Activitats pel maig

Aquí us presento les trobades per aquest proper mes de maig. Tots aquells que estigueu interessats, com sempre, només cal que truqueu al telèfon respectiu del centre on voldreu assistir per a reservar la plaça d'assistència. Gràcies per la vostra presencia fins ara. Una abraçada.

Amb Jesús una tarda de primavera

“La vostra presència va ser una decisió voluntària al servei del Pare. Viviu en un record adormit, que us empeny a seguir el vostre camí. La meva presència està amb vosaltres i el vostre recordar és part del vostre sentit existencial.

Jo Sóc Un amb la Font, així com vosaltres també sou part de la Unitat. Jo Sóc i cadascú de vosaltres sou part de mi.

Aquell que em reconeix, troba l’aliment per a la seva ànima.

Encarneu emanant la puresa d’on procediu, i el vostre entorn us marca unes directrius, que el vostre cor reconeix com a aprenentatges. La vostra ment us porta a identificar-vos amb la matèria, però és el vostre cor qui us porta a la Veritat. En ell em trobareu així com al Pare del qual tots procedim. Tu, jo i tots vosaltres som part d’ell.

En veritat us dic que no hi ha major satisfacció per a la Llar, que veure recordar a cada germà la seva procedència i aquell qui és. L’enlairament de les vostres ànimes ens va unint cada vegada més, i sentir aquesta unió us permet veure la realitat de la vostra existència en els temps actuals.

El que vareu ser no té cabuda en el present, perquè en el vostre cor no hi ha cabuda pel que no és.  Les passes de la vostra ànima us porten a l’aprenentatge pel ser humà que sou, i així, poder discernir la vostra naturalesa divina de l’humana. Quan us adoneu de qui sou, l’humà us fa pujar els esglaons per a arribar al diví. Humà i diví són diferents fases del vostre procés, però Un alhora, perquè aquell qui sou es troba en cada partícula de la vostra matèria.

No deixeu que la matèria predomini sobre la vostra essència, perquè la resurrecció de cada ànima es produirà quan la consciència sigui Una amb la Font. Només el contacte amb la Divinitat us permetrà obrir les portes del Pare en vosaltres. Recordar la procedència de la vostra ànima us farà lliures. Coneixereu la Veritat del succeït i per succeir, sentint la Llibertat d’aquell qui sou manifestat.

Jo Sóc Fill del Pare, així cadascú de vosaltres. Vaig viure a la matèria. Vaig obrir les portes del camí del vostre interior i alguns s’endinsaren en elles. Ara sou molts més qui esteu enlairant a la humanitat. Ells saben de la meva existència en ells i senten la meva energia, Una amb la del Pare en el seu interior. Són el missatge de la Font en els temps actuals, com jo vaig ser en el meu temps.

(Llarga pausa)

Les meves paraules són escoltades a través de la vostra boca. No sóc jo qui us parla, sinó el Pare en mi. Així està succeint en els moments que rebeu les comunicacions de la Llar. Els vostres germans, en aquest cantó on ens troben, servim al Pare, i ens honra saber dels cors oberts al llarg del tot el vostre món.

La Llum es va irradiant per a fer desaparèixer la foscor de les pors i la somnolència.

No hi ha una guia exterior un camí que us porti a aquell qui sou el sender que se us ha anunciat des de fa un temps fins el present, es troba en el vostre interior. No cerqueu a fora el que procedeix de dins. És aquí on s’arrecera el veritable ser que sou. No imiteu. No desitgeu. Només sentiu i deixeu que el vostre cor us parli. El Pare us transmet el seu amor i fortalesa. Deixeu que us abraci amb la seva presència en vosaltres i sentiu la seva presència perquè no és ell en vosaltres, sinó que vosaltres el manifesteu al ser vosaltres.

Sou la llavor del Camí, la Veritat i la Vida sou els creadors de la Voluntat Superior, a la qual, cadascú de vosaltres pertany.

Les meves paraules són part de vosaltres a l’obrir el vostre cor.

El que jo vaig fer a la meva etapa encarnada només va ser el principi del que ara vosaltres esteu fent i fareu. El que jo vaig fer, vosaltres més fareu encara. Només vaig iniciar una Voluntat Divina, perquè vosaltres, en els temps de l’Ara, continuéssiu fins a la seva realització.

