A continuació os presento les darreres trobades d'enguany.
Com sempre, a tots aquells que estigueu interessats en assistir en alguna d'elles, només caldrà que envieu un email a l'adreça que consta en el full adjunt.
Desitjant el millor per a vosaltres, una abraçada.
ESPAI DEDICAT AL CAMÍ DE L’AUTOCONEIXEMENT I LA CONSCIÈNCIA, ON PODRÀS TROBAR RESPOSTES I PAUTES DE REFLEXIÓ SOBRE LES INQUIETUDS ESPIRITUALS I L’EXISTÈNCIA. UNA PORTA OBERTA A LA NOSTRA VERITABLE LLAR.
dilluns, 23 de novembre del 2015
dijous, 19 de novembre del 2015
La Llar està en vosaltres
Estimades ànimes germanes que viviu en la matèria per a enaltir i
enlairar la presència de la Voluntat Superior, a totes us diem, que el procés
que estàveu seguint fins ara, ha donat un gir important, accelerant la vostra
ascensió, obrint les portes d’una comprensió superior al ritme que heu vingut
fent fins ara.
Veniu d’una dualitat enfortida, obrint-vos pas entre la boira de la no
consciència. Els passos eren petit, però cada un que donàveu representava molt
per a la vostra ànima. Aquests petits passos us han portat a un punt on el
vostre caminar s’ha alleugerat i el vostre avanç accelerat.
Vosaltres heu estat els artífexs d’aquest gran canvi del vostre planeta
i la humanitat, així com de tots els sers que l’habiten.
Heu seguit un procés basat en unes experiències de sers predecessors
als vostres temps. Molts vareu tenir l’oportunitat de rebre-les, i fent-se-les
d’ells segons els seus moments. Aquestes adquisicions varen portar a d’altres,
basades totes en una energia que no era la que ara teniu. Tot el manifestat va
ser com una bona intenció, però només va ser la visió d’aquells que van creure
saber del camí fins arribar a nosaltres.
Ara nosaltres, us diem, estimats germans en la matèria, que hi ha una
nova visió per al vostre caminar, que us ajudarà a seguir amb la vibració que
està vibrant el vostre estimat planeta.
La Llar no es troba en les altures, en el firmament; i estant en ell,
les vostres percepcions són molt superiors a com ara les sentiu.
El que us volem dir, a totes les ànimes que habiteu aquest lloc que
està ascendint a noves dimensions, és que la presència de la Llar i tots els
que en ell ens trobem, estem en cadascú de vosaltres.
Encara mostreu aspectes elementals del vostre procés en relació a la
Font de la qual tots procediu. Donareu nous passos, dins del vostre temps, on
l’adquirit des del vostre exterior, deixarà de tenir sentit per a vosaltres, i
adquirireu nous hàbits i costums per a sentir la vostra veritable essència.
Cada vegada viatjareu menys per a conèixer, i sentireu més, adquirint la clau
de la saviesa superior en cadascú. Aprendreu a viatjar sense desplaçar-vos ,
perquè l’important i el que necessiteu saber i sentir, es trobarà allà on
estigueu.
Gaudireu en un major grau quan deixeu de pensar que l’important per a
arribar a vosaltres es troba en el moviment a través del vostre exterior.
Nosaltres us diem, que arribareu a vosaltres quan menys vulgueu conèixer segons
el transmès basat en la vella energia. Encara viatgeu per a sentir, créixer,
adquirir. Busqueu i busqueu experiències que, sovint, us allunyen de vosaltres
mateixos
Nosaltres us diem, estimats germans a la matèria, que sap més aquell
que obre el seu cor i escoltat la seva solitud, que el que crea el moviment a
la seva vida per a assistir a diferents trobades que no són la base de la
vostra essència, només és passat, i vosaltres sou “present”.
El que pugueu arribar a percebre i sentir en el més profund del vostre
interior ja sanat, va més enllà del que pugueu arribar a trobar o rebre en la
recerca exterior.
