Navegant per l'extens mar del meu interior

              ...i la nau continua endinsant-se a la immensitat de l’oceà celestial. Sense titubejar i amb aparent serenitat segueix el camí marcat des del seu cor fins als confins de la seva divinitat.

I la nau es balanceja entre els designis de la seva ànima. Pactes anterior es manifesten entre els suaus vaivens, gronxant la nau en la qual es troba el meu ser. Claredat i expansió, recolzament i tendresa, deixadesa a les mans del flux que va inicià la meva nova etapa en aquesta existència eterna, sentint la calidesa del meu protector celestial.

Una vida més enllà de la matèria es divisa a cada instant d’avanç en aquest oceà còsmic. Sóc part d’aquesta immensitat no terrenal. Sento com es gronxa el bressol on es troba el meu ser. Aquí no sóc la imatge que els ulls físics poden divisar des de la dimensió de la forma.

Avanço amb les veles esteses. Tot segueix. Tot flueix davant l’incert del que pot succeir. En el meu vaixell tot és present. Només existeix aquest instant omnipotent i amorós.  És ara que el meu ser pot sentir i apreciar la bellesa de la nostra creació. Només ara, només el present pot crear els meravellosos tresors plens de felicitat, tendresa saviesa i amor a la meva vida. Aquesta existeix a l’ara. No hi ha un altre moment més enllà del meu present a la nau on em trobo. Només sóc ara. No existeixo més enllà del meu present.

Sento la brisa dels canvis en el meu interior i la mà que empeny i acompanya el meu viatge vers la manifestació de la Llum, la Realització i l’Amor en mi.

Les aigües del meu camí estan tranquil·les, sabedores que la meva ànima les ha acceptat. Temps de tempestat queden enrere, quan les resistències imposaven la seva voluntat. Tot ha canviat. El control ha deixat pas a la plena confiança i Fe en el meu camí. El voler portar la meva vida ha donat pas al voler que la Voluntat Superior pel major bé de tots, sigui a través de mi. El conducte que vaig ser, ja no sóc.

Les meves paraules i missatges rebuts de l’Oceà Universal han arribat a confins del meu estimat món, creuant fronteres i escorçant distàncies entre els uns i els altres, entre tots i el meu ser, unint-me a tots ells.

El grumet s’ha convertit en capità de vaixell, dirigint el rumb de la seva existència vers la plena realització de la seva presència en aquest mar. La seva voluntat i la seva predisposició fan que la nau segueixi el seu curs sense necessitat d’estar amb les mans al timó en tot moment. Ja no.

Moments plàcids de navegació, malgrat tota la densitat mundanal, on els nous aires han empès a tota la humanitat a canviar el seu rumb vers els designis del cor. Moltes ànimes s’han revoltat, però no poden prevaldre durant molt de temps amb la negació del seu ser. Aviat deixaran d’escoltar-se els seus crits de protesta i lamentació per no poder continuar creant injustícies celestials. L’empoderament de cada ser, degut a la il·luminació de les noves energies condueixen a la fi de cóm s’ha anat gestionant fins ara aquest món, per a obrir la porta de la manifestació de cada ser per a donar Llum a la seva Divinitat. Els pilars del que va ser trontollen i nous aires es manifesten per a sentir la serenitat i l’amor en cadascú. 

Allò que pertany a la vella energia s’està debilitant d’una manera accelerada. Cada vegada han de “cridar més”, fer-se notar amb més notorietat perquè se’ls faci cas. Aquests temps ja han finalitzat, i la veu de la imposició està caient en una agonia per a ressorgir entre les cendres, com l’au Fènix de la Integritat, i endinsar-se en el camí, el veritable camí a seguir: el de l’Amor. El planeta i la humanitat viuen temps gloriosos.

La meva nau es desllisa entre les aigües, acaronant-les i omplint els meus rebosts amb l’alè diví que saciarà la nostra set i gana per sempre.

I la nau va.

Observo a babord i estribord, veient altres naus, que com la meva en el seu moment, s’han allunyat dels convencionalismes de la dualitat per a endinsar-se en el sender interior i començar a SENTIR aquell qui cadascú és. Les veig ben lluny, amb una gran calma i serenitat com ara estic sentint. No tenim en compte les naus que podem veure, perquè sabem que cadascú farà que d’altres s’endinsin en aquesta mar de la il·luminació i l’assossegament amorós de saber de la nostra procedència. Encara que pugui divisar alguna més a la llunyania, no prestem atenció a elles, perquè totes tenen el seu espai, com jo el meu.

