dijous, 26 de gener del 2017

Trobada amb la seva Divinitat

Una vegada, una ànima conscient, sentint la seva essència va voler tenir uns moments per a estar amb la seva Divinitat. Va sentir l’Amor en ell, i va començar a sentir els símptomes d’estar connectat amb aquell qui era.
Estant en aquest estat d’expansió i obertura, va deixar que tot fluís en relació a aquest encontre.
-         Temps vaig tardar en saber de tu – va començà dient. Ara, sabent de tu en mi, que l’Amor sigui el meu acompanyant en tot el meu procés.
-         Aquell qui obre el seu cor i troba al ser que és,sabrà de mi, d’ell, en tot moment.
-         Què vols dir, que tu ets nosaltres?
-         La Divinitat, com dieu, no és alguna cosa aliena a vosaltres, sinó, aquell qui sou.
-         ...
-         No sóc una cosa externa a cadascú de vosaltres, sinó l’essència de la vostra existència. No vulgueu trobar una explicació al dit, perquè la vostra ment no la trobarà. Aneu al vostre cor i obtindreu la comprensió i el sentit de la meva presència en cadascú de vosaltres, però no perquè sigui alguna cosa apart de vosaltres, sinó perquè vosaltres sou Jo, i Jo sóc cadascú de vosaltres.
-         ...
-         El vostre procés us ha portat a la desconnexió per a poder donar els passos vers aquell qui sou. Tot té el seu sentit. Una eruga ignora, en un principi, la seva capacitat de volar, però amb el temps, s’adona que la transformació que viu, la porta a mostrar tota la seva bellesa i resplendor. Així sou cada una de les ànimes encarnades en aquesta dimensió. Comenceu a saber alguna cosa diferent i relacionat amb vosaltres, però aquesta “diferència” en relació amb la humanitat, resulta ser la vostra veritable essència i potencial per a arribar a vosaltres mateixos,...a mi.
-         Si som divinitat, per què no mostrem aquest potencial que comporta el ser un Déu encarnat?
-         Degut a la vostra consciència. És la consciència que us porta a trobar i experimentar amb el vostre potencial. Tornar a recordar qui sou us portarà a l’enlairament de la vostra ànima, i aquest procés d’ascensió,us permetrà creuar el llindar de l’espiritual, que és d’on pertanyeu. El vostre present us ha confós fins que he començat a alliberar les vostres creences mentals.(Pausa). Aneu al vostre cor que ell us parlarà i us farà saber del sentit de la vostra existència i el motiu pel qual esteu on esteu.
-         Arribarà el dia que arribarem a mostrar, d’una manera clara i notable les nostres capacitats divines? 
-         Alguns de vosaltres ja ho esteu fent. deixeu que jo pugui manifestar-me en vosaltres, i llavors, l’humà deixarà lloc al ser diví que és.
-         Cóm fer per a deixar-te manifestar a través nostre? – va expressar l’ànima.
-         Recordeu qui sou, i quant més recordeu, més podreu arribar a sentir-me. Quant més em sentiu, més us adonareu de l’Amor que sou. Quant més Amor sentiu en el vostre interior i d’una manera contínua, llavors, haurà arribat el moment que cedireu el vostre control de la vida a les meves mans perquè pugui jo guiar-la, portar-la a terme i manifestar-me lliurement a través vostre. (Pausa). Arribarà el dia que us deixareu anar, i llavors, la vostra vida canviarà i començareu a notar com us anirà somrient, com dieu, cada vegada més, sense esforços. Per a arribar a mí, haureu de deixar de controlar la vostra vida, tenint la Fe corresponent conforme tot està sent pel vostre major bé. (Pausa). Escolteu el vostre cor que el us guiarà en el vostre procés vers vosaltres mateixos,...cap a mi.
-         És a dir, que hem de deixar de viure des de la ment i començar a escoltar el nostre cor, vivint des d’ell i dirigir-nos i portar a terme allò que ens digui, que sentim en el nostre interior.
-         Serà un bon principi. Us ajudarà a obrir les portes del vostre alliberament i permetre que la Gran Voluntat sigui en vosaltres. No vulgueu que les coses siguin segons vosaltres, sinó segons el que heu vingut a fer!
-         Entenc, doncs, que la vida no ens pertany – va comentar l’ànima.
-         Però sou responsables, i els únics responsables de la vostra vida. La part que heu d’aportar, seguint el vostre cor, us portarà a la Divinitat que sou. No temeu! Confieu! i allibereu-vos de l’afany de voler controlar el que viviu. Apreneu d’allò perquè enlairarà el vostre ser. Accepteu-lo!
-         Sé de tu – va dir l’ànima, però cóm puc transmetre aquest Amor als altres? Cóm fer arribar als altres la consciència de qui són?
-         Senzillament, sent tu. Escolta el teu cor que ell et dirà. No vulgueu arribar als altres, perquè seran els altres que us arribaran. Allò que es trobi en el vostre camí conscient, ho atraureu, no haureu d’anar-lo a buscar ni voler que els altres siguin o es trobin interiorment com vosaltres vulgueu.
-        
-         Sigues tu! Sentint qui ets, ajudareu a tots aquells que estan disposats a obrir-se i arribar a mi. És amb l’exemple que irradiareu la vostra essència i la saviesa del sentit de viure. (Pausa). Deixeu que jo us guiï. Sentiu qui sou i els llindars de la vostra ascensió s’il·luminaran, deixant de ser vosaltres, per a ser Jo.
-        
-         Tu i Jo som Un. Tu ets Jo i jo sempre he estat tu. Recorda aquell qui ets, i sent l’Amor en tu. Allà, en el teu interior em trobaràs. Sempre estic. Jo Sóc aquell qui tu ets. Deixa que la meva presència assereni la teva ànima i la teva vida. Jo Sóc Tu, i Tu ets Jo.
-         Que es faci la teva Voluntat en mi – va dir l’ànima finalitzant la trobada.


