ESPAI DEDICAT AL CAMÍ DE L’AUTOCONEIXEMENT I LA CONSCIÈNCIA, ON PODRÀS TROBAR RESPOSTES I PAUTES DE REFLEXIÓ SOBRE LES INQUIETUDS ESPIRITUALS I L’EXISTÈNCIA. UNA PORTA OBERTA A LA NOSTRA VERITABLE LLAR.
dilluns, 31 d’agost del 2015
dissabte, 29 d’agost del 2015
La paciència del Cor
Des de fa dies,
estic rebent consultes per les xarxes socials, algunes d’elles coincidents amb
el seu contingut.
“Cóm puc fer per a posar-me en contacte i veure als meus
guies, als sers de llum?, o, d’un temps cap a aquí intento posar-me en contacto
amb Déu, parlar-li perquè m’ajudi, però sembla no escoltar-me perquè no veig
cap resultat a la meva vida”.
Aquestes
paraules són dos exemples sobre el fet de poder comunicar-te o entrar en
contacte amb els sers de llum, o el fet d’esperar que Déu intervingui a la
nostra vida, y no sempre així és.
Conec el camí
vers la connexió amb els nostres germans de la Llum. Sé del procés per a
arribar a tenir la sensació i l’obrir la porta a ells per a relacionar-nos
d’una manera espontània, constant i amb plena naturalitat com ara tu i jo estem
units per aquestes paraules que estàs llegint. La nostra relació és llunyana,
però propera alhora. L’energia del llegit ens està unint. És l’energia el que
uneix o separa. És l’energia el que apropa o allunya, el que crea la
immediatesa o l’eterna espera.
Abans que res
vull felicitar-te, estimada ànima que has arribat a qüestionar-te aquestes
preguntes o de semblants, perquè vol dir que el teu cor et parla i l’estàs
escoltant. Sembla que ha arribat la teva hora, i això ens honra a tots els
altres. Valorem el teu interès i els teus passos vers allà on sents des del més
profund del teu ser. Preguntar-se aspectes com aquests permetran que en el seu
moment puguis trobar les respostes i obrir la porta vers el teu veritable ser.
Segueix, continua! Endavant, perquè el camí està lliure perquè puguis arribar
allà on sents que has d’arribar!
Sembla que
encara no està sent així, pel que et qüestiones si ho estàs fent bé o no.
Estimada ànima, la teva ment t’està traint. És la teva ment que et dóna la
sensació de massa espera o que no aconsegueixes res. És la teva ment, amb tot
el teu passat, el que has patit, els teus dolors, melangies i les teves
tenebres, la que ofusca, però res d’això és. El teu camí és ferm i decidit. No
t’aturis! Continua endavant, perquè el que sentiràs serà la teva veritable Llar
en tu!
La impaciència
de la ment vol que tot sigui “ara i aquí”, quan tu vulguis, i el procés no
funciona així. No és quan tu vulguis, sinó quan estàs preparada, estimada ànima,
i no esperes, perquè saps que en el seu moment, així serà. Tens el convenciment
que així serà, i el que ara estàs fent t’està portant vers la voluntat del teu
cor.
La impaciència
de la ment, distorsiona la realitat que estàs vivint en aquests moments. Té
pressa per a controlar-lo tot, la teva vida, perquè així el teu ser se sent
segur, però tot és il·lusori, perquè no hi ha res que esperar, perquè allò que
esperes ja és. Només és temps de rebre i percebre el que ja hi ha en tu i tens.
No hi ha res que esperar i hagi de fer-se, perquè tot ja existeix. Tot ja és.
Ara ens trobem
en temps d’adonar-nos del nostre potencial i de l’abundància que hi ha a la
nostra vida, a tots els nivells. Hem entrat a l’hora de començar a rebre i
obrir la porta de la consciència plena de l’existència, de la nostra
existència.