Tots els seus tripulants senten aquell qui són, i això permet que d’altres ànimes també puguin alliberar-se dels seus llaços terrenals i, amb la seva nau, entrar a formar part de la tripulació Celestial.

En aquestes aigües només hi ha harmonia melodia angelical i una immensa pau en el te interior. Sents la protecció del no visible i et sents totalment respectat i estimat.

I la nau va.

Continua amb la seva presència entre els mars de la Calma i l’Amor. La meva vida és aquesta nau que vaig anar construint al llarg del temps que vivia a la dualitat i vaig anar despertant fins el meu present.

El meu cor guia la meva existència i posa rumb a la meva realització segons el que he vingut a fer. El meu esperit es relaxa, sentint la guia de la Divinitat en mi.

Navego en la serenitat del temps i la paciència de saber que el meu present té un sentit, al servei de la Voluntat Divina Superior. em satisfà tant que així estigui sent! Una gran sensació d’agraïment envaeix cada racó del meu interior.

La meva vida ja no és la meva vida. Ja no em pertany. Aquell qui vaig ser, ja no existeix. El present viscut ja no és el meu present, sinó la manifestació d’aquell qui ens va creà.  

Gràcies. Gràcies. Gràcies.

Tot és harmonia. Tot està en perfecte ordre.

Res sobra. Res falta. Tot està.

Tot és.

Jo Sóc. Jo Sóc. Jo Sóc.

Gràcies.

Enlairo la mirada i observo el firmament cobrint-me per a sentit l’essència d’aquell qui Jo Sóc. 

Em somriu i, llavors sé, que tot va bé.

La meva vida està en bones mans.

 

Deixeu que la vostra nau interior us porti allà on el vostre cor us dicti.

A tots, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Gràcies per ser i estar.  

 

 

Trobades per novembre

Hola!

A continuació us presento les activitats previstes per a aquest mes de novembre que ara entrarem:

 

·         Meditaria: el segon dissabte de mes, dia 8, de 18h a 20h

 

·         Trobada amb “Les 36 Lleis Espirituals”, diumenge 16 durant tot el dia. Matí de 10h a 14h i per la tarda, de 16h a 20h.

 

Els que estigueu interessats en assistir, tant a una trobada com a l’altra, envieu un e-mail de confirmació, o per a més informació a emaeljordimm@gmail.com

 

A tots, una abraçada.

        

I jo, qui sóc? què faig?

Visc en un lloc on totes les referències estan basades en la classificació del ser i el poder denominar cada situació cada persona, cada objecte o ser amb una etiqueta per a poder assimilar-ho des del raciocini, i poder així, sentir-se segur i saber a què ens encarem, qui tenim davant.  Classificar a algú pel que fa segons el barem social o cultural permet, a vegades, donar un sentir de seguretat i de controlar la nostra vida.

Més d’una vegada, en aquest lloc on visc, en aquesta cultura i societat on em trobo, m’han demanat que em defineixi, explicant qui sóc jo? Què faig?, bé sigui en una entrevista amb algú, una intervenció en una ràdio, o en presentacions de diferents índoles. Per a donar el primer pas i obrir la xerrada, una de les primeres preguntes sinó la primera, és: Qui és en Jordi Morella? Quina és la seva tasca?

Bones preguntes, però són d’aquelles que, sabent la resposta, no sempre tens la sensació d’haver-ho dit tot exactament tal com tu ho sents. En aquests casos, per més que digui, sempre em deixo alguna cosa per a comentar, perquè qui jo sóc no és una etiqueta. A vegades pot preguntar-se a algú: i tu què ets?, a què et dediques? Jo sóc metge, es pot dir. Llavors, tots assenteixen, com volent dir que t’entenen i saben el que fas encara que no sigui així, perquè dins d ela medicina hi ha moltes especialitats. Dins d’aquestes, i a la pregunta, què fas exactament?, respondre: “Sóc cirurgià”. Ara saben d’aquella persona: és metge, i concretament, cirurgià. Ara ja està catalogada i se senten a gust perquè controlen qui és la persona que tenen davant encara que en el fons no la coneixen, però els sona familiar la seva dedicació. El primer pas l’accepten perquè coneixen el que fa un metge i un cirurgià.

Ara bé, les etiquetes no sempre responen a qui és l’individu. Per a conèixer a algú, una de les primeres preguntes que se li fa es: I tu, què fas? A què et dediques? Si la resposta és entesa per qui fa la pregunta, hi ha una porta oberta per a anar acceptant més a l’altre i sentir-se bé al seu costat, perquè coneixes el terme de la seva dedicació.