Un dels grans passos que l’ànima en evolució haurà de realitzar, és el
de saber discernir del seu entorn i endinsar-se amb el cor obert per a arribar
a ell mateix, a nosaltres. En aquests oments hi ha sers, ala llarg de Gaia que
us poden mostrar el camí vers la vostra Llar, i amb la consciència de la nova
energia.
Hi ha molt més des d’on heu arribat alguns de vosaltres.
Aneu més enllà de les paraules! Sentiu-les i us conduiran a la Veritat!
Us animem a seguir sentint i reafirmant-vos segons la vostra veritable
essència. La vostra naturalesa, la vostra veritable naturalesa us permetrà
sentir i conèixer la VERITAT de la vostra existència.
Avui us volem anunciar que els nous passos a realitzat pel vostre ser
no estan relacionats amb el que el vostre entorn, en general, us pot arribar a
oferir.
Escolteu el vostre cor! Obriu-lo! Sentireu, llavors, a mesura que aneu
endinsant-vos en el més profund del vostre interior, conforme tot és un inici,
i aquest ini en el qual ja us heu endinsat, només és un inici. Hi ha molt més
en vosaltres que encara no heu connectat i que us faran entendre la naturalesa
i l’existència de la vostra veritable Llar. Sentiu la puresa en el vostre cor,
en el vostre interior.
Noves Llums seran conegudes en el vostre estimat planeta. Fins ara s’han
trobat en un segon pla, en la discreció. Així havia de ser. Nosaltres estarem
amb elles. Us anunciaran nous temps i la possibilitat de mostrar la veritable
divinitat que sou. Escolteu les seves paraules i sabreu de la seva puresa i de
la seva Llum. Son sers de la Llar per a obrir les portes en cadascú, perquè el
Cel sigui a la Terra.
Aquesta alta vibració que hi ha en cadascú de vosaltres us permetrà
veure amb una major claredat i certesa allò que se us presenta i el veritable
sentit de cadascuna de les vostres vides actuals.
Us diem que podeu anar al Tot, no al detall i de detall en detall
arribar a la magnitud. El que avui us volem dir, estimades ànimes, és que la
disposició del vostre planeta ja us permet mostrar el Tot de la vostra
presència i la relació que teniu amb les altres formes de vida del vostre
firmament.
Ja no teniu perquè anar pas a pas, quan podeu avançar sense cap límit,
com diríeu, en aquest sender vers l’Ascensió.
Ara podeu arribar a vosaltres en el moment. No us identifiqueu amb la
història del vostre passat ni amb el passat que anomeneu espiritual, amarrat a
la forma que hi ha en diferents llocs del vostre món.
Molts, estant allà us sentiu bé i us sembla tenir grans experiències
espirituals o paranormals, com alguns dieu. No us distraieu i centreu-vos en el
sentit pel qual esteu aquí. Fins ara aquests elements tenien el seu motiu de
ser, però ara, estan deixant de tenir-los, per a convertir-se en simples
monuments o elements d’estudi del vostre passat com a ànimes en evolució.
No busqueu allà on no esteu.
Aquesta és la bona nova que us anunciem, estimades ànimes germanes en
la matèria.
Quan sentiu la Llar en el vostre interior, us adonareu del veritable
sentint del vostre ara, aquí on us trobeu cadascú. Observeu el vostre entorn!
Sentiu el vostre cor! Ell us farà veure la veritat de la vostra presència.
Vosaltres sou part de la Llar a la forma. Això us ha distret durant
molt de temps. Quan la vostra consciència desperta i es va obrint pas entre el
racional, llavors, la vostra vida comença a tenir sentit vosaltres, llavors,
estimats germans, sentireu l’Amor de qui sou en veritat.
El nostre Amor està amb tots vosaltres.
Tot està anant bé. Heu creuat, gran part del vosaltres, la passarel·la
vers la majestuositat de la vostra presència amorosa.
