A la Llar, sobre la Vida

-         Què és la Vida per a vosaltres? – els pregunto.

-         Els fruits del vostre procés són deguts a la manifestació de la vostra essència. El camí a seguir perquè així sigui, és la vida, perquè no hi ha cap ser en el Cel que no tingui camí vers el seu enlairament i el dels altres. (Pausa). Cada instant és un fruit creat anteriorment pel vostre lliure albir. La vida és el moviment del vostre obrar per a arribar a la consecució de la Intencionalitat Divina Superior. tots pertanyem a la Gran Família Estel·lar, però cada grup de humanitat (de vida) segueix un ritme i un procés diferent segons el Gran Pla Diví. Tots convergeixen vers un mateix fi. Tots aporten el seu gra per a la Gran Unificació Universal.

-         …

-         El que sento està sent aquí on ens trobem, i en dimensions superiors, fins i tot, on vosaltres esteu, és l’ara on us trobeu enlairant la vostra ànima. Aquell qui coneix els seus orígens i la seva naturalesa, obre les portes de la Llar en el seu interior.

-         …

-         Esteu seguint les lleis que regeixen el firmament. Tots els universos estan abraçats per aquestes lleis, on el seu final és arribar a la comprensió de l’existència, estigueu on estigueu, deixant que l’Amor abraci i guiï els vostres passos. Serà aquest Amor qui us obrirà totes les portes vers la vostra realització i plena manifestació en el vostre camí. Tots esteu units i us complementeu els uns als altres, fent entre tots, l’exaltació de la vibració suprema: l’Amor.

-         …

-         La vostra vida és única. Tots estem atents a la vostra evolució. Veiem que avanceu ràpidament després de segles de ceguesa. En poc temps heu deixat enrere, molts, la irrealitat de la vostra visió de vida i esteu ajudant a les altres ànimes a enlairar-se i despertar de la inconsciència.

-         Si haguéssiu d’expressar amb una de les nostres paraules el moment del procés actual, amb quina paraula el definiríeu? – els pregunto.

-         Cor – em diuen.

En aquests moments sento com un càlid calfred sabent que així està sent i que aquesta és la paraula adequada. Sabent el que volen dir-nos, afegeixo:

-         Començar a viure des del cor?

-         Començar a sentir la vida des del cor – em responen

-         …

-         Sentint i obrant des del cor seguireu el camí establert en cadascú quan estàveu amb nosaltres. Així ha de ser i continuar sent. El vostre procés us porta a l’enlairament de la vostra ànima, a adquirir un major grau de consciència, i cada vegada anirà a més. Aquesta evolució us permetrà sentir l’amor en vosaltres. A mesura que l’aneu sentint més, nosaltres i vosaltres ens anirem apropant fins a la plena unicitat. És l’Amor el que ens uneix i permet que Cel i Terra siguin Un. Aquesta és la direcció que esteu seguint. Tota la Família Celestial estem amb vosaltres. Valorem tot el que esteu fent i veiem com esteu portant la Llar a la vostra dimensió. Alguns de vosaltres us dedicareu en ple i sereu Llum en el vostre camí per a obrir les portes de la puresa perquè tota ànima que vulgui arribar a ella i la saviesa existencial pugui fer-ho. El vostre món s’està definint i dividint no temeu perquè tot el que ara esteu vivint us portarà a l’alliberament de la vostra ànima i a l’Amor en el vostre planeta. La Font us està alimentant perquè així sigui. No esteu sols, estimats germans. La Família, la Llar de la qual procediu, us està guiant, estimant i protegint. No esteu sols. Escolteu el vostre cor i sabreu del camí a seguir. (Pausa). No us centreu en el que no coincideix amb el vostre sentir i el que el vostre exterior valora, perquè l’important sosté el valorat des de la ment. El vostre cor us parlarà i us dirà el camí a seguir a cadascú. Observeu el vostre entorn, perquè el Cel ja ha enviat als sers de Llum purs de cor. Ells us ajudaran a obrir les portes de l’alliberament de la vostra ànima i el poder sentir aquell qui en veritat sou.

-         …

-         Us estimem i obriu el vostre cor perquè allà ens trobareu. Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres, estimades ànimes.

-         Gràcies germans. Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! Així és i serà – acabo dient.

