La serenitat i l'empoderament de la Senzillesa

Una de les revelacions que he anat adonant-me al llarg dels camins que he pres fins el meu present, és el de no anar a contracorrent de la meva guia interior. Cada contratemps viscut i sentit m’ha portat a donar un pas més en aquest procés en el qual em trobo. Poder viure en la senzillesa del sender vers a tu, et facilita l’avanç vers el teu ser. Tot és molt senzill i simple. Tot és fluir. No hi ha adversitats ni obstacles davant teu, només la teva energia manifestada en la forma d’algun dels teus aspectes com a ser en evolució. Quan aquesta energia interior es bloqueja davant teu, apareix la forma pera indicar-te que el teu caminar no procedeix segons la direcció a seguir.

Tot el viscut no procedeix d’un atzar, sinó del teu estat interior en el moment concret on sembla ser que la vida no et correspon com a tu t’agradaria.

Tot és senzillesa i simplicitat. Tot és molt més fàcil del que pot arribar-se a pensar. Darrera de cada una de les situacions viscudes, només existeix l’Amor, per a obrir els teus ulls i poder veure el fons d’aquesta forma no volguda, invitant-te a un aprenentatge per a la teva ànima.

La vida és la nostra aliada, perquè no existeix contrincant esperant-nos en una cantonada, només les nostres resistències i aferraments al que vàrem ser, a aspectes del nostre passat. Quan ens alliberem d’ells, podem percebre com la nostra existència comença a somriure’ns i a sentir-nos diferents interiorment. Aquest nou estat interior té a veure amb perdre les pors a ser nosaltres. El fluir està esperant-te per a donar-te de la mà i acompanyar-te vers l’acordat en els preludis d’aquesta vida actual.

Saps?, no existeix el problema ni les dificultats, només la nostra incapacitat de ser nosaltres. No és que no puguem ser!, sinó la presència dels nostres aferraments, degut a les creences i energies adquirides des del nostre exterior.

Vaig aprendre a viure confiant en el procés.

Vaig aprendre a sentir el convenciment ferm conforme sortiria de qualsevol situació que pogués viure i la meva voluntat no acceptava.

No hi ha complicacions a la nostra vida, només els aferraments a aquell qui ens van fer per pròpia voluntat. Vàrem poder dir que no acceptàvem l’imposat, però vàrem accedir per a poder arribar al nostre present actual.

Deixar que la senzillesa i la simplicitat en el teu camí siguin la guia del teu ser, et portarà a sentir el benestar tan enyorat al llarg dels anys. Fluir. Tot és senzill i simple. Tot és molt senzill, i aquells que sentiu Lemuria en el vostre interior, sentireu la puresa de la simplicitat de la vostra naturalesa. Senzillesa. Simplicitat. Cor. Acceptació i Humilitat.

Tot és senzill, fins i tot, el poder entendre el nostre procés i tot l’experimentat en el procés del recordar. No es necessiten grans paraules impressionants. Res d’això es requereix. Més enllà de tota situació hi ha una claredat i nitidesa de fons quan deixem que el nostre cor ens guiï.

Parlar amb la senzillesa del que és una situació, un concepte, arriba abans al cor d’aquell que pot estar escoltant aquelles paraules els noms o simbolismes poden crear una energia esotèrica i de misteri, donant peu a un període ja obsolet en els temps actuals, així com una vanitat inconscient, en alguns moments.

Tot és molt senzill. La vida és senzilla i ha de ser transmesa des d’aquesta senzillesa basada des del cor. Ens trobem en temps d’un gran enlairament de la vibració energètica en el planeta i la humanitat (salt quàntic). Per a transmetre el sentit dels temps actuals no es requereixen grans paraules, ni eloqüents expressions en forma de mantra, podent així, arribar a tots aquells que puguin estar escoltant aquestes paraules. Per a connectar amb tots els cors i unir-nos en una plena Unicitat Conscient i Sentida, hem de deixar que sigui el nostre cor el “sherpa” de la nostra ascensió, i quan així és, ell no fa servir tecnicismes, ni símbols idolatrats o paraules abstractes que necessiten una llarga explicació i retenir-la mentalment pels seu enteniment sense sentir-la en el nostre interior.

Tot és senzill, clar, simple i sense misteris.

Per a arribar a tu, arribaràs a través de la senzillesa. Llavors entendràs sense esforços. Llavors ho sentiràs i ressonarà en el teu interior. Sentiràs la serenitat dins de tu, en tot “tu”.

