dilluns, 29 de novembre del 2010

La Llum de les Paraules (37)

" La grandesa d’una persona depèn del grau d’humilitat que té. "

Us comunico, també, que aquest dimecres, en el programa La Veu del Cor parlarem del "Txi-Kung". Podeu descarregar-vos el programa entrant a www.ivoox.com i posar en el requadre de recerca "La Veu del Cor".

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

La Llum de les Paraules (37)

" La grandesa d’una persona depèn del grau d’humilitat que té."

dijous, 25 de novembre del 2010

La branca

Avui m’agradaria parlar de les branques dels arbres. Sí!, voldria parlar de la metàfora de la branca.

Una branca és part d’un arbre qualsevol. Pot ser més gruixuda, prima, llarga, forta, fràgil, però continua estant viva degut que es troba adossada a una de més pes. Totes les branques formen una copa i una estructura estètica on es pot apreciar, des de la distància, la bellesa única d’aquell arbre amb aquella branca inclosa.
La branca rep l’aliment necessari per a la seva supervivència, i alhora, poder alimentar a les noves petites branques que neixen d’ella mateixa. Cada branca és aliment de noves que floreixen a la seva existència. Cada branca és portadora de vida fins a completar una imatge de l’arbre al qual pertany, però en petit. Pot semblar una part no important del tot, però és essencial per a la continuïtat d’aquell arbre. Cada una d’elles pot fer engrandir la vida d’aquell ser de la natura, i mostrar nous fruits que donaran peu a la seva perpetuïtat. Quan floreix, els seus colors, olors i fruits entren a formar part del tot, engrandint l’existència d’aquell arbre, quan el que ha fet aquest, ha estat crear alguna que altra branca i aquestes ja s’han encarregat de magnificar la generositat i confiança d’aquell arbre.
Una branca forma part de tot un conjunt de vida, on, sense ella, el tot queda incomplert. Cada ramificació és fruit d’una anterior. Cadascuna fa la seva funció sabent que la seva presència enalteix la llavor inicial que li ha donat vida. Així l’home, a l’igual que la branca està relacionat amb el Tot i amb qui l’han precedit i li han donat vida. Cada membre de la família ha fet perfectament el rol que li corresponia. Ara cal que tu facis el teu.
Sols no perpetuem. No podem donar vida sense els altres que ens envolten. Precisament, els resultats obtinguts sempre han estat degut a la presència dels altres. Sense ells, el que hem arribat a aconseguir no ho haguéssim pogut obtenir o crear. No se’ns valoraria.
El ser humà necessita viure dins del Tot i tots per a portar a terme allò que ha vingut a fer.
La branca que cadascú és necessita ser ella per a poder fructificar. Fluir i ser constants, ens permetrà crear vida. Quan més clar sapiguem qui som, més farem la funció que hem vingut a fer en aquesta vida. Més clar tindrem quin camí seguir. Saber quin arbre som, quina essència és la nostra, ens facilitarà el camí cap a la realització perfecte de la nostra presència allà on siguem i hem estat portats.
Pertanyem a un Tot majestuós i nosaltres som part d’aquesta bellesa. Sense nosaltres, el Tot no tindria sentit. No hi hauria raó d’existir. Cada cèl•lula del nostre interior és una còpia exacta del Tot. Allunyat de la Font que ens dóna vida, de la nostra veritable naturalesa farà que ens sequem i “morim” abans del previst segons el nostre potencial
La senzillesa de la branca ens ensenya que, malgrat no estiguem dalt de tot de la copa de l’arbre, aquest ens necessita, i per tant, som part important del conjunt. La humilitat amb que accepta el seu paper sabent que exalta i engrandeix la majestuositat de qui pertany, fa que ella mateixa ressalti la seva presència davant el conjunt de tot l’arbre. Aquesta és la grandesa de la branca. Des de la humilitat i la senzillesa enardeix allò que en el seu dia va ser una llavor. Ara és tot un bonic arbre ple de fruits constants.
Així l’home, a l’igual que la branca, exalta la seva presència davant al món i a la humanitat al ser ell, ell mateix. No hi ha obra mestre més preciosa y perfecte que un ser humà íntegre, enlairant a tots només amb la seva presència exultant d’amor, llum i consciència.
Quina bellesa divina la d’una branca!

dilluns, 22 de novembre del 2010

Activitats de l'Escola pel mes de desembre

Aquest mes encara us proposem un parell d’activitats a realitzar:
1. El dissabte 27, una Trobada de Puresa Espiritual al centre Les Moreres de Cardedeu. T.: 610479391. S’inicia a les 11h. del matí.
2. El diumenge 28 hi ha un curs sobre El Poder de la Paraula al centre Darsana de Granollers durant tot el dia de 10h. a 20h. parant dues hores per a descansar i dinar. T.: 938795217.