L'empoderament del ser

De víctimes a responsables. Aquest és un dels passos que estem vivint i experimentant en el nostre procés evolutiu. Hi ha un camí a seguir vers l’ascensió, la il·luminació del ser on la nostra ànima s’enlaira per a portar a terme allò que hem vingut a fer, estant relacionat amb la Voluntat Superior que tots estem immersos.

Al creuar la passarel·la del que vàrem ser al que som, ens porta a sentir, a veure la vida i a actuar davant d’ella d’una manera diferent. Quan més anem donant passos ves la nostra honestedat, integritat, més ens anirem apoderant interiorment, però no perquè anem adquirint aquest poder, com alguna cosa externa a nosaltres, sinó perquè ens anirem apropant a aquell qui en veritat som. Aquest apropament i reconnexió amb nosaltres mateixos, ens permetrà anar recordant cada vegada més, aquell qui som i sempre hem estat, en el fons, però que la nostra cultura, religió i educació ens han apartat de la nostra essència i naturalesa.

No hi ha canvis sense una reacció del ser, i això és el que està succeint dins de cadascú i, com a mirall del nostre interior, en tot el planeta. Hi ha una reacció per part individual que fa que el col·lectiu també reaccioni. No hi ha exterior sense un interior. No hi ha reflex en un mirall si no hi ha una imatge que veure, una manera de ser que mostrar.

Som responsables del nostre exterior.

Som responsables del nostre interior.

Som responsables de la nostra vida.

Cada vegada són més les ànimes que s’enlairen i fan engrandir al ser que l’habiten.

Tots des del nostre naixement, ja sempre hem posseït la capacitat de superació, el coratge, la fermesa i fortalesa per a aconseguir allò que el nostre cor ens dicta. El nostre potencial va més enllà del físic, de tota matèria i força bruta. La nostra capacitat de materialitzar els nostres somnis no es manifesta a través del moviment, de lluitar, cansar-se i insistir constantment per a aconseguir allò que sentim en el nostre interior, sinó que el veritable potencial de cadascú, la capacitat per a veure realitzats els nostres somnis, es percep a través de la nostra actitud davant la vida i les circumstàncies que en ella vivim.

Quan la nostra presència crea recolzament, serenitat, pau i protecció al nostre entorn, alguna cosa està canviant en nosaltres.

Quan davant d’una situació suposadament adversa o hostil la nostra actitud és de calma, tranquil·litat i convenciment absolut conforme tot està bé i sortirem de la situació viscuda amb un aprenentatge pel nostre ser, llavors, voldrà dir, que alguna cosa està canviant en nosaltres.

Estarem recuperant el nostre poder interior.

Tot és una qüestió de visió de vida i enteniment sobre el que està succeint a cada instant. Quan veus que tot té un sentit i pel major bé de tots,...llavors, estaràs recuperant, connectant, amb la teva veritable essència. Estaràs obrint les portes de la Consciència Universal. Sent així, veuràs que el succeït i el que està succeint, tant a la teva vida, com en el planeta, té el seu fi i l’abraçada amorosa de l’univers.

Ens dirigim vers la nostra plena integritat i manifestació de la nostra Divinitat.

Aquest empoderament manifestat ens portarà a adonar-nos que som responsables, i únics responsables de les nostres vides. No hi ha culpables externs pel que ens ha succeït o ens succeeix. No hi ha a qui culpabilitzar, perquè vàrem ser nosaltres qui vàrem donar el consentiment perquè així fos, i vàrem ser nosaltres qui vàrem començar a endinsar-nos vers el nostre malestar, allunyant-nos de qui en veritat érem. Com podem culpabilitzar a d’altres si vàrem ser nosaltres qui els vàrem donar el permís perquè tot fos segons va ser o està sent? Vàrem ser nosaltres qui vàrem encendre l’interruptor del nostre camí de malestar i dolor. No hi ha ofenses contra ningú, perquè el que podem arribar a sentir en el nostre interior està tot relacionat amb nosaltres mateixos, per tant, allò que sentim està dirigit a nosaltres mateixos. Ràbia potser? És cap a nosaltres pel que vivim i volem acabar amb allò. La ràbia seria contra tu mateix per no ser tu i tenir una actitud més amorosa vers la situació viscuda y el teu ser.

