dijous, 30 d’agost del 2012

Conscient del meu camí


Cada vegada m’adono més que m’estic allunyant del tipus de vida que s’està experimentant aquí a la Terra. Segueixo el meu procés endinsant-me en un paradís no manifestat al meu entorn. Veig les llums que m’acompanyen i les de cada ànima que m’envolta. Sento el desitjar de tots aquells que comparteixen l’experiència en aquesta tercera dimensió. Les seves ments i els seus cors no sempre coincideixen, alterant la seva quotidianitat.
Em dóna la sensació d’estar vivint una vida dins de la meva vida aparent. El que sento no es correspon amb l’existent. El que veig difereix del creat i es mostra davant meu.
Tinc la sensació d’estar vivint una vida més enllà de l’actual, en aquesta biologia agraïda per permetre’m arribar allà on el meu cor assenyala.
Per moments sento no ser d’aquest món. Moltes vegades he tingut aquesta sensació, continuant-la tenint mentre escric aquestes paraules. La meva Llar no pertany a aquest planeta. Cada vegada se’m reafirma amb més intensitat. Fa anys vaig començar a tenir aquesta sensació, i avui, sé que la meva procedència no és d’aquest món en el qual he encarnat per un acord amb els meus germans de la Llum i la Voluntat Divina.
No sóc més que vosaltres. El meu ser, com la vostra ànima sap de les seves vivències. Els vostres registres akàshics esperen ser oberts i trobats per la vostra consciència per a mostrar-vos la saviesa i l’enteniment del vostre ara actual per a l’enlairament de la vostra ànima i el planeta on us trobeu.
La meva ànima és una amb la vostra, on la meva consciència m’ha obert les finestres del meu ADN, podent veure i sentir la meva veritable essència i el camí a seguir. El meu cor és l’altaveu del meu interior, la veu dels meus registres akàshics, permetent-me caminar amb fermesa, humilitat i seguretat al saber qui sóc jo i la meva presència en aquests instants en aquesta dimensió.
Trobo la bellesa per arreu malgrat la situació mundial. Sento i veig la Voluntat de Déu manifestant-se a cada succés que s’anuncia. Els meus passos segueixen la voluntat expressada del meu ser, Una amb la del Pare.
Segueixo el camí per a sentir la Veritat en el meu interior i poder saber més de mi mateix i la Llar d’on procedim. Sentint l’AMOR en mi, m’obre les portes de la divinitat.
Expresso des del meu cor, el sentiment d’algú que va seguir el seu curs i va haver de viure l’experiència de les vivències adequades per a arribar a conèixer a Déu. A la meva vida he buscat allò que sentia i creia fermament que existia: Déu en mi.
No sóc més que tu, ni menys que d’altres. Els meus sentiments em porten a experimentar allò que ni la religió que vaig professà  durant anys va poder ensenyar-me. No hi ha un dogma únic per a trobar el camí. Vaig haver d’apartar-me de qualsevol normativa establerta per a trobar el veritable ser que hi ha en mi i sóc, podent així, expressar qui sóc en veritat i la divinitat que hi ha en mi. Estic en això. No penseu que per haver arribar fins aquí el meu camí ha finalitzat. No! sé que aquest continua i encara per molts anys dels nostres.
A mesura que vaig avançant per la vida que visc dins de la meva vida, les portes es van obrint i la meva experiència va arribant a més racons del meu estimat món. El jardiner s’encarrega de preparar la terra, adobar-la, plantar i regar-la, perquè en el seu moment doni el fruit segons la intencionalitat inicial. Quan la terra està preparada i ben alimentada, els brots comencen a emergir de l’interior per a convertir-se en el resultat segons cadascú. En el seu moment vaig pensar que era un brot amb una intencionalitat concreta. Vaig haver d’experimentar moments de deixadesa i gran solitud, i les meves arrels m’empenyeren a enlairar-me per sobre la pols. Sé que algú de vosaltres també vau haver de viure moments suposadament adversos. Jo els vaig viure. Els meus, perquè necessitava just aquells que em fessin anar més enllà de tot estancament. Vaig saber del meu cor en aquesta experiència terrenal i enfortir el veritable ser que ara sóc, lliure de tot aferrament, perquè res em pertany, i en canvi, la vida tot m’ho dóna en el seu moment.
Sento gratitud per tot el viscut, i encara que senti el vostre ser Un amb el meu, no puc deixar de sentir-me aliè, alhora, de tot el terrenal.
Veig el meu camí eixamplant-se davant meu. Accepto allò que, des de les més altes esferes de la Llum em permeten experimentar. Vaig lliurar la meva ànima i el meu ser al Pare fa temps, i des de llavors, la meva vida sap en tot moment què oferir-me. He canviat moltes vegades de domicili, i en cadascú d’ells em creava un nou trampolí per a nous salts de consciència i sanació del meu ser. Ara em trobo en un nou poble, a prop de la meva família, perquè és això el que haig de fer ara. Sé de la meva funció en aquesta etapa, encara que també presento que aviat es produirà un nou canvi a la meva vida. Accepto el que el Pare m’ofereix. Sé que la seva Voluntat s’està realitzant en mi. No penso, programo ni organitzo. Només actuo quan sento que el meu cor em dirigeix vers una direcció concreta no manifestada encara.
Visc una vida intuïtiva. La meva ment m’ha ajudat, havent-la domesticada per arribar a aquest punt. Quan li ensenyes a obeir-te, llavors, tot és possible. Va ser part del meu procés. Per a servir al Pare vaig haver de saber controlar les parts que hi ha en mi per a sentir-lo. Vaig haver de domesticar-les. Una vegada va ser així, la meva vida va fluir més, perquè ja no era jo qui la dirigia, sinó Ell. Encara estic en això, com es diu. Accepto i sento l’amor en mi quan el meu cor batega vers una direcció concreta. Llavors sé que és el Pare qui em xiuxiueja dient-me els nous passos a donar.
La meva vida no és com la de la majoria. La meva visió sembla haver-se enlairat més enllà de tot raciocini, veient amb claredat el procés i vers on ens dirigim.
Només pretenc expressar el que hi ha en el meu interior i mostrar-vos el que sento en aquest procés que anomenem “el Gran Despertar de la Consciència”.
El camí de l’Ascensió no és per a tots igual. Cada ànima necessita el seu procés, les seves vivències, les seves sensacions concretes per a alertar el seu interior conforme quin és el camí a seguir per a la seva evolució.
Tots venim d’una història, i no sempre agradable.
Aprengueu i no jutgeu ni critiqueu, perquè allò que un experimenta i viu és l’adequat pel seu ser. Permeteu que cada ànima segueixi el seu camí, i si amb alguna compartiu part d’aquest camí, respecteu-la, i sobre tot, estimeu-la perquè sereu un bàlsam pel seu esperit inquiet.
Estimeu i accepteu perquè és des de la compassió i l’acceptació que deixareu que cadascú segueixi el camí que li pertoca, i alhora, se senti respectat i recolzat per la vostra presència.
Cadascú té un paper en aquesta vida. A vegades el jardiner ha estat planta, d’altres males herbes, i algun cop el jardiner, que tot ho veu i afavoreix el terreny perquè cadascú de vosaltres doni el fruit tan esperat i estimat. Tots tenen o han tingut sempre, el millor paper pel major bé de tots.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

