Sentir la Unicitat de qui sóc

 

A vegades el cor t’impulsa a plorar. Sents el buit serè del subtil en el teu interior, obrint la porta de la manifestació del plor. Plorar, només plorar. Sense motiu aparent el teu ser es veu abraçat per les teves pròpies llàgrimes alliberades per l’amor i el procés que estàs seguint.

Sents el buit de ser Un amb el firmament.

Sents l’impuls que només ploraries per a sentir l’eterna pau que hi ha en tu, barrejat amb una sensació de companyonia, recolzament i guia per part d’aquells que t’acompanyen en el teu camí. La llum està amb tu. L’amor t’acompanya vagis on vagis.

Les manifestacions del teu ser són fruit de la plenitud de la teva ànima, sentint-se acollida i recolzada per tu mateix/a. És un estat de voler aturar el temps on et trobes i quedar-te sentint aquest alliberament en tu, el plor de cada una de les teves cèl·lules per a netejar el camí en el qual vas voler seguir. Les teves estimades cèl·lules saben del procés. Saben el camí, i quant més s’apropen a la divinitat de cada una d’elles, més senten la presència de l’amor en elles, activant el procés per a deixar anar i alliberar els senyals conforme el nostre cos físic i emocional s’estan apropant i integrant les energies de la Divinitat Superior en tu. 

Em sento estimat en aquests moments. Sento la serenitat i el confort del meu ser a l’estar connectat amb ell. És un estat latent, ple de pau i acceptació per a seguir el camí acordat. Un assossegament que rega el meu cor i fa florir el veritable ser que sóc. Un amor pur i incondicional que em fa respirar l’essència de la qual vaig ser creat.

Tot flueix en el sender de l’harmonia i la companyia d’aquells que pertanyen a la Llar de la qual tots procedim. Sóc acceptat per ells, respectat i valorat sense cap afany de la meva part, perquè l’ego només és una eina per a aquell que el pugui arribar a necessitar, i en aquests instants, aquest, no té cap raó de ser, sent un “peluix més” dins de la capsa de les nostres joguines.

Plorar des de l’emoció del teu estat de quietud, omple el meu esperit. Sento la magnificència d’aquell qui Jo Sóc.

Em sento com si estigués dins d’una petita barca que és portada per les aigües d’un torrent brau. Paso per les imprevistes manifestacions del cabdal en el qual em trobo, sense resistències, ni voler controlar el recipient on sóc.

Sento la bravura de les aigües que em trobo, però el meu ser està tranquil, ple de confiança i seguretat que el fi d’aquesta bravura de les aigües acabaran, i la deixadesa del meu ser permetrà que aquestes finalitzin la seva presència exagerada. Tot tornarà a la calma. Sí, tot desapareixerà quant més ens deixem bressolar per al mà que ens va creà.

Sento per moments els daltabaixos del meu present. Energies de més enllà d’on procedeixo ens arriben a aquells que habitem a la densitat de la matèria. L’aprenentatge per a enlairar-la fa que ara pugui entendre el fruit del meu plor en aquests moments tan amorosos del meu camí.

A mesura que us vaig transmetent aquestes paraules, el riu va asserenant-se, trobant-se el meu ser agafat a la barca de la confiança i la fe conforme aquesta part del trajecte només és el preludi de la gran eclosió divina d’aquell qui Jo Sóc amb la meva Voluntat manifestada.  

No puc deixar de sentir la gratitud per sentir el que estic sentint. Lamento no poder comentar-vos el que se sent exactament quan el gran buit serè del teu ser s’unifica amb tota vida existent al llarg de tots els universos....el firmament. Tu ets part d’ell, i ell i tu sou la mateixa essència, alhora que sents i pots arribar a veure, a germans d’altres galàxies en connexió amb tu, sentint el seu amor i el seu recolzament, encara que la distància sembli infinita, però només és una il·lusió de la ment racional. Tot és proper i immediat. Desapareix qualsevol distanciament físic a l’estar connectat amb els teus pares i germans estel·lars.

Aquesta és la sensació d’aquests moments. Et trobes unit a aquestes parts de tu que des de la condició humana són desconegudes, ignorades i no acceptades sovint.