A més a més, en el centre Darsana també us oferim per a aquest proper mes de desembre les següents activitats:
Dissabte 4 pel matí, de les 9’30 a les 14’30h. es farà un taller sobre Viure Conscientment.
Dissabte 18 a les 11h. del matí una Trobada de Puresa Espiritual.
Dissabte 18, tarda i diumenge 19 tot el dia, un curs sobre Somnis
.
Per a més informació trucar al centre: 938795217.

En el centre Les Moreres de Cardedeu, us recordo el que ja us vam anunciar en el seu moment en aquest mateix blog:
Dissabte 11 pel matí, de les 9’30h. a les 14’30h. es realitzarà un taller sobre Viure Conscientment.
Diumenge 12 a les 12h. es farà una Trobada Meditació per la Pau i l’Amor pel 2011. Aquest acte és obert a tothom i gratuït. Us esperem!! Quan més serem, millor! Tots ens beneficiarem.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 18 de novembre del 2010

El camí de les fulles caigudes

M’endinso en el mirall de la nostra existència actual.
Com els arbres alliberen les seves fulles a la tardor, deixant que el sender cap el nostre enlairament de l’ànima alliçoni al nostre ser, amortiguant el pas del nostre caminar; així el ser humà ha d’aprendre a deixar anar allò que caduca a cada present del seu ara. Amb el nostre canvi d’estació, la natura ens avisa que ha arribat l’hora de mudar la nostra “pell” per una altra més amorosa.
El nostre interior necessita recol•locar-se, i per això, hem de deixar anar la manera que hem estat sentint per a donar lloc a un nou ser que està trucant a la nostra porta per a ser manifestat.
Com les fulles dels arbres, així la nostra energia emprada fins el present, la nostra ment i les nostres pors han d’alliberar-se per a donar cabuda a una nova energia materialitzadora segons la nostra voluntat.
Ha arribat el temps de mudar.
Ha arribat l’hora de despullar-nos i reconèixer qui som realmente i deixar que la veritat es manifesti en nosaltres.
La naturalesa ens està avisant en les latituds on ens trobem. Aquesta tardor nostra ens dóna la benvinguda de una nova vida.
Comencem a deixar-nos anar, a no controlar la nostra vida, i menys, la dels que t’envolten, encara que siguin sers estimats. Hem de continuar acceptant la nostra situació i allunyar de nosaltres els estereotips de tot tipus que ens hem creat al llarg de la nostra existència actual. Cadascú és únic i perfecte. Cada ser conté l’essència perfecte per a nosaltres. Obrim-nos per a poder veure la seva llum i el seu amor. És en el cor del ser humà on trobarem el que cerquem. Deixem les aparences a un costat perquè només és el continent de la nostra ànima i el veritable ser que som.
Obrim el nostre cor i reconeixerem a aquells amb els quals la nostra vida necessita acceptar-los.
Obrim-nos per a rebre el bo que la vida ens té preparat, des d’un treball, una activitat concreta, una casa nova, fins la prosperitat a tots els nivells i l’amor compartit.
Som essència, no forma i quant més ens centrem en ella, més ens allunyarem dels nostres desitjos. La matèria ens confon si la sobrevalorem. Busquem alguna cosa de l’interior, i aquestes característiques les associem amb l’exterior. Llavors ho busquem en el món de la forma i no ho trobem. Ens queixem i apareix, per moments la impotència, al no poder materialitzar els nostres somnis, quan aquests somnis tenen a veure amb el nostre món interior, no amb la biologia.
Com l’arbre, deixem anar “les nostres fulles caduques” i no les aferrem a nosaltres. Deixem que se les emporti el vent. Ha arribat l’hora de desfer-nos d’una vegada per totes de la manera de ser que hem estat sent fins el present. Deixem que el nostre cor ens parli i, en el silenci i la quietud trobarem la pau, l’amor i les respostes que durant anys ens hem estat fent sense cap resultat.
Ha arribat l’hora de rebre el que ens mereixem. Ha arribat l’hora de delitar-nos amb aquesta vida terrenal que tant desconcert ens ha creat per permetre que la forma sigui l’eix de la nostra vida.
La felicitat demana pas entre remordiments, pors, queixes, i encara per a molts, dolor i patiment.
No creus que la saviesa dels arbres poden associar-se al recte procedir del ser humà? La naturalesa deixa anar, no s’apropia; deixa anar i no acapara per temor a deixar-ho. Els resultats estan a la vista: amb el temps floreixen amb una bellesa superior i una abundància immensa. Els fruits mostren el seu fluir. Així el ser humà ha d’avançar pel camí de la seva ascensió. Fluir i deixar anar. Acceptar i tenir la certesa que una vida millor apareixerà.
Hi ha per a tots. Hi ha per a tu, i just el que busques i necessites. L’Univers et té preparat allò que li vas demanar. Confia. Deixa anar i flueix. Confia i deixa que els teus passos et portin a la materialització de la teva voluntat, del teu Pla de Vida.
Obra’t! Obra el teu cor i sent l’amor en tu. Sent l’abundància en el teu interior i deixa que tot sigui.
Sent! Sent! Sent, germà/na!
Estàs a prop del que ens vas demanar, en canvi, defalleixes per moments al no obtenir quan tu ho vols. Més a prop del que et penses es troba la realització del teu camí. Escolta el teu cor que ell et dirà. No et donis presa, i deixa, com la natura, que tot segueixi el seu curs.
Actualment vius moments de decidir. No temis deixar anar, d’allunyar-te del que no és i flueix. Potser no has escoltat al teu cor que t’està parlant alt i clar?
Nosaltres estem amb tu. Tot va bé.
Aviat arribarà el temps on els teus anhels es faran realitat.
Sigues tu! Sent obriràs les portes del que el teu cor anhela, del que el teu ser desitja. Només sent un mateix obrirem les portes de la nostra realització i felicitat.
T’esperen l’alegria i la joia de viure.