Estimades ànimes, sigues tu i veuràs obrir-se les portes del teu alliberament i felicitat. És el teu passat, a través de la teva ment, qui et fa veure el que no és. Sent el teu cor i sabràs las veritat de la teva existència i el que t’envolta.

Et sents limitat, impotent per no poder finalitzar amb la situació? És la teva visió del què vas ser el que no et permet veure clar i trobar el camí novament vers a tu mateix, el teu benestar.

Sou sers il·limitats, amb tot el que podeu arribar a necessitar per a arribar a vosaltres i materialitzar la vostra missió en aquesta vida. A vegades no importa el saber què he vingut a fer, senzillament escolta el teu cor i fes allò que sentis en ell. Ell et guiarà sobre el què fer o on dirigir-te si així ha de ser. No temis, estimada ànima, perquè per a arribar a tu no estàs sola. Tots estem amb tu. Tota la Llar, de la qual procedeixes, i tots els que encarnem en el seu moment, estem sent acompanyats, guiats i protegits com no ho havíem estat fins ara. Expressa la teva predisposició per a arribar a tu i alliberar-te de tot allò que no pertany a la teva naturalesa.

La teva consciència t’alliberarà i et permetrà viure amb alegria, serenitat i saviesa. Aniràs percebent amb més claredat que la vida depèn exclusivament de tu. La qualitat de vida depèn només de tu. La teva vida és un tresor, u procés a seguir per a enlairar la teva ànima i començar a recordar aquell qui en veritat ets.

Aquests són els temps anunciats per la fi de la humanitat, però no per a la seva extinció, sinó per a una manera nova, més amorosa de viure i relacionar-nos amb tots aquells que habiten el nostre estimat planeta

Quan més recordem qui som, més ens responsabilitzarem de la nostra vida, dels nostres actes i expressions. La nostra paraula ja no serà la nostra, sinó la de la nostra Divinitat. La nostra presència no serà, tampoc la nostra, sinó la de la nostra Divinitat; i els nostres actes, plens d’amor i comprensió, tampoc, perquè serà la nostra Divinitat qui es manifesti cada vegada més a través nostre.

El nostre potencial és diví perquè cadascú de nosaltres som DÉU.

Els temps que vivim ens porten a recordar la nostra Divinitat, a connectat amb ella i a manifestar-nos tal com som, aquell qui en veritat som, no el que vàrem ser. Aquest ser es va allunyant de nosaltres, perquè no hi ha lloc per a ell en les noves energies.

Un nou ser va presentant-se davant la humanitat ple de comprensió, saviesa, serenitat i amor. La seva llum permet la transmutació de tot el que a ell se li apropa, allà on sigui. Aquesta Llum i Amor són part de la nostra essència. Sempre l’hem tinguda en nosaltres, i és ara que la humanitat començar a percebre d’una manera conscient que és alguna cosa més que matèria i que té un potencial per a transformar i sanar, no només la seva vida, sinó tota la humanitat i la Terra.

Tu ets l’únic responsable de la teva vida.

Penseu que:

“El major empoderament és la consciència de la responsabilitat d’un mateix vers la seva vida.”

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Ser diferent

-         Mare, tu no ets com les altres mares – va dir un nen estant a casa amb els seus pares.

-         Què vols dir, fill? – li preguntà la mare

-         Tu no ets igual.

La mare s’apropà més al nen i s’assegué al terra, al seu costat mentre aquest jugava a la moqueta del menjador.

-         En què sóc diferent? – li preguntà.

-         No parles igual que elles. Sempre m’estimes.

-         Sí, t’estimo, i els altres pares també estimen als seus fills.

-         Però tu ets diferent. Estimes diferent.

-         T’agrada com t’estimo? – preguntà la mare.

El nen la mirà i fent un somrís amb una expressió d’alegria va assentí amb el cap, mentre deia:

-         Sí!

-         Què fan elles que jo no faci, o què faig jo que, segons tu elles no fan?

-         Tu no crides i això m’agrada. (Després d’una petita pausa, continuà:) A vegades estàs callada i sento que estàs molt bé i jo em sento a prop teu. Això m’agrada.

-         ...

-         Tu no t’enfades i m’expliques les coses bé. Jo les entenc. I més coses – diu mentre continua jugant.

-         M’alegro, fill. Sempre vull el millor per a tu. Tots els pares i les mares volen el millor pels fills.