Tot i així, no sempre és fàcil transmetre el que un fa en la seva dedicació a la vida. Pot semblar senzill definir la teva activitat o dedicació. Mentre estiguis integrat en unes pautes convencionals o socials, un nom pot servir per a tenir una idea del que fa l’altre, però quan la teva missió a la vida no transcórrer pels camins convencionals i estàndards, llavors, definir què fas a la vida no hi ha etiquetes que defineixin la teva presència en aquest món. 

Quan em pregunten qui sóc i què faig?, la resposta pot ser molt senzilla o molt llarga i gens clara després de donar-la, perquè el pensament racional, quan fas moltes coses és com no fer res. L’especialització és bàsica per a tenir a tots arxivats i controlats. Quan no hi ha una sola cosa, o dos, l’oient de la meva resposta pot perdre’s en l’explicació i no acabar de situar-me a la seva ment degut a les diferents actuacions a través de la meva presència.

Al llarg dels anys he rebut i he estat associat a una gran quantitat d’etiquetes per a poder arribar als necessitats de la meva aportació i propostes el món mental necessita etiquetes concretes per a poder entendre. Tot i així, quan et trobes o poses una que a tu et sembla que engloba tota la teva missió en aquesta vida, llavors, quan la llegeixen, recelen de tu i poses distància per no creure’m com a tal, segons l’etiqueta, per això, el meu camí al llarg dels anys han estat plens de nombraments, bé sortits dels que en algun moment han estat a prop de mi en els cursos, tallers, xerrades o sessions individuals, o bé m’ha posat o jo he tingut que adjuntar perquè puguin saber qui dirigia les trobades programades. Sigui per la qüestió, a la meva vida de dedicació conscient he rebut moltes etiquetes, algunes d’elles m’he sentit més afins que amb d’altres.

La relació podia ser llarga: terapeuta holístic, psicoterapeuta, equilibrador energètic, terapeuta energètic, tarotista, hipnòleg, terapeuta, mestre, especialista en control mental i interpretació de somnis. Mestre de Reiki, angeòleg, mestre espiritual, harmonitzador espiritual, sanador, escriptor, vident,....en fi, la relació seria llarga.

Totes elles tenien relació amb el que en el seu moment feia o estic fent actualment, però a la vegada, quasi totes elles només són part de qui jo sóc o faig. Els sers humans necessiten respostes, i a poder ser, curtes per a tenir-te classificat a les seves ments i saber qui ets o què fas segons ells.

Una etiqueta limita al ser. És cert que es pot identificar a un pel tipus de funció concreta, però aquest ser, com és en el meu cas, és molt més del que puguin arribar a dir de mi, degut a una relació concreta que s’hagi pogut tenir amb mi. Hi ha qui sap de mi, i ja no em reconeix per una etiqueta, sinó pel fet que pot comptar amb mi en segons quins aspectes. No hi ha etiquetes, només saber de les teves energies conforme pot venir a tu per a arribar a ell. Gran part de les etiquetes estan en funció de poder eliminar uns símptomes o d’altres: dolor de queixals – dentista, dolor d’estómac – metge estomatòleg, migranyes constants – psicòleg, psiquiatre o metge de família; pantalons trencats o botons de la camisa caiguts – costurera, per exemple. I així, amb una gran varietat de símptomes. Cada un d’ells, una etiqueta. Tens un símptoma, llavors vas a una etiqueta concreta.

 (Pausa llarga). Definir qui sóc és senzill i podria expressar-ho d’una manera clara i curta, però s’entendrà? Les meves paraules, depèn quin context et trobis poden no ser enteses o compreses del tot. Però és el que sóc i sento.

Fa relativament poc, em van convidar a una ràdio per a xerrar una estona en directe amb ells, sobre aspectes de la meva missió. Recordo que a la pregunta:   Qui és en Jordi Morella?, la resposta que vaig donar va ser: Sóc una ànima desperta, conscient, al servei de la Divinitat. Això és el que sóc, encara que podria haver respost d’una altra manera, i també hagués estat correcte, perquè nosaltres som LLUM i AMOR.

En relació al que faig, aquí vaig exposar la funció del meu camí, encara que sense detallar exactament tot el que inclou aquest camí.