Quan alguna cosa ens reclama donar varis passos basats en l’exterior, penseu que us esteu allunyant de la vostra essència. Alguna cosa no està anant adequadament quan necessitem més i més del nostre exterior. “Alguna cosa no està funcionant”.

Quan més simples siguem en la nostra vida més arribarem als altres i més, amb el nostre exemple, permetrem que la nostra vida entri en una nova etapa de serenitat, claredat, tranquil·litat, pau, harmonia i amor. És la nostra actitud la que complica la vida i la bloqueja, no la vida en sí. No és l’atzar existencial que em senyala amb el dit, sinó el meu interior vibrant a un nivell baix per allunyar-nos del nostre veritable ser. No som complicats, sent la vida molt dura. Res d’això és. Podríem dir que “som molt durs i inflexibles amb nosaltres creant una vida molt complicada”.

Parlar amb senzillesa, segur que arribaràs a tots els presents, i tots t’entendran. Mostrant la teva senzillesa davant la vida, tots veuran la humilitat en tu i obriràs els seus cors, arribant-los el missatge que pots arribar a transmetre.

La teva actitud en el camí a seguir et portarà a la vanitat i a posar distàncies, o a la comprensió i acceptació de la teva presència allà on estiguis. La teva actitud t’aproparà o t’allunyarà d’aquell qui en veritat ets.

L’important a la nostra vida, així com la saviesa existencial, no es basa en grans titulars o paraules que desprenen “una gran impressió fent-te semblar un etern deixeble”, sinó en sentir l’empoderament en el teu interior i tenir una actitud de simplicitat i senzillesa davant la vida. En tu trobaràs l’enteniment que tant pots estar anhelant. El teu interior és senzill, clar, nítid i simple. Senzillament és; així doncs, deixem a un costat la transmissió i l’actitud de la vella energia i obrim-nos a la nova, on l’humà (racional) dóna pas a lo diví (crístic).

Per a conèixer-nos, no necessitem tenir present conceptes externs, sinó sentir en nosaltres mateixos l’essència de la nostra existència, la nostra veritable naturalesa.

Quan la vida es complica, és la nostra actitud i el nostre aferrament a aspectes d’un passat que es manifesten. Prenent unes decisions d’unes arrels obsoletes i bloquejadores.

La vida no és difícil. Som nosaltres que la pintem en blanc i negre en menys de colors diversos.

No hi ha res que procedeixi del nostre exterior que no haguem donat el consentiment per a arrecerar-ho en el nostre interior nosaltres som els únics responsables de la nostra vida i tot el que en ella ens succeeix. 

Ha arribat l’hora de la fi de l’exterior en nosaltres, perquè l’interior doni pas a la materialització del nostre exterior. És la fi del complex per a donar pas al senzill. La foscor dóna pas a la Llum.

No temis estimada ànima. Tot és. Ja no hi ha lluita. Tot flueix.

Des del meu cor, que l’Amor, la Pau i la Senzillesa siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades per l'abril

Hola!
A continuació us adjunto la relació de propostes de cara el proper mes d'abril. Com sempre, si esteu interessats i ressona en el vostre interior, només cal que envieu un mail a l'adreça que consta en el full.
A tots, una abraçada.

L'Amor obre totes les portes

L’Amor obre totes les portes, no importa quant de tancades puguin estar, no importa què oxidades per falta d’ús. El teu treball és portar unitat i harmonia, per a obrir totes aquelles portes que han estat tancades durant molt de temps. Tingues paciència i tolerància. Obre el teu cor tot el temps. Estima. Estima. Estima. 

La valentia d'una ànima

Avui us vull parlar d’un ser estimat. Una papallona que les seves ales comencen a descolorir-se en un procés accelerat.

Una nena petita que ara, en la llunyania del temps, veu com els seus records comencen a difuminar-se cada vegada més. Una nena obedient de tot el que li deien els seus pares, bé amb paraules, amb el que veia, bé amb les seves actituds. Aquesta nena, ara adulta, viu del passat d’aquesta obediència inculcada.

Avui us vull parlar d’un ser estimat. Vull dir-vos unes paraules, que segur que alguns de vosaltres també coneixeu a algú o teniu a un ser proper que viu la mateixa situació.

Els símptomes són evidents i característics. El declivi arriba a tots ells. La vida continua sent els seus passats a l’ara.