A vegades, per
a arribar al nou pas del nostre procés, hem de reposar per a integrar tot el
que ja hi ha en nosaltres i hem adquirit. Cada vegada que hem pregat des del
cor, hem obert la nostra intencionalitat perquè la sanació sigui en nosaltres,
i aquest pas ens portarà a percebre d’una manera més clara tot el que estigui
en ressonància amb l’Amor, per tant, amb els nostres germans de la Llum i amb
l’energia de més alta vibració que és l’Amor. Durant aquest període sembla que
estiguem estancats i que no veiem resultats a la nostra vida. Res més lluny de
la realitat que tenir aquests pensaments. Aquests instants són la integració
del que ja hem fet fins ara, per a integrar-se en el nostre ser, i així poder
alliberar i activar, una mica més el nostre ADN per a arribar a manifestar la
nostra plena essència: la nostra Divinitat.
Mentre ens
estem renovant i integrant, per dir-ho d’alguna manera, mentre ens estem
regenerant després de ja donar certs passos, pensem que estem estancat al no
veure resultats. Cóm vols recollir els fruits, si la terra no es remou i adoba,
després de plantar les llavors? La impaciència de la ment et fa distorsionar la
realitat, dient-te que al plantar les llavors recolliràs en molt poc temps els
seus fruits. Escolta el teu cor! Ell et dirà la veritat del teu procés. Reposa.
Accepta aquests moments que vius i recorda tot el que has fet fins ara, i
veuràs, segurament, el molt que has aportat al teu procés perquè tot sigui. És
ara quan tot s’està integrant i preparant-se per a obrir-te una nova porta que
podràs percebre els teus anhels de l’ànima.
El teu cor és
savi. Tu ets una ànima sàvia quan escoltes la veu del teu silenci interior, ple
de melodia celestial, serenitat i harmonia. En elles, sabràs la veritat del teu
procés. Senzillament aquieta’t i escolta el teu interior. Aquesta pau que
trobaràs serà l’altaveu conforme tot està anant bé. Confia. Tingues el
convenciment que els teus passos t’estan portar a la teva voluntat inicial, quan
vas començar a voler canviar la teva vida o aspectes de la teva vida. Sigues
pacient.
La impaciència
de la teva ment et portarà al desconcert i a enlloc.
La paciència
del teu cor té el ple convenciment que tot és i serà.
Encara que no
vegis els resultats esperats en aquests instants, no vol dir que el fet fins
ara no hagi servit per a res. No hi ha cap acte d’amor que no activi la
materialització d’algun dels aspectes del nostre potencial amorós, diví.
No vulgueu ser
portats per la impaciència, la dominància rígida de la vostra ment. Una gota
d’aigua pot pensar que està sola, però sempre està acompanyada per milions
d’altres gotes, que com ella, segueixen un curs vers les aigües obertes del mar
o l’oceà, on s’uniran amb d’altres, creant aliment per a diferents sers vius.
Ets un ser
meravellós, estimada ànima, i no tens cap motiu per a pensar que no estàs sent
escoltada per la Font de la qual tots procedim. Aquests moments d’aparent
quietud o estancament, només és el preludi dels teus passos realitzats, de les
teves pregàries o de les teves visualitzacions emanades des de l’essència més
amorosa del teu cor. Et mereixes el millor, i per això, ara, els nostres
germans ascendits, de la Llum, estan treballant al teu favor. Deixa que ells
també facin la seva part. Així ho vareu acordar, a l’encarnar el teu ser. Ells,
des de la Llar, estan i estaran sempre amb tu. Mai has estat sola, honrada
ànima. Ara vols adonar-te de les seves presències. Bé, vull donar-te les
gràcies per haver arribat fins aquí, tot i així, poder-los veure no és el més
important, sinó poder-los SENTIR. Sentint-los apreciaràs els seu amor, la seva
pau, companyonia, la seva protecció cap a tu, la seva harmonia i la sensació
plena de germanor, de familiaritat. Oh, sí! Ja ho crec que la sentiràs!, però
per a arribar a aquest punt, has d’aprendre a confiar, i a tenir present la
paciència del teu cor. Ell sempre està serè. En ell trobaràs aquesta serenitat
i convenciment conforme tot està anant bé i seguint el seu procés.
