Comunicació d'Àliga Blanca

En una comunicació amb Àliga Blanca, hi ha un moment que li comento:

-         Són grans temps pels que vivim dins d’un cos. 

Ell em respon:

“És l’hora de l’Esperit.

Necessita enlairar-se i volar ben alt, als designis del Gran Pare. Deixar tot lligam per a seguir el camí del Cor. No podeu arribar a vosaltres i viure des del Cor si no us allibereu de tot i tots els que us envolten.

El Gran Vol demana pas a la plena llibertat, sense cap lligam, estant dins d’un cos. (Pausa). Són temps que truquen a la porta de les vostres ànimes per a deixar anar el qui vareu ser per a mostrar-vos aquell qui en veritat sou. El vell ja no te cabuda en els temps que hem entrat.

                                                    (………)

El nou caminar demana que us despulleu de tot el terrenal per a l’enlairar el vostre esperit i la vostra ànima pugui sentir-se lliure de tot el que representa matèria. No podeu volar si la vostra ment està aferrada a la terra. Heu de desprendre-us de tot el que no us permet sentir la lleugeresa de la Llar i la serenor del vostre Cor al seguir el que us xiuxiueja.”

De la màgia a l'alquimia

La humanitat està seguint un procés d’ascensió, sense un límit pel seu enlairament. Les consciències individuals estan, ja no despertant pera gran part de les ànimes, sinó trobant la claredat de les seves existències, obrint les portes del seu interior per a connectar amb la saviesa que en cadascú hi ha.

Tot el viscut fins ara he tingut un motiu per a activar el nostre ADN, permetent que el nostre potencial innat pugui ser manifestat fins a arribar a la seva plenitud. Aquesta porta la connotació de la puresa i la senzillesa, de la simplesa abraçada amb una pau interior, i una serenitat procedent de la nostra veritable essència: l’Amor.

La humanitat ha seguit un procés per a anar trucant a les portes d’aquells sers ja preparats i disposats a recordar la seva existència i acceptar el veritable ser que és.

Venim d’un fort arrelament a la dualitat, on parlar de la Veritat de l’existència podia arribar-se a perdre aquesta vida encarnada. Els que sentien en el seu interior la crida, van haver d’allunyar-se de les multituds i grans poblacions per a poder viure i transmetre la saviesa de l’univers en comptagotes a ànimes triades, sent a través d’associacions i grups secrets. Ells van ser els que anaven irradiant l’energia adequada perquè la humanitat anés avançant sense ser extingida en la seva totalitat. La Veritat y l’Amor ens mantenien.

Van ser èpoques on el xaman tenia un sentit per a recordar a totes les altres ànimes que la connexió amb la mare Terra i el pare Cel era possible, i que el “ser humà” podia arribar a tenir un potencial per a sortir-se’n de totes les situacions suposadament adverses. Eren temps on existia la màgia, aplicada no sempre, amb una consciència adequada.

El xamanisme va tenir lloc en temps passats. L’esotèric va servir per a començar a plantejar-se més enllà del terrenal. Van tenir el seu sentit degut al punt que es trobaven els habitants de Gaia de cara a obrir les capses del prohibit en relació “al més enllà”, aquí en aquest món encarnat.

Els temps van seguir el seu curs amb totes aquelles ànimes que començaven a parlar cada vegada més, amb naturalitat, del veritable sentit de la nostra existència en aquest món i mostrant el camí del recordar de qui érem en veritat.

Es començava a viure des del cor, relegant la ment a una subordinació de la guia primordial del nostre cor. Tot va seguir el seu ritme.

Va canviar el mil·lenni i l’energia, fet que permetria la presència d’un nou ser en aquest estimat planeta en fase d’experimentació, amb uns resultats notables per a la consecució de la realització i manifestació plena de la veritable essència de cada ser encarnat.

La era del xaman, amb tota la pràctica que amb ell va associada està sent obsoleta en aquests temps. Actualment pertany ja, a la vella energia. Estem donant el pas del xamànic al diví.