Haig de dir que no em trobo còmode quan volen que m’identifiqui amb etiquetes. Tot i així, hi ha paraules que defineixen bastant bé la meva obra: harmonitzador energètic, harmonitzador d’ànimes, ajudo a recordar qui som amb tot el que això representa. Allibero a les ànimes i ajudo a obrir el cor per a poder sentir l’amor i aquell qui som. Poso Llum en el camí perquè cadascú triï quin seguir segons el que ha vingut a fer,.... Depèn del que necessiti cadascú, rebrà de mi l’ajuda adequada a la seva situació, sempre tenint present, la responsabilitat que cadascú ha de tenir vers la seva pròpia vida i el seu procés de sanació i benestar. No tinc una definició per a comentar la meva missió. Connecto amb mi, amb la meva divinitat, amb la Llar en mi, i després, deixo que tot sigui. Segons la persona o grup que pugui tenir davant, serà d’una manera o altre, però sempre fluïda i l’adequada.

Què qui sóc jo? Sóc Llum i Amor. Sóc una ànima desperta, conscient, al servei de la Divinitat. Tinc una missió concreta a la meva vida. L’estic portant a terme, i el cóm em denominen, sincerament, per a mi no és important. Sé el que faig i com ho faig. Sé qui sóc i el meu sentit en aquesta encarnació. Estic en contacte amb la Llar i em comunico amb ells. Sóc Un amb ells, i ells Un amb mi. Sóc part de l’existència i no m’agrada parlar per parlar. Reconec que sóc discret i m’agrada estar amb mi mateix, perquè en el fons, no estic sol, sinó amb tota la meva Família Celestial.

Sóc conscient del nostre camí i el que he vingut a fer. Conec el camí a seguir, encara que no tots els detalls. Tinc Fe i sento l’Amor en mi, en cada una de les meves cèl·lules. M’agrada estar a la natura i escriure. M’agrada sentir i jugar amb l’energia. Tinc el cor obert i he après a plorar.

Ara transmeto les comunicacions de la Llar i la instrucció rebuda per part seva, a través de cursos, tallers, xerrades i el Seminari ¡SENTIR!, sense oblidar-me dels meus escrits i llibres creats, no tots publicats.

Davant tot el comentat, a la pregunta: Qui és en Jordi Morella? la resposta seria:

 “Aquell pel motiu que el vas conèixer o vas anar a ell.

Què fa? Servir a l’Amor, a la Divinitat Superior.”

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

L'eruga i el falcó

Quan sentim, a vegades sembla contradir-nos amb el que hem fet o la decisió presa.

Quan ens sentim sembla que ens allunyem del quotidià i obrir una porta a lo nou.

No és més l’eruga que es desplaça arran de la superfície que el falcó que ens divisa des de dalt. Eruga i falcó estan units per la Intencionalitat Divina Universal. La importància de l’eruga és la incubació de la vida del teu veritable ser, i el falcó, la capacitat d’enlairar-nos segons la nostra voluntat. Lentitud i rapidesa, dos mostres del nostre procés segons en quin moment ens trobem.

Quan sentim, sembla que ens enlairem o que ens aferrem més al viscut fins ara. Tot depèn del que sentis i el grau d’intervenció del teu passat.

No sempre guanya el falcó. Aquest, des de l’albada, cerca el seu aliment d’una manera instintiva, sabedor que en algun lloc el trobarà. No ho pensa. Senzillament obre els ulls, batega les seves ales i s’enlaira mirant fins a l’horitzó, atent a qualsevol moviment o silueta semblant que el fa accelerar a més de 200kms per hora per a saciar la seva fam. L’aliment ha aparegut davant d’ell.

L’eruga senzillament va desplaçant-se i alimentant-se, com instint natural, fins que sent la necessitat d’estar amb ella mateixa i crear la crisàlide per a donar una nova vida impensable per a ella en els moments d’eruga. No busca, només avança i avança fins a trobar el seu aliment. 

Falcó i eruga són aspectes que reflexen moments que un pot arribar a viure.

La sensació d’arrastrar-se, quan aquest arrastrar-se no és el que sembla. No sempre anirà pel terra. Algun dia s’enlairarà mostrant la bellesa que hi ha gestionant-se en el seu interior. La papallona sortirà i llavors, ....una nova vida apareixerà, més curta, perquè l’objectiu no era la papallona, sinó el procés per a arribar a ella. La papallona només és el resultat d’un procés aparentment terrenal i limitat, quan en el fons, el potencial que havia a l’eruga era el de volar.