M’he sentit impulsat a dir unes paraules en relació a quan deixem de ser nosaltres i ens lliurem al nostre exterior o a algú en concret. Fins on podem arribar quan deixem de ser nosaltres!

Aquesta nena continua vivint en blanc i negre s’ha oblidat que existeix el color a la nostra vida i el viure-la pot ser gratificant i ple de benestar.

Fins a quin punt ens porta el deixar de ser nosaltres! Anul·lació absoluta i incapacitat per a reconèixer que un mateix pot sentir, pensar o dir alguna cosa diferent o l’establert o el nostre exterior, i que dient-lo, la nostra vida continuaria amb major benestar interior.

Quan deixem de ser nosaltres, el nostre ser s’anul·la, obrint la porta del dolor en el nostre camí i de la incapacitat per a prendre les decisions dels nostres passos. Al negar-nos a nosaltres mateixos, veiem com la insatisfacció i el malestar comencen a aparèixer amb major assiduïtat en el nostre procés. La vida deixa de ser vida, i és llavors quan et tanques o et reafirmes tenint sempre un “No” en els llavis per a contradir qualsevol cosa que pugui procedir del nostre exterior. Estem tan influenciats per ell, que un, a vegades, es veu incapacitat per a poder anar “en contra” de tot el que veu, llegeix o escolta. Crea la seva pròpia armadura energètica i tot el demés es converteix en un adversari. Es viu en constant tensió interior no reconeixent-lo ni expressant-lo perquè aquest ser ha estat entrenat per a suportar tot el que li diguin, independentment del que senti en ell. Calla. Sempre calla i viu pels seus endins la negació del seu propi ser.

Ara, ja adulta, aquesta dona ha pres la decisió de no voler recordar res del que va ser, va viure. El seu passat és tan dolorós, sobre tot emocionalment, que ha pres, inconscientment, la decisió de no voler saber res del viscut. La presència del seu passat en el present, l’insta a ignorar-lo, vivint en el seu món i turmentada en el silenci i l’aparença de normalitat pels seus rancors, ràbia, ressentiments i impotència. Ha pres la decisió inconscient de viure com una “víctima”. Ella res d’això sap. La seva consciència lluny d’ella està. Camina per la vida sense viure. Cada vegada recorda menys el que va ser, va passar, viure o escoltar. Només estar, sense més, a mercè de la nova proposta del seu entorn. Ella segueix, potser en contra de la seva voluntat, però cada vegada mostra menys la seva contrarietat i divergència amb l’escoltat i decisions preses per ella. Abans, aquestes eren imposades, ara, perquè es veu incapaç de prendre una decisió per si mateixa. No sap. No contesta. No percep. No és conscient. Només sent si li crea benestar o no, però als pocs segons ja ni es recorda del succeït.

Un ser que viu immers en una etiqueta segons els metges. La seva ment va en declivi, i cada vegada recorda menys el seu passat, incloent el de fa uns segons. Només viu el present, existint només el present per a ella. en aquests moments sembla com si la vida li comencés a tancar les portes de la seva realització, encara que aquesta situació serà la que li porta a enlairar la seva ànima.

La seva vida s’està apagant. És com un capvespre en el seu caminar. Està perdent facultats, i la ment li està esborrant tots els records i tot el bo que ha pogut gaudir al llarg de la seva vida, que ha estat en comptats moments.

Quasi ja no recorda res.

La seva ment s’apaga, i ella, no ha volgut fer res al llarg del trajecte per a ella i tornar, així, a controlar la seva vida, perquè es va oblidar que ella tenia una vida i una manera pura de sentir. Caminava sense saber que podia canviar el rumb de la seva direcció.

La seva ment es va apagant i la porta a un desconcert del present, tancada, aïllada de tots en el seu interior. Viu un món que no és el real. Encara reconeix als sers més propers, com fills, néts i amistats més properes, però no sempre el nom d’ells.

Una ànima avança vers seu capvespre. Anul·lar-se l’està portant a un punt de no retorn, no saber controlar la realitat i no poder viure sola. La seva ment, de cognom alzheimer, l’està posseint.

La infravaloració vers ella mateixa, així com la incapacitat de decisió per ella mateixa l’ha portat a aquest punt del camí, on només existeix el present per a ella, sense ser conscient.

Va a un lloc i es desconcerta, no sabent què fa allà.