La gota d’aigua
mai ha estat sola des del seu naixement, així tu igual. Sempre ha estat
acompanyada per milions d’altres gotes que confeccionaven el cabdal que regava
els camps pels quals passava i dibuixava la bellesa dels racons de la natura
pels quals serpentejava. Així tu, ets per a tots nosaltres. Ets part de la Llar
on només l’Amor regeix cadascun dels passos i obres que es realitzen i, ara, la
teva presència està obrint les portes d’aquesta consciència d’aquell qui ets.
Déus, l’Amor
sempre ha estat en tu. Sempre respon a la crida d’aquelles que amb la força del
cor decideixen deixar el seu passat per a endinsar-se al que han vingut a fer
en aquests instants de canvis planetaris i donar sentit a la seva presència
aquí en aquest estimat planeta.
Déu s’activa en
tu quan li parles des del cor. Déus no acudeix, s’activa dins teu perquè sentis
l’Amor que ets i el teu potencial com a Divinitat que sempre has estat.
Ara és el temps
de recordar la nostra plena naturalesa i essència.
Estàs deixant
enrere el passat per a donar pas a la teva Voluntat emanada del cor, Una amb la
Voluntat Superior.
Sigues pacient.
Arrecera’t en el teu cor perquè t’abraci en la seva calidesa, en la seva
harmonia i pau. Així podràs percebre la realitat dels teus moments actuals i
tindràs motius per a alegrar-te.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tu.
dilluns, 17 d’agost del 2015
El Camí ja és obert.
Agraeixo el fet
d’estar amb mi, estimats germans de la Llum, en aquests moments de la meva
vida, en aquesta situació que estic vivint portant a terme la Voluntat del
Pare.
Aquest Sol
nostre ens aporta un gran aprenentatge i una llum que ens permet veure d’una
manera molt més clara i conscient aspectes del nostre camí, del nostre ser en
relació al món que vivim. Vivim diferents etapes en el nostre procés
d’Ascensió, i aquest ens obra les portes per a viure segons aquell qui en
veritat som.
El que sento no
trobo paraules per a explicar-ho, i quan m’hi poso per a escriure-ho, llavors
sento la força del sentir, com si em diguessin: Sent!, no vulguis escriure-ho, perquè el que sents és per a tu, per a
saber del procés, del camí, de tu i nosaltres. Llavors, quan les meves mans
es dirigeixen al teclat, s’aturen i senten amb una gran intensitat i nitidesa
l’emoció dels moments que estem vivint i més enllà de l’ara. Davant d’aquests
moments, només em queda aturar-me i sentir i sentir, perquè és tan amorós el
que ens envolta i espera!
Durant anys he
estat escrivint i publicant cada setmana, un o dos articles, depèn de l’època
de les meves transmissions. Porto més de 10 anys mostrant el camí a través de
les meves paraules, que encara que no meves, eren els meus dits que les
escrivien. Vaig començar amb la llengua catalana, la meva llengua natal,
passant després al castellà per a poder arribar a tots aquells de parla
espanyola. Durant les quatre estacions del nostre any s’han anant publicant
pautes de reflexió, missatges des de la Llar, experiències humanes i tota mena
de comunicació emanada des del cor.
Avui, en aquest
estiu assoleiat de les meves latituds, sento que el que s’havia de dir ja s’ha
dit. Tot el que el ser en procés d’evolució havia d’adonar-se, ja s’ha
transmet. Ha arribat l’hora d’integrar i manifestar aquest manà que s’ha anat
donant al llarg dels anys, i sobre tot, des del canvi de mil·lenni. Aquells qui
m’acompanyen del món de la Llum, així m’ho transmeten. Porto ja un temps que
les ganes d’escriure, tal com ho estava fent fins ara, sembla com si estiguessin
arribant a la seva fi. Aquells que m’aneu llegint a les xarxes socials, sabreu
que els meus escrits ja no són els mateixos, i d’això ja fa uns cinc anys que
va començar a canviar, i cada vegada més, fins ara.