diumenge, 26 d’agost del 2012

Les paraules emeses pel ser


El sistema més comú de comunicació del ser humà amb els de la mateixa espècie, és la paraula. Algú s’ha arribat a plantejar el per què de la paraula?
Cada individu té una història, un passat amb l’experiència respectiva segons el seu estat de consciència. El nostre interior és un reflex del nostre estat actual dins del nostre procés d’evolució. Depèn de cada interior, el ser es manifestarà d’una manera en concret o una altra. Per a entendre exactament aquestes paraules només dir que quan estem enfadats les nostres paraules són d’enfadament; quan estem pletòrics, les nostres expressions són d’alegria i entusiasme. Quan el nostre interior es troba bloquejat i dolgut, la nostra comunicació reflexa el ressentiment, creant mals entesos o situacions tenses. En canvi, quan estem equilibrats, surten de la nostra boca les paraules justes i adequades, d’una manera amorosa i positiva. Tot això és fruit que la paraula i el nostre estat interior van units.
 Torno a formular la pregunta: Per què l’existència de la paraula? En el seu moment es va dir: “I el Verb es va fer carn”. La resposta a la pregunta és: per a crear, per a portar harmonia i sanació. Com a sers de lliure albir, i havent vingut de la no-consciència, el ser humà ha anat distorsionant la seva realitat i creant una il·lusió en la interpretació de l’existència. Igual com un ganivet pot ajudar-nos per a poder taller l’aliment, també pot crear dolor. Així va succeir amb tot el potencial del ser que s’arrecera en el seu interior. Depèn del seu grau de consciència ho aplicarà d’una manera o altre, o, senzillament, ignorar que té aquest potencial o part d’ell.
La paraula és un do que se li ha atorgat al ser humà per a equilibrar-se, dins de les seves capacitats innates d’auto equilibri i sanació.
La paraula pot enlairar, donar coratge, ànims, fortalesa, comprensió, reafirmació personal, i fins i tot, obrir les portes de la manifestació de la divinitat en cadascú. La no-consciència fa que la paraula sigui un mitjà d’imposició, dominació, distracció i enfortiment amb els llaços de la ignorància i el bloqueig del propi ser. Aquesta és la força de la paraula.
El nostre estat interior té molt a veure en aquest sentit. Podem escoltar a algú parlar i saber al moment com es troba interiorment.
La paraula i el nostre interior són Un. Els nostres sentiments van de la mà amb la manera que ens expressem. No podem separar un de l’altre. Podem, també, adonar-nos de les falsedats anunciades a través de la paraula per alguns dels dirigents del nostre entorn. 
A major despertar espiritual, més percebrem el missatge subliminal de la comunicació oral. La paraula no menteix, mentre sapiguem veure què hi ha darrera de la forma.
A cada paraula li correspon un estat emocional i unes creences que la recolzen perquè hagi estat triada al ser expressada per qui l’emet.
El nostre interior és la causa de totes les nostres expressions, i la paraula és una d’elles, com hi ha d’altres.
La nostra paraula té poder, força i la energia necessària per a poder transmutar el nostre entorn i alliberar tots els bloquejos existents a la nostra vida, així com en la dels altres.
La paraula, actitud i sentiment són claus per a la nostra capacitat de creació. Aquesta pot ser amorosa o bloquejadora pel nostre camí vers l’evolució de la nostra ànima.
De nosaltres depèn el netejar el camí i enfortir-nos, o anar posant i deixant plantes espinoses, claus i troncs abatuts en mig del nostre sender per a anar-los sortejant i amb por de no ser danyats per ells, no adonant-nos que el fet de no ser nosaltres mateixos ja ens estem danyant.
La paraula, aquí pot ser un bàlsam pel nostre estat d’ànim. Tu mateix pots crear una situació a la teva vida i una sensació d’empoderament basat des del cor.
La paraula pot activar la teva divinitat o enterrar-la encara més. Quan més així sigui, més perdut et trobaràs. Recorda que llavors, les teves paraules seran emeses des de la ment i no des del teu cor, allunyant-te encara més de la teva veritable essència i estat interior.
És important recordar qui som per a poder fer un ús correcte pel nostre major bé de tot el nostre potencial innat des del nostre naixement.
Paraules positives, amoroses o que us facin sentir bé enlairarà el vostre esperit.
En moments de desconcert o desesperació, busca les paraules adequades per a sentir-te bé.
Quan més parlem, quan ho fem, des del cor, més força tindran els nostres sons articulats per a crear benestar.
Allò que expressem està directament relacionat amb el nostre estat emocional i interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 23 d’agost del 2012

