Avui vull parlar-vos de quan una ànima fa el Lliurament.
Vull parlar-vos del que succeeix a una ànima quan
lliura la totalitat del seu ser a les mans de la seva divinitat.
Vull dir-vos unes paraules sobre aquell que ha fet
el lliurament absolut de la seva ànima, la seva vida i tot el seu ser a aquell
qui en veritat és.
Poder sentir la divinitat en un mateix et permet
tenir una claredat i comprensió absoluta sobre qualsevol mínim detall
existencial en aquesta dimensió.
Ja no som nosaltres. Aquell qui sempre es trobava
a cada racó del nostre interior, aquell qui no és “un ser”, sinó una energia
amb la plena consciència i amorositat, l’energia de més alta vibració existent
que permet la teva plena realització i portar a terme el teu servei a la
humanitat,....aquell qui tu ets no és matèria, sinó esperit, energia.
Aquell qui tu ets no admet la densitat, ni la
inquietud ni el desamor.
Quan permets que la teva veritable naturalesa
divina es manifesti, tota la teva vida canvia. El que aparentava ser, ja no és.
Tot pren un altre sentit i la teva visió de la vida va més enllà de
l’establert, del previst i dels teus ideals. La teva ment deixa de tenir el
domini de la teva vida, perquè ara, a partir del moment que facis el Lliurament, deixaràs de controlar la
teva vida i afavoriràs que la Voluntat Superior en tu pugui arribar-se a
materialitzar.
La teva consciència et porta a nivells on són
inimaginables per a la teva existència racional. Supera tota situació,
denominada adversa, per a fluir amb ella i sanar amb l’aprenentatge que ella
t’aporta.
Avui voldria transmetre-us unes paraules quan una
ànima, des de la plena voluntat i força del seu cor fa el lliurament de qui va
ser per a permetre qeu el Déu que és es manifesti en ell, portant a terme la
seva Voluntat, no la teva.
Quan algú es lliura amb totes les seves forces a
qui és en veritat, deixa de crear el camí per a deixar-se portar pel que el seu
cor l’indica.
Tota la vida d’aquell que desitja ser ell amb tot
el seu resplendor, comença a alliberar-se de tota dualitat i terrenalitat per a
enlairar-se i sentir l’amor i la bellesa que cada individu i entorn comporta.
En cada detall aprecia la presencia divina de la creació i s’adhereix a ella
com a font annexa per a ser aliment per a la humanitat.
El Lliurament
representa el total desaferrament de la matèria en un mateix. Quan expresso la
paraula matèria, em refereixo també, a tot l’encarnat, a tots els sers que
habiten aquest món que vivim en el present. Desaferrament emocional de tot.
Es té, però no es posseeix.
S’atrau, però no es reté.
Se sap, però no s’evita.
Quan obrim les portes de la nostra Llar de bat a
bat, tot el que en ella es troba és en nosaltres, activant-se en cada un com a
consciència de la divinitat que cadascú és. Què representa aquesta porta
oberta? El nostre ADN activat, un recolzament absolut per part dels nostres
Germans de la Llum, i sobre tot, de l’essència divina en nosaltres, guiant-nos,
protegint-nos i acompanyant-nos en tot moment, sent tu conscient d’això i de les
seves presències.
No hi ha major sublimació amorosa que sentir els
teus germans de la veritable Llar d’on procedeixes, i sobre tot, de Déu en tu
manifestat!
És una sensació sublim, més enllà de tot
raciocini, entenent-la només, amb el sentir que cadascú pot arribar a percebre.
Sentir et permet arribar a la teva Llar, a la teva essència, a l’AMOR.
La meva intenció avui, és mirar de descriure-us la
sensació i el que pot arribar a succeir quan ens lliurem del tot a la nostra
Divinitat interior, a aquell qui en veritat som.
Permeteu-me que us comenti situacions d’aquest
recolzament i claredat a la vida d’un. És un cas real, viscut per algú que ha
arribat a creuar el llindar del terrenal per a endinsar-se en el desaferrament
i lliurament del seu ser a qui en veritat és.
“Aquest ser encarnat va tenir una trobada amb
certes persones properes a ell. El que en ella es va comentà, alguna cosa li va
arribar al seu interior, fent que la seva ment reaccionés tímidament. La
persona en concret sabia que els resultats que obtindria d’un aspecte de la
seva vida no tenien res a veure amb el que a la reunió es va arribar a
comentar.
