divinitat, deixant-se emportar pel seu cor.

Quan més siguem nosaltres i recordem qui som, més sanadors serem, i deixarem l’etiqueta de “terapeuta” segons uns continguts, unes tècniques apreses.

Som molt més del que ens han fet creure.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (52)

2011-11-28T08:47:00.000+01:00

"Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient, i sentint dins meu al llarg dels anys."

(Us recordo que aquest cap de setmana, dies 2, 3 i 4 de desembre es realitzarà el Seminari "CONNEXIÓ DIVINA I" al centre Darsana de Granollers. Per a inscripcions i informació: 938795217)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Recordant-m'ho

2011-11-24T08:37:00.001+01:00

Fa poc se m’ha mostrat un aspecte que feia anys ja se’m va dir i ara tornen a recordar-m’ho.

Primerament, haig de tenir paciència en aquest període final d’una vida portada fins ara. Em trobo en el preludi, en l’avantsala del gran moment tan esperat.

No haig de voler agafar cap drecera per a arribar abans, perquè, encara que el resultat ja hi és, no l’entorn ni l’indret on s’ha de produir, tal com ha de ser. Mantenir la serenitat i escoltant al meu cor, encara que aquest em digui que no és moment per com ha de ser tot i segons els meus anhels i voluntat.

Ara, sento i veig amb nitidesa les energies i els estats d’aquells que hi seran amb molta més nitidesa. En el seu moment se’m va dir la forma, i ara sento el fons del què serà. Sembla com si se’m recordés el que ja no tenia present degut al fet de viure el present, el dia a dia. Tornen a mostrar-me el que fa anys se’m va dir en relació a portar el Cel aquí a la Terra.

Jo continuo mantenint la calma i la connexió amb qui sóc i la Llar. Mantinc la serenitat de viure una situació de servei al Pare sabent que és el millor per a tots els que estem implicats. Ho accepto estimada divinitat en mi. Ho accepto Pare. Accepto la teva Voluntat en mi i si alguna vegada veus que flaquejo, ajuda’m i avisa’m que tu ets en mi. Si alguna vegada no estic sent jo, estimats germans de la Llum, ajudeu-me, donant permís perquè intervingueu i us pugui sentir i rebre la vostra presència i el que m’hagueu de dir.

Visc moments de posar llum aquí a la dimensió on em trobo actualment. La meva família em necessita. Faré tot el que senti que haig de fer sorgit del meu cor. Deixo que l’amor em guiï per a poder tenir les paraules i l’actitud adequades en les meves intervencions.

No tinc gaires ganes de parlar. Conversar amb la meva família de sang no és fluid i entenedor. Tenen una forta connexió amb la dualitat, identificant-se amb ella fermament. Aquests aferraments fan que les nostres comunicacions no sempre siguin compreses i fluides, sent mal interpretades sovint, al menys, les meves paraules i actituds per part d’ells. Tot i així, accepto aquests moments i el meu paper en tota aquesta situació que estem vivint. Ho accepto i faig allò que sent el meu cor que s’ha de fer per part meva davant el que estem vivint.

Les energies de l’Ascensió estan fent mostra en mi. Per moments no tinc ganes de parlar, només d’estar amb mi i la Llar, sentint la naturalesa que sóc i envoltat de tota la Família de la qual procedeixo i sóc. Mentre estic escrivint és un d’aquests moments on sento les seves presències i el seu pur amor que irradien i jo el rebo com a membre de la Llar que sóc. A vegades només actuaria sense parlar, però sóc la Paraula del Pare i expressaré tot allò que Ell em transmeti. Faré tot allò que se’m digui, i que junts vam acordar abans de venir a aquesta encarnació. Em lliuro a l’essència amorosa creadora de tota vida i tot l’existent.

Se’m diu aspectes del meu ser i el què haig de fer. Se m’encoratja a continuar. Jo m’obro i sento el meu cor a vessar de l’amor que sóc. Sóc Un amb qui m’acompanyen. Cada vegada els sento d’una manera més clara i nítida. Cada vegada els veig més.

No sé de què parlar (en els articles), perquè cada cop és més personal el que estic escrivint. Potser haig de publicar escrits com aquest! Cada vegada escric més sobre aspectes molt personals i vivencials del meu procés. Si realment haig de publicar-los, que pugui sentir-ho d’una manera clara i forta, per a mostrar els passos que estic seguint i que molts d’altres també els poden estar vivint, amb variacions, però tots seran els apropiats per a poder pujar nous esglaons.

A vegades continuo sense saber què escriure pels altres. Potser haig de publicar les meves experiències. No volia particularitzar els meus escrits? Doncs ara és el moment perfecte per a fer-ho. Si així ha de ser, així ho faré.

Cada vegada sento més el meu interior amb tota la informació que aquest conté. Cada vegada percebo més les coses i connecto d’una manera més directe i nítida amb la Llar i tots els meus germans de la Llum (àngels, arcàngels, mestres, i d’altres sers de Llum, incloent-hi a tu, Pare).

Cada vegada penso menys i faig més segons el meu cor. Cada vegada més, deixo de fer, intervenint menys i ESTANT més. Senzillament SÓC. Quan més és així, més em manifesto.

Estic vivint en mig d’una dualitat enfortida, però continuo sentint-me centrat i connectat amb qui sóc i les meves arrels divines. Estic, però no com els altres. Parlo, però no com ho fan qui m’envolten. Actuo des del meu cor i els passos ens porten cap a la millor resolució per a tots. Quan menys vull controlar, més tot surt. Quan menys vull responsabilitzar-me, més avancem cap el final de la situació que estem vivint.

No penso. No controlo. No imposo,.......només Sóc. Llavors, tot és possible.

No sóc diferent a vosaltres. Sóc Un amb tots aquells que esteu llegint aquestes paraules ara. Sóc Un amb cadascú de vosaltres, i allò que viviu, d’alguna manera, jo també ho he viscut. Ens hem conegut en altres temps, i no és perquè sí, que ara aquestes paraules ens uneixin novament.

Seguim el procés d’un Gran Pla Diví on tots som una peça d’aquest trencaclosques, i així, amb la Unicitat, poder confeccionar amb plenitud allò que hem vingut a fer.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Un fill amb el Pare

2011-11-21T08:33:00.002+01:00

Avui m’agradaria regalar-vos un fragment d’una trobada del Pare Celestial amb un dels seus fills aquí a la Terra . Va passar de veritat. Comença el ser humà expressant una sensació interior, comentant-li a Déu:

- Sento amb els dies, cada vegada més pau interior. Em sento segur, seguretat, protecció. Percebo com si estigués blindat i res no em pogués ferir. Sento confiança i tranquil•litat. Una vegada vaig sentir unes paraules que vindrien a dir: “Era un desert el meu cor, i ara, la gespa creix per a tot arreu”. Sento protecció i amor. No sé ben bé com explicar-ho. Vindria a ser tot això junt. Saps què? Les paraules em resulten limitades. El que sento és molt més que això que t’he dit. És com si tingués serenitat i escoltés, cada vegada més, la meva veu interior. És tot això junt. És una sensació diferent. D’aquesta manera no m’he sentit mai. Temps enrere sentia una mica d’alguns dels aspectes comentats abans, però com ara,......no. El que sento a dins és diferent. Què em passa realment?

Llavors el Pare li respon:

- El meu fill està creixent i veig que ell s’adona de tot el procés. Se sent estrany perquè experimenta la serenor i la pau que Jo li dono. Percep l’amor que li ofereixo i això li contrasta amb el que ha sentit tants anys. El meu fill s’està apropant a les portes de la Llum del Pare i això el fa trontollar. Sap que camina, però cada pas és una novetat no experimentada fins ara, encara que sí desitjada. El meu fill experimenta, juga, aprèn i creix seguint el camí que s’ha marcat. No tinguis por, estimat. Sigues valent com ara. Saps el què vols i ets decidit. Faràs tot el possible per a arribar allà on tu vols. Ho aconseguiràs. El procés serà ric. Tu vols passar per aquí. Saps el què vols, però no les situacions a viure per a arribar a l’objectiu. Veig que hi arribaràs. Veig força i valentia en tu. Arribaràs a aconseguir a la teva vida actual tot el que et proposis. El Pare sempre serà amb tu. La teva voluntat, en aquests moments, coincideix amb la meva. Has trobat el camí principal que et porta directament a mi. A vegades, el teu afany et fa prendre dreceres que no et porten a enlloc. Saps com rectificar. Estàs aprenent, fill meu. Amb el temps, aprens cada vegada més ràpid. Encara et queda molt, però m’alegro que hagis entès que el temps no existeix, quan es tracta d’evolucionar el teu esperit. M’has entès el que et vull dir?

I tu, l’has entès?

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

El Cel a la Terra

2011-11-17T08:51:00.000+01:00

Les paraules d’avui són especials per a mi. Durant temps les he mantingut en la privacitat, però avui he sentit la guia dels que m’acompanyen, conforme havia d’expressar-les per a tots aquells que les pugueu arribar a llegir. Pel que sembla, ha arribat l’hora de manifestar el que durant anys va ser informació pel meu ser. Els meus acompanyants m’han comunicat que us les ofereixi.

Amb tota la meva humilitat i des del cor us les transmeto:

Porto molts anys connectant amb la Llar d’on tots procedim. A mesura que va passant el temps de la nostra dimensió, les portes amb les dimensions superiors a la nostra vida van obrint-se cada vegada més.

La meva vida ha anat obrint-se pas entre la dualitat, arribant a un punt on vaig deixar d’acceptar-la, endinsant-me vers el món subtil de lo no material.

Vivia a la matèria, però el meu món interior seguia la seva instrucció vers l’espiritualitat del ser, deixant d’identificar-se amb l’ensenyat i instruït des del raciocini, la cultura, les pautes socials i la religió d’on vaig néixer.

El meu ser necessitava un alliberament i vaig decidir, en el seu moment, manifestar el lliure albir per a sentir i recordar qui era jo amb tot el meu potencial segons la meva naturalesa, que per descomptat, no era la forma.

A mesura que anava creant el meu espai, anava coneixent el ser que veritablement era. Recordava vides passades, entenent el meu present. Vaig enretirar el vel vetat durant anys i vaig poder veure, sentir i comunicar-me amb els meus germans de la Llum, habitant a la cinquena y altres dimensions.

Em van parlar durant anys i la manifestació del meu potencial, Un amb ells, anava en augment.

Vaig començar d’una manera notòria a entendre el per què de certes sensacions i inquietuds, així com l’enteniment del meu ser i les meves preferències en aquest món actual. Anava entenent la meva vida i la dels altres. El meu univers interior era Un amb l’univers físic i el de tots els que m’envoltaven.

Durant anys vaig rebre una formació espiritual per part dels meus germans de la Llum, com els deia. Se’m van presentar tots els que en aquell moment formaven l’equip de la Germanor de la Llum, els meus guies, que vetllaven per tot el meu ser, la meva ànima.

Un a un van anar presentant-se comunicant-me el per què de la seva presència en mi. Vaig entendre molt més, llavors, el per què estava sent el que era i tot el que sentia.

La meva ànima es va enlairar més enllà del terrenal.

Amb ells vaig saber què havia vingut a fer, i amb el pas del temps tridimensional, sabent cada vegada més, com portar a terme la meva funció en aquesta vida.

Vàries vegades, en diferents moments em transmeteren el que havia vingut a fer. Vaig saber de seguida, que això havia de ser així. Va haver una ressonància interna en el meu interior, mostrant, alhora, uns símptomes físics a la meva biologia que vaig aprendre a interpretar quan alguna cosa que “escoltava o sentia” sintonitzava i ressonava amb la veracitat i la certesa en mi, segons un Gran Pla Diví:

“Portaràs el Cel a la Terra.

Obriràs els cors i les portes de tots aquells

que vinguin a tu per a alliberar les seves limitacions

i mostrar-los el camí per a arribar a Mi,

el Déu que cadascú és.

Seràs pont perquè passin de la dualitat a la divinitat,

i puguin mostrar-se segons la seva veritable naturalesa.

La teva Paraula serà la meva.

Jo seré qui parlarà a través teu. “

Durant anys vaig estar a la discreció, instruït per Sers de la cinquena dimensió i més.

Va arribar un moment que per a poder portar a la humanitat el missatge rebut al llarg dels anys i el pactat per a aquesta encarnació, em “van fer baixar a la terrenalitat”. Va ser tan brusc l’apropament a les vibracions d’aquesta dimensió que el que vaig viure va ser com “una adaptació comprimida” – en poc temps – perquè la meva funció necessitava manifestar-se aviat. “Vaig baixar dels núvols” – com es diria – per a conèixer a la humanitat del dia a dia, arrelada fortament a una dualitat.

Havia d’experimentar el conviure amb totes les emocions més humanes, i aprendre a la vegada, a saber mantenir-me connectat en el meu centre interior. Vaig aprendre a viure a la matèria per a posar la meva Llum allà on es requerís. Quan més acceptava les vibracions dels altres, més enfortia les meves sense deixar-me portar per elles. Per a la meva condició humana va ser un “cop dur”.

Actualment serveixo a la Font de Tot i Tots, sent Un amb ella i amb tots els sers més enllà de la nostra dimensió.

La discreció en la qual em trobava, van fer que fos canviada per la presència, cada vegada més constant al meu entorn.

El meu cor em dicta què fer a cada instant, sent protegit, vetllat, guiat i estimat pels meus germans de la Llum, que junts, portem a terme la Voluntat Divina.

Ajudo a Despertar les Consciències i que el ser humà pugui donar un pas més per a alliberar i manifestar la divinitat que és.

Amb tota la meva humilitat expresso aquestes paraules impulsades pels designis del meu veritable ser, i mostrar així, la Voluntat Divina en mi.

Sóc Un amb vosaltres, d’igual a igual, units pel cor i la naturalesa que som.

Tots som Un, on cadascú aporta la seva presència, i fer així, allò que hem vingut a fer, enlairant la vibració del nostre estimat planeta i la consciència col•lectiva de la humanitat.

Segueixo el camí del pactat amb mi amb Amor, Acceptació i Comprensió.

Recordar ens portarà a l’opció de manifestar amb plenitud al veritable ser que som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Activitats

2011-11-14T09:02:00.001+01:00

El proper divendres, dia 18 de novembre, es farà una xerrada al centre Darsana de Granollers per a presentar el Seminari "Connexió Divina".

La conferència està oberta a tothom i és gratuïta. Començarà a les 20'15h.

Per un altre cantó us anuncio, també, la realització de la primera part del Seminari els dies 2, 3 i 4 de desembre.

Aquells que estigueu interessats, bé per les inscripcions o més informació, podeu trucar al telèfon de Darsana: 938795217.

El centre Darsana està situat al c/ Bruniquer 3, baixos, de la població de Granollers (Barcelona).

Us esperem!!!

Una abraçada a tots i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

De servei

2011-11-10T08:57:00.001+01:00

Arriba a un punt del teu procés del Despertar la Consciència que t’adones qui ets realment i el què has vingut a fer. T’adones de la Unicitat amb tot el que t’envolta, l’univers i l’existent. Hi ha un moment que prens la consciència necessària que tu ets una peça d’un gran trencaclosques, per a manifestar un Gran Pla Diví, on tota ànima encarnada en el nostre món té el seu paper concret, únic i individual que ningú més el pot fer en relació a l’entorn on es troba, tenint una repercussió per arreu del planeta i tota la humanitat.

Arriba a un punt el ser humà que veu l’existència de tota vida des del cim de la plena consciència, Una amb Déu.

Quan més ens apropem a l’adonar-nos de qui som realment i per què estem aquí, més ens lliurem a les mans de la Font Creadora de tota Vida, més posem la nostra vida, el nostre ser i la nostra ànima a les mans de Déu.

Quan sintonitzem el nostre interior amb el flux de l’univers, amb les energies amoroses de la creació, llavors, nosaltres formem part d’ella i deixem que aquest Pla Diví, actuï en nosaltres portant a terme allò que hem vingut a fer en aquesta encarnació i, en concret, el previst segons el moment que ens trobem nosaltres dins del nostre procés.

Arriba un moment que ens lliurem del tot a la Font, i llavors entrem a formar part del servei de l’Amor, la Consciència i la Veritat del funcionament d’aquest Gran Pla Diví.

Arriba un moment que deixem de programar perquè ja se’ns indicarà a través del cor, què fer a cada instant i cóm fer-ho.

Arriba un moment que estàs de servei cada instant de la teva vida, i llavors, és quan aquesta pren el sentit que té i apareix la teva il•lusió al portar a terme la Voluntat Divina aquí al nostre planeta Terra (Gaia). Llavors, pren un altre caire la teva vida, perquè estàs de servei constantment. Quan així és, et deixes emportar i acceptes tot allò que se’t presenta perquè t’està portant cap el lloc adequat i el moment oportú per a donar el següent pas, no tan sols per a la teva evolució, sinó també, de cara a la realització d’aquesta Voluntat Superior pel major bé de tots i tot l’univers i el firmament.

Acceptes i observes. Sents i aprens. Escoltes el teu cor i l’obres amb tots aquells que són amb tu en aquell moment, els teus germans de la Llum, perquè la Unicitat és plena, forta i ferma. Llavors, és quan estàs fent el que has vingut a fer. Llavors, et trobes en el lloc adequat i el moment oportú per a portar el Cel a la Terra, apropant a Déu a cada ser necessitat de la seva presència.

Ara em trobo de servei.

Hi ha vegades que allà on ets portat necessita tota la teva dedicació, i quan així és, la divinitat en tu t’allibera de tot allò, o part del què estaves fent fins ara per a poder servir amb tota la teva energia a aquells que t’has apropat. A vegades no cal que es paralitzi o se’t tregui el que estàs fent perquè amb la teva presència ja és suficient, però hi ha moments que necessites estar plenament present, sense cap interferència en un lloc, en mig d’unes ànimes per a ajudar-les a encarar moments suposadament adversos en les seves vides, oferint un aprenentatge per a les seves ànimes i així, donar l’oportunitat que puguin enlairar-se un esglaó més en el seu camí d’Ascensió. Cal que posis la teva Llum i el teu Amor en un sol lloc (però tots ens beneficiem).

Això és el que estic vivint en aquests moments jo ara.

Se’m va haver d’alliberar-me de la casa on era, la població on vivia i allunyar-me de sers que fins ara m’estava relacionant. He arribat a entendre el per què. Tot té un fi superior.

Vaig haver d’apropar-me novament a la meva família després d’anys d’allunyament. La meva manera de ser no era acceptada en el seu sí de dualitat enfortida.

Bé, va arribar el dia que la Llar em va acompanyar cap a l’apropament per a posar la Llum, l’Amor que tots tenim, i integrar-me en ells, arrelant l’espiritualitat dins de la seva terrenalitat.

No hi ha cap destí del servei que hom pugui arribar a fer que no es pugui realitzar. Anem allà on se’ns necessita segons com som i sempre, absolutament sempre, estem preparats per a portar amb èxit el que se’ns ha encomanat.

Actualment noto el sentit de la meva presència aquí on sóc. La relació amb els pares s’ha sanat, i els esdeveniments que han anat apareixent al llarg de la meva estança amb ells, ha servit per a donar els passos idonis amb l’actitud adequada i creant uns pilars forts i segurs vers la resolució de tot el que està succeint en aquests moments, en relació al desestructurament d’antigues situacions perquè cadascú pugui ser ell i permetre l’apropament entre membres de la família.

Quan s’està de servei amb plena consciència del què estàs fent i quin és el teu paper en tota la situació que estàs vivint, sents en tot moment la presència dels teus germans de la Llum amb tu i la presència del Pare dins teu, perquè tu i Ell sou un. És Ell, llavors que està actuant a través teu. És quan et deixes anar del tot perquè Ell porti el timó de la teva actuació, les teves obres. Tu només has d’escoltar el teu cor per a saber quin és el següent pas a fer, i del cert, és que, sigui quin sigui, serà l’adequat. Així ho he pogut comprovar, no sempre tenint el suport i l’enteniment d’aquells que m’envolten, però amb els dies, s’ha anat veient que tot es posava al seu lloc, donant pas a una oportunitat perquè tot acabi bé.

Sento la fortalesa, la serenitat i la calma en mi, sabedor que tot està seguint el perfecte curs pel major bé de tots. Vaig veient els resultats des de la consciència, veient, també, miracles inexplicables al llarg de la meva estada en aquest servei familiar, en el qual em trobo actualment.

En un principi pot semblar-te que no és aquí on has d’estar, però després, t’adones que, a més a més de servir al Pare dins de la meva família terrenal, també la meva ànima es beneficia, perquè enforteix el meu esperit i em permet mostrar la meva essència, la meva espiritualitat en llocs on la dualitat està fortament arrelada. Estic aprenent, alhora, a mostrar-me com sóc en indrets on la meva manera de ser és, inicialment, ignorada, no acceptada i algun cop menyspreada. Cada situació en aquesta dimensió té dues direccions: una la del servei a fer de cara als altres, i l’altre, per a tu, i poder així, pujar nous esglaons en el nostre procés d’Ascensió, mostrant amb més força la nostra divinitat aquí a la Terra.

Quan hom es troba de servei, està rebent tota l’ajuda que necessita per a portar a terme allò que ha de fer, i sempre, s’aconsegueix des de l’amor, la consciència. Res li falta. Tot ho té, malgrat la seva activitat que estava fent fins llavors, hagués estat una altra o hagués minvat.

Quan et lliures al servei de Déu, ja no t’has d’amoïnar més, perquè la joia, l’alegria i la plenitud són infinites.

Sentir qui ets i d’on vens dóna consistència als teus fonaments com a ser que ets, com a divinitat manifestada en aquesta encarnació.

Sentir la Llar en tu i a Déu a cada cèl•lula del teu cos, et permet connectar amb la teva omnipotent i amorosa naturalesa que cadascú és.

Llavors t’adones, a nivell pràctic – com es diria – que només existeix l’Amor i que des de l’Amor tot es pot sanar, equilibrar i obrir les portes de la tornada a Casa.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Sobre el Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"

2011-11-07T09:07:00.000+01:00

El dimarts, dia 1 de novembre es va realitzar a Barcelona el Congrés “Vivir en la Luz y el Amor”.

Vull agrair, primerament, a tots aquells que vàreu assistir.

El Congrés va ser una trobada, com diu el mateix títol: de Llum i Amor.

Va ser una jornada del cor i la saviesa d’aquells que van exposar les seves diferents ponències.

Tothom va sortir, adonant-se que alguna cosa havia passat al llarg de les hores. Els cors es van obrir i la familiaritat amb tot el que es deia ressonava a l’interior de tots aquells que hi éreu, malgrat aspectes o matisos dels missatges i saviesa transmesa eren “nous” pels oïdes.

Va ser una Gran Celebració de la Llum i l’Amor de tots aquells que ens acompanyaven del món espiritual i els presents.

Va haver participació i benestar entre els assistents.

Les ponències van ser realitzades amb senzillesa, naturalitat i espontaneïtat, així com el desenvolupament de tota la organització. La humilitat i la senzillesa van ser els dirigents de tot el que allà s’anava fent.

Gràcies a tots, a en Xavier i l’Eugeni per les seves presentacions, a Sílvia per creure amb el que sentia des del cor i portar a terme l’esdeveniment, convidant-me a fer una de les ponències. Gràcies a Rosa, editora de la web “Hermandad Blanca” per a col•laborar en el Congrés fent la presentació del mateix i de cadascun dels que interveníem.

El Congrés va ser un èxit.

A tots, gràcies, deixant la porta oberta per a noves trobades des de la Llum i l’Amor.

(A la foto inicial ens podeu veure, d’esquerra a dreta: Sílvia, Eugeni, Jordi, Xavier i Rosa).

