dissabte, 29 d’agost del 2015

La paciència del Cor


Des de fa dies, estic rebent consultes per les xarxes socials, algunes d’elles coincidents amb el seu contingut.
“Cóm puc fer per a posar-me en contacte i veure als meus guies, als sers de llum?, o, d’un temps cap a aquí intento posar-me en contacto amb Déu, parlar-li perquè m’ajudi, però sembla no escoltar-me perquè no veig cap resultat a la meva vida”.
Aquestes paraules són dos exemples sobre el fet de poder comunicar-te o entrar en contacte amb els sers de llum, o el fet d’esperar que Déu intervingui a la nostra vida, y no sempre així és.
Conec el camí vers la connexió amb els nostres germans de la Llum. Sé del procés per a arribar a tenir la sensació i l’obrir la porta a ells per a relacionar-nos d’una manera espontània, constant i amb plena naturalitat com ara tu i jo estem units per aquestes paraules que estàs llegint. La nostra relació és llunyana, però propera alhora. L’energia del llegit ens està unint. És l’energia el que uneix o separa. És l’energia el que apropa o allunya, el que crea la immediatesa o l’eterna espera.
Abans que res vull felicitar-te, estimada ànima que has arribat a qüestionar-te aquestes preguntes o de semblants, perquè vol dir que el teu cor et parla i l’estàs escoltant. Sembla que ha arribat la teva hora, i això ens honra a tots els altres. Valorem el teu interès i els teus passos vers allà on sents des del més profund del teu ser. Preguntar-se aspectes com aquests permetran que en el seu moment puguis trobar les respostes i obrir la porta vers el teu veritable ser. Segueix, continua! Endavant, perquè el camí està lliure perquè puguis arribar allà on sents que has d’arribar!
Sembla que encara no està sent així, pel que et qüestiones si ho estàs fent bé o no. Estimada ànima, la teva ment t’està traint. És la teva ment que et dóna la sensació de massa espera o que no aconsegueixes res. És la teva ment, amb tot el teu passat, el que has patit, els teus dolors, melangies i les teves tenebres, la que ofusca, però res d’això és. El teu camí és ferm i decidit. No t’aturis! Continua endavant, perquè el que sentiràs serà la teva veritable Llar en tu!
La impaciència de la ment vol que tot sigui “ara i aquí”, quan tu vulguis, i el procés no funciona així. No és quan tu vulguis, sinó quan estàs preparada, estimada ànima, i no esperes, perquè saps que en el seu moment, així serà. Tens el convenciment que així serà, i el que ara estàs fent t’està portant vers la voluntat del teu cor.
La impaciència de la ment, distorsiona la realitat que estàs vivint en aquests moments. Té pressa per a controlar-lo tot, la teva vida, perquè així el teu ser se sent segur, però tot és il·lusori, perquè no hi ha res que esperar, perquè allò que esperes ja és. Només és temps de rebre i percebre el que ja hi ha en tu i tens. No hi ha res que esperar i hagi de fer-se, perquè tot ja existeix. Tot ja és.
Ara ens trobem en temps d’adonar-nos del nostre potencial i de l’abundància que hi ha a la nostra vida, a tots els nivells. Hem entrat a l’hora de començar a rebre i obrir la porta de la consciència plena de l’existència, de la nostra existència.
A vegades, per a arribar al nou pas del nostre procés, hem de reposar per a integrar tot el que ja hi ha en nosaltres i hem adquirit. Cada vegada que hem pregat des del cor, hem obert la nostra intencionalitat perquè la sanació sigui en nosaltres, i aquest pas ens portarà a percebre d’una manera més clara tot el que estigui en ressonància amb l’Amor, per tant, amb els nostres germans de la Llum i amb l’energia de més alta vibració que és l’Amor. Durant aquest període sembla que estiguem estancats i que no veiem resultats a la nostra vida. Res més lluny de la realitat que tenir aquests pensaments. Aquests instants són la integració del que ja hem fet fins ara, per a integrar-se en el nostre ser, i així poder alliberar i activar, una mica més el nostre ADN per a arribar a manifestar la nostra plena essència: la nostra Divinitat.