Des del cor, en el silenci i la quietud t’abracem transmetent-te el nostre amor.
Tot va bé. Els temps esperats ja han arribat.

dilluns, 15 de novembre del 2010

La Llum de les Paraules (36)

"Quan se’t remogui alguna cosa en el teu interior, no ho descartis, accepta-ho i aprèn".
Us recordo que aquest dissabte hi ha una Trobada de Puresa Espiritual al centre Darsana de Granollers (9387952179) a les 11h. del matí; i el cap de setmana (dissabte tarda i tot diumenge), un curs sobre el món dels Somnis al centre Les Moreres de Cardedeu (610479391).
El teme que parlarem aquest dimecres al programa LA VEU DEL COR serà de la teràpia energètica, l'acupuntura. Aquest dimecres de 6 a 7h. de la tarda al 90.7 o us el podeu descarregar, bé a www.ivoox.com o per Facebook a "La Veu del Cor".
Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 11 de novembre del 2010

Ha arribat l'hora

La Terra gira diferent, a diferent velocitat.
Tots els integrants d’aquest planeta ens sentim diferents. Tot sembla accelerar-se sense poder fer res per a continuar controlant la nostra vida. Alguna cosa externa al nostre ser sembla apoderar-se del “modus vivendi” en el qual ens hem acomodat durant tots aquests anys, o fins i tot, vida.
Ens sentim portats per una energia aliena a nosaltres, però a la vegada familiar que ens permet prendre decisions a cada instant. Aquestes ens porten a unes altres, y amb les setmanes, mesos, sembla com si tots els camins ens portessin a un de sol, en el qual convergeixen els altres senders d’aquells que ens envolten.
Molts són reacis a endinsar-se en el camí. Titubegen, dubten y es plantegen què està passant, mentre que els altres, la seva expressió sembla transformar-se en felicitat, alegria i il•lusió per a obrir-se las comportes de l’esperança d’un nou món, tal com els seus cors els han parlat des de fa temps.
Tots ens trobem en la unió dels camins que porten a un de sol, més ample i lluminós.
Gran part dels assistents donen el primer pas per a poder viure l’experiència més radiant de la seva vida: ser ells. D’altres recelen d’aquesta unió, desapareixent les separacions i etiquetes a les que estaven acostumats.
Neix un nou dia. Resplendent en l’horitzó i el present.
Sembla com si la Terra s’hagués decantat cap a baix per a fer-nos declinar cap el que és inevitable. Cada vegada hi ha més sers que senten la força del seu cor, de la seva veu. Una veu que prové de les entranyes de la seva essència, de la seva divinitat i que ara ha trobat una escletxa on florir a la superfície i ser escoltada pels oïdes del propi ser.
El moment de la Gran Decisió ha arribat als peus de la humanitat. La Terra bat diferent, vibra i sent diferent. Ens avisa de la seva resurrecció i alerta als qui estan oberts de cor i han despertat del seu aletargament espiritual, donant-los a conèixer que la nova vida i el nou ser ja estan trucant a la porta. Ja estan aquí.
Els nostres pensaments, paraules, gests, actituds i presències han generat l’energia necessària per a crear el que és una nova raça humana, una nova consciència i un grau d’amor més proper a l’existent de la nostra veritable Llar.