En aquest estat pots sentir el concepte màxim de les paraules plenitud, respecte, acceptació i unitat.

Enteneu ara per què els meus ulls expressen aquest sentir? No hi ha res més meravellós que poder sentir qui som i d’on procedim. El raciocini perd tot interès en aquest estat, perquè la veritable referència del nostre estat consisteix en el sentir. Al fer-ho anem més enllà de tota barrera racional i podem arribar a connectar amb la Llar i el sentit de la vida en la qual ens trobem en el nostre present, encara que aquesta només és un esglaó més d’una llarga existència al servei d’una Voluntat Divina Superior.

El buit del meu interior reposa en la deixadesa i l’amor de la divinitat que hi ha en mi. Res temo. Tot és planer i senzill. Tot flueix i navega entre aigües plàcides del meu ara actual. La por només és una paraula de fum que amb la brisa del teu somrís o l’amor, desapareix entre el cel blavós del teu present interior.

Tot és calma, assossegament i benestar. Enteneu ara el per què de les meves llàgrimes al sentir aquest amor en mi? Això és plenitud i realització. Això és Amor abraçat pel teu ser. Els teus braços s’obren i es disposes a abraçar en l’eternitat de l’existència l’acceptació i el sentit per a la teva ànima, unida a la immensitat del creat. No enteneu ara, estimades ànimes, el per què d’aquestes llàgrimes emanades del més profund del meu cor.

Desitjo des del més profund del meu ser, que cada una de vosaltres pugui sentir el que jo sento. La vostra vida deixaria de tenir el sentit que ara té i el vostre caminar deixaria de trepitjar la densitat de l’humà per a enlairar-vos i avançar pel sender d’aquell qui veritablement sou.

Desitjo sincerament que les vostres llàgrimes emergeixin del vostre interior per a prepara el bressol de la vostra resurrecció vers la deixadesa absoluta de la vostra vida a les mans del vostre cor, perquè ell guiï el vostre ser vers l’alliberament d’aquella part de vosaltres que encara es troba en el vostre passat humà per a mostrar-vos segons sou.

La vostra Llum és immensa.

El vostre Amor infinit.

Gràcies per ser i estar. Gràcies.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La Força del nou dia

 

Sento l’esperança del nou dia.

Sento l’alegria en mi de no saber dels imprevistos triats per a mi en el dia d’avui.

Sento la subtilesa de l’invisible moure’s a gran velocitat per a establir l’equilibri diví entre tots aquells que ens trobem encarnats en aquest món d’una sola lluna.

Percebo la multitud de sers que es troben entre nosaltres i no apreciats per la visió humana.

Sento un gran amor dins meu, en tot el meu ser i com la llum que habita en el meu interior, irradiant-se com un brollador en el meu cor.

No hi ha dos dies iguals, i aquest, tinc la sensació conforme em gratificarà amb el que arribaré a sentir. M’obro a ell i veig la bellesa allà on miro. En aquests moments, a través de la finestra del despatx contemplo les muntanyes més altes d’aquesta zona, el Montseny, saludant-me i fent-me saber que elles només són part de mi. Al jo contemplar-les, ja senten el sentit de les seves presències. Veig el cel blau amb una temperatura primaveral, pinzellant, a la llunyania, algun que altre núvol per a decorar la meva visió.

Sento la pau en el meu cor.

Sento la unicitat amb tots aquells sers que m’envolten i l’afortunat que sóc a l’estar entre ells en aquests moments. La meva ànima es beneficia de les seves presències.

No hi ha res més bonic i planer que sentir la Llar en tu! Sentir el Pare en tu! Divinitat absoluta manifestant-se en aquests instants de calma i solitud, amenitzats amb una suau melodia de fons.

Aquesta primera hora del matí, el dia em dóna la benvinguda.

Avui deixaré, novament, que el meu ser es responsabilitzi de la seva presència i gaudeixi de la seva pròpia presència i la de tots aquells que ens acompanyen del món de la Llum, així com de totes les trobades, efímeres o més duradores al llarg d’aquesta jornada plena d’il·lusió, esperances, alegries i oportunitats.  Cada instant és una d’elles. Ara decideixo sentir plenament qui Jo Sóc.