Mentre ens estem renovant i integrant, per dir-ho d’alguna manera, mentre ens estem regenerant després de ja donar certs passos, pensem que estem estancat al no veure resultats. Cóm vols recollir els fruits, si la terra no es remou i adoba, després de plantar les llavors? La impaciència de la ment et fa distorsionar la realitat, dient-te que al plantar les llavors recolliràs en molt poc temps els seus fruits. Escolta el teu cor! Ell et dirà la veritat del teu procés. Reposa. Accepta aquests moments que vius i recorda tot el que has fet fins ara, i veuràs, segurament, el molt que has aportat al teu procés perquè tot sigui. És ara quan tot s’està integrant i preparant-se per a obrir-te una nova porta que podràs percebre els teus anhels de l’ànima.
El teu cor és savi. Tu ets una ànima sàvia quan escoltes la veu del teu silenci interior, ple de melodia celestial, serenitat i harmonia. En elles, sabràs la veritat del teu procés. Senzillament aquieta’t i escolta el teu interior. Aquesta pau que trobaràs serà l’altaveu conforme tot està anant bé. Confia. Tingues el convenciment que els teus passos t’estan portar a la teva voluntat inicial, quan vas començar a voler canviar la teva vida o aspectes de la teva vida. Sigues pacient.
La impaciència de la teva ment et portarà al desconcert i a enlloc.
La paciència del teu cor té el ple convenciment que tot és i serà.
Encara que no vegis els resultats esperats en aquests instants, no vol dir que el fet fins ara no hagi servit per a res. No hi ha cap acte d’amor que no activi la materialització d’algun dels aspectes del nostre potencial amorós, diví.
No vulgueu ser portats per la impaciència, la dominància rígida de la vostra ment. Una gota d’aigua pot pensar que està sola, però sempre està acompanyada per milions d’altres gotes, que com ella, segueixen un curs vers les aigües obertes del mar o l’oceà, on s’uniran amb d’altres, creant aliment per a diferents sers vius.
Ets un ser meravellós, estimada ànima, i no tens cap motiu per a pensar que no estàs sent escoltada per la Font de la qual tots procedim. Aquests moments d’aparent quietud o estancament, només és el preludi dels teus passos realitzats, de les teves pregàries o de les teves visualitzacions emanades des de l’essència més amorosa del teu cor. Et mereixes el millor, i per això, ara, els nostres germans ascendits, de la Llum, estan treballant al teu favor. Deixa que ells també facin la seva part. Així ho vareu acordar, a l’encarnar el teu ser. Ells, des de la Llar, estan i estaran sempre amb tu. Mai has estat sola, honrada ànima. Ara vols adonar-te de les seves presències. Bé, vull donar-te les gràcies per haver arribat fins aquí, tot i així, poder-los veure no és el més important, sinó poder-los SENTIR. Sentint-los apreciaràs els seu amor, la seva pau, companyonia, la seva protecció cap a tu, la seva harmonia i la sensació plena de germanor, de familiaritat. Oh, sí! Ja ho crec que la sentiràs!, però per a arribar a aquest punt, has d’aprendre a confiar, i a tenir present la paciència del teu cor. Ell sempre està serè. En ell trobaràs aquesta serenitat i convenciment conforme tot està anant bé i seguint el seu procés.
La gota d’aigua mai ha estat sola des del seu naixement, així tu igual. Sempre ha estat acompanyada per milions d’altres gotes que confeccionaven el cabdal que regava els camps pels quals passava i dibuixava la bellesa dels racons de la natura pels quals serpentejava. Així tu, ets per a tots nosaltres. Ets part de la Llar on només l’Amor regeix cadascun dels passos i obres que es realitzen i, ara, la teva presència està obrint les portes d’aquesta consciència d’aquell qui ets.
Déus, l’Amor sempre ha estat en tu. Sempre respon a la crida d’aquelles que amb la força del cor decideixen deixar el seu passat per a endinsar-se al que han vingut a fer en aquests instants de canvis planetaris i donar sentit a la seva presència aquí en aquest estimat planeta.
Déu s’activa en tu quan li parles des del cor. Déus no acudeix, s’activa dins teu perquè sentis l’Amor que ets i el teu potencial com a Divinitat que sempre has estat.
Ara és el temps de recordar la nostra plena naturalesa i essència.

