Després d’un
temps de no compartir les trobades amb David, a continuació, sempre amb el seu
consentiment, us presento uns moments de la nostra trobada tinguda fa poc.
Tota vostra,
sent un plaer poder escoltar les seves paraules
-
Hola David! M’alegro poder estar
novament amb tu després d’un temps, degut als moments que vivim dins del nostre
procés individual, i poder transmetre a tots aquells que puguin llegir la
nostra trobada, les teves paraules.
-
Els períodes de grans canvis, com
són els que vivim, comporten una intensificació de la teva predisposició per a
anar al teu interior. (Pausa). Són moments per a no desconnectar-nos del que sentim. El nostre interior ens parla
i necessitem temps per a escoltar el nostre cor – comença dient.
-
T’entenc i sé el que vols dir – li
responc – perquè la nostra consciència ja no ens deixa “deixar-lo per després”,
sinó que fa que ens posem ara a centrar-nos en el que sentim. Per cert, què
diries del que es transmet actualment sobre l’espiritualitat?
-
L’espiritualitat comença a estar
integrada en cadascú. Ja no es centra, en el que podeu arribar a llegir o veure
en els medis socials, sinó que les portes que ara estan obertes per a ser
creuades, són les de la responsabilitat i la consciència. Es qüestió, de
cadascú, de percebre cada vegada més la seva essència. (Pausa). Les ànimes
estan més predisposades a entendre el que es port arribar a transmetre. El cor
va prenent el seu lloc, i va convertint-se en la guia dels nostres passos. Per
altre cantó, sento com les meves paraules han de reposar un temps perquè és cadascú
qui ha d’entrar en contacte amb la seva essència. És anant al seu interior como
començarà a conèixer el camí a seguir. Cadascú ha de responsabilitzar-se del
seu procés, i deixar de dependre del seu entorn.
-
...
-
El que s’havia de transmetre ja
s’ha dit. No hi ha res de nou, en aquests moments, per a ser anunciat en el
nostre món. És el propi ser que ha d’anar al seu interior i connectar amb qui
és per a rebre tot allò que li ajudarà a portar a terme el que ha vingut a fer
en aquesta vida. Seran aspectes molt concrets, dirigits a cadascú. Els grans
missatges que havien d’impulsar el gran despertar ja han estat transmesos. No
espereu res de nou perquè és i serà cadascú qui anirà, a partir d’aquests
temps, rebent per a ell mateix.
-
I els cursos, tallers i seminaris?
– li pregunto.
-
Gran part d’ells ja no tenen la
seva utilitat en els temps que vivim. S’ha d’ajudar al ser en tot el seu
resplendor, amb tota la seva integritat perquè aprengui a anar al seu interior
i començar a recordar i reconèixer-se per ell mateix. Tot el que pugui arribar
a organitzar-se hauria d’anar encaminat a sentir l’interior cadascú i aprendre
a connectar amb aquell qui en veritat és. Això els portarà a un aprenentatge i
a una consciència que anirà en augment cada vegada més. Serà ell mateix qui
començarà a adonar-se qui és i a fer els canvis necessaris per a arribar a
manifestar la divinitat de la seva existència. (Pausa). Les trobades que es
facin haurien de ser miralls pels propis assistents. El mental ja no té el
sentit que bastants anys enrere podia arribar a tenir. Ara és el cor qui ha de
guiar-nos en aquesta vida.
-
...
-
Molts dels que transmeten
coneixements denominats espirituals, encara continuen amb aspectes relacionats
amb el que es coneix com la vella energia. No s’acaba de deixar anar el que va ser, per a donar pas al que és. Aquell que tingui el seu cor
obert, discernirà el que pertany a aquesta energia actual o a la ja obsoleta.
Estem en el temps de manifestar i transmetre la puresa.
-
Tenint present el que acabes de
dir, gran part dels cursos anunciats que poden veure’s per internet o els
centres propers al teu domicili, d’alguna manera, van reafirmant un passat que
hauria d’alliberar-se.
-
El que vull dir és que s’hauria
anar a l’essència i no a una dependència de fets, objectes, rituals o creences
que encara són presents, bé amb paraula o amb fets. Cadascú presenta el que
creu que ha de transmetre, per a poder ajudar als altres. Ara bé, que sigui el
cor de cadascú qui decideixi si assistir o no a aquestes trobades.