Les nostres emocions s’intensifiquen i s’inquieten. Saben del moment. Ens sentim inquiets, oberts als senyals que el nostre dia a dia pot arribar a mostrar-nos.
Moments de celebració hi ha en les nostres ànimes pel Gran Despertar de la Consciència. Sers de més enllà de la nostra dimensió s’apropen al donar-se compta del gran moment i les energies despreses pel nou ser humà. En l’univers hi ha curiositat pel nostre procés d’evolució. El nostre lliure albir i la nostra capacitat d’evolucionar degut a la presència de la consciència, fa que les campanes i les melodies del firmament ressonin per arreu anunciant una nova vida, una nova manera d’avançar pel camí de l’Ascensió, atraient a sers de la nostra galàxia i de més enllà, al sentir la ressonància amb la vibració de la nostra Llar, de la qual tots procedim.
En el nostre estimat planeta s’està creant un espai perquè el Cel pugui estar a la Terra. S’estan unint les dues dimensions, i les energies del nostre món van enlairant-se creant la perfecció de la vida i l’equilibri, donant lloc a l’amor, la compassió, la tolerància i la unió entre tots els sers existents en ell.
Una emocionada melodia interpretada pels cors del ser humà, dirigida per la batuta de la Voluntat Divina, ressona en cada una de les cèl•lules de cada matèria vivent.
Les distàncies van retallant-se, les tensions dissolent-se, i els orgulls fonent-se per la dolça harmonia del nou ser que va apareixent a la Terra.
Hi haurà un final diferent al predit segles enrere pels vidents i mèdiums. La Terra no està seguint tal com es predestinava. Res serà com el dit. El nou i inesperat per les ments centrades en la forma, des estructuraran els cànons previstos i establerts fins el present. Ja, ara, res serà igual. Res és igual.
Ens trobem en la conjunció dels camins. Ara només hi ha un davant nostre, no varis com en un passat. Només un que ens porta a la nostra realització i manifestació del veritable ser que som. La nostra divinitat demana pas entre la incertesa, els recels i els dubtes.
No temeu. Res heu de témer, perquè el camí traçat ha estat creat pel vostre cor pel vostre major bé.
No temis, estimat germà de la llum, atrapat en aquest cos en el qual et trobes. Res has de témer perquè estàs sent estimat, protegit i guiat. Potser creus que has arribat fins aquí per pur atzar? Tot es troba en tu pel teu major bé. Deixa’t portar i confia. Res has de témer. Al final, tots haurem de donar el pas per a endinsar-nos en aquest únic camí, rondinant degut a les pors o no, però donaràs el pas. No creus que aquesta és la millor hora per a fer-ho?
Obra el teu cor, la teva ment i la teva consciència per a poder veure el camí de la teva ànima cap a l’Ascensió.
No pensar, no organitzar, només sentir el teu cor i aixecar-te per a dirigir-te pel camí de la Llum del teu interior. Només Amor, Pau i Unicitat amb tot, tots i amb tu mateix/a.
La Terra i l’univers ressonen amb gran intensitat per les vibracions d’una nova consciència florint pel despertar d’un nou ser.
Tu ets un d’ells. Benvingut.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Grata notificació esperada