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A vegades...

2011-11-03T08:23:00.000+01:00

A vegades veiem com la porta que tenim davant està tancada i no veiem més opcions que el desistir.
A vegades sentim el desencant del que vivim i l’apatia, sense il•lusions per a continuar el nostre camí.
Sentim la impotència de no saber què fer davant situacions no volgudes i que la vida ens ha posat davant per a fer-li front.
Quan a vegades creiem que ja hem fet tot el que estava al nostre abast i provat els recolzaments de qui ens envolta i veiem que la nostra vida es troba detinguda davant una porta impossible d’obrir-la per més que ens esforcem, llavors, és quan encara ens queda la SORTIDA prevista per a la nostra ànima, el nostre ser.
En moments que no veiem més sortida que el desistir i acceptar que nosaltres no podem avançar vers la direcció que els nostres somnis ens mostren, llavors, i només llavors ens trobarem davant el moment clau de l’aprenentatge i l’oportunitat de prendre consciència de qui som en veritat.
A vegades,….ens sentim impotents davant les suposades adversitats que la vida ens dóna. A vegades, per sort, només és a vegades que ens veiem incapacitats davant el que vivim i el voler viure segons nosaltres volem. Quan així està sent i nosaltres sentint en el més profund de les nostres entranyes, és quan es desperta el porter interior que conté les claus mestres de totes les situacions de la nostra vida, tant actuals com futures.
“A vegades”,…són els millors moments per a la reflexió i la introspecció per a connectar amb el veritable ser que som.
Ens sentim pressionats per les circumstàncies de la vida, de la nostra vida. Ens sentim acorralats no entenent per què sempre vivim una mateixa situació o semblant en relació als altres o a aspectes volguts per nosaltres.
A vegades no entenem el que ens passa i el per què ens passa.
A vegades, en moments de desesperació busquem en el nostre entorn una corda on agafar-nos i que ens tregui de la situació viscuda. Cerquem a algú a qui puguem donar-li totes les culpes del que ens passa i del que patim.
A vegades,…nosaltres no som nosaltres.
A vegades no recordem qui som i això ens fa distorsionar la nostra realitat. Quan això succeeix, deixem de ser qui som i ens adaptem i identifiquem amb tot el que ens envolta. Quan així és, estem atrapats a la xarxa de l’anulació del nostre ser, cedint el nostre poder, com a sers que soms, lliurant-nos a mercè del nostre entorn social, religiós, cultural, polític i social. Llavors, l’ “a vegades” desapareix per a convertir-se en “per a sempre que tu vulguis”.
Sí, nosaltres som els responsables i qui accedim a deixar-nos portar pel que diguin, les normes establertes i convencionalismes dels nostres besavis, avis i pares.
Estimat ser, tu ets molt més que tot això.
És cert que a vegades ens sentim sense sortida, però has estat tu qui t’has dirigit cap a aquesta situació. Tu tens l’empoderament de convertir la teva vida en allò que el teu cor et permet somniar.
Tu ets uns ser meravellós que has apagat la teva llum degut que t’has identificat, en el fons, amb el que t’han dit i ordenat.
La teva Llum ha deixat d’il•luminar, i quan més t’endinsis en els confins de la teva ment, obeint-la, més atrapat et sentiràs.
Tu vas néixer pur/a. Ets un ser meravellós ple de Llum i Amor. On estan en aquests moments? On els vas oblidar? En quin moment vas deixar caure pel camí el teu veritable ser i vas seguir les directrius de la teva ment?
Estimada Llum, ets un ser immens, complert i sencer. El veritable ser que ets conté les llavors del teu immens potencial per a crear la vida que encara vols. T’has oblidat de regar-les, i aquests, són temps ideals per adonar-les una mica d’humitat i calidesa. Comença a sentir l’amor en tu, i aquesta porta que continua tancada des que vas arribar, potser te estigui indicant que aquest no és el camí a seguir, i que hi ha altres portes que t’estan esperant per a que les obris i puguis trobar la felicitat tan anhelada.
No es perquè sí, que et trobis davant el camí bloquejat.
No és perquè sí, que sentis el que estàs sentint
Ha arribat l’hora de pujar-te al Gran Canvi que s’està produint dins dels cors de tots els que habitem aquest planeta Terra. És l’hora de les Consciències, i segurament, l’Amor que hi ha en tu t’està trucant a la porta perquè el deixis entrar a la teva vida i et decideixis, per fi, a fer el canvi que tant desitges, deixant enrere tot allò que ja no et serveix per a tot el bo que la vida et té preparat. Per a això, hauràs de deixar anar part del teu passat, sinó tot ell, per a deixar lloc al nou, les claus visibles per a alliberar-te dels bloquejos i limitacions que t’han estat frenant fins el present.
A vegades, no sempre aparenta ser el que vivim.
A vegades mal interpretem el bo que la vida ens dóna.
A vegades deixem de recordar qui som i permetem que la ignorància imperi en nosaltres.
La vida és tan simple com per a deixar-nos anar segons el nostre cor, sense pors, sense resistències i sense les ports adquirides de generacions anteriors relacionades amb el nostre parentesc de sang.
Tu ets tu.
La teva Llum i el teu Amor permetran desfer les durícies del viscut, com la calor desfà un glaçó de gel.
Posem calidesa a la nostra vida i actuem des del cor, fent allò que ens faci sentir bé. Deixem que el nostre ser recuperi la seva fortalesa, el seu poder creador del major benestar que mai t’hagis pogut imaginar.
Quan ens trobem davant la porta tancada, sense més que nosaltres mateixos, recorda que tens el major tresors que mai t’hagis pogut imaginar: Tu mateix/a!
Quan et trobis sense sortida, sent la calma, l’amor en tu, i deixa que la saviesa que hi ha en el teu interior et guiï per a poder donar el següent pas vers la direcció correcta.
Sigues pacient i accepta el que vius, perquè és el primer pas cap a el teu alliberament. Després, aprèn i sent que la teva vida és com sents que ha de ser. Confia i permet que tot sigui.
A vegades, l’”a vegades”, no és més que el principi d’una nova vida i alegria.
Res és el que sembla.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimat ser de Llum.

La Llum de les Paraules (51)

2011-10-31T08:43:00.001+01:00

"Els estels no lluiten per a brillar; els rius no lluiten per a fluir; i tu, tampoc has de lluitar per a sobresortir a la vida. Senzillament sigues tu."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El cercle de la realitat humana

2011-10-27T08:54:00.000+02:00

És sabut que la nostra ment té la capacitat de crear. Aquest potencial no es decanta vers l’amorós o el no amorós. La ment té la capacitat de crear qualsevol situació, esdeveniment segons els paràmetres als quals l’haguem sotmesa. Si el seu contingut és blau, materialitzarà una realitat blava; si és vermell, el que veurem serà vermell; però si el que conté en el seu interior és l’arc de Sant Martí, materialitzarà l’arc de Sant Martí. No podem deixar de relacionar el que veiem y escoltem en el nostre entorn, aquesta realitat nostra, amb la ment.

Estem en temps de grans canvis, i molt s’ha dit sobre la Nova Era actual, malgrat tot, encara hi ha qui se sent identificat amb tot desequilibri que li succeeix, o el que és el mateix: “Jo penso així i així ho crec”.

Quan alguna cosa no amorosa ho comencem a divulgar, estem posant i creant més energia del mateix tipus en aquesta transmissió, en aquest esdeveniment, fomentant que tot continuï com ara i es reprodueixi més del mateix.

La nostra ment és summament poderosa per a crear segons els nostres pensaments i creences. Ens sentim identificats amb un tipus de societat i món, segons el nostre món interior.

Algú pot exclamar:
- Jo no sóc així! Sóc un ser positiu i cada dia em treballo per a poder continuar evolucionant des de l’amor! Jo respecto a tots i no faria mal a ningú.

Abans de continuar m’agradaria comentar-vos que ningú vol fer mal a ningú per naturalesa. A vegades la no-consciència no es manifesta en els grans titulars, però sí en la lletra petita del nostre dia a dia. Les nostres intencions són les millors per a tots, però la nostra actitud, les nostres paraules o pensaments no sempre coincideixen amb el que expressem davant els altres. No sempre el nostre interior coincideix amb el que expressem en la nostra quotidianitat

Us parlo des del coneixement i l’aprenentatge d’anys d’observar al ser humà i treure tots els filtres de la meva ment per que el meu cor pugui discernir la realitat del desig individual.

Sento les energies de la por, avançant en mig de la dualitat, envoltant-me de sers que necessiten la Llum de la consciència. Sers pregonant les seves intencions pel major bé de tots, els seus desitjos i pregàries realitzades a diari per un món millor, suplicant a un Ser Superior perquè posi una mica de pau i amor, misericordiós vers els que es troben en aquesta dimensió. Les seves intencions són bones, però es troben en mig d’una vida de ficció.

La creació d’un nou món depèn de cadascú. És a partir d’un, de l’interior d’un mateix com podem canviar aquest entorn ple de dualitat i mires estretes. Les generacions anteriors han marcat les seves ments i les seves consciències cel•lulars. Tots ells vibren des del raciocini i la terrenalitat. La seva densitat no els permet tallar les cordes del desaferrament creient que allò que ha estat durant segles, encara és vigent en els nostres temps actuals.

La seva ment creu en un prototip de vida degut al que han viscut, però les vibracions dels seus passats no facilitaven l’alliberament del que va ser per a SER, ara, un mateix.

Aquestes energies, impregnades en els seus ADN, han permès recrear uns pensaments i creences obsoletes, degut a una falta de consciència en els nostres temps.

La nostra ment recrea i es basa en tot el que en ella se li ha introduït i arxivat al llarg dels anys. Hi ha un filtre creat que fa que tot el viscut sigui d’aquell color, no volent, sovint, obrir-se a una nova visió de la vida.

Molts, aparentment donen un primer pas, però és tan forta la influència del viscut i transmès pels seus ancestres, que es queden en el coneixement, i no en l’aplicació a les seves vides i l’alliberament de totes les pors, obrint-se a un nou despertar conscient que el portarà a l’evolució de la seva ànima i a una nova vida d’integritat i saviesa.

La nostra ment s’identifica amb allò que li és familiar i es troba en el seu interior, en el nostre interior. Quant més ens identifiquem i transmetem aquesta energia, més potenciarem esdeveniments d’aquesta energia. Nosaltres som el motor que impulsa el canvi en els nostres temps. Segons ets, així crees.

És un cercle, com un peix que es mossega la cua: Pensem, veiem i escoltem. Ens identifiquem, comentem i així creem més de la mateixa energia. Al crear-la, més estem creant el nostre entorn, i tornem a començar: veiem i escoltem…..

Quant més ens aferrem a les nostres creences d’un passat, més situacions de malestar i negativitat crearem a la nostra vida, en el món que vivim. Quant més expressem el malament que va tot i transmetem el no amorós de la vida, més del mateix crearem. No creieu que ja és hora de transmetre energies més positives i deixar de veure les noticies de la televisió, els diaris, les revistes insubstancials de safareig, i començar a ressaltar tot allò de bo que hi ha a cada situació, cada persona i en el món? No creieu que ja és hora de treure’ns tots els filtres, i permetre que tot sigui segons el nostre cor, i no el nostre intel•lecte?

Què hi ha a la nostra ment? Què pensem de la vida? Cóm és la nostra vida? De quin tipus de persones m’envolto? Aquestes poden ser algunes de les preguntes que ens podem començar a fer per a adonar-nos de qui som a l’ara. Segons som, així materialitzarem.

Quan les crítiques, els judicis, els insults, les enveges, l’ego, el desig i els aferraments en general deixin d’aparèixer en nosaltres, llavors serà senyal del veritable canvi tan esperat per a tots i tan expressats pels sers que viuen a la Nova Era irradiant la seva Llum i el seu Amor amb les seves presències i els seus missatges d’esperança, coratge, serenitat i Amor pel nostre estimat planeta.

Quan trenquem el cercle de cóm penso i sento des del desamor, la identificació amb tot allò que no beneficia a l’ànima i la seva transmissió com a contingut de les seves creences, quan així sigui, llavors, veurem com la nostra vida canvia i també la dels altres.

Les guerres i tensions ètniques i polítiques finalitzaran quan acabin les lluites internes de cadascú.

La pau s’aconseguirà quan hi hagi pau a cada cor.

L’ego deixarà de manifestar-se quan el nostre cor s’obri i siguem la seva veu.

El dolor desapareixerà quan comencem a recordar qui som i la nostra consciència espiritual comenci a enlluernar.

Quan tot això sigui a cada ser humà, llavors el món serà el paradís que sempre un ha pogut arribar a somniar i desitjar per a viure.

És tan senzill!

Hem de pensar que només es necessita un 1% de la humanitat perquè això succeeixi.

Vols ser part de nosaltres?

Ha arribat l’hora del cor. Els nous temps truquen a la porta perquè la seva veu ressoni amb força a l’interior de cadascú, i així poder deixar que el nostre ser sigui guiat per ell i viure en un món de pau, amor i harmonia.

Aquest és el camí que la Nova Era ens empeny a ser nosaltres, sense passat, sense ego i deixant que el nostre cor ens guiï, llavors, … nosaltres serem nosaltres i el planeta serà un lloc on podrem viure segon sempre hem pensat que hauria de ser.

Aquest és la força de la teva capacitat de creació.

Allibera’t de la teva ment i permet que el teu cor et guiï!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

No temis

2011-10-24T08:47:00.001+02:00

"La Terra trontolla i les pors floreixen en el ser humà aferrat a un passat.

La Terra s'enlaira i desperta la consciència del ser humà, dirigint-se vers la seva divinitat,

fluint i mantenint la serenitat en el Gran Canvi dels nous temps.

No temeu. Escolta el teu cor i sentiràs la pau i l'assossegament de la Voluntat Divina en tu.

Ens dirigim cap a una nova Terra d'Amor, Pau i Harmonia.

Tota reforma en una casa, crea certs malestars, però al final,

la plenitud i benestar seran inmensos.

No creus que ja és hora de treure el vell per a donar entrada al nou?

Tot va bé."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Entrevista a una ànima conscient encarnada

2011-10-20T08:57:00.000+02:00

Remenant entre els meus arxius per a fer la publicació d’aquesta setmana, m’he trobat amb aquest article (entrevista) realitzat ja fa temps, però que, en aquests temps de moviment familiar existent, el trobo interessant i adequat pels nostres temps d’avui en dia:

- Et sents integrat a la teva família de sang?

- Crec que és encertat donar el qualificatiu de “família de sang”, degut que tots provenim d’una família major, d’una família espiritual. Ells són la nostra veritable família. En relació a la teva pregunta, no sempre un se sent identificat amb el seu entorn, i degut a això, deixa de mostrar-se segons és. La manifestació pròpia queda arraconada al veure que allò que un pensa i sent no es correspon amb la seva realitat actual. Quan es deixa anar i mostra part del que hi ha dins d’ell, llavors veu un rebuig i una incomprensió total per part d’aquells que representen que sempre li donen recolzament i protecció. Quan exposa la seva visió, des de la més innocent actitud amorosa, s’adona que només troba tensió i malestar degut a la no acceptació de les seves paraules per part dels oients. Pots comprendre, llavors, que no em senti identificat amb la meva família de sang.

- Tan malament ho vas passar amb ells?

- Els pares sempre donen el millor que saben als seus fills, però no sempre donen el que ells, els fills, necessiten. No tots som iguals, i per tant, no es pot educar d’una mateixa manera a un fill que a un altre.

- Ara et sents més a prop de la teva família?

- A nivell espiritual sí.

- Què vols dir “a nivell espiritual”?

- Quan despertes la consciència espiritual, quan un comença a adonar-se qui és, veu que tots estem units, que cadascú representa un paper a la vida d’un altre o d’altres, i que la seva presència influencia a aquells que són amb ell. Som com una xarxa on tots estem relacionats, i per tant, representem un paper en la vida de l’altre.

- Així tu i jo estem relacionats?

- Sí. A la vida d’un intervenen molts factors que el fan ser d’una manera concreta. Un coneix a persones que el fan reflexionar, o reafirmar els aspectes que pot arribar a pensar o creure sobre la vida, per tant, cadascú és un estímul per l’altre. A conseqüència de la nostra trobada permetrem que d’altres puguin saber el que ara tu estàs gravant, i aquest contingut pot ajudar a reafirmar o crear una nova visió sobre la vida a algú que pugui llegir, en el seu moment, aquesta entrevista. Això és el que vull dir, que tots estem relacionats pel nostre major bé.

- I en relació als teus pares?

- Ells han fet el paper que havien de fer amb mi perquè jo pogués arribar a ser jo, sense ells saber-ho. Veuen uns resultats en mi que no estan d’acord segons les seves creences. No entenen ni comprenen el meu plantejament de vida, i això els atemoritza i preocupa. Davant d’una situació nova, un es tanca i té por, perquè el nou espanta. La gent té por a allò que no coneix, i jo sóc una manifestació d’una vida diferent a la seva, i per això la rebutgen. No reflexionen sobre les meves paraules, només es tanquen i ataquen. L’atac és la seva millor defensa abans que pugui trontollar les seves creences.

- Tanta por et tenen?

- No a mi, sinó que la meva vida no concorda amb la seva i això els neguiteja. Tenen por, i aquest temor fa que hagin manifestat expressions despectives, de menyspreu, fins i tot, alliberant ràbia contra mi degut a la manca d’amor obtingut en les seves infanteses.

- Tal com parles, els teus pares semblen uns ogres?

- No! senzillament tenen por. Tot allò que no coincideix amb les seves experiències i creences, ho mantenen a certa distància perquè no desestructurin els seus plantejaments basats en la manca d’autoestima i les pors. Ells m’estimen. A la seva manera m’accepten, però no el meu interior. Com a molts pares d’una època concreta que han crescut en mig d’una guerra civil, això els ha marcat. No els culpo. Els entenc i això em permet estimar-los com són. Amb les seves actituds m’han fet prendre decisions fins arribar al present. Sóc, en part, segons “ells m’han fet”. Ells han influenciat la meva vida, i m’han ajudat amb el seu exemple a ser com sóc.

- Sí, però no t’accepten com ets.

- Tots estem relacionats, com he dit anteriorment. Amb la meva manera de ser i el que he anat veient en els seus comportaments, m’he adonat que el millor per a un ser humà és estimar-se i conèixer-se. Això és el que he fet a la meva vida, arribant a un punt que veig als meus pares, no com a pares, sinó com a uns tutors terrenals que m’han donat allò que necessitava per a arribar a ser jo, i alhora, com unes ànimes en procés de creixement. Cadascú té una manera de ser, d’actuar, però tots tenim un punt en comú, l’amor. Quan aquest no fa presència, el dolor, el malestar comença a aparèixer en la vida d’un. Llavors, i només llavors, es comença a distorsionar la vida, creant-se una visió pròpia irreal.

- Com saps que no ets tu qui distorsiones la vida?

- Has escoltat algun cop el teu cor?

- Només després d’anar a córrer. Sembla que tingui taquicàrdia.

- Bé, però has escoltat el teu cor, el que et deia?

- El cor parla?

- Sovint només es veu la forma, però pocs s’endinsen en el fons. Som molt més que un cos, i quan prenem el camí del nostre interior, llavors comencem a veure-ho tot més clar. Hi ha qui es queda a les portes i no gosa endinsar-s’hi, però aquells que donen el primer pas, s’adonen de l’amor que són i de l’amor que ens envolta.

- Vols dir que els teus pares no s’estimen?

- Han viscut masses penúries en les seves infanteses. Els seus temps els han fet tancar els cors i reprimir les seves emocions. S’han identificat amb el món de la forma i han lluitat per aconseguir viure acomodadament en la forma, que era la única manera de sobreviure i ser valorats i ser valorats segons el seu temps. Han tancat els seus cors i aferrar-se en les seves experiències.

- Normal, no?

- Degut a la manca d’amor en les seves infanteses, s’han oblidat d’estimar-se a ells mateixos. S’han oblidat d’ells. Volen el millor per a tots. Tenen un gran cor, però han deixat de costat el més valuós a les seves vides: ells mateixos. Pateixen, i no és el que vull per a ells, però els seus cors estan massa ressentits i tancats. Tenen por d’obrir-se, identificant-se amb l’entorn social que viuen.

- Creus que algun dia t’acceptaran tal com ets?

- Algun dia s’adonaran de la meva manera de ser, però això serà, probablement, quan ens reunim, novament, amb la família espiritual. Allà a Casa, sabran qui era el seu veritable fill gran. Vull el millor per a ells. Els estimo i el meu amor els envolta. Sento les seves pors manifestades a través d’actes terrenals, però algun dia deixaran de tenir-ne, i llavors els nostres cors s’uniran des del més pur amor irradiat per les nostres essències, sense pors ni en compta gotes. Em sento agraït per les seves presències a la meva vida. Han estat part fonamental del meu procés d’evolució. Només sento amor i agraïment per ells. Han fet la seva feina amb mi, i molt ben feta. Sento amor per ells i respecte, molt de respecte degut a l’important paper que han tingut a la meva vida.

- Vas sovint a veure’ls?

- No. Ara em moc en altres ambients, on la meva presència és acceptada, compresa i valorada. Si vols que la teva presència es tingui en compta i sigui útil, no vagis al desert, ves allà on estan disposats a escoltar-te i a tenir-te present. Quan un cor està tancat i no vol rebre cap consell per a obrir-lo, s’ha de respectar el seu propòsit. Al final s’adonarà de la decisió presa. El meu amor és gran vers ells, però en aquests moments, hi ha altres espais on reclamen la meva presència.

- Veig que malgrat tot els estimes.

- Clar que sí! Són els meus pares i han fet el millor que sabien i podien perquè no em faltés de res. D’alguna manera,.....m’ho han donat tot.

- Si ells et sentissin......

- M’estimarien a la seva manera.

Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"

2011-10-17T08:41:00.001+02:00

Amb tota il•lusió i servei als nous temps, us recordo que l'1 de novembre es realitza el Congrés de “Vivir en la Luz y el Amor” a Barcelona.

M’alegra saber que alguns de vosaltres ja us heu inscrit i ens tornarem a veure en aquesta trobada de Llum. Per a tots aquells que encara no ho heu fet i sentiu que us agradaria venir, podeu entrar a: http://www.viadimension.es/

En aquesta web trobareu tota la información ja actualitzada: informació sobre els ponents, horaris, ponències a realitzar, inscripcions,….

“Només hi ha un món: el món interior, y depèn de com sigui aquest, així es manifestarà el teu món exterior.”

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Mestria enmig de la tempesta

2011-10-13T08:19:00.000+02:00

“Mestre és aquell que manté la calma i la serenitat enmig de la tempesta, irradiant la seva Llum i el seu Amor”

Avui m’agradaria presentar-vos una situació real viscuda relacionat amb la mestria. Avui vull parlar-vos d’una persona que la vida l’ha portat a situar-se enmig del seu ambient familiar per a poder irradiar la seva Llum i el seu Amor, permetent que les situacions viscudes poguessin desencadenar-se vers la seva resolució pel major bé de tots, sabent que el procés per a arribar a ella, no va ser l’esperat per tota la família.

Avui vull parlar-vos d’un mestre en la discreció i no considerat com a tal en el seu ambient familiar.

Avui vull parlar-vos de la importància de connectar amb la divinitat que cadascú és per a poder tenir una visió serena i adequada pels esdeveniments que puguin presentar-se davant nostre.

