I així va ser com el lànguid instant de l’esperança m’esperava un pas
més enllà del meu per a encoratjar la meva fortalesa no deixant espai pel
desalè. Així va ser com alguna cosa aparentment aliena a mi m’indicà el camí a
seguir fins al repòs de l’alliberament del meu ser a les mans de qui em va
creà.
Avançava sense dedicar temps pel ploriqueig o a rondinar per la
lentitud, també aparent, del meu sender. Em sentia atret per una direcció
segons el meu cor. No sabia, senzillament sentia que havia de continuar segons
el meu interior em dictava. Així vaig arribar on vaig arribar.
Vaig seguir el llit del meu riu existencial. En algun moment hauria
d’aparèixer l’aigua de la vida que donaria sentit a tot el que havia fet fins
el moment. Durant anys vaig viure situacions que només el meu cor sabia què
fer. La seva veu era forta i clara, i allà on jo no podia escoltar, una força
subtil m’empenyia a la presa de decisions concretes. Al final, m’adonava,
encara que no sempre, que el realitzat era el correcte. Sense més.
La vereda del cor és nítida, clara, directe i senzilla. Allà on jo no
podia arribar, alguna cosa aliena a mi, em guiava per a la presa de la millor
decisió. Moltes vegades era viure el que es trobava davant meu, mentre que
d’altres, senzillament, deixar-ho de cantó i continuar amb els meus passos.
Em trobava al cim del darrer esglaó que he arribat. Veig la immensitat
de la creació, sentint la força del veritable ser que som. La brisa des del més
alt acarona tot el meu ser, sentint la presència de la purificació en mi, així
com la presència del procés seguit per a sentir en el meu interior la divinitat
manifestada. Quan se sent, tot és. Res sobra.
Ara em trobo en mig d’aquest estat veient l’extensió del paisatge que
es divisa davant meu. Una sensació de benestar immens, abraçat per l’Amor del
qual vaig ser creat.
Més enllà, també em veig. Estic aquí, allà i on la meva consciència i
visió interior puguin arribar a estar.
Veig com sers de llum van arribant on em trobo. Sers d’aparença angelical,
tal com coneixem als àngels, i altres lluminositats van descendent allà on em
trobo en aquests moments.
Junts, en el silenci i amb una gran abraçada multitudinària que abraça
a tots els que hem assistit al cim del meu estat. Sento el seu amor i les seves
presències activen la familiaritat de la Llar manifestada. Sóc part d’ells i
ells de mi. Altres entitats de llum també van apareixent entre tots nosaltres.
Sers d’una vibració superior, acollint el meu ser com si fos una peça de gran
valor per a la consecució de la Voluntat Superior.
Aquí amb ells sóc un més. No hi ha distinció entre nosaltres. La meva
biologia podia arribar a ser la gran diferència, però no és així. La meva
essència és una amb les seves. Som sers, tots, emanats d’una intencionalitat de
l’amor. El meu cos reflexa l’embolcall per a moure’m per aquesta dimensió, però
aquests encontres amb la Llar, el cos desapareix, sent Un i semblant, amb totes
les presències de la Llum que m’envolten.
El que sento és d’una gran plenitud i benestar. Sents un Amor més enllà
del conegut, on la plena Unicitat, comprensió, seguretat, protecció,
familiaritat, acceptació, abandonament, obertura, Amor, guia, saviesa,
senzillesa, puresa i una Llum que acull sense enlluernar et recorden del lloc
on procedeixes. Quan això sents i d’altres sensacions intenses però que només
pots saber-les si les sents perquè no hi ha paraules que puguin descriure-les;
quan tot això ho sents en el teu cor, i a cada racó del teu interior, és que et
trobes a la Llar.
Més enllà de la nostra matèria hi ha la nostra realitat, l’essència de
qui som, encara que el nostre vehicle actual amagui el nostre veritable ser.
Obrint la porta del cor podràs arribar a ell, a tu. Llavors sabràs del Camí.
Només hi ha Amor. Només hi ha Llum per a il·luminar-te en el teu avanç.
L’aparent deixa de ser, per a donar pas a la veritat.
Ells estan aquí amb tu i en tot moment que puguis arribar a necessitar
una mà de la Llar. La Família es reuneix i acudeix quan un dels seus membres
necessita la seva presència. Obrint el cor i expressant la teva intencionalitat
de voler retrobar el camí de tornada, la Llar es manifesta i t’assisteix segons
la teva ànima necessita.
Escric des de la Llar per a totes aquelles ànimes disposades a tornar a
ella. Són els temps del retorn. Són els instants anunciats que el Mestre torni
a manifestar-se davant el món.
Les meves paraules són els sentiments i sensacions que experimento dia
a dia amb els meus germans de la Llum. Més enllà de la meva matèria estic jo,
obrint el meu propi camí per a alliberar els obstacles que he anat arrossegant
al llarg de les meves encarnacions. Ara, des del punt on em trobo puc dir-vos
que tot el que viviu no és el que aparenta ser. Allò que sentiu és el que es té
en compte i el que us fa reaccionar i actuar segons sentiu. Allò que us va
apartar del vostre camí, no és tal. Senzillament se us va donar una benedicció
per a la vostra ànima. A l’acceptar-la, vareu superar el que durant temps us
vareu negar a alliberar.
El camí que heu seguit és el reflex de les oportunitats que la Llar,
allà d’on procediu, us ofereix. La vostra visió humana va limitar la
interpretació del veritable sentit del viscut. Vareu distorsionar la
intencionalitat de qui us ha creat. Mal interpretareu l’ajuda que se us va
donar.
Molts despertareu i accedireu a endinsar-vos a l’experiència dels
oferiments. Alguns de vosaltres no sabíeu bé del per què d’allò que vareu viure
o encara us trobeu. Les vostres limitacions basades en la por, fruit de la
ignorància existencial, us va portar a tancar el cor i distorsionar la realitat
que viviu.
La Llar està amb vosaltres i sempre ha estat així, perquè mai heu
deixat de pertànyer a ella. És ara, amb el canvi de consciència en la vostra
dimensió, que comenceu a discernir la realitat del somni.
Els vostres ulls comencen a obrir-se, així com els vostres cors i
consciències. Així ha de ser per a recordar qui sou i d’on procediu.
El meu amor és Un amb el vostre. Us envolto amb els meus braços i us
encoratjo a seguir sense les limitacions de les pors. Aquestes, ja no tenen
cabuda en els temps actuals. La vida onírica en la vostra condició humana, ha
arribat a la seva fi. Els temps del despertar existencial i de l’apropament amb
la Llar són part de les prioritats dels temps que viviu.
Us esperen noves vides diferents a la vostra actual, però per a arribar
a elles, heu de finalitzar el que heu vingut a realitzar a la vostra dimensió.
Ajudar a enlairar les energies del vostre planeta i el vostre ser, permetran
donar salts quàntics en el vostre ser, activant el vostre ADN per a finalitats
divines en el vostre procés.
Tot el viscut així consta en la Gran Voluntat Divina.
No hi ha un sol ser que s’allunyi de la Llar i no retorni. Nosaltres us
esperem i us encoratgem des del vostre cor a seguir el camí vers l’Amor y la
Llum.
Que l’Amor i la Pau siguin
en tots vosaltres.
-
La Llar -