Veig al vell indi que hi ha en mi. Sento el vol d’Àliga Blanca, els germans de la Llar, i la calidesa i amistat del meu estimat mestre i germà Jesús. Sento el femení del meu ser, a Maria, Maria Magdalena i tota l’essència femenina manifestant-se davant nostre.

Moltes vegades m’agradaria que poguéssiu sentir el que sento en aquests moments. M’agradaria que el ser humà pogués sentir amb el cor la seva existència, el seu entorn i el seu interior des de la neutralitat, senzillament com observador. No voldria deixar aquest estat. És un èxtasi serè, plenitud acceptada amb total naturalitat i sentir-se un, alhora, més enllà de la seva condició humana, percebent, sentint i veient, potser, aquells sers que ens acompanyen al llarg de la nostra vida, plens d’amor, comprensió, acceptació i respecte des de la Llar.

Som part d’una Llar més enllà de les nostres creences.

Som integrants d’una Família Superior al llarg del firmament i l’existència, allà on aquesta es trobi.   

En aquest estat, avui, en el dia d’avui, com a part d’un procés unificat, des del meu cor us desitjo una jornada plena d’Amor, Paz i Alegria.

A vegades els sentiments no poden ser expressats amb tota la seva intensitat amb les paraules que tenim al nostre abast.

Per tant, amb tot el meu respecte i amor vers vosaltres, desitjo el millor per a la vostra ànima en el dia d’avui.  

Voldria acabar amb unes paraules de Jesús:

“Segueix el teu cor, i t’alliberaràs”.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

Davant la porta

 

Em trobo davant la porta, aquesta porta que sempre ha estat aquí i que moltes vegades he passat per davant d’ella i no l’he fet cas.

Sempre ha estat aquí. Quan vaig néixer, vaig anar a parar a un camí ple de portes que m’han permès triar segons creia a cada moment.

He somniat, sentit, percebut i vist la meva voluntat en mi.

He creuat tantes portes!, en canvi, ara em trobo a la tant esperada, just davant meu!.

Estic aquí, davant d’ella. Tots els passos m’han portat a estar aquí, ara i aquí, davant la tan esperada.

He hagut de recórrer molts senders i camins per a trobar portes que em diguessin el camí per a arribar fins on ara sóc. Totes es trobaven a la vall i la falda de la muntanya. Jo mirava amunt i veia aquesta porta que ara tinc davant. Sempre he somniat i pensat que algun dia hi arribaria. La veia allà dalt i, en canvi, no es divisava el camí per a arribar a ella. Seguint cadascuna de les direccions que el camí m’ indicava he pogut adonar-me que la decisió i el camí per a arribar a ella estava en mi.

Em trobo davant el que tant de temps he esperat mentre m’alliberava d’aquell qui jo havia consentit que em fessin. Anava deixant els llastres a cada decisió del meu avanç, i després del temps adequat, ara em sento alliberat i trobant-me just davant la porta que em permetrà enlairar el vol tan anunciat al meu ser. No porto cap motxilla del meu passat. He fet les paus amb qui vaig ser i he deixat que continuï el seu camí, però no amb mi. Ja no. Només sento que estic aquí però no sóc d’aquí, i per a donar un nou pas vers la unicitat amb qui Jo Sóc, haig d’obrir aquesta porta i travessar el seu llindar. Veig la Llum que hi ha darrera d’ella. Per sota la porta, l’ull del pany i els encaixaments amb la paret, m’arriben els raigs d’aquest nou sentir i fer, d’aquesta nova vida.

El meu cor sent la força d’atracció de la vibració de l’altre costat.

Tinc la porta davant i sentint, com en els darrers instants de transcendir que veus tota la teva vida, així estic sentint jo ara, trobant-me davant d’aquesta darrera porta que m’enlairarà vers la plena realització segons vaig pactar. Vaig estar d’acord amb tot el procés, encara que no sabia ben bé els passos detallats fins arribar al present. Estant a la Llar em van mostrar aquest punt on ara em trobo: davant la porta d’aquell qui Jo Sóc i la meva obra.