La vida no sempre és com nosaltres volem o esperem. Les expectatives no pertanyen a la nostra divinitat, per tant, hem d’estar oberts per a poder viure i resoldre totes les opcions que la vida ens presenta. Hem de tenir un cor obert per a poder discernir el més adequat per a la resolució del manifestat. Aquesta és una de les qualitats del Mestre: un cor obert i una visió més enllà del terrenal per a poder obrar des de l’Amor, des del cor i no des del raciocini, la ment.

El mestre del que avui us vull presentar va haver de prendre una decisió pel major bé de la seva ànima i d’aquells amb els quals es trobaria.

Va haver d’apropar-se a la seva família, començant pels seus pares. Fins llavors no era comprès, acceptat, i a vegades, fins i tot, menyspreat, rebent expressions de burla sobre el què sentia i com veia la vida.

Estant amb els seus pares, va poder retallar les distàncies que havia entre ells, degut que els seus progenitors veieren, amb el temps, que podien comptar amb ell, i més endavant, poder confiar, delegar i obrir-se també a ell. Van poder fer les paus, mantenint els seus pares, les creences terrenals, entenent aquesta expressió, com la ponderació de la ment davant el cor i la no consciència espiritual.

El temps s’encarregà que la seva mestria pogués ser expressada. Aquest ser de Llum va haver d’anar-se de la llar familiar per a poder trobar-se, conèixer-se i adonar-se de qui era ell i poder sanar, així, el seu passat i arribar a conèixer i sentir a Déu en ell.

Una vegada va estar preparat, llavors se li designà una àrdua tasca, prova, com a mestre que ja era. Havia d’ajudar a la seva família.

Els primers dies, setmanes d’estar amb ells, semblava que tot anava més o menys bé, fins que la seva presència va fer que les energies familiars es remoguessin i comencessin a crear-se situacions de gran moguda per a recol•locar a cadascú en el seu lloc i fer que la família (pares, germans i nets), poguessin solucionar certes actituds i situacions que fins el present s’acceptaven, distanciant-se els uns dels altres. Tot era imatge, forma, sense cap contingut que ho sostingués. Tot era hipocresia.

Quan arriba la Llum, tot s’il•lumina i es veu clar. Es divisen les petites situacions que fins ara es trobaven estancades, reprimides i acceptades sense fer res per a remeiar-ho. Bé, la Llum de qui us estic parlant, la seva presència va fer que tots se remoguessin com a família i els pilars de cartes que els sostenien, es tambalegessin i acabessin caient a la seva manera.

El mestre era silenciós. No parlava ni intervenia si no li preguntaven. Ell continuava sense ser acceptat pel que era, però la seva presència anava desfent els pilars de mantega que es desfeien amb la calor. La Llum continuava mantenint-se discreta però irradiant amb una gran força amorosa al seu entorn. Aquesta és una de les capacitats dels grans mestres: saber arribar sense intervenir.

Sabia que tot estava seguint el seu camí i confiava que el que estava succeint era pel major bé de tots. Tot semblava trontollar i perdent consistència, en relació a postures mantingudes en un passat, però els nous temps ens impulsen a fer canvis vers la nostra integritat i sanació. El despertar de la consciència és un fet, encara que aquella família continuava mantenint-se en la ignorància i tancats en la por i la identificació amb el que la seva societat i les notícies de la televisió anaven anunciant dia sí, dia també.

Com un far enmig de la tempesta, el nostre ser il•luminat es mantenia erm i sensible als senyals i energies que anava rebent dels nous temps en relació a la seva família.

Estant ell amb ells, va aconseguir que els seus pares li comencessin a veure com algú que es podia confiar. Ja no havia distàncies, sinó apropament. Les ribes de l’abisme es van apropar i pogueren arribar a abraçar-se i veure al seu fill com algú amorós i no distant.

Els seus pares van prendre decisions, just quan ell es trobava entre ells. El nostre ser els va ajudar a donar aquests passos, bé d’una manera pràctica, bé a través de la seva Llum i vibració. Va arribar un moment que va haver judicis entre mig per qüestions de fills, germans del mestre. Ell continuava calmat, serè i de bon humor, vivint el present i sabent que res és el que sembla, perquè aquestes aigües braves en les quals es trobaven, els portarien al major bé de tots. Veia els resultats en un futur proper, i per tant, no es preocupava degut que sabia que tot estava anant bé.

En una altre ordre de coses, va fer que els seus pares prenguessin altres decisions sobre el reunir a la família perquè sí, perquè tocava o era ben vist, en dates com Nadal, per exemple. Bé, no sempre les trobades eren amoroses i acabaven de la millor maner,a per tant, decidiren que ja no era necessari estar tots, sinó aquells que volien estar ben envoltats amb la resta de la família i no perquè tocava; per tant, el proper Nadal va ser viscut no amb tots els membres familiars.

El nostre Mestre arribà tenint una família dividida, havent diferents grups entre els set germans que eren. Quan uns estaven presents, els altres no volien venir, i quan els altres volien venir a veure als seus pares, no venien els primers. Uns no volien estar quan els altres estaven presents. Era una família desestructurada, i la nostra Llum es trobava en mig de tots ells, sense intervenir, només acceptant i il•luminant amb intensitat.

Encara es troba ben arrelat entre les roques per a indicar el camí a seguir pels vaixells dels membres de la seva família.

Està veient com els seus pares comencen a viure més relaxats, més distesos i a sentir-se, a la vegada, més recolzats per algú que des de fa molts anys han estat distants.

S’està portant tot el procés amb serenitat, en la calma i l’esperança que està donant el mestre en la seva condició humana.

Tot segueix el seu procés, sabent que s’està fent el millor i l’adequat segons es va veient. Hi ha qui no vol sentir aquesta calma i viure en la confiança. El lliure albir hi ha que respectar-lo encara que es decideixi voler patir en la ignorància espiritual.

Les ones empenyen fort la nau familiar, però el Mestre agafa el timó en el silenci i la discreció, i els que es troben al seu costat, veuen l’esperança d’una nova vida més en acord als seus somnis.

El Mestre té una gran responsabilitat familiar, social i planetària, i normalment, en els temps que vivim comencen en aspectes relacionats amb la família, perquè ja ha arribat l’hora que la família es reuneixi, sí, també la Família Espiritual de la Llum.

Cada ser de Llum és portat al millor lloc per a poder propagar la seva radiació i el seu Amor per a unir allò que li és més familiar. Amb el temps, aquesta unió i presència s’anirà allunyant per ser requerit en altres llocs.

Mantinguem la calma i la serenitat en el nostre ara actual i sentim l’Amor i la connexió amb la Llar, com el Mestre que us he presentat avui. Ell segueix amb el seu servei al Pare amb tots aquells que, incrèduls i arrelats a la terrenalitat neguen qualsevol altre tipus de manera de viure que no sigui a través del diner, l’ego, la prepotència, l’orgull i la vanitat.

La Llum està per a allunyar la por del ser humà.

La Llum tranquil•litza, no inquieta.

La Llum uneix i amaina els temors.

La Llum dóna força i confiança per a sortir de les tempestes.

La Llum obra el cor i no permet que lament valori el passat del que va ser, ponderant-lo.

La Llum dóna confort, seguretat i esperança plena.

El nostre Mestre es troba enmig de la seva família amb discòrdies, ràbies, odis, orgulls, vanitat i situacions judicials entre mig. Hi ha qui el senyala amb el dit, culpabilitzant-lo d’alguna cosa que ha succeït. Està sol, però no se sent sol. Sap que els passos donats, sortits del cor, es troben dins de l’adequat del procés a seguir, segons la Voluntat Divina.

Al final vindrà la calma, i el ser il•luminat ho sap, per això el moviment actual, la desestabilització viscuda, per a poder arribar a l’harmonia i col•locar a cadascú en el lloc que li correspon.

L’Amor i la Pau l’acompanyen.

Gràcies per ser.

Només existeix l’Amor, i al final, l’Amor prevaldrà, encara que el procés sigui tempestuós i accidentat.

Res és el que sembla. Tot és fruit de l’Amor.

Només existeix l’Amor,… i el Mestre, això ho sap.

La Llum de les Paraules (50)

2011-10-10T09:06:00.001+02:00

El jardiner, mentre espera, sap dels fruits a recollir. És un any d’una pròspera collita. Confia i sàpigues que el procés està continuant. Així està sent.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.

Celebrant la meva benvinguda

2011-10-06T08:41:00.000+02:00

Avui voldria compartir amb vosaltres una experiència molt personal que vaig tenir en el seu moment amb la Llar, per a celebrar la meva preparació i disposició per a portar a terme el què he vingut a fer. Van ser uns moments de gran celebració conforme havia arribat la meva hora.

Encara que són paraules impreses, porten l’energia del gran instant de reconeixement per part de la Llar de la meva obertura al món i mostrar-me amb tota la instrucció rebuda per part de la Llum, al meu entorn, a la humanitat. Són moments inoblidables, amorosos i plens d’agraïment per a arribar fins aquest instant, tan desitjats al llarg dels meus anys actuals.

Quan arriba el moment, se us fa saber i llavors saps que no hi ha dubte del què sents i vius.

Des del cor, per a tots vosaltres:

Les portes s’obren i jo entro majestuosament al nou espai, que ha estat creat per a mi perquè pugui realitzar els meus grans anhels. Entro en una gran lluminositat, radiant-se per tot l’indret en el qual acabo d’entrar. Hi ha una melodia dolça, donant-me la benvinguda. Tots els sers que allà hi són, aplaudeixen la meva entrada, travessant la porta tot il•lusionat i ple d’emoció. Sento la plenitud enmig de tots aquells sers que festegen la meva presència entre ells. Em sento com homenatjat. Sé que tots ells estan aquí per mi, per a rebre’m, abraçar-me i estar amb mi la resta de la meva existència, i aquest cop d’una manera conscient per part meva.

Hi ha sers per tots els indrets d’aquest lloc on sóc. M’envolten, per dalt, als costats, per arreu hi ha sers lluminosos que s’alegren de veure’m, havent una altra llum molt més intensa en tot aquell espai que no pertany a ells, sinó a algú molt amorós i creador de tots els que allà ens trobem. Sentim l’amor de la seva presència, alhora que sento la de tots els que m’envolten, germans de la mateixa Font.

Sento com un gran esclat de plenitud dins meu, d’èxtasi espiritual a l’estar amb tots ells i sentir la Unicitat existent entre nosaltres. Tots som Un, la Font, ells i jo. Tot és Amor. Només sento aquesta immensa calidesa de quan hom es troba a la seva veritable Llar i és estimat per tots aquells que l’habiten. És una puresa indescriptible més enllà del reconeixement que es pot tenir vivint en la terrenalitat com a condició humana.

M’exalten amb la seva presència i honren la meva ànima i tot el meu ser. Sento el seu Amor pur i incondicional vers el meu ser.

Hi ha alegria i joia per haver arribat fins aquí! Ells m’estaven esperant des de ja fa temps. Tots volten al meu costat contents, irradiant les seves llums com no ho havien fet des que he entrat. Sembla que juguin i dansin. Ell (Jesús, el Mestre), amb la seva intensitat lluminosa és allà també, a un costat, entre tots, no volent-se perdre aquests moments de benvinguda. Són molt més dels que aparentment hi caben, però hi són, allà amb mi, celebrant aquest moment tan estel•lar. Tots estan contents de veure’m i saber que ara ja sóc part activa de la família en aquesta dimensió on vàrem acordar venir.

Sona la melodia de fons, celestial, alegre i celebrativa. Apropant-me al Mestre i Amic, li dic:

- Gràcies! Gràcies per tot el que has fet per mi. Gràcies!

Llavors ens abracem i sento el seu gran amor més enllà de tota dimensió. Sento la seva saviesa i mestria alhora. Em són familiars.

Llavors, em diu:

- Ara hauràs de mostrar-te en el teu entorn, i després el món et coneixerà. Ara tens la força necessària per transmetre al Pare i parlar en el seu nom. L’Amor de la Llar serà en tu en tot moment. Jo hi seré i tots els que aquí hi som. (Pausa). Ells també estan contents perquè tenen, a partir d’ara, una nova porta oberta per a manifestar-se tal com els agrada fer-ho. Estàs preparat. T’has estat preparant per a aquest moment. El moment que buscaves i esperaves és aquest, la teva confirmació del qui ets i el que has vingut a fer. (Ens tornem a abraçar sentint la nostra unió i el nostre amor a través de l’altre).

- Al•leluia! Lloat sigui el nom de Déu! – dic.

- Al•leluia! – sento com tots exclamen alhora.

Tots els qui en algun moment m’he sentit estimat o m’han estimat al llarg de la meva vida actual i d’altres, estan allà celebrant la meva vinguda a l’Ara esperat.

A tots, gràcies i que a partir d’ara pugui servir al Pare amb humilitat, senzillesa, fermesa i claredat, rebent a tots aquells que em vinguin.

Em poso a les teves mans, Pare. Estic a punt i amb moltes ganes de portar a terme allò que he vingut a fer, segons la teva Voluntat.

Gràcies per tot, per tots i per mi.

Que es faci la teva Voluntat, i poder ser un llapis on tu la puguis dibuixar plenament a través meu.

T’estimo i tinc ganes d’obrar amb tu i en el teu nom

- Així és i serà, fill – em respon el Pare. Ara gaudeix d’aquests moments.

Congrés "VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR"

2011-10-03T08:54:00.003+02:00

Em complau comunicar-vos el Congrés que es realitzarà el dia 1 de novembre a l'Hotel Olha de Barcelona, des de les 9h. fins a les 18'30h. on es clausurarà la jornada.

En ell podreu trobar-me realitzant una ponència sobre el "Despertar de la Divinitat".

Per a més informació podeu entrar a http://www.viadimensíon.es/

Aquí podreu fer, també, les inscripcions fent una aportació de 30€ (veure la web).

Us esperem!

Congrés sobre el Despertar Espiritual i la connexió amb el món de la Llum.
Poder connectar amb el nostre potencial interior ens permetrà manifestar la divinitat que tots som.
Connectar amb la Llum que hi ha a l'interior de cadascú, obrint el nostre cor, ens permetrà percebre la veritat de la nostra existència i portar a terme allò que hem vingut a fer.
Amb la participació dels Grans Mestres per a la Nova Era:

- Xavier de Pedro, Mestre espiritual i canalitzador
- Eugeni García, Terapeuta Holístic
- Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosatres.

Cada nou dia

2011-09-29T08:52:00.000+02:00

Sento un toc de campana de l’església del meu poble. Podria ser l’inici de l’esperat, però no: són les 9’15 h del matí.

Em llevo cada matí obrint-me a les bones noves que la jornada pot oferir-me segons el meu ser. Cada dia és una nova oportunitat per a donar nous passos vers el nostre procés espiritual.

Per a mi, cada vegada que em llevo pel matí és un regal sorpresa pel meu nou resta de la meva vida. Cada jornada és el principi d’una possible nova vida portada des del cor. Cada dia és el principi d’una nova era del meu cor, on aquest pren les brides de la meva vida, indicant-me la direcció a seguir i com fer-ho. Avui, el director de la meva presència és el cor. Li dono una nova oportunitat. Cada dia una mica més, sabedor que la seva veu és encoratjadora i protectora pel meu ser.

Avui, escoltant els tocs de campana i el cantar insistent d’un gall, veig ressorgir un nou sol, emblavint el firmament fins on els meus ulls poden divisar.

Em trobo sota el cel de la compassió, la guia i el despertar del ser humà.

Sento en el meu interior com si alguna cosa nova, immensa, s’aposentés en el meu interior, com els viatgers dels seients d’un avió transoceànic, sabent de la seva nova etapa a partir d’ara. Saben que es troben en un punt, un lloc que han de deixar per a dirigir-se segons la seva voluntat. Hi ha un silenci volgut pensant en el destí.

L’avió s’enlaira i durant un temps, els sers humans d’aquell avió intenten passar el temps de la millor manera possible: dormint, llegint, veient una pel•lícula, jugant a jocs de taula, … o senzillament pensant en la seva nova vida.

D’alguna manera, part de la humanitat es troba en aquest avió. Ens trobem enlairats, més enllà dels núvols, perquè per a arribar a allà on volem arribar, hem d’enlairar-nos. És quan més ràpid arribarem. En el moment adequat.

Hi ha qui no ha volgut agafar l’avió. Por sort, la companyia aèria de la Voluntat Divina ofereix noves oportunitats a qui han negat l’oferiment del viatge. Hi ha d’altres propostes i horaris.

L’aeroport cada vegada està més ple i la companyia “God in You” omple els aeroports amb els seus avions vers la nova vida. Cada vegada, més sers humans aconsegueixen un bitllet pel viatge tan esperat.

Els passatgers de l’avió que ja es troben en ple vol senten que han pres la decisió correcta; si bé és cert que alguns han accedit per a acompanyar a d’altres. La qüestió és que uns atrauen i porten a d’altres i els avions s’omplen per a creuar la terrenalitat vers l’alliberament, el benestar i la realització.

Arribaran a terres desconegudes, encara que familiars, i les seves presències s’adaptaran ràpidament al nou lloc, sent acceptats i col•locats en el lloc adequat perquè puguin manifestar-se segons la seva naturalesa. Tots tenen el seu lloc. A tots se’ls està esperant.

Tu també tens el teu. Per això, has d’adquirir el teu bitllet i pujar al teu avió. Això és feina teva per a acabar amb tot el que va ser i obrir-te al nou i esperat que sempre el teu cor t’ha anat parlant. Potser ja et trobes a l’avió, al teu seient adequat. Bé, si és així, acaba de gaudir del viatge perquè el tu “destí” ja és a prop.

A tots, ben estimats viatgers del Despertar, a tots us dic que sou ben estimats, protegits i guiats per la nostra Llar i res heu de témer.

Sí!, mai m’he penedit d’adquirir un passatge per voluntat pròpia per a seguir aquest procés.

En aquest instant sóc qui condueix un d’aquests avions. Conec el camí. M’ho van proposar i vaig acceptar ser un conductor del trajecte.

Encara que us sembli temorosa, imprudent o esbojarrada la decisió que heu pres per a pujar-vos a aquest avió o arribar fins l’aeroport, us asseguro que mai heu fet millor inversió que la d’acceptar la crida del vostre cor.

Que passeu un bon viatge.

Us parla el comandant de l’avió:

Avui lluirà el sol tot el dia.

Tot va bé. Les condicions són òptimes per a poder arribar al destí sense contratemps.

La durada del viatge serà l’adequat a cadascú.

Els desitjo que passin un feliç vol.

Reposeu en els vostres seients i descanseu. Gaudiu del viatge.

L’avió està en bones mans.

Activitats

2011-09-26T09:05:00.001+02:00

Hola a tothom!

Em complau anunciar-vos un nou Seminari de CONNEXIÓ DIVINA que es realitzará a Cardedeu els propers 7, 8 i 9 d'octubre (divendres, dissabte i diumenge).

Ha arribat l'hora de connectar amb la nostra divinitat i deixar que ella ens guiï i faci presència a les nostres vides. Només benestar, salut i realització podem arribar a esperar.

Connectar i sentir al Déu que som i s'arrecera en el nostre interior ens permetrà manifestar-nos amb tot el nostre resplandor, sense pors i mostrant el Sanador i Mestre que hi ha dins nostre pel major bé de tots.

Per a més informació podeu trucar al centre LA FONT de Cardedeu: 938455556 (dilluns matí tancat).

Us recordo, també, que aquest cap de setmana es realitza el Seminari a Granollers, en el centre Darsana (938795217).

Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, heu d'enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Treure''m la motxilla del passat

2011-09-22T08:55:00.000+02:00

En aquests moments sento un gran alliberament, com em va dir una amistat en relació a aquests temps, sento com si em tragués la motxilla del meu passat per a començar de nou, una nova vida sent jo.

Sento com si em trobés a la sortida d’un túnel, hagués deixat enrere una manera de ser i viure seguint uns anhels, i hagués arribat a la llum, a la claror, a l’inici de la realització de tot el que durant anys he anat sentint que volia fer i havia de fer.

Sento una força dins meu, un convenciment manifestat a flor de pell que em parla del moment tant esperat ja ha arribat.

He deixat enrere tot un camí ple d’experiències i sentiments manifestats, o reprimits en el seu moment, que han permès que ara pugui arribar a reconèixer el meu veritable ser i l’essència que estic feta. Sé qui sóc i cap a on vaig, i tot això no hagués pogut arribar a sentir i saber sense la mancança i les suposades adversitats trobades al llarg de la meva vida actual. Tot ha tingut un sentit per a la meva ànima, encara que a vegades no era,potser, conscient del què em succeïa.

Ara em trobo davant la llum, l’espai que em permetrà portar a terme la meva voluntat, el què he vingut a fer i poder compartir la meva vida amorosament, segons el que sentia. No ha estat desamor, sinó aprenentatge, per a poder avançar en el túnel que em podia arribar a trobar, encara que no sempre ha estat així.

Des de fa anys cap a aquí, la meva vida no és la que era. Jo no sóc qui era. Estic content d’arribar on he arribat a cada ara viscut. He seguit un procés fins a adonar-me que res és el que sembla en la nostra dimensió, i que tot el que vivim és fruit d’una intencionalitat divina, amorosa, que amb els anys, donen la raó a tot el que va ser degut que el nostre cor arriba a sentir l’amor i una plena calma i tranquil•litat d’esperit. Tot està en harmonia, en ordre. Tot va bé.

Ara, em trobo alliberat pel camí realitzat del despertar. ara sento que com no ho havia sentit fins ara, la força i el convenciment que és possible la meva voluntat, abraçada per la consciència adquirida del procés de l’Ascensió.

Em sento lleuger i com si un pes feixuc se m’hagués tret de sobre. Em sento preparat pel que ha de ser. Em sento content i segur que els meus anhels de fa anys, ara es començaran a fer realitat tal com crec que ha de ser segons la plenitud del meu ser.

És una sensació d’iniciar una nova vida segons el previst.

Es té la sensació que ara és possible , i que tot el que veig, en aquest final del túnel, ja en la claror, està allà per a mi, podent veure allò que el meu cor desitja, materialitzat. La Llar i jo som Un.

Sento l’alegria, l’emoció i la satisfacció d’haver arribat fins aquí i la il•lusió de començar a donar aquests passos segons sento que han de ser.

Ara sí estic molt a prop. Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient i sentint al llarg dels anys.

Han estat temps de deixar allò que no ens deixava ser nosaltres i poder manifestar-nos amb tot el nostre resplendor.

Dono gràcies als meus germans de la Llum per ser al meu costat durant tot aquest temps, al meu estimat Mestre i amic, i al Pare per ser en mi i permetre que jo el pogués arribar a sentir quan el necessitava.

Ara jo sé que Jo Sóc Divinitat aquí a la Terra.

Ara sé que Jo Sóc Llum i Amor.

Gràcies per tot, per tots, per ser-hi i per mi.

Gràcies.

La Llum de les Paraules (49)

2011-09-19T08:52:00.001+02:00

“Vessa els tresors de Llum i obtindràs per a tota necessitat de la teva vida actual”.

Us recordo que aquest dijous hi ha una xerrada presentació del Seminari "Connexió Divina" a Cardedeu (Barcelona) a les 20h., organitzat pel centre LA FONT. T. 938455556. L'entrada és oberta a tothom i gratuïta.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sentir qui som

2011-09-15T09:10:00.000+02:00

Sento l’amor com corra per les meves venes, corretejant, entrant i sortint pels pors de la meva pell.

Una suau pluja de llum divina banya el meu cor, jugant per tot ell, el flux de l’amor que allunya tota presència absenta d’ell. El meu cos rejovenit, ple de salut i alegria, vessa el meu ser la seva presència radiant davant el nou dia ofert per a la meva ànima. Regal procedent de la Llar a la qual pertany, m’encoratja a seguir a l’ara i sentir la majestuositat de cada instant on el meu cor batega per suggerències del guió establert.