Des de fa fa pocs dies, el programa LA VEU DEL COR s'ha creat com a grup dins de Facebook i per tant, podeu deixar els vostres comentaris sobre el programa, enterar-se de les activitats a fer, així com el teme de la propera emissió, i fins i tot, poder escoltar el programa, descarregar-vos-el des d'aquesta xarxa social.
Fem de LA VEU DEL COR, un espai que es faci sentir cada vegada per més gent, per a sentir missatges de la nova era que ens trobem i poder escoltar experiències i saviesa de tots aquells que intervenen setmanalment.
Aquesta setmana inaugurarem una nova secció: El Racó dels Àngels.
Us convido a entrar aquest grup i anar seguint, escoltant tots els comentaris, activitats a fer i posar el vostre granet de sorra escrivint les vostres paraules alhora que respondre a alguna de les preguntes que es vagin fent en relació a algun aspecte del programa.
Us convido a fer-ho degut a la gran il·lusió que s'ha posat per a crear aquest espai, aquest grup en aquesta xarxa que arriba a milions i milions de persones.
Us obrim els braços per a rebre-us.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Insistint cap a la Llum

Bé! Sembla que per fi el programa de ràdio La Veu del Cor pugui ser escoltat més enllà de les limitacions de la seva freqüència. Tots aquells que vulgueu, ara podreu escoltar-lo, bé en directe pel 90.7 FM o a través d’internet a la web www.ivoox.com .
Ja hem començat a penjar els programes des del primer, esperant poder-ho fer amb tots els altres. El que haureu de fer és entrar a la web anterior i quan l’obriu heu de posar en el requadre de recerca de dalt, el nom La Veu del Cor, i us sortiran els programes ja realitzats, que fins aquest moment han estat tres. Tot i així, espero que els pugueu trobar tots, sinó de mica en mica els anirem penjant. De moment ja hi ha dos, encara que pot ser que quan vosaltres entreu ja es trobin els tres.
Una altra nova notícia és per la gent del poble de Cardedeu, perquè podran escoltar el programa novament en les dues reposicions que es faran a partir d’aquesta setmana, els dimarts a les 19h. i els diumenges a les 18h.
Sembla que tot vulgui començar a engegar correctament.
Des de l’inici de les seves emissions, el programa s’ha trobat bloquejat i amb molts impediments degut a les energies existents a l’emissora. Entitats de baixa vibració han estat impedint que les emissions puguin fer-se amb tota normalitat. Ens hem trobat que els micròfons no anaven com haurien d’anar, que portant una estona “en directe”ens hem adonat que el programa no es gravava i haver de tornar a començar, i així amb d’altres impediments perquè les energies del programa puguin ser instaurades a Ràdio Cardedeu. Ens han volgut bloquejar per a no sortir per antena i tot ens anés malament, però haig de dir que les energies de les persones que portem el programa hem anat superant tots els impediments i fer que, amb més rapidesa o lentitud, mirar de contrarestar les incidències provocades per aquestes energies denses de l’entorn d’on emetem. Encara estem en aquest procés, sabent que arribarà el dia, ja proper, que tot fluirà. Posant Llum o enviant llum a la ràdio, farem que el missatge dels nous temps pugui ser transmès per tots els racons del planeta.
La Veu del Cor pretén aportar un enteniment i uns punts de reflexió i aclariment sobre la nostra existència, l’auto coneixement i el despertar de la consciència. Vol obrir les portes de la comprensió de la vida des de la vessant espiritual que és la que ens permet veure clar i saber el per què succeeix el que succeeix a la nostra vida i el planeta.
Aquestes entitats, aquesta energia de baixa vibració ha fet tot el possible perquè no puguem mostrar un programa que parla d’espiritualitat des del cor.
Per això tot s’ha endarrerit i no ha acabat d’anar bé. Aquests incidents només han succeït en el nostre programa, no amb els altres de l’emissora.
Agraeixo a tots aquells que col•laboren amb el programa, portadors de la nova energia i enlairant les vibracions existents en el planeta, i com no!, en l’estudi de ràdio Cardedeu i el seu entorn.
Espero que d’ara en endavant la fluïdesa pugui ser la pauta de La Veu del Cor.
Us anuncio, també, que aquest dimecres dia 10 parlarem sobre cóm perdre les pors.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 4 de novembre del 2010

El millor canvi

Una vegada, vaig sentir en boca d’una amistat:

- “La veritat és que tot continua igual. Torno a tenir la sensació que no hi ha res que canviï a la meva vida. Amb el que m’agraden els canvis a mi!!!”