(Llarga pausa)

No tingueu por, estimats, perquè aquell qui sou s’està manifestant en el vostre interior. El que sentiu en el vostre present és fruit del vostre enlairament. No temeu, perquè la glòria del Pare està en vosaltres.

Obriu el vostre cor, perquè ha arribat el temps que aquell qui sou sigui manifestat.

Us estimem i us transmetem el nostre AMOR per a cada un de vosaltres.

No temeu, perquè el final de la foscor està arribant a la seva fi.

La teva Llum i el teu Amor il·luminen i donen coratge als teus germans necessitats, estiguin on estiguin.”

La Llum de les Paraules (89)

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Instaurant el Cel a la Terra

Són temps durs pel ser humà que està deixant la seva humanitat per a connectar i manifestar la seva veritable essència. Temps no triats, però trobats i anhelats per una gran part, com a predecessors del nou ser a punt de manifestar-se. Un procés que ens fa contactar amb la part no il·luminada del nostre interior perquè les nostres energies puguin enlairar-se, activar aquelles parts del nostre ADN i poder mostrar, per fi, la veritable Divinitat que cadascú és. 

Grans moviments energètics estan succeint a la nostra galàxia i univers. Grans marees energètiques estan arribant al nostre planeta, així com radiacions gamma de les erupcions solars i més enllà del nostre sol.

El centre de l’Univers està recol·locant i transmutant les seves energies. Nosaltres som part d’ell, i en conseqüència, com a sers a la matèria, el que sentim i experimentem fa que ens preguntem: Què està passant? Què està succeint? Què em passa? Per què porto un temps amb aquests moviments interns? Per què sembla que la meva vida no avanci?, o bé: “em sento malament i no sé el que em passa”, “em sento cansada, estranya i no sé per què”.

Hi ha tota una simptomatologia induïda per aquests grans canvis en el nostre planeta i en els sers que l’habitem. Portem des del mes de febrer que la nova energia està treballant amb nosaltres com poques vegades ho ha fet al llarg de la nostra existència. 

Tranquil·litzeu-vos, estimada família, perquè ens estem apropant, unint i unificant. Per a això, hem d’alliberar i transmutar. Aquests són temps on “la incomoditat”del canvi es manifesta des de l’Amor de la Voluntat Superior, a la qual tots estem col·laborant.

No temeu, estimada família encarnada, perquè el que succeeix no és segons la nostra ment. El que veieu, no és tal qual. El que sentiu té una finalitat superior amorosos, fruit de la nostra intencionalitat inicial.

La nostra ànima s’alegra i es nodreix de les noves energies el nostre ser, sovint regit pel nostre raciocini, no comprèn el que succeeix per la distorsió obtinguda de la vida degut a unes creences inculcades i acceptades com a pròpies. Per això, es necessita un alliberament del vell ser (qui vàrem ser i aparentar) per a mostrar al veritable ser que hi ha en cadascú de nosaltres per a donar pas a la Divinitat que som.

La reestructuració i “les obres” del nostre interior estan en marxa. S’està produint la major regeneració energètica del ser humà per a donar pas al ser diví.

 El que sentim ens fa entrar en contacto amb aquelles parts de nosaltres que ens aferra a la dualitat. Enlairar les nostres energies comporta alliberar la densitat que hi ha en nosaltres, i poder sentir, així, la majestuositat de la nostra essència en aquest pla dimensional que ens trobem. A l’enlairar-nos, enlairem el planeta i viceversa. A l’enlairar el planeta, donem sentit a la Creació i magnifiquem a Déu, a l’Amor en el nostre estimat univers. Així ens unifiquem tots i ajudem alhora, a “purificar” i unir a tots els sers de l’univers en el qual ens trobem.

És un intercanvi constant entre tots els membres de la creació. Uns ens ajudem als altres. Els cors s’obren i ens anem apropant els uns als altres.

Aquest procés que estem vivint ens permet obrir i activar més la nostra consciència, depenent de la nostra actitud davant el viscut, experimentat i sentit.

Són moments gloriosos per a la transformació de la humanitat i el planeta. Són instants de glòria i alegria per a tot l’univers. El pilar d’aquests esdeveniments es basa en l’Amor. Els canvis que es reflexen en el nostre entorn, estan dirigits per l’Amor d’unes consciències despertes i l’aportació del servei dels nostres germans més enllà de la nostra dimensió actual.

