dijous, 17 de setembre del 2015

A la Llar

Sense res més que la meva presència i el meu amor unit als meus germans de la Llum, sento i veig com m’envolten i m’envien el seu amor i les seves energies pures vers el meu ser.
Sento les seves presències emanant de la seva intencionalitat vers la meva ànima oberta a tots ells i creant una Unicitat des de la puresa de les nostres essències enaltint l’Amor que ens va crear per a estendre’l més enllà del nostre univers.
Germans d’altres dimensions units per a alliberar i il·luminar les ànimes d’aquest estimat planeta segons la Intencionalitat Superior. tot està sent. Tot flueix i va brotant degut al despertar i als ADN dels encarnats que ens trobem servint a la Font Superior de la qual tots procedim.
Sento la immensitat de l’univers en mi, i el sentit de l’existència de tots els que en aquests moments ens trobem aquí.
La calidesa dels meus germans lluminosos abracen tot el meu ser i la meva part física tendeix a l’alliberament d’alguna llàgrima procedent de l’amor que sento en el meu cor en aquests moments i de l’alegria conforme la nostra presència en aquest món portarà a terme allò que hem vingut a fer segons la Voluntat de l’essència Superior del nostre estimat Univers.
Quan sents la teva veritable naturalesa amb tot el seu resplendor, deixes de ser ment perquè el teu cor et mostri la teva manifestació amb tot el seu resplendor en l’Ara i Aquí per a ajudar a obrir les portes de la Germanor i la Llum en aquest vetllat i estimat planeta.
Sento l’Amor de totes elles, de cadascuna de les energies que m’envolten i etan amb mi. En aquests instants, Jo Sóc la Llar en la meva dimensió i en totes les existents. Quan deixes que aquell qui ets es mostri, sents la magnificència de la teva existència, entenent , no mentalment, sinó més enllà de tot raciocini, la teva veritable vàlua, potencial i sentit pel qual vas adquirir un cos físic.
Només existeix l’Amor. Som Amor. Som alta vibració quan el teu veritable ser s’expressa. No sou dos en un: cos i divinitat, perquè continent i contingut sempre van units. La disfressa de l’essència desapareix quan sents aquell qui ets.   
La Llar, estimades ànimes, no és algun lloc imaginat o creat per la nostra humanitat per a donar-nos esperança en el nostre caminar. La Llar existeix i sempre ha existit, no com “Llar”, però sí com el nostre estat natural i la nostra essència manifestada amb tot el seu màxim resplendor: la puresa, la simplicitat, l’omplir cada continent amb AMOR per a donar de beure als sedents i menjar als famolencs del Recordar i mostrar la Divinitat que són, que tots som. Uns la van denominar “Cel”, però l’important és que en tot moment estem sent vetllats, protegits i estimats per sers de Llum i per l’Amor del qual vàrem néixer per primer cop.
El nostre estimat món deixarà la densitat que hem tingut fins fa poc. S’anirà alliberant de la foscor per a donar pas a la Llum que resideix en cadascú dels cors. El que succeeix en aquests instants en el vostre món, és una rebequeria de la foscor que ha anat regnant i dirigint a tota la humanitat degut a la seva pèrdua de poder. Les consciències que heu despertat i augmentat estan fent que l’invisible es torni visible, i lo irreal desaparegui perquè el ser encarnat i la Terra puguin viure en harmonia i igualtat. Lo salvatge deixarà de ser-ho, i tots els sers, animals, plantes i humans en Ascensió, puguin viure junts, compartint un lloc on el cor prevalgui i el respecte i l’alegria de viure i portar a terme cadascú el que ha vingut a fer, amb tota la seva majestuositat. Lo limitat anirà minvant i la Veritat es mostrarà amb fermesa, permetent que els purs de cor alliberin les ànimes i siguin Llum per a tots els racons del vostre estimat planeta.

Noves arrels estan arrelant en el vostre món. Vosaltres sou aquestes arrels. La Llar està amb vosaltres perquè així sigui. Continueu. No defalliu perquè el Cel, cada vegada més s’anirà instaurant aquí a la vostra Terra.
Estimades ànimes que viviu aquests moments, sentiu aquell qui sou, i sentireu la presència de tots aquells que amb vosaltres estem. El nostre Amor us abraça i us protegeix. No temeu, perquè els vostres passos us estan alliberant de la vostra densitat. Les vostres ànimes s’enlairen vers nosaltres. Les vostres vibracions i les nostres cada vegada estan més properes. Esteu facilitant que vosaltres i nosaltres ens unim i la Unicitat creada pel vostre retorn a la Llar, puguem, tots, realitzar la Voluntat Divina Superior per la qual vàrem ser creats.
Des d’aquí us honrem i us convidem a continuar, rebent tot el nostre recolzament i Amor per a alliberar les vostres ànimes i arribar a sentir i deixar manifestar al veritable ser que sou.
En el seu moment ens reconeixerem i recordarem aquests moments d’unió, de connexió, sentint el goig de tenir el coratge i la fortalesa d’obrir les portes de la nostra veritable naturalesa: Déu.