Encara sento
que haig d’escriure, però hi ha setmanes que el meu camí em porta a serveis que
no em donen temps per a feu-vos arribar unes paraules com fins ara he estat
fent. Fa poc no vaig poder, confirmant el que acabo de dir. Algú de vosaltres
va voler saber de mi si em passava alguna cosa. Us haig de dir que tot està
anant bé, i que el que sento dins meu, és una plenitud, serenitat i aclariment
de la nostra existència, el món de la Llum i del meu camí en particular. Encara
sento que continuaré escrivint però no
sé si totes les setmanes podreu llegir nous missatges, reflexions o paraules de
la Divinitat Superior o la Llar Espiritual d’on tots procedim.
El que és important
és que us conegueu, i us convido a rellegir paraules ja escrites, a tots
aquells que encara espereu una llum que us indiqui la direcció del vostre
caminar, per a saber de vosaltres i quina és la vostra procedència i
naturalesa.
Agraeixo una
vegada més, totes les vostres paraules emanades del cor vers el meu ser. M’heu
donat força, sentit al que feia i grans dosis de aprenentatge particular amb
els vostres comentaris, benediccions, agraïments i el fet de compartir allò que
heu viscut arrel del llegit. GRÀCIES.
Les vides
continuen, i és en aquest estiu, per a alguns hivern, on el més profund del
nostre ser està sent acomodat per l’amorositat de la Font de la qual tots
procedim. Aquest sentir ens fa veure d’una manera molt més clara la nostra
essència, i el nou camí que se’ns presenta davant. El cor de cadascú comença a
sentir amb molta més claredat i intensitat allò que fer i com actuar a partir
d’ara. El passat s’està esvaint en nosaltres, per a viure en tot moment segons
sentim. El passat s’està alliberant amb la pressa de consciència que la
humanitat està adquirint en aquests temps. Estem donant pas al present
continuo. El cor ens guia, sent la seva veu, la guia de la Divinitat de
cadascú, per tant, per a molts, la vida ja no té sentit en relació a com estava
funcionant, i per tant, el que estaven fent fins ara, ja no serà.
Cadascú té un
lloc i una missió a fer. Aquests són els temps de les realitzacions divines de
cada ser.
Allò que
s’havia de dir ja s’ha dit. Ara és l’hora de materialitzar.
Amb això només
us dic que continuo estimant-vos i sentint-me agraït per les vostres presències
a la meva vida. No sé de quina manera, però sí sento que continuaré estant amb
vosaltres per facebook i els meus blogs, ara bé, potser no sigui amb
l’assiduïtat que era fins ara, ni de la mateixa manera. Tot i així, tots els
encontres que vagi realitzant (Seminari SENTIR!, cursos, tallers o trobades
vàries) les continuaré presentant per poder-nos reunir totes aquelles ànimes
que així hagi de ser pera continuar el camí cap a nosaltres mateixos.
M’alegrarà veure-us!
Des del meu cor, una abraçada i que l’Amor i la Pau
siguin en tots vosaltres.
dijous, 13 d’agost del 2015
L'hora del vol
Una vegada, un
deixeble passejant pel recinte del monestir on era instruït va veure al seu
mestre assegut a un banc contemplant la vall que s’estenia als seus peus.
Arribant davant d’ell va abaixar el cap, saludant al seu mentor, i digué:
-
Bon dia mestre! Hi ha una cosa que voldria saber i fins ara
no he pogut trobar la resposta.
El venerable li
tornà la salutació i digué:
-
Algun dia jo ja no hi seré.
(Pausa). Portes ja un temps entre nosaltres.
Has après i has sabut obrir el teu cor i escoltar la teva veritable veu que
habita dins teu. (Pausa). Com faries per trobar la resposta a les teves
preguntes?
-
Aniria a un altre mestre – li
respongué.
Llavors, fent
un petit silenci, l’ancià se’l mirà i amb els ulls bondadosos i comprensius
vers aquell jove que tenia davant, continuà:
-
I així podries anar buscant i
buscant fins trobar a algú que et respongués a allò que neix dins teu.
-
Si! – digué el noi.
El mestre va
moure el cap com assentint les paraules del noi, però sense deixar de mirar la
vall que estava contemplant.
-
Arriba un moment del camí que el
recolzament que tenies desapareix. Saps per què? – li preguntà amb una suau i
amable veu.
-
Per què mestre? – preguntà el
deixeble.