Emoció a la Llar


Hi ha una gran emoció a la Llar per aquests propers mesos de la recta final d’aquest nou cicle planetari. Hi ha una energia emotiva, alegre, de joia i amorosa pel període que les ànimes que ens trobem en aquest espai anomenat Gaia, degut als canvis que s’han de produir arrel de les decisions que tots els que ens trobem a la condició humana hem decidit o les prendran.
Per a uns serà de recolliment, replantejament conscient. Per a d’altres, d’alegria màxima al sentir el per què de tot el succeït i haver pujat al tren d’aquesta transformació haguda en el nostre planeta. Hi haurà d’altres que se sentiran empesos a actuar d’una manera en concret, sent els que sempre han anat a remolc del dictat a nivell social, polític i religiós. Encara hi hauran alguns, també, que veuran com la seva vida comença a materialitzar-se la seva voluntat degut al treball realitzat al llarg d’aquests anys. La qüestió és que a partir d’ara, en aquest segon semestre del 2012, les coses no seran com fa temps, i fins i tot, com fa poc, perquè els ciments de la nova Terra i la nova raça humana han de començar a despuntar a partir del Gran Despertar d’aquests nous temps.
2012 és l’any de naixements i desaferraments. És un període on allò que no ressoni amb el nostre cor ha de ser desprès i permetre que el semblant a les nostres noves energies sigui atret pel nostre major bé i evolució. Per a molts semblarà que tot segueix igual. Respectem als adormits perquè, en el seu moment, ens tornarem a trobar, i aquest cop, sabent del paper exacte de cadascú i en relació a la humanitat.
Molts us trobareu en el millor moment de la vostra vida, i no em refereixo a nivell econòmic, sinó a nivell personal, a nivell interior. Precisament, és a aquest aspecte al que em refereixo. Hi haurà molt que us sentireu lliures, sense grans o cap possessió material, en canvi, sentireu el ressorgir de la vostra veritable essència. Sentireu l’amor en el vostre interior, amb desitjos de compartir-lo. Sentireu la presència dels nostres germans de la Llum amb vosaltres, com no els havíeu sentit fins ara. Els sentiments més sublims que tenim en nosaltres, emanen a flor de pell des de les nostres entranyes humanes. La nostra divinitat demana pas per a portar a terme allò que heu vingut a fer. És una gran eclosió la que se està manifestant en aquests moments del vostre procés. Tot es confabula per a reestructurar les energies del nostre estimat planeta Terra.
Tot té un fi, un sentit més enllà del terrenal, i els moments que ens trobem ens empenyen a materialitzar aquesta finalitat divina en cadascú de nosaltres per allò que vàrem acordar per a l’univers.
Les inquietants ànimes de la Terra senten els moviments energètics que es produeixen a l’interior de cada ser. Des de l’exterior ens van arribant energies que ens porten a prendre actituds o reflexionar sobre nosaltres mateixos i el que ens està succeint. Les portes dels cors comencen a obrir-se com no ho havien fet fins el present. Són molts els que han escoltat la crida. Són molts els que senten la necessitat de fer canvis a les seves vides. Són moltíssims els que es qüestionen fer aquests canvis, i aquest cop, portar-los a terme, activant unes forces interiors ignorades fins fa poc. 
La gran activació del cor clama la presència de la nostra divinitat en aquesta dimensió per a complir amb la crida divina a l’interior de cadascú.
Grans moments s’apropen a partir d’ara, per a molts de, d’alegria, per a d’altres de desastres, incomprensió i desolació, depèn del grau de consciència adquirida. Hi haurà qui voldran fer cas omís als nous temps. Respecteu-los perquè ells també són part de nosaltres. Gran part d’ells continuaran el seu procés més enllà de la nostra Terra. Hi haurà un espai per a ells, perquè aquí, a Gaia, els sers que l’habitin i el propi planeta en si, viuran amb una elevació energètica més alta a l’actual.
La Terra es regenerarà i els divins humans conviurem harmoniosament amb els nostres sers germans de la naturalesa. Cada vegada serem més Un, i sentirem la necessitat del respecte, canviant la nostra alimentació tal com ha estat fins ara, per a la majoria de vosaltres. La terra donarà els fruits necessaris  per a induir-vos a una alimentació vegetariana o vegana. Ja de petits s’inclinaran a la presa d’aliments d’aquest tipus. Vull recordar ara, que grans Mestres de la Terra, o no menjaven carn, sent vegetarians, com els essenis, el Mestre Jesús, Buda,….per exemple, o no ingerien aliments físics como per exemple St. Germain.
Tot està canviant vers una nova vida més des de la nostra essència espiritual. hi ha molt a fer, encara. És cert! I per això, des del sol i el centre de la nostra galàxia ens estan donant la mà perquè tot sigui segons l’establert. Molts ja sabeu a què em refereixo.
Alguna que altre vegada ja he comentat alguna cosa al respecte sobre els propers mesos. Depèn del nostre estat de consciència, la vida ens semblarà somriure o que tot es remogui sense saber on posar els peus en terra ferma. El foc encara farà més presència, com a símbol de purificació. Les aigües ha temps que ens estan netejant, i la terra no para d’avisar-nos amb els seus tremolors, que l’hora de la reestructuració anunciada ja està aquí. Estem en mig d’un gran moviment energètic, on tot necessita posar-se al seu lloc. Aquells que ens deixen, així ha de ser per a deixar lloc a noves energies per l’avanç del Despertar. tot es sincronitza amb la Voluntat Divina de la nostra existència.
Naturalitat. Sí, naturalitat és l’actitud a mantenir davant els fets que vivim i s’apropen. La vida segueix segons l’acordat per a cadascú. Vau decidir estar on esteu i viure el que esteu vivint. Així ho vau acordar. Així, doncs, aquí esteu! Res és el que sembla i el que veieu no és. La interpretació del viscut no ha de ser des de lament, sinó des del cor. Llavors, tot té sentit. 
Ens dirigim vers un una gran pujada fins el mes de desembre, però no veieu-la com un obstacle per a ser vosaltres, sinó com l’interruptor que us permetrà arribar a vosaltres encara més. Aprofiteu l’impuls i les forces d’aquestes energies que ens arriben i ens envolten per a atrevir-nos a donar els passos necessaris per a ser nosaltres, reafirmar-nos i obrir les portes que ens conduiran a la nostra divinitat manifestada. Aquest procés no és un impediment per a ser feliços quan ens trobem, o ja us trobeu en ell, sinó una ajuda, un manantial on poder saciar la nostra set de benestar, d’integritat. Això succeirà ja entrat a la tardor, o primavera per a alguns.
La veritable felicitat resideix en ser un mateix, i sentir la pau, la calma i l’harmonia que som en el nostre interior, escoltant en tot moment la veu del nostre cor. El Pare sap el que es fa. No dubteu. Confieu i no temeu en fer allò que el vostre cor us dicta, perquè el millor de la vostra vida, encara està per arribar: Ser vosaltres mateixos! Aquest amor us atraurà la realització a la vostra vid. , l’expressió majestuosa de la vostra essència davant el món, l’amor compartit i la vostra Voluntat manifestada. Vosaltres sou part de Déu. Sou Déu mateix en una biologia aparentment física. Això us pot confondre, encara que per sort, cada vegada sou més els que esteu despertant a la nova Consciència que us permetrà arribar a la vostra divinitat.
Ens trobem a la recta final del gran canvi, on les ànimes s’estan definint què volen fer a partir d’ara. La polaritat s’està extremant cada vegada més. El lliure albir fa que cadascú decideixi sobre el seu destí. Els extrems estan cada vegada més lluny entre si i la balança s’està decantant més cap a un costat que l’altre.
A tu també se t’ha preguntat què és el que vols fer: adaptar-te als nous temps, a aquesta nova era, o continuar com sempre has actuat i pensant.
Fa uns dos anys, més o menys, se’ns va permetre donar nous passos sense esperar a les altres ànimes, degut que no evolucionàvem com havíem de fer-ho aquells que estàvem preparats. Wuauuu‼ Immens! Va ser com si haguéssim fet un gran aprenentatge però comprimit per a aquests moments de la història de la humanitat.
La selecció s’està fent lliurement. Així ha de ser per a la humanitat i la Nova Jerusalem.
La Nova Terra ens espera, així com els nostres germans de la Llar esperant aquests moments per a fer-se present entre nosaltres d’una manera visible.
Ves al teu interior i reafirma el teu ser, definint la vida que vols portar. Tots els canvis que s’estan produint en aquests moments en tu són fruits de la teva intencionalitat manifestada en el seu moment. Ara és temps de reafirmació i manifestació.
No temis. No estàs sol/a. La Llar i tu, estan amb tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, i recorda que passi el que passi, no és el que sembla. Dins d’aquest procés es troba la decisió de la teva Voluntat. Tu vas decidir.