Sentiu i no us arreleu a la forma, en allò que els vostres fulls físics
veuen!
Us estimem i us acompanyem en aquests moments àlgids de la vostra
Ascensió.
En vosaltres està aquesta Llar que cerqueu.
El camí vers el retrobament es troba a l’interior de cadascú.
Vosaltres sou el Camí, la Llum i la Llar.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
.
dimarts, 17 de novembre del 2015
Sospirs d'impotència
El nostre mon
està vivint un nou moviment de despertar. Al llarg dels anys, els segles, ha
hagut esdeveniments que van fer trontollar l’estabilitat d’aquells moments per
a la humanitat.
A cada
situació viscuda fins el present, les
ànimes han aconseguit avançar en els seus camins vers el següent esglaó de la
seva ascensió.
En aquests dies
ens trobem en una alarma mundial relacionada amb un fet, que és un més dins del
procés del planeta Terra i els seus habitants.
No heu
d’alarmar-vos. No afegiu dramatisme al succeït. Mostrar una actitud de drama en
nosaltres, estem donant la raó de desesperació, indefensió i de sers limitats
vers aquells que implanten la llavor del desconcert i el desamor.
La foscor en el
nostre planeta està perdent el seu poder i control. Aquesta pèrdua
d’empoderament ha estat deguda a la vostra connexió predisposició i avanços
vers el vostre interior per a retrobar-vos amb la vostra veritable essència i
amb aquell qui sou en veritat. La humanitat s’ha estat dirigint cap a la Llum,
i aquesta ha pogut il·luminar a tota la Terra y la seva humanitat. Aquest
enlluernament fa que la foscor que fins fa poc controlava a la major part dels
sers encarnats, ara es veuen ignorats i relegats a una posició d’allunyament
del nostre món degut a l’enlairament energètic que s’està produint al recordar
dels seus habitants, vosaltres, que fa que la no consciència desaparegui dels
nostres sers.
La foscor ja no
pot amb el ser humà que es dirigeix vers la seva divinitat, prenent contacte
amb les seves veritables essències i recordant qui són.
La foscor està
retrocedint, però no abans d’intentar donar un dels seus darrers sospirs en el
nostre planeta per a la humanitat existent.
A l’igual que
un moribund fa un últim sospir abans del seu transcendir, d’alguna manera així
la foscor vol donar les seves darreres rebequeries per a poder recuperar el seu
poder i el seu status abans de l’aparició de la consciència en tots els sers
humans. És com un cop de puny sobre la taula, d’impotència per la seva
desesperació perquè veuen perillar la seva presència a primera línea, davant
les vides dels que sempre han pogut controlar i apoderar-se, “possessions”, en
moltes de elles. Ara ja no. Ha arribat l’hora de la seva retirada, però es
resisteixen, perquè no accepten el seu nou paper de desaparició. La manera que
la foscor té per a fer-se notar i tornar a recuperar el paper, el poder que
tenien, és fent trontollar el món, perquè la por torni a imposar-se entre els
seus habitants, així com l’odi, la venjança i la impotència, energies elles, de
les quals la foscor es va alimentant.
El que està
succeint en el nostre estimat món, és la transmutació de l’humà, inestable i
il·limitat en diví, harmonia i omnipotència. Recordar el Déu que cadascú és fa
que tota la foscor que pugui haver sigui desdibuixada i allunyada a altres
llocs on puguin tenir un paper més preponderant per a l’evolució d’altres
sistemes de vides al llarg dels universos. Aquí, a Gaia, la foscor ja no té raó
de ser com la tenia fins fa poc. l’Amor es va instaurant cada vegada més, fent
desaparèixer tota foscor o dubte que pugui haver.
Saber que el
teu poder i el teu status ja no serà el mateix, havent controlat a la majoria
dels sers encarnats, es necessita molta comprensió i acceptació, i la foscor
res d’això té, només control, domini, anulació del ser, impotència i desamor.