dijous, 19 de gener del 2017

Quan el dolor apareix


Porto anys al servei de la humanitat. De diferents països vaig rebent missatges, consultes i exposicions de les situacions que algú està vivint, demanant ajuda, o què fer en aquells moments. Fins i tot he arribat a rebre missatges parlats on havia de posar tota la meva atenció per la debilitat de les paraules expressades junt amb el plor intens del seu interior.
He rebut, amb el temps, peticions d’ajuda per part d’alguns de vosaltres en moments de desesperació. Us puc dir que el meu cor sent el vostre dolor. Aquest, ve donat no tant sols pel dolor físic, sinó per l’emocional que és el més penetrant i, no sempre, ens permet veure la situació tal com és.
En moments de desesperació, he respost a les vostres peticions. Així ho sentia dins meu.
No sempre és el que sembla.
Fa uns dies vaig rebre un missatge parlat on, qui s’expressava, sentia com la seva vida li donava un revés, no sabent què fer en aquells moments i sentint-se atrapada per la situació viscuda. Li vaig respondre, i sento la necessitat, avui, de parlar-vos d’aquests moments no volguts a la nostra vida.
A vegades sembla que ens estem recuperant d’alguna cosa viscuda que ens va marcar, quan se’ns presenta davant nostre una situació no esperada que pot arribar a canviar el rumb de la nostra vida. És com si acabéssim de superar alguna cosa, quan ens colpegen amb més dolor. No sortim d’una, quan entrem en una altra. Dóna la sensació com si la vida no ens deixés ser feliços. Plorem, ens lamentem i ho podem veure tot negre, sense una sortida al respecte.
Estimades ànimes, a totes que us podeu trobar en una situació similar us dic, que el meu amor està en tots vosaltres, i que allò que viviu, encara que pugui arribar a semblar dur i fred, us dic que no hi ha vivència que tinguem que no alimenti la nostra ànima.
Quan ens hem enfonsat en les creences inculcades i ens sentim identificats amb el dolor del nostre món, llavors, és quan més atrapats ens podrem arribar a sentir quan visquem una situació inesperada que pugui alterar el nostre interior, creant un malestar o un dolor, sent l’emocional el que més ens aferrarà als fets mundans i impedirà arribar a l’aprenentatge que ens aporta, a no ser que la nostra actitud sigui d’ACCEPTACIÓ amb  cert grau de consciència conforme el viscut té el seu sentit i ens trobarem en mig d’aquest fet pel nostra major bé.
Quedant-nos en el dolor i lamentant-nos, podrem quedar atrapats en un dolor profund, anul·lant el nostre ser i intensificant la nostra actitud de víctima davant la vida. Haig de dir-vos que no és així. Nosaltres tenim la capacitat de superació de qualsevol aparent revés que la vida ens pugui arribar a donar.
Hi ha moments que el viscut no és de nosaltres mateixos, sinó d’algú del nostre entorn més estimat. d’algú a qui estimem. Quan veiem que hi hem de prendre certes decisions pel major bé de l’altre, d’aquesta persona, que el farà canviar el ritme i estil de vida, llavors, tenint present la nostra relació amb ella, veiem com la nostra ment ens comença  a parlar de lo malament que ho passarem, de les limitacions que tindrem a partir d’ara a la nostra vida. Ens anuncia un futur incert i molt negre. La ment ens parla segons les creences i identificacions que hem associat amb nosaltres al llarg dels anys. Però la nostra ment és passat i ens transmet basant-se en l’adquirit en un passat. Els temps han canviat, i el present dels nostres dies està envoltat amb un empoderament i responsabilització de cadascú davant la seva vida.
He arribat a conèixer persones que en el seu moment, em van fer veure conforme “la vida sempre es desfoga amb els mateixos”, però a mesura que anava seguint el meu procés d’evolució, vaig començar a adonar-me que nosaltres som els únics responsables de la nostra vida. Continuo sentint el dolor de qui em fan arribar les seves peticions d’ajuda, però també haig de dir que no sempre puc ajudar-los de la manera que a ells voldrien, perquè no sempre la solució es troba en fer alguna cosa per ells, sinó, quasi sempre, consisteix en un canvi d’actitud nostra davant la situació.