Estàs deixant enrere el passat per a donar pas a la teva Voluntat emanada del cor, Una amb la Voluntat Superior.
Sigues pacient. Arrecera’t en el teu cor perquè t’abraci en la seva calidesa, en la seva harmonia i pau. Així podràs percebre la realitat dels teus moments actuals i tindràs motius per a alegrar-te.


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

dilluns, 17 d’agost del 2015

El Camí ja és obert.



Agraeixo el fet d’estar amb mi, estimats germans de la Llum, en aquests moments de la meva vida, en aquesta situació que estic vivint portant a terme la Voluntat del Pare.
Aquest Sol nostre ens aporta un gran aprenentatge i una llum que ens permet veure d’una manera molt més clara i conscient aspectes del nostre camí, del nostre ser en relació al món que vivim. Vivim diferents etapes en el nostre procés d’Ascensió, i aquest ens obra les portes per a viure segons aquell qui en veritat som.
El que sento no trobo paraules per a explicar-ho, i quan m’hi poso per a escriure-ho, llavors sento la força del sentir, com si em diguessin: Sent!, no vulguis escriure-ho, perquè el que sents és per a tu, per a saber del procés, del camí, de tu i nosaltres. Llavors, quan les meves mans es dirigeixen al teclat, s’aturen i senten amb una gran intensitat i nitidesa l’emoció dels moments que estem vivint i més enllà de l’ara. Davant d’aquests moments, només em queda aturar-me i sentir i sentir, perquè és tan amorós el que ens envolta i espera!

Durant anys he estat escrivint i publicant cada setmana, un o dos articles, depèn de l’època de les meves transmissions. Porto més de 10 anys mostrant el camí a través de les meves paraules, que encara que no meves, eren els meus dits que les escrivien. Vaig començar amb la llengua catalana, la meva llengua natal, passant després al castellà per a poder arribar a tots aquells de parla espanyola. Durant les quatre estacions del nostre any s’han anant publicant pautes de reflexió, missatges des de la Llar, experiències humanes i tota mena de comunicació emanada des del cor.
Avui, en aquest estiu assoleiat de les meves latituds, sento que el que s’havia de dir ja s’ha dit. Tot el que el ser en procés d’evolució havia d’adonar-se, ja s’ha transmet. Ha arribat l’hora d’integrar i manifestar aquest manà que s’ha anat donant al llarg dels anys, i sobre tot, des del canvi de mil·lenni. Aquells qui m’acompanyen del món de la Llum, així m’ho transmeten. Porto ja un temps que les ganes d’escriure, tal com ho estava fent fins ara, sembla com si estiguessin arribant a la seva fi. Aquells que m’aneu llegint a les xarxes socials, sabreu que els meus escrits ja no són els mateixos, i d’això ja fa uns cinc anys que va començar a canviar, i cada vegada més, fins ara.
Encara sento que haig d’escriure, però hi ha setmanes que el meu camí em porta a serveis que no em donen temps per a feu-vos arribar unes paraules com fins ara he estat fent. Fa poc no vaig poder, confirmant el que acabo de dir. Algú de vosaltres va voler saber de mi si em passava alguna cosa. Us haig de dir que tot està anant bé, i que el que sento dins meu, és una plenitud, serenitat i aclariment de la nostra existència, el món de la Llum i del meu camí en particular. Encara sento que continuaré escrivint  però no sé si totes les setmanes podreu llegir nous missatges, reflexions o paraules de la Divinitat Superior o la Llar Espiritual d’on tots procedim.
El que és important és que us conegueu, i us convido a rellegir paraules ja escrites, a tots aquells que encara espereu una llum que us indiqui la direcció del vostre caminar, per a saber de vosaltres i quina és la vostra procedència i naturalesa.
Agraeixo una vegada més, totes les vostres paraules emanades del cor vers el meu ser. M’heu donat força, sentit al que feia i grans dosis de aprenentatge particular amb els vostres comentaris, benediccions, agraïments i el fet de compartir allò que heu viscut arrel del llegit. GRÀCIES.