Recordo quan m’ho van ensenyar, perquè vaig sentir una gran il·lusió al saber tot el que succeirà després i el fet del què representa haver arribar fins aquí. Hi ha tanta alegria en mi! Sento tanta joia i amor dins meu!, que tot el meu ser vibra i ressona amb allò que es troba a l’altre cantó de la porta.

Sento una plenitud i un immens amor no terrenal en mi.

Sento la Unicitat amb la Família i conforme a partir d’ara, la meva vida canviarà.

Sí, davant la porta em trobo, i cada vegada els raigs que la travessen són més intensos i brillants. Em criden.

Em recordo de tots aquells que, sense ells saber-ho, m’han empès fins aquí. Tot estava pactat i el meu cor m’empenyia cap a ells. Cada un em permetia enlairar-me una mica més i donar un nou pas vers el recordar de qui sóc. Recordar i recordar. Tot ha consistit en recordar el veritable ser que jo sempre he estat, i de la importància de les portes que en aquells moments se’m presentaven i trobava.

Aquesta és diferent. La Llum que s’arrecera darrera d’ella no es veia en les altres, ni la brillantor ni la intensitat d’aquesta.

Ara sé del paper que han representat cada passa donada al llarg de la meva vida actual.

Davant d’ella, penso si trucar o obrir-la directament. Estic quiet, a una passa del meu canvi de vida. Sembla com si part del meu present ja s’hagués realitzat.

Em trobo a una passa del què el meu cor sent en relació a  la meva voluntat.

De sobte, em veig volant com una gran àliga blanca. No estic sol, i més enllà dels núvols sento la serenor de la Llar i la pau i amor d’on tots procedim i que a ell tornarem.

El sentiment és clar. La informació del què hi ha darrera de la porta m’arriba constantment. El que sento és immens, més enllà de tota sensació de la condició humana. Sóc infinit. Sóc plenitud i Un amb el firmament. Sento i sento cada vegada amb més força el que em depara a l’altre cantó de la porta.

Finalment em decideixo obrir-la i creuar-la.

De sobte, com si em parlessin, escolto dir:

-        Espera! Sent aquests moments! Encara que el moment de l’esperat ja és aquest, gaudeix d’aquests instants.

Jo torno a restà quiet on era, a una passa de la porta i continuo sentint la Llar en mi, veient com diferents germans d’indrets diversos del Cel comencen a aparèixer davant meu.  Pertanyem a diferents Famílies estel·lars. El seu Amor no donen cap marge de dubte sobre qui són i la relació que tenen amb mi.

Van arribant més i més. Multituds de sers de Llum m’envolten. Els meus ulls no poden divisar la fi d’aquesta trobada. Són ells que m’han vingut a rebre, a esperar.

Em comuniquen que a partir d’ara col·laborarem conjuntament i sempre estarem junts vagi on jo vagi. Els resultats començaran a ser diferents en com han anat fins fa poc.

Necessitaré d’ells, així ho vàrem pactar i ells necessiten estar amb mi, així van decidir i acordar.

La realització a partir d’ara té a veure amb tota la informació que se m’ha anat transmetent fins ara.

Em sento plenament acompanyat, segur, estimat i acollit. Quan sents la Família saps que són ells i ja no us separeu més. Amb ells només pots esperar el millor.

Arriba el bon temps de les meves latituds, i quan més ens endinsem en ell, més serà l’Unicitat i l’Amor en el meu ser. Llavors la porta s’obrirà. Sé que m’espera darrera d’ella. Sé del nou camí a seguir. Només estic esperant l’ara adequat perquè tot sigui. Ara, però, ja em trobo davant la porta que durant tant de temps he estat anhelant. Ara ja no espero, perquè ara ja hi sóc.

Gràcies a tots, a tot i a mi.

Al final, tots volarem i serem la Llar en nosaltres i la Divinitat manifestada.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Des de la Llar per a tu

 

Sigues pacient, perquè el que desitges ja se t’ha estat donat. Delita’t del teu present perquè ell et portarà a la teva realització. Deixa que les aigües t’arribin. No vulguis seguir riu amunt per a arribar abans a elles. Aprèn a saber sentir la magnitud de la teva presència en el teu ara. En això consisteix el procés. No has de lluitar per a aconseguir. Relaxa’t perquè tot t’arribi.  