-
Perquè la llavor s’ha de convertir
en fruit. De què serviria si sempre se la resguardés de les inclemències del
temps i quedés guardada en una petita capsa?
-
No és aquesta la finalitat de la
seva existència – respongué el noi.
-
Bé! Veig que has après – digué
somrient el savi, al veure que aquella ànima ansiosa d’aprendre va donar una
resposta adequada. Doncs així succeeix amb cadascú de nosaltres. No estem aquí
per aprendre i aprendre, tenint a algú com a Font. Hem de trobat la nostra
pròpia Font dins nostre. (Pausa llarga).
A continuació
continuà:
-
Veus els ocells volar? – mirant en
direcció on eren.
-
Sí! – respongué i mirant cap a
ells.
-
Doncs ells aprenen segons veuen i
senten. Arriba el moment que han de valdre’s per si sols. I ho fan prou bé! –
digué fent un somrís. Així tu ets igual que ells. Estàs al niu fins que arriba
el moment de volar sol, i aquest ja t’ha arribat.
-
Prou estimat mestre! si encara no
sé tot el que tu saps! Encara haig d’aprendre molt sobre mi i la vida!
-
Aprenent de tu, aprendràs de la
vida, i per aprendre a sentir la teva ànima, només et necessites a tu.
Escolta-la i sabràs el què et diu. (Pausa). Tot el que has après aquí és perquè
aprenguis a volar. Quan ja ho saps, has de deixar que allò pel qual has vingut
a fer, sigui portat a terme. Només tu saps el què és.
-
Però jo no sé què he vingut a fer,
encara?
-
L’ocell tampoc sap el què fer en
totes les situacions que pugui trobar-se, però ha après a volar, i és en els
constants vols que va fent, que aprèn tota la tècnica del deixar-se emportar
per les brises i anar on trobar el seu nou aliment. (Pausa). Estimat aprenent i
mestre de la meva ànima, no sóc jo qui t’ha de indicar totes les decisions que
has de fer. Només tu saps el camí del teu tresor. Has après a caminar i a
discernir. Ara – continuà – has de emprendre el vol per a arribar a la
finalitat de la teva ànima.
-
Però jo no vull deixar-te, mestre!
– digué el noi inquiet pel que acabava d’escoltar. Encara haig d’aprendre molt.
-
La direcció del teu vol és
diferent a la meva. Agraeixo la teva presència en mi. Em sento honrat per haver
estat al teu costat durant tot aquest temps, però el mestre ha de continuar el
seu camí, i el deixeble convertir-se en el mestre que és, no amb qui jo sóc.
El noi quedà
pensatiu, i després d’uns instants el venerable ancià s’aixecà del petit banc
de fusta on era i es disposà a marxar, quan el jove li digué:
-
Així ja no ens veurem?
-
Oh, ja ho crec que tornarem a
veure’ns!, però no serà tal com ens veiem ara.
Llavors donà
unes passes i s’aturà.
El noi
l’observava i no apartà la vista d’aquell ser tan estimat per ell durant tot
aquell temps.
-
No tinguis por de ser tu, perquè
en el vol que faràs et recordaràs de mi i de tots aquells que amb tu hem estat.
No estaràs sol – acabà dient allunyant-se del jove aprenent preparat per a
mostrar el mestre que era, sense ell saber-ho.
Quan el noi va veure al seu
mentor a certa distància, el va cridar:
-
Mestre!
Aquest s’aturà.
Girà el cap i veié com aquest venia corrents fins arribar davant d’ell.
Llavors, el noi el va abraçar i li va dir:
-
Gràcies!
dijous, 6 d’agost del 2015
Encara creieu en el temps?
Sentiu i
sentireu la immensitat del present. Cada sensació i instant magnifica i amplia
el present del vostre procés. El vostre món i les vostres ànimes es dirigeixen a
l’alliberament del temps en vosaltres i a la manifestació del vostre veritable
ser que es troba en l’ara.
La vostra vida
és present i és a través de sentir aquests instants gloriosos que sentireu la
serenitat del vostre ser i la veritable essència que sou. És en el present que
podreu obrir el cofre del vostre veritable tresor: l’adonar-vos de qui sou en
veritat, el poder sentir la vostra naturalesa més subtil, agermanada i unida a
la de l’univers i tota font creadora de vida: l’AMOR.