Estic aprenent molt de vosaltres, i us ho agraeixo, encara que no siguin situacions aparentment volgudes o alegres, però la nostra ànima se sent confortada per la reacció i aprenentatge que realitzem davant els suposats obstacles que ens podem trobar en el nostre camí.
No hi ha res que no ens aporti alguna cosa, tant per a nosaltres si estem implicats en el fet, com per a la persona que ho “pateix” personalment. Són cops que no sempre se superen en el moment, però heu de ser pacients, tant vosaltres, com per l’altre persona que ho viu directament.
Una de les coses que he après al llarg dels anys, és que no hi ha res que visquem que no tingui un sentit per a nosaltres i no ens aporti res. Tot, absolutament tot el que vivim, té a veure amb la nostra evolució.
Som molt més que matèria. Som molt més que sers indefensos. La nostra capacitat de superació és gran, perquè cadascú de nosaltres conté l’essència innata de l’Amor. Cóm pot l’Amor crear tant de dolor? Alguns podeu arribar a preguntar-vos en algun moment. L’Amor allibera i només vol el millor per a cadascú de vosaltres. L’Amor enlaire el vostre ser i allibera tot allò que portem dins i no ens pertany. Aquestes paraules es refereixen, des de creences, hàbits, costums, tradicions, maneres d’actuar, de pensar i crear.
Quan vivim sense donar passos vers aquest alliberament del nostre interior, llavors, és quan l’univers, la vida, o com vulgueu dir-ho, ens dóna una mà per a poder arribar a la plena felicitat i al moment de poder expressar l’alegria, d’una manera lliure i constant, vers el nostre estimat món. Tot té un sentit. No hi ha res arbitrari, des del punt de vista espiritual, que no ens faci créixer com a sers amorosos que som.
Som molt més que matèria. Som Amor, i el nostre procés ens porta a connectar amb ell, i per això hem d’activar la nostra consciència per a adonar-nos que no som sers invàlids, limitats o a mercè dels altres. Som sers amb un potencial immens, ple de Llum i Amor.
El viscut només és per a poder, a través de la nostra predisposició i actitud oberta, percebre el sentit, el fons del viscut, i no quedar-nos amb la forma, amb el que els nostres ulls veuen, que no sempre és el que sembla.
La nostra vida està sent guiada des de l’Amor, des de l’essència pura i incondicional de l’Amor que habita en nosaltres.
Quan el dolor apareix, tingueu present que són les manifestacions de les nostres pors davant la vida a partir d’aquell moment, i sobre tot, de l’oportunitat que tenim per a enlairar la nostra ànima i aprendre alguna cosa nova o que ja hem obert la porta de la sanació d’algun aspecte nostra que ja hem començat a donar passos per al seu alliberament.
No us enfonseu! No us desanimeu!, perquè allò que viviu us portarà al veritable ser que sou, no qui us han fet.
Lamento el dolor viscut en el nostre estimat món però també jo vaig haver de viure situacions, al llarg de la meva vida, que em van fer quedar sol i viure experiències d’incomprensió, misèria i d’una gran solitud. En el seu moment vaig viure el que es denomina “la part fosca de l’ànima”. Ho vaig viure, però el meu interior em deia que havia de continuar malgrat tot. Havia alguna cosa en mi que m’empenyia a seguir i no quedar-me atrapat en cadascuna de les situacions que estava vivint. Només així aconseguireu avançar en vostre camí, adonant-vos que res és per a sempre. Tot és temporal. El dolor és mental, no real, encara que sentiu els seus símptomes. Del malestar podem aprendre, i un dels majors aprenentatges que podem fer és el de l’ACCEPTACIÓ. Acceptar el viscut i no témer, perquè allò que viviu és part del vostre procés i alliberament.
Sou sers complerts, lliures i amorosos. No sempre ens adonem que així és, per això l’univers, de tant en tant intervé per a ajudar-nos a recordar. Per això, el que vivim o hem viscut.