Em desplaço per la jornada terrenal dins del meu paradís. Floreix la saviesa de la meva essència al comprendre el meu entorn, cada situació i persona.

Sento el meu cor bategar els impulsos de la creació i bombejar el meu potencial espiritual vers els pors de la meva pell. Les meves cèl•lules festegen amb l’essència de la qual són creades, procedents de l’amor pur i incondicional de la Font Creadora de Vida, que les abraça i senten la plenitud de ser. Així tot el meu cos mostra aquesta eternitat de la meva essència.

Veig l’entorn que m’envolta com alguna cosa rígida, estàtica i limitada degut a la seva naturalesa de matèria, però quan miro al meu interior sento la immensitat de la llibertat i la presència de la Llar i tota la meva Família plena de Llum i Amor irradiant la seva presència cap a mi i cadascú dels presents en aquest instant. És un món, una dimensió il•limitada habitada per la nostra veritable naturalesa. Alguns dels presents pertanyen, al igual que jo en aquests instants, a aquest planeta anomenat Terra.

Sento la plenitud en mi i l’agraïment d’estar on em trobo, així com el fet de viure aquesta experiència al servei de la Divinitat Universal.

El meu interior pertany a les altres esferes de la Llum, al servei de la Llum i l’Amor, sent canal en aquesta dimensió per a activar el Despertar i la Voluntat Divina en aquest període en el qual em trobo de nom vida.

Sento l’impuls d’irradiar i transmetre aquest Sentir als meus companys de viatge, a la humanitat.

Sento la serena vocació de descobrir i alliberar la veritable naturalesa de la nostra biologia i el nostre ser. Les nostres ànimes reclamen cada vegada amb més força i nitidesa la seva presència a cada matèria vivent. Demana ser alliberada i escoltada a través del nostre cor. Aquest ens parla amb veu alta i ferma. La seva veu ressona a cada cèl•lula, cada part del nostre ser, vibrant i sentint-nos atrets vers unes portes que fins ara estaven tancades i necessitaven ser obertes per a poder respirar i recuperar el nostre estat inicial, recordant la nostra essència divina com quan ens trobàvem a la Llar. Per això, el nostre interior s’expandeix cada vegada més. Sento la ingravidesa del nostre ser quan ens dirigim vers l’Ascensió de la nostra ànima.

Quan obrim les portes de l’espiritualitat, de la nostra integritat, ens unim amb el fi de la Creació i l’Energia que ens empeny a donar aquests passos ferms i alegres, alhora, cap el veritable objectiu de la nostra existència. No es terrenal, sinó divina, i per tant, els nostres interessos que ens porten al nostre interior, procedeixen de l’Amor que hi ha en cadascú de nosaltres.

L’Amor obra les portes i eixampla i aplana el camí a seguir. A cada passa donada aquest es va il•luminant i anem veient a més sers que ens acompanyen i es troben a ambdós costats del camí, somrient, irradiant el seu amor incondicional vers nosaltres. Avancem i anem sentint l’il•limitat de la nostra essència. Tot el que pertany al racional desapareix i sentim d’una manera forta i visceral el benestar, la pau, la sensació de desaferrament i el lliurar-nos i deixar-nos anar a les mans d’aquest flux amorós, aquesta sensació de qui som en veritat. Sentim l’Amor diví, més allà del conegut en la nostra dimensió del dia a dia, dels sers que ens acompanyen indicant-nos el camí a seguir. És llavors, quan perdem totes les pors i ens abandonem a les mans de qui ens ha creat. Llavors ens adonem que res hem de témer i que tot se’ns donarà. És llavors quan la vida pren un altre caire en relació a l’aprés a la nostra terrenalitat. Res és el que sembla. Tot és. Tot ho tenim. Tot està en perfecte ordre i harmonia. Tot és Amor i Benestar.

Aquest és el nostre estat per naturalesa. No és una fugida de la realitat, sinó el ple contacte amb ella, amb qui som en veritat.

He arribat a sentir aquest estat i permanentment. He arribat a adonar-me del veritable ser que sóc, i amb tota humilitat i respecte per cadascú de vosaltres us diré que vosaltres també podeu arribar a sentir el que jo sento, perquè no hi ha diferència entre vosaltres i jo des de la Llar. Sóc un de vosaltres. No temeu. Obriu-vos i deixeu anar tots aquells aferraments que no us permeten sentir la pau, l’amor i la despreocupació, sabent que tu ets un ser diví, i que la teva divinitat, una amb la Divinitat Universal, et portarà a materialitzar allò que has vingut a fer, obtenint tot el necessari pel teu camí. Res has de témer.

Obra’t! Deixa’t anar! i sent la immensa pau i serenitat en el teu interior, passi el que passi a la teva vida actual.

Deixa que Déu en tu es manifesti.

Sent al veritable ser que ets.

Sent la sensació d’estar bé estant amb tu mateix/a, anant al teu interior i sentint el silenci i el flux de l’amor recorrent les teves venes, les teves extremitats, el teu cos i cada una de les teves cèl•lules. Les regaràs amb l’aigua beneïda de la perfecta salut. Tot flueix.

Tu ets el Déu en tu manifestant-se ara i aquí.

Una vegada, el Mestre Jesús em va dir:

- Quina diferència hi ha entre dues gotes d’aigua? Així som tu i jo, Un amb el Pare.

Així som tu i jo, qui estàs llegint aquestes paraules. Quan una gota s’uneix a una altra, pren més força i més consistència per a recórrer el camí i arribar al fi del pactat. Jo estic a punt. Aquí estic esperant-te fent el meu camí. No temis. Endavant! Tu pots!

Mai has estat sol/a, ni ho estàs sent ara.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Noves activitats

2011-09-12T09:02:00.000+02:00

Hola a tots/es!

- Us faig saber que el proper divendres dia 23 de setembre es realitzará una xerrada presentació del Seminari "CONNEXIÓ DIVINA" a Cardedeu, a Les Moreres, organitzat pel centre LA FONT de la mateixa població.

La entrada és oberta a tothom i gratuïta. S'iniciarà a les 20h.

LA FONT es troba al c/ Hospital 4, en el mateix centre del poble.

Per a més informació podeu trucar al 938455556 (dilluns matí tanca), o al 606098752 (Jordi).

- També us anuncio que els propers dies 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre (divendres, dissabte i diumenge) es realitzarà el Seminari al centre DARSANA de Granollers.

Els horaris del Seminari seran de 10h a 14h. i de 16h a 20h. els tres dies.

L'aportació per a l'assistencia és de 333€

Les inscripcions s'hauran de fer dies abans a l'inici com a reserva de plaça i material, fent la donació esmentada.

Per a més informació podeu trucar al 938795217, o bé al 606098752 (Jordi).

El centre DARSANA es troba al c/ Bruniquer 1-3, baixos de Granollers.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en la vostra població, centre, associació o lloc de treball, haureu d'enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Conversació amb Ells sobre la salut

2011-09-08T08:57:00.000+02:00

- Hola, bon dia! Ja us he vist i sentit amb mi aquí assegut de bon matí, davant la cascada del parc.
- Bon dia! – em responen
- Cada vegada m’adono més de la immensitat que sóc. Sento una immensa sensació de no ser d’aquesta dimensió, vivint en ella per a portar a terme “alguna cosa”. Cada vegada m’adono més que aquest món és un experiment, un laboratori on es beneficiaran altres universos, incloent-hi el nostre. Som molt més del que veiem o veuen de nosaltres com a matèria. Sento que tot és perfecte perquè tot sigui i només la no-consciència pot alterar i bloquejar l’harmonia de la nostra naturalesa. Tinc la sensació que el que s’està aconseguint en aquest planeta, va més enllà “de només per a nosaltres”, sinó que obrirà noves portes de vida més amorosa en altres nivells de vida o indrets al llarg de tot el firmament.
- ....
- Tinc curiositat (és una expressió) per a saber què succeirà a partir del 2012 en relació a totes les tècniques i mecanismes de salut. Tinc una sensació del què pot ser, però hem podríeu dir el vostre parer, el què penseu segons veieu des d’aquí on sou?
- Continuaran mantenint-se, però aquells que treballin amb les noves energies es començaran a conèixer i la gent es dirigirà a ells. Al llarg del vostre temps, aniran deixant de fer-se maneres que ara estan “al vostre mercat” – com diries. Tot s’anirà definint perquè el ser humà pugui adonar-se de la seva divinitat, amb tot el seu potencial espiritual que això representa. (Pausa). Les tendències de la vella energia, del xamanisme, aniran quedant cada vegada més obsoleta, fins a perdre el poder del segle passat. Qui es mostrin amb la seva divinitat amb el món de la Llum al seu costat i sent Un amb la Família, faran conèixer al vostre món quin és el camí a seguir a partir d’ara, perquè cadascú pugui ser ell mateix, Un amb la Font, mostrant i irradiant una perfecta salut. La gent se’ls hi aproparà i s’adonaran que els temps han canviat i que ells necessiten anar i dirigir-se cap a la seva divinitat: el camí cap a la Il•luminació, Sanació, Perfecta Salut i l’Amor, el creador de tots els miracles. Ells seran qui començaran atraure a la gent, fent que la resta de mecanismes relacionats amb la vostra salut i benestar s’hagin de replantejar la seva continuïtat. Hauran d’adaptar-se als nous temps i seran els seus seguidors per a aprendre com actuar en els nous temps. Les consciències despertaran com no ho havien fet fins aleshores, i aquells que fins ara parlaven en la discreció i a una minoria seran reconeguts i Mestres dels nous temps. Parlaran a multituds i les seves vides seran de servei a Déu i vivint en la prosperitat. De tot tindran per el seu camí, necessitats, i fins i tot, desitjos. Seran Font de Prosperitat, Saviesa, Consciència i Amor. Seran el Cel a la Terra.
- La seguretat social haurà de canviar, doncs.
- S’adonaran que es necessita alguna cosa més que medicaments per a restablir la salut i començaran a plantejar-se si incloure altres aspectes en el sistema sanitari. Ells tindran molt a dir (els Mestres dels nous temps). Amb el temps se’ls escoltarà i veuran la possibilitat de fer modificacions a la sanitat en relació a com s’està fent ara en els vostres temps. La seva paraula cada vegada tindrà més força.
- Que sàpiga estar en el lloc adequat i el moment oportú perquè així sigui.
- Així serà, perquè el Pare així ho vol. Aquesta és la seva Voluntat.
- Amén. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!
- Així és i serà.

Reflexió

2011-09-05T08:57:00.001+02:00

Aquests dies, llegint una entrevista d'un genetista nord-americà, William H. Stone, de 86 anys, em va cridar l'atenció unes paraules finals que va dir:

" Sí, tinc "Normes del joc de la vida":

Pren-te el que és seriós amb humor.
Pren-te l'humor seriosament.
Tot és qüestió d'actitud
No tinguis por de l'Amor.
Ja descansaràs quan siguis mort
No malgastis el temps amb gent insubstancial
Incompleix tot això quan calgui. "

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

(Us recordo que aquest divendres, dia 9, hi ha una xerrada presentació del Seminari CONNEXIÓ DIVINA al centre Darsana de Granollers a les 20h. T. 938795217, o bé 606098752 (Jordi)).

La manifestació del Mestre

2011-09-01T08:56:00.000+02:00

Al llarg del procés espiritual viscut, un s’adona que el món en el qual es troba pertany a una finalitat superior i que la seva presència en aquesta dimensió té una finalitat divina.

Al llarg del trajecte de la nostra Ascensió, ens adonem que nosaltres no som d’aquest món, però la nostra presència és primordial perquè tot segueixi el seu curs.

Quan més ens endinsem en la consciència, més portes de l’enteniment del per què de tot, obrim.

Arriba un dia que t’adones que malgrat continues el teu camí, has deixat de ser deixeble per naturalesa per a convertir-te en Mestre del Cor. Quan així és, les rutines desapareixen de la teva vida i cada jorn és una benedicció, una oportunitat de servei a la Font Superior de tota Vida.

El Mestre sent la Unicitat amb cada ser viu i existent de l’univers. La consciència sobre aquest fet va més enllà del saber-ho. No ho sap, ho sent!.

El Mestre ha deixat de saber perquè ara tot ho SENT.

El Mestre es lleva agraït adonant-se del seu paper en aquest nou dia i en relació a tots els que l’envoltaran al llarg d’ell. Sap que la seva presència aportarà el gra de sorra perquè tots puguin ser ells. Mirarà als altres i sentirà els seus cors. Mirarà als ulls d ‘aquells que l’envolten i sabrà dels seus interiors.

El Mestre espiritual no organitza ni estructura la seva vida, la seva agenda, només viu el present. Aquest el portarà a la seva actuació davant la vida.

Quan es lleva pel matí, sap que aquell instant no és el primer de la jornada, sinó una continuació dels altres moments de lluna. Durant la nit no desconnecta. Els somnis li parlen, ajuda a entitats en astral, es comunica amb els sers de Llum de la Llar. Ell és conscient i se sent content que així sigui, perquè la nostra naturalesa espiritual no s’atura en cap moment.

Quan arriba el dia que t’adones de la teva mestria, perceps que la teva vida ja no és com la dels altres, i que la funció que estàs fent en aquest planeta no té res a veure amb l’atzar d’haver nascut en el sí d’una família concreta perquè sí. T’adones que tot té un motiu superior perquè la teva ànima pugui seguir el seu curs i tu portar a terme el que has vingut a fer.

Quan un Mestre es lleva, el dia continua i sap esperar en els moments de quietud, sabent què fer quan es troba en una cruïlla i ha de prendre una decisió. Quan es troba davant d’algú inestable o en mig d’una situació suposadament adversa, es manté serè, calmat, deixant que la tempesta passi. Té l’actitud adequada per a equilibrar el seu entorn.

Quan el Mestre apareix, tota la teva vida canvia. Els teus pensaments són de Llum, les teves paraules sanadores, consoladores i encoratjadores; i les teves mans i presència, la divinitat manifestada. El teu Amor sana. Tot això succeeix perquè no ets tu, el ser humà qui es fa conèixer, sinó la teva divinitat, Déu en tu, manifestant-se a través teu.

Et converteixes en la representació de la Divinitat Universal aquí en el planeta Terra (Gaia). No penses, no organitzes, no parloteges, només et deixes emportar per la veu del teu cor i la guia angelical i divina del teu veritable ser. Ets una representació de l’univers, de la intencionalitat divina en aquesta dimensió.

El Mestre percep el dolor de qui l’envolten, així com el camí per a sortir d’ell, sense tecnicismes, ni remeis intel•lectuals o psicològics, senzillament connectant amb la veritable naturalesa del nostre ser. Sap transmetre, sovint sense parlar, l’alliberament de les creences bloquejadores que engabien a l’ànima que pateix.

La presència d’un Mestre és silenciosa, però saps que hi és. No es vanagloria, ni es fa veure, però saps d’ell. Es confon entre la gent, i des de la forma és un més del carrer. Camina com tots i és discret en els seus actes. Sap estar en els moments adequats, tenint la paraula justa quan la necessites.

El Mestre no parla gaire perquè sap que la seva paraula està al servei del Creador del qual tots procedim. Sent l’amor dins d’ell i s’adona que aquest és l’únic camí a seguir, perquè hem nascut de l’amor, som amor i només l’amor pot crear, fer créixer i sanar.

El dia del Mestre no és igual al d’algú qualsevol. Sap del seu paper i, fins i tot, el que li espera. Sentint, el porta cap el motiu del seu despertar. Està de servei en tot moment. No té unes hores de feina i descans. El Mestre està en tot moment servint a Déu, a la seva intencionalitat Divina. Aquesta activitat el regenera i l’encoratja a seguir amb el que està fent. Sent que el que fa és el que ha de fer, i sovint les seves obres, són quan està sol, en silenci. Necessita el seu espai, el seu temps, perquè així ha de ser, per això, a vegades, des de la dualitat, pot semblar algú no integrat en el lloc on es troba. Les seves vibracions no coincideixen amb les del seu entorn. Normalment són enviats als indrets on necessiten d’ell, trobant-se amb energies de més baixa vibració perquè Ell pugui enlairar-les i despertar a tots aquells que habitin aquell lloc, aquella terra.

Mestre és aquell que es predisposa i expressa la seva Voluntat perquè així sigui, i després d’anys de formació acurada per part del món de la Llum, llavors arriba el moment que se’l convida a manifestar-se davant el seu món. Aviat al nostre planeta es manifestaran Mestres de mestres que, encara que ja comencen a ser coneguts, continuen en la discreció i en un segon terme per quan tot estigui al seu lloc i arribi el moment de manifestar-se al món. Seran la manifestació de l’energia crística manifestada plenament en el seu ADN, mostrant la seva divinitat amb tot el seu resplendor. Són sers d’una gran intensitat de Llum i pur Amor incondicional. Molts d’ells encara no semblen ser qui són, però així ha de ser perquè puguin seguir el seu curs per quan els arribi el moment com va ser amb el Mestre Jesús, predecessor dels nous temps crístics en els quals ens trobem.

La Terra està canviant, i de quina manera! Les consciències desperten acceleradament i en gran nombre. La terra s’està adaptant a les noves energies d’alta vibració, i el planeta s’està regenerant i fent una poda perquè la humanitat que l’habiti sàpiga viure en harmonia, tolerància, pau, respecte i amor. El Mestre això ho sap, i per això no s’espanta davant el que succeeix. No critica ni jutja a ningú, perquè la intencionalitat de tot això és divina. Ell està connectat amb la seva divinitat, i entén el procés, més enllà de tot raciocini humà. Sent la finalitat de tot plegat en el seu cor i s’alegra que així sigui i passi el que està passant.

El Mestre espiritual no és un ermità ni un metafísic pensant i fent “coses serioses”, exclusivament, sense gaudir del què la vida terrenal li ofereix. Sap valorar el que és important i com canviar el seu món, però no sentint-se superior als altres, sinó un igual com ells, perquè la seva humilitat és sincera degut que no necessita fer-se veure perquè sap qui és ell i d’on procedeix.

Quan us trobeu davant un Mestre, us adoneu que us trobeu davant d’algú especial. Si el sentiu des del cor, us adonareu d’ell. No sempre des dels ulls físics es poden identificar. Pot semblar algú normal i corrent com qualsevol altre, però la seva mirada i la seva presència el delataran si deixeu que el vostre cor us el senyali i l’identifiqueu com algú com vosaltres que, en el fons, també està seguint el seu camí.

No mitifiqueu a cap Mestre. No l’idolatreu. Ells no estan aquí perquè els idolatreu. La seva funció no és aquesta, sinó transmetre el missatge dels nous temps i el procés de la humanitat des de l’amor i l’acolliment. Estan aquí per ajudar-vos a reconèixer la vostra divinitat i la relació amb la Font Divina. Serà un de vosaltres però no actuarà com vosaltres, probablement, malgrat encara ingereixi aliments, descansi i li agradi riure i expressar el seu sentit de l’humor. Aquest no serà com el vostre, però us sentireu bé amb ell. Si obriu el vostre cor us adonareu que us trobareu davant d’algú especial, per la seva Llum i el seu Amor.

El món els espera i sap d’ells. No tardaran gaire en ser manifestats, cadascú en el continent que se li ha designat. Tots accepten la seva responsabilitat i el destí on han estat designats. Tots estan sent protegits, estimats, vetllats i guiats. Tots ells tenen pel que necessiten. Res els hi falta perquè la Llar els hi afavoreix que així sigui. Són sers molt estimats per la Llar perquè es manifesten com la Voluntat del Pare/Mare aquí a la Terra.

El Mestre sap qui és i el que ha vingut a fer. Sap d’on procedeix i el destí de la humanitat. Sap del Déu que és i de la relació amb l’Univers, amb tot i tots.

El Mestre, en el fons, no és ningú especial, només algú que recorda qui és i es va oferir per a portar a terme el que ha vingut a fer.

Estem en bones mans, no us amoïneu.

El món està canviant, i els canvis que encara s’han de produir ens portaran, encara, més a prop de la nostra divinitat.

Tot va bé, perquè en el fons, dins teu hi ha un mestre esperant ser activat i poder-se, així, manifestar-se al teu món.

Aviat la Terra s’il•luminarà per l’aparició d’aquells que fins ara han estat instruïts, en la discreció, per la pròpia mà de Déu.

Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Nova activitat

2011-08-29T08:55:00.002+02:00

Hola a tots/es!

Ja acabant l'estiu em dirigeixo novament a tots vosaltres per a informar-vos d'una nova xerrada - presentació del Seminari "Connexió Divina", les jornades que canvien a tots aquells que hi asisteixen.

L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.

El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Presentació del Seminari a càrrec d’en Jordi Morella, creador del mateix, equilibrador, canal i Mestre Espiritual.

La asistencia es gratuïta.

La xerrada es farà en el centre Darsana de Granollers, situat al c/Bruniquer 1-3, baixos.

S'iniciarà a les 20h. del divendres 9 de setembre.

US ESPEREM!!!

Si voleu que les activitats que us vaig anunciant es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, em podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Tancant cercles amb les relacions viscudes

2011-08-25T09:06:00.000+02:00

Quan algú estima, apropa els abismes.

Quan reconeixes a qui es troba a l’altre costat de l’abisme, tot el teu ser sintonitza amb el que va ser en altres temps.

Quan s’estima amb la puresa del cor, retalles les distàncies que hi ha entre vosaltres. Potser vau tardar un llarg espai del vostre temps, però al final, les vostres presències us van ser familiars i us vau apropar fins a sentir com el buit existent es converteix en terra sòlida on els nostres passos poden avançar fins trobar-nos un davant de l’altre.

Estant un davant de l’altre, pot passar que una de les parts no reconeixi a l’altre.

Les nostres relacions actuals tenen molt a veure amb el nostre passat, amb la capacitat de tancar els cercles no acabats.

A la meva vida he arribat, conscientment, a tenir dues relacions procedents d’altres temps amorosos quan els dos ens lliuràvem un a l’altre.

A les dues ocasions va ser en el període que érem indis nord-americans, sent jo el ser masculí. En relació a la primera, ens vam trobar en aquesta vida, i vàrem sintonitzar en el moment. Va haver una atracció entre nosaltres, a nivell físic i espiritual. en aquells temps vàrem ser parella y vàrem, també, tenir descendència. Estàvem connectats amb la terra y l’espiritualitat. En els nostres temps, quan ens vam conèixer, els dos també ens havíem endinsat en el món espiritual i volíem purificar i enlairar més les nostres ànimes. Tot va anar bé, d’amagat, perquè l’altre part tenia família en aquesta vida, fins que “l’encant” s’evaporà. Vàrem acabar com amics, continuant seguint cadascú el seu camí. Des del primer moment va haver familiaritat i uns anhels d’estar a prop de l’altre. Havia alguna cosa que ens va empènyer a estar junts. Eren els records en la nostra consciència cel•lular d’aquells temps.

En el segon cas, va haver un flash intuïtiu per la meva part vers l’altre persona que em va atraure, però després ens vam allunyar durant un període de temps. Va arribar un moment que vam coincidir novament, i aquest cop vaig sentir aquest amor especial vers ella. Si en el primer cas va haver una empatía conjunta, aquí només va ser per la meva part. Havia alguna cosa en ella que també li va fer decidir, amb els dies, el voler apropar-se i conèixer-me, però no era amb el mateix sentiment.