Estem en temps on passem de la màgia a l’alquímia. El mag està desapareixent per a donar pas a l’alquimista. Seguim un procés on els recolzaments conforme nosaltres sols no podem estan quedant-se enrere, com una visió d’una energia limitada.

Recordeu i coneixereu la Veritat. Sou sers complerts, amb un potencial espiritual que us permet, si així ho accepteu i decidiu, mostrar-vos amb tot el vostre resplendor.

Ja no hi ha mags en vosaltres, sinó divinitats en fase d’expansió. És el temps on el Déu que ets pot arribar a manifestar-se en aquesta fase d’evolució de les consciències en la matèria.

Ens trobem en una vibració superior on cada ànima pot ser enlairada amb l’Amor manifestat de cadascú. La humanitat s’està dividint, i no queda molt de temps per a decidir-se perquè el Gran Sentit de la nostra existència en la forma ha de ser portada a terme. L’Amor que s’està creant dins de cada ser ha de ser irradiat transmutant tota densitat en alta vibració, i aquells que no vulguin seguir el curs de la Unicitat, l’Harmonia i l’Amor Diví en cadascú, deixarà el seu lloc en aquest planeta en ascensió perquè tot sigui segons el Gran Pla Superior.

Ha arribat l’hora de decidir, per això aquests estats interiors que molts de vosaltres arribeu a sentir. No tingueu por, estimades ànimes, perquè són els símptomes de tot procés per a arribar-vos a manifestar amb plena integritat i majestuositat. Només sent vosaltres us podeu arribar a realitzar.

Ha arribat l’hora, els temps d’alliberar-nos del nostre passat per a arribar a connectar amb nosaltres mateixos, amb el Déu que cadascú és. Estem creuant el llindar de:

La màgia, vers l’alquímia.

El mag, el xaman, vers Déu, la Divinitat.

No us espanteu pel que esteu vivint i sentin perquè l’univers i la Llar de la qual tots procediu estan donant-vos el suport que necessiteu.

Obriu el vostre cor i sentireu la força de la vostra essència. Sentiu la melodia del vostre interior i sentireu la divinitat esperant a ser manifestada a través vostre.

Sou sers estimats, font de Llum i Amor pel nostre estimat món i tota la germanor humana. Per què creieu, sinó, que esteu on esteu?

Alegreu-vos per viure aquesta gran transformació planetària, sent vosaltres, part important del procés.

Ets llavor per a la nova Terra i la nova raça de sers que cohabitin amb ella.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascuna de vosaltres.

Anhels de Connexió

Les paraules d’avui estan relacionades amb algunes de les preguntes que m’aneu fent arribar. La triada avui té a veure amb:

“¿Com puc connectar amb el meu Jo Superior?”

Pot una eruga volar? La resposta és no. Quan estem en una fase d’activar la nostra consciència per a recordar qui som i la nostra essència innata, hem de dedicar temps a nosaltres mateixos. Les respostes que volem aconseguir i experimentar en el nostre dia a dia, no precedeixen d’un ritual, un exercici en concret, sinó en anar-nos apropant cada vegada més a nosaltres mateixos.

La humanitat es troba en una fase d’eruga, ja molts sortint d’ella, on dins d’aquesta fase s’està transformant i creant un nou ser viu que, en el seu moment, enlairarà la seva essència i mostrarà les seves pròpies ales per a començar a experimentar el vol tan desitjat.

Aquesta eruga que s’està prenent el seu temps, important perquè tot pugui ser, no té pressa, i només es dedica a ella, deixant-se anar perquè cada pas de la seva transformació pugui realitzar-se per a convertir-se en la bellesa que és, i poder entrar a formar part del cicle de tota papallona que és. Després d’experimentar la dualitat, l’essència més terrenal, més densa (eruga), ha arribat l’hora d’estendre les seves precioses ales i enlairar-se vers el més alt a voluntat. Ja no haurà d’esperar més, sinó quan ella vulgui, s’enlairarà i es desplaçarà irradiant la seva lluminositat i bellesa, la seva gratitud davant la vida i el seu amor vers ella mateixa i el que l’envolta. Un amor existencial que sempre ha estat, però amb cada enlairament va percebent més el seu estat natural i entenent la necessitat de la seva fase d’eruga per a poder arribar al dia que ella ja no és ella, sinó un ser alat ple de tendresa, fermesa, serenitat i amor.