-
Tu, segons la teva manera de
viure, pel que veig i sento de tu, és que mostres la puresa dels temps que
vivim, de l’energia crística que es troba actuant i activant a les ànimes
disposades a donar aquest pas d’integrar la nova energia en un mateix – li
comento.
-
Sento en el més profund del meu
ser que viure en la puresa enlaira la
teva ànima i et permet realitzar allò que has vingut a fer en aquest món. Això
et fa sentir l’amor que cadascú és. Sento en el meu interior que quan més purs
siguem, més enlairarem aquest planeta amb tot el que això comporta.
-
Valores molt la puresa – dic.
-
Quan no estem sent nosaltres,
estem permetent que la vida, com es diu, pugui amb tu. Estic parlant de la vida
encarnada basant-se en unes lleis terrenals. (Pausa). El ser humà ja no és el
mateix. Se li ha activat la seva capacitat de decidir, la seva voluntat perquè
decideixi quina vida vol portar. Ara es pot. La felicitat, l’amor i l’alegria
són un reflex de la integritat d’un mateix. Som sers purs, plens d’amor i de
llum. Quan manifestem les nostres capacitats espirituals, estem mostrant-nos
aquell qui som, i cada vegada més.
-
Què és per a tu la puresa?
-
La manifestació de la divinitat
que cadascú és. És la teva essència, la de cadascú, manifestant-se amb tota la
seva plenitud. És mostrar l’univers aquí a la Terra a través teu. Quan algú es
mostra tal qual és, llavors, tot és claredat, benestar i amor sentit en el seu
estat més pur i incondicional. Quan així és, la divinitat que hi ha en tu es
manifesta amb tot el seu resplendor. La puresa és la manifestació d’un mateix
en el seu estat prístina celestial.
-
Llavors, no hi ha malentesos, ni
tristeses, ni dolors i d’altres manifestacions que un pot arribar a tenir que
li crea malestar – intervinc dient.
-
Quan se sent l’amor en un mateix,
el que pot arribar a viure està en consonància amb el que sent. L’Amor ens
allibera, ens enlaira i ens protegeix, cóm podem patir si estem sent abraçats
per la nostra essència? Estimeu-vos i deixeu que aquell qui sou es manifesti en
vosaltres!
-
Llavors, pel que estàs comentant,
escoltant el nostre cor evitarem el que no hem de viure – afegeixo.
-
Encara que un no evitarà el que la
seva ànima necessiti – afegeix David.
-
Recordant, segons el que has dit
abans, ens estàs recomanant que abans d’assistir a un grup o curs, abans
s’hauria de consultar amb el nostre cor.
-
Cert. Ell ens portarà vers el
nostre aliment interior.
Es produeix una
pausa i a continuació li pregunto:
-
Vols dir unes darreres paraules en
aquesta trobada d’avui?
-
No s’ha d’ensenyar a posar remei
al que està espatllat i distorsionat,
així com prevenir el que pugui arribar a crear dolor. Això és centrar-se en les
limitacions i incapacitat de l’ànima encarnada. El que la nova energia ens
transmet, és el fet d’ensenyar a ser un mateix, a conèixer-se i saber del
potencial, per a dir-ho d’alguna manera, que a cadascú hi ha. Quan es posa en
pràctica aquest potencial, el passat i les arrels que han creat el malestar,
arriben a desaparèixer. Quan ens sanem en el present, sanem el nostre passat.
No hem de centrar-nos en les possibles alternatives per quan ens caiguem, sinó
en transmetre que no tenim perquè caure, i si ho fem, ens podem aixecar sense
cap parafernàlia externa a la nostra
essència. Nosaltres sols podem.
-
...
-
(Pausa). Estimeu-vos i obriu el
vostre cor perquè allò que heu de divisar en el vostre camí, es troba en el
vostre interior. El vostre exterior és un reflex del que sentiu i cóm us trobeu
interiorment. Accepteu el que viviu, veieu el fons de la seva forma, perquè
allò que ens ha d’alimentar, sovint es troba en un embolcall que ens confon. El
vostre cor us dirà del veritable aliment que hem d’ingerir, tant per la nostra
ànima com pel nostre cos. Estimeu-vos i no temeu, perquè aquell qui sou està
trucant a la vostra porta per a manifestar-se d’una manera plena i lliurement.
-
Gràcies David per permetre,
novament, que aquesta trobada pugui ser transmesa a tots aquells que arribin a
llegir-la. Gràcies. una abraçada.
-
Una altra per a tu, Jordi – acaba
dient.
