diumenge, 29 de març del 2009

Activitat de L'Escola d'Espiritualitat



El proper dissabte dia 4, s'iniciarà un nou curs de Somnis al centre L'essència (935404843) - El Masnou. -. Aquest curs consistirà en tres blocs de 4h. cadascun, realitzant-se el primer bloc aquest primer dissabte d'abril per la tarda de les 16h. a les 20h.

Per a més informació truqueu al telèfon esmentat.

Si esteu interessats en realitzar les activitats de l'Escola a Barcelona, posseu-vos en contacte amb el centre Visió:(934940414), que és l'espai on l'Escola té la seva ubicació.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dimecres, 25 de març del 2009

El paper de la família


“Tots som sers espirituals amb una ànima en procés d’evolució. “

La família és la terra adobada i preparada perquè ens doni els fruits que ens faran arribar a ser nosaltres dins del nostre procés d’evolució de la nostra ànima, que és un dels fins de la nostra presència en aquest món on vivim.
La família és el pilar perquè nosaltres puguem actuar de la manera adequada en el nostre avanç per la vida que triarem degut a aquest suport inicial. L’entorn familiar serà la primera terra fèrtil on anirà a parar la nostra ànima per a poder créixer segons necessitem per a despertar la nostra consciència i poder arribar a la nostra integritat.
Les llavors plantades pels nostres pares en nosaltres degut a l’educació, a les creences i pensaments transmesos al llarg dels anys, forjaran al ser ideal per a apropar la humanitat i al planeta una mica més a Déu. Les seves actituds, gests i silencis seran part del nostre aprenentatge, del contingut alliçonador que nosaltres haurem de desxifrar, i llegint entre línies, adonar-nos del veritable sentit de les seves presències a la nostra vida, o més ben dit, el per què nosaltres els varem triar com a tutors inicials en aquesta nova existència terrenal.
La nostra vida necessita de situacions, vivències, persones i moments plens de contingut per a poder adonar-nos de qui som i així poder alliberar-nos dels lligams del nostre passat per a ser lliures i poder gaudir plenament de la nostra vida. La família, aquí té un paper fonamental, degut que la major part dels nostres pensaments, sentiments i actituds provenen d’ella, de la nostra infantesa.
Cadascú té un pare i una mare amb una manera de ser molt concreta. Ells no són la nostra vida, són la nostra font d’aprenentatge per a poder ser nosaltres. El seu grau d’amor transmès cap a nosaltres permetrà que siguem d’una manera o altre. Aquesta manera de ser ens portarà a donar passos a la nostra vida, on probablement amb el temps, ens farà prendre una decisió per a viure com nosaltres volem fer-ho.
La família és temporal, encara que molts de vosaltres us pugueu alarmar per aquesta afirmació. Heu de pensar que sou sers perfectes, complerts i omnipotents. Necessitem una terra el suficientment fèrtil per a poder créixer i donar fruits. És veritat que d’alguna manera sempre estarem units a ella, però sense la necessitat de protecció, ni de dependència per a ser nosaltres feliç, perquè la felicitat ja la teniu vosaltres en el vostre interior.
La família ha estat el suport per a poder-nos crear segons la nostra ànima necessitarà en la vida. Els pares tenen el seu camí, el seu fi a la vida, i tu tens el teu. Cada membre familiar té el seu camí, però el fet de coincidir en un mateix nucli familiar, representa que necessitem de la mateixa terra i la mateixa aigua per a ser regats perquè cadascú pugui desenvolupar allò que ha vingut a fer segons el seu Pla Diví.
Hem d’aprendre a no lligar-nos i dependre dels membres familiars per a subsistir, i m’estic referint a la integritat i maduresa espiritual. El benestar depèn d’un mateix no de la presència de la família. Aquesta és important, però cadascú hauria d’adonar-se de on ha arribat el fet d’haver nascut en aquest sí familiar, i el què sent en aquests moments de la seva vida. Un ocell, quan arriba a certa maduresa, emprèn el vol. No està pendent ni necessita constantment el recolzament o la ajuda familiar. Quan així és, és perquè a nivell emocional alguna cosa té pendent amb la família. Aquesta ha d’estar per quan algun membre pot arribar a necessitar ajuda, però no aferrar-se a ella, no podent viure dient que la família és el més important per a ell/a. Amb això no estic dient que els hem d’ignorar, sinó que cadascú ha de seguir el seu camí d’autoconeixement i evolució. Quan més ens estimem, més ens adonarem el molt que han fet per nosaltres i el paper que han representat per la nostra ànima. Entendre aquest rol de la família, ens permetrà sentir agraïment i continuar el nostre camí. En tot moment hi serem quan calgui. Els estimaren i ens sentirem units a ella, però sent nosaltres.