Així sou cadascú de vosaltres. Hem necessitat tot el viscut i el que ara estem experimentant per a poder donar un salt quàntic, al buit per a alliberar-nos de tot el nostre passat i poder viure segons el que sentim.

Hem estat alletargats a la fase mental (d’eruga), per a arribar fins aquí, on sentim que hem de donar un salt qualitatiu a la nostra vida i deixar tot allò que no es corresponia amb nosaltres.

Ha arribat l’hora de viure des del cor, des de l’estat de “papallona”, poder que la nostra consciència ens pot arribar a portar amb la nostra actitud al que hem vingut a fer en aquesta vida.

Com puc connectar amb el meu Jo Superior? : Sent tu!

Com? : Sent tu!

Però com s’aconsegueix això? : Sent tu!

“Pots ajudar-me?” és una de les paraules que rebo des de diferents països al llarg del nostre estimat món. 

Abans he respost que per a arribar a connectar amb el nostre potencial innat, la nostra veritable essència, el nostre Jo Superior, els nostres guies espirituals, amb els nostres germans els àngels, amb......, en fi, amb aquells aspectes i sers de llum pertanyents a la nostra veritable identitat i Llar, hem de començar a ser nosaltres mateixos.

Quan sentis que has de dir alguna cosa, digues-ho!

Quan sentis que has de fer alguna cosa, fes-ho!

Quan creguis que no has de fer alguna cosa, no ho facis!

Quan hagis de dir “NO”, digues-ho!

Per a començar a ser nosaltres mateixos, hem d’escoltar el nostre cor i mirar de portar a terme allò que ens xiuxiueja, allò que sentim en el nostre interior.

Cada vegada que deixeu de fer allò que sentiu, us allunyeu de vosaltres mateixos i de la porta a creuar per a arribar a la vostra veritable Llar, d’on procedim tots els encarnats amb una ànima en procés d’evolució. L’encarnació ja comporta aquesta estat d’ascensió amb l’aprenentatge al llarg de la nostra vida, en aquest cas, la actual.

Tots podem arribar a nosaltres mateixos, a SENTIR aquell qui som, i llavors, sentirem i connectarem amb el nostre “Jo Superior”, com alguns diuen entre d’altres noms.

Tu ets Divinitat, i per a arribar a sentir i connectar amb el Déu que ets, has de començar a anar al teu interior i sentir l’Amor, el Benestar en tu.

Al llarg d’uns anys cap a aquí he anat mostrant-vos missatges i escrits sobre el Sentir i la necessitat d’anar al nostre interior, escoltar el nostre cor i sentir l’essència amorosa que tots som. A partir d’aquí, la roda començarà a girar fins a portar-te allà on hagis d’arribar. Ja no hi haurà marxa enrere, perquè hauràs començar a viure i a actuar des del cor. Ell et portarà a la teva realització i despertar.

A tots aquells que podeu estar interessats, entre les trobades que estic realitzant, el seminari “DE TORNADA A LA LLAR”, ens porta a creuar aquesta porta per a sentir i arribar a la Llar de la qual tots procedim.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Don Quixot

           Avui us presento un escrit que vaig escriure fa anys però que encara no ha estat publicat. Us el presento perquè d'alguna manera, ha arribat l'hora de deixar enrere l'actitud de Quixot, el passat, per a mostrar-nos tal com som cadascú en veritat. Deixar una ment alterada per les pautes i creences adquirides per a donar pas a un vida basada des del cor. Tot vostre:  

                Don Quixot de la Mancha vivia en una il·lusió constant, acceptant un món on ell era l’heroi i únic ser que veia clar el què fer a cada instant segons el seu entorn ple de perills ficticis creats  per la seva ment.