La sensació de volar i anar a la major velocitat que una au pot arribar a agafar és única, però només és una part del que som. No per més ràpids que siguem aconseguirem el que volem. Hem de saber utilitzar les eines que hi ha en nosaltres i el nostre potencial. El falcó compte amb la seva alçada i velocitat, l’eruga amb la seva lentitud i paciència. Les característiques no poden barrejar-se o intercanviar-se perquè cadascú té l’adequat per a arribar a ser ell. Us imagineu l’au sent lenta i pacient? Us imagineu una eruga súper lleugera, arrastrant-se a una velocitat molt ràpida caçant fulles a l’aire? No, clar que no!

Cadascú té activades les característiques que més necessita pel seu procés segons el seu sentit d’existir.

Saps què? No vull posar el meu gra d’aportació innecessària. Manifestar sense dir res de nou,poc sentit té. És infravalorar la paraula.

No m’agrada repetir l’existent. Sento la creativitat en mi, i quan ja porto un temps fent alguna cosa, vull canviar per a fer alguna cosa nova. Curiós és que quan ho sento, allò que faig ja va a menys, encara que continuï tenint certa assistència com acte organitzat.

Aquests moments fan que revisi el meu present, en tots els seus aspectes, i escoltar el meu cor per a saber quin és el següent pas.

Alguns no han entès la meva activitat proposada, de la manera que ha estat presentada. Més d’un han deixat de saber de mi perquè la meva actuació no coincidia amb la seva. La seva visió de la vida no concordava amb la meva. Cadascú decideix i tria el camí a seguir segons el seu procés. A vegades se m’apropa algú i després s’allunya. Bé, m’alegro que, encara que hagi estat per uns moments, hagi pogut sentir-se millor estant amb mi. M’alegro, no per mi, sinó per ell.

Tots seguin el pactat. Cadascú avança pel sender de l’enlairament de la seva ànima.

Ara, el meu camí s’està polint i això fa que la visió d’alguns vers el meu ser no sigui la de temps enrere. Ho respecto i d’alguna manera, m’alegro sincerament. M’alegro per ells, al percebre que “jo no sóc qui es pensaven”, potser, i desitgin buscar a algú més afí a ells. Tot està bé. Perfecte! Cadascú ha de sintonitzar amb la seva energia i Amb els anys he arribat a viure alguna situació d’aquest tipus.   

Porto anys transmetent un missatge concret. Aquest, no prevé de mi, com a ser humà. Fa anys que les meves paraules, tant escrites com orals, transmeten l’apropament i calidesa de la nostra Llar i la nostra veritable essència. Unes paraules en mig del desert, poca ressonància tindran. Aquestes mateixes paraules en mig d’una multitud, podran arribar a més cors oberts. Quan ets conscient d’això i el teu entorn no sempre és el que “t’agradaria”, accepto i sento la plenitud allà on em trobo. Percebo el sentit de la meva presència allà i em deixo portar per aquesta intencionalitat superior, i no per la meva voluntat segons “jo vull”. “Deixa’t anar, deixa’t anar” és el missatge constant per a portar a terme la meva missió ja prevista i acordada per la meva ànima des de les altres esferes.

A vegades, necessitem estar allunyats per a no rebre cap interferència en el nostre camí.  És en la solitud interior que ens enlairem per a materialitzar la plenitud de la nostra vinguda a aquesta dimensió.

Més enllà del meu present, res existeix, perquè jo sóc present. Jo sóc el camí a seguir i l’arquitecte del meu sender. Constructor de camins i aparellador són els oficis del meu present. Depèn del creat, així serà.

Sóc conscient de la meva situació, dels moments d’eruga i, no de falcó, sinó d’àliga celestial.

En moments d’una, o de l’altra, sempre he estat acompanyat, protegit i nodrit per “les seves presències amoroses”.

Sento en el meu interior el no expressar, sinó irradiar la meva essència. És relegar la paraula a un segon terme i deixar que la llum i l’amor que sóc actuï abraçant el meu entorn, des del respecte i la no intervenció voluntària. Sento l’empenta de transmetre la importància i el mecanisme per a deixar que el teu potencial diví, les teves energies amorosos irradiïn i beneficiïn a tots els que ens envolten, a tota la humanitat.

Ensenyar en el silenci i obrar des de la quietud i la sola intencionalitat emanada des del cor.

 

Estimar i transmetre des del SENTIR.

 

Que l’Amor, la Pau i el Sentir la teva essència siguin i es produeixin en tu.