Tot va bé.

dilluns, 20 d’agost del 2012

La Llum de les Paraules (65)

"Fes allò que sentis en el teu cor. No esperis a tenir un motiu"

Desitjant que passeu una bona setmana, que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 16 d’agost del 2012

La Paraula de l'interior


Vaig conèixer a Déu. Vaig quedar amb ell per a conèixer-lo i en el moment adequat, ens vàrem trobar. Ell es va presentar i des de llavors, no ens hem separat, sentint cada vegada més intensament la seva energia amorosa i càlida de la protecció que la Llar pot donar-te.
Puc afirmar que vaig obrir les portes del meu cor perquè pogués entrar, i des del moment que el vaig cridà, ell em va contestà i acceptà encantat d’estar amb mi, sentint la Unicitat entre nosaltres.
Al llarg del temps ens hem anat trobant i ell em parlava i em recordava de la importància d’aquests moments. Jo l’escoltava, i sobre tot, el sentia amb gran claredat dins meu, en el nostre espai més enllà de tota limitació.
Hem recorregut un camí on el meu ser anava alliberant el passat que havia en mi. M’obria les portes del coneixement, que més endavant es va convertí en saviesa, així com la seguretat conforme on no arribava jo, allà es trobava ell.
La meva vida va fer un gir absolut en relació al que vaig ser fins llavors. Em vaig sentir com la meva ànima anava enlairant-se i ell continuava al meu costat, donant-me ànims a seguir el pactat. Això m’ho va fer recordar ell, perquè en els meus inicis no era conscient del procés.
No vull comentar ni detallar com és ell. No penso dedicar espai per a definir-lo, perquè això ja té el seu lloc en la meva activitat diària, i per a cadascú pot ser diferent. Ara, el que sí vull dir, és que la intencionalitat d’un obre les portes del camí vers la seva divinitat. A l’altre costat, allà es troba ell, esperant-nos per quan us decidiu ser Un amb ell.
La meva vida ja no em pertany. Sense ell jo no sóc res, perquè la meva essència és fruit de la seva presència en mi.
Durant anys m’ha anat parlant i fent conèixer altres sers que habiten allà on es troba la Font de Tota Vida.
He conegut a Mestres Ascendits, Arcàngels i d’altres Sers de Llum, germans tots de la Llar de la qual pertany i tots pertanyem.
Una vegada em va dir:
-         Tu seràs la meva Paraula.
Em va concedí el poder de la paraula per a transmetre el que se m’havia d’instruir i experimentar. Des de llavors, segueixo el meu camí anunciant i comunicant els missatges que vaig rebent de la Llar i d’ell mateix.
El meu cor m’ha portat a expressar el que sent en tot moment, bé a través de la paraula oral, com escrita. Tot és paraula. Tot és comunicació. Quan sento que ha arribat el moment de transmetre o escriure, no estic sol, i sobre tot darrerament, qui transmet no sóc jo.
Expresso el meu interior, Un amb la Llar, allò que em xiuxiuegen i jo sento en el meu cor.
La meva vida ha canviat, encara millor seria dir que el meu interior ha canviat, rebent constantment la paraula de la Llar. Puc estar dormint, passejant, corrent per la muntanya, planxant, prenent-me un te o fins i tot veient el televisió, que quan sento la seva crida, llavors m’aquieto per a percebre amb tota claredat el que se’m vol comunicar.
Normalment no hi ha paraules, només sensacions amb informació i aquestes són descodificades amb una gran nitidesa dins del meu ser. Quan les rebo, la majoria de les vegades sento un impuls d’expressar-les, i aquestes que esteu llegint en aquests moments, són algunes de elles.
Llavors, com en la majoria de les ocasions, me’n vaig a l’ordinador i deixo que tota la informació rebuda sorgeixi fluint a través dels meus dits, creant les paraules sobre la marxa del què hi ha dins meu. Sento la dolçor i calidesa mentre sóc el canal que vaig accedí a ser. Moltes vegades, només tinc la sensació a transmetre. La meva divinitat m’avisa que alguna cosa nova haig de plasmar en unes paraules per a arribar a tots aquells, cada vegada més, que les llegiu. Llavors m’assec davant l’ordinador, i deixo que allò que ha de sortir del meu interior surti. No penso. No organitzo, només deixo que els meus dits, cada vegada més ràpids i moltes vegades sense mirar a la pantalla, tancats, van a buscar la tecla adequada perquè tot tingui sentit i el missatge sigui transmès.
La paraula del nostre interior no pertany a aquesta dimensió. Pertany a qui som realment, més enllà de la terrenalitat que experimentem.
No hi ha un límit quan permets que el Pare s’expressi a través teu. Tu només has d’escoltar el teu cor i fer allò que et dicti. La vida canvia totalment. Vius intuïtivament, sense control, amb serenitat i harmonia constants, sentint l’amor i la pau que representa el fet de tu ser tu, de permetre que la divinitat que cadascú és pugui manifestar-se lliurement.
El nostre interior és il·limitat, així com “el que és a dalt és avall”, així el nostre interior és expansiu i etèric, lliure i serè com l’univers que veiem. Hi ha tantes característiques que podrien definir el nostre estat interior quan estem connectats i sentim la unicitat en nosaltres!
Vaig arribar a conèixer i sentir a Déu després d’anys de recerca. Les contradiccions del meu entorn em van ajudar a seguir la direcció adequada. Tot consisteix en l’aprenentatge del dia a dia. Incomprensió, solitud, burla, menyspreu a vegades, mancances i no deixant de seguir a la petita flama que encara brillava en el meu interior em va permetre poder arribar a la cruïlla tan esperada on trobes el senyal del camí que t’indica on es troba Déu. Em vaig endinsar en ell, i el que us puc dir, és que vaig rebre molt més del que un podia arribar a pensar.
Ara vivim junts. Som Un, i la nostra convivència em permet portar a terme allò que vaig acordà en el seu moment. Ens trobem en diferents dimensions, però amb el meu temps i amb ell, les diferències desapareixen i s’arriba a actuar i sentir des de la seva, que també és ara la meva.
Vaig aprendre a expressar el meu interior a través de la paraula. Dins de nosaltres hi ha una vida intensa esperant ser exterioritzada i materialitzada amb tota la seva plenitud.
Cada interior té la seva expressió. El grau del despertar que un pot manifestar permetrà triar una paraula u altre. Al llarg del meu procés, aquesta a anat variant segons anava sentint i aprenent. Si ara hagués de triar unes paraules per a definir allò que sento, serien: “JO SÓC! (amb tot el que representen).