El que aparenta ser, no és. Les “obres celestials” estan seguint el seu rumb adequat. Aquesta reestructuració energètica és impactant per a les resistències humanes i un sentit d’agraïment i goig per a tots aquells que varen despertar en el seu moment, portant de la mà al ser humà vers la divinitat.

Ens trobem en temps molt importants pel procés existencial del nostre món i de les ànimes que en ell ens trobem. No tornarem a viure moments com aquests. Som uns afortunats de ser partícips d’aquesta nova creació a l’univers: una nova humanitat i un nou món. Tot es confabula perquè així sigui, i els que habitem en aquesta nova etapa, en el nostre camí puguem viure en harmonia pau, consciència i amor amb la terra i la resta de la nostra estimada família encarnada i de la Llar, de la qual tots procedim.

Es obres segueixen el seu curs. Cada vegada més, anirem sentint el nou estat interior en cadascú, percebent la Llar en nosaltres. Tot el que està succeint en aquests moments en el nostre procés és la preparació perquè el Déu que som pugui manifestar-se.

S’està preparant la llar en cadascú, perquè el Cel sigui a la Terra.

Tu ets el Cel! Ets la Terra promesa! Tu ets aquell qui tots esperem!

 

Gràcies per ser tu i per col·laborar en el Gran Pla Diví on tots aportem la nostra part.

El que està succeint és que l’Humà està donant pas al Diví.

 

Gràcies per ser i estar!

 

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La Saviesa del mirall

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Paraules d'Àliga Blanca sobre l'acceptació

Acceptar és del que més us costa dins de la vostra condició humana.

Espereu el que ha de ser, oblidant-se del què és. Oblideu que el vostre present crea el següent present. Allò que ara feu, us permetrà arribar allà on el vostre cor us parla. (Pausa). Quan deixeu de sentir el present, les vostres ales es recullen, no permetent-vos enlairar.

 

El que veieu a la llunyania té a veure amb el que ara sentiu i decidiu. Arribar allà on el vostre camí us anuncia està relacionat amb el que ara viviu.

Arribar allà sense l’ara és una il·lusió del vostre raciocini. Pensar us priva de sentir. Cada vegada que sentiu, obriu el camí per a arribar alà les vostres percepcions poden convertir-se en il·lusions, sempre i quan us mantingueu en el present, tenint el convenciment que així serà. No hi ha allà sense l’ara.

Quan el vostre interior s’uneix amb “l’ara que percebeu”, creareu la senda per a arribar allà, però quan es crea inquietud i impaciència per a arribar “allà”, les vostres ales es mantenen recollides sense poder enlairar el vol.

 

Accepteu el vostre present! A alguns se us mostra el camí, però aquest ha d’anar-se construint amb cada present de la vostra vida. No espereu! Cap expectativa ha de fer presència, perquè aquesta resta poder al vostre vol.

Sou vosaltres els que moveu les vostres ales! Sou vosaltres els que us enlaireu o quedeu atrapats a la terra!

 

Accepteu! No vulgueu posar les pedres del camí, quan el camí encara no ha estat traçat. Serà la vostra acceptació i les decisions que anireu prenent al llarg de cada present.

 

Volar és deixar que la vostra ànima senti l’essència divina que és i el vostre ser posat a les mans de qui ens va crear.

 

Escolteu el vostre cor! Ell sap el camí a seguir accepteu el viscut perquè la terra que esteu trepitjant us portarà allà on el vostre cor us digui.

 

Jo, Àliga Blanca, conjuntament amb tots els ancestres del vostre llinatge, estem amb tots vosaltres us estimem i us ajudem perquè podeu enlairar el vol de la vostra ànima.

Quan així sigui, allà ens veurem, i junts, volarem a través de la Consciència, l’Amor i els vostres germans de la Llum, com molts dieu.

Hi ha alegria en nosaltres perquè veiem la Llum que esteu irradiant.

Sentim i veiem els vostres anhels de canviar la vostra terra i a tots els sers que l’habiten a través de les vostres consciències transformades a través de recordar.

 

Jo estic aquí per a ajudar-vos en aquest recordar, és un honor per a mi, i tots els que amb mi estan, poder ajudar-vos a enlairar el vostre planeta.

 

Metakuye Oyasin.

 

La Llum de les Paraules (87)

MEDITARIA s'estén

 

 

Em complau comunicar-vos a tota la Família, que MEDITARIA va estenent-se i arribant, cada vegada més, a més llocs i a ànimes que segueixen el camí del Recordar.