Amb aquesta segona persona, tampoc va ser la primera vegada que ens veiem en aquesta dimensió. Érem, també, com ja he dit anteriorment, indis nord-americans. En aquella vida, ella estava unida a un altre indi. En aquells temps ens trobàvem d’amagat, fora de l’aldea, de la tribu per a poder satisfer els nostres desitjos més íntims. Érem amants sense possibilitat de ser reconeguts davant de tots. Va ser una vida en secret el que portàvem. Bé, els temps que vivim ha fet que ens tornéssim a trobar, després de viatjar pel temps buscant-nos, i aquest cop, la vida ens ha donat alguna cosa diferent al que pensàvem.

Aquest cop, al trobar-nos, ella no m’ha reconegut, només jo a ella. Ha hagut un abisme entre nosaltres, i encara que li he donat i ofert el meu amor, ella l’ha rebutjat. Potser no era el moment. Potser ja no tornarem a estar junts perquè el que les nostres ànimes necessitaven en aquells temps era el saber estimar, acceptar des de la distància, la discreció, incondicionalment.

Ara ens hem tornat a trobar, però ella no ha acceptat el meu amor. Actualment la nostra relació és d’amistat, si així pot dir-se, degut que s’ha posat distància entre mig. Si era un cercle no tancat, ara no era el moment de fer-ho. Sí que he m’he adonat que a arrel del nostre encontre, el seu cor s’ha obert una mica més, i que estant al meu costat, ella ha arribat a reconèixer que se sentia bé, sentint l’amor en ella encara que no per a establir una relació afectiva de parella. Les coses han de seguir el seu curs i no quedar-nos atrapats en voler mantenir una situació on encara no es donen els pilars necessaris perquè fructifiquin. Sigui el motiu que sigui que en aquesta ocasió no arribéssim a connectar, la qüestió és que els dos vàrem sortir enfortits, cadascú seguint el seu camí.

Sent conscient, durant dues vegades m’he sentit atret per algú que ja ens coneixíem d’altres temps. Potser en aquesta segona ocasió, en el primer cas només va ser un contacte d’avís com volent dir que lo nostre ja ha acabat, i en el segon, em va aportà un gran aprenentatge per a la meva ànima i l’enfortiment del meu esperit i el meu ser per a poder portar a terme el que he vingut a fer en aquesta vida. He après molt, i sobre tot, d’aquest segon cas.

No sempre ens trobem en aquesta vida per a acabar coses d’un passat, encara que en ell no s’hagi finalitzat la nostra relació (la que sigui). A vegades, senzillament ens creuem en el camí per a fer-nos adonar dels sentiments més amorosos d’un mateix, així com per a sanar la nostra relació.

La nostra ment racional, a vegades, creu el fet de recordar aspectes de vides passades, que estem aquí per a finalitzar el que no s’ha finalitzat, quan el fet de tornar-nos a trobar és degut a donar-nos una empenta més per a avançar en el nostre camí o sanar la nostra relació, acceptant el que va ser en aquells temps inicials i volíem que fos d’una altre manera. Res més.

No sempre que ens tornem a trobar vol dir consumació o sanació; a vegades, és simplement una aportació a la humanitat per a enfortir el coratge de tots aquells que han despertat la seva consciència i segueixen el camí de l’espiritualitat. Som com un interruptor per a poder posar llum als que es troben en la foscor. Com els dos ja vam gaudir un de l’altre, aquest cop, els camins són diferents, però a la mateixa direcció, per això ens veiem, i d’alguna manera, ens sentim connectats.

A la meva vida m’he trobat amb persones, i em trobo, estant amb elles, que ja ens hem conegut en altres temps. Algunes estan aquí per a fer les paus, unes altres per a poder pujar nous esglaons vers l’Ascensió, d’altres per a sanar la nostra relació, i totes elles, sobre tot amb les que sóc conscient del què va passar en altres temps entre nosaltres, el nostre encontre actual serveix o ha servit per a sanar la nostra relació i aprendre a perdonar, com és en el cas dels meus pares.

Las empaties, rebuigs i coincidències es troben en el sac de l’aprenentatge en aquesta vida.

No sempre quan en un passat ha anat bé, ha de ser així ara també.

Estem tancant cercles per a enlairar la nostra energia i alliberar la somnolència de les consciències perquè les nostres ànimes puguin enlairar-se i sentir la plenitud en els nostres cors.

No hem de forçar situacions, només acceptar-les i aprendre d’elles.

El passat pot ser un trampolí per a la nostra vida, però no hem de permetre que sigui l’acomodament de alguna cosa que no pertany al present.

El que recordem de les nostres relacions han de servir per a poder estimar incondicionalment i apropar els abismes de les nostres diferències actuals.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules de Kryon

2011-08-22T08:50:00.001+02:00

Avui m'agradaria regalar-vos unes paraules d'una de les canalitzacions de Kryon:

"Ha arribat el temps d'eliminar els lligams, començar un nou dia i viure uns matins, plens de llum, màgia, miracles, sense preocupacions ni pors de la manera que sigui correcte per a tu.
És molt important controlar els pensaments i les emocions, mirar cap a la llum divina i escoltar el que diu l'ànima. Dirigeix-te vers la llum, la despreocupació, la satisfacció i el poder de Déu. No continuïs tenint límits.
Reconeix que ets GRANDIÓS i FORT, reconeix la teva Missió a la Terra. Desperta!"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

I el verb es va fer carn

2011-08-18T09:00:00.000+02:00

Fa anys el Pare em va dir:

- Tu seràs la meva paraula.

Des de llavors, la meva paraula s’ha tornat més fluïda, més serena, més l’adequada segons cada moment. De la meva boca ha sortit la paraula justa i idònia a les situacions que calia intervenir. La meva mà ha anat escrivint, amb el temps, expressions i texts més amorosos, savis, tendres i dient allò just que calia dir de la manera més exacta, exposant-ho exactament tal com és o pot arribar a ser.

He arribat a canviar la meva manera d’escriure i el seu contingut. Veig la mestria en la meva paraula tan oral com escrita. No em reconec en relació a anys enrere. La meva manera de fer servir la paraula ja no és la mateixa, és com si algú que es trobés dins meu, posseïdor de la més absoluta saviesa i mestria s’expressés a través meu. Amb el temps, veig que aquest “algú” va a més i s’expressa millor.

Escriu d’una manera que a mi m’agrada. Profunditza en les emocions, en els aspectes essencials de la nostra existència, com a coneixedor de causa de tot el que diu. La meva mà es deixa emportar per la inspiració divina dins meu i com un llapis en mans de la divinitat, aquest va dibuixant la seva Voluntat.

Cada vegada personalitzo més les meves intervencions. Sento que així ha de ser. Transmeto més les meves experiències i sensacions al llarg del meu procés. El com fer-ho em surt de dins, com si “algú” em dictés. Confio plenament en aquesta veu interior, o exterior?, que emana del fons del meu cor i fa que escrigui el que escric, i cada vegada més, dir el que dic. Per moments sento que aquesta veu interior vol dir-me alguna cosa o vol transmetre’m alguna informació, bé per a mi, bé per als altres. Llavors em poso davant l’ordinador, o a voltes, agafo bolígraf i paper, i deixo que la meva mà escrigui allò que ha de comunicar, o la meva boca expressi el missatge a transmetre.

Sovint llegeixo el que escric i penso que no he estat jo qui l’ha creat. A través meu, algú superior en mi em fa omplir fulls o parlar d’aspectes concrets.

Sempre, quan acabo, m’adono que prové d’una font amorosa, divina, volent arribar a tots aquells que ens trobem en aquesta dimensió.

Allò que es llegeix o dic, resulta ser el que es necessita llegir o escoltar en aquells moments. Em veuen a mi, però no sóc jo qui arriba a ells. La meva humanitat s’ha apartat per a deixar lloc a la meva divinitat.

Tots tenim una part divina segons la nostra naturalesa, i els missatges de la meva presència, estan connectades a l’essència espiritual de cadascú.

El meu ser ha canviat, i està rebent en aquests moments, missatges més amorosos i exactes per a tots aquells que estiguin oberts de cor i disposats a donar nous passos en el camí del seu recordar i Ascensió.

Sento la divinitat en mi, i és des d’aquest estat que deixo que les paraules flueixin. Algun cop m’he preguntat: i de què haig d’escriure ara? O, què els haig de dir que ja no sàpiguen ?. Llavors apareix aquesta veu interior que em diu que m’hi posi, i escoltant el meu cor, escolto la saviesa de la meva divinitat, i surt la comunicació fluïda i el contingut exacte a transmetre. A vegades m’hi poso i no sé què “sortirà”, però una vegada començat, els meus dits no paren de teclejar o escriure, com si estigués escoltant una conversa i jo fos el secretari dels comunicadors i estigués prenent nota de tot. Al final veig que ha sortit un text perfecte, havent expressat exactament el punt del missatge d’aquella trobada entre la meva divinitat i jo, com a canal.

I el verb es va fer carn.

El que se’m va anunciar s’està complint al peu de la lletra, i cada vegada més, més i més. Estic content que així sigui. Estic content que Déu vulgui expressar-se a través meu.

En el moment que se’m va anunciar, vaig dir-li un absolut i rotund SÍ!!!. Em va fer molta il•lusió i vaig tenir una gran emoció al saber d’aquesta manifestació.

Actualment sóc Un amb la Font. Ajudo a les persones a trobar-se a sí mateixes, a sanar i que connectin amb la seva divinitat.

Actualment estic sent guiat, estimat, protegit i vetllat per tot l’Univers i més enllà de tota densitat.

He lliurat la meva vida, la meva ànima i tot el meu ser a les mans de Déu, a l’Amor pur i incondicional. Sóc Font al servei de la Divinitat Universal, donant de beure a tots els viatgers que passen a prop meu o venen a mi.

Noto com a vegades, qui m’escolten o llegeixen m’admiren i em valoren pel que dic i faig. No és aquest el missatge que transmeto. No és això el que vull que sigui. No s’ha de valorar el canal, sinó el missatge transmès. Només sóc un canal agraït de poder-ho ser. Estic al servei del Missatge Universal de l’Amor. Sense la Voluntat Divina en mi, jo no faria el que faig i tindria les capacitats que estic tenint per a fer el que faig.

Em sento agraït i satisfet de poder escriure i parlar en les xerrades, el Seminari i algun que altre taller que puc arribar a fer, perquè tots ells són obra de la Font Creadora de tota Vida. Jo Sóc Font d’Ella. Sense Ella, no seria qui sóc. És cert que tinc una part important de responsabilitat i capacitat de decisió, però per més que un vulgui ser una Font espiritual, sinó s’està preparat o no entra en el projecte del teu camí actual, no sempre així serà. Per això, el meu ser es posa a les mans de qui m’ha creat i deixo que Ell dibuixi la seva Voluntat segons creu que ha de ser. Jo ho accepto, flueixo i em deixo emportar segons el pactat abans de néixer.

Veig la meva manera de parlar i d’escriure actuals. Ja res tenen a veure amb aquell noi que es preparava les coses i es creia que sabia moltes coses sobre espiritualitat. M’he adonat que de res serveix pensar que en saps, perquè quan així és, deixes que l’ego espiritual, l’ego personal et dirigeixi i intervingui en les teves actuacions, veient als altres com algú inferior a tu. És subconscient, però una bona jugada de l’ego humà.

No t’has de creure que en saps, senzillament SENT l’Amor en tu i la veu del teu cor! Ell et parlarà d’una vida de servei a Déu. Ell et parlarà de l’amor incondicional i de la Unicitat entre totes les ànimes existents.

Quan ens alliberem de l’ego, de les pors i obrim el cor sense vanitat, llavors arribarem a sentir a la nostra divinitat individual, Una amb la Universal. Quan arribi aquest moment, llavors t’adonaràs que ets un llapis a les mans de Déu en tu, perquè dibuixi la seva Voluntat a través teu.

Sí, en el seu moment Ell em va dir que jo seria la seva paraula, i des de llavors, el meu interior s’ha anat alliberant de tot allò que no fos amor pur i incondicional, netejant tots els conductes interiors del meu ser perquè Ell es pogués manifestar a través meu, lliure i plenament.

M’agrada el que faig i em sento agraït per tot el que la vida em dóna i m’ofereix.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Gràcies Pare!

El Camí de l'Ascensió

2011-08-15T09:24:00.000+02:00

Una vegada es trobaven en un racó dels jardins d’un monestir, uns deixebles amb el seu mestre.

Aquest els va dir:

- El camí de l’Ascensió és com un jardiner que va traient les males herbes del seu jardí. Cadascú de vosaltres és aquest jardiner disposat a mostrar el millor d’ell.

A continuació, un dels seus deixebles li preguntà:

- Mestre, he entès el que ens has volgut dir, però no tinc clar quines poden ser les males herbes del meu jardí.

El mestre li va respondre:

- Heu d’extraure i alliberar de cadascú de vosaltres allò que no us permet mostrar la vostra veritable naturalesa.

Es va fer un silenci.

El vell savi observà als seus joves alumnes i continuà:

- Els vostres pensaments no sempre es mostren segons la vostra essència. Quan no és així, necessiten ser alliberats i tenir nous pensaments. Quan apareix la por, heu d’arrancar-la des de l’arrel perquè frenen el vostre procés. Necessiteu revisar el vostre jardí, les vostres creences, pensaments, emocions, actituds, gests i intencionalitat, perquè alguns d’ells no segueixen el flux de l’univers. Us esteu omplint de males herbes, i la vostra bellesa queda relegada a un segon terme, no podent-la mostrar per les distraccions d’aquestes males herbes, entorpint el vostre procés de purificació.

En aquell moment, un deixeble va exclamà:

- Ja ho he entès, Mestre! Hem de regar el jardí amb l’aigua de l’Amor.

- Això és – va respondre somrient i mirant al jove amb una expressió de compassió i bondat.

- I què hem de fer amb les males herbes? – li va preguntà un altre dels seus deixebles.

- Aquestes no us pertanyen. Són les vostres il•lusions davant el convenciment que sou un cuc, quan el que en veritat sou és una papallona: lliure, pura i plena de bellesa.

El mestre s’aixecà i se’n va anar.

Mentre s’allunyava va sentir al penúltim noi que va intervenir, dient-li en veu alta:

- Mestre! L’Amor ens farà volar, oi?

El savi s’aturà. Es va girà i va fer un somrís al noi, assentint amb el cap.

Es tornà a girar i continuà el seu camí.

Un món en la densitat

2011-08-11T08:31:00.000+02:00

El món que hi ha en mi, no pertany a aquesta dimensió. El que sento no concorda amb l’establert del meu entorn. Visc en un món subtil, on l’expansió del ser és la màxima expressió del meu ser. Sóc tot. Sóc Un. Sóc el Cel i l’Univers en la vestimenta de la dualitat.

Hi ha un món esperant florir per a mostrar la bellesa de la nostra veritable naturalesa.

L’esperit que som va més enllà dels núvols i els estels.

En el silenci i la natura sento la meva essència entrar a la Llar de la qual provinc. El meu cos es troba en un entorn alliçonador per a enfortir el meu ser i alliberar la meva ànima.

Quan sento el meu cor, tot canvia. Les Llums apareixen i la saviesa truca a la porta per a mostrar-me la veritat del moment.

Sóc sensació manifestada, oblidant-me del meu cos, quan dono de la mà i abraço la meva veritable essència. Res és igual. La sensació obtinguda no pertany al meu entorn. Sento la llunyania de la biologia que protegeix el meu món.

Quan m’endinso a la natura se’m recorda del lloc d’on provinc i qui sóc. Harmonia atrau harmonia. Tot està en ordre i tot jo sento la perfecció de la creació en mi. La bellesa que sóc la veig reflectida quan em miro en l’espill de la natura i en els cors que m’envolten.

S’avança per la vida ressaltant la forma de la nostra existència, i això, sovint, despista al ser humà. Quan sentim la seva essència, llavors, només trobarem amor, sense tenir en compte les pors habitades en cadascú i els ressentiments d’un passat, manifestats en les actuacions del dia a dia de l’home que viu en la dualitat.

El despertar no representa una puresa immediata, sinó l’adonar-te que tu ja és puresa i l’anar netejant la teva llar interior per a deixar que la llum i l’amor que hi ha en tu vagin, cada vegada més, irradiant-se en les teves actuacions, en la teva presència.

El despertar és un estat de passar de la foscor de la ignorància a la albada, conforme apareix un nou dia amb molta més llum i claror, on l’amor, la pau, la tolerància i la comprensió són patents a cada instant. Saber del teu món interior t’obrirà les portes de la Veritat que creus estar vivint.

Les il•lusions desapareixen, i una claredat i sensació de certesa conforme allò que estàs sentint, no procedent de la teva ment, sinó del teu cor, és el camí a seguir, que fent-ho, et porta a la teva veritable Llar.

El món pintat amb els nostres colors, desapareixerà del nostre àlbum dels records y dogmes establerts.

Despertar a un món millor, ple de tendresa, compassió, unicitat, bellesa i harmonia és el camí que, no sempre sent conscients, ens dirigim cap a ell, pel sol fet de pregar o demanar per un món millor.

Els núvols s’aparten, les tempestes s’allunyen, i un nou dia fa presència en el nostre present. Un dia on la humanitat es relaciona amb el cor obert, un somrís de bon matí i la joia d’estar fent el que sent que ha de fer i sentint alhora, la presència de la nostra Llar amb nosaltres. Sentir l’Amor en el nostre cor, alliberarà la nostra ment del control i els aferraments.

Un món està apareixent, somrient per la fortalesa i la presència de les llums existents en cada continent, com a fonts en el camí, per a humitejar les terres àrides del nostre interior i permetre el brotar la nostra essència en cadascú del ser humà que truca a les portes del seu entorn per a trobar l’aliment de la seva veritable naturalesa.

Els nens ens parlen i els ocells volen per sobre de nosaltres indicant-nos el camí a seguir. La natura es predisposa a ser part important de nosaltres, al recordar-nos que nosaltres som molt més del que a vegades ens pensem que som.

El cel s’obra per a deixar passar les llums existents en ell. Molts ja les percebeu. Deixeu que les vostres vides siguin com les aigües d’un riu, deixant-se emportar pel flux provenint de més enllà del lloc on ens puguem arribar a trobar en aquests instants.

Una nova terra, amb un nou ser fa presència en aquesta Terra en mig de l’univers.

El flux de la vida ens empeny a trencar la crisàlide en la qual hem anat a parar a través de la nostra voluntat i deixar que la bellesa que hi ha en nosaltres pugui ser manifestada al món, a l’univers. La papallona demana pas per a volar i mostrar els seus colors al món. L’etapa de l’eruga queda molt enrere, per més que alguns encara s’identifiquin amb ella, però el procés del ser que viu en aquesta dimensió està destinat a evolucionar, a tancar-se en sí mateix, reconèixer el veritable ser que és i mostrar-se amb tot el seu resplendor.

Sou molt més encara.

Una vegada voleu i esteneu les vostres ales, llavors és quan us podreu dirigir cap el que heu vingut a fer i tenir una visió més general de la vostra essència, entenent el per què de tot el viscut i cap a on us dirigiu.

Quan arribeu a aquesta fase, encara us quedarà una nova fase: la de crear amor a voluntat. Totes les vostres obres, actituds, manifestacions y oportunitats es presentaran en abundància y seran realitzades, no per vosaltres sols, sinó pel veritable ser que sou. Una vegada així sigui, magnificareu el sentit de la creació, la qual, us va crear a vosaltres.

Els nens demanen pas, els cors el paper que els correspon, i el ser que sou, truca a la vostra porta per a deixar volar la vostra ànima i sentir com el cel, el paradís, es troba en el vostre interior. Quan així sigui, ja no dubtareu, ni preguntareu el per què de tot.

Quan la porta del vostre món interior sigui oberta, notareu un gran relaxament en vosaltres perquè no tindreu res a amagar, i tot allò que havia de gris, sortirà de dins vostre, notant com l’amor que sou asserena cada cèl•lula del vostre cos. Les vostres energies seran abraçades per l’Amor del ser Diví que sou.

La Divinitat en cadascú està trucant a la porta. Que no la sents? Deixa enrere el que pensaves fins ara. Allibera les teves creences i no tinguis por de quedar-te sense res, perquè t’adonaràs que tot ho tens. Sempre ho has tingut, i mai has estat sol/a. Llavors, la claror del dia il•luminarà el teu interior y despertaràs a un nou dia, a un nou món, on allò que et teu cor somniava de fa temps, es començarà a manifestar davant teu. SENTIRÀS, i a arrel del Sentir, t’obriràs a noves dimensions segons la teva naturalesa.

Energies d’alta vibració t’esperen que donis aquest pas, i una vegada ho facis, o continuïs endinsant-te, sentiràs quina és la teva veritable Llar i el teu potencial diví.

Ets un ser de Llum i Amor. No és qüestió de saber-ho, sinó de Sentir-ho. Aquesta és la gran diferència d’un ser il•luminat amb un que ha despertat o ho està fent.

Tal se val! endavant estimada papallona! Jo t’esperaré en el centre del teu cor, animant-te a volar junts cada vegada més alt.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Respecte a mi

2011-08-08T09:11:00.000+02:00

Amb el temps, algú de vosaltres ha volgut saber més coses de mi, preguntant-me aspectes més personals sobre el meu procés. Particularment crec que no és important el que hom pugui haver arribat a estudiar, o fer a nivell de cursos, tallers, trobades,…, sinó el que és veritablement important és el com actua segons el que ha anat aprenent al llarg de la seva vida. Per a mi, això és l’important: el què diu, com viu i què fa, davant el dia a dia, segons ha viscut i ha après. Aquesta actitud és la que permetrà ser un exemple per a la resta dels sers que puguem arribar a envoltar-lo i apropar-nos a ell. No és el que s’ha estudiat, sinó el que s’ha après de la vida i com es porta a terme.

Tenint present els moments que vivim i sent conscient que la nostra ment encara demana, per a molts, unes fonts intel•lectuals, a continuació us ofereixo unes paraules, sobre la meva persona i d’on vinc:

La meva vida en aquests moments té una única direcció: mostrar el camí de l’auto coneixement, l’esperança i la sanació pel ser humà, el camí vers la divinitat. La meva vida gira a l’entorn d’indicar el camí de l’Amor per a aquell que decideixi canviar la seva vida i deixar enrere al vell ser vivint en la infelicitat i desconnexió amb la seva pròpia ànima.

En el seu moment vaig entrar a la universitat i em vaig diplomà com a mestre d’escola, però amb els anys em vaig adonar que havia de ser mestre, però no en una escola de nens.

A continuació, durant disset anys em vaig dedicar al món del ritme i l’expressió. Disset anys dedicats al ball i a la dansa, però tampoc havia de ser professor de ball ni d’expressió.

Finalment, i degut a situacions que la vida et brinda, vaig començar a interessar-me per l’auto estima, amb la intenció de treballar-me jo, degut al que havia viscut al llarg de la meva vida. Aquest període, d’anys, em va anar obrint les portes del meu interior i entrant en contacte amb experiències no viscudes ni sensacions sentides fins a aquell moment.

Els dies van anar passant i la meva vida anava encarant esdeveniments que em feien anar sanant el meu passat i aspectes que em limitaven com a ser humà.

El canvi de mil•lenni va ser, i està sent essencial per a “desbloquejar” aquelles parts de cadascú que necessiten alliberar-se i arribar a ser un mateix. Jo Sóc part de la humanitat i les influències de les noves energies també em van influenciar, permetent definir més el meu camí i la meva feina a realitzar.

Fa vint anys que sóc especialista en el camp del control mental, somnis, el pensament positiu i autoestima, amb tot el que representa cadascun d’aquests aspectes.