Alegreu-vos,
malgrat tot, perquè això demostra que anem en la direcció adequada. No jutgeu!
No critiqueu!, perquè cadascú, cada ser realitza el seu paper per a l’evolució
de la humanitat, per a l’ascensió de les nostres ànimes.
Quan hom es
troba en el llindar del seu ocàs i està aferrat a un passat i a unes creences
molt llunyanes a les que poden existir en el present, fa tot el que pugui per a
convèncer i fer veure que ell és necessari, encara, en els temps actuals.
Això mateix
està succeint en el nostre planeta. La foscor veu com està perdent els seus
papers i ja no se la respecte ni se la tem. Per això necessita cridar l’atenció
per a crear desconcert, pors, ràbia, impotència injustícia terrenal, per no dir
venjança.
Vivim temps
gloriosos d’ascensió. El planeta i nosaltres, els sers que l’habitem també
estem en aquest cicle de gran enlairament espiritual, amorosa, per això sentim
moltes vegades, un gran benestar en nosaltres com no l’havíem tingut fins ara,
o una confiança o esperança que tot canviarà.
No us deixeu
emportar pel que els vostres ulls físics veuen. Res és el que sembla.
Estem en temps
on es necessita estar connectats amb els nostres cors, amb el nostre interior i
abraçats a la nostra essència, a la nostra divinitat. Tots soms Amor, fins i
tot aquells que han donat els passos anunciats pels mitjans de comunicació que
ha permès deixar-nos cossos sense vida. No sentiu ràbia vers ells. No els
jutgeu, perquè d’aquesta energia, ells s’alimenten. No els insulteu, i desitgeu
el pitjor per a ells, perquè aquest desamor expressat a través de la paraula,
sentiment o d’altres maneres, fa que surtin de la seva situació i recuperin el
seu empoderament.
En el seu
moment, Jesús el mestre ens va transmetre que si algú et feria, “li ofereixis
l’altre galta”. Moments com els succeïts a França, Síria, Israel o Palestina,
són els adequats per a entendre aquestes paraules que fa uns dos mil anys van
ser transmeses per un mestre conscient i
una font d’amor i germanor.
Posar l’altra
galta té a veure amb l’actitud d’amor, comprensió i respecte vers l’altre. Quan
la foscor encara existent en el nostre món vol fer-te trontollar i irritar,
mostra-li l’altra cara, i deixa-li veure el teu amor, la teva llum vers ell.
Precisament la foscor és falta d’amor. Quan estimem, i qualsevol és mereixedor
de l’amor que som, estem activant l’amor que hi ha en ell. Molts necessiten de
la nostra veritable essència sanadora, harmoniosa i plena de pau i serenitat.
Quan reben aquesta nova energia, els estem donant l’oportunitat perquè
recuperin el seu veritable ser i la densitat que pugui haver en ells,
transmutar-la en amor, comprensió i pau interior.
Quan cadascú
dels sers humans sentin en el seu interior aquell qui són, i facin les paus amb
ells mateixos, sent abraçats pel gran amor que hi ha ells, llavors, hi haurà
Pau i Amor en tot el planeta Terra, i tota la humanitat s’unirà per a un únic
fi: enlairar el planeta i les ànimes que habiten aquest planeta. Llavors,
viurem en harmonia uns amb els altres, no tenint present la religió, color de
la pell, estatus social, perquè tots estaran units des del cor i tots es
agermanaran per a fer d’aquesta vida i aquest lloc de l’univers que habitem, un
espai on el Cel pugui instaurar-se. Llavors, és quan el Cel serà a la Terra.
Per això, no hem de respondre a les suposades provocacions de la foscor.
Ella està en
els seus darrers períodes existencials amb nosaltres. No respongueu amb
l’energia que ella necessita pe a alimentar-se. Respongueu amb Amor vers el
desamor, i així enlairar la seva presència fins arribar al perdó. Quan aquest
es manifesta i se sent dins d’un, llavors, només vetllarà pel major bé de tots
i els seus actes estaran en la direcció de recolzament i ànims per a enlairar les ànimes que ara ens
trobem en aquest món en mig de l’univers.
