Novament us ofereixo una de les trobades amb
David. Estem junts, perquè es una sensació extraordinària i única el poder
estar al seu costat i escoltar les seves paraules. Puc dir que, quan l’escolto,
sento la saviesa, la serenitat i l’amor en el seu estat més pur. Sento
l’essència de qui som i la nostra procedència. David pot semblar com un més del
veïnat, del poble, com un veí qualsevol, però quan et relaciones amb ell,
t’adones de la seva lluminositat i la seva connexió amb la Divinitat que és, i
que tots som. Ell és conscient viu conscient i sent la plenitud en ell, sabedor
de qui és.
Parlant de com la gent identifica i classifica als
que ens podem dedicar segons el nostre cor i portar a terme la nostra missió,
em comenta, encara que no li agrada posar etiquetes perquè aquestes són
mentals, el següent:
-
Sóc
una ànima desperta, un canal de l’univers al servei de la meva Divinitat.
-
Quan
un es lliure a la seva Divinitat i la seva vida entra a formar part de la seva
Divinitat, no de la seva humanitat, ja es transforma en canal, no creus?
-
Sí!
Quan poses la teva vida i tot el teu ser a les mans de Déus, aquest, més tard o
més d’hora, farà el possible perquè puguis sentir, percebre i rebre tot el que
has de fer, sentir i transmetre segons el que has vingut a fer. Quan la teva
vida actual està dirigida per la Voluntat Superior a la qual tots estem units i
pertanyem, llavors, sents la divinitat en tu i el teu potencial innat s’activa
puguen anar i sentir noves dimensions a la nostra, i connectar alhora, amb tota
la Germanor de la Llum de la qual procedim i que en cap moment hem deixat de
pertànyer. Quan som conscients de qui som i d’on procedim, no hi ha cap
impediment que ens permeti transcendir la nostra humanitat a la matèria.
(Pausa). Tot separació és fruit de la ment. No hi ha límits, no hi ha barreres,
no hi ha condicionants que ens privin sentir aquell qui som.
-
...
-
La
nostra ment deixa, cada vegada més, de ser racional, convertint-se en divina,
en una ment expansiva i plena del potencial de realització que tenim.
-
Encara
hi ha molt a fer, pel que veiem. Tinc la sensació que el ser humà encara no té
la consciència del que és i representa exactament la nostra ment – li comento.
-
Els
coneixements que transmeten els llibres estan basats en el raciocini i l’intel·lecte.
La ciència necessita intel·lectualitzar i fer-se preguntes constants per a
subsistir. (Pausa). En el fons la ciència representen les pors de la no
acceptació de les lleis de l’univers. La ciència necessita del control per a
sentir-se amb l’ego activat. Té la seva funció i sentit d’existir. A mals del
raciocini, presenten remeis des de l’intel·lecte. El coneixement científic és
la manera de justificar les pors i les limitacions d’una visió de vida basada
des de la no consciència. Quan apareix la consciència, els mals comencen a
desaparèixer, perquè el ser comença a obrar, no des de la creença rebuda, sinó
des de la intuïció del seu interior: el nostre cor.
-
Tot i
així, a la ciència hi ha branques que ens ajuden a viure una mica millor i ens
estimulen a voler tenir més coneixement, per exemple, sobre l’espai, l’univers
i la Terra. És una manera de despertar el nostre interés vers d’on venim –
expresso.
Es produeixen uns instants de silenci. Deixo que
aquests es mantinguin. Després veig a David que comenta d’una manera molt
serena i amb una expressió de saviesa, com si fos un ser més enllà de la nostra
dimensió amb una funció concreta amb nosaltres:
-
La
ciència ajuda als incrèduls. Obre les portes que ens permeten entendre
racionalment el nostre entorn. Aquests raciocini és part de nosaltres, en el
sentit que vivim envoltats, immersos en un ambient terrenal. Per a entendre
aquesta terrenalitat i certs esdeveniments, la ciència dóna una mà perquè així
sigui. Hi ha qui necessita d’ella per a poder viure en la no consciència. Allò
que es va revelar i transmetre a la humanitat segles enrere, l’home d’aquells
temps no va entendre les paraules rebudes, i varen necessitar comprovar la seva
veracitat. La falta de Fe augmenta la presència i dóna sentit a la ciència. Va
haver, per exemple, de demostrar que la terra era rodona i es va acusar a
Galileo Galilei de blasfem, boig i perillós per a la societat. Molts
l’acusaren, fins i tot, de endimoniat o posseït, i tot, perquè el predomini del
raciocini imperava en els sers no desperts.
-
Els
remeis que la ciència aplica i descobreix, només són mecanismes de
supervivència. No guareix per a sempre els mals sorgits. Nosaltres (els sers
encarnats) procedim de l’Amor i amb una saviesa innata. Som Divinitat des del
nostre naixement. La ciència, cada vegada més, s’està obrint lentament, a
d’altres camins que no siguin l’experimentar i el demostrar. Hi ha una força en
nosaltres que ens allibera de qualsevol limitació que pugui sorgir en el nostre
camí aquesta força és l’energia de l’Amor, el que molts coneixen con l’Energia
Crística en cadascú de nosaltres. La nostra naturalesa no pertany a aquest món,
però aquest món ens ha transmet unes creences des de la no consciència, des del
raciocini, que era el que predominava llavors.