Dins del procés de l’evolució espiritual, arriba un moment que tenim necessitat d’alliberar-nos d’ella i seguir el camí que ens porti a nosaltres. És una necessitat que surt de la nostra essència i ens impulsa a fer la nostra vida, per a poder manifestar el què hem vingut a fer. A vegades, posar distància amb ella, ens permet sortir d’un cercle de pensaments i creences que no eren les més adequades per a nosaltres en aquells moments, però, probablement sí en la nostra infantesa. Aquest pas no sempre és comprès.
Hem d’acceptar aquests moments, alhora que sentireu el gran amor que creix dins vostre per cada membre familiar. Us sentireu un amb ells però tu seguint el teu camí, no mantenint les pautes i creences segons t’han transmès de petit/a i et vas fer teves.
Cada família és un gran fonament per arribar a connectar amb la nostra espiritualitat, i per a arribar a ella, hem de saber desaferrar-nos de tot el nostre passat. Per a arribar a l’amor pur i incondicional de la nostra naturalesa, hem de desaferrar-nos de tot allò que hem adquirit fins el present (pertinences, pensaments, actituds, persones, família, ....). El desaferrament des del cor és un acte d’amor per a poder estimar més i poder-te donar més als altres, alhora. No vol dir deixar-ho tot i allunyar-te d’ells sense voler saber res, sinó alliberar-te dels vincles afectius i així poder ser tu i continuar el teu camí i no quedar enganxat al dels teus pares. Cadascú té un camí a seguir, i no és el mateix per a tots els membres. Quan més ens coneguem, més deixarem anar, i quan així sigui, més els estimarem tal com són, perdonant les nostres, les seves limitacions, i a nosaltres mateixos, per tots aquells moments que no ens “hem deixat” ser nosaltres. El perdó és la clau per a arribar a l’amor. Els desaferraments a la vida ens permetran sentir aquest amor diví que cadascú té en el seu interior.
La família té un gran paper en les nostres vides, però hem d’aprendre a saber quan ja ens han donat tot el que ens havien de donar i fer nosaltres, llavors, el camí que només nosaltres sols hem de fer per a completar el nostre procés d’ascensió.
Haig de dir, a l’escriure aquestes paraules, que m’honra ser fill de qui sóc, pels pares que he tingut i tinc, perquè ells m’han ensenyat el camí a seguir per a arribar a ser jo. Em sento molt afortunat de tenir la família que he tingut fins que vaig emprendre el vol per a arribar a completar la meva evolució. Encara ara, els sento molt a prop, malgrat jo haig de seguir el meu camí i ells el seu. Estimo profundament cada membre de la meva família, sentint un gran amor pels meus germans i els meus pares, els quals encara, em mostren l’amor que em van inculcar quan era petit.
Tothom necessita un entorn concret pel seu creixement i la família és el primer nucli on la teva ànima començarà a rebre just allò que li caldrà.
La nostra ànima necessita continuar el seu camí, i a vegades, aquest es troba lluny de l’ambient familiar. Cadascú és diferent i per tant, necessita seguir camins diferents.
El respecte, l’acceptació i l’amor per a cadascú dels membres de la família, farà que encara que no estiguem junts, els nostres cors sempre hi estaran i podrem comptar amb l’altre si els necessitem.
La família dels nostres pares, només són part dels nostres fonaments, uns grans pilars, però després nosaltres haurem de completar la resta dels fonaments, i en aquests no tenen cabuda la dependència.
Tots som família, i no només els del nostre mateix cognom. A vegades necessitem una part de la família, i a vegades a una altra part, i tots ens ajuden a ser més nosaltres i a donar passos cap a la felicitat i el despertar de la nostra consciència.
Només hi ha una sola família: la humanitat.
Només hi ha un sol camí: el de l’amor.
A vegades hi ha família que no és la de sang que ens necessita més que la de naixement.
Tots som família i no hem de tenir cap lligam per a poder servir a aquell que ho necessiti i tu poder continuar, alhora, el camí que has vingut a fer.
Desitjo el millor per a cada membre de la meva gran família i que l’amor i la pau siguin en tots ells.

diumenge, 22 de març del 2009

Noves activitats de l'Escola d'Espiritualitat



  1. El proper divendres, dia 27, es farà una xerrada sobre “El camí de l’autoconeixement” al centre Taller de Ioga de Premià de Mar –Barcelona-(937513325), c/ Dr. Fleming 22. L’entrada és gratuïta.
  2. Tots els primers dilluns de cada mes es farà una “Trobades de Llum” al centre L’essència d’El Masnou –Barcelona- (935404843), c/Itàlia 37 (tocant al mercat). En aquestes sessions es transmetran missatges procedents de la Llum, canalitzats a través d’en Jordi Morella, mestre i terapeuta espiritual, creador i conductor de l’Escola d’Espiritualitat.