Fins llavors, és a dir, fins l’any 2000, el meu treball es basava en l’antiga energia, realitzant-lo a nivell xamànic, però amb el canvi de mil•lenni, he entrat en contacte amb les noves energies, sent una força superior al xamanisme amb resultats molt més evidents i exitosos, permetent que el ser humà pugui connectar amb el seu potencial espiritual. Aquest és il•limitat, poderós, i sobre tot, amorós, perquè la força que s’obté és a través de l’Amor, l’essència de la Nova Era, la Nova Energia. Aquesta és l’Energia Crística, que permet que el ser pugui mostrar-se tal com és, gaudint de la vida, vivint en la felicitat, harmonia i Amor amb ell i el seu entorn.

Des del canvi de mil•lenni estic dedicat a ensenyar aquesta energia Crística que habita en cadascú de nosaltres, superior a qualsevol altra naturalesa que pensàvem que havia en nosaltres. Amb ella poden canviar la nostra vida i transmutar la infelicitat en felicitat, la misèria en prosperitat, la infravaloració i inseguretat en reafirmació, seguretat i coratge, i les suposades adversitats de la vida, en regals per a l’evolució de la nostra ànima.

Sí, em dedico de ple a ensenyar a la gent com connectar amb la seva espiritualitat per a aconseguir el benestar que tant s’anhela en els temps que vivim. A la tardor del 2007 vaig crear una Escola d’Espiritualitat per a tal fi. Per fi vaig arribar a saber quin tipus de mestria havia de transmetre! Actualment estic impartint el Seminari de “CONNEXIÓ DIVINA”, creat per mi mateix , com a fruit de concentrar en unes jornades tota l’essència espiritual del ser com a divinitat que és, obrint les portes del cor del ser humà i connectar i sentir el Déu que cadascú és per a poder sanar, crear, connectar amb els sers de Llum i la Llar, materialitzar i adonar-se del potencial espiritual que hi ha dins de cadascú i saber aplicar cada una de les eines que ja es troben dins nostre des del nostre naixement. El camí de la Divinitat és la finalitat d’aquest Seminari, per a alliberar-nos de la dualitat en la qual ens trobem i poder mostrar d’una manera plena al Sanador y al Mestre que tots portem dins. És per això que estic aquí, arribant a saber el per què de la meva existència. Jo vaig trobar el meu camí després d’un procés de treball interior que em va portar anys realitzar-lo.

He passat per la universitat i diferents escoles de parapsicologia o similars. He estudiat control mental,hipnosi, auto estima, parapsicologia pràctica, màquines de la felicitat, Reiki (mestria inclosa), massatge Tibetà,… Tinc diferents títols, diplomes i certificats, però el que realment compte és el treball que un pugui arribar a fer amb sí mateix. Aquest procés d’auto treball és el que permetrà adquirir la saviesa per a arribar a conèixer-se a un mateix i als altres, i així poder ajudar de la millor manera als qui t’envolten.

Crec en l’Amor, sent la meva única creença i pilar a la meva vida. Em dedico a ell, acompanyat pel món espiritual de la Llum. Em trobo molt bé amb els nens, perquè són els transmissors d’aquest amor diví. Són purs i innocents. Són els grans mestres del cor per a la humanitat.

Actualment em dedico a impartir el Seminari, així com tallers sobre la Mort, xerrades i a les sessions individuals (teràpies i sanació). Gaudeixo amb el que faig, i per a mi no és un treball, sinó una sort de poder fer el que estic fent, servint sempre al Pare, a la Voluntat Divina.

Des de 2003 em dedico en ple a l’espiritualitat, a transmetre-la i ajudar a aquells que s’han allunyat de la seva veritable naturalesa, de la seva ànima, perquè tornin a retrobar-se amb el veritable ser que són.

Sóc feliç, i puc dir, amb agraïment, que això no ho hagués pogut aconseguir sense els meus “acompanyants de la Llum”, els quals sempre m’han recolzat, donant-me el consell i la guia necessàries per a saber què fer a cada moment de la meva vida. A ells, gràcies.

Durant quatre anys he estat col•laborant amb el món de la ràdio, i durant dos anys, fent un programa propi sobre Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. El programa es deia “La Veu del Cor”.

Actualment tinc un parell de blogs, un en català, http://emael.blogspot.com, on publico setmanalment articles relacionats amb l’espiritualitat i l’existència. En ell també trobareu altres aspectes relacionats amb la meva activitat. Aquest blog té traductor al castellà, francès i anglès. Tinc un segon blog en castellà: http://jordimorella.blogspot.com, també amb traductor. També col•laboro amb les meves publicacions en dues webs d’àmbit internacional.

Si algú volgués posar-se en contacte amb mi, pot trucar-me al 606098752 (Jordi). També podeu enviar-me un mail a: emaeljordimorella@hotmail.com

Sóc un ser humà en procés d’evolució deixant que l’Amor guiï els meus passos i el món de la Llum m’acompanyi en el meu camí.

Sóc Mestre d’Espiritualitat i de l’Energia Crística.

Tot a la meva vida té un sentit i el meu ha permès arribar a vosaltres.

Gràcies per tot.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Només des de l’Amor podràs arribar a ser tu. Coneix-te i t’adonaràs de la bellesa que hi ha en tu i el meravellós ser que ets.

El cargol

2011-08-04T08:54:00.000+02:00

El nostre univers interior es va estenent a distàncies inimaginables quan vàrem començar el nostre procés conscient. A mesura que anem creixent i despertant cap el veritable ser que som, van apareixent una sèrie d’estats i actituds, alhora acceptades i desitjades segons se’ns va mostrant. Són unes sensacions que saps que has de fer i seguir. El teu cor et parla alt i clar. Un d’aquests estats és el de voler estar amb tu, amb una necessitat de trobar-te amb la solitud, sense parlar, sense gent que t’envolti, on puguis sentir tot el que sents, i posar una mica d’ordre en tot el que t’està passant i estàs vivint. Són moments on necessites un temps per a tu, per a sentir el que el teu interior et fa florir, així com una aparició de coses del teu passat més recent, reflexionar sobre ell, sobre el que estàs fent en aquests moments i posar llum per a arxivar-ho com a cosa del què va ser, però que ara ja no hi ha raó de ser. Vols posar en ordre la teva vida i els moments del teu present actual. És quan sents la necessitat de tranquil•litat, calma i que ningú pugui arribar a molestar-te, que no és així, però sí la necessitat d’estar sol/a. Quan la teva vida arriba a punts com aquests, ha arribat l’hora de entrar dins la closca del cargol. Tots necessitem, algun cop, fer de cargol. Ens ajuda a posar en ordre tot el que estem fent, o els passos a fer i com fer-los. Ha arribat l’hora de sentir el cargol en nosaltres. Serem l’humà cargol un període de temps, segons cadascú.

Ens trobem en temps on el món, les noves energies ens conviden a interioritzar i aposentar els nous pilars del què ha de ser la nostra vida. Ella va canviant, i no hi ha res que puguem fer per a frenar-la. El ser humà s’està transformant en un ser que obra les portes del seu interior, donant permís per a mostrar la seva divinitat. Les emocions canvien, els pensaments i l’actitud també. Tot ell es va encaminant cap a un nou ser de llum i amor manifestades. Un ser radiant on el cor i l’amor demanen pas per a portar a terme el que han vingut a fer, la seva aportació de la Voluntat Divina.

Ens sentim cada vegada millor. Estem despertant les nostres capacitats espirituals. Sentim la Llar en nosaltres. Tot està canviant i això fa que ens arrecerem al nostre interior, com els cargols, quan ens toquen, en aquest cas, amb les energies d’alta vibració que fan canviar el planeta i la humanitat. Ens hem d’adaptar a elles i deixar, que Déu en nosaltres es manifesti.

Tot va bé. Tot està anant bé. Ho sentim fermament en la nostra consciència desperta, malgrat tot, sentim també la necessitat, a vegades, d’estar amb nosaltres i sentir el nostre interior, la nostra essència i els nostres germans de la Llum al nostre costat, com ens abracen i es comuniquen amb nosaltres. Necessitem de la Família espiritual, i més, en moments com aquests, on tot s’està re col•locant al seu lloc a la nostra vida i la de tots, perquè totes s’enllacin i s’ajudin uns als altres.

Un està obert, té ganes d’arribar a la gent, d’obrir-se, tot i així, sent com hi ha alguna cosa que el fa arrecerar-se en ell, en la calma i la companyonia del silenci i la solitud. Són moments de recàrrega energètica i regeneració. Són moments de deixar fer i sentir, sí, sentir l’amor, la pau i la serenitat dins nostre. Llavors, és quan intervé la importància d’anar dins la closca, de ser cargol, per a manifestar-nos novament, regenerats, més oberts i més íntegres.

És una mena de tancament no volgut, perquè per un cantó vols obrir-te i fer coses, i per un altre, tens la necessitat d’estar en pau, i fins i tot, a vegades, marxar d’on ets per a començar de nou. Tot és fruit dels canvis actuals. És una manera de dir-nos que ha arribat l’hora del canvi i necessites reflexionar sobre el teu present i adonar-te que els passos que estàs fent són els adequats per a arribar a la teva integritat, i alliberar tot allò del teu passat que ara ja no et serveix. Canvis. Canvis. Canvis cap a la nostra Divinitat.

El ser humà va evolucionant, i quan més ens deixem anar i siguem conscients del què sentim i ens diuen els senyals de la vida i el nostre cor, més acceptarem els moments com oportunitats per a la nostra Ascensió.

La nostra essència espiritual està trucant amb força a la nostra porta. Ha arribat l’hora de donar-li el paper que li correspon. Durant anys, segles, vides, probablement ha estat amagada en algun racó profund del nostre interior, degut a ser incompresa i no acceptada en aquells temps. Ara estem preparats per a obrir-li la porta i deixar-la manifestar a la nostra vida. Ha arribat l’hora de mostrar al ser espiritual que som i desenvolupar els dons i capacitats que cadascú té segons la seva naturalesa.

Tot el que ens està passant i en el planeta és fruit de fer-se pas l’espiritualitat entre la dualitat. Aquesta va minvant per moments. Està allunyant-se de la nostra dimensió degut que la divinitat del ser humà està començant a manifestar-se d’una manera accelerada. L’Amor i la Llum es manifesten en el nostre ser, en el nostre món.

Per tant, no és d’estranyar que a vegades tinguem sensacions d’estar sols. Necessitem connectar amb el veritable ser que som i poder recordar quin és el camí a seguir. No estem enfadats amb ningú, ni volem deixar als amics o familiars, però sí necessitem un espai on aclarir, en els nostres moments actuals, on es col•loca cadascú i nosaltres en relació a tots ells.

Noves portes es presenten davant nostre. Durant molts anys les hem estat esperant o somniant on eren, i de sobte, es presenten davant nostre i l’alegria és immensa. Sentim diferent. Pensem i actuem diferent, doncs, per què no obrir noves portes a la nostra vida si ja estem preparats i disposats a fer-ho?

En el nostre dia a dia, estem oberts a tots, tenim ganes de servir a la Creació, a la Voluntat Divina, malgrat tot, sentim la necessitat d’arrecerar-nos a la nostra closca i, per moments, convertir-nos amb el ser cargol per a rebre més informació sobre el nostre caminar i direcció a seguir a partir d’ara. És com si ens truquessin per telèfon i haguéssim d’anar al despatx per a parlar amb tranquil•litat. Tanquem la porta i ho fem. Doncs així és en moments com aquests. Necessitem fer nous acords amb nosaltres mateixos. Necessitem que “ningú ens interrompi” perquè necessitem prendre decisions importants per a la nostra vida a partir d’ara. Per això necessitem la closca, per a sentir qui som nosaltres i continuar el nostre camí d’integritat i connectar amb el Déu que cadascú és. Estem oberts a la gent, però necessitem, degut que vivim en una dualitat, reafirmar la nostra espiritualitat i així, poder ajudar millor encara, a tots aquells que ens envolten, començant per a nosaltres mateixos.

Quan estem de servei de la Font Creadora de tota Vida permanentment, necessitem alimentar-nos d’aquests espais íntims, únics, on la Família es reuneix. La Llar es reuneix i compartim l’Amor existent en ell. Amb ell, ens adonem què fer a partir d’ara i recuperem el coratge, la fortalesa i la visió clara per a continuar amb el què hem vingut a fer.

No estem enfadats amb ningú, només són moments de recés per a saber que estem ben arrelats a la nostra espiritualitat.

En el fons, és el que som, sers espirituals amb una funció divina en aquesta dimensió de densitat.

En moments del Gran Canvi, necessitem el nostre espai per a créixer rectes i poder donar fruits abundosos cada vegada que arribi el nostre moment.

Tot va bé i el nostre amor és immens. Fins i tot en els instants d’arrecerament irradiem la nostra estima i compassió amb una força inusual vers tot l’univers.

Escoltem el nostre cor, que ell ens dirà.

La Llum de les Paraules (48)

2011-08-01T08:47:00.001+02:00

"Tampoc pot percebre la veritat una ment plena de coneixements; només pot fer-ho una ment que posseeix complerta capacitat d’aprendre (Khrisnamurti)"

Durant tot aquest mes d'agost podreu continuar trobant-me per a aquells que vulgueu demanar hora per a una sessió individual, al centre La Font de Cardedeu. Caldrà que demaneu hora amb anticipació trucant al mateix centre (938455556), o bé al 606098752 (Jordi), Us recordo que el centre La Font tanca els dilluns pel matí.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.

Quan? Quan arribarà el moment adequat?

2011-07-28T08:53:00.000+02:00

Quan llegim les immenses pàgines sobre els nous temps: canalitzacions, experiències, saviesa, ens adonem que ens anuncien nous temps molt afins al que el nostre cor desitja.

Sembla ser que ens dirigim vers un món millor. Aquestes paraules ens parlen d’una nova Jerusalem, un planeta Terra renovat, regenerat per a tots aquells que l’habitin puguin viure en harmonia i res els hi falti. Se’ns parla de tenir esperances i que comencem a manifestar i aplicar d’una vegada el que realment significa CONFIANÇA. Un nou ser humà amb una consciència desperta, recordant qui és i fent ús de la seva divinitat en aquesta dimensió. És cert que anhelem aquests moments on podem viure en pau i amor,… però quan? Fa poc vaig llegir un dels comentaris d’una de les meves col•laboracions per internet: quan? Quan serà tot això? Fins quan hauré d’esperar?

Bé, no hi ha tal espera. És ara que ja s’estan produint aquests grans i esperats canvis per a la humanitat i el planeta Terra. Ja fa, sobre tot, un parell d’anys que l’interruptor que ens empeny (d’una manera quasi accelerada) a la realització d’aquests canvis. L’anunciat no ho espereu veure en el vostre entorn (que també), en la vostra dimensió de la forma, perquè si espereu veure-ho amb els ulls físics, sempre estareu esperant. Aquests canvis anunciats procedeixen del vostre interior. No espereu veure-ho per a adaptar-vos a ell. Procedeix de les vostres entranyes, del més profund del vostre interior, del vostre ADN.

Aquesta transmutació vers la vostra divinitat ja s’està produint, i és cadascú de nosaltres qui aporta l’aliment perquè el procés col•lectiu creixi cada vegada més i vagin despertant les consciències. Fa pocs anys que s’ha obert l’interruptor del Gran Despertar, del procés de l’Ascensió d’una manera conscient. No és perquè sí el fet que potser t’estiguis preguntant quan arribarà aquests moments anunciats. No és perquè sí el fet d’aparèixer tants articles parlant dels nous temps ara. No és perquè sí.

El Gran Canvi l’anireu percebent, però amb el cor, SENTINT, no veient perquè no sempre això succeeix. El canvi ets tu amb el teu despertar, al recordar el veritable ser que ets. Quan notes que sents, penses i actues diferent, serà l’indicador del moment d’alegrar-nos perquè tu hauràs estat part de l’empenta amorosa perquè tots puguin sanar i realitzar-se.

Esperem i esperem, però en el fons, l’espera és un símptoma de debilitat del teu poder, perquè intervé el factor de la impaciència, senyal de les limitacions humanes. Tu ets molt més que un ser humà! La teva essència és espiritual, i és des de la teva espiritualitat manifestada que pots alterar el teu present. Ara jo sóc qui et diu: Sigues pacient i confia! Deixa que ls noves energies amb les quals estàs vibrant s’integrin en la teva biologia i netegin les teves cèl•lules de les velles energies amb les quals has vibrat fins ara. Deixa que el teu passat sani i s’alliberi de tu pots insistir preguntant: fins quan? Quan arribarà aquest moment d’estar bé? No serà en el 2012 com algú diu. La resposta depèn de tu: SENT‼ Sent els teus canvis interns, la teva consciència desperta i la Unicitat amb tot el que això comporta, amb la teva Llar.

Ara ja és el moment del Canvi! Ja ens trobem en ell!

No és alguna cosa que ens vindrà d’un dia per l’altre i tots serem feliços. Sí, serem feliços, però no perquè arribi aquest dia, sinó perquè jo, ara i aquí, decideixo ser feliç. Al ser-ho, ajudaré amb la meva energia i la meva nova actitud davant la vida, que els altres també ho siguin; i com una gota que cau en aigües tranquil•les, l’efecte de l’ona expansiva arribarà més enllà d’on ens trobem.

Els temps que estem vivint estan afavorint que el ser humà desperti i s’adoni que ha arribat l’hora de deixar de ser com ho venia fent fins ara. Degut a aquest augment de consciència, cada vegada hi ha més persones que pugen nous esglaons del procés de l’Ascensió, per tant, cada vegada més, hi ha més escrits de Llum per internet, o llibres que mostren “la Veritat” de la nostra existència. Cada vegada hi ha més paraules d’alè, esperança i ànims perquè puguem sortir del pou de la ignorància i poder veure la llum de les nostres existències i el seu fi diví.

No s’ha d’esperar perquè aquests temps són ARA.

No s’ha de voler veure resultats en la forma, perquè el veritable canvi se sentirà a l’interior de cadascú.

No serà! Ja és!, i quant més siguis tu, més “veuràs i sentiràs” la gran transformació del teu ser cap el teu ple benestar i realització, on el teu cor serà la guia dels teus passos.

Sent la transformació! Sent l’Amor en tu i no esperis rebre’l o sentir-lo des del teu entorn! Ha arribat l’hora que el Déu que ets es manifesti. Quan així sigui, més resultats veuràs en el teu entorn. Ell depèn de tu.

Tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Només és necessari que recordis que així és, i quan més ho facis, menys preguntaràs: quan?, perquè t’adonaràs que el moment és ARA, i que tu ets la clau mestre perquè tot succeeixi.

Podríem canviar el món d’un segon a un altre. No tots vibren a l’uníson, per això hem de ser pacients i mostrar-nos segons la nostra veritable essència. Quant més així ho manifestem, més anirem canviant aquest món segons la voluntat de tots els cors: l’AMOR.

Cada vegada que siguem conscients que ens preguntem: “quan serà el moment?, hauríem de preguntar-nos: què no estic fent per a mi des de l’amor?”

Sent la teva essència! Sent l’Amor en tu! Sent la Llar com t’acompanya a cada instant de la teva vida! Quan així sigui, deixaràs de preguntar perquè SENTIRÀS la majestuositat de la teva presència en el teu interior.

Llavors no hi haurà dubtes conforme el moment és Ara.

El meu Amor està amb vosaltres.

No esteu sols. Tot va bé.

La Llum de les Paraules (47)

2011-07-25T08:51:00.000+02:00

"Una ment al servei del cor obra les portes de la Divinitat en cadascú."

Si voleu que el Seminari de Connexió Divina es realitzi a la vostra població, centre o associació, o esteu interessats en més informació al respecte, envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

En moments de desconcert i estar perduts

2011-07-21T08:48:00.000+02:00

Quan ens deixem emportar per les circumstàncies que vivim, obrim la porta de la nostra condició humana i el malestar.

Quan ressaltem els sentiments més humans, mostrem les nostres limitacions i estem dient al món: “ho veieu?, jo no puc.”

Quan és així, hem de dirigir-nos al nostre cor i trobar l’essència del veritable ser que som. Sentir la pau, la calma, l’assossegament i l’amor existent en cadascú ens permetrà transmutar la densitat creada per a alliberar-nos i tornar a connectar, novament amb la nostra veritable naturalesa.

Aquest acte de fortalesa i coratge per a centrar-nos i tornar a sentir la nostra veritable essència és propi de la força interior que cadascú té dins de si mateix com a ser espiritual que és. No som la nostra identificació amb el que hem viscut ni amb el que ens passa. Som molt més que l’experiència del moment.

Allò amb el que ens identifiquem o centrem la nostra atenció, ho potenciem, llavors, et dones compte del per què tantes vegades ens queixem? Ho entén ara? La nostra ment ha d’estar al servei del nostre cor, no nosaltres al seu servei.

Quan no permetem que els nostres pensaments intervinguin al voler-nos fer recordar el nostre passat, estem bloquejant el dolor i donant pas al veritable ser que som, el ser amorós i que sent la seva naturalesa, i tota la seva vida, centrada a través de la guia del seu cor.

Quan la nostra quotidianitat ens fa sentir malament pel motiu que sigui, hem de tornar al cor per a sentir l’harmonia, l’ordre, la pau i l’amor de qui som. Centrats en el nostre cor res hem de témer, perquè ell ens parlarà i ens farà veure la veritable realitat de la nostra situació. El “problema o dramatisme” de la situació desapareixerà i llavors, tornarem a sentir el benestar que realment som, podent veure la llum a les nostres vides.

Per més que ens trobem en moments claus on ens sentim perduts o desconcertats, és llavors quan hem de retornar als nostres orígens per a restablir el flux continuo del nostre equilibri. Potser ho veiem tot molt negre, però la porta de la llum ens espera i es troba dirigint-nos vers el nostre cor. Seguint els passos de l’auto estima, obrirem les portes de la calma, la pau interior i poder sentir la immensa plenitud de benestar en el nostre interior. Potser no sapiguem com estimar-nos, però sí com relaxar-nos, bé!, això està molt bé. Serà la gran obertura de la nostra recuperació. És el primer pas, davant una suposada adversitat: la calma. Des d’ella podrem adonar-nos del veritable significat de la situació viscuda a la nostra vida: l’aprenentatge, l’auto conèixer-nos una mica més. Quan no fem res per a remeiar el nostre estat inestable, i culpabilitzem a algun aspecte del nostre entorn, és que realment estem identificats amb el nostre passat. Estem atrapats. Necessitem un procés de desintoxicació i alliberament. Què tal si deixem de veure la TV? Què tal si deixem de llegir les notícies dels diaris o revistes? I si haguéssim de trencar la rutina que portem per a desfer-nos de l’acomodament? Has pensat en canviar d’alimentació, que potser, no és la més adequada ni pel teu cos ni pel teu esperit? Sí, hem de fer canvis, tant a nivell d’actitud davant la vida, com d’hàbits a diferents nivells. AUTOESTIMA. Això hem d’aplicar a la nostra vida: l’Amor negat durant anys, i probablement procedent de la nostra infantesa. Què tal se’t donen les abraçades? Ja abraces als teus fills, parella o amics? Ja deixes d’importar-te pel que puguin dir de tu? Has intentat alguna vegada deixar de voler tenir la raó?…i sobre tot, ja has pensat en deixar de voler controlar la teva vida i la dels altres? Què tal si comences a relaxar-te i a veure lo positiu i amorós que la vida et dóna?

Quantes coses a tenir present, eh? Bé, tot és començar.

Potser sempre has desitjat viure en pau, estar bé amb tots, però malgrat les teves bones intencions, de tant en tant la teva tranquil•litat es veu pertorbada per algun esdeveniment, i a sovint sense gaire importància, banal.

La pau no consisteix que els altres et deixin tranquil.

La calma no consisteix en no fer res.