Quan estimeu,
no és a través del temps, sinó des de la connexió de la vostra veritable
naturalesa, i quan així és, només la Llum pot arribar segons la vostra Voluntat
dirigeixi, perquè la vostra intencionalitat i la de la Font Superior seran Una.
Quan sentiu l’Amor
dins de la vostra matèria, aquesta s’enlaira i sana la vostra vida, com la d’aquells
que us envolten i acompanyen en el vostre camí. El dens es converteix en eteri,
en subtil. Quan la subtilesa de la més alta vibració existent es manifesta, els
ulls del teu cor obert perceben el sentit i la immensitat de la teva presència
en aquesta dimensió on us trobeu. Ajudeu a enlairar el vostre planeta física, i
amb ell, obriu les portes de la nostra presència, cada vegada amb més assiduïtat,
junt a vosaltres. Cada vegada som més Germans els que ens apropem i estem
vetllant la Intencionalitat Divina Superior a través vostre. Sou part d’ella i
el vostre recordar us permet acceptar-nos cada vegada més. Som nosaltres, el
vostres Germans de la Llum, que us acompanyem en el vostre present per a diluir
el temps de les vostres ments i poder sentir l’eternitat que sou. Una Llum i
font amorosa que rega les ànimes de tots aquells que es troben a prop de cada
una de vosaltres, estimades ànimes.
Per a ser, heu
d’allunyar el temps de vosaltres. Així ens obrireu les portes dels vostres cors
i ens acceptareu a les vostres vides actuals.
El temps creat
al llarg de les vostres il·lusions basades en la por, va fer que us engarjoléssiu
en els vostres camins. Molts de vosaltres us heu començat a adonar que el camí
es va obstruint i fent-se estret cada vegada més des dels vostres pilars
temporals. Des de fa uns anys vostres cap a aquí, des de la Font Central de la
qual procediu, se us va facilità la visió de la Veritat i l’augment de la
vostra Consciència. Molts vareu aprofitar aquestes benediccions de la Llar per
a poder començar a recordar d’una manera més accelerada aquell qui en veritat
éreu. Aquest despertar i lluminositat que anàveu adquirint us va permetre, i
encara ara, com a present del vostre procés, alliberar la temporalitat per a
viure plenament en l’ara, des del cor i el present com a clau pera a arribar a
activar i manifestar la divinitat que cadascú sou.
Alguns de
vosaltres ja viviu en el present i d’una manera absoluta, des del cor. Són aquells
que estan incrementant la Llum i la Consciència en el vostre estimat planeta. Molts
de vosaltres esteu en aquesta fase de sentir des de l’obertura del vostre cor. Comenceu
a sentir com alguna cosa innata en vosaltres, i com a part de la vostra Divinitat.
Permeteu que
siguem Un amb vosaltres, i les vostres vides i les nostres presència s’uneixin
perquè allò que heu vingut a realitzar sigui portat a terme.
Així serà.
Per a arribar a
vosaltres, heu d’alliberar-vos del temps, on concorreixen totes les pors, els
interessos, l’ego i les resistències del vostre avanç.
Allò pel qual
vareu encarnar està portant-se a terme, i tu, estimada ànima, ets part d’aquesta
Gran Obra Universal que és la manifestació plena de la Llum i l’Amor que ets.
Nosaltres estem
amb tu i sempre hem estat i estarem. El nostre Amor t’abraça, encara que no
sempre pugueu percebre’l degut a la vostra ment. Quan el cor pren el lloc que
li correspon, llavors, el present començarà a estar en vosaltres, cada vegada
amb més constància i assiduïtat, perquè no és una cosa adquirida, sinó la
manifestació del que ja sou.
Us estimem
profundament, i la vostra essència és la mateixa que la nostra. El Nostre Amor
vers tots els que habiteu aquest món físic també es troba en el vostre
interior.
Recordeu que
sou Amor i Llum.
La VERITAT us
portarà al PRESENT continu.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tots vosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)