 

Comunicat sobre MEDITARIA

Vull comunicar-vos que les sessions de MEDITARIA setmanals, que es venien fent els dijous a les 20h, deixaran de fer-se. En cas que més endavant tornin a realitzar-se ja us anunciarem. Aquesta setmana, per tant, ja no es farà.

Gràcies a tots els que fins ara heu assistit, compartint la vostra essència i la vostra presència amb nosaltres. Gràcies.

 

MEDITARIA en dissabte continuarà fent-se els segons dissabtes de cada mes de les 18h fins a les 20h.  

ALLÀ ENS VEUREM!

 

Aprofito, també, per a recordar-vos que el proper dia 25, dissabte per la tarda, hi ha la trobada de “EL CAMÍ DEL TRANSCENDIR –La mort”.

Aquells que estigueu interessats en assistir-hi o més informació, podeu enviar un mail a emaeljordimm@gmail.com .

 

A tots, una abraçada.

24 hores

 

El mestre va forjant-se, superant totes les proves que l’univers posa al seu pas. Ell confia, manté la serenitat, sent la pau, l’amor i la Llar en ell. Fa pregària, decreta i és conscient de les seves visions, somnis i la bellesa que l’envolta. Té el millor decorat que pugui arribar a tenir. Sap que es troba en el lloc adequat per a la seva ànima i el seu procés.

El mestre sap dels seus moments presents i el camí a recórrer. Viu obert de cor, sentint la naturalesa de tot el que l’envolta. Percep, sent i s’adona de la realitat, més enllà del físic.

Viu en el seu interior, amb la porta oberta del seu ser per a rebre a la Llar en tot moment. Sap de la seva situació, i els seus acompanyants de la Llum li van donant coratge i guia en el seu camí. El nodreixen i l’abasteixen de l’amor que es i irradia.

Vivint en una realitat que no és la seva, el mestre ha de fer front, en moments del seu procés, a saber estar amb ell mateix, sense més; i això representa “sense res més que ell mateix”. Sap del camí a seguir, dels moments que arribarà a viure, tot i així, no se li va anuncià el viure moments de no fer res. Tenir la plena disponibilitat de les 24 hores que el nostre dia té.

Viure moments que, al llevar-te agraeixes aquest nou dia, pots decretar, treballar-te per a sentir benestar, i al posar els peus al terra obrir-se a l’inesperat, sabent alhora, que aquest dia també tindrà el seu sentit, encara que la seva voluntat no sigui materialitzada tal com voldria.

El mestre es lleva davant un nou dia i agraeix poder endinsar-se en ell i obrir-se al que el seu cor li dicta.

A vegades passen els dies i e mestre continua sense haver rebut noves propostes segons la seva voluntat o oportunitats segons la seva preparació.

Aquí és on es mostra la mestria del ser, al viure dia darrera dia, el buit d’activitat pel que ha estat instruït i preparat. Tenir tot el temps per a tu. Familiaritzar-te amb ell i saber què fer sent bressolat per la seva presència, fa que vagi al seu interior i aprengui a acceptar aquests instants, aquest període on el més important no és fer, sinó aprendre a estar amb tu i els que t’envolten mantenint la fortalesa i la serenitat en tu, sabent que estàs vivint moments importants a la teva vida.

Els temps d’alliberament de tota activitat anhelada fan que el mestre vagi al seu interior i visqui un món paral·lel al del seu entorn. Necessita sentir la fortalesa i el coratge de la seva essència, i és quan aquests períodes es converteixen en importants pel el procés. No és que no estigui preparat per a viure de la seva abundància, perquè és conscient que viu en ella i se li va donant tot el que pugui anar necessitant al llarg de la seva vida actual.   

El mestre veu, sent, percep, escolta i veu la llum en el seu camí d’aparent inactivitat segons la seva voluntat. Aquest període fa que es reestructurin aspectes que puguin arribar a estar pendents de finalitzar, de tallar llaços amb aspectes del seu entorn, i crear els pilars amb persones que ell pugui arribar a conviure o relacionar-se.

Quan sembla que siguis el caminant de les 24h, resulta que ets qui va asfaltant el camí, dins de l’aparent quietud, perquè els altres puguin continuar amb els seus processos. Està alimentant a les ànimes que l’envolten amb només la seva presència. La seva llum, en aquest estat d’aparent inactivitat, és quan més intensitat està reflectint i il·luminant el camí a seguir per a aquells que puguin trobar-se en el desconcerti les tenebres dels seus interiors.

El mestre mai està sol i “sense fer res”. La seva missió va més enllà d’un treball rutinari o uns ingressos constants i periòdics. La seva presència té un sentit superior al relacionat amb la matèria. La seva presència està relacionada amb les ànimes de cadascú.