La foscor
continuarà amb els seus sorolls i accions espectaculars per a cridar la seva
atenció.
Estimades
ànimes germanes, estem en temps d’anar al nostre interior i connectar amb el
nostre cor, amb el nostre centre i no deixar-nos emportar pels impulsos
d’impotència i ràbia. D’aquesta manera només creareu més dolor en vosaltres i
la humanitat. La vostra energia serà irradiada abraçant a tot el planeta i els
seus habitants. És aquesta l’energia que voleu que hi hagi? Estigueu centrats
en el vostre interior per a sentir pau i amor. Aquests instants de sentir
l’harmonia en vosaltres, farà que les llavors que encara no hagin despertat o
necessitin un bàlsam de l’amor diví, puguin rebre’l i transmutar els fusells en
acords, la ira en acceptació, el dolor en comprensió, els interessos personals
en comunitaris i les imposicions de les seves creences en una aportació i
tolerància vers l’enlairament de totes les ànimes.
La foscor està
perdent el seu poder. Està en una fase terminal, i abans de morir i
desaparèixer del nostre estimat món, està fent un darrer intent per a tornar a
controlar i dominar les ànimes de la Terra.
Ja res pot fer,
perquè les consciències han començat a despertar i a augmentar d’una manera
accelerada. Ja no hi ha tornada enrere.
La força de
l’energia del passat està fent els darrers sospirs, perquè sap de la seva
defunció i ja no té cabuda en el nostre món,...i això, gràcies a totes
vosaltres, estimades ànimes despertes que esteu col·laborant en l’enlairament
d’aquest món que vivim, obrint les portes perquè el Cel sigui a la Terra.
L’Amor pot
transmutar i crear els miracles més inesperats, i vosaltres, estimats sers
encarnats, esteu fent el major miracle de tots els temps: eliminar la foscor de
la faç de la terra.
Tot té el seu
sentit, fins i tot el que estem vivint actualment.
Serà amb la
fortalesa d’esperit, la connexió amb el nostre interior, el que permetrà que el
que va ser ja no sigui, i els anhels del que sentim en el nostre cor, una
realitat.
Gràcies per ser
i estar en aquests moments de la nostre història, perquè sense tu, no seria
possible els grans canvis que s’estan produint en la nostra estimada Gaia.
Gràcies a tots
per voler estar en aquests moments del gran procés d’Ascensió del nostre
planeta i tota la humanitat.
No temeu! Esteu
sent protegits i estimats. No hi ha qui transcendeixi, qui en s deixi, que no
haig de deixar-nos. No hi ha víctimes per accident, sense més, al atzar. Totes
aquelles ànimes que han mort, així havia de ser pel seu procés. Els que aquí
quedem, sentim l’Amor i obrim el nostre cor per a irradiar l’amorós ser que som
i la nostra pau interior per a tot ser viu al llarg del firmament.
La teva
presència repercuteix al llarg de tot el Cel, perquè tu ets part d’aquest Cel
aquí a la Terra.
Només l’Amor en
vosaltres pot convertir les barbàries en llavors per a una nova vida basada des
del cor. Mentre deixem que la nostra ment imposi les emocions a tenir, el caos,
el victimisme, la confusió i les guerres i tensions continuaran.
La Pau i l’Amor
en el món emanen de tu, sentint la Pau i l’Amor en el teu interior.
Només l’Amor
pot crear més Amor.
Que l’AMOR i la
PAU siguin en tots vosaltres.
dijous, 12 de novembre del 2015
Tot té un sentit
Veig
allunyar-se el seu cos mostrant el desgast del no ser.
Veig com la
seva ànima es resigna per les decisions no preses al llarg de la seva vida.
Una dona, en
mig d’un declivi humà i estimada pels qui l’envolten, continua el seu procés,
ara ja no controlable pel seu ser.