A la vida no hi ha res que no es trobi en moviment, potser aparentment pugui semblar que una situació està aturada, però res està parat. Tot segueix el flux de la vida.
Tots ens trobem en un punt, on molts podeu tenir la sensació que esteu com bloquejats, aturats i en la vostra vida sembla que no hi hagin canvis. Res més lluny de la realitat.
M’agradaria comentar-vos que la nostra actitud, a vegades, és la que no ens permet veure els resultats planificats i esperats. És la nostra actitud la que ens obra les portes de poder veure el moviment del nostre procés i apreciar com la vida està del nostre costat.
Allò que atraiem és fruit del nostre interior. Atraiem allò que som. La por atrau més por. El recel, situacions de desconfiança. La manca d’autoestima, una vida plena de dolor i impotència. Energies iguals s’atrauen i això fa que nosaltres, com a sers energètics que som, amb una energia concreta segons la nostra manera de ser en cada moment, atraiem situacions i persones segons som.
Sembla que en la teva vida res canvia?
Què has canviat de tu perquè tot sigui? Potser t’has estat lamentant o rondinant constantment perquè les coses no eren quan tu volies? De quina manera has canviat per a atraure a la teva vida allò que vols?
Vols canvis? Canvia tu!!
Aquest és el millor canvi que pot succeir a la teva vida. Canviant tu aconseguiràs la clau mestre que obrirà totes les portes que hi ha a la teva vida. Vols amor? Estima’t i obra’t. Vols prosperitat? Sent-te pròsper i mereixedor. Dóna’t permís per a acceptar el que la vida et dóna.
El millor canvi que hom pot arribar a fer a la vida és canviant ell, arribant a ser ell, obrint el cor i coneixent-se. Obra¡t a la vida, i tan se val el que t’hagi succeït fins ara. El present ja no és el mateix que en el teu passat.
Hi ha massa impaciència per a aconseguir el que es vol.
Algun cop m’han arribat a dir:
- Però Jordi, ja porto temps així. Fins quan estaré amb aquesta situació? Jo vull tenir el que vull ara, no als 80 anys!
Jo us dic: tardaràs el temps que tardis en canviar tu. Obra’t a la vida i no vulguis exigir, perquè no se’t donarà allò que demanis, sinó allò que necessitis. El que estàs vivint és, d’alguna manera, una petició teva perquè puguis aprendre i avançar cap el teu objectiu. Quan així sigui, desbloquejaràs la situació i tot fluirà, perquè un altre aspecte a tenir present per a aconseguir el que volem a la vida, és l’aprendre a fluir. Sí, fluir!
Què vol dir fluir? Deixar que tot segueixi el seu curs i confiar que se t’està portant cap el teu major bé. Deixant-lo fer un s’adonarà si està anant bé o no. S’ha acabat el temps de la lluita i l’esforç. Observa el que passa a la teva vida! Observa aquell aspecte que no està anant com tu voldries! Les coses perquè siguin, han de fluir, i quan així no és, és perquè hi ha alguna cosa en tu que ho està aturant. Ah!, m’oblidava i és fonamental: Tu has de ser tu, has d’anar obert de cor i tranquil. De res serveix exigir a l’altre que s’adapti a tu quan tu no poses de la teva part.
Volem que la feina ens vagi bé o tenir feina, en canvi, continues pensant que trobar feina és molt dura o que val més quedar-se amb el que tens perquè els temps són molt difícils. Amb aquesta mentalitat bloquegem el procés, el millor per a tu.
Volem tenir una meravellosa relació de parella, però en canvi tenim una actitud tancada davant la vida i pors a fracassar, doncs això és el que atraurem, a algú que no voldrà donar el pas segons tu vols.
Volem que tot ens vagi bé, però nosaltres no anem bé. Com voleu que la vida us doni allò que demaneu quan el que esteu fent és, en el fons, el contrari? Que la teva actitud sigui íntegre i oberta al teu entorn.