Sé que encara estic pujant nous esglaons en el meu procés, i aquests em porten cada vegada més a la puresa del meu ser.
-         Pare, que pugui sentir la veu del meu cor, la teva veu, la teva essència, el teu amor perquè pugui expressar amb la meva biologia i condició la teva presència aquí a la Terra. Que es faci la teva Voluntat en mi.
                
                 Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dilluns, 13 d’agost del 2012

Entrevista (III)


Avui està amb nosaltres en Jordi Morella, que per cert, com et definiries?
-         Sóc un equilibrador. Ajudo a les persones a recordar qui són i a saber del potencial que hi ha dins d’elles perquè després puguin fer-lo servir segons el què han vingut a fer. Hi ha qui em diu Mestre Espiritual.
-         Parla’ns d’aquest potencial.
-         Tots som molt més del què ens pensem. Sovint la imatge que veiem de nosaltres ens confon. Ens identifiquem amb ella, i una vegada ho fem, deixem a un costat el més important de nosaltres mateixos: la nostra essència espiritual. Sense ella, res del que veiem seria possible.
-         Hi ha qui no hi creu amb aquesta altra part que has anomenat.
-         Bé, no perquè un no hi cregui, no vol dir que no existeixi. L’amor no es veu, en canvi, la majoria creu en ell.
-         Home!, sí que es veu.
-         El que es veu és el resultat d’allà on hi ha amor, però el sentiment no és visible als ulls de la gent. El vent no es veu, però sí el resultat al contemplar unes fulles moure’s. El vent existeix.
-         ...
-         Una vegada, una mare irlandesa li va dir a la seva filla: “filla, pensa que allò que és important, el veritablement important a la vida, no es veu amb els ulls físics”.
-         Parla’ns més d’aquest potencial que tots tenim.
-         Quan connectem amb aquesta part que dóna sentit a la nostra vida, i ens endinsem a ella, ens adonem que hi ha una divinitat en nosaltres trucant a la porta demanant ser manifestada.
-         I què és el que ho impedeix?
-         L’identificar-nos amb la nostra ment, amb tot allò que ens han inculcat de petits. Al creure’ns i acceptar la visió social, cultural i religiosa en la qual hem crescut, ens limita com a sers, i per tant, ens sentim limitats i incapaços de ser nosaltres mateixos.
-         Però la ment és important!
-         Té la seva funció en el nostre procés, però no és el motor de la nostra vida, i la majoria dels nostres entorns encara es pensen que així és.
-         Quina funció té, doncs, la nostra ment?
-         El portar a terme allò que ens dicta el cor.
-         A vegades hem de pensar les coses abans de fer-les, no creus? No podem deixar-ho tot al cor!
-         Quan nosaltres comencem a escoltar el nostre cor, ens adonem que no sempre el que sentim, coincideix amb el què hem de fer. Una actitud és dependre d’unes pautes socials i convencionalismes establerts, i l’altre fer allò que sentim que hem de fer. Quan no fem allò que sentim, ens bloquegem.
-         Però seria una disbauxa si tothom fes allò que volgués fer. Seria un caos.
-         No si ho féssim des del cor. La situació que estem vivint actualment, no creus que és un caos? Imagina’t que hi hagués un lloc on tot es posés al lloc quan alguna cosa es torcés, i tornés l’harmonia i l’equilibri, amb la claredat necessària de saber què fer novament per a sentir-se bé i pel major bé de tots. Hi aniries?
-         On és? On està aquest lloc tan desitjat?
-         No has d’anar molt lluny, perquè el que estàs buscant es troba dins teu: el teu cor.
-         Però no és el mateix.
-         Cadascú té la capacitat de decidir el camí que vol triar a la seva vida. Se la coneix com lliure albir. Podem decidir lliurement. Després, els resultats, com tots ells, depenen de la decisió que hem pres.
-         ...
-         La humanitat, igual. Quan els cors s’obrin i cadascú escolti les seves veus, llavors, el món canviarà. Quan obrim la porta del cor, la vida canvia.
-         I després?
-         Una vegada ens endinsem al nostre interior, no conec a ningú que ho hagi deixat i hagi volgut tornar a enrere. Tots en volen més, perquè es van coneixent i van recordant qui són. Ells se senten millor. Una vegada ho van fent, el veritable potencial de cadascú es va presentant i hom aprèn, si vol, a fer-lo servir.
-         I això, un sol pot fer-ho?
-         A l’igual que un nadó necessita inicialment una imatge per a imitar, encara que té l’empenta dins d’ell. S’aixeca quan cau, sabent que pot la propera vegada. L’home, fins ara, quan ha caigut es pensava que no podia aixecar-se sol i que necessitava que alguna cosa externa a ell l’ajudés (metges, feina, parella, psicòlegs, amistats,....). Sí que moltes vegades necessitem un cop de mà, però no tant com ens pensem. Una vegada comencem a despertar, llavors, el camí ja el podem fer sols, encarar-nos amb la mestria del nostre entorn, a la vida.