La veritable pau i calma s’aconsegueixen a través que tu et deixis tranquil amb les teves insistències mentals i el parloteig constant de la teva ment sobre el què fer o no fer, sobre el recordar o tenir present el pendent. Deixa’t tranquil a tu mateix asserenant la teva ment. Posa assossegament en ella. No permetis que la teva ment regeixi la teva vid. Per cert, la calma no s’aconsegueix no fent res, sinó no permetent que la teva ment et recordi el teu passat. Aprèn a sentir el teu cor i llavors reconeixeràs a la veritable calma que, a vegades, per a algú, porta anys darrera d’ella.

La vida no és com ens l’han transmès. Aquesta transmissió només és la passarel•la perquè tu puguis connectar amb el teu veritable jo al reconèixer la veritat del que t’envolta i l’aprenentatge vers la teva integritat.

El veritable ser que hi ha en tu espera poder manifestar-se. Fa temps que està trucant a la teva porta, però estàs massa distret amb les suposades adversitats que t’envolten. Al centrar-te en elles, els teus oïdes es tanquen per a escoltar la veritat de qui ets.

No t’identifiquis amb el que t’envolta, i menys si aparentment no te és viure-ho. Aprèn d’allò i pensa que tu ets qui ho ha atret cap a tu, perquè tu ets el veritable responsable de la teva vida. Tu ets el creador del viscut i el que està per a viure. Tot depèn d’un moment, i aquest es el present, l’Ara. La teva vida depèn de l’Ara. Què decideixes viure? Quina qualitat de vida et vols donar?

La vida és fàcil, i depèn de tu. Està basada en les decisions que prens: el teu passat o el present?, la culpa o la responsabilitat?, vols anar de víctima o responsable?. Tu tens el poder de triar la vida que vols portar. Tens el lliure albir que se’ns va concedir a l’encarnar-nos.

Pel que veig, fins ara la cosa no t’ha anat com tu volies, què tal si agafes les regnes de la teva vida i et dirigeixes allà on vols arribar?

Ves al teu cor i sent la pau, l’harmonia i l’amor del teu veritable ser. Una vegada et familiaritzis amb el teu cor, aprèn a escoltar-lo i a seguir els seus consell i directrius. Tot anirà bé. Tot va bé. No temis pel desconegut o per canviar d’estil o ritme de vida. Tot va bé. Deixa que el teu cor et guiï i confia que t’estarà dirigint vers el teu major bé i el de tots.

Ets un ser perfecte, complert, sencer. Allò que necessites ja es troba en el teu interior. Ves a ell i adona-te’n de totes les eines que es troben en tu per a sentir-te realitzat/da i poder manifestar la teva divinitat.

Tu pots! Ets un ser meravellós, ple d’amor per a donar, començant per tu mateix/a.

Endavant! Tot és començar.

Benvingut/da al primer dia de la resta de la teva vida!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (46)

2011-07-18T08:57:00.000+02:00

Una mentida no esdevé veritat perquè tothom la cregui. Pensar com tothom és més còmode, però no més encertat. (Richard Mason – escriptor)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Hola Germans! (Conversa amb els sers de Llum)

2011-07-14T09:27:00.001+02:00

- Hola germans!

- Hola! – em responen.

- Sentir a la Família és la sensació més planera que he arribat a conèixer. Estar a la Llar, amb vosaltres, on es pot sentir l’amor de la Divinitat Universal, és la màxima plenitud viscuda, per fer servir alguna paraula de la dimensió on em trobo. És un compendi de sensacions en un instant on t’adones que aquest estat et pertany i pots aconseguir-ho sempre que la teva condició humana necessiti de moments de l’aliment pel teu veritable ser. És una sensació tan planera, tan amorosa i serena alhora...! Sentir la Llar de la qual tots procedim et regenera el teu esperit i t’omple de fortalesa per a adonar-te de qui ets i que mai estàs sol.

- ...

- Sóc part de la Llar i estar amb vosaltres, estimats germans de la Llum, magnifiqueu la meva presència i m’allibera de tota condició humana que pugui arribar a tenir. Em fa partícip conforme estic realitzant un servei del cel aquí a la terra, i que vosaltres esteu amb mi i amb tots aquells que d’una manera conscient venen a estar amb vosaltres per a sentir com és el veritable Amor i tot el que ell representa. És un estat interior, i exterior?, conforme ets part del Tot i en tot moment així ha estat, des del moment que vas néixer. Sents la teva essència tal qual és, sense interferències, només tu i la Família. Estar amb vosaltres reconforta el meu esperit i el meu cos s’alegra de saber que és alguna cosa més que biologia o matèria, simplement. (Pausa) Transformat en el ser multidimensional que sóc us puc sentir i veure. Aquí on sóc ara és tot acceptació, serenitat, comprensió i Amor. Tot és Amor el que hi ha a la Llar. Jo pertanyo a ella i cadascú de vosaltres també. Nosaltres som Amor, i quan amb Ells estic, sóc Un amb el més gran sentiment, que des de el raciocini s’ha pogut catalogar: Amor, amor pur i incondicional, on cada cèl•lula del meu cos s’allibera de qualsevol densitat i s’alegra d’haver tornat a casa. Aquestes estades donen benestar i coratge per a continuar el camí que he vingut a fer. Et recorden qui ets. Aquest és Un amb la Llar. (Pausa llarga)

- (Els sers de llum només fan presència, irradiant el seu immens amor cap el meu ser i fent-me saber que sempre han estat, estan i estaran amb mi. Cada vegada es presenten més i la puresa existent en aquest lloc és immensa, desprenent una gran lluminositat. A continuació transmeten:) La Terra transcendirà a una vibració superior, on els seus habitants seran un amb nosaltres. Col•laborarem conjuntament i comptaran amb nosaltres en el seu procés. Nosaltres estarem amb cadascun dels seus habitants i la majoria seran conscients de les nostres presències. Els tecnicismes desapareixeran, i l’únic llenguatge que prevaldrà serà el del cor. Els que esteu en aquest servei actualment sereu les fonts de les quals beuran tots aquells que sentin la crida del seu cor. Actualment hi ha pilars espirituals en cada continent del vostre món. Aquests són i seran els fars de la humanitat. Els coneixereu pel seu llenguatge planer i entenedor per a tots. Ells actualment saben de la veritable essència del vostre procés d’evolució. Parlen segons se’ls ha transmès i instruït des de la Llar. Tenen un llenguatge sense tecnicismes. Tot ell és vivencial, i això ho entendrà tota la humanitat. Actualment estan trencant els esquemes i estructures de tot allò que fins ara l’home ha anat classificant per a tenir-ho tot controlat. Els murs seran abatuts, les distàncies escurçades, i hi haurà un únic llenguatge: el del cor. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo! Aneu a ell i confieu plenament amb el que sentiu, perquè us portarà cap a la vostra Ascensió, cap el veritable ser que sou. La vostra divinitat, està trucant a la porta per a ser manifestada amb tota la seva majestuositat.

- ....

- Molts ja són conscients de qui sou, i molts més sabeu que sou molt més que una biologia, malgrat encara no sigueu conscients d’aquest fet. Sou Un amb nosaltres. Existim i sempre hem estat al vostre costat. Ara comenceu a sentir-nos i alguns a veure’ns, però això només és part del vostre procés. No ho és tot. Sentir, no les nostres presències, sinó la nostra essència en vosaltres és el que us permetrà obrir altres portes en el vostre procés i del què heu vingut a fer. Aquell que escriu aquestes paraules sap d’elles, però no li pregunteu si en sap o no, perquè el que us respondrà serà que ell SENT. Sap que és un més de nosaltres aquí a la Terra, i que qualsevol de vosaltres que esteu llegint aquestes paraules és Un amb ell i nosaltres. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo i seguiu les seves directrius!

- ...

- Quan algú ve a la Llar, des del cor, sap de l’existència de qui us ha creat. Nosaltres us venim a rebre i junts, magnifiquem la presència de qui ens ha creat. Vosaltres sou els qui magnifiqueu la seva presència, perquè vosaltres sou part d’Ell. Vosaltres sou la seva essència. Us trobeu en moments del Gran Canvi anunciat des de fa temps en la vostra dimensió. Les vostres consciències estan ja no despertant, sinó pujant nous esglaons del camí de l’Ascensió. Aquells que fa temps que us vareu preguntar si éreu alguna cosa més que un cos, esteu començant a manifestar els vostres dons espirituals, i aquells altres que des del primer moment vareu accedir a ser pilars del vostre planeta, esteu ja preparats per a manifestar-vos i que el món sàpiga de vosaltres. Nous Mestres de mestres apareixeran. Són sers que han estat entre vosaltres i sent preparats per a aquests moments. Aviat sentireu a parlar d’ells. Els que fins ara heu estat classificant de guies espirituals han estat els precursors de la transformació del planeta Terra. Obriu el vostre cor que ell us parlarà d’aquests canvis i de nosaltres. Us estem esperant que doneu la conformitat per a poder intervenir a les vostres vides. Així ha de ser. (Silenci).

- Gràcies per les vostres comunicacions, germans! Gràcies i que Déu us beneeixi.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Parlar per parlar (Reflexió)

2011-07-11T09:00:00.000+02:00

Avui m’agradaria explicar-vos un conte, que potser algun de vosaltres ja el conegueu.

Havia uns deixebles que estaven discutint sobre unes paraules. Aquestes deien així:
“Els que saben, no parlen;

Els que parlen, no saben”.

Quan el Mestre va entrar on es trobaven els alumnes, aquests li van preguntar quin era el significat exacte d’aquelles paraules.

El Mestre els va dir:
- Qui de vosaltres coneix la fragància, l’olor d’una rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir:
- Hi ha algú que em pugui explicar aquesta olor amb paraules?
Tots van callar.

Així, el ser humà en evolució parla i parla sense parar, perdent-se pel camí.
No escolta, i quan ho fa, atrau cap a la seva visió de la vida i les seves creences el que ha escoltat. Quan allò que escolta no coincideix amb les seves pautes mentals, comença a qüestionar-se les paraules que li han arribat, improvisant una nova pregunta o un “divuitè per què?” sense abans reflexionar sobre l’escoltat.
Pel nostre procés hem de tenir la ment oberta a qualsevol possible “novetat” i disposats a reflexionar des del cor, llavors ens adonarem de la Veritat escoltada i del seu contingut alliçonador pel procés de la nostra ànima cap a l’Ascensió.
Com diu la nostra història d’avui:

“Els que saben, no parlen;

Els que parlen, no saben”.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La pregària del desert

2011-07-07T08:58:00.000+02:00

Avui m’agradaria parlar-vos del ser humà que es troba sol en mig d’una dualitat fortament arrelada.

A vegades ens podem preguntar per què ningú m’entén, o el sentir-nos sols/es amb tanta gent que ens envolta.
A vegades ens podem tancar en nosaltres mateixos i sentir-nos diferents en mig d’on vivim. Por moments ens sentim sols/es, com si no hi hagués ningú més que nosaltres. El que pensem no és el que pensa el nostre entorn. El que sentim és molt diferent al que expressa la gent que sent. La nostra visió de la vida no coincideix amb la dels altres. Què faig jo aquí? On he anat a parar?
No trobem a ningú en el nostre entorn que ens pugui comprendre o acceptar, moltes vegades, como som. Sembla que estiguem en un desert on l’únic supervivent fóssim nosaltres. Cóm és que la gent no veu la vida tal com jo la veig? Seré jo l’estrany/a?
A mesura que vas endinsant-te en el teu cor et vas adonant que la teva manera de ser no concorda amb la manera de ser de qui t’envolten. Semblem un color lila en mig d’un món vermell. Quan intentem expressar-nos o mostrar la nostra essència, no sempre som compresos, sinó que a vegades menyspreats i, en algun moment, ridiculitzats.
Ens podem trobar en un lloc on el que jo pugui arribar a sentir, percebre, veure i pensar no es correspon amb el que sent, veu i pensen els altres. Ja no dic el fet de percebre. Les seves ments no els permeten desenvolupar aquestes sensacions que pertanyen al cor.
Sincerament, per moments podem tenir la sensació que ens trobem en una altra terra que no és la nostra, en un altre planeta, on els seus habitants no veuen la senzillesa, la bondat, la comprensió i la tolerància vers la vida. Per què tanta distància del meu món interior amb els que m’envolten?per què em trobo en aquest lloc on no sóc comprès, i sovint no acceptat? Per què la gent no vol saber el que penso, segons jo ho veig, o es tanquen a les meves paraules? Sí, a vegades ens sentim desfasats en relació al lloc on vivim. A vegades ens sentim sols/es.
A tu, estimat ser que sents com si aquestes paraules fossin expressament escrites per a tu, et dic que res hi ha a l’atzar i el lloc on vius necessita de la Llum que hi ha en el teu interior.
Ens trobem en temps de grans canvis per a la humanitat i el planeta. Tot està en constant moviment i les consciències estan despertant a cada instant. A tu em dirigeixo, estimat ser de Llum, a tu em dirigeixo per a dir-te que la teva Llum farà remoure els fonaments d’on estàs per a que el despertar així sigui, segons la Gran Voluntat Divina.
Sembla que et trobis en mig d’un desert, sol/a, sense ningú més amb qui puguis obrir-te com tu saps fer-ho i sentir-te comprès/a i acceptat/da per qui pugui estar al teu costat. Durant anys has estat reprimint el teu estat interior. Has estat latent per a poder mostrar amb el temps, i aquest és l’ara, la teva Llum i el teu Amor cap els altres segons el teu cor. Els teus batecs han estat pausats per a no cridar l’atenció, però ha arribat l’hora que el far de Llum que ets, il•lumini fins a l’horitzó dels quatre punts cardinals d’on et trobes.
Ha arribat l’hora que les llums resplendeixin i es deixin veure. La foscor ha arribat a un punt on es necessita posar llum per a continuar el vostre camí. El planeta Terra ha seguit el seu procés fins arribar a un punt de foscor on els mateixos habitants han clamat al cel una mica de claror. Mentre, en mig d’aquesta foscor i protegits pel Gran Pla Diví, sers han anat sortint de la seva somnolència per a despertar i intensificar la seva Llum, per quan arribi el moment que el món demani poder veure clar, es manifestin demanant pas entre la multitud i aquesta poder adonar-se que alguna cosa nova està naixent i que la Resurrecció de la humanitat, del ser humà individual és possible.
L’hora de l’Alba ha arribat.
Aquest ser que es trobava sol, no perdut, en el desert, ha estat amorosament protegit, amb màxima tendresa, malgrat el dolor viscut de la solitud, però era necessari, perquè la seva preparació i la seva acceptació de ser un dels pilars de la Llum, necessitava una instrucció concreta i un sentir-se bé amb la solitud.
En algun moment, ens hem sentit com abandonats en el desert, i llavors vam suplicar un indici de ser compresos i poder portar a terme el que hem vingut a fer. Llavors va aparèixer la pregària. L’oració ha estat un dels suports on ens hem agafat per a poder connectar amb la nostra veritable Llar i recuperar el nostre coratge i fortalesa per a continuar el nostre camí en la discreció entre la multitud. Ara el nostre entorn està més preparat per a acceptar-nos, degut a la nostra acceptació de ser un far de llum en aquesta vida.
La nostre pregària en el desert o deserts, ha estat constant per moments, però ens ha donat la fermesa de continuar amb la veu que sentíem dins del nostre cor.
Ara som molt més forts i sentim la presència de la nostra veritable Llar en nosaltres i el veritable ser que som. Ara sabem que no estem, hem estat ni estarem mai sols/es, i menys en aquests instants on ha arribat la nostra hora.
Ens hem sentit sols/es, però els grans moments d’aquest present fa que les llums que fins ara es trobaven disperses en diferents deserts, s’uneixin i formin una gran foguera que il•lumini a tota la humanitat. Cada vegada són més les flames que es troben en el camí, i la nova que estan creant és d’una intensitat i brillantor de tal magnitud que tot el planeta es beneficia. Tot l’univers està més il•luminat.
A vosaltres us dic i beneeixo estimades llums en la densitat que la vostra hora ha arribat. El patiment ha quedat enrere i el reconeixement està trucant a les vostres portes, però no per a satisfer a l’ego, sinó com a canals de la manifestació de Déu a la Terra. Els veritables mestres de la vostra humanitat estan apareixent entre la multitud després d’una preparació en la discreció.
Sé que alguns de vosaltres sentiu aquestes paraules profundament en el vostre cor. No us preocupeu estimats germans. Estem units per la Voluntat Divina. Alguns sabrem de nosaltres a partir d’ara encara que ens trobem a grans distàncies d’on vivim.
La vostra pregària en el desert ha estat escoltada i atesa per la vostra Llar. A partir d’ara sentireu la unicitat amb ell. Ja mai més us trobareu sols/es. Esteu sent acompanyats/des i protegits/des com mai ho heu estat abans. Vau cridar a la Llar i aquesta ha vingut per a estar amb vosaltres, no només per a acompanyar-vos, sinó per a obrar conjuntament amb aquells que servireu a la Font Creadora de tota Vida de la manera que vau acordar abans de néixer en aquesta forma.
Voldria comentar-vos una cosa en relació a mi sobre l’exposat. Jo he estat dels que he realitzat moltes vegades, pregàries en els diferents deserts on m’he arribat a trobar i viure. En tot moment, durant molts anys em vaig sentir no comprès ni acceptat pel meu entorn, no podent expressar el que realment sentia i com veia la vida. Era tractat d’un ser perillós per aquestes idees, fent-me burla sobre la meva persona pel que deia i altres aspectes relacionats amb la mateixa actitud cap el meu ser (incloent els meus pares).
No trobava a ningú amb qui em sentís bé i pogués obrir-me, ser acceptat i comprès com potser m’hagués agradat que fos. Vaig aprendre a no parlar en segons quins moments, perquè una paret no pot respondre’t. Seria com parlar sol. Em vaig fer amic de la solitud, i en ella em vaig endinsar en l’auto coneixement, el sentir la fortalesa de la Llar, i la saviesa del mestre que havia en mi. Vaig aprendre a sentir i aplicar el ser multidimensional que era. Tota aquesta situació va fer que pogués cada vegada més, sentir la meva divinitat i poder-la mostrar sent jo, sense parlar, ni intervenir a no ser que m’ho demanessin.
Diuen que els amics poden comptar-se amb els dits d’una mà, els veritables amics. Bé, encara que no m’identifico amb el refranyer, en aquest cas, espanyol, sí puc dir que les persones que en el seu moment em vaig adonar que eren algú com jo, que també vivien en un desert, havent pregat moltes vegades perquè les seves vides prenguessin sentit i poguessin ser manifestades plenament, resulta que amb aquestes persones estem distants físicament, i alguna d’elles, molt distants, amb un oceà entre mig. És veritat que cada vegada ens estem trobant més, perquè l’hora de la unió ha arribat.
Estimat ser, tot té el seu sentit davant la intencionalitat de la creació. De què serviria haver dos llums en un mateix lloc quan hi ha tant desert esperant que algú il•lumini la fertilitat de la seva terra? És veritat que a nosaltres ens agradaria tenir a algú al nostre costat per a trobar-nos i poder expressar-nos tal com som, però no hem vingut per a això. La nostra funció va més enllà del terrenal. Tenim una funció divina al servei de Déu en aquesta dimensió.
Per què estar en un mateix lloc dos fars al mateix temps, quan amb un ja és suficient perquè tot vaixell perdut en la foscor pugui tenir una referència on dirigir-se i arribar a bon port? En l’extens mar de la dualitat hi ha molts vaixells navegant en busca d’un far on trobar. Allà és on estàs tu, estimada Flama Celestial. Un far està en les llocs més inhòspits i difícils on algú pot arribar, i saps per què? Perquè és en les tenebres i els penya-segats del desconcert, on es necessita que tu hi siguis. Per això estàs tu aquí, il•luminat/da amb la teva Llum, encara que et sembli que potser no serveix de molt, però jo et dic, que res més lluny de la realitat. Tu ets la guia que molts han estat buscant durant anys i vides. Tu ets la Llum de l’esperança, del desassossegament, de l’amor i l’obertura del cor. Per això estàs on estàs, perquè només tu pots arribar a aquells que es troben en el desert espiritual, encara que estiguis en el Caribe, el pol nord o les terres de l’Orient Mitjà. Tu ets el far de Llum que aquells que t’envolten necessiten per a despertar la seva consciència i el seu cor. Tu ets el ser valent que es va oferir per a fer aquest servei en aquest planeta de nom Terra. Ets l’aigua en terra àrida per a fertilitzar-la i mostrar l’abundància que hi ha en cadascú.
M’adono que cada vegada vaig connectant amb aquestes llums d’altres latituds. Ens estem coneixent encara que hi hagi 10.000kms de per mig. Ara sé que puc comptar amb altres sers que como jo, han hagut de viure en la solitud de la riquesa espiritual per a poder enllumenar a tots aquells que ara estan trucant a la nostra porta i se’ns apropen. Ara sé que el grup de servei a la Voluntat Divina es va reunint i manifestant, sortint de l’anonimat i deixant petjada a cada passa que donen.

Ha arribat l’hora del retrobament, de la Unió de la Llum i la Llar, perquè conjuntament puguem materialitzar el motiu pel qual va ser creat el planeta Terra i els sers que l’habitem.
Han hagut de passar molts segles, però l’hora de la Veritat ha arribat.

Benvingut/da estimat/da Germà/na de la Llum, en presència i consciència, perquè el moment de la Resurrecció de la nova consciència ha arribat. Tu ets part d’aquest renéixer, d’aquest impuls que enlairarà a les ànimes d’aquesta dimensió cap a la seva divinitat.
Gràcies per ser. Gràcies per la paciència tinguda i per la confiança posada en el sentit Diví de tot el viscut.
Gràcies per tot. Gràcies, i pensa que en el seu moment, ens trobarem i hi haurà satisfacció pel servei realitzat en la teva vida actual.
Déu et va cridar i tu li va dir: Sí!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (45)

2011-07-04T09:02:00.000+02:00

"La Sanació és cosa de dos, no d’un, i menys de l’altre."

Us recordo també, que aquest dissabte hi ha un taller sobre "LA MORT (La vida continua...)" a la població de Cardedeu, durant tot el dia.

Per a més informació podeu trucar al 938455556 (centre La Font).

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Sincronicitat vers la Sanació

2011-06-30T12:02:00.000+02:00

L’Univers tendeix a l’equilibri. Tot el que existeix en ell i en l’etern firmament en expansió conté l’essència innata que ens impulsa a l’equilibri. Quan alguna cosa s’inestabilitza, el flux de la divinitat a cada univers dirigeix l’inharmònic cap a la regeneració del desordre per a restaurar-lo i produir unes seqüències vers l’estable i l’ordre, un ordre no imposat, sinó reconduït amb les energies de màxima vibració perquè tot es restableixi i permeti l’harmonia, novament, vers el major fi de tot l’existent.

A cada racó de l’univers hi ha una empenta, una inèrcia que permet que aquest equilibri, sense cap intervenció afegida es manifesti novament.

Vivim en mig d’una galàxia, pertanyent al nostre univers. La nostra presència té, per tant, un sentit per a restablir l’equilibri en el nostre planeta, en aquest espai de densitat en el qual ens trobem. Estem immersos en una energia de nivell superior que regeix les nostres vides per a tot aquell que vulgui continuar pujant els esglaons de l’ascensió. Aquest procés permet crear equilibri en un mateix i per a tots aquells que ens poden arribar a envoltar o compartir espai en el nostre entorn.

El ser humà intenta dominar i posseir el seu entorn, el seu planeta, no sempre encertant amb les decisions que pren. Quan deixem que els desastres esdevinguts per la mà de l’home no vagin més enllà del succeït i deixem que el planeta s’encarregui del desordre creat, el nostre estimat món comença el procés de regeneració, i amb el temps, arriba a restablir-se. Hi ha una força molt poderosa que ajuda a aquesta recuperació, i és el recolzament de les consciències despertes dels humans que han sortir de la somnolència d’un temps passat atrapat a la dualitat.