El mestre sempre està de servei i no descansa mai, perquè el que ha vingut a fer no pertany al terrenal. Està per a alliberar les ànimes i la foscor del nostre estimat planeta i la humanitat. La seva missió està connectada amb la Voluntat Superior de l’Univers.

És un gran repte pel mestre estar amb ell mateix, dia darrera dia, per a conèixer-se i aprofundir en la seva missió. En moments com aquests és on es manifesta la mestria de cadascú.

Ell no rondina, no es queixa. Accepta i viu cada present sentint la seva essència i el sentit de tot el que fa. Necessita de la solitud, d’instants on es trobi cara a cara i pugui dir-se:

-         I ara què? Em lliuro als teus braços, Pare, perquè es faci la teva Voluntat en mi. Fes que senti l’amor en mi, i que pugui adonar-me del què fer en aquests moments que em trobo. He arribat fins aquí per un motiu concret segons la teva Voluntat. Que així sigui en mi.  

Quin gran repte! Però, sabeu què? Ell sap que no està sol perquè va veient com tot el que pugui arribar a necessitar en aquest període que pot viure, li va arribant i ho té al seu abast. Encara que res li pertany, tot ho té. L’univers el va abastint  amb cada una de les seves necessitats per a continuar el seu camí fers la plena manifestació de la seva divinitat.

Tot té un sentit! No hi ha res a l’atzar o que sigui arbitrari. Tot té una finalitat segons la nostra ànima. Pot representar un aprenentatge, una sanació, o una preparació per a la seva manifestació al món.

Una de les grans proves pels mestres és tenir períodes prolongats d’aparent inactivitat, on ha de ser ell qui ompli i visqui el seu dia segons el seu cor.

Quan s’accepta aquestes situacions, el mestre se sent ple de prosperitat, creativitat, consciència y activació del seu potencial diví. Són moments com aquests que enlairen l’ànima d’aquell al servei de la humanitat, el planeta i l’univers. Activen l’essència del seu ser, i amb aquestes trobades interiors amb la Llum i la Llar, donen un sentit nou al seu sender a partir d’aquests instants.

Ja res és igual. La vida deixa de ser el que era, sent ja diferent per a ell, creant-se una major unió amb els germans de la Llum i la seva Divinitat.

És en el silenci i la quietud quan més s’està servint a la humanitat i a l’univers. Quan les vostres vides semblen que s’han estancat, és quan més productives estan. Són moments àlgids per a la vostra ànima i la seva evolució. Aprofiteu aquests instants perquè tenen la seva finalitat. Tot té un sentit a les nostres vides.

Viure tot el dia amb tu mateix i sentir la felicitat, l’amor i mostrar l’alegria als altres, és senya que ens trobem davant d’un dels mestres del nostre temps. Quan us trobeu amb algú que no té, quasi, possessions, però tot ho té alhora; que no sembla molt actiu però sents el seu cor obert, el seu amor i la seva serenitat, llavors, no dubtis en donar-li una abraçada perquè estaràs abraçant a un enviat de l’univers a la Terra.

Els Mestres han de passat certes proves aparentment molt dures. Sabries estar amb tu sense defallir ni alterar el teu estat anímic, el fet d’estar amb tu les 24h del dia, així un darrera l’altre?

Quan aquest ser lluminós hagi creuat aquest desert d’inactivitat constant, llavors apareixerà l’oasi del seu camí que li obrirà les portes de la plena activitat i una vegada comenci, la Font no deixarà de brollar l’energia que alimentarà als sedents i famolencs d’ells mateixos. Haurà après a jugar, a crear, a obrir portes i a sentir a nivell més enllà del nostre univers.

Llavors, el món sabrà d’ells.

Deixem que passin per aquests moments perquè la seva Llum sigui reconeguda per tots els racons d’aquest món.

No hi ha major repte que trobar-se amb un mateix, i junts, estimar-se i recordar la nostra procedència i la nostra veritable naturalesa. El recordar intensificarà la seva Llum.

Hi ha Mestres a punt de la seva presentació. Tots l’esperem.

 

Gràcies per ser i estar.

En la immensitat del silenci

Sento la melodia del silenci.

Sento la immensitat d’aquest buit expansiu que asserena el meu esperit i obre tot el meu ser.

Sento l’emoció de a Llar en mi. Jo Sóc la Llar.