Vol dir una cosa i no troba les paraules per a expressar-se com ella voldria.

A vegades li costa trobar les coses perquè no es recorda on les ha deixades o es troben.

Quan cuina, no sempre dóna els passos que es requereixen per a cuinar un plat concret.

Cada vegada es recorda menys dels gustos de la seva parella, el seu marit, que sense ell, “ella no seria res”.

Va a comprar i quan arriba al supermercat, no es recorda del què comprar. A vegades, aquesta dona arriba a casa amb un producte que no necessita, o que la despensa ja està plena d’aquest producte.

No controla la seva vida. Ja no sap decidir, deixant-se portar per al rutina diària, rebutjant tota novetat encara que sigui per a alliberar-la. Ja no pren decisions, i d’això ja fa molts anys.

Els oblits van a més. Ja no es recorda quasi d’ella, només records esporàdics de la seva infantesa, repetint-los una i una altra vegada amb les mateixes paraules com si fos el primer cop.

El seu passat la corroeix. La seva vida és una rutina, però dins d’ella, de tant en tant, troba una escletxa que la fa sentir bé o tranquil·la, fet que no ha estat al llarg del seus anys.

Ara està envoltada per sers que l’estimen. Aquests saben de la seva situació, sabent que aquesta anirà consumint-la progressivament, arribant a l’absoluta absència de la seva conciencia, amb el que això comporta. El seu entorn està donant passos perquè el distanciament intern d’aquest ser, inevitable, sigui acompanyat i vagi recordant l’amor que se li està donant en aquests instants del seu declivi no conscient.

Els dies es van apagant pel seu ser.

Sento un gran amor vers tot el que ha fet pels sers més estimats.

Ara només hi ha un camí, no el d’ella, sinó d’aquells que l’envolten i conviuen, perquè farà que les seves vides vagin canviant cada vegada més i s’hagin de prendre decisions “no volgudes” i acceptades alhora, perquè aquest ser pugui sentir l’amor d’aquell o d’aquells que ara, i en el seu moment, l’envolten o estaran amb ella.

Estimada ànima, plena d’innocència, transparència, generositat i volent el millor per a tots els sers estimats,....GRÀCIES!

Ets estimada i guiada per la Llum, malgrat tot.

El teu Amor resideix en tu, perquè ets Amor i sempre ho has estat, sent aquest Amor qui t’ha portat al teu millor camí per a enlairar la teva ànima i la de tots.

Gràcies per ser i estar, i pel teu coratge d’acceptar aquesta situació com a ànima.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

La fi de la màgia. L'hora dels miracles

El temps de la màgia s’allunya cada vegada més del nostre Ara, dels temps que vivim amb la presència d’una energia superior a la dels mags i xamans d’anys enrere i els nostres ancestres.

Tot va tenir el seu espai i temps per a donar una empenta i replantejar la possibilitat d’una vida, no millor, sinó amb una qualitat i nivell amorós molt superior al viscut fins llavors.

Les energies han estat transmutades on l’exterior ha estat transformat i modificat vers l’interior.

Basar-nos en elements externs al nostre ser va ser el primer pas per a enlluernar la capacitat de cada ser per a aconseguir i materialitzar allò que volia. Va sorgir el mag, el xaman, la wicca i d’altres humans etiquetats com a sers amb uns dons més enllà del terrenal.

Eren temps de la No Consciència. 

Els decennis i segles van anar passant i aquests primers passos interiors van arribar a un punt on les seves acciones van començar a distanciar-se i a quedar obsoletes amb la nova energia establerta en el planeta. Aquests sers continuaven basant-se en l’exterior per a aconseguir els seus propòsits, tant per ells mateixos com pels altres.

La presència d’aquests sers encarnats va ser necessària per a continuar amb el procés de les ànimes encarnades en aquest planeta. Va ser necessària fins a un punt del camí. A partir d’aquí, encara que mantenen la seva etiqueta, les seves energies no sempre són les adequades segons els temps actuals.

Segons diferents diccionaris consultats, la paraula màgia és definida de la següent manera:

“Art o ciència oculta amb que es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals, valent-se de certs actes, paraules, o amb una intervenció de sers imaginables, sers sobrenaturals o de forces secretes de la natura”.

Amb quina facilitat s’accepten conceptes basats en una manera de viure estàndard segons els cànons convencionals d’una societat, cultura o tradició!