Al llarg de les
seves passes, del seu caminar, ara arriba a una incapacitat per la negativa de
no escoltar el seu cor al llarg dels anys. El seu passeig ja no és el que era.
Estic al seu
costat. Ric amb ella i el meu cor abraça el seu passat que l’ha portada fins el
present tal com és.
El seu caminar
ranqueja cap a l’esquerra quan els seus peus es desplacen vers on ha d’anar.
Estimo a una
dona. L’abraço sovint i sento el meu amor vers ella. dir-li ja no té gaire
sentit, perquè la veu que pot arribar-li és oblidada en el mateix moment que
l’escolta. Només la seva ànima és conscient del rebut.
Ara, viu el
present. Per fi! Amb tot el que això comporta, malgrat que en aquest ara no és
conscient d’ell. Ara el viu, però no per ella, sinó per qui l’envolta. Ha
viscut tota la seva vida actual acompanyada per algú que l’ha portada a creure
en el temps. El passat i futur han estat les seves guies al llarg de la seva
passarel·la existencial.
Mantinguda al
marge de la consciència individual, ha necessitat el que ara viu per a
sortir-se’n del temps i quedar sola davant el present. Només existeix el
present a la seva vida. Res recorda. Res la preocupa, adonant-se exclusivament
del que viu i sent a l’ara.
Actua
espontàniament, d’una manera il·lusòria degut al món que s’ha creat i s’ha
tacant en ell. Viu en una irrealitat distorsionada per l’aposentament del seu
passat en les seves cèl·lules, ignorat ara per ella i reaccionant segons les
emocions no expressades al llarg dels anys. Tot i així, està més tranquil·la,
alegre i somrient.
La seva
situació té el seu sentit.
Quan la
consciència espiritual s’absenta, predomina i et guia la racional. En el punt
arribat, aquesta bella ànima en un cos de vella dona, el raciocini està
desapareixent fins al res. Viure a través de les rutines, l’oblit i l’obsolet
et porta a una dependència i a certes rebequeries interiors degut al “i per què a mi? Pobra de mi!”
No hi ha
converses sobre el viscut, ni opinions sobre el present, o decisions sobre el
què fer perquè no troba les paraules per a dir, un criteri sobre els fets, ni
una atenció sobre el què vol. Tot això està desapareixent acceleradament. El
temps ens va indicant el grau del seu procés. A mesura que passen les setmanes,
els dies, està deixant de ser qui és per a mostrar-se i senzillament estar.
Vol el millor
per a tots, tenint un gran sentiment d’estima, protecció i cura pels nens,
recordant en el seu inconscient quan era nena i li van tallar les ales. Ara no
vol que cap nen deixi de volar i no pateixi. Està molt sensible a qualsevol
imatge o noticia sobre nens o nenes que ho passen malament o han abusat d’ells.
Aquesta dona
està vivint en el present, sentint-se estimada i recolzada per aquells que
viuen amb ella; les seves expressions, però, són del passat.
Estimo i
acompanyo a una dona que ja no decideix, només està en el present, deixant-se
emportar com una fulla per la brisa. Res es planteja. Res proposa, recelant de
tot allò que pot ser nou a la seva vida. Cap pas dóna vers ella mateixa, estant
sotmesa, per la seva passivitat, a qui en el seu moment va accedir compartir la
seva vida i crear una família.
Sento
compassió, acceptació, respecte i amor pel procés creat per a enlairar la seva
ànima. Una dona que viu en aquests moments, des del sentiment i les emocions
que són pautes bàsiques per a viure el present. La seva vida té a veure amb el
que sent i com es troba. Res més enllà existeix. Els meus records, però, porten
del passat tot el que ha fet pels altres i la seva dedicació a la família.