    Tots aquells que estigueu interessats en assistir en alguna de les activitats nombrades o vulgueu més informació sobre elles o d’altres que es realitzin, així com el programa de l’Escola, poseu-vos en contacte amb els respectius centres.

    Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 19 de març del 2009

La humilitat


“La grandesa d’una persona es troba en el grau d’humilitat i senzillesa que manifesta.”

Es reclama molt la humilitat en els altres, però aquesta exigència, a vegades expressa la consciència adormida que un pot arribar a tenir.
Humilitat és una paraula que conté l’essència d’una de les virtuts del nou ser dels temps que ens trobem. Per a mostrar la divinitat que habita en el nostre interior hem de deixar a un costat el nostre passat i acceptar-nos tal com som, reconeixent el nostre present segons som, pensem i acceptant, alhora, les nostres manques de visió i aferraments a una manera de ser forjada pel viscut fins el present. El desamor a vegades, ens fa actuar amb un cor tancat i abraçat a unes creences i pensaments fruit de les pors i el ressentiment. Quan el nostre cor està dolgut, distorsionem la vida i no ens permet acceptar-la, veure clar i, senzillament, ser nosaltres i no aparentar o voler mostrar una imatge de: “jo sé i jo ho puc tot”. Davant aquesta postura, sovint inconscient, per haver estat molts anys pensant que la vida és molt dura i no pots confiar amb els altres, la teva veritable essència es ressent i deixes de ser tu. En aquestes situacions, la humilitat és absent en la vida d’un, per no obrir la ment i el cor, pensant que tot el que un sap i fa és el correcte, i no el que fan o diuen els altres. Els aferraments són desesperants. La identificació amb el seu entorn, amb la condició terrenal del ser humà, plenes. Només el patiment es pot esperar davant d’una actitud així davant la vida.
La humilitat és un acte de reconeixement i d’acceptar que tots som un complement dels altres.
La humilitat és una actitud davant la vida de connexió amb la teva divinitat, perquè el teu Jo Superior et fa adonar del procés evolutiu de cadascú, aportant enteniment i plena acceptació de cadascú.
La humilitat és l’amor manifestat en el respecte absolut i reconeixement dels valors de l’altre i saber que tu ja ets complert i l’altre també. No calen paraules ni gests eloqüents per a fer-te saber i veure, perquè tu ja saps el molt que ets i la teva veritable naturalesa. No necessites pregonar-ho als quatre vents ni crear-te una imatge de vanitat o aparença basada en alimentar a l’ego que es té.
Una persona il·luminada no necessita fer-se veure ni voler tenir raó, ni pensar que ell sí que en sap i té la plena raó per la experiència que ha viscut. Cadascú és cadascú, i el que tu vius no té perquè ser vàlid per a un altre. El procés que un segueix a la vida no és vàlid per a un altre, perquè tots tenim un camí a seguir diferent als altres. Tots ens trobem en un procés d’evolució diferent en relació a qui ens envolten. Cadascú es troba en un punt del camí, i per tant, aquest present, és l’adequat per a tu, però potser, no per l’altre.
Aprenguem a ser humils i viure la vida d’una manera senzilla. Podem posseir però sense cap aferrament, sense pors. No cal viure tots de la mateixa manera. Les diferències aporten un avanç per a tota la humanitat. Tots som un complement dels altres. Aquests poden arribar a ser uns mestres de la vida per a nosaltres si ens predisposem a obrir-nos, conèixer-los i veure el bo que hi ha en ells i no només les diferències en relació a nosaltres pensant que som els que tenim la raó.
La vida és rica en matisos. Deixem que els apropiats per a nosaltres ens vinguin, i poder viure la vida que necessita la nostra ànima. Tu tens un camí! L’altre en té un altre, i no té perquè ser el mateix que el teu.
Siguem humils, sense vanitat, sense voler convèncer, tenir la raó ni fer-nos veure, perquè només alliberant-nos de l’ego, podrem sentir a Déu dins nostre. La humilitat et donarà pau i serenitat a la teva vida.

diumenge, 15 de març del 2009

Activitats de l'Escola d'Espiritualitat



Activitats al centre L'essència (El Masnou):

- Aquest dijous, dia 19, s'iniciarà un nou curs sobre "El poder de la paraula i els canvis" a les 18h.
- El proper diumenge, dia 22 (matí) es realitzarà un taller sobre "La Rendició", l'aprendre a fluir per la vida.
- El mateix diumenge 22 (per la tarda) es farà un taller sobre "La llei d'atracció - demana i se't donarà".
- Tots els dilluns al vespre es fan meditacions guiades.