-         Sí, però els tracten com a nens petits.

-         Clar, i ara ja teniu 4 anys!

El nen mirà a sa mare i assentí amb el cap. Llavors el pare precisà:

-         4 anys i mig!

-         Tu saps el què vull dir – respongué el nen.

-         Per a mi, – continuà la mare – el més important és el respecte i l’estimar-te.

El nen se’l mirà i es quedà quiet escoltant-lo.

-         Estimo i valoro la teva ànima. Tots en tenim una a dins,....i vol volar. Jo vull que la teva estengui les seves ales tant com puguis y volis molt alt i m’agradaria que ho féssim junts.

-         I a mi també. M’agrada volar. I em sento bé.

-         Amb mi?

-         Sí! – respongué el nen content. I amb el pare!

La mare continuà estant al seu costat i el nen mirant-lo escoltant les següents paraules:

-         El més important per mi és sentir-te feliç, content,  i veure la teva cara cada dia. M’agrada quan et veig i em poso contenta. Em fas sentir bé i m’ho passo molt bé amb tu. Sí!, m’agrada jugar amb tu al fet i amagar i a fer trencaclosques, i sortir junts amb bicicleta. Estic molt contenta – continuà dient la mare - que hagis nascut a la nostra família. Ets un àngel.

-         El meu altre Pare em diu que tu també ho ets.

Mirà al seu fill i somrigué. A continuació digué:

-         T’estimo fill. Vine! – digué apropant-se a ell i fent-li un abraçada.

-         Jo també t’estimo mare.

Després de l’abraçada i sentir el caliu un de l’altre, el nen preguntà:

-         Mare, els altres pares també diuen que se’ls estimen (als seus fills)?

-         Suposo que a la seva manera – respongué.

-         Veus?, això és el que et volia dir abans.

-         Abans?

-         Sí!, que tu ets diferent.

-         I el pare, que és diferent també?

-         Ell és com tu.

-         T’estimem, fill.

-         I jo també. 

La saviesa de la puresa

Un dels aspectes que he anat aprenent al llarg del meu procés és la força que un adquireix i la saviesa obtinguda a través de la puresa i el silenci.

El nostre entorn malinterpreta certes actituds basades en la consciència, degut a les creences nascudes d’una societat, una cultura i una religió que ha anat amb els peus de plom per a poder, a cada pas, controlar als sers, amb la seva ànima ignorada, seguint un procés d’evolució. No ha interessat despertar el seu recordar per por a no ser obeïts.

Els temps estan canviant i les ànimes comencen a despertar com mai ho han fet fins ara, i de sobte, dins d’aquesta primera meitat del segle XXI, ho faran massivament. Només uns quants voldran mantenir un sistema de vida basat en la por, en la dominació i obediència. Tot el procedent d’unes creences limitadores, que ens separen els uns dels altres, que mantenen uns estatus on hi ha superiors i inferiors, tot, absolutament tot sistema semblant a l’exposat, començaran a caure, i ja ara, a nivell polític i econòmic, comencen a veure’s els símptomes vers un món igualitari, on viure sigui un compartir, el dirigir-nos cap els altres i unir-nos per a crear una sola espècie des de l’amor.

Tot desamor procedent d’un passat, d’un ego temorós de no poder ser ell i endurir els actes per a aparentar més del que en veritat és, ja no obtindrà una resposta per part de les ànimes, cada vegada més despertes, dirigint-se vers la seva veritable manifestació.

Aquest fet fa que comenci a haver al llarg dels diferents continents, ànimes més enllà de l’establert i anunciat, on la seva transparència, la seva puresa portarà a un canvi de vibració del planeta i la humanitat. Els nostres germans els animals ja comencen a adonar-se d’aquest canvi. Perceben que hi ha sers que els tracten de tu a tu, tal com són, sense pors, ni intents de controlar y dominar-los. ells, perceben les energies del planeta i de les ànimes encarnades que l’habiten, com les seves consciències van, no només despertant, sinó augmentant. Degut a això, cada vegada van deixant de ser “menys ferotges, salvatges” i més dòcils al servei de les ànimes.

Tots tenen el seu espai. Absolutament tots.

Hi ha sers que són transparents, purs, lluminosos i plens d’humilitat amb fermesa i saviesa procedent de l’univers, d’aquell, que en el fons, tots som.