-         Què vols dir?
-         Sabent que tu pots i no ets qui et pensaves qui erets, ja estàs començant a edificar els pilars de la teva nova vida, i aquesta s’encarregarà d’aportar-te allò que necessitis per a continuar el camí. A més consciència espiritual, més possibilitats tenim de manifestar la divinitat que tots som.
-         Jo també?
-         Tots! Allò que hi ha en tu no és diferent al que hi ha en mi. Els cors són un, units tots, per l’essència que som: l’Amor.
-         En els teus escrits parles molt de la divinitat. Explica’ns alguna cosa més al respecte.
-         Una llavor si la plantes en terra fèrtil i la vas regant, amb el temps, surt un brot, i més endavant un arbre amb els seus fruits. On són els fruits en una llavor? Així igual amb nosaltres, que amb l’actitud i predisposició adequades, podem manifestar el potencial que hi ha dins nostre.
-         ....
-         Tots som aquesta llavor, malgrat ens sembli que siguem petits. No som sers limitats, som divinitat en espera que li donem pas a través del recordar i el despertar.
-         Hi ha gent que té una gran conciència. Els polítics són concients del què està passant, els economistes, les organitzacions altruístiques. Segons tu, com és que hem anat a parar fins aquí, on sembla que res s’aguanta per enlloc?
-         Acceptem que el filtre és sempre del color que ens han ensenyat. No estic parlant d’una conciència racional, perquè aquesta ens ha portat fins on hem arribat actualment. La conciència racional es basa en la ment, i aquesta actua des de la por, la subjectivitat. La justícia terrenal està regida per la ment, així com la política, l’economia, fins i tot, la majoria de les religions. L’espiritualitat no té a veure amb el raciocini, sinó amb el cor, la porta a la nostra veritable essència. Una cosa és la conciència terrenal, i l’altre la consciència espiritual, que és la que dóna sentit a la resta de la nostra vida, a les coses quotidianes que vivim, com tots els aspectes relacionats amb la ment. No hem de confondre qui som, amb com ens han fet. Aquest segon aspecte té a veure amb la ment, mentre que el primer amb el cor, la nostra veritable essència.
-         Què és el més important per a tu?
-         L’Amor.
-         ...
-         El món s’ha desviat tant del veritable sentit, que ha traslladat tot el poder a la matèria, allunyant-se de la font principal de la nostra existència. Ha posat en un pedestal la ment, fins arribar als temps actuals, on, cada vegada més, hi ha qui s’adona que la direcció seguida fins ara ha estat equivocada, tornant als seus orígens: el camí del cor, de viure el present segons sentim el nostre interior. Per això està passant tot el que està passant. Hi ha un enfonsament de les velles creences basades en els interessos personals per a tornar a connectar amb el ser que sempre hem estat, i alhora reprimit per a la majoria. La sortida a la situació actual és tornar al cor, recordant qui som i deixant que l’amor guiï les nostres vides.
-         Què representa viure des del cor?
-         Tornar als nostres orígens. Viure el present, l’ara i aquí en tot moment i obrant segons ens dicti la veu del nostre interior. D’aquesta manera, arribarem a portar a terme allò que hem vingut a fer, i a realitzar-nos com a sers complerts i perfectes que som.
-         Em sembla que hi ha molt a fer!
-         Només cal començar per un mateix. No vulguem canviar als altres i el món. Canvia tu, i el món canviarà. Obra la teva consciència, i el món canviarà. Sent l’Amor en tu, i el món despertarà i sanarà per si sol. És un treball individual que repercuteix al col·lectiu.  
-         Per on podem començar?
-         Per a sentir la calma i la pau en un mateix. Sent-les, així com l’amor amb tu i la maquinària del teu potencial començarà a moure’s. Expressa la teva voluntat, i deixa que tot sigui. Busca el benestar en tu i ajudaràs als altres que també el puguin trobar. Som com vasos comunicants. Allà on arribis tu, ajudaràs als altres que també hi arribin. No hem de voler canviar el món extern. Comencem amb nosaltres mateixos. Hi ha una llei espiritual que diu que el que és a dins és a fora. Què tal si comencem a conèixer-nos i a sentir allò que volem sentir a la nostra vida, i llavors permetrem que el nostre entorn també ho senti?
-         Bé, i ara, per ja anar acabant, digue’ns unes darreres paraules.
-         Sigues tu! La resta, tot et vindrà. No temis, perquè allò que necessitaràs t’arribarà. Només des de l’amor podem arribar a la nostra veritable plenitud i a fer desaparèixer la misèria, la fam, la pobresa, les desigualtats, les tensions i les guerres.
-         ...
-         Des del cor ens unirem.
-         Gràcies per aquestes paraules de saviesa i esperança. Gràcies.
-         A tu.  