Les vides continuen, i és en aquest estiu, per a alguns hivern, on el més profund del nostre ser està sent acomodat per l’amorositat de la Font de la qual tots procedim. Aquest sentir ens fa veure d’una manera molt més clara la nostra essència, i el nou camí que se’ns presenta davant. El cor de cadascú comença a sentir amb molta més claredat i intensitat allò que fer i com actuar a partir d’ara. El passat s’està esvaint en nosaltres, per a viure en tot moment segons sentim. El passat s’està alliberant amb la pressa de consciència que la humanitat està adquirint en aquests temps. Estem donant pas al present continuo. El cor ens guia, sent la seva veu, la guia de la Divinitat de cadascú, per tant, per a molts, la vida ja no té sentit en relació a com estava funcionant, i per tant, el que estaven fent fins ara, ja no serà.
Cadascú té un lloc i una missió a fer. Aquests són els temps de les realitzacions divines de cada ser.

Allò que s’havia de dir ja s’ha dit. Ara és l’hora de materialitzar.
Amb això només us dic que continuo estimant-vos i sentint-me agraït per les vostres presències a la meva vida. No sé de quina manera, però sí sento que continuaré estant amb vosaltres per facebook i els meus blogs, ara bé, potser no sigui amb l’assiduïtat que era fins ara, ni de la mateixa manera. Tot i així, tots els encontres que vagi realitzant (Seminari SENTIR!, cursos, tallers o trobades vàries) les continuaré presentant per poder-nos reunir totes aquelles ànimes que així hagi de ser pera continuar el camí cap a nosaltres mateixos. M’alegrarà veure-us!

Des del meu cor, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 13 d’agost del 2015