Som AMOR, i només existeix l’AMOR, sent aquest AMOR, qui ens indica el camí i obre les portes de la nostra realització.

Us estimem profundament.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


dijous, 10 de setembre del 2015

L'ofici més avorrit

Passejant pel mercat setmanal del meu poble, vaig escoltar a un nen que li deia al seu pare:
-         Pare, saps quin és l’ofici més avorrit que hi ha ?
-         Quin? – li va preguntà el seu pare.
-         El de socorrista de mar, perquè quasi mai treballa perquè la gent no s’ofega. Està molt de temps sense fer res.
-         Cert – li va respondre el pare. Passa moltes hores quiet, observant tot el temps, i no passa res. Està atent tot el temps per si alguna cosa passa, però res. Tens raó fill. Mira, observa i res – va acabar dient.
-         Sí, sí, i a més a més sempre està quiet.

(Sense comentaris. Cadascú pot afegir el seu parer al respecte).

Què avorrit ser “àngel de la guarda”! O no!
Estan amb nosaltres en tot moment. Mai estem sols, però quan anem pel nostre compte, sense escoltar a ningú ni al nostre cor, algun dia, podem “ofegar-nos” en el mar de la nostra existència per no fer cas a la “senyera vermella” que onejava gràcies als socorristes celestials.
Alguna vegada heu pogut pensar o tenir la sensació que esteu sols i els vostres guies o sers de Llum no us atenen. Podeu tenir la sensació que no escolten les vostres peticions. Quan així sembla, penseu que és quan més estan posant de la seva part pel vostre procés. Reposa. Calma’t, i en la quietud del teu interior trobaràs la resposta o sortida que cerques. T’adonaràs que la situació que vius és temporal. Sempre hi ha sortida! No serà una sortida, sinó la SORTIDA a la vostra situació, i aquesta no prové que algú de fora vingui per a atreure-us del moment que viviu. Està en vosaltres mateixos la solució i la sortida.
Esteu tan acompanyats, vetllats i estimats! Cadascú té els seus “socorristes”, que encara que semblin que no facin res, sempre estan amb tu i intervenen quan així ha de ser pel major bé de la teva ànima.
Quan estàs preparat, sents, veus o perceps les seves presències amb tu i els resultats d’estar a prop teu, a la teva vida, acceptant-los.
A vegades no valorem el molt que tenim i l’activitat o el voluntariat d’algunes ànimes al servei dels altres.
Quan aprenem a honrar-los pel que fan, ens adonarem que les seves presències han ajudat molt i ens estan ajudant cada dia de la seva dedicació.

A ells, gràcies i que les seves presències perdurin per la gran labor que estan fent.

Sabeu qui és el ser més allunyat de la seva ànima, més perdut i ofuscat? Aquell que no veu la REALITAT del que els seus ulls perceben, el no poder veure més enllà de la forma, i donar-se compte del sentit de les seves presències davant nostre.

El nen només reflectia les creences inculcades del seu entorn. Va ser una expressió procedent de la seva ment, no del seu cor.

El vostre cor us farà lliures perquè us permetrà veure la VERITAT del que sentiu i viviu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dijous, 3 de setembre del 2015