dijous, 9 d’agost del 2012

Alegria


Hi ha una gran alegria en mi. Hi ha una sensació de joia immensa abraçant tot el meu ser, i sobre tot, quan puc portar a terme allò que sento, servint al Pare. Sento una sensació de plenitud i de fer allò que el meu cor em dicta, seguint les directrius del què he vingut a fer. Per això, gràcies!
Hi ha una serenitat en mi, sentint la Llar en mi i la presència de la Divinitat a cada por de la meva pell i totes les cèl·lules del meu cos, activades i radiant l’amor de Déu en mi. Jo Sóc Déu. Jo Sóc divinitat manifestada. Jo Sóc part de la Divinitat Universal. Així ho sento dins meu, des de la humilitat de saber que sense ella, jo no seria res.
Jo Sóc tot el que Jo Sóc, ara i aquí!
Hi ha una mena de contenció, o millor seria dir, una acceptació natural i serena del què em passa, visc i sento.
Estic en el vaixell que durant molt de temps he somniat ser-hi. Estic sent portat vers allò que sento que haig de fer, i, en mig de la meva consciència adquirida m’adono que em trobo en paratges molt llunyans als meus inicis. El trajecte ha estat llarg, havent arribat fins aquí, on el meu ser s’ha anat enfortint al llarg de les tempestes viscudes i sortint-me tal com ho he fet. Les meves actituds davant d’elles, els meus pensaments, paraules i sentiments creats i sentits, malgrat tot, han enfortit el meu ser, mantenint la calma del vendaval que vaig haver de passar.
Ara navego entre les aigües serenes i tranquil·les del meu procés, després d’haver-me encarat amb totes les meves pors i el meu passat. La meva ment ara m’obeeix. L’ego de la meva condició humana ha hagut de fer retirada degut a la fortalesa, fermesa i humilitat de l’obertura del meu cor. Ara estic en mig del vaixell veient com va lliscant, obrint-se pas entre les aigües del meu camí. Hi ha sers de Llum en el meu vaixell. Hi ha entitats celestials que vetllen per mi, guiant-me i protegint-me al llarg de tot el trajecte. Al timó veig a Jesús com a part de mi, com si fos, alhora, Déu qui em portés.
Visc moments de sentir la saviesa en mi pel fet d’haver viscut. Sento la plenitud, l’expansió interior del meu ser i la plena Unicitat amb la Llar, el lloc d’on procedeixo.
Sento pau i amor, tant en mi com aquí on sóc, en tot el meu vaixell i allà on sigui, sempre, en tot  moment, envoltat per aquestes lluminositats que m’han anat acompanyant tot aquest temps. Ara ja som Un. Allà on sigui, elles hi seran.
Accepto, observo y gaudeixo d’aquests instants de saber de mi i recordar qui sóc.
Accepto els moments actuals d’espera conforme allò que se m’ha estat informat, així serà.
Com gaudeixo de cada oportunitat! Sento l’alegria en mi vessant per tot el meu cos. Sento la joia de servir a la Font i les presències de tota la Llar amb mi. Em sento enlairat per moments, assegut aquí on sóc.
Veig, cada vegada amb més claredat les energies del meu entorn i d’aquells que són a prop meu. Veig els estancaments, la decisió presa de no voler adaptar-se als nous temps, així, com la d’aquells que han decidit dir un SÍ! ben fort per a deixar que la nova energia abraci els seus sers. Veig la degradació de la negació en un mateix i l’esperança en aquells que es responsabilitzen de les seves vides. 
Em sap greu el dolor creat per un mateix, perquè tots som divinitats, necessitant ser activada per la nostra intencionalitat, malgrat alguns no ho vulguin fer.
Em sap greu el dolor manifestat per alguns, sabent que aquest no és necessari i que si hom volgués, aquest podria arribar a desaparèixer. Em dol veure com sers estimats decideixen patir i debilitar-se, tant física com espiritualment per no voler ser ells.  Ells m’ensenyen a estimar, a acceptar-los amb les seves decisions, perquè així ho han decidit.
Acceptar el dolor dels altres, el patiment i el desconcert de la ignorància és una de les proves més dures de la Mestria.
He arribat a un punt on el meu amor és en ells, malgrat les diferències vibracionals, estant allà per quan necessitin una mà on agafar-se, malgrat a vegades me l’han demanada, i quan les he donada, no han volgut fer res per a canviar qui són. Ells m’han ensenyat a estimar incondicionalment, sense voler intervenir per a canviar-los ni convèncer-los. Ells m’han ensenyat a no intervenir sense ells estar preparats. El meu cor sent compassió per tots ells i fan que la tendresa floreixi en mi acceptant les seves situacions malgrat no em veuen com qui sóc en veritat. Els filtres dels seus sers han distorsionat qualsevol visió de qualsevol persona que els envolta. Els seus cors s’han tancat de tal manera, pel dolor viscut, que han triat un camí d’autisme voluntari, allunyant-se de la realitat d’aquesta dimensió on som, mantenint-se fortament arrelats, alhora, a una energia de dualitat enfortida.
He après a acceptar des de la confiança, l’amor, la serenitat i la saviesa del veritable sentit de la nostra existència.
Per aquells que em van criar i han compartit la meva vida d’infant en el sí de la mateixa llar, han ignorat el veritable ser que sóc, rebutjant tota declinació de part meva amb una mà amiga que els podia enlairar més enllà d’on arribat. El dolor els envaeix. Les seves vides semblen estar en una rutina i carrers sense sortida plens de foscor, desconcert i sense sentit.
He après a viure en aquest ambient sentint la pau i l’amor del meu ser dins meu i respectant a tots aquells que han negat la vida des del cor. No pretenc convèncer-los, senzillament ser jo i, si ha de ser, em trobaran per a obrir les portes del camí cap a l’amor.
He après a estimar-los en la distància, això, com ja he dit abans, és una de les proves més dures per a un Mestre, veient com pateixen i no volen fer res per a canviar la direcció dels seus passos. Sé que algun dia les seves divinitats també despertaran, i llavors, allà tots ens trobarem. Ells seguiran el seu camí, i des del meu cor, jo seré amb ells. El meu Amor els abraçarà, com ara, en la discreció i el respecte.
Sí! sento la joia i l’alegria de servir a Déu en mi. Sento com cada vegada més, ell es manifesta a través meu, sent jo, alhora, Un amb ell i ell, jo.
El vaixell continua seguint el cabdal d’aigües plàcides del meu interior, trobant més oportunitats per a servir qui m’ha portat fins aquí. Només la Llum, l’Amor de la nostra essència pot materialitzar el món i l’obra per la qual hem vingut en aquest cos fins aquests moments de la història del nostre procés.
Confio i em deixo anar a les mans de qui m’ha creat.
La meva fe enlaira el meu ser.
Sento, sento i sento el que sento, sent aquest sentir d’altres dimensions a la que ens trobem. La intensitat no es pot descriure, sí el que se sent, i el que sento és AMOR, UNICITAT, JOIA I ALEGRIA.
Per a tot això, Gràcies!

dilluns, 6 d’agost del 2012

Novetats



M’agradaria presentar-vos una de les novetats a realitzar a partir d’ara.
És un nou Cicle: “Traspassant el Llindar”, que com el cicle que vinc realitzant de “Despertant la Divinitat”, consta de tres tallers:
·         El Nen Interior
·         El Matrimoni Sagrat (la unió del masculí i el femení)
·         Ajudant als altres: servint a Déu.

Aquest encontre es realitzarà durant tota una tarda o matí al llarg d’un cap de setmana. Per a més informació, podeu enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752. Més endavant ja us aniré indicant en quina localitat i centre es realitzarà aquest esdeveniment.