L'hora del vol

Una vegada, un deixeble passejant pel recinte del monestir on era instruït va veure al seu mestre assegut a un banc contemplant la vall que s’estenia als seus peus. Arribant davant d’ell va abaixar el cap, saludant al seu mentor, i digué:
-         Bon dia mestre!  Hi ha una cosa que voldria saber i fins ara no he pogut trobar la resposta. 
El venerable li tornà la salutació i digué:
-         Algun dia jo ja no hi seré. (Pausa).  Portes ja un temps entre nosaltres. Has après i has sabut obrir el teu cor i escoltar la teva veritable veu que habita dins teu. (Pausa). Com faries per trobar la resposta a les teves preguntes?
-         Aniria a un altre mestre – li respongué.
Llavors, fent un petit silenci, l’ancià se’l mirà i amb els ulls bondadosos i comprensius vers aquell jove que tenia davant, continuà:
-         I així podries anar buscant i buscant fins trobar a algú que et respongués a allò que neix dins teu.
-         Si! – digué el noi.
El mestre va moure el cap com assentint les paraules del noi, però sense deixar de mirar la vall que estava contemplant.
-         Arriba un moment del camí que el recolzament que tenies desapareix. Saps per què? – li preguntà amb una suau i amable veu.
-         Per què mestre? – preguntà el deixeble.
-         Perquè la llavor s’ha de convertir en fruit. De què serviria si sempre se la resguardés de les inclemències del temps i quedés guardada en una petita capsa?
-         No és aquesta la finalitat de la seva existència – respongué el noi.
-         Bé! Veig que has après – digué somrient el savi, al veure que aquella ànima ansiosa d’aprendre va donar una resposta adequada. Doncs així succeeix amb cadascú de nosaltres. No estem aquí per aprendre i aprendre, tenint a algú com a Font. Hem de trobat la nostra pròpia Font dins nostre. (Pausa llarga).
A continuació continuà:
-         Veus els ocells volar? – mirant en direcció on eren.
-         Sí! – respongué i mirant cap a ells.
-         Doncs ells aprenen segons veuen i senten. Arriba el moment que han de valdre’s per si sols. I ho fan prou bé! – digué fent un somrís. Així tu ets igual que ells. Estàs al niu fins que arriba el moment de volar sol, i aquest ja t’ha arribat.
-         Prou estimat mestre! si encara no sé tot el que tu saps! Encara haig d’aprendre molt sobre mi i la vida!
-         Aprenent de tu, aprendràs de la vida, i per aprendre a sentir la teva ànima, només et necessites a tu. Escolta-la i sabràs el què et diu. (Pausa). Tot el que has après aquí és perquè aprenguis a volar. Quan ja ho saps, has de deixar que allò pel qual has vingut a fer, sigui portat a terme. Només tu saps el què és.
-         Però jo no sé què he vingut a fer, encara?
-         L’ocell tampoc sap el què fer en totes les situacions que pugui trobar-se, però ha après a volar, i és en els constants vols que va fent, que aprèn tota la tècnica del deixar-se emportar per les brises i anar on trobar el seu nou aliment. (Pausa). Estimat aprenent i mestre de la meva ànima, no sóc jo qui t’ha de indicar totes les decisions que has de fer. Només tu saps el camí del teu tresor. Has après a caminar i a discernir. Ara – continuà – has de emprendre el vol per a arribar a la finalitat de la teva ànima.
-         Però jo no vull deixar-te, mestre! – digué el noi inquiet pel que acabava d’escoltar. Encara haig d’aprendre molt.
-         La direcció del teu vol és diferent a la meva. Agraeixo la teva presència en mi. Em sento honrat per haver estat al teu costat durant tot aquest temps, però el mestre ha de continuar el seu camí, i el deixeble convertir-se en el mestre que és, no amb qui jo sóc.

El noi quedà pensatiu, i després d’uns instants el venerable ancià s’aixecà del petit banc de fusta on era i es disposà a marxar, quan el jove li digué:
-         Així ja no ens veurem?
-         Oh, ja ho crec que tornarem a veure’ns!, però no serà tal com ens veiem ara.
Llavors donà unes passes i s’aturà.
El noi l’observava i no apartà la vista d’aquell ser tan estimat per ell durant tot aquell temps.
-         No tinguis por de ser tu, perquè en el vol que faràs et recordaràs de mi i de tots aquells que amb tu hem estat. No estaràs sol – acabà dient allunyant-se del jove aprenent preparat per a mostrar el mestre que era, sense ell saber-ho.
               Quan el noi va veure al seu mentor a certa distància, el va cridar:
-         Mestre!
Aquest s’aturà. Girà el cap i veié com aquest venia corrents fins arribar davant d’ell. Llavors, el noi el va abraçar i li va dir:


-         Gràcies!

dijous, 6 d’agost del 2015

Encara creieu en el temps?