Davant de tot, estimades ànimes que viviu un procés de dolor, ESTIMEU, ESTIMEU, ESTIMEU. Només estimant i tenint compassió per a tots aquells que pateixen, podrem crear una energia que els pot arribar a crear benestar, si així ha de ser per a la seva ànima. Estimeu. Sentiu l’Amor en vosaltres i arribareu a sentir la calma dins de cadascú. Sentiu l’Amor en el vostre interior, i alleugerareu el dolor d’aquells sers propers que la seva vida ha donat un tomb, començant una nova etapa, potser, amb canvis físics, emocionals o mentals. Estigueu al seu costat i veieu a l’altre, o a vosaltres mateixos, si és a vosaltres que us ha succeït, com a sers complerts, sencers, amb grans capacitats de viure, encara que a vegades, la nova vida hagi de ser amb modificacions, a nivell de estil i ritme, en relació a com vivíeu fins fa poc.
Sigui la pèrdua d’algú que ja no veurem més, una amputació d’algun membre del nostre cos, l’adonar-nos de la relació dels nostres fills amb les drogues, un acomiadament improcedent deixant-te amb vàries deutes pendents sense poder-les fer front a partir d’ara, o una sensació d’abandonament davant la vida. No importa el que visquem, perquè cada experiència és l’adequada per a nosaltres. No hi ha res perquè si. Tot està abraçat per l’Amor.
Som nosaltres, que al llarg dels anys ens hem estancat, aferrat i creat unes capes de protecció per por a que ens fereixin o no ser acceptats. Llavors és quan amb el temps apareixen les situacions d’ajuda, de segones oportunitats per a arribar a nosaltres i començar a recordar aquell qui som.
ACCEPTEU I ESTIMEU, perquè no hi ha res perquè si. No existeix res a l’atzar a  la nostra vida. Nosaltres hem estat i som, els únics responsables de la nostra vida.
Per això, tenim la sortida del dolor que habita en el nostre interior. Coneix-te i aprèn del viscut, perquè el fons de la forma que veu i experimentes, t’alliberarà i t’aproparà més a la felicitat i la plenitud del teu ser!
Quan el dolor apareix, la porta del recordar i l’aprenentatge s’obren.