La Terra té una gran capacitat de generar energia allà on l’humà l’altera i desequilibra. Ha hagut casos evidents a la nostra història planetària recent . aigües contaminades que tornen a estar netes i els peixos tornen a fer-se un lloc en elles, havent estat durant molt de temps contaminades, produint la mort de tots aquells sers que l’habitaven; situacions de vessaments de grans quantitats de petroli i amb el temps les aigües regenerar-se; zones cremades i arrasades, tornant amb el temps a brotar i a florir; ….

La nostra estimada Terra sap com establir l’equilibri perquè pertany a una vida regida per un fi superior: l’Amor.

Tot tendeix l’Amor, encara que aparentment no sembli que així sigui.

Ens trobem en temps d’una gran neteja del nostre planeta i el nostre interior. Tot sembla pertànyer a un Pla Superior per sobre de les individualitat de cadascú. Sembla com si fóssim una peça d’una gran trencaclosques on cadascú encaixa, perfectament, la seva peça al costat de l’altre, d’algú altre que també col•labora en aquests moments de gran expansió i despertar de la consciència. Tots ens trobem en aquest viatge. Junts, matèria i humanitat enlairarem la divina intencionalitat cap el pedestal més alt de l’escala de l’Ascensió.

Hi ha tanta emotivitat en aquests moments! Tanta emoció sentida en els cors oberts! Vivim temps gloriosos a la història del ser humà i el planeta. Ser conscients ens ajudarà a entendre el per què de tot i adaptar-nos als temps que vivim amb confiança, comprensió, acceptació, serenitat, pau i amor.

La meva vida es troba en mig d’aquest procés. Sóc part d’aquest tren que ens porta al nostre major bé i realització. Sóc una peça més de tot el trencaclosques de l’evolució de l’espècie humana. La matèria està deixant pas a la veritable essència que som. L’espiritualitat obre les portes de bat a bat per a mostrar-se amb tota la seva força en el nostre món, i aquest reacciona segons la intensitat de la seva presència, del nostre grau de despertar. tot és consciència. Tot és energia. A major despertar, major nivell de puresa vibracional a les nostres energies, i com que cadascú de nosaltres som part del Gran Trencaclosques, tots estem col•laborant que aquest es completi per a poder veure la bellesa de la perfecció de la nostra existència.

La meva vida s’ha dirigit cap a aquest fi, i des de fa anys, amb totes les meves forces, d’una manera conscient perquè així sigui. En el moment que l’univers actuava en mi, no sempre era conscient a l’instant, però la meva confiança era plena, conforme m’estava dirigint vers la meva absoluta sanació i desprendre’m de la pell que ja no em servia a cada nou pas que anava donant segons el meu cor. Vaig mudar la pell de la dualitat fins a sentir la presència divina en mi.

La vida no sempre és el que sembla, i sobre tot, en aquells moments que vivim que no són agradables. Sigueu pacients i no permeteu que la vostra ment us traeixi. No permeteu que es manifesti en casos d’aparent adversitat. Res és el que sembla. Sentiu la calma en vosaltres y la sensació que esteu sent guiats per la mà amorosa de l’univers. Déu està en vosaltres guiant-vos. Res heu de témer. No penseu. No organitzeu. No controleu, i allò que se us va presentà i vau atraure a les vostres vides s’allunyarà de la mateixa manera, havent après una nova instrucció per a pujar un esglaó més en el vostre procés d’evolució. Obriu el vostre cor i deixeu que us guiï. La vostra Llar us guiarà.

Per a equilibrar novament la situació, la relació o la vostra ànima, al produir-se el desequilibri, immediatament l’Univers actua al vostre favor, donant-vos les oportunitats per a poder restablir allò que no està fluint amb el flux de la vida, amb la vostra veritable essència. A partir d’aquí comença el camí de les sincronicitats, de les oportunitats perquè la vostra condició humana pugui connectar novament amb la vostra espiritualitat i equilibrar el desordre creat per la vostra ment, fruit d’un passat.

Les sincronicitats ens porten al camí correcte del nostre ser. La nostra llibertat ens empodera i permet a la nostra ànima activar el seu potencial d’enlairament espiritual. el lliure albir que habita a cadascú decidirà què fer quan es trobi amb una oportunitat per a avançar. Tots, més tard o més d’hora, i aquests temps ens empenyen a prendre la millor decisió, enlairarem el nostre ser a l’encarar-nos amb les resistències hagudes degut a un dolorós passat, però serà necessari fer-li front i acceptar les conseqüències que aquest ens depari degut a la nostra fortalesa de voler vèncer les limitacions que durant anys, o potser encara, hagi o varen existir amagades en el nostre interior. No tingueu por. Esteu sent protegits i estimats profundament. Res heu de témer.

En el meu cas va haver un aspecte que, amb el temps em vaig donar compte de la importància d’aquestes sincronicitats i que res el que sembla.

Durant molt de temps, ja d’adult, degut a l’educació rebuda per part dels meus pares, la nostra relació no va ser la que m’hagués agradat que fos. Estàvem molt llunyans en relació a com viure la vida y la visió sobre aquesta, sobre tot, per part del meu pare: dominant, insegur, poruc, rígid i perfeccionista, va voler transmetre “la majoria d’aquests valors” als seus fills. Jo era un d’ells. No eren conscients que també transmetien d’altres com infravaloració, anul•lació del ser, inseguretats, grans pors, limitacions i un gran concepte subliminal de dependència de la família per a poder sobreviure. “Si no ho fas tu, no ho farà ningú”. “Desconfia de tots, perquè la gent és dolenta i es poden aprofitar de tu.” Malgrat tot, puc dir que els pares ens estimaven, segons el que havien rebut ells de petits (manca de tendresa i autoestima).

Com deia, el temps es va encarregar d’apropar-nos novament. Havíem de sanar la nostra relació. Amb el temps vaig entendre el per què del nostre apropament i convivència. Va ser el moment just quan jo estava preparat per a fer-li front i ser jo malgrat la seva forta presència arrelada a la dualitat. Els passos per a arribar a ells van ser de coratge i escoltar el meu cor. Sabia que alguna cosa bona m’estava empenyent a donar aquests passos. Fins llavors, cada vegada que anava a casa dels meus pares, i expressava alguna cosa sobre la meva manera de ser o veure la vida, era titllat “d’algú irreal, que no vivia amb els peus tocant a terra, que a veure amb qui em relacionava per les males influències que podia rebre, rebent alhora, comentaris de burla i sorna com: pobret, no sap el diu!…”

En aquell moment, abans de l’apropament amb els meus pares, la meva vida va començar a canviar, portant-me a un punt que havia de prendre una decisió dràstica. No podia continuar amb una situació que se’m va presentar. Just en aquell moment els meus pares van aparèixer a la meva vida, al demanar-los ajuda , i em van fer una proposta sorprenent i no prevista. La roda de les sincronicitats continuava girant i creant de noves perquè tot sigui. El meu cor em parlava d’una manera clara i alta. Al final, vaig decidir acceptar la seva proposta i va ser quan les nostres vides van tornar a ajuntar-se. La nostra convivència era conscient per part del meu ser. Em vaig adaptar a la nova situació i a les seves presències, i alhora sentia als meus germans de la Llum amb mi i Déu-en-mi guiant-me i asserenant el meu esperit.

Actualment la nostra relació està sanada. Ara jo estic sanat en relació a ells. Sóc més Jo. Va ser un aprenentatge per a l’enlairament de la meva ànima, i del meu esperit. Segons la meva condició humana eren moments no desitjats, però el meu cor m’empenyia a ells perquè havia arribat l’hora que els meus pares recuperessin a un fill, i jo, als meus pares. Durant el temps que va durà la nostra convivència vaig gaudir d’ells com no ho havia fet de petit. Rèiem junts i la seva acceptació de la meva presència els va ajudar alhora, a sanar la nostra relació començant a veure’m pel que era, no com a un fill que necessita ajuda i ell sol no pot i que mai podrà (encara que no vol dir que no ho pensessin).

Actualment continuen sense acceptar la meva visió de la vida, ignorant el que realment faig, però em sento molt satisfet perquè han començat a acceptar-me tal com sóc, diferent a ells, i delegant-me aspectes de la família que necessitaven també sanar-se.

Les sincronicitats es van manifestar ara una, ara una altra i així successivament. La meva situació a la vida em va portar a apropar-me més a ells. Estant al seu costat van prendre decisions que mai varen prendre a nivell familiar, confiant, per primer cop el meu pare, amb mi per a la solució d’aquestes resolucions. Vaig ser un gran recolzament per a ells. El meu pare va començar a veure’m de manera diferent. Vaig ajudar a la meva família el que no havia fet mai com aquell cop pel distanciament produït entre els meus pares i jo.

El fill pròdig va tornar i aquest fill va reconèixer als seus pares i va ser acollit. Es va produir la sanació, l’equilibri tan esperat per part de les nostres ànimes.

L’Univers tornà a la calma.

Que l Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Nova activitat

2011-06-27T08:44:00.001+02:00

Taller sobre LA MORT (La Vida continua....)

Hola a tots/es!

Us anuncio que el proper dissabte 9 de juliol es realitzarà un taller sobre “La Mort” al centre La Font de Cardedeu (Barcelona).

Tots aquells que estigueu interessats caldrà que us poseu en contacte amb el centre, situat al c/Hospital 4 de la població de Cardedeu, o bé trucant al T. 938455556 (dilluns matí tancat)

Les inscripcions s’hauran de fer dies abans en el propi centre.

(El taller serà impartit per en Jordi Morella, sanador i Mestre espiritual)

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A reveure!

(Si voleu que les activitats es realitzin a la teva població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752 (Jordi))

Fragment d'una canalització

2011-06-23T08:55:00.000+02:00

M’agradaria compartir avui amb vosaltres un fragment d’una canalització realitzada a finals del mes passat. Tenia a veure amb els moments que sembla que estiguem com aturats a la nostra activitat, a la nostra vida, però que en el fons sabem que tot està anant bé, malgrat no es vegin els resultats esperats.

Són paraules angelicals parlant a un ser humà en procés cap a la seva divinitat.
Aquí el teniu amb tot l’Amor i el respecte cap a vosaltres des de la Llar:

- Vine a la Llar, germà. En moments “d’espera” – com dius- vine a nosaltres i trobaràs la pau i el descans que necessita la Llum per a il•luminar amb molta més intensitat. Aquí t’esperem. Aquí estem, com sempre hem estat amb tu i continuarem sent-hi. Obra’t a la Llar i sent la seva presència dins teu. Ets part de nosaltres. Ets part de la Llar on tota ànima que us trobeu en aquesta experiència de la matèria, pertany.

- Tinc la sensació que són moments de “deixar fer”.

- Normalment ha estat així. Vosaltres heu de donar un “petit pas”, i la resta es desencadena per sí sol. Les vostres accions des del cor no representen cap esforç; és quan es realitzen des de la ment que creeu energia de dolor, patiment i desesperació. Heu de prendre les decisions quan us trobeu en cada cruïlla. La resta del trajecte sou portats. Quan arribeu a una de nova, torneu a decidir quin camí seguir, i a continuació se us porta i guia sense esforç. Quan més esforç voleu fer, més interferiu en la Voluntat. Deixeu de controlar i voler que les coses surtin com vosaltres voleu. Confieu i tingueu la certesa, la fe, que ho obtindreu. Tingueu la sensació conforme ja ho teniu, i el cóm i quan, no depèn de vosaltres. Deixeu-vos emportar. Deixeu que la Llar us guiï pel vostre major bé i de tota la humanitat. Vas prendre decisions. Aquestes t’estan portant a la recollida d’uns fruits abundosos. Deixa que creixin per a ser assaborits. Sigues el pagès espiritual de la teva vida! Has plantat. Has adobat, plantat i regat. Cada dia alimentes la terra fèrtil perquè doni els seus fruits amb el temps. Saps quins seran aquests. Deixa que segueixi el seu curs. Per més que insisteixis, la llavor o el matoll no creixerà més ràpid i millor. Allibereu-vos del resultat una vegada heu pres una decisió. Aquest no us pertany a vosaltres. Pertany a la vostra ànima i som nosaltres qui fem que tot sigui. Quan més entengueu aquest procés, abans us convertireu en la manifestació de la vostra divinitat. Aquesta apareix quan es flueix completament. Quan s’obra el cor i sent l’amor de la vostra essència, llavors, la ment no té res a fer.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Nou Seminari a Granollers (Barcelona)

2011-06-20T08:52:00.001+02:00

“El Seminari que canvia la vida de tots aquells que el fan”.

El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Els propers dies 1, 2 i 3 de juliol es realitzarà un nou Seminari de "CONNEXIÓ DIVINA" en el centre DARSANA de Granollers, situat al c/ Bruniquer 1-3.

Si voleu més informació al respecte i per a fer les inscripcions caldrà que truqueu al 938795217.

El Seminari estarà dirigit per en Jordi Morella, creador del mateix, sanador, canal i Mestre espiritual.

Si voleu que aquest es realitzi a la vostra població o centre, caldrà que truqueu al 606098752 (Jordi), o envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No temis, estimat ser

2011-06-16T09:06:00.000+02:00

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i la seva intensitat. Tota por és fruit de la no comprensió i coneixement de lo desconegut o del resultat a obtenir. La por només és fruit del passat, pertanyent a la ment, no del present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció a la veu del nostre interior, al nostre cor, res hem de témer, perquè el que puguis arribar a percebre, “veure o sentir” pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a succeir. La teva ment sí.

Les pors pertanyen a un passat viscut des de la falta d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, portes amb tu el llastra del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et passarà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu eres d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda en l’ara.

Les pors adquirides van ser el fruit d’un no coneixement com a ser.

La por desapareix amb la comprensió espiritual.

El no conèixer-se implica una actitud de víctima, degut que l’aprenentatge de generacions rere generacions sobre “les limitacions”del ser humà van deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-se amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?

En el present, totes les ports són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir no desitjat. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de l’oblit. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha amor, i si deixem que l’amor es manifesti, llavors, no hi ha temor.

Les pors són una falta d’amor cap a nosaltres mateixos. A més pors, més desconeixement del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, però que insistim que prevalgui. És una actitud coneguda, encara que dolorosa, i per tant, “familiar”. Allò que és familiar ho acceptem, encara que no sigui sempre el correcte i amorós. On es troba la teva responsabilitat davant la vida en situació com aquestes? Senzillament, amagada en algun armari del passat.

El no saber ens confon, a vegades.

El no saber ens limita.

Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.

Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual. sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.

L’alliberament de les pors permetrà enlairar les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència a la matèria.

Despertem la nostra consciència i deixem que el Déu que som es manifesti majestuosament al món.

Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.

A major comprensió espiritual, major grau d’evolució de la nostra ànima.

Allò que va ser, ja no té perquè ser ni serà, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i adonar-te que res has de témer.

Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat. Deixa que es manifesti i obra’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar de la qual pertanys, que sempre ha estat al teu costat, encara que ho hagis oblidat i no fer cas a la seva guia.

El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.

L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.

Deixa que el teu cor et guiï.

Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo, estimada divinitat, amb el meu Amor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules 44

2011-06-13T09:05:00.000+02:00

Els problemes significatius que tenim no es poden resoldre en el mateix nivell de pensament en el que els hem creat. No podem fer-ho des del mateix nivell d’energia."

(Us recordo que aquest dijous, dia 16, hi ha la xerrada de presentació del Seminari "Connexió Divina" que es realitzarà els propers 1, 2 i 3 de juliol. Es realitzará al centre Darsana de Granollers - Barcelona -., a les 20'15h. T. 938795217)

Que l'Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.

Comunicat de la Divinitat Universal

2011-06-09T09:03:00.000+02:00

Sento la meva essència, i des d’aquest estat connecto amb la divinitat universal per a sentir el seu missatge i poder transmetre’l:

La Terra es dirigeix cap a la Llum, la Llum de l’Ascensió, de l’enlairament de tots els sers i tot allò que la composa i habita.

La Terra s’encamina cap a la il·luminació de la seva essència. En l’Ara que us parlo, el vostre planeta s’ha regenerat. Molts de vosaltres ja no us trobeu tal com us coneixeu en aquests moments. El vostre nombre ha disminuït, però era necessari per a poder ressorgir de les cendres i començar una nova vida en una nova Consciència.

La morfologia del vostre planeta no és com el coneixeu actualment. La vostra terra ja no es correspon tal com la coneixeu. Era necessari que tot això succeís, així, les energies existents poden habitar amb tots aquells que viviu en l’Ara en el qual us estic transmetent.

Aquest canvi en la forma serà degut a un Gran Pla Superior per a la vostra existència. Les ments tindran un altre paper en relació al vostre temps actual. Països s’uniran i es crearan com una unitat, semblant al que coneixeu com “Unitat Europea”. Hi haurà més enteniment entre les diferents cultures. Els aspectes que coincidiran es potenciaran i la intencionalitat de crear la unitat i l’harmonia flexibilitzaran les postures, degut que el fi serà Un per a tots. Això farà que les diferències quedin al marge per a constituir la nova Terra.

En el vostre Ara actual, s’estan produint els canvis necessaris perquè així sigui. Sers del vostre planeta han estat instruïts per a poder ajudar a la resta de la humanitat per a despertar les seves consciències. En el vostre Ara, ja està succeint. Estan apareixent diferents aspectes del potencial de la vostra evolució. Entre ells, es troben sers evolucionats, havent contactat amb la seva divinitat, els quals sorgiran de la discreció per a mostrar-se al món i ser la veritable Llum i font d’Amor i Saviesa pels sers humans, fèrtils i ansiosos de regar el seu ser amb les noves energies.

Heu començat un nou període on la massificació s’anirà disgregant, i on cadascú prendrà el timó de la seva existència. Hi haurà un segon grau de Despertar, on, després d’abatre les resistències que aniran desapareixent dins de cada ser, una nova Consciència despertarà en el període d’alliberament del vell ser en el qual us trobeu encara.

Hi ha una gran somnolència en el vostre planeta que comença a despertar. cada vegada hi ha més humans que comencen a donar-se compte que són alguna cosa més que matèria. Això només és el principi del Gran Despertar. una vegada que gran part del vostre planeta Terra hagi obert el seu cor i sentit aquesta Llum de coneixement transmutat en saviesa, llavors, tot el procés s’accelerarà.

Començareu a donar-vos compte que tots esteu Units i sou un. En el vostre Ara, alguns teniu el coneixement, però no tots els que el tenen són encara conscients del que realment significa.

A mesura que aneu augmentant la vostra consciència espiritual, el vostre auto coneixement integrat en cada una de les vostres cèl·lules, anireu connectant amb el que denomineu el vostre poder interior. Aquest, consisteix en anar materialitzant la vostra Voluntat, Una amb la Voluntat que regeix tot el vostre Univers.

La vostra terra mudarà la seva pell. Necessita alliberar-se de lo vell per a donar entrada al nou. Està fent una selecció entre continuar amb el passat o donar nous passos cap a la materialització del veritable ser que sou. Les vostres ànimes han pres la decisió adequada per que tot pugui ser. Part de vosaltres encara està aferrat al viscut. Les seves pors no li permeten transcendir cap a la Llum, però els sers il·luminats del seu entorn desfaran les cuirasses del seu temor. Alguns necessitaran tornar a Casa per a poder-se renovar, i això ja està succeint en el vostre Ara.

Hi haurà harmonia, pau, enteniment, respecte i comprensió. El cor regirà les decisions a prendre. L’AMOR abraçarà el vostre món i els que ens trobem en aquesta dimensió des d’on us parlo, es trobaran entre vosaltres. Alguns ja els podeu veure, sentir i comunicar-se amb nosaltres.

La Divinitat s’anirà manifestant cada vegada més. Les fonts que anireu trobant en el vostre camí que alimentaran la vostra ànima, les reconeixereu per la seva humilitat, la seva llum, el seu amor i la seva saviesa quan la manifestin. Es trobaran entre vosaltres, ja ara estan, però la vostra ment no us permet adonar-vos de qui són. Els que són purs de cor saben d’ells.

No temeu pel que succeirà a partir del vostre present. El que ja ha succeït només és el principi del Gran Canvi cap a la manifestació de la Voluntat Divina Universal.

L’Amor farà presència en els vostres cors, en les vostres vides, i començareu a adonar-vos que sentiu, veureu i obrareu diferent. Les vostres paraules seran més en acord al vostre cor. Us anireu apropant els uns als altres, i el vostre caminar ajudarà a qui es trobaran al vostre costat. Ja ara això està succeint. No hi ha res a l’atzar. Les pors desapareixeran i l’Amor s’instal·larà en el vostre planeta Terra. L’arribareu a sentir dins vostre, i el cel es manifestarà en la vostra vida. Obrireu les seves portes i vosaltres i nosaltres serem Un.

La Llum que us he parlat serà el reflex de la vostra Llum interior. La vostra consciència serà Una amb la consciència espiritual de la vostra Llar.

Sempre he estat amb vosaltres. Mai m’he allunyat del vostre costat. Jo, el Pare/Mare de les vostres ànimes hem estat, estem i estarem amb vosaltres. No som alguna cosa aliena als vostres sers. Som Un amb vosaltres, i vosaltres sou UN amb nosaltres. Escolteu el vostre cor que ell us parlarà de qui sou en veritat. El vostre despertar està començant a manifestar-se. Esteu començant a veure que es necessiten nous pilars per a poder viure en la vostra dimensió. Des de fa temps sers amb consciència divina s’han manifestat davant vostre, però la majoria els heu idolatrat, sense adonar-vos. Aquest no era el missatge. Vau dependre d’ells, i no vau comprendre la seva essència en vosaltres i haver trencar els candaus que us privaven manifestar la divinitat que habita en vosaltres.

Beveu de la seva Font, i reconeixeu-la en vosaltres. Sentiu-la i llavors, us adonareu que vosaltres també sou divinitat.

Aquest és el camí del ser que viviu en els vostres temps. En l’Ara d’on us parlo, la vostra divinitat és manifestada.

L’Amor, la comprensió, la pau, l’harmonia i la unitat són presents en el vostre dia a dia. La vostre ascensió obre les portes a altres nivells d’evolució, ajudant a noves formes de vida del firmament.

No temeu perquè la Llar està amb vosaltres. Res heu de témer perquè l’Amor us protegeix.

Estem i estarem amb vosaltres.

Propera activitat

2011-06-06T08:39:00.002+02:00

Hola a tots/es!

Em complau anunciar-vos que el proper dijous, dia 16 de juny, es farà una nova xerrada sobre el Seminari "Connexió Divina". La entrada és oberta a tothom i gratuïta.
Aquesta es realitzarà en el centre DARSANA de Granollers, situada al c/Bruniquer 3

Us esperem a tots! Podeu portar als vostres amics, familiars, o persones que creieu que els hi pot arribar a interessar.
A la darrera part de la xerrada hi haurà una exposició de persones que ja han fet el Seminari, explicant les seves experiències i vivències en ell. Podreu fer-los les preguntes que vulgueu, a l'igual que a mi en relació a tot el que es vagi dient.

Una forta abraçada i espero veure-us el dijous 16 a Granollers.

Us recordo, també, que aquells que vulgueu demanar hora per a fer una sessió amb mi, em trobareu a Cardedeu, al centre LA FONT (T. 8938455556), i a Granollers, al centre DARSANA (T. 938795217).

Si voleu que les activitats es realitzin a la vostra població, haureu de trucar al 606098752 (Jordi), o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.