Us recordo, també, que si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre o associació, ens posem en contacte i trobarem les dades adequades perquè tot sigui.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


dijous, 2 d’agost del 2012

El que penso


En aquests moments de grans canvis en el planeta Terra, el ser humà sent una sèrie d’inquietuds i sensacions interiors que no havien sentit fins ara, o al menys, amb la intensitat o constància que es manifesten. La majoria sembla com si els seus endins es reajustessin i es recol·loquessin segons la veritable naturalesa que som. Emocions, sentiments i estats d’ànims són activats com si un interruptor s’hagués encès perquè puguem veure més enllà d’on hem vist fins ara i així, poder arribar fora dels límits de la dualitat per a poder manifestar la nostra veritable naturalesa, per a molts, desconeguda.
Aquesta situació anòmala ens porta a pensar que ens sentim remoguts com una titella dirigida per uns fils invisibles pel seu creador o director d’escena. Us podeu sentir desemparats, desconcertats, no entenent el què està passant, només centrats en allò que sentiu i “no us agrada”. Inicialment la rebutgem, amb una sensació de tancament i de veure com el que diuen els altres us creen un malestar segons el que vosaltres penseu. No enteneu el què us passa, només que apareixen una sèrie de símptomes que no esteu acostumats a viure’ls. Tot allò que no us és familiar, ho rebutgeu i us inquieta.
La dualitat us allunya de la realitat del vostre ser. Estem seguint un procés d’Ascensió com no ho havíem viscut fins ara. Jo no sóc menys, ni quedo al marge. Probablement la meva consciència em fa estar centrat i entendre el què succeeix i el per què està succeint, però com a ser que viu aquesta dimensió també sento els canvis en mi,.....i molt!
Els meus canvis, probablement no són com els de la majoria de vosaltres, però això no treu que no els tingui. Fa anys vaig començar el meu procés conscient de recordar qui sóc, permetent-me transmutar la meva vida terrenal i començar a veure, sentir i viure la vida segons el què he vingut a fer. El meu cor es va començar a obrir i vaig anar expressant el que sentia, començant per a aprendre a plorar novament com a mostra d’expressar el que sentia. No sempre era per pena o tristesa. La majoria de les vegades era per emoció i l’amor sentit en mi degut a la presència de la Llar.
Des de fa dos anys he canviat els meus escrits, personalitzant-los més, fins arribar al present que mostren el meu procés interior i fins on pot arribar una ànima que decideixi alliberar-se a les mans de la seva divinitat. Fa un temps que estic reflectint el que sento, els contactes que tinc i les comunicacions amb els meus germans de la Llum, així com amb la Divinitat de la qual tots procedim.
Continuo sentint, i per moments sembla que les meves paraules siguin les mateixes, però el meu interior no és així. Tot s’ha intensificat, i el que vull compartir amb tots vosaltres és part del procés intern que hom pot arribar a seguir.
Arribar a moments com els que us he expressat està a l’abast de tots, i més encara podeu arribar a sentir si realment us abandoneu als braços de Déu.
Recordar qui sou permet obrir les portes del vostre interior per a obrir-vos a la vida, al món, a la Llar, a la veritable Llar de la qual tots pertanyem. No hi ha ningú que en quedi fora. Només cal obrir les portes del seu cor i manifestar la seva intencionalitat per a traspassar-la. A l’altre costat em trobareu a mi i a tota a la vostra Família Espiritual, aquella a la qual pertanyeu, aquella que sempre ha estat al vostre costat, però que l’heu ignorada per les vostres pors i els costums, hàbits, cultura i religió que us envoltaven.
En els meus blogs, un en català (la meva llengua materna/paterna) i l’altre en castellà, per a poder arribar a tots aquells de vosaltres fora de les contrades on visc i em moc habitualment, fins ara, van ser creats per a mostrar la direcció a seguir i compartir amb tots vosaltres part del meu procés i saber, quan us arribi el moment, que algú (actualment ja som milers i milers) ja ha passat per aquí i ens mostra el que se sent i fins on es pot arribar a sentir, percebre, amb les pautes a tenir present incloses quan us trobeu immersos en aquests estats d’aparent inquietud o decisions que poden arribar a canviar la nostra vida.
Res és el que sembla, i per tant, totes les suposades pors que pugueu albergar en el vostre interior només són resistències i manifestacions de les vostres limitacions degut a l’ego, la vostra ment.
Quan us vull transmetre l’interior existent en el procés, pot semblar que em repeteixi, o almenys, aquesta és la sensació que a vegades puc arribar a tenir, malgrat el que sento és molt diferent a la darrera vegada. Las paraules dels humans són limitades per a expressar la grandesa i magnificència de qui som realment i el que se sent quan un es troba a la Llar.
El nostre raciocini a vegades no ens deixa entendre exactament el que s’està transmetent.
Des del meu cor, intento mostrar-vos el meu interior, obert a vosaltres i a la vida, per si hi ha algú que se sent identificat i li ressona en el seu interior també. Sé que el missatge que us estic transmetent des de fa un temps, arriba a molts de vosaltres.
El que sento, hi ha molts que també ho podeu arribar a sentir, o com a mínim, les meves paraules poden arribar a activar el procés d’evolució del vostre ser.
Us parlo sovint del què sento quan sóc amb Ells, sí!, els nostres germans de la Llum. Tots podeu arribar a Ells, sentir-los i, fins i tot, veure’ls. El camí no és feixuc, sinó tot el contrari: obrir el vostre cor i mostrar la intencionalitat conforme voleu ser vosaltres. La vostra Voluntat és poderosa, com se’m va dir fa bastants anys qui són amb mi.
Manifesteu-la i no tingueu por, estimades ànimes, perquè no esteu soles, ni mai ho heu estat.
Només voldria que les meves paraules, sorgides del meu cor i guiades per la meva divinitat i qui són amb mi, arribin als vostres cors, que ressonin en el vostre interior, i si a algú això li succeeix, hauré fet la part que em pertoca del vostre procés.
Sé que així està sent, i no sabeu el molt que em satisfà saber de tots vosaltres i com aneu pujant els esglaons de l’Ascensió!. Ningú està més amunt o més avall, senzillament ESTÀ! No hi ha ningú més que vosaltres, perquè vosaltres ja sou la divinitat personificada, o potser no te’n recordes?
Us explico el que sento, perquè és això el que sento que haig de fer. Personalitzo molt més els meus escrits, perquè en el seu moment, així vaig sentir que ho havia de fer. Sentir el xiuxiueig de la Llar, són senyals conforme em trobo en la direcció correcta.
Les meves paraules arriben cada vegada a més gent d’arreu, i la meva ànima s’alegra al saber que estic portant a terme el què he vingut a fer.
M’alegra saber de vosaltres i com ressona en els vostres cors allò que llegiu a través meu.
El que sento és gran, MOLT GRAN!, i continuaré transmetent aquest Amor que hi ha en mi, Un amb la meva Divinitat. No sóc jo qui escriu i us parla.
Ah!, per cert, tu i jo som un i no hi ha res que jo pugui sentir que tu no puguis sentir. La teva presència va més enllà del que creus que ets. El teu cor et parlarà de tu. Ves a ell. Escolta-ho i fes allò que et dicti. Llavors, deixa que tot sigui.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.