Hi ha una part
de mi que agraeix la seva presència tal com va ser, malgrat hagi arribat fins
al punt que ha arribat. Ha aconseguit invertir la seva vida. Ara és aquesta qui
fa que tot el que ha donat als altres, ho rebi d’ells, a través de les
atencions, decisions i dedicació. Els termes s’han invertit: abans “ella era com si no existís”, i ara, “és l’atenció” d’aquells que se
l’estimen.
Hi ha tant
d’aprenentatge a fer!
Gràcies
estimada dona, perquè sense tu, jo no seria tal com sóc ara.
Veig a una dona
que es va allunyant cada vegada més de qui era, sentint l’alegria de la seva
ànima per a acabar el seu procés.
El seu estat té
un sentit superior, tant per ella, com per qui conviu amb ella. Els enforteix i
els fa acceptar una realitat no volguda i des del cor.
Quina gran
mestra, estimada dona, al oferir-te com a voluntària en un ambient rígid,
mental i racional fins als nivells més alts! Des que vas voler “estimar i
sanar” una situació que no era la teva, l’ambient s’ha flexibilitat i s’ha
acceptat sense dramatisme, fent que allò que has estat donant a la teva vida,
d’alguna manera se’t retorni. Ara estan per
tu. Ara vetllen per tu i et tenen
present com no t’han tingut fins ara, reorganitzant les seves vides per a
incloure’t d’una manera molt conscient. Ja no se’t pot deixar sola la major
part del dia.
T’estimo, i
veig com, amb aquell qui ha compartit la teva vida amb tu al llarg dels anys, ara
us heu unit des del cor, no des del paper d’home que treballa i dona que atén a
la família. Ara us esteu unint des del cor, que és on resideix el veritable
amor. Ara ja no us complementeu. Ara us apropeu i us uniu.
La meva ànima
abraça a la teva, a la vostra, estimada parella.
Sense saber-ho
aportes la teva mestria aquí on ets, expressant als quatre vents que el més
important és el PRESENT, perquè és l’únic moment que existeix; que el temps no
existeix, i que vivint des del cor és quan crearem VIDA i podrem manifestar
l’AMOR que tots som.
L’Alzheimer és
una gran mestra amorosa per a l’ànima.
Gràcies per ser
i estar, estimada dona. Gracies.
El meu Amor és
en tu i vosaltres dos.
La sanació
continua. Tot té un sentit.
dijous, 5 de novembre del 2015
D'on venim?
Com en la
majoria dels dies, un dels mestres passejava pels jardins del seu monestir.
Un deixeble el
va veure de lluny i se li va apropar corrents per a estar al seu costat i
preguntar-li un dels seus dubtes o reflexions que no arribava a trobar una
resposta adequada segons ell.
Quan va estar
al seu costat, va saludar al seu mentor dient:
-
Bones tardes mestre.
-
A què ve aquest córrer fins a la
meva persona?
-
Mestre, vull fer-li una pregunta.
El mestre,
sense deixar de passejar, va mirà al jove i li va somriure.
-
Bé, si has creuat tot el jardí per
a venir fins aquí, ha de ser important el que vols saber.
-
Sí, mestre. Fa temps que a vegades
tinc la sensació que no sóc d’aquí.
El mestre
l’escoltava atentament seguint el seu camí.
-
Es com si estigués aquí, en
aquesta terra, però no fos d’ella. a vegades tinc la sensació que estic en un
lloc que no em correspon, com si no fos aquesta la meva llar. És una cosa que
no sé com explicar-ho, però és el que sento. Sembla com si tingués aquest cos,
però no és el meu cos. Tinc una imatge, però jo no m’identifico amb aquesta
imatge. És com si algú estigués en un cos però no fos d’aquest món. Podria
posar una mica de llum en el meu interior, mestre?
-
La fulla d’un arbre, abans de ser
fulla, on era?
-
Dins de la llavor de l’arbre.
-
Així és, estimada ànima. Al
créixer la llavor, es va creant l’arbre, i al manifestar-se, permet que les
fulles surtin i mostrin tot el seu resplendor. La fulla és l’arbre?