Noves aigües procedents del més alt estan en camí per a la teva ànima. Prepara’t per a rebre-les perquè aviat arribaran a tu. Quan així sigui, beu-les sense pressa, perquè la Font de la qual emanen és permanent. No guardis, no estalviïs, perquè sempre arribaran a tu. Només hauràs d’allargar la teva mà i en ella es posarà l’aliment que saciarà la teva set i la teva fam. Ara deixa que el teu present avanci en la serenitat i l’assossegament del teu cor perquè allò que ha de rebel·lar-se en tu ho trobaràs en la integritat del teu ser. Ha arribat el moment d’omplir-te segons l’acordat, i les portes del més alt han estat obertes perquè tu puguis entrar i ser un amb nosaltres. Aquesta unicitat permetrà que la teva ànima apreciï els instants que estàs vivint en el teu procés sense anhelar més del que ja estàs rebent a la teva vida. Troba la bellesa i el sentit de la teva existència a cada instant del teu present, perquè recorda que aquest, et portarà a apreciar l’abundància a la teva vida.   

Ara deixa’t emportar per les mans que gronxen cada ànima des de la Llar. Sent com el teu interior es va tranquil·litzant, alhora que el convenciment de la nostra presència i de qui ets et porti a la manifestació del teu veritable ser, mostrant-te amb tota la teva plenitud.

Ha arribat l’hora anunciada. Deixa que el previst arribi a tu; quan així sigui, llavors sabràs de les raons de tot el viscut fins ara. Mentre, gaudeix y delita’t dels teus moments actuals perquè són la clau de la teva voluntat interior. 

 

Amb la Llar sobre les "comunicacions"

 

-        Què és una comunicació? – pregunto.

-        Quan una energia es comunica amb una altra. Depèn de la vibració de l’energia preparada per a rebre, el missatge podrà ser diferent a altres moments on la seva vibració sigui més alta – em responen.

-        ...

-        Hi ha diferents aspectes a tenir present en una “trobada d’aquesta mena”. Una ànima, un ser que vol comunicar-se i rebre la presència d’una energia en concret, dependrà molt del grau d’energia que sigui ell. Hi ha la llei d’atracció, on a nivell energètic fa que energies afins a la nostra s’apropin, precisament, per aquesta afinitat energètica. Si voleu connectar amb una energia d’alta vibració, una entitat, per exemple, que anomeneu Mestre Ascendit, heu de fer-ho des del cor obert i amb una actitud d’humilitat i senzillesa. El control de la situació us farà atraure altres tipus d’entitats. Quan és l’Amor qui truca a la porta d’aquells que us acompanyen en el camí, podreu atraure l’energia corresponent, però quan és la vostra ment, o amb una finalitat basada amb la por, llavors, encara que invoqueu a la Llum, podreu atraure densitat, que es correspondria amb la vostra vibració d’aquells moments.

-        Així depèn molt de com ens trobem nosaltres en el moment de voler connectar?.

-        Amor atrau Amor. Pors i neguits, atrauen densitat. Quan més vibreu al nivell de l’entitat a connectar, més se us facilitarà el camí perquè així sigui. El vostre cor ja us indicarà si l’entitat que s’ha manifestat amb vosaltres és de Llum o no, per tant, el que us diem és que dediqueu el vostre temps a enlairar les vostres vibracions, enlairar la vostra ànima, perquè quan més alt voli, més us apropareu a aquells que ens trobem a la Llar.

-        ...

-        El fet d’estar encarnats heu de seguir un procés. Quan us allibereu de la vostra biologia, el procés que seguiu ja no té sentit continuar-lo fent. És cert que continueu el camí, però a un altre nivell i més oberts i alliberats que a la vostra dimensió. Aquí on som, tots sabem de tots. Ens sentim i veiem, perquè no hi ha les limitacions inicials necessàries que vosaltres teniu. Torno a dir que nosaltres seguim un altre procés d’evolució al vostre.