Ara MEDITARIA, també a Les Franqueses (Granollers), els dimecres de 20h a 21h.

A tots els que fins ara heu assistit en algun d’aquests encontres,....GRÀCIES!

“El camí s’estén i s’il·lumina, sent l’Amor en un mateix, el que enlaira l’ànima del teu ser i apodera el teu esperit”.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Moments d'un ser al servei de la humanitat

Quan un ser encarnat fa de la seva vida un estat constant de servei a la humanitat, es troba sovint, en situacions on la seva sensibilitat pot veure’s alterada.

Fa poc, parlant amb algú ple de llum, i ajudant als altres d’una manera conscient, em deia que sentia el que patien certes persones que se li apropaven i que el seu instint inicial era el d’ajudar-los o fer alguna cosa per ells. Se sentia malament al percebre e dolor que aquests sers sentien en el seu interior. Preocupada per aquest fet i per compartir el que estava sentint, em va trucar.

Vàrem estar parlant al respecte, explicant-me el malestar que sentia i que volia fer alguna cosa per a ajudar a algú en concret. És com si hagués una necessitat de donar passos per a solucionar i alleugerar el patiment de l’altre.

S’arriba a un grau de sensibilitat i percepció a l’endinsar-se en el sender vers la connexió de la pròpia divinitat, que els coneguts com a “dons” (tots els tenim i podem activar-los per a manifestar-los), són cada vegada més manifestos. Percebem més. Ens adonem de més coses no supèrflues, i les sensacions extrasensorials i intuïtives també van a més. Això fa que es capti amb més claredat i nitidesa les energies que ens envolten, incloent la de les persones que se’ns apropen perquè els hi donem un cop de mà en el seu camí.

Voler ajudar al tots els necessitats, i voler arribar a tots, fa que puguis arribar a desesperar-te perquè per més que facis, no hi ha manera de fer que l’altra persona o totes elles, puguin allunyar el seu dolor d’elles.

M’agradaria comentar aquesta situació, que apareix sovint en aquell que vol ajudar als altres partint de la seva consciència i capacitat de connexió energètica que pugui arribar a tenir.

Som com una font en un camí. La font està allà. Quieta emanant l’aliment per a saciar la set del caminant que creua per davant d’ella la font està allà pacient, estant senzillament  per quan algú pugui arribar a necessitar-la, se li apropi i begui d’ella. Tota contenta, la font deixarà fluir la seva aigua pura, fresca i cristallina per a tot aquell que es predisposi a saciar la seva set d’alliberament i sanació.

Us imagineu una font que va darrera dels caminants preguntant-los si volen beure d’ella? Us imagineu voler donar de beure a tots els que passen alhora davant d’ella? Quina desesperació de la font!

Quina funció té la font? Estar per quan algú la necessiti pugui beure d’ella. Sense més. Una font conscient és sabedora del seu paper, i per tant no anirà darrera de tots els que se li creuin per davant d’ella per a dir-los que té aigua que els anirà molt bé pel seu camí. Els viatgers ja la veuen! Ja ho saben!

A vegades veiem o sentim que algú està molt cansat de la vida o que té certs bloquejos, pors, resistències o entitats de baixa vibració dins d’ell. E ser despert al servei de la Font Superior s’adona de tot això, fins i tot, més. Realment tots volen o necessiten beure de la teva aigua? Existeix el lliure albir, i a vegades hem de recordar el gran paper que està exercint en el sender del no despertar dels altres. Una situació que ens fa sentir malament, perquè la sentim en nosaltres de l’altra persona, o ha de ser eliminada, sense més, a la primera. Us heu preguntat alguna vegada per què experimentem el que vivim en el dia a dia?

No hem de viure amb el dolor o malestar en el nostre interior, però si accedim a compartir la nostra vida, o part d’ella amb ell, té un sentit superior relacionat amb la nostra ànima. No és necessari el patiment, però si així succeeix, aquest pot accelerar el nostre procés de sanació.

Quan patim, s’activen totes les defenses del nostre ser, i tots els mecanismes d’acció perquè puguem aprendre del viscut i entendre el per què l’hem creat a la nostra vida. Patir ens pot arribar a empènyer vers el nostre procés de recordar i de connectar amb el veritable ser que som.