Sentiu i sentireu la immensitat del present. Cada sensació i instant magnifica i amplia el present del vostre procés. El vostre món i les vostres ànimes es dirigeixen a l’alliberament del temps en vosaltres i a la manifestació del vostre veritable ser que es troba en l’ara.
La vostra vida és present i és a través de sentir aquests instants gloriosos que sentireu la serenitat del vostre ser i la veritable essència que sou. És en el present que podreu obrir el cofre del vostre veritable tresor: l’adonar-vos de qui sou en veritat, el poder sentir la vostra naturalesa més subtil, agermanada i unida a la de l’univers i tota font creadora de vida: l’AMOR.
Quan estimeu, no és a través del temps, sinó des de la connexió de la vostra veritable naturalesa, i quan així és, només la Llum pot arribar segons la vostra Voluntat dirigeixi, perquè la vostra intencionalitat i la de la Font Superior seran Una.
Quan sentiu l’Amor dins de la vostra matèria, aquesta s’enlaira i sana la vostra vida, com la d’aquells que us envolten i acompanyen en el vostre camí. El dens es converteix en eteri, en subtil. Quan la subtilesa de la més alta vibració existent es manifesta, els ulls del teu cor obert perceben el sentit i la immensitat de la teva presència en aquesta dimensió on us trobeu. Ajudeu a enlairar el vostre planeta física, i amb ell, obriu les portes de la nostra presència, cada vegada amb més assiduïtat, junt a vosaltres. Cada vegada som més Germans els que ens apropem i estem vetllant la Intencionalitat Divina Superior a través vostre. Sou part d’ella i el vostre recordar us permet acceptar-nos cada vegada més. Som nosaltres, el vostres Germans de la Llum, que us acompanyem en el vostre present per a diluir el temps de les vostres ments i poder sentir l’eternitat que sou. Una Llum i font amorosa que rega les ànimes de tots aquells que es troben a prop de cada una de vosaltres, estimades ànimes.
Per a ser, heu d’allunyar el temps de vosaltres. Així ens obrireu les portes dels vostres cors i ens acceptareu a les vostres vides actuals.
El temps creat al llarg de les vostres il·lusions basades en la por, va fer que us engarjoléssiu en els vostres camins. Molts de vosaltres us heu començat a adonar que el camí es va obstruint i fent-se estret cada vegada més des dels vostres pilars temporals. Des de fa uns anys vostres cap a aquí, des de la Font Central de la qual procediu, se us va facilità la visió de la Veritat i l’augment de la vostra Consciència. Molts vareu aprofitar aquestes benediccions de la Llar per a poder començar a recordar d’una manera més accelerada aquell qui en veritat éreu. Aquest despertar i lluminositat que anàveu adquirint us va permetre, i encara ara, com a present del vostre procés, alliberar la temporalitat per a viure plenament en l’ara, des del cor i el present com a clau pera a arribar a activar i manifestar la divinitat que cadascú sou.
Alguns de vosaltres ja viviu en el present i d’una manera absoluta, des del cor. Són aquells que estan incrementant la Llum i la Consciència en el vostre estimat planeta. Molts de vosaltres esteu en aquesta fase de sentir des de l’obertura del vostre cor. Comenceu a sentir com alguna cosa innata en vosaltres, i com a part de la vostra Divinitat.
Permeteu que siguem Un amb vosaltres, i les vostres vides i les nostres presència s’uneixin perquè allò que heu vingut a realitzar sigui portat a terme.
Així serà.
Per a arribar a vosaltres, heu d’alliberar-vos del temps, on concorreixen totes les pors, els interessos, l’ego i les resistències del vostre avanç.
Allò pel qual vareu encarnar està portant-se a terme, i tu, estimada ànima, ets part d’aquesta Gran Obra Universal que és la manifestació plena de la Llum i l’Amor que ets.
Nosaltres estem amb tu i sempre hem estat i estarem. El nostre Amor t’abraça, encara que no sempre pugueu percebre’l degut a la vostra ment. Quan el cor pren el lloc que li correspon, llavors, el present començarà a estar en vosaltres, cada vegada amb més constància i assiduïtat, perquè no és una cosa adquirida, sinó la manifestació del que ja sou.

Us estimem profundament, i la vostra essència és la mateixa que la nostra. El Nostre Amor vers tots els que habiteu aquest món físic també es troba en el vostre interior.
Recordeu que sou Amor i Llum.
La VERITAT us portarà al PRESENT continu.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.