L'alliberament de l'humà

Quan el nostre ser comença a recordar, cada vegada més, la seva naturalesa i quina és la seva veritable essència, dins del seu procés començar a creuar el llindar de l’alliberament de la seva part humana per a anar sentint i aplicant la divinitat que és. Deixem el camí de l’humà per a endinsar-nos a la manifestació d’aquell qui en veritat som. La Divinitat que cadascú és comença a activar-se en la composició molecular de cadascú per a activar i obrir les portes de bat a bat de “Déu en nosaltres”.
La nostra densitat és el vehicle per a transcendir la nostra ànima i alliberar-la de l’alliberament fruit de la nostre ment.  El nostre cos és el canal pel qual nosaltres podem tenir el major aprenentatge possible per a enlaira el nostre veritable ser i manifestar, amb tot el seu resplendor, la Gran Voluntat Superior, motiu pel qual vàrem encarnar per primer cop.
Aquests són els temps anunciats del nostre alliberament.
Aquests són els únics instants de la nostra vida actual per a desfer-nos de tot equipatge que no ens pertany per naturalesa. Ha finalitzat el temps de portar a sobre el que no era innat en nosaltres. Ah arribat l’hora de despullar-nos de tot allò que hem anat acumulant a través del nostre exterior (cultura, religió, creences,...)per a connectar amb el veritable ser que som. Que no te’n recordes que ets Déu? Vas ser creat des de la immortalitat i el ple empoderament amorós de més alta vibració que pot ser creat. La teva humanitat et va desconcertar. El teu cos et va fer desviar l’atenció del que era veritablement important en la teva encarnació actual. Ens vàrem identificar amb el ens transmetia el nostre exterior, allunyant-nos de la nostra atenció del nostre interior per a satisfer les normatives i reglaments establerts des del nostre entorn.  Aquest, va ser important per a tu, per a donar els primers passos vers a tu mateix.
El que ara sents, els passos donats per a trobar el benestar i l’assossegament en tu, es fruit de l’alliberament de qui vas ser per a mostrar-te tal com ets. La teva nova energia interior es rebel·la, i sembla confondre’s, segons com, perquè sembla haver una gran lluita en tu, sobrer si aferrar-te al conegut, o endinsar-te en aquest nou camí, esperançador i anhelat en els teus somnis. Pots donar passos, però el passat insisteix en que no facis cap canvi en tu perquè no aconseguiràs res de nou, i no saps el que en el fons t’espera. Aquestes sensacions procedents de la ment racional poden frenar l’avanç vers a tu mateix.
Quan donem passos i obrim la porta del nostre alliberament, tot el que fins ara ens ha tingut lligats, frenats, sembla protestar perquè no continuïs el teu camí, perquè la teva ment pugui continuar controlant la teva vida, però el teu cor t’està parlant que ha arribat l’hora que siguis feliç, i aquests moments d’aparent dubte, desconcert o estancament, només és la debilitat del que fins ara t’ha anat limitant. Vol dir que el que has estat fent fins ara per a tu, està prenent força i reafirmant-te per a continuar el camí. El fil entre l’humà i lo diví s’està tensant fins a tal punt, que tens tota la força i coratge perquè es trenqui d’una vegada i puguis avançar, d’una manera lliure i majestuosa vers la Llum que es troba davant teu, guiant-te vers el veritable ser que ets.
Ara és l’hora. Ara és el moment on la teva voluntat té que sobre posar-se i manifestar-se. Per això sents el que sents. Per això et trobes en la situació que vius.
Res és perquè si. Allò que experimentem ens porta a enlairar-nos, pujar nous esglaons d’aquest camí d’Ascensió. Honrem tot el que estàs fent. tens tot el temps al teu favor, i la teva voluntat. No temis, estimada ànima, perquè, encara que el nou pugui fer-te dubtar, només és fruit que t’estàs endinsant vers la connexió amb la teva ànima, novament. La desconnexió va durar segles, però aquests temps que vivim ens presenten un camí alliberat perquè nosaltres puguem manifestar-nos tal com som.
Sents que has de ser tu. Sents que ha arribat l’hora de canviar de vida. Doncs bé, tots aquests pensaments, anhels i sentiments no són, sinó, la teva força interior que t’empeny a creuar aquest llindar vers la Llum i l’Amor que ets.
Tots ens alegrem pels moments que vius, que encara que puguin semblar suposades adversitat o limitacions, només són oportunitats perquè les acceptis a la teva vida i t’endinsis en elles sent tu. No temis perquè el pitjor de la teva existència, ja ha passat. Només el millor pots esperar. Segur que no vols aprofitar aquesta oportunitat?
Multituds s’endinsen a la nova energia, integrant-la en ells i activant el seu ADN. Això rebutjarà del vostre camí tot allò que no us permeti ser vosaltres. Heu vingut amb una finalitat molt concreta, amb un sentit amorós en aquesta dimensió. Ara tot el planeta i els seus habitants estan enlairant les seves energies per a anar transcendint  a noves vibracions més amoroses. Tu ets part d’aquest alegria universal, d’aquestes ànimes que s’han ofert voluntàries per a materialitzar el Gran Pla Diví. Ets honrada, estimada i protegida. Res has de témer. La teva presència empeny a d’altres a seguir el curs de l’Amor. Tu ets Amor. Tu ets Llum i Amor.  Comences a recordar ara? Clar que sí!, per això vols el millor per a tu i comences a escoltar al teu cor. Ja no hi ha karma, passat que ens limiti. La teva voluntat pot amb tota resistència o energia de baixa vibració, com són les pors, els dubtes i les indecisions que puguin arribar a aparèixer en tu. Tu pots superar-les, perquè tu ets un ser amorós i ple de coratge diví. No estàs sol. La Llar està amb tu.
Sent el silenci del teu cor i sentiràs i t’adonaràs de la veracitat d’aquestes paraules. La teva vida, ara sí, només depèn de tu. El camí ha estat netejat i arreglat perquè el teu caminar per aquest camí lluminós t’alci fins el recordar que aquell qui ets pot manifestar-se i mostrar-se amb tota la seva majestuositat per a crear el Cel a la Terra.
Ets part, ja no d’un Despertar, sinó d’un alliberament de tot l’humà per a mostrar el diví de cadascú.
El cel s’està instaurant aquí a la Terra, i tu ets part d’aquest cel. No has vingut per a patir i no poder ser tu. Res més lluny de la realitat. Tu has vingut a mostrar-te lliurement i amb tot el teu resplendor per afer un món millor i permetre que la humanitat doni nous passos vers el seu camí d’Ascensió.
Sent la força de la teva quietud i la melodia de l’assossegament et portarà la pau, l’harmonia, i et permetrà sentir l’Amor que ets.
Gràcies per ser i estar en aquests moments amb tots nosaltres, aportant la teva llum i irradiant el teu amor a tot el teu entorn.
Tots ens beneficiem.
Recorda: no estàs sola, estimada ànima. L’humà està allunyant-se per a donar pas a lo diví.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.