S’ha de respectar la situació de cadascú. Existeix el lliure albir que és la capacitat de decidir, acceptar o fer allò que volem a la nostra vida. No sempre podem triar el que vivim, però sí el com viure-ho. Aquesta és la nostra gran capacitat de crear una qualitat de vida u una altra. Podem resistir-nos i negar el malestar, i llavors potenciarem encara més aquesta situació; o podem fer-li front, conèixer-lo i aprendre de ell.

Quan volem intervenir sense que la persona ens hagi donat el seu consentiment o no està preparada per a donar els passos vers el seu alliberament, estarem sent un intrús en el seu lliure albir, a la seva vida, al no respectar la seva Voluntat Superior. Ens pot saber greu quan algú pateix, però a vegades, és beneficiós per a la seva ànima. Quan s’està preparat, un dóna els passos per què així sigui. Demana ajuda i accepta aquesta ajuda, donant ell, els passos que li corresponen exclusivament a ell. No podem caminar per l’altre. No podem alimentar-nos per l’altre. Cada viatger necessita la seva dosis d’aliment pel viatge que ha triat. No tots necessiten el mateix, ni la mateixa quantitat d’aigua per a saciar la seva set de benestar i amor.

Els grans mestres de la història, no s’oferien altruísticament per a alleugerar el patiment dels altres si ells no es predisponien que així sigui, apropant-se i deixant que la seva presència, la del ser al servei de la humanitat, fes el que hagués de fer. Tot i així, hi ha una part, i més en els temps actuals on l’energia crística està obrint les portes perquè cadascú pugui ser el seu propi alliberador, sanador i cuiner en el seu camí vers ell mateix.

Interferir en el sender de l’altre, volent-li alleugerar el pes del seu passat, sense més, sense cap aportació de la seva part, no li fem cap bé. Quan la víctima se sent víctima i vol continuar sent víctima, no hi ha ajuda possible fins que vulgui deixar aquest paper i fer-se càrrec de la seva vida. S’ha de responsabilitzar-se del que un crea, decideix i fa. Cadascú és responsable de la seva vida.

Ajudar-li a caminar, podent ell mateix valer-se per sí sol però no voler perquè és més còmode que un altre camini per ell o li solucioni la seva situació o vida, és negar-se a ella i anul·lar-se a un mateix. Perdre l’apoderament que hi ha en el nostre interior i no aportar el que només nosaltres podem aportar pel nostre despertar o avanç, fa que el bloqueig que representa la nostra situació es potenciï i ens ofeguem mes en un passat basat en la dualitat.

Si algú vol viure un preciós dia que ens espera una vegada desperts, hem de llevar-nos i endinsar-nos en la nova jornada plena de benediccions.

Hi ha moltes persones que ens comenten la seva situació. El nostre impuls pot ser el de fer alguna cosa per elles, sense adonar-nos que no sempre està de la nostra mà poder ajudar a tots els que ens ho demanen. Les situacions són desesperants. Cert, però sempre hi ha LA SORTIDA. Ells han de responsabilitzar-se del que viuen, i no sempre és així. Per a ells, a vegades el millor és escoltar-los sense més, perquè no estan preparats per a la seva sanció i quan pots arribar a comentar-los que han de posar de la seva part, emfatitzen encara més, el seu paper de víctima i rebutgen donar aquest pas endavant de responsabilitat. La meva experiència és que no tots volen sanar i allunyar el dolor de les seves vides. Molts només volen millor. Davant aquesta situació, perquè el seu aprenentatge sigui el pactat abans de la seva encarnació actual, és per la nostra part, el tenir present que no podem intervenir en el lliure albir. Ells estan decidint que volen continuar així. Ens pot doldre però hem d’acceptar la seva decisió. 

Una de les lliçons que vaig haver de posar més de la meva part en el meu camí de servei, va ser acceptar que l’altra persona vulgui viure en el dolor i el ple malestar a la seva vida, sense voler fer res per a canviar. Sabia que el món de la Llum també estava amb ella.

Aquests sers em van ensenyar a ESTIMAR incondicionalment, acceptant-los tal com són, sentint alhora en el meu interior, que la seva decisió enlairaria la seva ànima per a fer les paus en aquesta vida.

 

                    Des del meu cor, per a tots ells i pels sers que estan de servei pels altres, que l’Amor, la Pau i l’Acceptació siguin en tots vosaltres.