Pels qui estigueu interessats, podeu trucar al mateix centre: 935404843.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dimecres, 11 de març del 2009

Escola de Déus

- Què es necessita per a entrar a l’escola?
- Haver nascut.
- Res més?
- No! El fet de venir a aquest món ja quedes inscrit a l’instant, a la major escola que et puguis imaginar. En ella seràs acompanyat i instruït per persones que potser et seran estranyes. Elles t’ensenyaran on són les portes de la teva divinitat. No et caldran llibres, però sí sentiments i emocions. D’elles aprendràs, i seran el teu manual de treball. La teva ment serà el principi d’una bifurcació, però hauràs d’aprendre a tenir present el teu cor per a saber quina direcció i decisió és la correcta. A mesura que t’endinsis en aquest procés d’escoltar la veu del teu cor, t’adonaràs que hi ha altres portes que calen ser obertes per a arribar a la teva plena manifestació. Amb el temps hauràs de despullar-te de tot allò que hauràs après fins el present perquè una nova visió de la vida se’t presentarà davant teu a l’adonar-te que en tu, fins ara, hauran coexistit dos sers: el vell i el nou, el veritable ser que tu ets des del teu naixement. Hauràs d’alliberar-te de tot allò que no t’ha deixat mostrar al nou ser.
- Quan se sabrà que un és Déu?
- Quan no t’ho qüestionis i la teva voluntat sigui Una amb el Gran Pla Diví. T’adonaràs quan sentis la unió entre tots i tot el que t’envolta. Sabràs que ja estàs graduat quan sentis l’Amor pur i incondicional de la Creació en tu. T’adonaràs que tu ja ets Déu quan sentis la teva plenitud en el teu interior, sent Un amb l’univers, sent part d’ell, alhora que una gran calma, pau, amor i harmonia t’abraçaran càlidament, sentint els teus germans de la Llum, procedent de Casa, del lloc on pertanys, amb tu, al servei de la Font Creadora de tota vida. Llavors, ja no et qüestionaràs, només seràs i sentiràs amor. Tu seràs amor i les teves obres, les teves paraules, els teus pensaments i presència seran la teva veritable naturalesa: Llum i Amor: DÉU. Quan entenguis el per què de tu i l’existència de tot el que és, quan només sentis amor per tot el que està passant en el teu món, i l’ego hagi desaparegut de tu, llavors serà quan la teva divinitat haurà estat integrada en la teva condició humana i podràs mostrar al veritable ser que ets: la font creadora de vida i amor constant. Tu ets Llum i Amor. Tu ets Déu.
- I si algú no vol entrar a l’escola?
- Hi haurà nous naixements per a ell.

diumenge, 8 de març del 2009

La Llum de les Paraules (21)


"Només des de l’amor podràs arribar a ser tu. Coneix-te i t’adonaràs de la bellesa que hi ha en tu i el meravellós ser que ets"
Us recordo que el programa de ràdio , dimarts 10, es parlarà de "Viure el Present".
Tanmateix us faig saber que aquest diumenge 15 hi ha un curs de 1er. Nivell de Reiki a El Masnou, dins de les activitats de l'Escola d'Espiritualitat (935404843)
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dimecres, 4 de març del 2009

Conversa amb el Mestre


Una vegada un deixeble, parlant amb el seu tutor li va preguntà:
- Mestre, dius que una capsa gran no pot cabre dins d’una petita. Ho entenc perquè és obvi, però què em vols dir, exactament amb això?
El Mestre li va respondre:
- No vulguis responsabilitzar-te i fer més del què pots donar en aquests moments. Quan el teu interior s’obri, llavors podràs arrecerar altres sentiments i més puresa.
- I com puc arribar a sentir aquests sentiments més purs dins meu?
- Deixant que la teva naturalesa es manifesti. Deixa que el teu cor et parli i escolta’l. Deixa de pensar i dedica’t a sentir. Llavors veuràs com el teu interior es fa més gran i sentiràs la presència de tot l’univers en tu.
- I com començar per arribar a aquí?
- No fent-te tantes preguntes i sentint l’amor dins teu.

diumenge, 1 de març del 2009

La Llum de les Paraules (20)

"Si vols obtenir saviesa, calla i escolta el silenci. "

Us recordo també, que el tema d'aquest dimarts en el programa de Ràdio Premià de Mar,"La Veu del Cor" serà: El Poder de la Paraula.
Us anuncio, tanmateix, que el proper cap de setmana, dissabte tarda 7, i tot el diumenge, dia 8 es farà un curs sobre Somnis a Premià de Mar, al Taller de Ioga (937513325)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.