Pot passar, també, que la vida us doni just allò que heu demanat, però com que vosaltres no esteu preparats per a rebre-ho, no us heu adonat que ho teníeu davant i l’heu passat de llarg. Quan no estem preparats, no ens adonem de l’oportunitat, única, que la vida ens dóna. Només ens fixem en allò que és semblant a nosaltres. Així som, això atraiem. La nostra vida és la llei d’atracció, i atraiem segons nosaltres som en veritat, no segons aparentem.
No us heu de desanimar quan veieu que teniu moltes ganes d’obtenir alguna cosa a la vida i no està sent així, fins ara. Tot és possible, en relació a la vostra felicitat i benestar.
El canvi més rentable de la teva vida és canviar per a ser tu, i tu, no ets qui et mostres i vius aquestes situacions de mancança, incomprensió o poca estima.
Estima’t i sigues tu. Obra el teu cor. Desperta la teva consciència i flueix. No programis. No organitzis la teva vida. No vulguis que la teva vida sigui basada en estereotips o formats des del raciocini, perquè tot això és limitació. No controlis. L’univers et té preparat alguna cosa o persona molt més gran que el que tu has demanat. Si et deixes anar a la vida i sents la calma i l’amor dins teu, amb el temps, ho rebrà. Depèn de cadascú el temps a aconseguir-ho segons el grau de resistències i pors que un pugui arribar a tenir. Per a aconseguir, primer s’ha de deixar anar. Ja has deixat anar el que havies d’alliberar-te? o encara mantens la mateixa actitud donant un pas cap a l’exterior? Aquest pas, segurament, només t’aportarà un aprenentatge. Aprèn del què et passa. Moltes vegades donem passos adequats, però en la direcció equivocada. Escoltem el nostre cor i no tinguem por a deixar-nos anar al flux de tot el bo que la vida ens té preparat.
La millor inversió que hom pot arribar a fer és seguir el camí de l’auto coneixement i l’obertura de cor. Anar perdent les pors ens alliberarà dels obstacles del nostre camí. M’agradaria fer servir una expressió d’algú que en el seu moment va dir:
- El que necessito és llençar-me al buit.
Aquest és el canvi que heu de fer: perdre les pors i tenir una actitud d’obertura cap el món, no només en algun aspecte. Deixeu de voler controlar la vostra vida. Fluïu i escolteu el vostre cor des de la calma. Ell us portarà a la consecució del que voleu. Tots podeu. La vostra vida pot canviar d’un dia per l’altre. Només cal que us predisposeu i us llenceu.
No hi ha res que no podeu aconseguir. Si fins ara no us ha anat bé, no defalliu perquè us trobeu en el camí i la vida us dóna les oportunitats per a alliberar-vos de tot allò que us priven tenir i gaudir dels vostres anhels.
Ens trobem en temps de canvi, i aquest t’està esperant. Ja et té reservat el que li vas demanar i més, però tu has de ser tu per a arribar a ell.
El que tu vols,depèn de tu, i no estàs sol. Tu pots. Obra’t!

Que l’Amor, la Pau i el coratge siguin en tu.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Comunicat

En el proper programa de La Veu del Cor, que es realitza tots els dimecres de 6h. a 7h. de la tarda, es parlarà del tema de la Mort.
En relació a poder-lo escoltar per internet, de moment han aparegut problemes tècnics que estem mirant de solucionar-los quan abans millor. Tot i així, us recordo que podeu entrar a www.ivoox.com i posar en el quadre de recerca que hi ha dalt “La Veu del Cor” i us sortiran els programes penjats per a descarregar-vos-els. Podeu anar entrant de tant en tant per veure si ja estan, tot i així, quan tot estigui normalitzat us ho faré saber a través d’aquest blog. Mentre, aquells que visqueu a Cardedeu podreu escoltar-lo en directe al 90.7FM
Per a qualsevol consulta sobre les activitats de l’Escola d’Auto coneixement i el Despertar de la Consciència o d’altre mena en relació al que es va publicant aquí, podeu enviar un correu electrònic a laveudelcor@hotmail.com .

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.