-
…
-
Els temps
han canviat, i tu bé ho saps, Jordi. Nosaltres ja no som nosaltres. Nosaltres
som canals de la nostra Divinitat, i ella no necessita de l’experimentació i
dades, sinó de la seva presència manifestada. Res més necessitem.
-
...
-
La
Terra trontolla. Està alliberant-se de la seva densitat, i a la ciència encara
predomina l’ego. Això és el que s’està produint actualment en aquest planeta.
La humanitat està despullant-se de la seva densitat per a enlairar la seva
ànima i fer que la seva Divinitat pugui manifestar-se.
-
Les
pors s’estan alliberant – dic. Així ho sento jo també.
-
Aquestes
pors – intervé David – són fruit d’una vida des del raciocini. La vostra ment
està canviant. Vosaltres no pertanyeu a ella, sinó que sou vosaltres qui l’heu
de canalitzar. No sou d’ella. Ella és part de vosaltres, no vosaltres d’ella.
La vostra ment no té cap poder sobre vosaltres, a no ser que li doneu. Tal com
ha funcionat fins ara, sou records i limitats això ha de canviar. Ni sou
records ni limitats. El vostre potencial és Diví. Ets Déu, el que passa, és que
no us recordeu que així és. Aquest és el camí a seguir. Quant més recordeu, més
sabreu de vosaltres, i aquest saber no és racional. És fruit de la crida de la
vostra Divinitat i de l’acceptar aquesta crida per a arribar a cadascú a qui
és.
-
I el
que hem vingut a fer? – pregunto.
-
Ve
inclòs en el procés d’aquest despertar.
Quan comences a adonar-te de qui ets, també comences a adonar-te del sentit de
la teva vida. Comences a sentir alguna cosa especial en relació a la teva vida
i el teu paper en ella. El camí comença a perfilar-se i se’t comença a
comunicar i fer-te veure quina és la direcció a seguir pel teu ser. Allò que
sigui, accepteu-ho. Sent el teu cor, perquè ell et portarà a tu i a fer allò
que has vingut a fer.
-
Cert
– expresso en un moment de silenci. Tot va inclòs – prossegueixo. A mesura que
un va endinsant-se en el seu camí, se li van apareixent els senyals que el
porten a ell. Tot sembla sincronitzar-se i fluir.
-
Tot
és senzill i basat en l’Amor – diu David. Quan t’adones que no hi ha obstacles
en el teu camí i que el sentit de viure una situació és elevat, llavors,
comences a veure la vida, no com us l’han transmesa, sinó segons la teva
Divinitat, Una amb la Divinitat Superior i tots els sers de Llum d’altres
dimensions. La nostra presència en aquest planeta enlaira les seves existències.
No hi ha diferència entre ells i nosaltres. Som Germanor. Som Família, i ha
arribat l’hora que aquesta, vagi apropant-se i unint-se més els
uns amb els altres. El cor és qui ens
atrau. La ment qui ens separa.
-
Ens
trobem en temps del Cor. La ment va tenir els seus moments, però no ara, tal
com va ser. Ja no. Les energies que sou i manifesteu estan fent els canvia que
s’estan produint a la Terra.
-
No et
preguntaré què passarà a partir d’ara, o com serà el planeta a partir d’ara,
sinó, quin és el pas, segons tu, que està predominant més a la humanitat
actualment per a donar aquest nou pas quàntic?
Després d’una petita pausa, em mira, fa un petit
somrís i diu:
-
El
tallar els llaços amb el passat. Perdre les pors i obrir el Cor. Les ànimes
estan evolucionant. Els sers d’aquestes ànimes estan despertant, sent més
conscients de les seves presències. Troben un nou sentit per a les seves vides
i la roda de la sanació segueix el seu curs fins a un alliberament i lliurament
absoluts, per part d’aquest ser, a les mans d’aquell qui cadascú és. Aquest és
el camí que la humanitat està seguint. Terra i ànimes estan actuant a l’uníson
cada vegada més. L’apropament entre els diferents sers i el planeta permet que
les energies de la Terra vagin enlairant-se, ajudant alhora, a tots aquells que
l’habitem.
-
Dones
esperança amb les teves paraules.
-
Només
existeix l’Amor – em respon.
-
Sento
l’Amor en tu, la Pau i la plena connexió amb el teu ser la teva Divinitat.
-
Recorda
que el que jo sóc, també ho ets tu i cadascú de nosaltres. No m’agrada que la
gent em vegi diferent, perquè aquesta diferència és mental. No hi ha diferència
entre tu i jo. Aquell qui jo sóc, també ets tu i en tu està. (Pausa). Només
existeix l’Amor en tot el creat.
-
Vols
acabar dient alguna cosa més? – li pregunto.
-
M’alegro
de conèixer-te, Jordi. Jo també sento aquesta Pau en tu, aquest Amor i la teva
Serenitat en el teu procés. (Pausa llarga després d’un somrís).
-
…
-
Accepteu
i sentiu l’Amor en tot allò que feu. Vosaltres sou els passos a donar, no el
resultat final. Accepteu-lo i deixeu que el vostre cor us guiï.
-
Gràcies
David per aquests moments i espero que les teves paraules puguin arribar a cors
que llegeixin el nostre encontre. Gràcies i fins a la propera.
-
Gràcies
a tu – em respon amb un somrís.
.png)