He pogut experimentar aquestes sensacions i us puc dir que la plenitud aconseguida i l’empoderament sentit, ha estat immens. Hi ha aspectes que encara no s’han sentit en el nostre interior. A mesura que anem sentint, obrirem el nostre cor i deixar que la nostra essència, aquell qui en veritat som, es vagi manifestant en nosaltres, llavors, començarem a adonar-nos del veritable ser que som i que l’Amor és la nostra llavor. Quan més anem sentint aquesta energia de més alta vibració existent (l’Amor), més anirem sentint i adquirint la saviesa més enllà de la nostra encarnació.

Coneixent a partir del nostre exterior, ens pot fer comprendre part de qui som.

Sentint el nostre interior, integrem la saviesa de tota Vida existencial. Quan obtenim, no el coneixement, sinó la saviesa, llavors tot el nostre ser, la nostra vibració s’activa i enlaira la nostra ànima, degut a l’activació del nostre ADN, que es troba en connexió constant i al moment, amb la Font universal de la qual tots procedim. Cada individu està connectat a ella, i quan comença a sentir i a endinsar-se al seu interior per a conèixer el seu ser, llavors, ....la seva vida pot canviar, perquè deixarà de pensar i obrirà el seu cor per a iniciar una nova etapa en el seu procés de SENTIR. Quan així és, tota la Veritat es mostra davant nostre, tant a nivell personal, como del nostre entorn.

La puresa no consisteix en voler ser o aparentar, sinó en mostrar la teva veritable essència. Aquesta puresa denota la grandesa de cadascú.

La puresa consisteix en un alliberament del teu passat, una sanació del que vas ser per a mostrar-te segons sents en el teu cor.

No hi ha identificació amb el nostre entorn.

No hi ha cap aferrament i sí, tota acceptació del que la vida t’ofereix en el teu camí.

La puresa és no tenir res, sabent que tot ho tens. És mostrar només la teva llum i la teva essència amorosa, la teva divinitat, sent amb els anys, amb més nitidesa i intensitat.

No hi ha acomodament, ni horari ni temps, només “present” disposat a apreciar el valor a cada instant de la seva presència i la teva relació amb ell. Tu sol davant una nova oportunitat, sense res més que la teva presència i el teu ser. És aquí on la saviesa del teu interior et guia perquè cada dia sigui diferent a l’anterior i amb més sentit per a la teva missió en aquesta vida. Tot tu en un instant. Només tu amb la teva energia, la teva Llum i el teu Amor. La teva Divinitat disposada a ser manifestada al servei que més es requereixi.

La quotidianitat d’un ser pur és de total  disposició i acceptació. No hi ha plans, ni organització, només la guia del teu cor xiuxiuejant la veu melòdica de l’univers en tu, perquè puguis portar a terme l’acordat en la “no encarnació”.

Quan ens alliberem de tot el limitat en nosaltres, donem via lliure a la plena manifestació i realització del nostre ser. Només som. Només sentim l’Amor que som i cóm irradiar-lo allà on es necessiti segons la nostra finalitat d’estar on estem. No importa el país, sent aquest, on vivim, l’adequat pel nostre procés i l’enlairament de la nostra ànima.

Vaig aprendre que quan més íntegres, purs siguem, major benestar crearem a la nostra vida i a la dels altres, i una major visió del procés que tot ser encarnat ha de seguir, així com la direcció que el planeta i la humanitat està seguint, vers on ens dirigim. Tot s’expandeix davant teu com una gran pantalla, veient el teu propi camí i el de tota ànima.

El silenci t’allibera. La puresa t’omple i et fa sentir la Llar d’on tots procedim. És el bressol que et gronxa en el teu procés i els teus anhels de poder arribar a tu.

Silenci. Puresa. Són pilars que et porten a la teva màxima manifestació al món amb humilitat i fermesa alhora. Ets Llum, i aquesta Llum irradia amb més intensitat i brillantor a mesura que els teus records de qui ets vagin a més.

Hi ha un món esperant-te, però no és imaginari ni alternatiu. El que vius és l’imaginari. Recorda el teu ser i donaràs un salt important al veritable sentit de la teva presència en aquest planeta.