-        Ens podríeu parlar sobre ell?

-        Més enllà de la vostra ment, es troba un estat d’alliberament i connexió plena manifestada de qui som cadascú. Som energia en el seu estat més alliberat, malgrat alguns vibrin a diferents nivells que els altres, però en canvi, totes les energies que ens trobem a d’altres dimensions a les vostres estem al servei d’una Voluntat Superior per a tots els universos existents. La Voluntat és la mateixa, encara que vosaltres només coneixeu una part de tota ella. Sabeu la que us pertoca segons la vostra existència en el vostre pla, però hi ha altres aspectes que encara no us han estat revelats en relació al camí que cadascú ha de seguir. Els diferents nivells de vida comporten diferents nivells de processos a seguir. Cadascú d’ells encaixa amb aquesta Voluntat Divina Superior que engloba a tots els que us trobeu en un procés u altre al llarg de tots els universos existents.

-        És possible comunicar-nos amb aquestes altres vides més enllà d’on ens trobem nosaltres? – dic.

-        És possible, tot i així, depèn de la capacitat del vostre canal. Si la vostra parabòlica té un abast concret, només podreu rebre aquelles energies que siguin més properes a vosaltres o afines. Si la vostra parabòlica és de més potencial i puresa, llavors amb qualsevol entitat de la Llar podreu comunicar-vos. A vegades hi ha algú de nosaltres que triem a canals encarnats, però a través del procés d’Ascensió que esteu seguint, la relació i comunicació amb la Llar és Una i amb tots. Quan us heu anat endinsant en el procés del recordar, llavors, aquelles comunicacions que podreu rebre, seran de Llum, perquè vosaltres haureu obert el cor i irradiareu Amor pur i incondicional.

-        Com saber si no són imaginacions nostres?

-        Per a un nen la seva imaginació és ben real. Per a ell és real. Aquest grau de desestructuració mental el portarà a obrir les portes de les percepcions, sensacions i somnis i visions. Per a ell és una manera de viure, sabent que flueix sense aturar-se en un aspecte o un altre. Ell sent, ell percep, ell crea, ell gaudeix del seu món alliberat de tota preocupació. Quan us allibereu de la vostra racionalitat i pors, llavors sabreu de la veracitat del que sentiu i viviu, perquè serà el vostre cor qui us parlarà i us farà sentir. Aquest sentir us permetrà saber si allò que percebeu o rebeu pertany a la Llum o no. Per això us hem dit que enlaireu les vostres vibracions, perquè així nosaltres podrem arribar millor a vosaltres. Obriu el vostre cor i llavors, a través d’ell ens comunicarem. Allò que et crea benestar és part de tu. Allò que et fa inquietar el teu interior, pot ser una porta per a la teva alliberació. Si en una trobada sents malestar dins teu, pot mostrar la densitat de l’energia que s’ha manifestat. A l’igual que l’has atreta, igualment pots allunyar-la. La vostra voluntat és poderosa, és divina quan es manifesta des del cor.

-        Què diríeu a aquells que creuen que ells no poden contactar i comunicar-se amb vosaltres?

-        El camí que cadascú segueix és únic en relació als altres. Uns teniu unes eines més activades que d’altres, però tots teniu el potencial de la divinitat. Tots sou amor i és aquest amor qui us aproparà a la Llar, a l’anar recordant. Quan més ho feu més obrireu els vostres canals i enlairareu les vostres energies. El Cel s’està apropant a la Terra. En el seu moment ja serem entre vosaltres, i ens podreu veure. Hi haurà molts que així serà.

-        ...

-        Tots pertanyeu a la Llar, només cal seguir el vostre camí per a arribar a la consciència de qui sou. Quan més us endinseu en el vostre camí, més ens aproparem i arribarà el dia que sabreu de nosaltres. (Pausa) En el vostre planeta ja hi ha qui mostra el camí de qui sou, i de la Llar. El vostre cor us guiarà a nosaltres.

-        ...

-        Obriu-vos i sentiu l’amor en vosaltres. Sou Amor, i és aquest qui us portarà a nosaltres.

-        Gràcies.