Després se’n va anar cap a casa i allà, abans
d’adormir-se, ja estirat al llit, va tenir una visió on se li confirmava i
mostrava, alhora, el que ell ja sentia en el seu interior conforme com acabaria
la situació comentada a la reunió. Tot i així, mentre dormia, va tenir un somni
on se l’alliberava de tota inquietud, aferrament que hagi pogut tenir a una
creença o resultat limitat, i com una energia, o més ben dit, vàries energies
anaven sanant-lo i alliberant-lo de tot pensament o emoció limitadora”.
A mesura que anava succeint aquest somni, ell era
conscient de tot el que succeïa en ell i sentia. Aquell matí es va llevar com a
nou.
Què estava succeint en el fons i per què el
viscut?
No estem sols. Tot aquell que es deixa emportar
per la Font de la qual tots procedim, està sent guiat, aconsellat i estimat per
aquests sers de la Llar, que molts denominen, els seus guies. No està sol en cap moment, ni vosaltres ho esteu ara. Tot el
que necessiti per a portar a terme el que ha vingut a fer, se li donarà i
comunicarà per a poder seguir el seu camí, la seva missió en aquesta vida.
Aquesta ànima rebre la informació adequada per a
poder continuar amb l’estat interior necessari i així prosseguir amb la missió
en el dia a dia, permetent que, aquell qui és, pugui manifestar-se a través
d’ella amb tota la seva majestuositat.
Quan fem el Lliurament
de tot el nostre ser, la nostra ànima, amb totes les nostres forces i
convençuts que així ho volem tot el que necessitem saber, se’ns facilitarà; tot
el que necessitem se’ns donarà, i en tot moment, amb la pau interior,
l’assossegament, la serenitat, harmonia i l’amor que som abraçant-nos sentint
la Llar de la qual tots procedim. Desapareixerà tot control a la vida, perquè
sentireu com aneu sent portats per les aigües tranquil·les de l’Amor,
deixant-vos portar oberts al que us arribi, sabent que serà el millor per a
vosaltres. Quan se sent l’Amor, tot es comprèn i hom s’enlaira.
Quan algú expressa la seva intenció de Lliurament,
tot l’univers s’alegra i ressona amb una melodia d’alegria i emoció,
alegrant-se que un germà retorni a la Llar per a viure des de la Llar a través
del seu cor i la seva matèria. Llavors començarà a allunyar-se de
l’insubstancial, la banalitat, el frívol, per a centrar-se i dirigir-se
exclusivament vers l’espiritual, vers el servei a les ànimes que amb ell
conviuen i comparteixen aquest estimat planeta. Es converteix en una Font de
Llum i Amor.
Quan sentim la Llar en nosaltres, Déu en el nostre
interior, llavors, la nostra vida ja no ens pertany, perquè la nostra
existència no tindria sentit sense l’Amor. Tot el que necessitem ens serà
donat, sigui el que sigui. Ja no demanarem perquè sabrem que ho obtindrem.
Acceptarem tota la nostra vida amb el que haguem de vivenciar, perquè sabrem
que serà el millor per a nosaltres, i anirem al fons de tota existència,
allunyant-nos i deixant de valorar la forma, que confon al ser en el seu camí.
Serem Amor i Saviesa en el sender de la humanitat,
on serem protegits per l’univers per a portar a terme la Voluntat Superior de
la Divinitat que hi ha en cadascú, que ja serà la nostra, unint-se Pare i Fill, per a ser UN.
Quan una ànima fa el lliurament del seu ser i la
seva vida,....només pot esperar el millor.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
-
Sé
que estàs aquí, mare sé que sents el meu respecte i el meu amor cap a tu. Les
meves paraules van fent silenci amb el temps perquè ja no totes arriben amb la
comprensió d’un temps passat on entenies i et resguardaves de la incapacitat de
poder-te mostrar tal com senties. Mare, sé que estàs aquí, i en el fons, des
del teu cor, no existeix la distància entre tu i jo. quan menys articulo els
sons, més sentim en el nostre interior, i per a trencar el silenci que a
vegades pot produir-se, una expressió tòpica per la meva part, sense sentit,
atrau la teva atenció i et sents disposada a intervenir amb els teus records
reiteratius apagant-se. 