El meu AMOR és en tots vosaltres.
Tot té un sentit.

Que l’Amor, la Pau i la Comprensió del viscut siguin en cadascú.



dijous, 12 de gener del 2017

Quan comença l'aprenentatge

Quan algú fa un aprenentatge espiritual, un aprenentatge relacionat amb la nostra ànima i no dirigit vers la nostra ment, llavors, ve a ser com el nostre ADN, on cada capa és diferent a les altres amb unes característiques concretes, però alhora està relacionada amb totes les altes. El conjunt del nostre ADN no podria activar-se i procedir a l’evolució del ser que el contingui, a no ser que cada part del mateix influenciï i estimuli a la resta del conjunt. Amb això vull dir que una capa activada fa que les altres també s’activin, com l’efecte dominó, on totes les fitxes estan dretes una al costat de l’altre, i fent tu un gest, fas que totes les altres també caiguin, és a dir, quedin influenciades i implicades. El mateix succeeix amb les lleis espirituals. Cada una d’elles és única, però estan implicades amb d’altres, i quan integrem una en el nostre interior, hi ha d’altres que també s’activen. Totes, absolutament totes estan relacionades.
Tot veritable aprenentatge relacionat amb la nostra ànima està dirigit a una interiorització del ser i a una presa de consciència i responsabilització de la nostra vida. Això comporta altres aspectes que ens fan enlairar encara més, encara que només haguem donat un sol pas.
Tot aprenentatge és una gran aventura, i sobre tot, quan és conscient per part de qui el viu. Quan et permets experimentar, acceptar i estar obert a tot el que pugui presentar-se davant teu, com un regal de la vida, llavors, és quan pots arribar a entendre que no hi ha res perquè sí, i tot el viscut té el seu sentit.
Un altre dels aspectes que està relacionat amb l’aprenentatge espiritual, és el temps. Sabem, i s’ha dit moltes vegades que “el temps no existeix”, espiritualment parlant. Bé, quan ens trobem en mig d’una situació no volguda a voluntat, és quan t’adones que el temps desapareix del teu camp de visió. No el tens en compte, encara que sí els dies, o certs dies, degut que sembla que els hagin creat exclusivament per a tu, perquè puguis fer amb ells el que tu vulguis. Exactament és així, perquè hi ha moments que no sabràs què succeirà aquell dia, i això succeeix cada jornada al despertar-nos, sent uns instants on només et queda anar al teu interior i fer allò que t’agrada o t’agradava fer quan no feies la feina principal del teu dia a dia. El temps desapareix, vivint només el present, donant-te compte cóm de ràpid va passant cada interval, perquè desconnectes d’ell per a dedicar-te’l a tu, sabedor que ets tu qui l’ha d’omplir amb la teva actitud, la teva acció, decisió i presència, estiguis on estiguis.
Estàs tan centrat en el teu present, que quan mires una mica cap enrere, ja veus que ha passat un mes, mig any o dos, sense donar-li més importància, però tot el que hauràs fet t’haurà servit per a sentir-te bé, perquè en el fons, això és que importa. O el temps pot amb tu i t’enfonsa i deprimeix, o t’enlaires per sobre d’ell i el superes. En aquests moments es una benedicció tenir tot el temps per a tu. Sol, comptant exclusivament amb tu.
Cada dia és una oportunitat per a deixar-te portar per les sorpreses preparades per a tu. Hem d’aprendre a crear-nos benestar estant en una tempesta. Vivint moments de grans borrasques, turbulències, i fins i tot, d’huracans que s’emporten tot el que troben davant seu, aprenguem a estar en mig d’aquest huracà en tot moment, a l’ull de l’huracà on regne la pau. Estant aquí, observa el teu entorn, on tot sembla estar fora del seu lloc adequat, però la gent continua vivint com si fos aquest desordre, el seu estil habitual de viure. Tot i així, la sensació de saber estar centrat en el centre del teu ser, et permet sentir la pau i l’Amor que t’envolta arrecerant-se en cada una de les teves cèl·lules.
El temps desapareix quan tu ets tu, perquè no influeix el teu físic i sembla no acompanyar-te, amb tot el que això representa a nivell de vitalitat i un rejoveniment del teu suport físic.
És en moments com aquest, on no penses en el temps, perquè ets tu qui el crea, l’allarga o l’escurça. Ets tu qui el fa desaparèixer al ser tu. No importa l’edat, perquè el que se entén com anys, també desapareix de tu, degut que estàs centrat en aquell qui ets, i quan deixes que la Divinitat que hi ha en tu i tu ets, es manifesti, llavors tot es torna intemporal.
Us puc dir que no hi ha temps. Quan deixem que tot sigui Present, llavors, vivim més temps, del que es coneix a nivell terrenal com a temps, i amb una millor qualitat existencial. Espiritualment no existeix el temps, ni el passat ni futur, perquè l’únic moment de poder per a cada ànima és el present junt amb el lliure albir. La manera d’utilitzar-lo, segons el grau de consciència de cadascú, ens portarà a aquest benestar anomenat anteriorment i a una visió de la vida més enllà de l’humà.
Tots soms sers complerts i divins. L’important és sentir-ho, degut que el tens integrat, i no tenir només el coneixement que així és. Ha arribat l’hora de mostrar-nos tal com som. Cada un segueix el seu procés en mig del lloc adequat per a poder recordar i anar deixant la seva humanitat per a donar pas a la seva divinitat.
No hi ha temps.
No hi ha res que no sigui tu mateix.
La vida et dóna suport per a avançar segons tu sents. A vegades hem de deixar anar per a trobar-nos només, amb nosaltres mateixos. Llavors, és quan començar els millors moments, els més intensos per a arribar a nosaltres.
Només l’Amor existeix i és des de l’Amor que podem arribar a nosaltres. El passat està basat en la nostra part mental. Deixem que s’alliberi, perquè els temps viscuts en el nostre present es basen en el cor. Ell us dirà què fer i la resposta adequada a la situació que viviu.
Escolteu el vostre cor, per a poder enlairar la vostra ànima i la vostra vida.
Tot aprenentatge és una porta oberta a un nivell superior de saviesa. Aquesta saviesa s’obté per haver viscut el coneixement que podeu arribar a tenir. Només l’experiència particular pot portar-te a l’obtenció de la mestria.
La vida continua. Sentiu l’agraïment per tot el viscut i après.