            Don Quixot encara cavalca entre les avingudes de les grans capitals i pobles petits de la geografia planetària. S’endinsa en els grans magatzems, en les places, els cinemes, teatres i sales de ball i per arreu on va troba perills que necessiten la seva presència. Ell és el valent lluitador que sap què fer davant aquests casos : lluitar i vèncer-lo. Ell amb les seves idees medievals de la força, de l’excusa i del “perquè sí!” gaudeix de la tensió d’estar alerta i defendre’s del seu entorn.

            Don Quixot viu en la seva quimera particular, distant de la majoria. Se sent fort i s’aferra al que creo que és la vida. Per allà on va mostra la seva còmica valentia i les seves argumentacions no es sostenen per enlloc, si és que es pot dir aquesta expressió, perquè en el fons, el seu afany d’honor, ambició i vanitat emboiren la seva visió produint una notable presència del seu ego i una ignorància de la seva veritable naturalesa.

            Vagi on vagi veig a il·lusoris Quixots conduint, caminant, fent esport; com a familiars meus, coneguts i veïns. Tots naixem serens i amb una visió clara del què som, però a mesura que ens deixem “educar i civilitzar” perdem la noció de la nostra essència fins a convertir-nos en més o menys grau en un Quixot contemporani.

            Recordant podem fer front a aquesta falsa vida i a la nostra tensa i poruga actitud davant la vida. Mentre ens creguem els salvadors i els únics que podem canviar les vides dels altres viurem en la quimera del dolor i el patiment.

            Relaxem-nos i deixem que el que hagi de ser, sigui, i no vulguem lluitar constantment contra allò que no mereix una baralla sinó un reconeixement per part nostre per la seva presència alliçonadora i podent-nos donar la clau de l’autoconeixement i el benestar i calma interiors. Estem tan acostumats a lluitar i a protegir-nos que passem per alt els regals que la vida ens dóna per estar atents, constantment, que no ens danyin, degut que el nostre entorn és un contrincant en potencia i no hem d’obrir-nos a ell. Som possessius i territorials. Davant aquestes circumstàncies reforcem la nostra incapacitat de ser nosaltres i de donar peu que la desconfiança, l’odi i la culpa apareguin per poder justificar una actitud davant la vida i deixar que la roda de les limitacions i la por continuï rodant enfonsant-nos en el precipici de la foscor i arrelar-nos al món medieval, lluny de tota realitat actual i de la nostra essència.

            Deixem de ser Don Quixot i passem pàgina a la història explicada fins ara i disposem-nos a viure la veritable comprensió de la nostra existència. No tinguem por d’experimentar per nosaltres mateixos els reptes que la vida ens ofereix i traiem el cadenat que lliga les cadenes que oprimeixen el nostre cor. Traiem – nos la armadura de vells temps i mostrem-nos tal com som, amb tot el nostre potencial. Deixem de lluitar i fem Presència, amb tot el nostre resplendor, alliberant tot dubte que pugui haver en nosaltres, fruit d’un passat d’esquena a la realitat .

            Traiem – nos la disfressa del nostre passat i vestim-nos segons els temps actuals, plens de llum, joia i felicitat.  Enterrem al Quixot que portem dins i deixem que la nostra ànima gaudeixi de l’aprenentatge del present, l’únic moment existent i clau de la nostra qualitat de vida..

            Don Quixot, vas ser llegenda de llibre i així has de quedar, no materialitzant-te en el món del ser humà perquè la nostra existència prové del cor, de l’Amor, no de la ment.

            Deixeu el Quixot en el qual encara voleu creure i mostrar i endinseu-vos en el camí del veritable autoconeixement  adonant-vos que el temps de la il·lusió ja ha passat i que tot ja és present i real quan el cor ens guia, arribant a un benestar interior inimaginat fins ara per nosaltres.

            Val la pena perdre la por per a arribar a ser nosaltres mateixos i conèixer el nostre il·limitat potencial i les nostres capacitats amoroses per fer de la nostra vida el paradís anhelat en els somnis. Tot és ara si vivim en el present, i no amb els ideals de Don Quixot. 

              Tu decideixes.