Quanta vida existent en el res! Sents el màxim resplendor de la teva existència en aquest estat on el buit dóna sentit a la teva essència.

Existeixes en l’infinit en el present. Només ets, però aquest SER et permet alliberar-te de tot allò que no forma part de la teva ànima.

Sents com aquesta va estenent-se cada vegada més en el firmament que es troba. Tu ets part d’ella i vas veient i sentint la vida que t’envolta en aquesta dimensió que habites en aquest estat.

               Quanta bellesa! Quant Amor existent! Si els humans despertessin s’adonarien de la Veritat de les seves presències encarnades. Les seves existències tenen un sentit superior on l’Amor t’acompanya i guia els teus passos.

No hi ha paraules per a expressar aquest estat i el que es troba més enllà de la matèria, de tota forma encarnada. És l’Esperit que es mou lliurement, sent acceptat, estimat i protegit per la nostra veritable Família Celestial.

Tot i així, molt més del què he descrit és. Les meves paraules no poden identificar exactament el que un sent quan es troba amb un mateix. És el procés que cadascú ha de seguir per a arribar a ell, i quan així és no és a ell qui ha arribat, sinó a una plenitud més enllà de tota paraula que pugui triar-se per a denominar el sentir de la puresa de l’Amor i la plenitud.

Només existeix l’Amor, i és aquest Amor qui permet portar-nos de la mà vers el nostre despertar i activació del nostre ADN, podent així, deixar que la Divinitat que som pugui manifestar-se.

En el silenci del no-espai, de l’infinit existencial podem adonar-nos d’on procedim i totes aquelles energies que vetllen per la nostra ànima.

Aquí no hi ha matèria, només ESPERIT. Tu, davant la VERITAT d’aquell qui ets realment. Estàs acompanyat, guiat i estimat en tot moment, i és la Llum de la teva puresa la que t’ofereix en tot moment, però no perquè hi hagi alguna cosa que pugui ferir-te o atacar-te, sinó perquè allunyes a eons llum, tot allò que no ressoni amb la teva veritable naturalesa.

Aquest silenci és acollidor. És immens! És amorós en el seu estat més enlairat de vibració! El sents en tu i tot tu ressones en harmonia amb la Font que emana aquesta calidesa celestial i el bressol per a totes les ànimes existents en els diferents universos creats.

Sentir aquest estat va més enllà del creat fins ara, o arribat al llarg del procés de cadascú, ressona a cada una de les teves cèl·lules i envia la informació a cada una de les nostres capes de l’ADN, dient:

 

“Sí, tu ets divinitat manifestada. Tu ets el sentit de l‘existència i tota font d’amor que pugui necessitar la teva presència on la teva ànima encarnada va acordà.

Ets la força i l’essència de la Divinitat, de l’Amor creador de tota vida i harmonia.

Ets la font càlida i tendra de la compassió, la comprensió i la visió clara de les decisions del teu lliure albir.

Tu ets Jo, estimada ànima en connexió plena amb la teva Font original.

T’has convertit en brollador de la Meva essència. Tu ets Jo i Jo Sóc Tu.”

 

És en aquest estat que l’Univers et transmet i et recorda una i una altra vegada, la teva procedència i la teva naturalesa amorosa. S’obren i s’activen nous canals per a què, quan deixis aquest estat de connexió conscient, d’una manera absoluta, la teva ànima a la matèria pugui seguir el seu camí celestial, portant a terme el seu Pla Diví individual.

Tot és Llum.

Tot és Amor.

Ets part d’aquesta Llar lluminosa al servei de la Font Superior, de la qual tots emanem d’eons llum enrere.

No estem sols. Hi ha unes mans amoroses que ens mantenen drets per a continuar el nostre sender. Accedim a servir-lo, i ara estem aquí, encara que no sempre es comprengui el per què del viscut, portant la nostra presència als altres segons el que cadascú ha vingut a realitzar.

Quanta bellesa! Quanta saviesa al nostre abast! Quan d’Amor vers nosaltres!

Estimades ànimes germanes, només el Déu que ets et portarà a una plena comprensió del teu caminar. Escolta el teu cor i podràs percebre el xiuxiueig càlid de l’Amor en tu guiant-te. Llavors, començaràs a sentir aquell qui ets.

 

El meu Amor és amb tots vosaltres. Obro els meus braços i us acullo a la meva essència. Sers de la Llum també us abracen. Obriu el vostre cor i sentiu la magnificència d’aquell qui sou.

 

Que l’Amor, la Pau i l’Assossegament siguin en tots vosaltres.