-
No mestre, sinó una part d’ell.
-
Això és. Les teves paraules saben
del camí de la teva resposta. La fulla és una part del tot que permet recollir
la llum del sol i permetre que tot el que aquest arbre pugui florir i donar,
així sigui. Té la seva funció, el seu paper a realitzar, i aparentment, només
és una fulla.
-
…
-
Arriba el dia que aquesta fulla es
marceix i deixa l’arbre. Es deixa emportar per la brisa d’aquell dia i arriba a
un altre lloc per a abonar la terra. Ajuda a la terra fèrtil perquè, com el seu
arbre, en el seu moment pugui brotar i florir aquell espai de terra en el qual
va ser portada. (Pausa). D’alguna manera, tu ets aquesta fulla. Pertanys a
l’essència de la creació que adobes allà on ets, i alhora, segueixes el teu
curs per a arribar a mostrar la bellesa que ets.
-
Per això em sento estrany?
-
La teva consciència et va mostrant
el camí, i tu vas veient la llum del mateix. Saps del teu aprenentatge, però no
sempre entens la teva transmissió als altres.
-
…
-
Ets abonament, saba nova per a
aquells que t’envolten. Estàs aprenent a veure la llum en tu. La teva essència,
com la de tota ànima, no és matèria, sinó un recolzament per a les altres
ànimes, i juntes poder enlaira el nostre sentit existencial.
Després d’una
petita pausa, mirant el deixeble a ninguna part i per moments amb la mirada
profunda i perduda, mira al seu mestre i li diu:
-
Llavors, mestre, tu també ets una
fulla que en aquests moments està adobant la meva ànima.
-
Això és – va dir assentint amb el
cap.
-
I els mestres que vas tenir, van
alimentar la teva.
-
Exacte – digué somrient.
Després d’una nova
pausa, el jove va digué:
-
Si tots estem aquí per a abonar a
les altres ànimes, vol dir que tots pertanyem a alguna cosa superior, és cert?
-
Així és – li respongué el
venerable.
-
Si tots pertanyem a alguna cosa
superior – continuà el deixeble, vol dir que no som d’aquí, sinó que la nostra
llar pertany fora d’aquest món i que venim a aquí per a ajudar als altres – va
dir com si estigués reflexionant en veu alta.
De sobte va aturar
les seves explicacions i mirant al mestre que estava al seu costat preguntà:
-
I d’on venim?
-
Quan veus un camp ple de flors amb
els seus diversos colors, la vall a la posta de sol, o escoltes les melodies
dels ocells cantar pel matí, què veus o què sents?
Prenent-se un
petit instant com si s’ho estigués pensant, va fer un petit somrís i després
digué content:
-
Amor.
-
Això és, estimada ànima. Entens
ara per què has vingut a aquest món?
-
Per a sentir l’amor i transmetre’l
– respongué.
-
Veig que has entès i tu mateix
t’has respost a la teva pregunta. És l’amor que hi ha en tu el que fa que tu,
com a fulla, mostris el teu resplendor i abonis la terra on els teus peus es
trobin.
En aquests
moments, el deixeble va fer un pas endavant fins a posar-se davant el seu
mestre. Va fer una reverència amb el cap i se’n va anar corrents, tal com va
arribar.
El monge va
voler reiniciar el seu passeig, quan va sentir una veu que li deia:
-
La fulla està a mercè de l’amor, i
sempre ho estarà, oi?
El mestre s’aturà.
Es va girà i veient a certa distància al seu deixeble li va somriure, sent ell
qui fes, ara, una salutació amb el cap donant-li a entendre de la veracitat de
les paraules expressades per aquella ànima despertant la seva consciència.
Es va tornà a
girar i continuà el seu passeig.
dilluns, 2 de novembre del 2015
La meva vida amb els Àngels
Aquí us presento aquesta xerrada, alegrant-me pel fet de poder estar novament, amb tots aquells que residiu a Barcelona i els entorns. A tots, una abraçada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)