És en el retir del teu interior on percebràs la Llum del teu camí, la direcció a seguir. Quan així està sent i els teus passos et porten al sentit del teu naixement inicial, llavors, la vida deixarà de veure’s amb els ulls físics i percebràs la bellesa i la intencionalitat inicial de la seva creació, de la teva presència amb nosaltres.

La saviesa no és coneixement. Aquesta procedeix de la puresa i la simplicitat de l’ànima. Savi és aquell que sap del seu camí i el de tota ànima. Savi és aquell que sap que res té i tot ho té alhora.

El teu sentit existencial no és d’anar pujant esglaons en la dimensió física, encara que així pugui succeir, però el veritable sentit no es centra en la interpretació de l’esdeveniment a la matèria, sinó que es basa en el que sent l’individu al viure el que viu. Quan el que sents és una immensa pau, un absolut amor i una gran sensació de no estar sol i ser estimat, llavors,.....només puc dir-te, estimada ànima, que les portes de la teva realització estan obertes i que, des d’aquest cim on et trobes, pots veure el sentit d’haver arribat fins a aquí, per a poder servir a una causa major procedent de l’univers.

Que l’Amor i la Pau us portin a la puresa de cor.

La seva saviesa us guiarà.

La recerca

Esperant-la des de fa molt de temps, va arribar el dia on es va donar la sortida per a acollir i començar a donar els passos vers la crida de la nostra existència.

Els buscadors varen iniciar el seu sender per a arribar allà on el seu cor els dictava. En un principi només van ser alguns, però amb el temps, la senda existencial començà a omplir-se d’ànimes que cercaven i cercaven el camí vers la seva realització i el sentit de la seva vida actual.

De tots els continents va començar a moure’s l’energia. Alguns varen deixar la seva llar terrenal per a dirigir-se a d’altres latituds on poder sentir les seves arrels àlmiques.

Han passat uns anys, i cada vegada més hi ha un major despertar de les consciències on, a tots aquells que han començat a recordar la seva essència, se’ls ha facilitat la sincronicitat per a poder arribar allà on els seus cors els guiaven.

Cercadors dels nous temps.

Busquen el no aconseguit i obtingut.

Busquen el que els seus presents no els donaven.

No varen acceptar el que vivien i de la manera que ho feien, volent deixar enrere aquell qui van ser per a retrobar al veritable ser que eren.

Una recerca és fruit d’un descontent del que es viu, i normalment, al cap d’uns anys, hom decideix no continuar amb el que estava fent, amb qui es relacionava o amb el que sentia, de manera que va arribar el dia que varen deixar la seva vida tal com estava sent o part d’ella i varen emprendre el viatge vers la Veritat de la seva existència.

Cada vegada són més els que senten aquesta crida, i en els temps actuals, després que moltes ànimes ja varen transitar pel procés, deixaren un camí més disponible per a aquells que comencen o iniciaran la seva cavalcadura iniciàtica.

No tan sols busquen per a trobar “alguna cosa més en acord al que senten”, sinó que rebutgen el seu present, perquè aquest no els portava enlloc, segons ells.

Cercar i cercar.

El buscar no sempre procedeix de l’adequat per a arribar a nosaltres mateixos. Quan es nega el present, sense més, deixem de valorar el que la vida ens dóna pel nostre major bé. Quan, havent obert el cor sents l’empenta vers els nous passos, llavors, serà l’hora perquè la teva vida s’il·lumini. Haurà arribat l’hora de manifestar al veritable ser que ets. La teva ànima es beneficiarà i ascendirà al llarg del nou camí. No així quan volem evitar una situació sense més. Quan fugim, atraiem més del mateix per a adonar-nos que la veritat de la nostra vida no es troba en altres llocs o sers, sinó en nosaltres, en el que estem vivint, i per més passos que donem per a trobar el que no trobem, podrem arribar a sentir el desconcert a la nostra vida i la foscor que ens abraça.

L’ànima desperta i connectada amb la seva essència, no busca, només sent en el seu interior aquell qui en veritat és. Sentint la seva essència i naturalesa, es troba amb la veritat i les possibles respostes a totes les possibles preguntes que hom pot arribar-se a fer, fins i tot, que encara no s’ha plantejat.

Cercar a l’exterior és allargar el camí, perquè l’important en el nostre procés, no es troba fora de nosaltres , sinó en un lloc segur, arrecerat més enllà de tota influència externa: el nostre interior, obrint les portes del nostre cor. Quan ell sent que gires la cau de la teva consciència, s’obre de bat a bat, com les portes d’un gran castell per a donar-te la benvinguda i mostrar-te tots els suposats tresors ocults al teu raciocini per a arribar a la gran sala de la saviesa.