Sabeu?, en el procés d’Ascensió de la nostra ànima, una de les de les claus perquè així sigui és el desaferrament, l’alliberar-se de tot allò que el pot arribar a condicionar o limitar perquè un mateix pugui arribar a ell i manifestar-se segons la seva veritable naturalesa.

En relació al concepte de màgia (sent mag/a tot aquell que realitza màgia) ens transmeten que:

1.       Vivim en contra de les lleis naturals.

2.      És des del nostre exterior que podem estabilitzar o aconseguir alguna cosa a la nostra vida o a la dels altres.

3.      Nosaltres, com a sers individuals, som limitats i ens creiem incapaços per nosaltres mateixos, portar a terme allò que volem a la nostra vida.

4.      La presència de sers foscos i de la llum. S’accepta una dualitat externa de “bons i dolents, de llum i foscor”.

Estimades ànimes, menjaríeu alguna cosa que vàreu tirar al cubell de la brossa, tenint aliments frescos, sans i saludables al vostre abast? Això és el que ens priva adonar-nos quan creiem en la màgia ancestral tal com s’ha vingut realitzant durant segles fins els nostres dies. És viure amb una energia obsoleta que pot arribar a confondre a les ànimes dels nous temps.

Vivim en sentit contrari a la nostra naturalesa perquè valorem més l’exterior que a nosaltres mateixos. Centrem la nostra vida en voler tenir un paper social i enfocats vers el nostre exterior per a trobar les respostes, la qualitat de felicitat que volem, el benestar desitjat, la parella adequada i tot el necessari per a arribar a ser nosaltres i sentir-nos bé. 

El veritable camí vers la plena realització, benestar i harmonia a la vida es troba dirigint-te cap el teu interior. Allà trobaràs al veritable ser que ets, amb tot el teu potencial adormit, i el teu cor disposat a guiar-te en el teu camí. Res de màgia existeix aquí, només la connexió amb tu mateix per a materialitzar, aconseguir, obtenir i sanar.

Les portes, quan t’endinses a tu mateix, començaran a obrir-se sense esforços i t’adonaràs, perquè aquest dia arribarà, de la Divinitat que ets.

Déu no necessita màgia. Ell ja és la font de creació! Tu ets aquesta font esperant ser reconeguda pel teu ser i adonar-te que l’important a la teva vida es troba en tu, en el teu interior. No necessites elements externs per a arribar a ser tu.

No hi ha il·lusionisme (màgia) en el teu procés, només la responsabilitat presa per tu mateix en relació a la teva vida. La teva força emana de tu. Ets divinitat encarnada, i per a arribar a aquest punt, has d’alliberar-te de les energies del mag/a, xaman, bruixot o wicca que potser vas ser en altres temps. Va haver una raó de ser. No ara.

Les energies que ara ens acompanyen són d’alta vibració perquè el Déu que ets pugui arribar a manifestar-se.

És la responsabilitat vers la teva vida i la presa de poder d’aquell qui en veritat ets, que farà enlairar la teva ànima i puguis veure la VERITAT de l’existència.

Ha arribar l’hora de mostrar-nos amb tota la nostra plenitud i materialitzar allò que sentim.

El ritual dóna pas a la Voluntat, l’exterior a l’interior, lo limitat a l’apoderament absolut, perquè l’Energia Crística dels temps actuals t’accedeix a la teva plena manifestació al món perquè el Sentir Superior pel qual vas encarnar pugui ser portar a terme amb tota la seva majestuositat i plenitud.

Vivim temps gloriosos, únics per a les ànimes d’aquest planeta.

Alliberar-nos del vell per a donar pas al nou, però no és que sigui nou, sinó que sempre ha existit en el nostre interior i ara ha arribar l’hora de mostrar-lo.

La màgia ha donat pas a la materialització segons la nostra Voluntat.

És l’hora dels miracles, de les intervencions divines en cadascú, i perquè així sigui, cada una de vosaltres, estimades ànimes de viatge, haureu de connectar amb la vostra veritable essència, i amb ajuda del vostre cor, us presentareu davant el món amb tot el vostre resplendor, col·laborant amb el Gran Pla Diví Superior.

Responsabilitzant-nos de la nostra vida arribarem a veure els miracles en el nostre camí.

Vivim el temps de passar de la màgia als miracles.

“Tot miracle – com va dir Jesús – és una intervenció divina”.

Benvinguda Divinitat, al Ara de la teva manifestació.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.