Entrevista en el Congrés de Presència Extraterrestre

Hola!
Aquí us deixo amb l'entrevista que em van fer el dia del Congrés de Presencia Extraterrestre a Barcelona a principis de maig.

http://www.youtube.com/watch?v=wPiOcL4kr3s


Us recordó, també, que els propers dies, 6 i 7 de juliol es realitzarà la primera part del Seminari SENTIR! a Alella (Barcelona). Per a més información i inscripcions, trucar al 630874806 (Enriqueta).

 Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El Gran Misteri

Ens trobem en temps on se’ns facilita que la foscor desaparegui i ens mostri tot el seu contingut davant tot aquell que es predisposi a saber d’ell mateix.

Grans portes, fins ara tancades per a la majoria dels sers humans, s’han entreobert per a creuar el llindar i passar a l’espai de la Llum, on tota pregunta obté la seva resposta, i on l’existència té un sentit ben definit segons cadascú.

Portes d’una gran esdeveniment planetari i universal són obertes perquè la ignorància doni pas al coneixement i aquest pugui portar a l’individu a la saviesa.

Ara són instants únics a l’evolució del firmament, on el nostre despertar com a vida triada per a un lliure albir i una consciència beneïda per la Gran Voluntat Divina, la nostra Font existencial.

Part de la humanitat ha despertat, dirigint-se a aquesta crida des de les més altes esferes celestials. Part dels sers amb condició humana han decidit acceptar aquest repte i endinsar-se en el camí de la Llum per a saber i recordar qui és. Aquesta acceptació fa que cadascú dels predisposats senti un impuls que el porti a indagar sobre el que fins ara ha estat un misteri de la nostra existència: la nostra procedència i qui som.

Multituds han despertat sent atrets per les bones noves que se li han presentat degut als temps que vivim, mostrant el fruit d’altres que, en un passat, van donar els primers passos vers l’alliberament de l’ànima i la comprensió de la nostra existència en aquest pla dimensional. Van ser els precursors d’aquest moviment de despertar i llum que ara vivim.

El ser que fins ara estava adormit, ha començat a despertar i a donar els primers passos a la recerca en el seu entorn on veure més llum i dirigir-se a ella. Precursors de temps enrere, amb energia xamànica, obren les seves portes i el seu camí per a tots aquells que sentin també aquest camí. Nombroses propostes destinades a aquest fi truquen a la porta del nostre despertar.

El ser busca i busca per a omplir aquesta inquietud de saber i coneixement. Dóna passos vers la materialització del benestar interior. Sense adonar-nos ens obrim a la recerca d’allò que, d’alguna manera, ressona en el nostre interior. Com podem trobar alguna cosa fora de nosaltres si el que sentim es troba dins de cadascú? Busquem i busquem en la direcció equivocada. Volem Llum i ens oblidem que aquesta Llum està en nosaltres. Continuem cercant més enllà del nostre interior, allò que ja es troba en nosaltres. Podem trobar portes disposades a mostrar-nos el camí en el nostre entorn, però tinguem present que només són indicis per a arribar a nosaltres mateixos.

Imagineu-vos algú que vol saber cóm es construeix una casa. Sent la necessitat de sap er cóm fer-se ell mateix una llar confortable, duradora i segura. Imagineu-vos que per a això, comença a fer uns curos de com es fa un altell o una teulada. Per a ell això és el més important en aquests moments. És el primer que ha trobat en el seu camí. És un primer pas, cert, però per a la construcció d’una llar es necessiten uns bons fonaments i un bon material. Havent de començar per aquí, s’endinsa en tipus de teulades i com decorar la seva futura casa: mobles, cortines, tipus de cuines,...

Aquest ser està perdent-se en el seu camí de despertar. Està valorant aspectes que són posteriors a l’essència d’una bona construcció i enginyeria.

D’alguna manera, això està succeint en els temps actuals. Cert és que són passos que ens poden arribar a portar a la totalitat de la comprensió d’una càlida i reconfortant llar, però abans, un ha d’aprendre a com crear uns bons pilars perquè sostingui tota la resta.

El misteri continua sense aclarir-se del tot. Ens centrem en aspectes, a vegades complementaris sense tenir en compte el que en veritat és el primordial, i aquest, ets tu.