Que la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres per a seguir el camí del vostre interior, i que aquest any 2017 pugueu creuar la porta de la vostra plena manifestació.

El meu Amor és amb tots vosaltres.


dimarts, 10 de gener del 2017

No miris tant a l'horitzó



No miris tant a l’horitzó. El que tant anheles es troba en el teu present. No és físic. La teva realització no pertany a la matèria, sinó a la manifestació d’aquell qui ets.
Recorda-ho, perquè per més mirar a la llunyania per a poder divisar el que el teu cor et fa sentir, et fa veure una realitat que no és la que la teva ànima ha de viure en aquests moments.
Viu el teu present i sent-te’l dins teu. Ell t’anirà portant de la mà. Deixa que tot sigui, i accepta la immensitat del que ara estàs vivint perquè els seus passos et portaran a on sents. Accepta aquests moments perquè tenen un sentit sagrat per a la teva ànima. (Pausa).
Més enllà del teu present existeix una vida esperant presentar-se segons el teu sentir i la teva ment. Els anys han permès creuar aquest any. El que coneixeu com a 2017, us portarà a l’enlairament del vostre ser, a l’haver-vos responsabilitzat de la vostra vida.
Aquella amb la qual sempre heu somniat, ara truca a la vostra porta. Confirma-la i abraça-la des del cor, perquè serà des d’aquí on rebrà les energies adequades per a començar a materialitzar-se en cadascú de vosaltres el sentit pel qual vareu néixer aquest cop.
La Llar estarà amb vosaltres, per a tots aquells de cor obert i oïdes atents a tot el que un pugui arribar a sentir o rebre més enllà d’aquesta dimensió en la qual ens trobem.
Tingues Fe i responsabilitza’t de la teva vida.
Quina vida vols?

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.