El cercador conscient poc moviment fa a la matèria, perquè sap que el camí no es troba “a fora”, sinó en el seu interior. Sempre allà s’ha trobat per quan desperti.

Cada vegada hi ha més sers encarnats que senten la crida de tornar a connectar amb ells mateixos, tal com va ser en altres èpoques no encarnades.

El cercador conscient sap de la clau de tota manifestació. Coneix la clau mestra de la Veritat per a deixar que la Llum i l’Amor facin presència a la seva vida. Quan connecta amb la seva essència i sent la seva veritable naturalesa, llavors, deixa de buscar, perquè viu el present intensament, degut que, a partir de llavors, l’accepta sigui com sigui, degut que la seva experiència té un sentit superior per a ell i els que l’envolten.

 Quan sentim la força i saviesa del nostre cor, deixem de buscar perquè tot es troba en nosaltres, tant el Camí, la Veritat com la Vida. Tant de temps dirigint-nos al nostre exterior, que, cansats de la recerca, deixem de perdre el temps, l’energia, i ens abandonem al que “hagi de ser per a nosaltres”! Per a molts va ser la millor decisió pressa al llarg dels seus anys terrenals. Va ser llavors, com varen tancar les portes del seu exterior com a suport de les seves vides i començaren a acceptar-se tal com eren i a sentir-se bé amb ells mateixos.

Som imans del que sentim.

L’ànima desperta i conscient, només sent. Només sent la seva essència i deixa que la seva vibració atregui a la seva vida tot allò que pot arribar a necessitar. Ja no demana. Ja no “vol”, perquè sap que el que necessita ja se li està donant i donarà.

Aquell que cerca i cerca constantment, potser estigui buscant en la direcció equivocada. El camí es troba a l’interior de cadascú, i és aquest sender el que et porta a l’Ascensió de la teva ànima, de tot el teu ser crístic.

Quan es cerca incansablement, i durant molt de temps sense obtenir el desitjat, hi ha resistències a un nou canvi, i fent-te veure l’univers que aquesta no és la direcció a seguir. Només hem d’anar al nostre interior i sentir aquell qui som. Deixarem, llavors, el cansament a un cantó, així com les preocupacions i tensions, perquè en el nostre interior, només trobarem l’assossegament, a pau i la serenitat per a obrir les altres portes que ens portaran a la realització del que hem vingut a fer en aquesta encarnació, segons cadascú.

Quan estem disposats a deixar de ser qui érem i ens disposem, amb totes les nostres forces a ser nosaltres, la felicitat, la realització, l’alegria i l’Amor, trucaran a la nostra porta perquè creuem la passarel·la del temps, per a allunyar-nos d’ell, i començar a viure des del present serà en el present on trobarem la pau, la comprensió i el sentit de la nostra vida.

Molts continueu cercant i cercant, esperant que algú o alguna cosa del vostre exterior us doni una mà i us tregui de la situació que podeu estar vivint. Pot ser que alguna Llum que us acompanyi pugui dirigir-vos vers un ser despert i conscient del vostre entorn, però recordar, que el veritable camí vers la integritat, la felicitat i la saviesa es troba en el vostre interior.

Estem arribant a la fi dels cercadors, perquè el que busqueu no es troba més enllà de vosaltres, sinó en el vostre interior.

Quan ho trobeu, tot es sincronitzarà perquè sapigueu com utilitzar el que trobareu dins vostre i cóm entendre tot el que podeu arribar a sentir.

La quietud i el silenci són els primers passos per a arribar a qui en veritat sou.

A l’exterior el camí és il·limitat, cansat i desesperançat per moments.

En el vostre interior el camí és directe, clar, alt i amb la presència del coratge i l’esperança per a realitzar allò que sentireu.

El cercador estern perd l’empoderament al valorar el seu entorn més que la seva ànima i la seva divinitat.

El cercador intern recupera la seva força i la seva energia per a materialitzar allò que ha vingut a fer, i deixa de buscar perquè sap que el que necessita ja ho té en el seu interior per a ser manifestat a la matèria.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima de la Llum.