Per què no comencem pel què sentim quan estem en silenci? Per què no ens quedem uns instants sentin allò que ens inquieta? Per què ens sentim remoguts davant tal persona o situació? Per què em sento impotent en moments determinats? Per què ens alterem quan ens trobem davant algú en concret o una situació quotidiana? Segur que tenim una bona base en el nostre ser? Què tal si comencem per aposentar aquests pilars interns per a no trontollar quan apareixi la mínima brisa en el nostre entorn?

El misteri continua sense ser revelada l’essència de qui som. Busquem d’on venim, tècniques amb etiquetes diferents, sent quasi el mateix que d’altres, una escudella d’activitats classificades pel “bon desenvolupament de la persona”, en canvi, continuem sense mantenir del tot l’estabilitat interior. Sentim el buit, sovint, al no arribar a percebre ni sentir la clau i la força que hi ha en mi, en cadascú, per a transmutar tota situació de malestar en nosaltres.

Moltes vegades comencen per la teulada la nostra nova llar. Veiem que estem donant passos, però no acabem de sentir-nos realitzats ni estimats ni compresos pels ambients on habitem. Per què?

És bo saber com realitzar una teulada o un altell, però de res serveix, a nivell de la practicitat del nostre procés si abans no arrelem uns bons fonaments per a sostenir tot el que vulguem construir després. Una teulada sobre uns pilars desencaixats i esquerdats? Com en el conte dels tres porquets, a la primera tempesta ens venim avall. De què ha servit fer aquesta construcció si no ha hagut una solidesa i fermesa en el nostre esperit?

Ningú ens va dir al venir, que ens seria tot fàcil, perquè el camí d’anar recordant i descobrint el veritable camí seria el que ens permetria anar aposentant les bases segures de la nostra direcció.

Vivim temps on l’experiència de molts els ha portat a estar en un lloc visible per a molts i orientar a les ànimes en procés de descobrir el veritable camí. Hi ha llum en ells i la saviesa obtinguda a través del seu propi procés per a arribar a un mateix. Ara és temps on el cor comença a prendre el paper que li correspon. Comencen a emergir veus de diferents cors al llarg del nostre estimat món indicant el camí a seguir per a la realització de les seves respectives ànimes, i així, el ser d’aquest cor i ànima, pugui discernir què és el que més el fa vibrar per a donar els nous passos.

Deixeu-vos emportar per ell (el cor). El procés és el mateix per a tots, no així les experiències viscudes en ell. El teu cor et parlarà clar i alt.

Començar per la teulada o per complements del nostre procés ens pot fer distreure del veritablement important per a nosaltres. Perquè la divinitat en cadascú pugui arribar a manifestar-se, es necessita Amor, i és des de l’Amor que arribarem a nosaltres.

A vegades només es necessita estar sol per a obrir la porta del nostre benestar i aposentament en el camí adequat per a la nostra ànima. La fase de la crisàlide espiritual és important per a discernir, veure la llum del camí i sentir, que allò que cerquem jua es troba en el nostre interior. Podem necessitar una guia, però no confondre la guia com la font del vostre benestar.

Conèixer el teu potencial, les teves eines i la teva capacitat d’estimar, et permetrà anar més enllà de les teves limitacions actuals. No hi ha tals quan sents el veritable ser que ets. No ets un complement de la llar, ets la pròpia llar a la matèria. Buscar a l’altell només pot distreure’t en el teu camí. Reforçar els teus pilars i reconstruir-los et permetrà enlairar-te més enllà de l’humà per a arribar a la teva divinitat.

Quan trobem les respostes del nostre interior, entenem i comprenem el nostre exterior; llavors el misteri serà desvetllat.

 

Arribarem a la plenitud quan sentim en el nostre interior la fortalesa de qui som i l’amor de la nostre veritable essència: Déu en mi, Jo Sóc.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La Llum de les Paraules (74)

 “L’ull que tot ho veu es troba al teu cor. Mira-ho tot des de el cor i veuràs la bellesa que hi ha en tu.”

                                                        (Àguila Blanca)